Universitat Catalana d'Estiu

ACTES I COMMEMORACIONS

CIÈNCIES DE LA NATURA
La diversitat dels ecosistemes naturals dels Països Catalans i la seva resiliència enfront el canvi global

Els Països Catalans són un país de molta biodiversitat. Catalunya té dotze vegades més hàbitats protegits per la legislació europea (hàbitats d'interès comunitari) per unitat de superfície que el conjunt de l'estat espanyol; passa el mateix en relació amb altres països però en un percentatge diferent. El 32 % territori català està protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). L'informe de l'Estat de la Natura 2020 esmenta que a Catalunya coneixem 33.059 espècies i 680 hàbitats diferents, però des del 2002 la mida de poblacions silvestres s'ha reduït un 25 % de mitjana: un 54 % en rius llacs i aiguamolls, un 35 % en ambients agrícoles i prats, i un 12 % en boscos i matollars. Quines en són les causes principals? Canvis d'usos del sòl, el canvi climàtic, les espècies exòtiques i sobreexplotació dels recursos.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA
2025: Any Internacional de la Quàntical

Aquest any 2025 va ser proclamat per la UNESCO l'Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, ja que fa cent anys que es van proposar i desenvolupar els principis fonamentals d'aquesta ciència, que ha tingut i té conseqüències tecnològiques impressionants, amb repercussions dràstiques evidents a la societat. Qui no ha sentit parlar del 'gat de Schrödinger'? En el curs exposarem els principis fonamentals de la quàntica i algunes de les seves aplicacions ja habituals, com el làser i la ressonància magnètica. Com també la recerca actual en alguns d'aquests camps: parlarem de les noves tecnologies quàntiques, com ara la computació i les comunicacions.

DRET
Democràcia, política lingüística i identitat nacional

Aquest curs explora la intersecció entre democràcia, política lingüística i identitat nacional. Passarem revista a diferents concepcions de la identitat nacional i a quines són les condicions per tal de garantir-ne l'existència continuada en una societat democràtica. Dins d'aquestes condicions, la llengua hi té un paper molt important. Per això, analitzarem com el dret (internacional, comparat, estatal i autonòmic) vehicula determinades polítiques lingüístiques, les quals poden enfortir o afeblir la identitat nacional. Examinarem els desafiaments de les llengües minoritzades i el paper que històricament la llengua ha tingut en la construcció de la identitat catalana. Finalment, abordarem la participació ciutadana en la política lingüística i els debats actuals sobre el futur dels drets lingüístics en el context dels Països Catalans.

ECONOMIA
Trump i els aranzels: com funciona el comerç internacional?

Trump ha estat el nou cigne negre de 2025 imposant aranzels a diversos productes, especialment de la Xina, generant tensions als mercats tot afectant els preus dels béns tant per als consumidors com per a les empreses. La figura de Trump, amb tot el que representa, pot ser vista com un reflex de les inquietuds, les expectatives i les pors de la societat occidental actual, cosa que el situa com un cigne negre que redefinirà futurs escenaris geopolítics. En quin lloc resten Catalunya i els Països Catalans? Des de l'edat mitjana fins avui, hem estat una gran potència de comerç internacional, gràcies a la nostra situació geogràfica i al talent i l'esforç de generacions. El Consolat de Mar fou l'aportació més important que hem fet com a territori a la civilització occidental, per la seva condició d'ens pioner en el foment de la mediació i la resolució alternativa de conflictes comercials.

PENSAMENT
La democràcia en perill: democràcia i 'postveritat'

L'auge mundial de concepcions del poder de caire autoritari sembla qüestionar la viabilitat de les democràcies com a sistemes de govern. En aquesta circumstància històrica, el present curs cerca repensar en la història del pensament què ha caracteritzat pròpiament la democràcia com a forma de govern i en quin moment i en quin context la seva estructura i els seus principis semblen haver-se esquerdat o afeblit. Quines són les condicions de possibilitat d'un sistema de govern democràtic? Quins són els seus orígens històrics, tal com el coneixem avui en dia? I quines són les causes reals del seu afebliment? Pot un sistema democràtic suportar una concepció instrumental de la veritat, o fins i tot la irrellevància de la distinció entre el que és veritat i el que és mentida?

Professors: Dr. JOAN GONZÁLEZ I GUARDIOLA (UIB) i Dr. JOSEP MONSERRAT I MOLAS (Universitat de Barcelona)

PENSAMENT
Totes les polítiques lingüístiques que no reben el nom de 'polítiques lingüístiques'

La política té un pes moltes vegades decisiu en les qüestions lingüístiques. Sense la caiguda del mur de Berlín no s'explicaria la davallada que ha experimentat el rus, ni el revifament de llengües com ara el letó, que semblaven destinades a desaparèixer en poques dècades. Sense l'absència de representació francesa en les conferències de Ialta i Teheran, no s'explicaria per què el francès va deixar, de sobte, de ser la principal llengua de la diplomàcia internacional. La política estatal ha estat implicada molt sovint en auges i retrocessos lingüístics, dins i fora de les fronteres. Quina hauria estat la situació de l'idioma francès a l'Àfrica postcolonial sense els esforços que va fer l'Estat francès per mantenir l'hegemonia cultural en aquells territoris? I quina seria la situació del kurd, si els seus parlants no visquessin repartits entre Iran, Iraq, Turquia i Síria?

PENSAMENT I FEMINISMES
Identitats i subjectivitats per a l'emancipació

Reflexionar sobre el paper de les identitats i el seu vincle amb la construcció nacional demana una mirada construccionista del món en què vivim. Això vol dir que podem entendre les identitats no com a essències fixes, sinó com a estructures simbòliques i socials dinàmiques i canviants.

HISTÒRIA
Les crisis institucionals en els Països Catalans

La consolidació de l'estat medieval, modern i contemporani s'ha caracteritzat per les nombroses tensions, conflictes i crisis entre els diversos grups de poder i els sectors populars. De primer, la Corona de Catalunya-Aragó i, després, l'Estat espanyol han tingut múltiples crisis institucionals, provocades, tant per tensions i factors interns, com per factors externs. Les crisis institucionals han estat especialment freqüents en l'època contemporània, sobretot per les tensions en la consolidació de l'Estat liberal, primer, en conflicte amb la pervivència de l'Antic Règim i, després, entre un model liberal més conservador enfront d'un altre més progressista. Alhora també ha estat molt intensa la tensió entre un model d'estat més centralista i uniformitzador i un altre menys centralitzat i més respectuós amb les diferents realitats nacionals dels diversos territoris de l'estat espanyol.

HISTÒRIA DE L'ART
Patrimoni cultural català singular

Sovint quan parlem de patrimoni cultural, pensem en exemplars artístics pertanyents a les tradicionalment anomenades Belles Arts (Pintura, Escultura i Arquitectura), però és ben sabut que hi ha molts altres patrimonis. En el següent curs s'estudiaran alguns d'aquests altres patrimonis, sovint ignorats o menystinguts, amb la voluntat de compartir una nova manera d'entendre el patrimoni que estigui més d'acord amb els paràmetres actuals. Així, doncs, s'estudiaran diversos exemples de patrimoni artístic dels Països Catalans amb perspectiva de gènere, així com diversos exemplars de patrimoni subaquàtic, de patrimoni militar, de patrimoni destruït i de patrimoni manipulat.

LITERATURA
Salom de Sinera versus Salvador Espriu: mite literari i realitat intel·lectual

Fa quaranta anys va morir una de les figures cabdals del panorama literari català: Salvador Espriu (1913-1985). En aquest curs s'oferirà una panoràmica sobre l'escriptor a través d'una lectura atenta de la seva obra poètica, narrativa i teatral, així com també una aproximació a la seva dimensió de poeta nacional. A través de l'estudi de la seva figura podrem dibuixar, doncs, les coordenades literàries i culturals d'una època. En paral·lel a l'estudi de Salvador Espriu i el seu paper de sant cultural, es dedicaran unes sessions a l'activista i escriptor Josep Maria Llompart (1925-1993), que també abordaran tant la seva labor cultural com la seva obra poètica.

LLENGUA
Discursos al voltant de la llengua als Països Catalansa

En aquest curs s'analitzaran els discursos actuals sobre la llengua, observant les diferències entre les diverses èpoques històriques i els diversos territoris del nostre país. Alhora es reflexionarà sobre com articular discursos favorables al català com a llengua nacional, com contrarestar els discursos ara dominants i quines eines tenim per a aquesta tasca.

MÚSICA
Música i valors democràtics

Les lluites dels pobles per la seva llibertat han estat sempre forjades i cosides per notes musicals. Melodies i tonades que han esdevingut himnes, emblemes sonors que han transmès emocions, han commogut en la complicitat de la derrota, o han aixecat l'ànim fins alçar milions de veus en un sol clam. La música ha estat la crònica d'un temps, i element partícip dels anhels dels pobles d'arreu. Aquesta capacitat del fet musical comporta igualment el perill de la fabricació d'artefactes emocionals amb una diversitat d'interessos, perill que s'agreuja amb els avenços dels mitjans tecnològics.

CIÈNCIA POLÍTICA
La transició política a la democràcia (1975-1982). Visió crítica en el 50è aniversari

Aquest curs de ciència política té com a objectiu fer una anàlisi crítica de la transició política de la dictadura franquista a la democràcia, amb motiu del seu 50è aniversari. A diferència del que s'ha volgut vendre de manera majoritària des del nacionalisme espanyol, tant de dretes com d'esquerres, la transició no va ser modèlica: va ser un model de transició. Un model dirigit des de dins i des de dalt, que va comportar uns límits que ens han condicionat el futur polític.

«Occident, de la democràcia d’Atenes a l’autocràcia de Trump»
per JOAN MIR I OBRADOR
dia 20, de les 9 a les 11 del matí
Europa, una geografia. Europa com a residu de successives dicotomies. Diferents graus de ser europeu. La idea d’Europa.
L’Europa de l’edat mitjana: unitat i diversitat. El projecte de la Il·lustració. 1945, el final del poder europeu: la Comunitat Europea, un projecte de pau. Els autoritarismes contra el projecte europeu.

SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
La tridimensionalitat intel·lectual de Llompart

El 1951 Sanchis Guarner incloïa quatre poemes del mestre Llompart dins l'antologia Els poetes insulars de postguerra. És en aquesta dècada que Llompart publica crítica literària a les revistes Raixa, Vida Nova, entre d'altres. L'intel·ectual i activista participa activament en les celebracions del centenari de Costa i Alcover, i el 1962 participa activament en la fundació de l'Obra Cultural Balear.

Col·laborador a la premsa local tot difonent la cultura catalana, destaquen les seves publicacions a Diario de Mallorca i a Última Hora. Cal destacar-ne la secció «Columna de Foc», publicada a Última Hora entre el 1976 i el 1980, i en què tractà d'autors illencs i de qüestions sociopolítiques i sociolingüístiques. Les col·laboracions sobre assumptes literaris foren aplegades al volum Els nostres escriptors (1996).

SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ
UNIVERSITAT DE PERPINYÀ - VIA DOMICÍA
40 anys de la Llicenciatura de català a la Universitat de Perpinyà. L'estat de l'ensenyament del català 50 anys després de la llei Deixonne

40 anys després dels primers llicenciats de català, els estudis de català de la Universitat de Perpinyà continuen sent clau per a l'estructuració i l'extensió de l'ensenyament de la llengua a Catalunya Nord. Gràcies a uns pioners—Pere Verdaguer, Miquela Valls, Joan Becat…—s'ha construït al campus rossellonès l'Institut Franco-Català Transfronterer i la Casa dels Països Catalans. Aquest primer seminari de la UPVD a Prada proposa de fer el balanç, 50 anys després que se comencés d'aplicar la llei Deixonne, de l'ensenyament del català a Catalunya Nord, de l'escola maternal fins a la universitat.

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació a la llengua catalana

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ROSER SERRA i BERTA SERRA
del del 17 al 23 d'agost del 2025, de les 9 a dos quarts d'11 del matí

Aquest curs s'adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar la seva competència lingüística en català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi, B1-B2 del MECR). Les classes tenen un enfocament pràctic i les dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.

Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per ROSER SERRA i BERTA SERRA
del 17 al 23 d'agost del 2025, de dos quarts d'11 a les 12 del matí

Aquest curs s'adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior, C1-C2 del MECR). Farem especial èmfasi a repassar aspectes conflictius de gramàtica i millorar la riquesa lèxica. Treballarem a partir de textos literaris per a fomentar l'aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.

FORMACIÓ CULTURAL
Introducció a la llengua occitana

Bastir un món de paraules
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
del 17 al 22 d'agost del 2025

Tres cosmogonies literàries: als 100 anys del naixement de Marcèla Delpastre i als 20 anys de la desaparició de Max Roqueta i Bernat Manciet.

Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
del 17 al 22 d'agost del 2025

Aquest curs, té un doble enfocament. D'una banda, s'abordaran aspectes que permetran de conèixer de manera general la llengua occitana. D'una altra, es mirarà de donar unes eines bàsiques per a adquirir unes competències lingüístiques essencials orals i escrites, amb l'objectiu de poder entendre i utilitzar mínimament l'occità després de conèixer-ne les estructures més generals i el lèxic més rellevant.

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació als Països Catalans:
«Els atacs contra la llengua»

En un moment en què la nostra llengua sofreix atacs en tots els territoris on es parla i, segons les enquestes, hi ha un clar retrocés de la seva utilització, principalment per part de la gent jove, volem constatar i analitzar des de tots els territoris si això és una realitat. En cas afirmatiu, cal intentar cercar les solucions més adients per a aturar el procés.

FORMACIÓ CULTURAL
Coneixement de Catalunya Nord:
«Catalunya Nord: identitat, literatura i cançó»

Catalunya (del) Nord? Nord de Catalunya? País Català? Pirineus Orientals? Pirineus Catalans? Per què tantes denominacions i d'on venen? Coincidint amb els 50 anys de la publicació d'El petit llibre de Catalunya Nord de Llorenç Planes i arran d'algunes declaracions i polèmiques ocorregudes fa uns mesos, el curs de Coneixement de Catalunya Nord vol mirar de fer llum o de «posar llum a la foscor» sobre les diverses apel·lacions emprades per a referir-se al septentrió dels Països Catalans.

JORNADES
38a DIADA ANDORRANA:
«Andorra i l'habitatge»

Amb una economia totalment oberta i dependent de l'exterior, Andorra ha entrat en la globalització en aquest primer quart de segle XXI. Entendre i conèixer els factors causals del problema de l'habitatge, concretar-ne les necessitats i determinar les solucions més convenients i adaptades al país, és un dels reptes actuals de la societat andorrana, que no pot ser enfocat avui aïlladament de l'entorn europeu i pirinenc.

JORNADES
XVI JORNADES DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA:
«El catalanisme davant la crisi de l'ordre mundial»

Europa en l'era del trumpisme des d'una perspectiva catalana
per MARTA BRIK (politòloga i especialista en relacions internacionals)
dia 18, a les 4 del capvespre

Lliçó magistral Víctor Torres: «Paco Candel i l'evolució de la catalanitat»
amb GENÍS SINCA (periodista i escriptor, autor de Candel. La màquina d'escriure), MARIONA LLADONOSA (politòloga i docent a la Universitat de Lleida), JOSEP HUGUET (exconseller de la Generalitat de Catalunya i patró de la Fundació Irla) i JORDI CASASSAS (president de l'UCE)
dia 19, a les 4 del capvespre

El mon que ve i les nacions sense estat
per JOAN PLANA (vicesecretari general d'estratègia d'Esquerra Republicana)
dia 20, a les 4 del capvespre

Autodeterminació no violenta en un món endurit
per DANI CETRÀ (investigador Ramón y Cajal en ciència política a la Universitat de Barcelona)
dia 21, a les 4 del capvespre

El jovent català i el món de demà
per DURAN MATAMOROS (politòleg i economista)
dia 22, a les 4 del capvespre

JORNADES
Jornada sobre l'Aportació Cristiana al Projecte Nacional:
«Als 40 anys del document Arrels cristianes de Catalunya»

Fa quaranta anys, un cop recuperat l'autogovern i consolidada la Generalitat i el Parlament, els bisbes de Catalunya veieren la necessitat d'emetre el document Arrels cristianes de Catalunya (1985). Era un document que enllaçava amb el compromís de l'Església catalana impulsat per Josep Torras i Bages—publicació de La tradició catalana (1892), participació a través de la Unió Catalanista en les Bases de Manresa (1892), redacció de la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat i fundació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (1899)…—. L'Església catalana havia patit la repressió de la Dictadura de Primo de Rivera, els estralls de la Guerra Civil i la repressió franquista. Era un document que albirava un horitzó de llibertat per al nostre poble i hi volia ser. Quaranta anys després, un cop passat el referèndum del Primer d'Octubre (2017) i amb la repressió del Procés, és moment de demanar-nos si avui l'Església que peregrina a Catalunya i a la resta de Països Catalans respon a les expectatives del nostre poble.

JORNADES
XII Jornada Algueresa

Presentació del darrer número de la revista Al Portal, Veus de l'Alguer

L'Alguer, la Barceloneta de Sardenya: història, gastronomia, paisatge. Apunts per un viatge.

Activisme cultural en un context fràgil. Lo cas emblemàtic de Plataforma per la Llengua i Obra Cultural de l'Alguer.

Xerrades a càrrec de MAURO MULAS (Delegat de Plataforma per la Llengua a l'Alguer i soci de l'Obra Cultural de l'Alguer) i SALVATORE MOTZO (soci de Plataforma per la Llengua a l'Alguer i Obra Cultural de l'Alguer).

TALLERS

Taller de cançó i dansa improvisada (en un context natural)
per VÍCTOR CAMARASA, NEUS BARBERÀ i LAIA PEDROL (Associació Ressò)
Presentació a càrrec de DAVID GARCIA SIRVENT (Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant)
Amb el suport de la Xarxa Vives d'Universitats

Cançons populars
per RAMON GUAL

Muntanyisme
per PAU VINYES I ROIG

Sardanes
per RAMON CARDONA

Danses
per RAMON CARDONA

Scrabble
per ARMAND SANMAMED, CRISTINA BASSONS I FRANCESC GALLÈN (FISC)

Taller de xapes amb frases de cançons
per Voluntariat Lingüístic de la Universitat d'Alacant

FÒRUM OBERT I EXPOSICIONS

FÒRUM OBERT: Aula on exposar coneixements, opinions lliures i fer-hi presentacions de llibres i de projectes d'entitats.

EXPOSICIONS

La nit terrible. Els efectes del temporal de la Candelera de 1911 a la Barceloneta
de MARIA JESÚS VIDAL I NOVÀS, ISABEL CENTENO I GUZMAN i PAU VINYES I ROIG (comissaris)

L'exposició s'endinsa en una de les tragèdies laborals més importants produïdes als Països Catalans, com va ser el tràgic temporal del 1911, el més mortífer de tots i que ha deixat una forta petjada en la memòria popular. Res feia preveure que la matinada del dimarts 31 de gener d'aquell any el temps canviaria de manera radical i esdevindria un temporal ferotge i assassí.

Exposició Al Tall
Universitat d'Alacant

Enguany fa cinquanta anys de la fundació d'Al Tall. Casualment, l'estiu del 1975, Vicent Torrent i Miquel Gil van coincidir a Prada, durant l'UCE, i de tornada al País Valencià van fundar el grup.
L'exposició mostra l'obra d'una formació innovadora que, a partir de la música tradicional, va descobrir les altres músiques del Mediterrani per a fer-nos propostes que van més enllà, però sense perdre les arrels.

ESPECTACLES

Ramon Gual — Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals & Banda de Música de Benissanet (Ribera d'Ebre) — Arinsal, als peus de la Capa— Gemma Humet canta els clàssics — Cobla Principal del Rosselló — Jordi Mir, pompeufabrant Catalunya —Èric Vinaixa — Conxita Badia no existeix — Teresa Sanna — Corals de Prada, Cotlliure, Sant Cebrià i el Voló — Vicent Torrent: racons i cançons — Arianna Savall i Petter Udland Johansen — Mireia Vilaseca — Trivial musical — Sedaç

DIARI DE PRADA

Diari de Prada - previ