Universitat Catalana d'Estiu

Aquest curs de ciència política té com a objectiu fer una anàlisi crítica de la transició política de la dictadura franquista a la democràcia, amb motiu del seu 50è aniversari. A diferència del que s’ha volgut vendre de manera majoritària des del nacionalisme espanyol, tant de dretes com d’esquerres, la transició no va ser modèlica: va ser un model de transició. Un model dirigit des de dins i des de dalt, que va comportar uns límits que ens han condicionat el futur polític.

Cronologia de fets
La cronologia dels fets més rellevants que van marcar la transició política. Els protagonistes principals. Els reptes de la transició. Ni continuïtat ni ruptura: reforma.
dia 21, de les 9 a les 12 del matí

Les singularitats
Les singularitats de la transició a Catalunya: l’Assemblea de Catalunya (1971); l’Operació Tarradellas (1977); un sistema propi de partits polítics des de les primeres eleccions (1977).
dia 22, de les 9 a les 12 del matí

Balanç
Quin balanç es pot fer de la transició? Un joc de renúncies i d’impotències. La voluntat d’amnèsia, d’oblidar el passat. El franquisme que no acaba de marxar. Els límits democràtics de la transició.
dia 23, de les 9 a les 12 del matí

 

---

Occident, de la democràcia d’Atenes a l’autocràcia de Trump

per JOAN MIR I OBRADOR
dia 20, de les 9 a les 11 del matí

Europa, una geografia. Europa com a residu de successives dicotomies. Diferents graus de ser europeu. La idea d’Europa.
L’Europa de l’edat mitjana: unitat i diversitat. El projecte de la Il·lustració. 1945, el final del poder europeu: la Comunitat Europea, un projecte de pau. Els autoritarismes contra el projecte europeu.