Universitat Catalana d'Estiu

Els Països Catalans són un país de molta biodiversitat. Catalunya té dotze vegades més hàbitats protegits per la legislació europea (hàbitats d’interès comunitari) per unitat de superfície que el conjunt de l’estat espanyol; passa el mateix en relació amb altres països però en un percentatge diferent. El 32 % territori català està protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
L’informe de l’Estat de la Natura 2020 esmenta que a Catalunya coneixem 33.059 espècies i 680 hàbitats diferents, però des del 2002 la mida de poblacions silvestres s’ha reduït un 25 % de mitjana: un 54 % en rius llacs i aiguamolls, un 35 % en ambients agrícoles i prats, i un 12 % en boscos i matollars. Quines en són les causes principals? Canvis d’usos del sòl, el canvi climàtic, les espècies exòtiques i sobreexplotació dels recursos.
A partir dels anys seixanta hi ha un canvi socioeconòmic en la societat, hi ha un augment de la demanda de combustibles fòssils (gasoil i gasolina) en detriment d’una disminució de la demanda dels dendrocombustibles (llenya i carbó), cosa que comporta un creixement incontrolat de la massa forestal i una disminució de la superfície agrícola, que es tradueix en més emissions de GEH (contaminació) i, per tant, una acceleració del canvi climàtic.

En el proper curs, parlarem de la problemàtica i la resiliència dels diferents ecosistemes naturals davant la situació actual de canvi global i canvi climàtic.

Canvi global, adaptació i resiliència dels ecosistemes
per JAUME MARLÈS I MAGRE (doctor en ciència i tecnologia ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Parlarem de la situació actual dels ecosistemes dels Països Catalans, de la seva evolució a partir de mitjan segle XX i de propostes de gestió dels hàbitats agraris i forestals, i també urbans.

La pèrdua de biodiversitat de mars i oceans: un impacte de què no som conscients
per JOANDOMÈNEC ROS (catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona)
dia 17, de dos quarts d’11 a les 12 del matí
A les agressions de sempre a la biodiversitat dels nostres mars (contaminació, sobreexplotació de recursos, com la pesca; modificació de l’ambient litoral i marí per obra tova i obra dura etc.), s’hi afegeixen els impactes derivats del canvi climàtic, i el resultat és una terrible ensulsiada general que cal conèixer.

Els espais periurbans, reptes i oportunitats. Anelles verdes
per SANDRA SAURA (doctora en biologia, professora titular i investigadora al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 18, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
El creixement urbanístic de les grans urbs i la necessitat de proveir-les de serveis i infraestructures provoquen una influència en els seus límits, de manera que es dibuixen espais en constant transformació; aquests espais han estat definits com a ‘zones periurbanes’. La mateixa necessitat d’ordenar aquests espais, juntament amb la progressiva consciència dels valors ambientals que poden assolir aquests espais i de la importància tant per a la conservació de la biodiversitat com per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans que representa un medi ambient cuidat, ha portat a desenvolupar projectes d’ordenació de l’espai periurbà amb criteris de regeneració ambiental i paisatgística de cabdal importància.
Presentarem alguns exemples d’aquests projectes i repassarem els principals valors i serveis ecosistèmics que ofereixen als ciutadans.

Estat de la biodiversitat a Catalunya i polítiques efectives per a la seva conservació
per MARC VILAHUR (director general de polítiques ambientals i medi natural de la Generalitat de Catalunya)
dia 18, de dos quarts d’11 a les 12 del matí
Es parlarà de la situació actual de la biodiversitat a Catalunya, les seves polítiques, i quin paper té la Generalitat davant la situació actual de canvi climàtic i global.

Vinyes mediterrànies i canvi global
per LEONOR DEIS (doctora en biologia, professora a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili)
dia 19, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Les vinyes mediterrànies estan exposades a múltiples factors productes del canvi global, com ara l'augment de les temperatures, l’escassetat hídrica i la pèrdua de biodiversitat. Per a fer front a aquests desafiaments, és clau gestionar la vinya com un agroecosistema complex, promovent pràctiques que millorin la salut del sòl entre d’altres. L’ús de cobertes vegetals, l’elecció de portaempelts adaptats a l’estrès hídric i la suplementació d’aigua mitjançant un reg controlat són estratègies efectives per a augmentar la resiliència.

Eines per a crear una xarxa de seguiment de fauna
per CARLES FLAQUER (doctor en biologia, coordinador el Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors, BiBio, del Museu de Ciències Naturals de Granollers)
dia 19, de dos quarts d’11 a les 12 del matí
Per a conèixer les poblacions de la major part d’espècies que conformen la diversitat dels ecosistemes naturals dels Països Catalans, cal acumular moltes dades tant des d’un punt de vista espaial (cobrint molt territori) com temporal (durant molt de temps). Per a fer-ho bé, només hi ha una manera: implicar persones, com més, millor, i com més motivades i apassionades, millor. Crear una xarxa de voluntariat no és una tasca senzilla, cal crear una estructura sòlida i duradora que compleixi una sèrie de requisits per a assolir el repte d’allargar-se en el temps i aportar dades de tendències poblacionals als gestors. Gràcies a l’experiència de més de trenta anys adquirida al Museu de Ciències Naturals de Granollers, aprendrem com aconseguir crear i mantenir una gran xarxa de voluntariat coordinada per investigadors d’alt nivell acadèmic.