Universitat Catalana d'Estiu

Reflexionar sobre el paper de les identitats i el seu vincle amb la construcció nacional demana una mirada construccionista del món en què vivim. Això vol dir que podem entendre les identitats no com a essències fixes, sinó com a estructures simbòliques i socials dinàmiques i canviants.

Pensar la identitat nacional
per MARIONA LLADONOSA (Universitat de Lleida)
dia 18, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Partirem de la idea que la identitat és una forma de reconeixement social i polític més que un conjunt estable de trets i límits nítidament estables. En aquesta lògica, explicarem com les identitats nacionals sorgeixen com a mecanismes de producció i reproducció de mons ideològics diversos, tot naturalitzant una determinada concepció del món i de l’ordre social.
L’enfocament de la sessió combina elements analítics teòrics propis de la sociologia del coneixement, els estudis culturals, l’antropologia simbòlica i la semiòtica, destacant el paper del llenguatge, els mites, els arquetips i els imaginaris col·lectius com a vehicles de significat de la identitat i la nació.
A través del concepte de ‘relat’, podem entendre millor les relacions entre identitat i construcció nacional, d’importància central en la construcció dels processos narratius de la història de la nació i de la memòria col·lectiva. Treballarem la identitat com una construcció ideològica situada en un temps i espai concrets, disputada com a espai fonamental per a entendre l’hegemonia cultural i social de les nostres societats.

Emancipació col·lectiva contra el neoliberalisme autoritari
per MÒNICA CLUA (Universitat Pompeu Fabra)
dia 18, de dos quarts d’11 a les 12 del matí
Una de les frases més famoses de Margaret Thatcher—«no existeix una cosa anomenada ‘societat’, existeixen individus i les seves famílies»—il·lustra prou bé l’obsessió del neoliberalisme a destruir la societat. Més de quaranta anys després, el neoliberalisme, incapaç d’existir sense mostrar el seu vessant més autoritari, no ha estat capaç d’aconseguir el somni de Thatcher.
En aquesta sessió explorarem com el neoliberalisme autoritari intenta atomitzar i individualitzar els anhels col·lectius, però és incapaç de fer-ho. Analitzarem els processos de dominació i disciplina de demandes feministes, antiracistes, de classe i nacionals, posant èmfasi en com aquestes expressions d’emancipació col·lectiva creen escletxes en l’hegemonia neoliberal.

Abordar les identitats en la construcció nacional del segle xxi
per MARIONA LLADONOSA (Universitat de Lleida)
dia 19, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Pensar la identitat nacional des d’aquesta perspectiva ens obliga a demanar-nos: qui defineix el relat de qui som? Sobre el com som? Qui té el poder de representar-nos com a col·lectiu? I, sobretot, quines són les conseqüències d’aquest relat en termes d’inclusió, exclusió social a Catalunya? En un context de transformació demogràfica, creixement de l’extrema dreta i conflicte històric amb l’Estat espanyol, quin paper hi té la identitat i com pot actuar com a eina de dominació o de capacitació col·lectiva?

Subjectivitats subversives contra l’austeritat
per MÒNICA CLUA (Universitat Pompeu Fabra)
dia 19, de dos quarts d’11 a les 12 del matí
Quin tipus de subjectivitats han aparegut durant la llarga dècada del 2009-2019? A través de l’anàlisi dels moviments que sorgeixen arran de la crisi financera del 2008 (moviments per l’habitatge, 15-M, moviments per la sanitat pública, la vaga pel català a les Illes Balears, i el moviment independentista), aquesta sessió explora les diferents subjectivitats subversives que han caracteritzat una dècada en què ens vam atrevir a somiar horitzons col·lectius.