ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
2025: Any Internacional de la Quàntica
Coordinadors: Dr. JORDI MAZÓN I BUESO (Universitat Politècnica de Catalunya) i Dra. NÚRIA FERRER I ANGLADA (Societat Catalana de Física, IEC)
del 20 al 23 d'agost del 2025
Amb el suport de la Societat Catalana de Física (Institut d’Estudis Catalans)
Aquest any 2025 va ser proclamat per la UNESCO l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, ja que fa cent anys que es van proposar i desenvolupar els principis fonamentals d’aquesta ciència, que ha tingut i té conseqüències tecnològiques impressionants, amb repercussions dràstiques evidents a la societat. Qui no ha sentit parlar del ‘gat de Schrödinger’?
En el curs exposarem els principis fonamentals de la quàntica i algunes de les seves aplicacions ja habituals, com el làser i la ressonància magnètica. Com també la recerca actual en alguns d’aquests camps: parlarem de les noves tecnologies quàntiques, com ara la computació i les comunicacions.
El naixement de la teoria quàntica: de Planck a Bohr
per ENRIC PÉREZ I CANALS (Departament de Física de la Matèria Condensada, Universitat de Barcelona)
dia 20, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
En aquesta sessió explicarem les primeres passes de la teoria quàntica, prèvies al naixement de la mecànica quàntica, el 1925. Veurem la hipòtesi de Planck (1900), la d’Einstein (1905) i la de Bohr (1913). Són diferents entre si, i beuen dels treballs previs de Boltzmann, un dels pares de la mecànica estadística. Explicarem com de mica en mica la quantització es va anar estenent a diverses magnituds atòmiques i es va anar conformant la teoria quàntica que va entrar en crisi a principis dels anys 1920.
Per què 2025 és l'Any Internacional de la Quàntica? Breu repàs històric de Planck i Einstein fins a De Broglie, Heisenberg, Schrödinger (1925)
per JORDI MUR (investigador en tecnologies quàntiques)
dia 20, de dos quarts d’11 del matí a les 12 del matí
L’experiment de la doble escletxa: superposició i aplicacions pràctiques. Del GPS a la ressonància magnètica.
Grans paradoxes de la quàntica
per JORDI MUR (investigador en tecnologies quàntiques)
dia 21, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
El gat de Schrödinger i la mesura quàntica; la paradoxa EPR. Entrellaçament, desigualtats de Bell, qubits.
65 anys de llum làser. Aplicacions quotidianes i científiques de la llum làser
per MURIEL BOTEY I CUMELLA (Departament de Física, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 21, de dos quarts d’11 del matí a les 12 del matí
La segona revolució quàntica
per JORDI MUR (investigador en tecnologies quàntiques)
dia 22, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Tecnologies quàntiques que ja tenim entre nosaltres (làser, RMN, rellotges atòmics…). Els quatre pilars de les noves tecnologies quàntiques: computació, simulació, sensors, i comunicacions.
Les noves tecnologies quàntiques: computació, simulació, sensors, i comunicacions
per JORDI MUR (investigador en tecnologies quàntiques)
dia 22, de dos quarts d’11 del matí a les 12 del matí
Què prometen i quin és l’estat de l’art; menció a recerca i empreses emergents catalanes en aquestes àrees.
Programes d’estudi d’asteroides, cometes i meteorits als Països Catalans
per JOSEP M. TRIGO (Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l'Espai, CSIC-IEEC)
dia 23, de les 9 a dos quarts d’11 del matí
Els cossos menors del Sistema Solar tenen un gran impacte social. La raó no tan sols ha estat el desenvolupament de noves missions espacials, sinó també les noves tècniques de detecció amb càmeres digitals ultrasensibles. Els nous programes telescòpics que comencen l’any 2024 possiblement duplicaran el nombre d’asteroides coneguts en només un any, particularment en la regió propera a la Terra. Diversos programes de recerca són implicats en algunes d’aquestes missions i projectes de cerca, seguiment i estudi in situ d’asteroides.
Estudiant meteorits per a conèixer les propietats fisicoquímiques d’asteroides, cometes i planetes
per JOSEP M. TRIGO (Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l'Espai, CSIC-IEEC)
dia 23, de dos quarts d’11 del matí a les 12 del matí
Els meteorits són roques fascinants que arriben majoritàriament dels asteroides ubicats al cinturó principal, entre les òrbites de Mart i Júpiter. Tot i això, en algunes ocasions, també ho fan des de cossos planetaris com ara la Lluna o Mart, així com des de cometes. L’estudi dels meteorits requereix un fort compromís de l’Administració per tal que aquestes mostres que ens arriben des de l’espai puguin ser caracteritzades en centres de recerca i museus especialitzats, on tinguin cura dels exemplars. Explicaré la meva experiència en la recuperació de les últimes caigudes a l’estat espanyol i les tècniques que fem servir per a calcular des de l'ICE (CSIC-IEEC) els llocs de caiguda de nous meteorits, detectats breument en forma de les fases lluminoses conegudes com a bòlids meteòrics.
