correu@uce.cat +34 933 172 411

56a Universitat Catalana d'Estiu

PAÏSOS CATALANS: RESISTÈNCIA I SOCIETAT CIVIL DEMOCRÀTICA

Del 17 al 23 d'agost del 2024

Equip rector

Accediu a la informació de l'Equip rector de l'UCE

Informació general

Accediu a la informació general de l'UCE

Matrícula

Accediu a la informació de la matrícula

Més informació

Tel. 933 172 411 o correu@uce.cat

Cursos i activitats de la 56a UCE (2024)

ACTES I COMMEMORACIONS


del 17 al 23 d'agost del 2024
Inauguració
Lliçó inaugural: «La tradició literària com a símptoma»
Revista de Catalunya, 100 anys (1924-2024)
Camins de futur per als moviments d'alliberament nacional
Acte en record d'Aureli Argemí (1936-2024)
Universitat i política lingüística. Balanç i perspectives de futur
El combat per la llengua des d'un municipi. Als 50 anys de l'Escola de Mallorquí de Manacor
Lliçó magistral Víctor Torres: «Clavé, Balaguer i Salvat-Papasseit: el llegat de la cultura republicana»
Intel·ligència artificial, feixisme i societat civil democràtica
Els preparatius de l'aixecament de Prats de Molló (1924-1926)
Visita a la Casa Macià de Prats de Molló
Als cent anys del naixement de Vicent Andrés Estellés
Presentació d'Antoni Miró, catàleg raonat: Pintura, dibuix, collage (1960-2020)
Conferència sobre Pompeu Fabra
Ofrena a la tomba de Pompeu Fabra
Com repensar la universitat catalana en la situació actual
La societat post-155
Premis Joan Artur Roura i Comas i Josefina Cortès i Gené 2024
Premi Canigó a Joan Amorós i a Plataforma per la Llengua
Cloenda

CIÈNCIES DE LA NATURA
Biodiversitat i canvi climàtic. La ciutat com a ecosistema


Coordinador: Dr. JAUME MARLÈS I MAGRE (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost del 2024

En la darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, o la conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que es va celebrar a Dubai (del 30 novembre al 12 de desembre del 2023), 198 països van firmar l’acord que va reconèixer la necessitat de reduir de manera profunda i ràpida els combustibles fòssils. Per a limitar l’escalfament global a 1,5 ºC, l’acord estableix que cal reduir les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle un 43 % fins al 2030 i un 60 % fins al 2035 en relació amb els nivells del 2019, i que les emissions netes de CO2 arribin a zero el 2050. Cal fomentar la mitigació i l’adaptació climàtica, i promoure la biodiversitat. Un dels temes ambientals d’aquest any 2024 és centrar-nos en la restauració de la terra, la desertització i la resistència a la sequera, i informar-ne la població per a sensibilitzar-la en relació amb els temes ambientals.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA
La física del canvi climàtic: totes les claus per a entendre la nova realitat climàtica a la Mediterrània occidental


Coordinadors: Dr. JORDI MAZÓN I BUESO (Universitat Politècnica de Catalunya) i Dra. NÚRIA FERRER I ANGLADA (Societat Catalana de Física, IEC)
del 21 al 23 d'agost del 2024

El canvi climàtic és una realitat que any rere any es va evidenciant de manera més clara, amb un canvi de patrons atmosfèrics que encaixen amb el que els models físics descriuen al llarg de les darreres dècades. La zona de la Mediterrània occidental, on s'engloben els Països Catalans, és una de les zones del planeta on l'impacte del canvi climàtic sembla que és, i serà, més important. El curs se centra en tres eixos. Primerament, a descriure la física que hi ha darrere del canvi climàtic, en els fenòmens meteorològics més extrems que ja patim. En segon lloc, en el seu impacte en diversos àmbits, com la salut, el medi ambient o la societat. Finalment, es plantejaran les mesures d'adaptació i mitigació, argumentades des d'una perspectiva científica.

DRET
Dret i societat civil: reptes actuals


Coordinador: Dr. JOSEP MARIA VILAJOSANA i RUBIO (Universitat Pompeu Fabra)
del 21 al 23 d'agost del 2024
Vivim temps de canvis. Fenòmens com ara la globalització o les innovacions tecnològiques generen modificacions profundes en la relació entre els poders públics i la societat civil. En aquest curs analitzarem alguns d'aquests canvis, entesos com a reptes que el dret ha d'afrontar. Així, doncs, el creixent augment de visions populistes, els desafiaments que plantegen els moviments migratoris o l'eclosió de la intel·ligència artificial poden ser abordats jurídicament prioritzant-ne una lectura paternalista o bé dotant la societat de més espais de llibertat mitjançant una defensa ferma dels drets humans. Que venci una o una altra visió dependrà en bona mesura del grau de consciència del bé comú que tingui la ciutadania.

 

ECONOMIA
Del món VUCA al món BANI: cap on va el món econòmic?


Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 18 al 21 d'agost del 2024
El concepte VUCA fa referència a la rapidesa amb què canvien les coses, la manca de certesa i claredat, i la complexitat i l'ambigüitat de l'entorn. El concepte BANI fa referència a la fragilitat, l'ansietat, la impredictibilitat i la dificultat de comprensió de l'entorn. Intel·ligència artificial, relocalització, guerres i catàstrofes mediambientals, cignes negres etc. ens porten a viure en un món que altera les regles del joc i les coordenades mentals i laborals. El curs reflexiona sobre cap on va el món econòmic.

PENSAMENT
La intel·ligència artificial: perspectiva filosòfica


Coordinador: Dr. JOAN GONZÀLEZ I GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 20 d'agost del 2024
Des de les valoracions més apocalíptiques a les apologies més apassionades, els recents desenvolupaments de la Inteŀligència Artificial (IA) han estat el centre d'un debat sobre la relació entre l'ésser humà i la tecnologia. Però l'abast i la significació real d'allò que anomenem, potser massa lleugerament, 'inteŀligència artificial', mereixen una anàlisi menys apassionada, més reflexiva i més ben informada. Aquest curs es dedicarà a analitzar i debatre els reptes que les IA de nova generació suposen per a la humanitat en un moment molt delicat de la seva història com a civilització. Analitzarem com la IA ha de ser introduïda en els debats sobre la política, l'educació, l'ètica o el transhumanisme.
Els objectius del curs seran els següents: situar el moment en què ens trobem en el desenvolupament de les intel·ligències artificials; situar el debat entre els 'apologetes' i els 'apocalíptics' en un marc adequat per a la seva recepció; analitzar els arguments crítics contra les tecnologies de la Intel·ligència Artificial; debatre què hi ha de 'metafòric' i què hi ha de 'real' en la conceptualització de la Intel·ligència Artificial en el marc del debat sobre l'essència de la consciència; i analitzar les diverses aplicacions (política, educació, ètica).

PENSAMENT
Pensar les llengües


Coordinador: Dr. XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 20 al 23 d'agost del 2024
Els lingüistes fa dècades que adverteixen sobre l'acceleració del procés d'extinció de llengües que es dona arreu del món. En la literatura catalana, hi ha autors, com ara Carles Cardó, Joan Fuster o Carme Junyent, que han escrit un cúmul considerable de reflexions sobre les llengües i els factors que les condicionen. Aquestes reflexions ens permetran examinar les idees, els prejudicis i els discursos sobre el tema i, sobretot, examinar les situacions habituals en la vida dels catalanoparlants i les estratègies que s'han adoptat per a la recuperació i el manteniment d'unes altres llengües.
Els objectius del curs són: proporcionar informació suficient que permeta comprendre la situació del català en el context global de les llengües en el segle XXI; servir d'introducció a l'obra de Carme Junyent i a les idees de Joan Fuster sobre les llengües; aprendre a detectar prejudicis i analitzar discursos tendenciosos sobre les llengües; i oferir algunes estratègies que poden ser aplicables en les situacions habituals en la vida dels catalanoparlants, tant col·lectivament com individualment.

PENSAMENT I FEMINISMES
Geografia, gènere i edat. Aproximació a les desigualtats socioespacials


Coordinadora: Dra. ANNA ORTÍN I NADAL (Universitat de Groningen)
dies 18 i 19 d'agost del 2024
La geografia feminista estudia com el gènere i d'altres categories socials interseccionals—l'etnicitat, la classe, l'edat, la sexualitat, la nacionalitat etc.—donen forma a les experiències i les relacions espacials de les persones i els col·lectius. Des dels anys setanta aproximadament, acadèmiques i activistes han discernit desigualtats socioespacials que resten invisibles sota les teories, mètodes i eines de la geografia humana tradicional. En aquest sentit, aquestes geografies tenen la capacitat d'analitzar com les relacions de poder es manifesten a l'espai, i com els espais mateixos poden refermar-les o qüestionar-les. Aquest curs comprèn, en primer lloc, una introducció a la geografia feminista i les desigualtats socioespacials i una sessió centrada en l'edat i l'experiència de fer-se gran en un espai concret. En segon lloc, el curs introdueix una crítica als mètodes i eines tecnològiques de la geografia humana tradicional, i ho complementa amb una sessió aplicada a la concepció dels mapes com a eines emancipadores.

HISTÒRIA
Conflictivitat política i social en els Països Catalans


Coordinador: Dr. ARNAU COMPANY I MATAS (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 23 d'agost del 2024

Des de la transició de l'època medieval a la moderna fins a l'edat contemporània, la història dels Països Catalans s'ha caracteritzat per múltiples conflictes socials i polítics. D'una banda, ja fossin revoltes socials i polítiques contra la monarquia i les classes nobiliàries o, de l'altra, l'oposició a règims dictatorials militars del segle XX. En bona mesura, aquesta conflictivitat ha estat una lluita contra projectes autoritaris o totalitaris i a favor dels drets polítics i socials liberals o democratitzadors. Des de diverses propostes i tenint en compte els àmbits dels Països Catalans farem un recorregut històric per diverses etapes o episodis concrets d'aquesta conflictivitat política i social que ha definit la nostra evolució històrica fins a la contemporaneïtat.

LITERATURA
Joan Salvat-Papasseit i la primera avantguarda catalana


Coordinador: Dr. JOAN SANTANACH I SUÑOL (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost del 2024

El sorgiment de l'avantguarda artística i literària, durant els primers decennis del segle XX, va comportar un impacte extraordinari, sovint un trencament, amb les formes i concepcions artístiques i literàries precedents. En el context català, atent als corrents provinents d'Europa, i en primer lloc de París, l'avantguardisme es va deixar sentir aviat.
Entre la producció literària avantguardista en la llengua del país destaca l'aportació de Joan Salvat-Papasseit. L'obra de Salvat, d'origen humil i molt actiu políticament, acusa la influència del cubisme i del futurisme, alhora que hi detectem un procés d'aproximació a la tradició poètica autòctona. Tot plegat la converteix en una poesia lligada a la contemporaneïtat, però de cap manera aliena a motius procedents de la poesia popular o, fins i tot, medievals.

LLENGUA
Noves recerques en lexicologia i sociolingüística


Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost del 2024

Com sempre, els cursos de llengua tenen un component lingüístic i un altre de sociolingüístic. Enguany parlarem de diferents recerques que es porten a terme en els dos camps. El professor Carles Riera ens endinsarà en el món fascinant de les paraules amb diversos temes tractats amb amenitat i rigor. El professor Gabriel Bibiloni ens parlarà dels cultismes grecs. I el professor Bernat Joan ens parlarà de diversos temes de sociolingüística centrades bàsicament en les actituds lingüístiques i els joves.

MÚSICA
200 anys de cant coral català. Josep Anselm Clavé, el seu llegat, renovacions i revolucions


Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL I GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 18 al 20 d'agost del 2024

Amb motiu dels 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé, introductor i promotor del cant coral a Catalunya, el curs presenta un recorregut per la història d'aquest fenomen, des de la fundació de la primera societat coral fins a l'actualitat.
El cant coral a Catalunya és un dels elements definitoris de la cultura i la música catalanes, i al llarg de la seva història ha estat un fenomen divers, que ha generat diferents tendències d'acord amb cada context històric i els diferents corrents musicals. En cada sessió s'analitzaran cadascun d'aquests moments.

CIÈNCIA POLÍTICA
Comportament electoral, eleccions i partits politics a Catalunya (1980-2024). Factors de decisió del vot


Coordinador: Dr. JOAQUIM COLOMINAS I FERRAN (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost del 2024

Participació electoral, representació política i eficàcia governamental

Els límits de la transició política

El segon cicle electoral al Parlament de Catalunya (2012-2024)

CIÈNCIES DE LA SALUT
Salut, atenció hospitalària i altres qüestions


Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE I LAMOTE DE GRIGNON (Clínica Corachan, Barcelona)
del 22 al 23 d'agost del 2024

Efecte sobre la salut del canvi climàtic

Creació i consolidació de centres públics mancomunats d'oncologia i radioteràpia al Vallès Occidental i al Bages

Cooperació en la creació de l'atenció oncològica hospitalària pública a Sta. Cruz de la Sierra de Bolívia

Mites i realitats del tractament mèdic de la hipertensió

Adaptació de la medicina interna als canvis epidemiològics i tecnològics

La fi de la vida física no significa la fi de l'existència de l'ésser humà

SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS


Coordinadors: ROSA M. CALAFAT I VILA (UIB) i ARNAU COMPANY I MATAS (UIB)
dies 19 i 21 d'agost del 2024

El paisatge lingüístic a Palma i a la platja de Palma: la vitalitat del català en un entorn turístic
per ROSA M. CALAFAT I VILA (UIB) i SEBASTIÀ SERRA I BUSQUETS (UIB)
dia 19 d'agost del 2024, de les 3 a les 5 del capvespre

Polítiques públiques lesives per a la llengua catalana i resposta de la societat civil organitzada a les Illes Balears
per ANTONI LLABRÉS I FUSTER (UIB) i ARNAU COMPANY I MATAS (UIB)
dia 21 d'agost del 2024, de les 3 a les 5 del capvespre

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació a la llengua catalana


del 17 al 23 d'agost del 2024

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ESTER TUR
del del 17 al 23 d'agost del 2024, de les 9 a dos quarts d'11 del matí

Aquest curs s'adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar la seva competència lingüística en català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi, B1-B2 del MECR). Les classes tenen un enfocament pràctic i les dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.

Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per ESTER TUR
del 17 al 23 d'agost del 2024, de dos quarts d'11 a les 12 del migdia

Aquest curs s'adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior, C1-C2 del MECR). Farem especial èmfasi a repassar aspectes conflictius de gramàtica i millorar la riquesa lèxica. Treballarem a partir de textos literaris per a fomentar l'aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.

FORMACIÓ CULTURAL
Introducció a la llengua occitana


Coordinadors: AITOR CARRERA (Universitat de Lleida) i JAUME FIGUERAS (traductor)
del 17 al 22 d'agost del 2024

1. Aquelas montanhas... Amb motiu dels 100 anys del Libre dels ausèls d’Antonin Perbòsc i de la revista Òc
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
del 17 al 22 d'agost del 2024, de les 3 a les 4 del capvespre
És en coincidència amb els cent anys de la publicació del Libre dels ausèls d’Antonin Perbòsc, el 1924, així com de l’arrencada a Tolosa de la col·laboració occitanocatalana, que es concretarà de primer en la revista Òc, que enguany us convidem a resseguir la vida i l’obra d’un dels poetes i activistes culturals occitans més importants del segle XX.

2. Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
del 17 al 22 d'agost del 2024, de les 4 a les 5 del capvespre

Aquest curs, té un doble enfocament. D'una banda, s'abordaran aspectes que permetran de conèixer de manera general la llengua occitana. D'una altra, es mirarà de donar unes eines bàsiques per a adquirir unes competències lingüístiques essencials orals i escrites, amb l'objectiu de poder entendre i utilitzar mínimament l'occità després de conèixer-ne les estructures més generals i el lèxic més rellevant.

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació als Països Catalans:
«Societat civil organitzada als Països Catalans»


Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS (Associació Cultural del Matarranya)
del 17 al 22 d'agost del 2024

En els moments difícils, en què les institucions municipals, autonòmiques, estatals o europees siguin poc sensibles envers la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets (o hi mostrin una animadversió clara), només restarà la societat civil organitzada per a defensar-ho. En aquest sentit, parlarem de l'espai comunicatiu, de les plataformes musicals, els centres d'estudis, les entitats culturals, les noves entitats de defensa de la llengua i l'ensenyament.

FORMACIÓ CULTURAL
Coneixement de Catalunya Nord:
«Catalunya Nord: mèdies i continguts audiovisuals en català»


Coordinador: RÉMY FARRÉ I SALVATELLA (comunicador i estudiant de màster d'Estudis Catalans a l'Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 17 al 22 d'agost del 2024, de les 3 a les 5 del capvespre

Aprofitant la recent reobertura de la Delegació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA, 3Cat) a Perpinyà, el curs de Coneixement de Catalunya Nord vol posar en relleu els que treballen o participen de manera quotidiana per a oferir continguts audiovisuals de qualitat i adaptats a la realitat del territori en llengua catalana. Al nord de l'Albera, el 85 % de la població està totalment o més aviat d'acord amb la creació d'una televisió local (EULCN 2015), però quina és la realitat actual? La llengua pròpia és present al conjunt de les emissores del septentrió dels Països Catalans? Amb quines proporcions? Al cap i a la fi, hi ha marge de millora del panorama audiovisual nord-català? Diferents testimonis-actors d'aquest camp—mèdies, comunicadors, organisme de política lingüística—exposen la seua tasca al servei del país i de la llengua mil·lenària.

JORNADES
37a DIADA ANDORRANA:
«La globalització i Andorra »


Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
dia 17 d'agost del 2024

En el segle XXI el món ha canviat. Les relacions internacionals, que eren controlades políticament, es veuen depassades per l'economia, l'obertura dels mercats i el domini de les grans empreses implantades arreu, que no s'han d'adaptar als territoris, sinó que són aquests els que s'adapten a les empreses i la seva economia. El sistema dominant d'ocupació del territori ha passat del colonitzador al globalitzador en què cap Estat ja no es pot tancar i ha d'acceptar les noves regles d'un mercat obert i interactiu. El problema és que no en som conscients i continuem responent als problemes des del marc estable i passat, colonitzador, i el repte és fer-hi front des d'una nova lògica encara per determinar.

JORNADES
XV JORNADES DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA:
«Present i futur de la normalització lingüística»


Ho organitza: Fundació Josep Irla
del 17 al 22 d'agost del 2024

Crisi i actualització de la política lingüística a Catalunya
per MARINA MASSAGUER (filòloga i sociolingüista, Departament de Recerca i Universitats, Generalitat de Catalunya)
dia 17, a les 4 del capvespre

Escola i llengua
per ANNA SIMÓ (consellera d'educació de la Generalitat de Catalunya)
dia 18, a les 4 del capvespre

Lliçó magistral Víctor Torres: «Clavé, Balaguer i Salvat-Papasseit: el llegat de la cultura republicana»
per JAUME CARBONELL I GUBERNA (historiador, Universitat de Barcelona), DOLORS MARÍN (historiadora, Universitat Autònoma de Barcelona), JOSEP HUGUET (exconseller de la Generalitat de Catalunya i patró de la Fundació Irla) i JORDI CASASSAS (president de l'UCE)
dia 19, a les 4 del capvespre

Homenatge a Jordi Carbonell
per ORIOL CARBONELL (fill de Jordi Carbonell), JOSEFINA SALORD (filòloga, Institut Menorquí d'Estudis), JOSEP HUGUET (exconseller de la Generalitat de Catalunya i patró de la Fundació Irla) i JOSEP VALL (director executiu de la Fundació Irla)
dia 20, a les 4 del capvespre

El català com a llengua d'elecció
per ENRIC MARÍN (periodista, professor de ciències de la comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona, i patró de la Fundació Irla)
dia 21, a les 4 del capvespre

Llengua i activisme juvenil
per JOAN MOÑINO I FUSTER (influenciador a xarxes)
dia 22, a les 4 del capvespre

JORNADES
Jornada sobre l'Aportació Cristiana al Projecte Nacional:
«La societat catalana en el naixement de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (1899)»


Ho organitzen: Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i Associació Cristianisme al Segle XXI
Amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos (Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya)
dia 18 d'agost del 2024

La segona meitat del segle XIX és un període en què es produeix una embranzida socioeconòmica de Catalunya i una presa de consciència lingüística, cultural i política, que també tingué influència a les Illes i al País Valencià. Els canvis socials que comportà la industrialització catalana (rellevant en l'Europa del sud) i la modernització de la societat, enllaçada amb els moviments culturals europeus i de projecció mundial, conformaren la presa de consciència política. Figures com ara Josep Morgades, Jaume Collell, Josep Torres i Bages i Jacint Verdaguer foren decisives per a vincular l'Església al naixent moviment catalanista. La Unió Catalanista n'és un bon exemple. L'objectiu d'aquesta jornada és tractar del context històric en què es produí la creació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat l'any 1899, ara fa 125 anys, entitat que l'any 1900 assumí la celebració de la missa commemorativa de l'Onze de Setembre a Barcelona.

JORNADES
XXXVI Jornada d'Agricultura a Prada:
«Viticultura d’alçada i canvi climàtic als països catalans»


Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Secció de Viticultura i Enologia)
Amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans
dies 19 i 20 d'agost del 2024

Les denominacions d'origen (DO) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP) són el model majoritari en la vitivinicultura dels Països Catalans i n'han afavorit el desenvolupament i la valoració, però sense perdre l'essència que va donar peu a la seva creació. Òbviament, han d'anar evolucionant i adaptant-se als temps, a les noves tecnologies, a la globalització i als canvis climàtics que es produeixen. És evident que els mercats evolucionen i que els gustos dels consumidors canvien. A més, les nostres zones vitícoles pateixen clarament les conseqüències del canvi climàtic, cosa que representa nous reptes per al sector i les seves DO. Per tot això, la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA ha apostat per l'organització d'una jornada amb representants i coneixedors de les DO de diferents zones dels Països Catalans per a conèixer la situació actual de la seva vitivinicultura, els reptes als quals s'enfronta i les seves estratègies de futur.

JORNADES
VIII JORNADA MENORQUINA:
«Menorca Talaiòtica, un patrimoni mundial en constant procés d'investigació»


Ho organitza: Institut Menorquí d’Estudis
Ho coordinen: AMALIA PÉREZ-JUEZ i ANTONI FERRER I ROTGER
dies 20 i 21 d'agost del 2024

Una part dels vestigis prehistòrics de l'illa de Menorca van ser inscrits el setembre del 2023 en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, sota el nom de Menorca Talaiòtica. El bé inscrit no es limita als jaciments arqueològics, sinó que està compost per nou grans àrees territorials, que sumen una superfície de 35 km2. Aquests nou components inclouen els principals poblats i espais funeraris de l'època talaiòtica i de la seva etapa precedent, que es situen de manera conjunta entre el 1600 aC i la conquesta romana. Les nou àrees esmentades abracen també una part del territori en el qual es situen els assentaments i els llocs d'enterrament. La proliferació d'aquests elements va contribuir a crear un paisatge peculiar, que es pot percebre encara avui dia. Tot aquest patrimoni és objecte, en l'actualitat, d'una intensa activitat investigadora.

JORNADES
XI Jornada Algueresa


Ho organitza: Obra Cultural de l'Alguer
dia 22 d'agost del 2024

L'extraordinària modernitat del metge Quinto Tiberio Angelerio i la pesta algueresa
per MAURO MULAS i IRENE COGHENE
a les 10 del matí

«Tupamaros de l'Alguer»
Documental de Roger Cassany i Claudio Gabriel Sanna vencedor del concurs «Arrés és!»
a les 11 del matí

Gionta i Riccardo
Grup vencedor del Cant Alguer
Concert de cançó a l'amfiteatre del Liceu
a les 8 del vespre

TALLERS


del 17 al 22 d'agost del 2024
Cançons populars
per RAMON GUAL

Muntanyisme
per PAU VINYES I ROIG, amb la col·laboració i l'assessorament de JORDI TAURINYÀ

Fotografia digital
per JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ

Taller de danses
per RAMON CARDONA

Taller de sardanes
per RAMON CARDONA

L'Scrabble, eina de país
per ARMAND SANMAMED, CRISTINA BASSONS I FRANCESC GALLÈN (FISC)

La botifarra
per IGNASI PRATS i TERESA GARRETA

El nostre cel al llarg de l'any. Una altra manera de fer astronomia
per LLUC MAS I POCOVÍ (president de l'Institut Mallorquí de Ciències de l'Espai)

EXPOSICIONS


del 17 al 22 d'agost del 2024
La donació Terra Nostra a la Vila de Prada: 53 obres en bronze de Gustau Violet
Ho organitza: Terra Nostra
del 1r d'agost al 30 de setembre, a l'Espai Martí Vives (c. Palau de Justícia, 81,de Prada)

60è aniversari de la traducció del primer àlbum de Tintín en català i 125 anys del naixement de Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1996), el seu traductor
Exposició comissariada per PAU VINYES I ROIG i produïda per Llop Roig. Llibres i Cultura
Amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
del 17 al 23 d'agost, al Liceu Renouvier

Maurici Auzeville, el tenor de Salses. Una invitació sonora
Exposició comissariada per REMY FARRÉ
Ho organitzen: Instititut Franco-Català Transfronterer (IFCT, Universitat de Perpinyà Via Domícia), Associació per a l'Ensenyament del Català (APLEC) i l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC)
del 17 al 23 d'agost, al Liceu Renouvier

ESPECTACLES


del 16 al 22 d'agost del 2024

Ramon Gual — Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals & Banda Manel Martines i Solà, de Jesús (Baix Ebre) — El fred que crema (2023), de Santi Trullenque — Xarim Aresté — Canigó 1883. La llegenda pirinenca de Jacint Verdaguer (2024), d'Albert Naudín — Cobla Principal del Rosselló — Pau Alabajos — Montse Castellà — Gionta i Riccardo — Km.0

DIARI DE PRADA


del 16 al 23 d'agost del 2024

Diari de Prada - previ


Patrocinadors

La Universitat Catalana d'Estiu no seria possible sense el suport de les institucions següents: