50 UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU
I, tanmateix, la remor persisteix
Prada, del 17 al 23 d’agost del 2018
Programa de cursos
CURSOS DE LES ÀREES DE CONEIXEMENT
CIÈNCIES DE LA NATURA
«Sostenibilitat: realitat o quimera?»
Coordinador: Dr. Martí Boada i Juncà (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d’agost
Amb el suport de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR, Generalitat de Catalunya)
Concepte de sostenibilitat. Orígens i actualitat. Perspectiva social, ambiental, econòmica. Encara que el concepte de sostenibilitat té un origen remot (Carlowicz, Cotta, Goethe), actualment té una significació destacada que arrencaria l'any 1987, a partir de l'Informe Brundtlant, en el qual se sentenciava que, si no es prenien mesures correctives en els models de creixement global, ens podríem enfrontar a una crisi de relacions dels humans amb el planeta molt greus.
La primera dificultat generada ha estat el «babelisme» conceptual que ha sorgit. Actualment hi ha unes 130 definicions de desenvolupament sostenible. El primer conflicte està servit. El primer problema és semàntic, seguit de l'ús confús o abusiu del terme.
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«De la física quàntica a les nanotecnologies»
Coordinadora: Dra. Núria Ferrer i Anglada (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 23 d’agost
Amb el suport de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR, Generalitat de Catalunya)
La física quàntica s'anà desenvolupant amb l'inici del segle XX, de manera espectacular i segura. Veurem els principis de la física quàntica i les seves conseqüències. Parlarem de les aportacions de Richard Feynman, amb motiu del centenari del seu naixement, i de les nanotecnologies, de les quals Feynman és considerat el precursor. Finalment, exposarem aplicacions pràctiques actuals o futures, com ara la computació quàntica o les nanobiotecnologies. Amb l’objectiu de donar a conèixer la recerca actual en diferents camps relacionats amb el tema del curs, convidarem diferents investigadors de grups o instituts de recerca del nostre entorn.
CIÈNCIES DE LA SALUT
«La sanitat i la societat avui»
Coordinador: Dr. Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 19 d’agost
Amb el suport de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR, Generalitat de Catalunya)
Ponents de primer nivell ens parlaran de diversos temes que preocupen la societat d’avui: envelliment i qualitat de vida; el mal d’esquena; la Síndrome Metabòlica de Diabetis II (obesitat i hipertensió), l’epidèmia del segle XXI?; l’infart de miocardi; la medicina fonamentada en l’evidència (contribució de la Fundació Cochrane a la sistematització de l’avaluació crítica del procés de decisió mèdica). També es farà un balanç de cent anys de la física mèdica (situació actual a Europa i a Catalunya) i es presentaran les conclusions del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Manresa el mes d’octubre passat. Finalment, es debatrà sobre el desenvolupament del model sanitari català (d’on venim, cap on anem?) i la xarxa d’atenció oncològica a Catalunya.
ECONOMIA
«Conjuntura econòmica dels Països Catalans en l'actual context europeu i internacional»
Coordinador: Dr. Òscar Mascarilla (Universitat de Barcelona)
del 20 al 23 d’agost
Amb el suport de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR, Generalitat de Catalunya)
Analitzarem com està funcionant l’economia mundial, el paper d’Europa i els diferents temes clau d’economia internacional. Explicarem com s’insereix la nostra economia en les xarxes de producció i valor global aplicant els principis bàsics de l’economia, tant en la seva vessant microeconòmica com en la macroeconòmica des d’una perspectiva global, i poder així analitzar les grans qüestions i debats de l’economia catalana actuals.
DRET
«El dret i la garantia de les llibertats civils i polítiques»
Coordinadora: Dr. Eva Pons i Parera (Universitat de Barcelona)
del 20 al 23 d’agost
El curs de dret pretén oferir un espai de formació i debat sobre les noves qüestions jurídiques que han estat i continuen presents en l’espai públic des de l’edició passada de l’UCE. L’eix d’aquesta anàlisi és la garantia de les llibertats civils i polítiques, a través dels mecanismes internacionals i interns, i tenint en compte els diversos àmbits específics de projecció d’aquestes llibertats: el Parlament, el sistema penal i les administracions públiques. A través de ponències i d’una taula rodona a càrrec d’acadèmics i especialistes que han destacat en els diversos àmbits, el curs tracta de fer una contribució més general vers un horitzó de garantia plena dels drets.
Més informació del curs
PENSAMENT
Coordinadors: Dr. Josep Monserrat i Molas (Universitat de Barcelona) i Dr. Xavier Serra i Labrado (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 17 al 23 d’agost
«Filosofia del vertigen. Elements per una història de la constitució del món»
Quines possibilitats ofereix un pensament sobre experiències limítrofes del món, com poden ser el mareig i el vertigen? El curs ofereix transitar per algunes de les metàfores i figures del mareig i del vertigen en la història del pensament, i posarà també les bases per a una fenomenologia del vertigen que qüestioni la constitució del món en l’experiència quotidiana, els seus pressupòsits i els seus límits. Es pretén analitzar la riquesa de la metàfora de la «caiguda» i també reflexionar sobre la mercantilització d’aquestes «experiències sense món».
Professors: JOAN GONZÁLEZ-GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears) i JOSEP MONSERRAT (UB)
dies 17, 18 i 19, de les 9 a les 12, i dia 20, de les 9 a dos quarts d'11
«Pensadors empipats: una imatge més acostada a la realitat de la literatura assagística i filosòfica»
La imatge més típica del pensador sol representar-lo com un personatge seriós, auster, impassible, angelicalment meditatiu i aïllat dels sorolls del món. Tanmateix, algunes de les millors pàgines literàries produïdes pels filòsofs i els assagistes contemporanis han estat motivades per la irritació, l’enuig, el fàstic o la decepció davant el rumb que prenien els esdeveniments. En algunes ocasions, el motiu immediat haurà estat la necessitat de defensar-se dels atacs dels detractors; en d’altres, la necessitat d’agitar les consciències i de trencar l’atonia generalitzada. Sigui com sigui, els pensadors, a més d’emprar les eines de la lògica, han sabut també fer ús de la burla, el sarcasme, el to àcid i la crítica despietada. De fet, qui pot creure encara que un pensador s’assembla a l’augusta figura que esculpí Rodin?
dia 20, de dos quarts d'11 a les 12, i dies 21, 22 i 23, de les 9 a les 12
HISTÒRIA
Coordinador: Dr. Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
del 17 al 23 d’agost
«UCE 1968-2018: balanç de 50 anys d'historiografia»
Una de les matèries més presents al llarg de tota la història de la Universitat Catalana d’Estiu ha estat la història, sens dubte. Per això, és un marc ideal per a aplegar alguns dels historiadors més importants del nostre país i reflexionar sobre com ha avançat la historiografia des de la fase final del franquisme fins avui.
«De la identitat al catalanisme»
Com s’ha format la nació catalana? Com es construí el discurs polític un cop es prengué consciència nacional? Farem un repàs sobre els elements fonamentals i les fites cabdals que han portat des del naixement de Catalunya a l’edat mitjana a l’hegemonia de l’independentisme en el discurs nacionalista.
LLENGUA
«Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana»
Coordinador: Dr. Gabriel Bibiloni i Canyelles (Universitat de les Iles Balears)
del 21 al 23 d’agost
Enguany la comunitat lingüística catalana celebra l'Any Fabra, amb motiu d'escaure's el 150è aniversari del naixement del gran lingüista a qui devem la part més important i central de la codificació del català modern. Per aquest motiu, enguany la Universitat Catalana d'Estiu dedicarà les classes de l'Àrea de Llengua a aquesta figura excepcional. Analitzarem els aspectes més destacats de la seva obra: la seva contribució a la fixació del lèxic, a la fixació de la gramàtica i les seves idees sobre la normalització social del català.
Més informació del curs
LITERATURA
«Lectures i interpretacions dels clàssics medievals. Balanç de més d'un segle»
Coordinador: Dr. Joan Santanach i Suñol (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d’agost
Des que, a mitjan segle XIX, s'inicià un programa de recuperació d’autors i obres catalanes medievals, més vacil·lant al començament, més sistemàtic a mesura que anaven avançant els anys, la visió que se n’ha tingut i ofert ha evolucionat substancialment. El curs proposa constatar aquesta evolució des de les primeres aproximacions fins a les interpretacions més actuals, d’acord amb la nova i recent Història de la literatura catalana.
MÚSICA
«La música catalana com a marca internacional»
Coordinador: Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d’agost
En el context de la producció musical europea, històricament hi ha hagut uns pols que en funció del moment històric han oscil·lat entre el món que representava la cultura francesa, la italiana o la germànica, segons el pes de les aportacions dels músics d’aquests territoris i les capacitats de les seves creacions de crear tendències dominants més enllà de les pròpies fronteres. La música catalana ha passat per cadascuna d’aquestes influències històriques i ha sabut sobreviure’n defensant la seva pròpia personalitat, i també generant mecanismes que han servit per a servar la pròpia identitat. El curs pretén analitzar en diferents contextos, moments i estils, si aquesta identitat musical catalana ha funcionat o pot funcionar com a marca identificativa d’una realitat cultural i musical en el context internacional.
CIÈNCIA POLÍTICA
«Sistemes electorals i models de democràcia»
del 20 al 21 d’agost
Explicarem la influència dels sistemes electorals en el funcionament d’un sistema polític democràtic. Coneixerem els efectes de sistemes electorals ben diferents: el sistema britànic, majoritari uninominal d’una volta; el sistema francès, majoritari uninominal de dues voltes; el sistema nord-americà, majoritari plurinominal; el sistema mixt alemany, proporcional personalitzat. Finalment, parlarem sobre quin sistema electoral podria facilitar una major democratització del nostre sistema polític.
Per què són tan importants els sistemes electorals?
per JOAQUIM COLOMINAS i FERRAN (Universitat de Barcelona)
dia 20, de 9 a 12
Estudi de diferents sistemes electorals. El debat sobre la llei electoral a Catalunya
per JOAQUIM COLOMINAS i FERRAN (UB)
dia 21, de 9 a 12
SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«La proposta de la Secció Filològica (2016, 2017) ha millorat la de Fabra (1956)?»
per ABELARD SARAGOSSÀ (professor de filologia catalana, UV i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua)
amb el suport de la Taula de Filologia Valenciana
del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12
SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Elaboració de discursos orals en públic»
per ANDREU SENTÍ ((professor de filologia catalana, UV)
amb el suport del Departament de Filologia Catalana (UV)
del 21 al 23 d’agost, de 9 a 12
La por de parlar en públic és un fenomen que limita l’acció de molts estudiants i professionals. Segurament, al llarg de les diverses etapes formatives, l’esforç que el sistema educatiu ha dedicat a ensenyar l’expressió oral en àmbits formals és molt insuficient. Això contrasta amb la realitat de molts oficis que requereixen l’elaboració de discursos, presentacions o la participació en reunions.
L’expressió oral demana el control d’habilitats diverses que s’han de conjugar alhora. Aquests habilitats es poden aprendre si s’estudien i, sobretot, si es posen en pràctica de la manera adequada. En aquest curs aprendreu a preparar discursos orals per a convèncer, fareu exercicis per a perdre la por, treballareu la veu i el cos i fareu debats.SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ - UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
El patrimoni cultural de les Illes Balears. Noves recerques
Presentació
per SEBASTIÀ SERRA (catedràtic d’història contemporània, UIB) i ROSA CALAFAT (UIB)
Cultura i llengua als mitjans de comunicació. Francesc de B. Moll a El Correo Catalán (1962-1964) (I).
per ROSA CALAFAT (UIB)
dia 17, de les 10 a les 12
Cultura i llengua als mitjans de comunicació. Francesc de B. Moll a El Correo Catalán (1962-1964) (II).
per ROSA CALAFAT (UIB)
dia 18, de les 10 a les 12
Plataformes i moviment associatiu entre Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord i País Valencià en perspectiva històrica
per SEBASTIÀ SERRA (catedràtic d’història contemporània, UIB)
dia 19, de les 9 a les 12
