LLENGUA
«Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana»
Coordinador: Dr. Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d’agost

Enguany la comunitat lingüística catalana celebra l'Any Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del naixement del gran lingüista a qui devem la part més important i central de la codificació del català modern. Per aquest motiu, enguany la Universitat Catalana d'Estiu dedicarà les classes de l'Àrea de Llengua a aquesta figura excepcional. Analitzarem els aspectes més destacats de la seva obra: la seva contribució a la fixació del lèxic, a la fixació de la gramàtica i les seves idees sobre la normalització social del català.

Pompeu Fabra i el lèxic català
per GABRIEL BIBILONI (UIB)
del 21 al 23, de les 9 a les 10
Fabra trobà una llengua que havia estat sotmesa a una intensa interferència de l’espanyol durant uns quants segles, i ell és el primer que concep el projecte de dur a terme una descastellanització radical del català, a fi de reconstruir o construir la situació d'equilibri que hi hauria si no s’hagués produït una llarga subordinació a una llengua forastera.
Analitzarem l’estat de la interferència en el lèxic català en temps de Fabra, els principis que inspiraren la tasca del codificador, els problemes que aquest trobà i els resultats assolits en el moment del tancament de la seva obra.

Pompeu Fabra i la sintaxi catalana
per ANNA PINEDA (Universitat Pompeu Fabra)
del 21 al 23, de les 10 a les 11

En aquest curs parlarem de la manera com Fabra va tractar en les seves obres diversos aspectes clau de la sintaxi de la llengua catalana. Analitzarem, en concret, fenòmens sintàctics que constituïen un repte a l’hora de codificar i estandarditzar la llengua, és a dir, a l’hora de crear una norma, ja fos perquè presentaven variació dialectal, ja fos perquè la influència externa del castellà hi era important. En definitiva,triarem aspectes de la nostra sintaxi que en aquell època eren — i sovint encara ara són — controvertits, com per exemple l’ús de la preposició a davant del complement directe.

Pompeu Fabra i la normalització social de la llengua
per BERNAT JOAN (UIB)
del 21 al 23, de les 11 a les 12

La normalització de l’ús social d’una llengua requereix unes condicions bàsiques. Entre aquestes condicions hi trobam el fet que la llengua disposi dels instruments necessaris per a poder ser útil en tots els àmbits. La normalització de la llengua (en els termes en què l’entenia Pompeu Fabra) i la normalització del seu ús social, doncs, constitueixen dos processos paral·lels.
L’obra de Fabra constitueix el pilar fonamental per a poder treballar per la plena normalitat en l’ús de la llengua. Sense l’obra de Fabra la normalització lingüística hauria estat una pura cabòria. Per aquest motiu, es va produir, durant l’etapa de la dictadura franquista, una persecució tan directa de l’obra de Fabra (acusada d’«artificial», «inventada», etc): amb els instruments necessaris es pot construir la normalitat. Sense instruments esdevindria una construcció sobre fang. Fabra resulta bàsic, des d’una perspectiva sociològica, per a entendre un futur de normalitat per a la llengua catalana.