57a Universitat Catalana d'Estiu
CAP A LA POSTDEMOCRÀCIA? LA RESISTÈNCIA ALS PAÏSOS CATALANS
Del 17 al 23 d'agost del 2025
Equip rector
Accediu a la informació de l'Equip rector de l'UCE
Informació general
Accediu a la informació general de l'UCE
Matrícula
Accediu a la informació de la matrícula
Més informació
Tel. 933 172 411 o correu@uce.cat
Cursos i activitats de la 57a UCE (2025)
CIÈNCIES DE LA NATURA
La diversitat dels ecosistemes naturals dels Països Catalans i la seva resiliència enfront el canvi global
Coordinador: Dr. JAUME MARLÈS I MAGRE (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost del 2025
Els Països Catalans són un país de molta biodiversitat. Catalunya té dotze vegades més hàbitats protegits per la legislació europea (hàbitats d'interès comunitari) per unitat de superfície que el conjunt de l'estat espanyol; passa el mateix en relació amb altres països però en un percentatge diferent. El 32 % territori català està protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). L'informe de l'Estat de la Natura 2020 esmenta que a Catalunya coneixem 33.059 espècies i 680 hàbitats diferents, però des del 2002 la mida de poblacions silvestres s'ha reduït un 25 % de mitjana: un 54 % en rius llacs i aiguamolls, un 35 % en ambients agrícoles i prats, i un 12 % en boscos i matollars. Quines en són les causes principals? Canvis d'usos del sòl, el canvi climàtic, les espècies exòtiques i sobreexplotació dels recursos. A partir dels anys seixanta hi ha un canvi socioeconòmic en la societat, hi ha un augment de la demanda de combustibles fòssils (gasoil i gasolina) en detriment d'una disminució de la demanda dels dendrocombustibles (llenya i carbó), cosa que comporta un creixement incontrolat de la massa forestal i una disminució de la superfície agrícola, que es tradueix en més emissions de GEH (contaminació) i, per tant, una acceleració del canvi climàtic. En el proper curs, parlarem de la problemàtica i la resiliència dels diferents ecosistemes naturals davant la situació actual de canvi global i canvi climàtic.
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
2025: Any Internacional de la Quàntical
Coordinadors: Dr. JORDI MAZÓN I BUESO (Universitat Politècnica de Catalunya) i Dra. NÚRIA FERRER I ANGLADA (Societat Catalana de Física, IEC)
del 20 al 23 d'agost del 2025
Aquest any 2025 va ser proclamat per la UNESCO l'Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, ja que fa cent anys que es van proposar i desenvolupar els principis fonamentals d'aquesta ciència, que ha tingut i té conseqüències tecnològiques impressionants, amb repercussions dràstiques evidents a la societat. Qui no ha sentit parlar del 'gat de Schrödinger'? En el curs exposarem els principis fonamentals de la quàntica i algunes de les seves aplicacions ja habituals, com el làser i la ressonància magnètica. Com també la recerca actual en alguns d'aquests camps: parlarem de les noves tecnologies quàntiques, com ara la computació i les comunicacions.
DRET
Democràcia, política lingüística i identitat nacional
Coordinador: Dr. JOSEP MARIA VILAJOSANA i RUBIO (Universitat Pompeu Fabra)
del 17 al 20 d'agost del 2025
Aquest curs explora la intersecció entre democràcia, política lingüística i identitat nacional. Passarem revista a diferents concepcions de la identitat nacional i a quines són les condicions per tal de garantir-ne l'existència continuada en una societat democràtica. Dins d'aquestes condicions, la llengua hi té un paper molt important. Per això, analitzarem com el dret (internacional, comparat, estatal i autonòmic) vehicula determinades polítiques lingüístiques, les quals poden enfortir o afeblir la identitat nacional. Examinarem els desafiaments de les llengües minoritzades i el paper que històricament la llengua ha tingut en la construcció de la identitat catalana. Finalment, abordarem la participació ciutadana en la política lingüística i els debats actuals sobre el futur dels drets lingüístics en el context dels Països Catalans.
ECONOMIA
Trump i els aranzels: com funciona el comerç internacional?
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 18 al 21 d'agost del 2025
Trump ha estat el nou cigne negre de 2025 imposant aranzels a diversos productes, especialment de la Xina, generant tensions als mercats tot afectant els preus dels béns tant per als consumidors com per a les empreses. La figura de Trump, amb tot el que representa, pot ser vista com un reflex de les inquietuds, les expectatives i les pors de la societat occidental actual, cosa que el situa com un cigne negre que redefinirà futurs escenaris geopolítics. En quin lloc resten Catalunya i els Països Catalans? Des de l'edat mitjana fins avui, hem estat una gran potència de comerç internacional, gràcies a la nostra situació geogràfica i al talent i l'esforç de generacions. El Consolat de Mar fou l'aportació més important que hem fet com a territori a la civilització occidental, per la seva condició d'ens pioner en el foment de la mediació i la resolució alternativa de conflictes comercials.
PENSAMENT
La democràcia en perill: democràcia i 'postveritat'
Coordinador: Dr. JOAN GONZÀLEZ I GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 20 d'agost del 2025
L'auge mundial de concepcions del poder de caire autoritari sembla qüestionar la viabilitat de les democràcies com a sistemes de govern. En aquesta circumstància històrica, el present curs cerca repensar en la història del pensament què ha caracteritzat pròpiament la democràcia com a forma de govern i en quin moment i en quin context la seva estructura i els seus principis semblen haver-se esquerdat o afeblit. Quines són les condicions de possibilitat d'un sistema de govern democràtic? Quins són els seus orígens històrics, tal com el coneixem avui en dia? I quines són les causes reals del seu afebliment? Pot un sistema democràtic suportar una concepció instrumental de la veritat, o fins i tot la irrellevància de la distinció entre el que és veritat i el que és mentida?
PENSAMENT
Totes les polítiques lingüístiques que no reben el nom de 'polítiques lingüístiques'
Coordinador: Dr. XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 20 al 23 d'agost del 2025
La política té un pes moltes vegades decisiu en les qüestions lingüístiques. Sense la caiguda del mur de Berlín no s'explicaria la davallada que ha experimentat el rus, ni el revifament de llengües com ara el letó, que semblaven destinades a desaparèixer en poques dècades. Sense l'absència de representació francesa en les conferències de Ialta i Teheran, no s'explicaria per què el francès va deixar, de sobte, de ser la principal llengua de la diplomàcia internacional. La política estatal ha estat implicada molt sovint en auges i retrocessos lingüístics, dins i fora de les fronteres. Quina hauria estat la situació de l'idioma francès a l'Àfrica postcolonial sense els esforços que va fer l'Estat francès per mantenir l'hegemonia cultural en aquells territoris? I quina seria la situació del kurd, si els seus parlants no visquessin repartits entre Iran, Iraq, Turquia i Síria? Les polítiques de marginació lingüística han adoptat formes molt diverses. De vegades, han deixat un rastre de disposicions legals ben explícites. Infames, en molts casos. Com ara les prohibicions de publicar prospectes publicitaris o de parlar per telèfon en una determinada llengua. En uns altres casos, la imposició de l'idioma dominant ha utilitzat mitjans menys oficials. L'escola ha estat sempre un instrument molt eficaç d'imposició idiomàtica. I, afortunadament, també ha estat un dels fonaments en tots els processos de recuperació i manteniment d'una llengua marginada, quan ha estat ben orientada i en bones mans.
HISTÒRIA
Les crisis institucionals en els Països Catalans
Coordinador: Dr. ARNAU COMPANY I MATAS (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 23 d'agost del 2025
La consolidació de l'estat medieval, modern i contemporani s'ha caracteritzat per les nombroses tensions, conflictes i crisis entre els diversos grups de poder i els sectors populars. De primer, la Corona de Catalunya-Aragó i, després, l'Estat espanyol han tingut múltiples crisis institucionals, provocades, tant per tensions i factors interns, com per factors externs. Les crisis institucionals han estat especialment freqüents en l'època contemporània, sobretot per les tensions en la consolidació de l'Estat liberal, primer, en conflicte amb la pervivència de l'Antic Règim i, després, entre un model liberal més conservador enfront d'un altre més progressista. Alhora també ha estat molt intensa la tensió entre un model d'estat més centralista i uniformitzador i un altre menys centralitzat i més respectuós amb les diferents realitats nacionals dels diversos territoris de l'estat espanyol.
HISTÒRIA DE L'ART
Patrimoni cultural català singular
Coordinador: Dr. MIQUEL MIRAMBELL I ABANCÓ (Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya)
del 20 al 23 d'agost del 2025
Sovint quan parlem de patrimoni cultural, pensem en exemplars artístics pertanyents a les tradicionalment anomenades Belles Arts (Pintura, Escultura i Arquitectura), però és ben sabut que hi ha molts altres patrimonis. En el següent curs s'estudiaran alguns d'aquests altres patrimonis, sovint ignorats o menystinguts, amb la voluntat de compartir una nova manera d'entendre el patrimoni que estigui més d'acord amb els paràmetres actuals. Així, doncs, s'estudiaran diversos exemples de patrimoni artístic dels Països Catalans amb perspectiva de gènere, així com diversos exemplars de patrimoni subaquàtic, de patrimoni militar, de patrimoni destruït i de patrimoni manipulat.
LITERATURA
Salom de Sinera versus Salvador Espriu: mite literari i realitat intel·lectual
Coordinadora: Dra. MARIA MORENO I DOMÈNECH (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost del 2025
Fa quaranta anys va morir una de les figures cabdals del panorama literari català: Salvador Espriu (1913-1985). En aquest curs s'oferirà una panoràmica sobre l'escriptor a través d'una lectura atenta de la seva obra poètica, narrativa i teatral, així com també una aproximació a la seva dimensió de poeta nacional. A través de l'estudi de la seva figura podrem dibuixar, doncs, les coordenades literàries i culturals d'una època. En paral·lel a l'estudi de Salvador Espriu i el seu paper de sant cultural, es dedicaran unes sessions a l'activista i escriptor Josep Maria Llompart (1925-1993), que també abordaran tant la seva labor cultural com la seva obra poètica.
LLENGUA
Discursos al voltant de la llengua als Països Catalansa
Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost del 2025
En aquest curs s'analitzaran els discursos actuals sobre la llengua, observant les diferències entre les diverses èpoques històriques i els diversos territoris del nostre país. Alhora es reflexionarà sobre com articular discursos favorables al català com a llengua nacional, com contrarestar els discursos ara dominants i quines eines tenim per a aquesta tasca.
CIÈNCIA POLÍTICA
La transició política a la democràcia (1975-1982). Visió crítica en el 50è aniversari
Coordinador: Dr. JOAQUIM COLOMINAS I FERRAN (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost del 2025
Aquest curs de ciència política té com a objectiu fer una anàlisi crítica de la transició política de la dictadura franquista a la democràcia, amb motiu del seu 50è aniversari. A diferència del que s'ha volgut vendre de manera majoritària des del nacionalisme espanyol, tant de dretes com d'esquerres, la transició no va ser modèlica: va ser un model de transició. Un model dirigit des de dins i des de dalt, que va comportar uns límits que ens han condicionat el futur polític.
SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Coordinadors: ROSA M. CALAFAT I VILA (UIB) i ARNAU COMPANY I MATAS (UIB)
dies 19 i 21 d'agost del 2025
La tridimensionalitat intel·lectual de Llompart
L'home difusor de la paraula
L'home literat
L'home activista
FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació a la llengua catalana
del 17 al 23 d'agost del 2025
Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ROSER SERRA i BERTA SERRA
del del 17 al 23 d'agost del 2025, de les 9 a dos quarts d'11 del matí
Aquest curs s'adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar la seva competència lingüística en català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi, B1-B2 del MECR). Les classes tenen un enfocament pràctic i les dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.
Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per ROSER SERRA i BERTA SERRA
del 17 al 23 d'agost del 2025, de dos quarts d'11 a les 12 del migdia
Aquest curs s'adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior, C1-C2 del MECR). Farem especial èmfasi a repassar aspectes conflictius de gramàtica i millorar la riquesa lèxica. Treballarem a partir de textos literaris per a fomentar l'aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.
FORMACIÓ CULTURAL
Introducció a la llengua occitana
Coordinadors: AITOR CARRERA (Universitat de Lleida) i JAUME FIGUERAS (traductor)
del 17 al 22 d'agost del 2024
Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
del 17 al 22 d'agost del 2025
Aquest curs, té un doble enfocament. D'una banda, s'abordaran aspectes que permetran de conèixer de manera general la llengua occitana. D'una altra, es mirarà de donar unes eines bàsiques per a adquirir unes competències lingüístiques essencials orals i escrites, amb l'objectiu de poder entendre i utilitzar mínimament l'occità després de conèixer-ne les estructures més generals i el lèxic més rellevant.
FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació als Països Catalans:
«Països Catalans: les possibilitats d'articulació més enllà de la llengua»
Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS (Associació Cultural del Matarranya)
del 17 al 22 d'agost del 2025
Sempre s'ha dit que la base que identifica la nostra identitat com a poble es fonamenta en la llengua que parlem els deu milions de catalanoparlants. És a dir, al marge de l'actual realitat legal de cada territori (estat, comunitat autònoma, departament, comarca. municipi), és la llengua allò que ens identifica i ens vertebra. En el curs d'enguany tractarem, més enllà però partint sempre de la llengua, els factors que també contribueixen—o poden contribuir en un futur—a articular-nos.
FORMACIÓ CULTURAL
Coneixement de Catalunya Nord:
«Catalunya Nord: identitat, literatura i cançó»
Coordinadors: RÉMY FARRÉ I SALVATELLA (comunicador i filòleg, llicenciat en estudis catalans per l'Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà Via Domícia) i ALÀ BAYLAC FERRER (UPVD)
del 17 al 22 d'agost del 2025
Catalunya (del) Nord? Nord de Catalunya? País Català? Pirineus Orientals? Pirineus Catalans? Per què tantes denominacions i d'on venen? Coincidint amb els 50 anys de la publicació d'El petit llibre de Catalunya Nord de Llorenç Planes i arran d'algunes declaracions i polèmiques ocorregudes fa uns mesos, el curs de Coneixement de Catalunya Nord vol mirar de fer llum o de «posar llum a la foscor» sobre les diverses apel·lacions emprades per a referir-se al septentrió dels Països Catalans. Més enllà de la qüestió cabdal del nom del territori, relacionable amb l'actualització de la nova enquesta d'usos lingüístics prevista aviat, les arts, i més especialment, la literatura i la cançó, són també protagonistes d'aquesta edició. A més dels professors habituals, els novençans evidencien l'existència d'una nova generació i d'un cert relleu anhelós de conservar, preservar i transmetre l'amor de les paraules, de la llengua i de la catalana terra.
JORNADES
38a DIADA ANDORRANA:
«Andorra i l'habitatge»
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocina: Govern d'Andorra, FEDA Cultura
dia 17 d'agost del 2025
Amb una economia totalment oberta i dependent de l'exterior, Andorra ha entrat en la globalització en aquest primer quart de segle XXI. Entendre i conèixer els factors causals del problema de l'habitatge, concretar-ne les necessitats i determinar les solucions més convenients i adaptades al país, és un dels reptes actuals de la societat andorrana, que no pot ser enfocat avui aïlladament de l'entorn europeu i pirinenc.
JORNADES
XVI JORNADES DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA:
«El catalanisme davant la crisi de l'ordre mundial»
Ho organitza: Fundació Josep Irla
del 18 al 22 d'agost del 2025
El món que ve i les nacions sense estat
dia 18, a les 4 del capvespre
La seguretat europea en l'era del trumpisme. Una perspectiva catalana
dia 19, a les 4 del capvespre
Lliçó magistral Víctor Torres: «Paco Candel i l'evolució de la catalanitat»
dia 20, a les 4 del capvespre
El jovent català i el món de demà
dia 21, a les 4 del capvespre
Autodeterminació no violenta en un món endurit
dia 22, a les 4 del capvespre
JORNADES
Jornada sobre l'Aportació Cristiana al Projecte Nacional:
«Als 40 anys del document Arrels cristianes de Catalunya»
Ho organitzen: Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i Associació Cristianisme al Segle XXI
dia 20 d'agost del 2025
Fa quaranta anys, un cop recuperat l'autogovern i consolidada la Generalitat i el Parlament, els bisbes de Catalunya veieren la necessitat d'emetre el document Arrels cristianes de Catalunya (1985). Era un document que enllaçava amb el compromís de l'Església catalana impulsat per Josep Torras i Bages—publicació de La tradició catalana (1892), participació a través de la Unió Catalanista en les Bases de Manresa (1892), redacció de la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat i fundació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (1899)…—. L'Església catalana havia patit la repressió de la Dictadura de Primo de Rivera, els estralls de la Guerra Civil i la repressió franquista. Era un document que albirava un horitzó de llibertat per al nostre poble i hi volia ser. Quaranta anys després, un cop passat el referèndum del Primer d'Octubre (2017) i amb la repressió del Procés, és moment de demanar-nos si avui l'Església que peregrina a Catalunya i a la resta de Països Catalans respon a les expectatives del nostre poble.
TALLERS
del 17 al 22 d'agost del 2025
Taller de cançó i dansa improvisada (en un context natural)
per VÍCTOR CAMARASA, NEUS BARBERÀ i LAIA PEDROL (Associació Ressò)
Presentació a càrrec de DAVID GARCIA SIRVENT (Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant)
Amb el suport de la Xarxa Vives d'Universitats
Cançons populars
per RAMON GUAL
Muntanyisme
per PAU VINYES I ROIG, amb la col·laboració i l'assessorament de JORDI TAURINYÀ
Danses
per RAMON CARDONA
Scrabble
per ARMAND SANMAMED, CRISTINA BASSONS I FRANCESC GALLÈN (FISC)
EXPOSICIONS
del 17 al 22 d'agost del 2025
La nit terrible. Els efectes del temporal de la Candelera de 1911 a la Barceloneta
de MARIA JESÚS VIDAL I NOVÀS, ISABEL CENTENO I GUZMAN i PAU VINYES I ROIG (comissaris)
FÒRUM OBERT
del 17 al 22 d'agost del 2025
FÒRUM OBERT: Aula on exposar coneixements, opinions lliures i fer-hi presentacions de llibres i de projectes d'entitats.
ESPECTACLES
del 16 al 22 d'agost del 2025
Ramon Gual — Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals & Banda de Música de Benissanet (Ribera d'Ebre) — Cobla Principal del Rosselló — Èric Vinaixa — Corals de Prada, Cotlliure, Sant Cebrià i el Voló — Arianna Savall i Petter Udland Johansen
Patrocinadors
La Universitat Catalana d'Estiu no seria possible sense el suport de les institucions següents:
