XLVI UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

1714 • 1914 • 2014

del 16 al 24 d’agost del 2014


Seminaris d’investigació


UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«L'obra de Joan Roís de Corella en la València de la segona meitat del segle XV»

Coordinador: JOSEP GUIA
del 17 al 20 d'agost

Joan Roís de Corella (Gandia 1435 - València 1497) és l’intel·lectual més reconegut i celebrat (com a prosista i poeta, traductor, editor, mestre i sermonador) de la València de l’època. Enguany, amb motiu del’Any Corella, la Universitat de València ha volgut dedicar el seminari que cada any organitza en la Universitat Catalana d’Estiu a la figura d’aquest gran autor de la literatura catalana, analitzant la València de la darreria del segle XV i els textos, amb els paratextos que els acompanyen, que s’hi produïren.

El crepuscle de la València de la darreria del segle XV

per FERRAN GARCIA-OLIVER (catedràtic d’història medieval de la Universitat de València)
dies 17 i 18, d’11 a 12

Textos, paratextos i contextos d’obres literàries catalanes en la València del segle XV
per JOSEP GUIA (doctor en matemàtiques i en filologia per la Universitat de València)
dies 19 i 20, d’11 a 12


UNIVERSITAT D'ALACANT
«La Mediterrània i la mediterranitat des de la perspectiva europea actual»

per JOSEP MIQUEL SANTACREU SOLER (professor titular d’història contemporània a la Universitat d’Alacant)
del 17 al 20 d’agost, de 10 a 11

Durant el canvi de mil·lenni la Unió Europea ha canviat radicalment i els països mediterranis membres han encetat un procés de reflexió sobre el seu lloc i el paper que hi tenen, sobretot a partir del conegut com a Procés de Barcelona. En esta conjuntura és necessari explicar els principals conceptes i categories de la història contemporània al món mediterrani, així com l’anàlisi dels grans processos socials, polítics i culturals desenvolupats en els països riberencs. L’objectiu del curs és situar-hi els conceptes i les categories associats a la ‘mediterranitat’; identificar les formacions polítiques dels diferents estats i nacionalitats del món mediterrani contemporani, caracteritzar les relacions entre els diferents països i valorar la influència dels esdeveniments polítics, econòmics i socials en els conflictes i relacions internacionals mediterranis i la seua incidència en la mobilitat de la població i les idees.
Temes a tractar: 1) El món mediterrani contemporani: una aproximació metodològica. 2) El món mediterrani en les relacions internacionals: colonialisme, migracions, processos d’independència, guerres i exilis. 3) Les dictadures i les democràcies des del 1945 en les dues voreres de la Mediterrània: anàlisi comparativa. 4) Les relacions Nord-Sud en la societat actual dels països de la Mediterrània. El paper dels conflictes de llarga durada palestí-israelià i saharaui-marroquí.


UNIVERSITAT D'ALACANT
«El retrocés dels drets lingüístics dins l'acció recentralitzadora de l'Estat»

per JOSEP OCHOA I MONZÓ (professor titular de dret administratiu i director del Secretariat de Promoció Cultural i Lingüística de la Universitat d’Alacant)
dia 22 d’agost, de 9 a 12

La finalitat del curs és analitzar per una part les novetats legislatives recents i veure si han afectat de manera important o han minvat les competències autonòmiques i esbrinar si assistim a una empenta recentralitzadora de l’Estat. I per altra banda, veure com eixes mesures han afectat o afecten els drets lingüístics, especialment al País Valencià.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«II Trobada sobre els reis de Mallorca»

Coordinació: Grup de Recerca Ciutadania Cultural
22 de juliol (Portocolom) i 17 i 18 d’agost (Prada)

Els territoris continentals i els insulars que constituïren les possessions dels reis de Mallorca han anat oblidant la seva relació (per la distància, el pas del temps i les fronteres estatals). Amb la voluntat d’aproximar aquests territoris mitjançant el coneixement de la història comuna, el Grup de Recerca Ciutadania Cultural de la UIB ha programat les trobades sobre els reis de Mallorca.

Les conquestes cristianes de Mallorca (1115, 1229)
per ROBERT VINAS
dia 22 de juliol, a les 10 de la nit
Centre Cívic de Portocolom (Mallorca)

El primer gran feit d’en Jaume I: la conquesta de Mayurqa i la creació del Regne de Mallorca
per ANTONI MAS (UIB)
dia 17, a les 10 del matí

La batalla de Muret, determinant
per ROBERT VINAS
dia 18, a les 10 del matí


UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
1714 TRICENTENARI
«1714, de Mallorca a Barcelona: artillers, pólvora, farina…i cançons de resistència»

per BARTOMEU MESTRE
dia 21, de 3 a 5 de la tarda

El Grup de Recerca Ciutadania Cultural de la UIB, per a contribuir a les commemoracions del 1714, ha organitzat aquesta conferència de Bartomeu Mestre que rememora les expedicions marítimes que sortiren de Mallorca per rompre el setge i auxiliar els defensors de Barcelona. «Arriba el rebost de Mallorca!», exclamaven els barcelonins en veure un vaixell mallorquí carregat d’artillers, pólvora i queviures. Biel Majoral completarà l’acte amb un recital de cançons de combat.


UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«El sentiment nacional»

Coordinació: Grup de Recerca Ciutadania Cultural
dia 20 d'agost, a un quart de 4

La contaminació ideològica en les enquestes del CIS
per LLUÍS GARCIA SEVILLA (Institut d'Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona)

Es parlarà de l’Escala d’Identitat Nacional Subjectiva (EINS), àmpliament usada pel CIS i popularitzada internacionalment com the Moreno question. La contaminació ideològica, d’arrel ‘politològica’, es mostra clarament en explicitar com es construeix una escala psicomètrica per a avaluar un sentiment subjectiu. Empíricament, tot i donant com a vàlida l’escala, l’estudi dels resultats del CIS confirmen també els biaixos ideològics de l’EINS.

L'eix nacional
Taula rodona amb LLUÍS GARCIA SEVILLA (IEC,UAB), BERNAT JOAN (Institut de Ciències de l'Educació, UIB) i JOAN MIR (ICE-UIB)


CÀTEDRA ENRIC PRAT DE LA RIBA D'ESTUDIS JURÍDICS LOCALS DE LA UAB
«Anhels i experiències d'autogovern: de la Mancomunitat al dret de decidir»

Direcció i coordinació: JUDITH GIFREU i FONT (professora titular de dret administratiu i directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals)
Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona
del 18 al 19 d'agost

La Mancomunitat de Catalunya va ser una peça essencial en la construcció de la identitat nacional catalana. Quan es compleixen cent anys de la seva constitució, Catalunya és davant la disjuntiva de mantenir-se en l’statu quo dissenyat pel marc constitucional del 1978 o avançar cap a la sobirania plena com a Estat.
La Mancomunitat marcà decisivament l’esdevenir de la societat catalana del moment i també la del futur. Sota la presidència d’Enric Prat de la Riba i de Josep Puig i Cadafalch, i amb un context polític advers, aquesta institució afrontà la tasca ingent de modernitzar Catalunya i fer-la més competitiva, a la vegada que lluitava per aconseguir autonomia política. La seva influència en el govern republicà i en els posteriors governs autonòmics catalans ha estat reconeguda unànimement per la doctrina especialitzada.
Ara, la societat catalana sembla decidida a avançar un pas més en el procés d’autogovern. Les reivindicacions d’una gran majoria de catalans a favor del dret a decidir i de la celebració d’una consulta popular sobre el futur polític de Catalunya referma la decisió presa per la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Tanmateix, cal analitzar si l’exercici d’aquest dret és jurídicament factible: si la Constitució espanyola marca una línia non plus ultra o si hi ha arguments legals que avalin la consulta i, arribat el cas, la creació d’un Estat propi català.

dia 18
Orígens i consolidació del catalanisme polític
pel Dr. JOAN LLUÍS PÉREZ FRANCESCH (professor titular de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 10

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): el punt de partida cap a l’autogovern
per la Dra. JUDITH GIFREU i FONT (professora titular de dret administratiu i directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 10 a 11

La República catalana i l’Estatut de Núria: el que va ésser i el que podia haver estat
pel Dr. JOSEP LLUÍS MARTÍN i BERBOIS (historiador)
d'11 a 12

dia 19
El dret a decidir dels pobles: la declaració Wilson i altres bases jurídiques
pel Dr. JAUME RENYER i ALIMBAU (secretari general de l’Ajuntament de Reus i professor associat de dret administratiu a la Universitat Rovira i Virgili)
de 9 a 10

El marc constitucional actual i les aspiracions sobiranistes de Catalunya
pel Dr. MARC MARSAL i FERRET (professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)
de 10 a 11

La viabilitat d’un Estat propi en el context europeu i internacional: Catalunya i Escòcia
pel Dr. HÈCTOR LÓPEZ i BOFILL (professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra)
d'11 a 12