UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Joan Fuster, el seny ordenador de la nació catalana»
Coordinador: JOSEP GUIA (doctor en matemàtiques i en filologia, Universitat de València)
del 20 al 23 d'agost, de 10 a 12 del migdia

Joan Fuster (Sueca, la Ribera Baixa, 1922 - 1992) és un dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX, en molts àmbits: la història de la literatura, l'assaig, la crítica, el periodisme… i en l'anàlisi de la qüestió nacional. Dediquem el curs a aquest darrer aspecte, amb motiu d'acomplir-se enguany els cinquanta anys de la publicació de dues obres de referència: Nosaltres els valencians i Qüestió de noms.

dia 20
Els ‘nosaltres' de Joan Fuster
per JOSEP GUIA (doctor en matemàtiques i en filologia)
dia 20, de 10 a 12

Resseguint els textos en què Joan Fuster parla en primera persona del singular i, sobretot, del plural, és quan ens podem aproximar al Fuster més autèntic, al més íntim, al més compromès. Els seus ‘nosaltres' són tota una descoberta sobre les seves conviccions ideològiques i sobre els qui ell considera ‘els seus', que sovint trobem en oposició a ‘ells', un pronom amb el qual sol designar els espanyolistes enemics de la nació catalana.

dia 21
La mirada de Fuster sobre el camp
per FERRAN GARCIA-OLIVER (catedràtic d'història medieval a la Universitat de València)
dia 21, de 10 a 12

«El camp ho va ser tot, al País Valencià» és una afirmació que deixà anar Joan Fuster a Nosaltres, els valencians . El 1962, la presència del camp en la festa, la cultura, la gastronomia, el paisatge o, no cal dir, l'estructura econòmica, era inapel·lable. I, tanmateix, aquesta tesi va ser impugnada i donà lloc a un debat intens. N'hi ha fins i tot qui acusaren Fuster d'‘agrarista'. Farem servir sobretot l'observatori de la literatura, la manufacturada des de mitjan segle XIX fins ara mateix, per a recolzar la mirada fusteriana.

dia 22
Fuster com a català integral
per VICENT PARTAL (periodista, director de Vilaweb)
dia 22, de 10 a 12

Hi ha tres textos que, al llarg dels anys, ensenyen l'evolució i la consolidació del model fusterià sobre els Països Catalans: «València en la integració nacional de Catalunya» (1955), Qüestió de noms (1962) i Ara o mai (1981). Fuster hi dibuixa una nació per damunt de les particularitats regionals, fortament estructurada i coherent, sobretot pel que fa a la llengua i al seu ús. En paraules de Josep Pla «Fuster no és un valencià catalanista sinó un català integral».

dia 23
Tornant-hi a pensar: Joan Fuster cinquanta anys després
per JOSEP MARIA MUÑOZ (historiador, director de L'Avenç )
dia 23, de 10 a 12

El punt de partida és el diàleg Vicens-Fuster, interromput per la mort prematura del primer l'any 1960, entorn de la necessitat que valencians i ‘mallorquins' facin la seva contribució al procés d'afirmació de la personalitat col·lectiva dels catalans. Aquest és, en definitiva, l'esperó que fa que Fuster escrigui Nosaltres els valencians . I, de retop, que Josep Melià publiqui uns anys més tard Els mallorquins . Aquest diàleg es veu substancialment alterat després de la transició democràtica, quan s ' instaura un entotsolament autonòmic que dificulta tornar-se a pensar col·lectivament. En aquest context, ha estat fàcil pensar que el projecte de Fuster ha fracassat. Però no es té prou en compte que el fracàs de Fuster seria, en tot cas, el nostre fracàs.