XXXVI UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 15 al 25 d’agost del 2004


Seminaris d’investigació


UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Sobre l'ús d'unitats fràsiques en textos literaris»

per JOSEP GUIA (UV)
dies 19, 20, 21 i 22, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11 del matí

1. Consideracions metodològiques. Conceptes bàsics. Diferents tipus d’unitats fràsiques i de textos literaris.
2. Estat de la qüestió dels estudis sobre el tema. Saturacions i buits.
3. Intertextualització de proverbis en obres literàries: dels precedents clàssics a l’esclat en les diferents literatures europees medievals.
4. Estudi (intrínsec i contrastiu) del cas català, des del Llibre dels feits fins als Refranys rimats.


UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Ciències per a lletres: com fer divulgació científica»

per MARTÍ DOMÍNGUEZ (UV)
dia 24, de 9 a 11 del matí, i dia 25, de 9 a 10 del matí

En aquest curs, s’impartiran una sèrie de consells pràctics sobre com conduir la informació científica als mitjans de comunicació. S’explicarà com tractar les notícies de contingut científic, i com fer-les atractives per a un lector normal. Al mateix temps, es treballaran els diferents gèneres periodístics (notícia, entrevista, reportatge i columna), i s’aplicaran a casos concrets de novetats científiques. Unes classes dirigides als científics, però també als que estimen la bona literatura: un suggerent punt d’unió entre ciències i lletres, entre les dues cultures.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Terrorisme: reptes i respostes»

per JOAN CARLES CARBONELL (UV) i RICARD MARTÍNEZ (UV)
dies 24 i 25 d’agost, de 10 a 12 del migdia

1. El terrorisme. Absència d’un concepte legal. Necessitat de definició. Noves formes de terrorisme. L’antiterrorisme. Ús i abús. La utilització política. Terrorisme i nacionalisme. Un Dret penal contra el pluralisme.
2. Repercussions de la política antiterrorista en les garanties individuals. Anàlisi de la legislació espanyola. El Codi penal. La llei de Partits Polítics. Especial referència a la il·legalització de Batasuna. L’assumpte Herritaren Zerrenda. L’anomenat 'Pacte contra el terrorisme i la defensa de les llibertats'. La situació política actual.
3. Protecció de dades, intimitat i legislació antiterrorista. Les noves propostes del Ministeri de l’Interior.
4. Terrorisme i antiterrorisme: reptes i respostes. Debat obert.


UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«La formació de les brises. El cas de Mallorca»
per CLIMENT RAMIS (UIB)
dies 16 i 17, de 9 a 10 del matí

La radiació solar que arriba a dues zones contigües que no tenen les mateixes característiques produeix un gradient de temperatura que fa que es formi un vent entre aquestes dues zones. El vent bufa de la més freda a la més calenta. Aquests vents locals són anomenats brises i la més coneguda és la que bufa de mar cap a terra. A les illes la força, forma, etc. de la brisa depèn notablement de la forma de l’illa i de la seva orografia. En el cas de Mallorca la principal característica és una línea de convergència dels vents al centre de l’illa que pot ajudar a la formació de tempestes a finals d’estiu.


UNIVERSITAT RAMON LLULL
«El complex ludicomilitar: una visió des dels videojocs»
per JOSEP SORT I JANÉ (Blanquerna, URL)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

Els videojocs han esdevingut un fenomen de masses en els darrers anys. El seu auge està superant totes les prediccions i ja a hores d’ara es pot afirmar taxativament que suposen una de les activitats lúdiques preferides dels joves i, cal remarcar-ho dels no tan joves. Aquesta atracció no podia passar desapercebuda per als polítics i empresaris que prenen decisions. En aquest sentit, al debat sobre la bondat o els perills que suposen els videojocs, un clàssic dels darrers anys, s’ha superposat una nova querella entorn l’existència d’un complex ludicomilitar (en anglès, the Military Entertainment Complex), que té per objectiu, segons un crític, preparar els nens per a un conflicte armat. Aquest complex estaria format per un conjunt d’agències governamentals, vinculades a l’exèrcit i a altres cossos de seguretat, per una banda, i de corporacions empresarials del món de l’oci i del lleure, de l’altra, els quals col·laboren en el desenvolupament de videojocs que socialitzen els més joves en el món de la guerra i de l’extermini de l’enemic. Si aquest complex ja existia amb anterioritat, diversos analistes consideren que els efectes de la guerra contra el terror decretada després de l’11-S, ha multiplicat la seva rellevància i ha donat lloc a l’aparició de nous productes pensats clarament des d’una lògica antiterrorista imperant en les altes instàncies governamentals.
En aquest curs es reflexionarà sobre l’abast d’aquest complex ludicomilitar i ens preguntarem sobre si no estem assistint a un enèsim intent de criminalització d’una indústria com la dels videojocs que amenaça l’hegemonia d’altres indústries culturals com poden ser el cinema i fins i tot la televisió. També ens preguntarem si realment la voluntat de projectar un cert tipus d’educació militar entre el jovent, a través de les diferents dimensions de l’oci i el lleure, és quelcom nou o si és un fet recurrent al llarg de la història.