XXXII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 15 al 25 d’agost del 2000


Seminaris d’investigació


UNIVERSITAT DE BARCELONA
«Identitat i territori. Introducció als paisatges del nacionalisme català»

a càrrec de CARLES CARRERAS i JOSEP CASTELLS
dies 19 i 20, de 9 a 12

 


UNIVERSITAT DE VALÈNCIA


«Els fundadors del Regne de València. Llengua, antroponímia i repoblament medievals»
a càrrec d’ENRIC GUINOT (UV)
dies 16, 17 i 18, de 9 a 10 del matí

El curs consisteix en una explicació dels processos d’emigració en la societat catalanoaragonesa baixmedieval, relacionant-los tant amb el repoblament i la colonització feudal de Mallorca com del País Valencià durant els segles XIII i XIV. Per a l’anàlisi s’utilitza el mètode antroponòmic, que caracteritza els usos i les normes de reproducció dels cognoms en aquell període històric concret, i planteja com a conclusió la relació entre mobilitat de la població i la difusió històrica i social de la llengua catalana sobre els nous països conquistats. Aquest curs permetrà reflexionar sobre la història social de la llengua en temps medievals i alguns mites que s’hi han generat al voltant.

«La recerca detectivesca per la València de la fi del segle XV»
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dies 21, 22, 23, d’11 a 12 del migdia

Topònims i antropònims en les obres de Joan Roís de Corella. Les col·lacions de la valenciana prosa. Paratextos ficticis i datacions controvertides. Versos, conversos i perversos.

«La cultura de la ciència: una visió unitària del coneixement»
a càrrec de MARTÍ DOMÍNGUEZ
dies 16 i 17, de 9 a 11 del matí

En aquest curs es donarà una visió pluridisciplinar de com el món de les lletres i de l’art interaccionen amb el terreny científic, fins a constituir un sol camp de coneixement.


«Ones de so: la matemàtica de l’afinació musical»
a càrrec de VICENT LIERN
dies 16, 17 i 18, de 9 a 10 del matí

L’objectiu del curs és mostrar que els instruments que formen part de l’orquestra simfònica afinen utilitzant quatre sistemes d’afinació diferents que es corresponen perfectament amb quatre criteris matemàtics de convergència numèrica. Farem un recorregut històric de les relacions entre la música, l’astronomia i les matemàtiques, analitzant des d’un punt de vista pràctic (amb l’ordinador) les interaccions entre aquestes disciplines.


UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
«Occitània i Catalunya: present d'una tradició»
Coordina: ANTONI ROSSELL (UAB)

Es vol oferir d’una manera global l’estat de la qüestió occitana. Plantegem aquest curs sobre cultura i tradició occitana com a quelcom nostre, atès que dins del territori català comptem amb l’aranès, parla del gascó, i per tant occità. És per això que l’aportació aranesa no és sols important, sinó imprescindible. Abordarem temes de llengua, literatura i tradició medieval. Tot això com a punt de partença i discussió per a una cultura minoritzada, on la catalana no únicament té el seu origen, sinó que comparteix diferents problemàtiques actuals.

Llengua i civilització occitana
a càrrec d’ELÈNA AZNAR (AO de la UAB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

Viatge per Occitània a través de la literatura
a càrrec de JAUME FIGUERAS (AO de la UAB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia


UNIVERSITAT POMPEU FABRA
«Anàlisi comparativa de la propaganda televisiva en les eleccions autonòmiques i generals»

Coordina: JORDI PERICOT (UPF)
del 21 al 25 d'agost

Avui en dia ningú no discuteix la importància que ha adquirit el mitjà televisiu en els processos comunicatius dels sistemes democràtics. El paper predominant de la televisió augmenta de manera espectacular durant les campanyes electorals. En quinze dies tots els partits posen a la vista les seves estratègies comunicatives i persuasives en el mitjà més seguit pels electors. En aquest curs s’analitzaran les claus de la propaganda política televisiva que es duu a terme en l’estat espanyol, des de l’inici de la democràcia fins l’actualitat. Es compararan les diferents estratègies que cada partit posa en joc i es posaran de manifest les diferències entre les eleccions generals i les autonòmiques.

a càrrec de JOAN SERRA (UPF)
dies 21 i 22, de 9 a 12 del migdia

a càrrec d’ARANTXA CAPDEVILA (UPF) i JORDI PERICOT (UPF)
dies 23, de 9 a 12 del migdia, i 24, de 9 a 10 del matí


UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
«Els quanta: de l'evolució històrica de la física quàntica a les aplicacions tecnològiques actuals»
Coordinació: NÚRIA FERRER (UPC)
del 16 al 20 d'agost

La hipòtesi de quantificació de l’energia de Planck va donar lloc a la física quàntica, que va capgirar la imatge que els científics tenien del món. Ara, cent anys més tard, aquestes hipòtesis han estat verificades en diferents camps i s’apliquen en nombroses tecnologies: electrònica, els làsers, difracció d’electrons i de neutrons, ressonàncies magnètiques etc. L’evolució fantàstica i rapidíssima de la física quàntica a principi del segle XX mostra com es va anar avançant a batzegades, amb idees que semblaven poc fonamentades de bell antuvi, però que s’anaven refermant en progressar els experiments. Mirant cap al futur, potser la computació quàntica revolucionarà la comunicació?

Història de la difusió de les idees quàntiques a Catalunya. La primera etapa
a càrrec d'ANTONI ROCA (UPC)
dia 16, de 9 a 11 del matí

Computació quàntica: models, matemàtiques i algorismes
a càrrec de SEBASTIÀ XAMBÓ (UPC)
dies 17, 18, 19, de 10 a 11 del matí

Els principis físics de la quàntica
a càrrec d’ALBERTO LOBO (UB)
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia i dia 20, de 9 a 10 del matí

Aplicacions tecnològiques actuals de la física quàntica: làsers
a càrrec de RAMON VILASECA (UPC)
dia 20, de 10 a 12 del migdia


UNIVERSITAT JAUME I
«Les relacions de la ciència i la política»
a càrrec de TERESA GALCERÀ (UJI)
dia 21, d’11 a 12, dies 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí


UNIVERSITAT DE GIRONA
«Els antecedents del segle XIX: el sistema polític durant la Restauració»
a càrrec d’ÀNGEL DUARTE (UG)
(amb el suport de la Universitat de Girona)
dies 21, de 9 a 11 del matí, i 22, de 9 a 10 del matí


UNIVERSITAT D'ALACANT

«Eleccions i partits polítics al País Valencià»
a càrrec de JOSEP M. SANTACREU i SOLER (UA)
(amb el suport de la Universitat d’Alacant)
dia 25, de 9 a 12 del migdia

«Aproximació didàctica a la vida i l'obra d'Enric Valor (per a primària i ESO)»
a càrrec de VICENT BROTONS I RICO (UA)
(amb el suport de la Universitat d'Alacant)
dies 16, 17, 18 i 19, d'11 a 12 del migdia

Un recorregut didàctic i apassionat per la vida i l'obra del mestre Enric Valor: la trajectòria vital de l'home com a explicació del gramàtic, rondallaire, novel·lista i ciutadà compromès amb la seua nació: 1) Infància i joventut; el novel·lista; 2) la maduresa (les rondalles valencianes); 3) el gramàtic i el ciutadà (el compromís amb la llengua i el país).


UNIVERSITAT DE PERPINYÀ
II Jornada cap a un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats
«Els programes INTERREG III (2000-2006)»

Ho organitzen: ARFE (Associació de Regions Frontereres Europees, Gronau, Alemanya) i ICRECS (Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà)
amb el suport del DESS de Relacions transfrontereres
Coordinació: JOAN VALLVÉ i JOAN BECAT
dia 17 d’agost, de 10 a 12 del migida i de 2 a 4 de la tarda

Balanç d’INTERREG I i II. Informació sobre INTERREG III. Balanç de necessitats per a les comarques frontereres. Projectes i cooperacions.

«Policia i societat: models de relacions amb la comunitat, una reflexió des de la perspectiva urbana (Catalunya i França)»
Ho organitzen: Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà
Coordinador: LLUÍS ASSIER-ANDRIEU (director de recerca del CNRS)
Participació: Mossos d’Esquadra i policies municipals (Catalunya), Gendarmeria i policies municipals (França)
dia 23

Discussió sobre el model de relació dels cossos policials amb la societat civil. Repensar el paper de regulació de les tensions urbanes i de les opcions institucionals que tendeixen a la millor integració de les societats urbanes contemporànies; qüestions històriques i culturals relacionades amb la policia de proximitat; reflexions sobre les lògiques de formació del personal; organització de les competències territorials i relacions entre els diferents cossos. Aquest conjunt de qüestions serà enfocat des de la comparació de les evolucions franceses actuals cap a la policia de proximitat i de la tradició, actualment en evolució, dels models de proximitat a Catalunya.

de 10 a 12 del migdia

Taula rodona: Policia i societat: model de relacions amb la comunitat, una reflexió des de la perspectiva urbana

a càrrec de JOAN MIQUEL CAPELL (intendent i cap de la Regió Policial de Girona), JOSEP PALOUZIE (cap de la policia local de Girona) i representants policials de la policia francesa (Gendarmeria o Policia Nacional)

de 3 a 5 de la tarda

El projecte de desplegament de la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

a càrrec de XAVIER MARTORELL (director general de Seguretat Ciutadana del Departament d’Interior, GdC)

Problemàtiques i experiències a França avui
a càrrec de THILO FIRCHOW (representant del Ministeri de l’Interior, França)

Cloenda: «Civisme, prevenció i seguretat pública»
a càrrec de XAVIER POMÉS (conseller d’interior, Generalitat de Catalunya)


INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
«La tasca de l'IEC com a nucli de recerca, de la seva creació fins avui dia»
Ho organitza: Institut d’Estudis Catalans
Hi col·labora: Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’ICRECS de la Universitat de Perpinyà
Coordinadors: MANUEL CASTELLET, MARC MAYER i  JOAN BECAT
dia 22

Objectius científics: 1) posar en relleu el paper històric de l’IEC en el camp de la recerca; 2) crear un àmbit de reflexió i debat en aquest camp; 3) fer col·laborar les diverses seccions de l’IEC en un mateix acte científic; i 4) aportar elements de legitimitat, a través de la història de l’IEC, als objectius científics i socials que l’IEC pot atribuir a les seves delegacions territorials.
Objectius divulgatius i socials: 1) fer conèixer al públic de l’UCE de Prada la tasca «no acadèmica» de l’IEC; 2) sensibilitzar els mitjans de comunicació presents a Prada (i a través d’ells la societat) a un àmbit d’actuació de l’IEC que no sigui estrictament el diccionari o l’àmbit acadèmic; 3) aportar des de l’IEC una col·laboració científica a l’UCE de Prada al mateix nivell que ho fan les universitats membres del Patronat; i 4) sensibilitzar un públic originari de tots els Països Catalans a la presència de l’IEC arreu del territori, amb les Delegacions territorials i els objectius que tindran.

de 9 a 12 del migdia

L’IEC i el patrimoni

a càrrec de MARC MAYER

Contribució de l’IEC a la normalització lingüística
a càrrec de PERE VERDAGUER

La contribució de l’IEC al progrés de la història de l’art a Catalunya
a càrrec de XAVIER BARRAL i ALTET

L’IEC i la història contemporània del moment
a càrrec de CARLES MIRALLES

La ciència actual i l’IEC
a càrrec de JOSEP CARRERAS

L’IEC i els Països Catalans
a càrrec de JOAN BECAT

Les universitats i l’IEC
a càrrec de JULI PERETÓ

Política d’expansió de l’IEC i futur
a càrrec de MANUEL CASTELLET

de 3 a 5 de la tarda
 
L’anuari de l’IEC (1907-1936)
a càrrec de JOAN MALUQUER i FERRER

Balanç i perspectives dels estudis de sociolingüística a la Catalunya del Nord i la col·laboració des de la Delegació Territorial de l’IEC
a càrrec de DOMÈNEC BERNARDÓ