INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA OCCITANA

Coordinadors: AITOR CARRERA (Universitat de Lleida) i JAUME FIGUERAS (traductor)
del 17 al 22 d’agost

«Joan Bodon i el seu temps. Cent Anys»

CURS EN LÍNIA

Enguany, amb motiu dels cent anys de la naixença de Joan Bodon (1920-1975), us convidem a endinsar-vos en la vida i l’obra literària de qui ha estat considerat un dels narradors més punyents de l’occitanitat.
Un autor d’estil vigorós i proper—i, doncs, popular—que, amb una llengua d’una gran efectivitat, ha formulat com pocs el sentiment de despossessió que acompanya el procés d’aculturació patit per les poblacions occitanes, alhora que els paranys dels diversos intents que s’han fet per redreçar aquesta identitat: del Felibritge a l’occitanisme. Una lluita en què milità esperançadament, tot servant alhora la necessària llibertat i una gran franquesa a l’hora de considerar-ne les mancances.
Us convidem, doncs, a conèixer l’autor de La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966) i La Quimèra (1974), alhora que dels reculls de Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) i Contes del Drac (1975). I a llegir-ne una tria prou representativa, juntament amb una mostra dels seus poemes.
Un autor, a més, d’una gran modernitat, en què el joc amb el propi ‘jo’ li permet d’anar i venir entre l’experiència i els miralls deformants de la fantasia, la inversió i el fantàstic.
El curs, de set sessions d’una hora i mitja cadascuna, seguirà l’evolució en el temps de l’obra de Bodon i comptarà amb cronologies, dossiers i audicions, a més de la projecció d’un Power Point i d’altres materials audiovisuals sobre la seva vida.

1920-1945: Contes de mon ostal i Contes de Viaur
per JAUME FIGUERAS
dia 17, de les 3 a les 4 del capvespre

En aquesta primera sessió, cenyida al període que va de la seva naixença a la fi de la Segona Guerra Mundial, coneixerem l’entorn familiar en què va créixer a Crespin de Roergue, al departament d’Avairon, així com la tradició literària roergata en què es formà, a partir de la lectura de Justin Besson i de la relació amb Enric Molin i Juliana Fraysse, «Calelhon».
L’estada a Alemanya, on fou enviat pel Servei de Treball Obligatori, i l’experiència colpidora de la guerra, clouran aquest període de formació.
D’aquests anys, en llegirem alguns dels poemes de joventut i dels contes escrits arran del retorn, provinents dels Contes de mon ostal i els Contes de Viaur.

1945-1956: La cançon del país i La grava sul camin
per JAUME FIGUERAS
dia 18, de les 3 a les 4 del capvespre

Arran del retorn, Bodon exerceix la docència en diversos establiments escolars de Roergue. Es lliura amb delit a l’escriptura de contes, alhora que emprèn la redacció d’una novel·la inacabada sobre l’experiència traumàtica d’Alemanya: L’evangèli de Bertomieu, i confegeix un primer recull poètic: La cançon del país.
Amb els Contes dels Balssà concep una trama narrativa que li permet de resseguir al llarg dels segles la peripècia vital del ‘clan’ dels Balssà, establerts a la vall de Viaur.
És amb La grava sul camin, però, de redacció lenta i turmentada, en part fruit de l’encontre amb Robert Lafont i l’occitanisme de postguerra, que Bodon fa el salt a la novel·la. Represa i abandonada al llarg dels anys, oscil·la entre la crònica d’un retorn atzarós i el neguit amb què el personatge afronta un futur incert, en un món nou d’on ja ha estat exclòs.
D’aquest període, en llegirem «Balssanon», alguns poemes de La cançon del país i passatges de La grava sul camin.

1956-1964: La Santa Estèla del Centenari i Lo Libre dels Grands Jorns
per JAUME FIGUERAS
dia 19, de les 3 a les 4 del capvespre

Si amb La Santa Estèla del Centenari Bodon passa comptes amb la institució felibrenca i el seu irrealisme, alhora que afronta amb lucidesa la pèrdua continuada de vitalitat de la llengua, tot recorrent al gènere fantàstic, a Lo Libre dels Grands Jorns es capbussa en un món oníric, capgirat, tot assumint el punt de vista d’un malalt terminal. Amb aquesta novel·la, convulsa i adolorida, Bodon s’integra en el corrent agònic de la literatura occitana.
Alhora, són els anys en què el Comitat Occitan d’Estudis e d’Acción (COEA) emprèn la denúncia del ‘colonialisme interior’, arran dels fets de La Sala, i el Partit Nacionalista Occitan planteja en termes polítics l’aspiració a un alliberament nacional occità, en un context internacional marcat pels processos de descolonització violenta. De tot plegat, Bodon i la seva obra se’n fan ressò.

1964-1970: Lo Libre de Catòia
per JAUME FIGUERAS
dia 20, de les 3 a les 4 del capvespre

Consideraren en aquesta sessió els anys passats a Sant Laurenç d’Òlt i el posterior trasllat a Algèria, en uns moments marcats per l’emergència d’un nou occitanisme que aspira a una comprensió global del país que en consideri la dimensió econòmica i social.
Amb Lo Libre de Catòia, Bodon confegeix una emotiva faula sobre la soledat i la capacitat de resistència de l’individu, alhora que hi denuncia els perills de l’identitarisme tot prenent com a pretext l’Església dels ‘enfarinats’. A més d’exorcitzar-hi la síndrome de la mort de la llengua i la figura obsessiva de ‘l’últim parlant’, Bodon continua jugant hàbilment amb les metamorfosis del ‘jo’.

1970-1975: La Quimèra i Res non val l’electrochòc
per JAUME FIGUERAS
dia 21, de les 3 a les 4 del capvespre

En uns anys en què l’occitanisme esdevé una eina de transformació social i política, amb plataformes com els col·lectius «Volèm Viure al País» o «Lucha Occitana» i una projecció social que es val de noves dinàmiques—les manifestacions al Larzac, la Nòva Cançon, el teatre d’agitació—, Bodon aborda a La Quimèrauna lúcida reflexió sobre la viabilitat d’un alliberament nacional, tot prenent com a pretext el gènere històric i la guerra dels ‘camisards’ en temps de Lluís XIV.
I formula, amb el concepte de ‘talvèra’, l’exigència d’una llibertat personal inalienable.
A més de la lectura de diversos passatges de La Quimèra, llegirem també alguns dels poemes de Res non val l’electrochòc, musicats per autors de la Nòva Cançon com Mans de Brèish i Martí.

Las domaisèlas i Contes del Drac. La recepció de l’obra de Bodon després de la seva mort
per JAUME FIGUERAS
dia 22, de les 3 a les 4 del capvespre

Tot centrant-nos en la novel·la inacabada Las domaisèlas, considerarem l’ús que Bodon fa en la seva obra de ficció de la temàtica sexual i la inversió, així com del fet religiós. I llegirem algun dels Contes del Drac, publicats a la seva mort.
En aquesta última sessió, veurem quina ha estat la recepció de l’obra de Bodon d’ençà de la seva mort, tot considerant l’aportació d’estudiosos com Cantalausa, Pèire Canivenc, Robèrt Lafont, Felip Gardy, Bernat Vernhièras, Cristina Parayre, Joelle Ginestet, Jean-Pierre Chambon etc., així com l’endegament de l’Òbra completa i la creacion de l’Ostal Joan Bodon.
Finalment, parlarem de la divulgació de Joan Bodon a Catalunya, d’Artur Quintana a Joan Lluís Lluís.

«Iniciació a la sociolingüística i la llengua occitanes»

CURS EN LÍNIA

Tot i que molts catalans encara ho ignorin, la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya d’ençà del 2006. Prèviament ja ho era a la Vall d’Aran, territori on es parla gascó, un dels sis grans dialectes de la llengua d’oc. Això contrasta amb la manca d’oficialitat de l’occità a l’estat francès (on el seu domini lingüístic ocupa aproximadament una tercera part de l’Hexàgon), que manté una actitud permanent d’hostilitat, de negació o de desídia activa envers les llengües mal anomenades regionals, la més important de les quals, des d’un punt de vista quantitatiu, continua essent l’occità. Tanmateix, any rere any, se succeeixen les mostres d’adhesió a la llengua i les iniciatives de promoció gràcies a un tenaç moviment associatiu que posa en evidència els que voldrien veure en la varietat de Mistral o de Bodon una llengua gairebé extingida. L’objectiu d’aquest curs és, doncs, d’introduir els estudiants al coneixement de l’occità des d’un doble vessant. D’una banda, vol fer-ne conèixer la situació social tant des d’un punt de vista històric com des d’una òptica que no negligeixi els esdeveniments més recents—fet i fet, prou rellevants—. D’una altra, volem que els alumnes obtinguin a l’acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l’adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals, i el coneixement dels recursos comunicatius més freqüents en occità referencial o estàndard, si cal amb la utilització de recursos audiovisuals o musicals. En aquest sentit, és fonamental l’aprofitament dels recursos que forneix la mateixa llengua catalana, atès que un catalanoparlant no parteix mai de zero quan s’endinsa en l’occità. Ja se sap que si les altres varietats romàniques són germanes, el català i l’occità són llengües bessones.

La llengua occitana. Espai territorial i aspectes generals
per AITOR CARRERA (Càtedra d’Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 17, de les 4 a les 5 del capvespre

L’occità davant de les llengües romàniques veïnes. Occità i català
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions de codificació i de variació dialectal. Iniciatives de promoció de la llengua
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 19, de les 4 a les 5 del capvespre

Iniciació a l’occità. Grafia i fonètica
per JORDI CASTELLS
dia 20, de les 4 a les 5 del capvespre

Recursos expressius bàsics
per JORDI CASTELLS
dia 21, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions morfològiques i lexicals
per JORDI CASTELLS
dia 22, de les 4 a les 5 del capvespre

CONEIXENÇA DE CATALUNYA NORD «Catalunya Nord: Any Jordi Pere Cerdà, any primer de la Política Lingüística i del confinament»

Coordinador: ALÀ BAYLAC FERRER (Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 17 al 22 d’agost

CURS EN LÍNIA

Catalunya Nord havia de celebrar el 2020 un Any Jordi Pere Cerdà. Catalunya Nord havia de viure el 2020 la posada en marxa per primer cop d’un organisme de política lingüística, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. Però a mitjan març, com a la resta dels Països Catalans, arriben ordres—estatals i ben centralitzats, és clar—de confinament generalitzat. La societat, l’economia, l’ensenyament, la cultura, la manera de ser i de viure en conjunt, tot és impactat de manera brutal. El curs vol ser el reflex d’aqueixa situació tan especial; Catalunya Nord ha resistit i s’adapta a la crisi: expliquem Cerdà a través de les dones del seu teatre, mostrem com l’OPLC aconsegueix llançar les primeres operacions pel català, analitzem els efectes i les conseqüències del confinament forçat sobre les actituds i les reaccions dels habitants de Catalunya Nord.

Catalunya Nord en xifres. Estat de la llengua catalana: coneixença, ús, ensenyament i literatura
per ALÀ BAYLAC FERRER (IFCT, UPVD)
dia 17, de les 3 a les 5 del capvespre

L’Oficina Pública de la Llengua Catalana, primera eina de política lingüística
per ALÀ BAYLAC FERRER (IFCT, UPVD), amb PERE LISSOT (director de l’OPLC) i GUILLEM DALMAU (responsable del col·legi associatiu de l’OPLC)
dia 18, de les 3 a les 5 del capvespre

Any Jordi Pere Cerdà. Dones i teatre: Quatre dones i el sol
per ERICA LAFFORGUE (professora de català)
dia 19, de les 3 a les 5 del capvespre

Any Jordi Pere Cerdà. Dones i teatre: Angeleta
per ERICA LAFFORGUE (professora de català)
dia 20, de les 3 a les 5 del capvespre

COVID-19: fronteres, economia i identitat a Catalunya Nord
per JOAN PERE GENSANE (geògraf, UPVD)
dia 21, de les 3 a les 5 del capvespre

Testimoni i vivències d’un confinat nord-català (1)
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
dia 22, de les 3 a les 5 del capvespre

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA CATALANA

a càrrec d'ESTER TUR
Amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 22 d’agost

CURS EN LÍNIA

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ESTER TUR
Aquest curs s’adreça a les persones que volen consolidar i millorar els seus coneixements de català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). Les classes tenen un enfocament pràctic i les dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.
del 17 al 22, de les 3 a les 4 del capvespre

Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per ESTER TUR
Aquest curs s’adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior). Farem especial èmfasi a repassar aspectes conflictius de gramàtica i millorar la riquesa lèxica. Treballarem a partir de textos literaris per fomentar l’aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.
del 17 al 22, de les 4 a les 5 del capvespre

INTRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS

Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS (president de l’Associació Cultural del Matarranya)
del 17 al 22 d’agost, de les 3 a les 4 del capvespre

CURS EN LÍNIA

Com s’ha desenvolupat la consciència de pertànyer als Països Catalans en els darrers 150 anys? Quin grau de consciència tenim avui de pertinença al conjunt de territoris que comparteixen llengua, cultura i història, més enllà dels estats que avui conformen el nostre entorn?

Catalunya Nord
per JOAN BECAT (Institut d’Estudis Catalans)
dia 17, de 3 a 4

El País Valencià
per XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià)
dia 18, de 3 a 4

L’Alguer
per CARLO SECHI (Obra Cultural de l'Alguer)
dia 19, de 3 a 4

Les Illes
per BERNAT JOAN i GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
dia 20, de 3 a 5

Andorra
per ANTONI POL (Societat Andorrana de Ciències)
dia 21, de 3 a 4

La Franja de Ponent
per JOAQUIM MONTCLÚS (Associació Cultural del Matarranya)
dia 22, de 3 a 4