INICIACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
«l’Alguer, el Principat, les Illes, el País Valencia i la Franja de Ponent»
Coordinadors: JOAQUIM MONTCLÚS i JORDI SALES (UB
del 16 al 25 d’agost

Les relacions de la corona de Mallorca amb la corona catalanoaragonesa (1276-1343/49): un conflicte nacional?
a càrrec del Dr. GABRIEL ENSENYAT (UIB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20 de 9 a 10 del matí
 
El curs analitzarà el període en què les corones mallorquina i catalanoaragonesa van constituir entitats polítiques diferenciades, amb una monarquia pròpia, a partir de les difícils relacions que van mantenir fins a la desaparició de la Corona de Mallorca i la seva reintegració en el si de la corona catalanoaragonesa. S’exposarà l’origen i l’evolució de totes dues corones, fent referència especialment als interessos contraposats entre diferents grups socials o entre les branques mallorquina i catalana d’un mateix grup, sense deixar de banda el vessant internacional (sobretot els interessos de França i del papat), per tal d’explicar les raons del conflicte i la solució militar final.

L’obediència catalana i el progressisme
a càrrec del Dr. JORDI SALES (UB)
dies 21, 22 i 23 de 9 a 10 del matí
 
El xoc de dues retòriques derivades de la «transició». L’espectacle mediàtic i el nous problemes: l’enllaç entre generacions, la «nova riquesa, la cohesió social, la qualitat de l’oci, l’escola i la universitat, l’euro i la manca de definició d’una missió europea».
 
La Franja de Ponent
a càrrec de JOAQUIM MONCLÚS
dies 21, 22 i 23 de 10 a 11 del matí
 
El curs d’aquest any dedicat a les comarques de parla catalana sota l’Administració de l’Aragó se centrarà en les matèries publicades en el llibre d’aparició recent, La catalanitat de la Franja de Ponent, publicat per l’editorial Thassàlia. Parlarem de geografia, d’història, de la situació de la llengua i de les qüestions d’actualitat recent i més polèmiques com són els límits del bisbat de Lleida i la nova llei de normalització lingüística que les associacions culturals, amb el consens de tots els grups polítics a excepció del PP, han presentat a les Corts d’Aragó.
 
L’Alguer
a càrrec de CARLES SECHI
dies 21, 22 i 23 d’11 a 12 del migdia
 
L’església de Mallorca i els xuetons
a càrrec de PERE BONNÍN
dies 24 de 9 a 11 del matí i dia 25 de 9 a 10 del matí.
 
El sínode diocesà de Mallorca, que va començar el 1995 i conclogué el maig de 1999, va demanar perdó als descendents de jueus conversos per la discriminació a la que han estat sotmesos durant segles. Aquesta discriminació fomentada des de l’Església de Mallorca, si bé ja no existeix de jure, encara continua de facto. L’abril de 1999, el diari Última Hora comentava l’absència de xuetons o xuetes a les llistes electorals. La qüestió del jueus conversos continua latent a l’illa gran i qualsevol espurna basta per fer-la reviscolar.
 
País Valencià
a càrrec del Dr. MANUEL GARCIA GRAU (UJI)
dia 24 d’11 a 12 del migdia i dia 25 de 10 a 12 del migdia

CONEIXEMENT DE LA CATALUNYA NORD
Coordinadors: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia) i JOAN PEYTAVÍ i DEIXONA (UP)
del 16 al 23 d'agost

Catalunya Nord a l’abast
a càrrec d’ALÀ BAYLAC-FERRER (professor de català al liceu de Ceret)
dies 16, 17, 18, 19 d’agost de 10 a 11 del matí
 
a. Geografia: Perpinyà no és al nord dels Pirineus. Comarques, relleu i Administració.
b. L’ensenyament del català: creixença entrebancada.
c. Ús de la llengua: un prestigi nou amb absència de política institucional.
d. Les darreres lluites de l’Estat contra les llengües regionals i el català.
 
La Catalunya del Nord té actualment una realitat diferenciada de la resta de Catalunya, tot i ser-ne part integrant. Això és el resultat dels últims tres segles d’història. Alhora que es multipliquen els contactes i els retrobaments entre catalans del nord i catalans del sud, és important que la voluntat de construir un futur comú es fonamenti en la coneixença exacta i precisa de les vivències dels habitants, del marc geogràfic i administratiu (sovint encara molt vague), de la percepció d’una situació sociolingüística complexa i pròpia (massa enfosquida o al contrari eufòrica), i del context juridicolegal francès que no ha parat mai d’interposar obstacles a la simple reconeixença del català. La solidesa i la credibilitat del funcionament dels Països Catalans depèn de l’exactitud i del rigor del coneixement de les nostres realitats, en particular de la Catalunya del Nord.
 
Dels ibers a l’any 2000: panorama històric de Catalunya del Nord
a càrrec de JOAN PEYTAVÍ DEIXONA (professor de català al liceu de Ceret, ICRECS Universitat de Perpinyà)
dies 20, 21, 22, 23 d’agost, de 10 a 11 del matí
 
S’estudiarà la història de la part septentrional de Catalunya mitjançant un qüestionari de cinquanta preguntes que servirà de base o de fil director a les ponències diàries. Ibers, grecs, romans i altres. Edat mitjana brillant i època moderna difícil. Separació i penós ingrés a França. Catalunya Nord, departament francès.

Resistència i col·laboracionisme
a càrrec de RAMON GUAL (responsable de la revista Terra Nostra)
dia 17, d’ 11 a 12 del migdia

L’històric fundador i pilar de l’UCE durant més de trenta anys, il·lustra com és de polèmica i tabú la qüestió del període col·laboracionista amb els nazis a França. A través de l’ampli treball d’excavació dels testimoniatges i dels documents a Catalunya Nord s’explica els arxius inaccessibles, els entrebancs a la recerca, els recursos judicials contra els investigadors, les amistats col·laboracionistes...
 
La Bressola, escoles catalanes associatives
a càrrec de JOAN PERE LE BIHAN (responsable de la Bressola)
dia 18, d’ 11 a 12 del migdia

Presenta aquí l’experiència d’un dels models d’ensenyament en català de la Catalunya del Nord: l’escola catalana associativa, que després de 23 anys té avui cinc escoles.
 
Arrels, escola i ràdio: el servei públic en català
a càrrec de PERE MANZANARES (president de l’Associació Arrels)
dia 19, d’ 11 a 12 del migdia

Al llarg dels seus 18 anys de vida, l’Associació Arrels ha anat demostrant que era possible a la Catalunya del Nord un «servei públic català», tant en els mitjans de comunicació com en el sector de l’ensenyament d’immersió. Únic exemple a tot l’estat d’escola d’ensenyament per immersió integrada en l’educació pública, Arrels està lluitant actualment perquè l’Administració assumeixi la demanda creixent dels pares per un ensenyament en català a l’escola pública.
 
L’ensenyament del català per a adults
a càrrec d'EMPAR NOGUÉ (presidenta del Col·lectiu de Professors de Català per a Adults) i MARIA BARCONS (presidenta de l’Òmnium Cultural Catalunya Nord)
dia 20 d’agost, d’ 11 a 12 del migdia

Totes dues militants esbossaran el panorama de l’ensenyament del català per als adults, que constitueix un dels àmbits importants de la difusió de la llengua a la Catalunya del Nord, donades les carències històriques o més actuals patides per la població autòctona o immigrada.
 
Lluís Torcatis, una figura de la resistència nord-catalana
a càrrec de ROGER JUSTAFRÉ (historiador i biògraf de Lluís Torcatis)
dia 21, d’11 a 12 del migdia
 
Les celleres del Rosselló
a càrrec d'AYMAT CATAFAU (professor d’història)
dia 22, d’11 a 12 del migdia

L’autor d’una tesi intitulada Les celleres del Rosselló: aproximació de la naixença dels vilatges a l’antiga diòcesi d’Elna (segles X-XV), recerca publicada per l’Editorial del Trabucaire, presenta el resultat de les seues investigacions i en particular l’originalitat de les celleres nord-catalanes respecte a les sagreres del Principat.
 
França i la Carta europea de les llengües
a càrrec d'ENRIC VILANOVA (advocat al Col·legi d’Advocats de Perpinyà)
dia 23 d’agost, d’11 a 12 del migdia

Quina conseqüència tindrà per al català la signatura de la Carta europea de les llengües minoritàries? En quina mesura els articles signats representen un canvi per al marc jurídic francès, a la vista dels informes (Rapport Poignant, Carcassonne i Cerquiglini) força limitatius que van acompanyar la signatura de la Carta? Aconseguirà un dia el text ser ratificat i assumit efectivament per França?

INICIACIÓ A LA LLENGUA
del 16 al 25 d'agost

«Curs de llengua catalana: llengua oral i llengua escrita»
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
cada dia, de 10 a 12 del migdia

Curs d'expressió oral
a càrrec de XAVIER MONTOLIU

Curs d'expressió escrita
a càrrec de MERCÈ SOLER

El curs es divideix en dues dinàmiques d’actuació: adequació a l’articulació dels sons de la llengua (pronúncia formal i genuïna); treball de l’expressió oral, la comprensió oral i lectora.
Amb l’ajuda de material de suport, es pretendrà que les classes siguin àgils per tal d’afavorir un bon aprenentatge i un alt grau de participació. Paral·lelament, hi haurà un fil conductor que serà l’estudi d’algunes poesies (amb música o sense) d’autors prou coneguts.

«Revisió del sistema lingüístic. Les principals faltes del català actual»
per ROSER LATORRE i GAIA
cada dia, de 9 a 11

INICIACIÓ ALS ESTUDIS OCCITANS
del 16 al 25 d'agost

«Aranès pràctic: nocions gramaticals bàsiques de l’occità de la Vall d’Aran»
a càrrec de FREDERIC VERGÉS
 (amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 11 del matí

Sabeu que dins el territori administratiu de Catalunya n’existeix un altre en què la llengua pròpia és l’occità i que aquesta hi és oficial juntament amb el català i el castellà?
Al llarg del curs tindrem l’oportunitat d’adquirir uns coneixements bàsics de l’occità de la Val d’Aran.

«La llengua occitana avui»
a càrrec d’ANTONI ROSSELL
amb el suport de l’Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana, Arxiu Occità i la Universitat Autònoma de Barcelona
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 11 del matí
 
«La literatura occitana moderna»
a càrrec de JAUME FIGUERES
amb el suport de l’Arxiu de Llengua, Literatura i Civilització Occitana, Arxiu Occità, i la Universitat Autònoma de Barcelona
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 12 del migdia
 
Es vol afavorir una primera aproximació global i evolutiva a la literatura occitana contemporània, amb una concessió: la consideració de l’època del Barroc, tant per la brillantor del període, malauradament ben poc conegut, com pel grau de consciència lingüística i literària que denoten aquests escriptors.