XXX UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 14 al 24 d’agost del 1998


Ensenyament pluridisciplinari


A la ratlla del 2000: la mundialització

del 15 al 24 d'agost

La mundialització i els seus efectes des d’un punt de vista tecnològic
a càrrec de LLORENÇ VALVERDE (UIB)
dies 15, 16, 17 i 18, de 9 a 10 del matí

«Pensa global, actua global» ha esdevingut el lema principal dels apòstols del nou ordre mundial configurat per la progressiva uniformització i penetració en la vida quotidiana de tota mena de tecnologia, informàtica o no. Aquest paradigma es més asimètric del que sembla Aquest paradigma és més asimètric del que sembla atès que pot ser que tot estigui globalment fora de control, encara que essencialment hom només se n'adona localment. Per si no s'ha entès, com una mostra pot servir el problema del 2000: una aparent bestiesa com la d'emprar només dos dígits per identificar els anys en la data dels ordinadors pot portar - com alguns experts argumenten - a una recessió econòmica mundial i, de fet, ja hi ha grans multinacionals que han decidit parar els seus sistemes i la seva producció en els primers dies de l'any 2000.
N'hi ha per tant? Estem segurs en algun racó?

El paper globalitzador de la matemàtica
a càrrec de CARLES PERELLÓ (UAB)
dies 15, 16 i 17, de 10 a 11 del matí

La matemàtica va adquirint una importància creixent com a modelitzadora del comportament de la natura. D'una banda, proporciona models que simulen les situacions que es pretenen estudiar; de l'altra, les seves tècniques analítiques, complementades amb l'ús d'ordinadors, permeten fer prediccions. Es constata cada vegada més el grau d'interrelació entre diferents aspectes de l'experiència. fins al punt que els fenòmens tendeixen a ser globals. Aquesta interrelació comporta una més gran complexitat deis models matemàtics, els quals, al seu torn, mostren comportaments més complicats. En aquest curs es pretén donar una idea del paper globalitzador de la matemàtica que es concretarà en un model predictiu del canvi climàtic de la terra, del qual es discutirà la viabilitat i les possibilitats d'utilització.

Cap a un tribunal de justícia penal internacional
a càrrec de XARO HUESA (UIB)
dies 15, 16 i 17, d’11 a 12 del migdia

El conflicte bèl·lic de l'antiga Iugoslàvia i la creació d'un tribunal internacional especial per jutjar les violacions del dret humanitari comeses, van ressuscitar un projecte que havia quedat en estat latent des de l'acabament de les funcions del Tribunal de Nuremberg i de Tokyo: la creació d'un tribunal internacional permanent de justícia penal. Actualment el procés de mundialització de la societat internacional s'estén a l'àmbit de la justícia penal, i, es troba en curs no sols l'elaboració d'un Codi Penal Internacional (Conveni sobre els crims contra la pau i la seguretat de la humanitat), sinó també la creació d'una jurisdicció internacional permanent i competent per aplicar-lo.

La mundialització de l’economia i el paper de Catalunya
a càrrec d’ARTUR MAS (conseller d’Economia i Finances, GdC)
dia 17, a les 12 del migdia


La mundialització en matèria de drogues il·legals. La problemàtica de l’oferta
a càrrec de JOAN MIQUEL CAPELL (intendent dels Mossos d’Esquadra)
dia 18, de 10 a 11 del matí


La mundialització en matèria de drogues il·legals. La problemàtica de la demanda
a càrrec de JOSEP LL. DOMINGUEZ i JOAN MIQUEL CAPELL
dia 19, de 10 a 11 del matí

El curs es presta a dos enfocaments interrelacionats però força diferents. D'una banda, l'èmfasi se situarà en la dimensió internacional de la delinqüència organitzada, en la globalització de l'oferta de drogues il·legals i en els problemes associats al control formulada per les autoritats. De l'altra, el curs se centrarà en l'evolució de la demanda i en els debats actuals sobre la prevenció i la disminució de danys. La globalització de la criminalitat apareixerà com una variable important però sense constituir el centre d'atenció, ressaltant sobretot els aspectes socials i culturals del problema.

La mundialització i el mercat de treball
a càrrec de JOSEP M. SERVITGE
dia 18, d’11 a 12 del migdia


La mundialització de la recerca científica
a càrrec de DAVID SERRAT (director general de Recerca, GdC i IEC)
dia 19, de 9 a 10 del matí


De l’espai real als entorns virtual. El metacampus
a càrrec de GABRIEL FERRATÉ (rector de la UOC i IEC)
dia 19, d’11 a 12 del migdia


Músiques locals, música global: dues cares d’un mateix procés?
a càrrec de JAUME AIATS (U Vic)
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

Músiques locals, música global: una dicotomia enganyosa? D'un fals estereotip de músiques ètniques a un fals estereotips de músiques actuals.
El valor de les músiques com a diàleg dels valors socials i de grup. L'evidència de la comprensió d'allò que sona. Exemples quotidians. Altres situacions històriques de mundialització i les diferències amb el procés actual. La força i les possibilitats de les tecnologies contemporànies. És possible una educació musical?

Temptacions agressives en l’espècie humana: guerra i pau
a càrrec d’ADOLF TOBEÑA (UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

L'objectiu del curs serà aproximar-se a les arrels de l'agressivitat dels homes i de les dones des de la perspectiva de la neurobiologia. El contingut de les sessions versarà sobre l'origen i les funcions de l'agressió: de la biologia a la modulació social dels conflictes. Tipologia de l'agressió. Canvis maduratius i diferències individuals en agressivitat. Sexe i agressió. Neurobiologia de la violència: mòduls del cervell afectiu i armament neuroendocri. Temperaments violents i anomalies de l'agressivitat. Prevenció i tractament de la violència lesiva: de la farmacologia a la higiene social. Funcions del càstig. La perspectiva evolutiva en animals socials: agressivitat, jerarquia i poder. Fenòmens grupals i agressivitat. Infestació cultural i violència: paper dels sectarismes, dels fanatismes i dels messianismes. La perenne fragilitat de la pau i els gendarmes planetaris.

Cap a la mundialització de la cultura artística
a càrrec de XAVIER BARRAL i ALTET (Universitat de Rennes, IEC)
dia 20, de 10 a 11 del matí

Aquesta lliçó vol plantejar una doble qüestió que pot semblar contradictòria i fins i tot radicalment oposada. A l'hora en que l'art contemporani -i sobretot l'arquitectura actual - esdevé totalment internacional als diversos continents, emergeix, no tan sols a les noves nacionalitats sinó també a les velles, una història de l'art microespais, nacionalista i feta en funció de geografies reduïdes constituïdes des de centres i perifèries.

El futur econòmic de les nacions sense estat en el marc de la globalització
a càrrec de DANIEL ORTIZ (URL)
dia 20, de 10 a 11 del matí

Davant les poderoses forces que projecten l'home vers la globalització - no tan sols econòmica, sinó també cultural i política -, cada vegada resulta més necessari preguntar-se pel futur econòmic de les nacions sense estat. Com es veuran afectades les seves estructures productives? Podran sobreviure i prosperar enmig d'aquest nou entorn, cada vegada més competitiu i més independent? Si bé és cert que avui en dia assistim a la profunda crisi dels models d'estat tradicionals, fortament centralistes i burocràtics, davant la qual cal replantejar-se totes les seves funcions; no ho és menys que també cal redefinir el paper tant de les regions, com de les entitats supraestatals. Així, doncs, davant d'aquesta situació, s'hauria d'examinar quines són les estratègies i els instruments més adequats per garantir el futur econòmic de les nacions sense estat.

La mundialització dels estralls ecològics
a càrrec de JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 20, d’11 a 12 del migdia

Avui, que es parla tant de globalització o mundialització de l'economia, la cultura, etc., convé recordar que molts dels desastres que l'home provoca en el medi ambient tenen també un abast global. Des de la contaminació a la pèrdua de biodiversitat, des de la fragmentació dels ecosistemes a l'exhauriment dels recursos naturals, els efectes de la petja de l'home a la Terra són ben bé mundials.

Efectes d’internet en la mundialització
a càrrec de VICENT PARTAL (UPF)
dies 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

L'Internet és la primera xarxa de comunicació veritablement mundial però, alhora, s'ha convertit en el primer mitjà de comunicació global en un terreny privilegiat de la nova economia mundialitzadora. Tot allò que fa referència és clau per entendre el procés de mundialització.

Catalunya en el món: de nació independent a regió submisa?
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dies 21 i 22, de 10 a 11 del matí

Es presentarà una panoràmica del ressó i la significació internacionals que ha tingut la nostra terra (Catalunya, central i perifèrica), la nostra gent (el contingut humà de nació catalana) i la nostra llengua (el català), en les successives èpoques històriques, des de la independència perduda d'ahir fins a la independència recobrada de demà, passant per l'encongiment regionalista avui.

La recerca mundial contra el càncer
a càrrec d’ALFRED GINER SOROLLA
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

El segle XX s'ha caracteritzat per un avenç formidable arreu del món en la recerca sobre l'etiologia, tractament i prevenció del càncer. L'esforç que es duu a terme a l'àmbit internacional en un gran nombre de centres universitaris d'investigació oncològica i laboratoris farmacèutics, dóna motius d'esperança per creure que al pròxim segle XXI s'ha d'arribar a la victòria de la lluita contra el càncer.

Mundialització de l’economia i independència. Estratègies de política econòmica
a càrrec de JOSEP ANTON YBARRA (UA)
dies 23 i 24, de 9 a 10 del matí

La mundialització tendeix a homogeneïtzar les formes de funcionament en el món econòmic. Aquells pobles i països que pretenen mantenir  una certa autonomia i independència hauran d'exercir polítiques d'identificació enfront de l'hegemonia de les grans corporacions i potències econòmiques. En general, en termes econòmics, aquesta política es concreta a positivitzar i donar valor a tots els recursos que existeixen en els països que fins ara els ha permès identificar-se davant deis altres. Aquests recursos abracen des de les infraestructures fins a les finances passant també per la llengua i la cultura.

La mundialització de les indústries culturals i la creació
a càrrec de XAVIER BRU DE SALA
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí

D'ençà que abans de la Segona Guerra, Adorno advertia de la indefensió dels espectadors de cinema i Benjamin certificava la fi de la individualitat - l'ara i l'aquí - de l'art a l'època de la reproductibilitat, la cultura ha esdevingut un sector econòmic creixent. La triada recerca estètica-pensament crític-continuïtat del cànon definia el modus operandi de la cultura occidental fins que s'ha imposat, a cavall de la indústria i la globalització, el cànon efímer del profit econòmic en el mercat. La mundialització i la industrialització desproveeixen la cultura de sentit perquè marginen la cultura amb voluntat de sentit. L'aldea global premia l'eficiència i fins i tot el talent, però rebutja el geni. Davant d'aquest panorama, es fa difícil, com creuen els crítics Bloom o Steiner, la continuïtat de la creació. D'aquí el dilema dels europeus, forçats a triat entre l'acceptació del model establert, amb la conseqüència ineludible de la primacia nord-americana, o el rebuig a la globalització cultural i els seus aliats industrials, basat en la creença que la cultura sempre ha estat i serà minoritària.

Tecnologia, globalització, sostenibilitat, mundialització i presa de decisions
a càrrec de JOSEP XERCAVINS (UPC)
dies 23 i 24, de 9 a 11 del matí

El curs analitzarà la realitat de la mundialització respecte a les grans problemàtiques que comporta en relació a la sostenibilitat de la vida humana sobre el planeta i descriure la contribució tecnològica, tant des del punt de vista d'element capital que fa possible i genera la mundialització, com des del punt de vista dels impactes, sempre contradictoris, sobre l'hàbitat, la societat, la cultura... Finalment, es condirà l'activitat cap al debat de les necessitats polítiques de presa de decisions i de gestió, que la mundialització comporta - i que, com sempre, no es produeixen encara-, i de quina manera la tecnologia pot ajudar a encaminar-s'hi.

La societat carolíngia: el món de fa mil anys
a càrrec de MARIA PONT i ESTRADERA
dies 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

La primera sessió serà un estudi marcadament teòric dels punts claus que donen el cos al concepte de societat carolíngia. Aquesta primera part estarà fonamentada en un espai geogràfic concret, la Gàl·lia, o millor dit, el regnum francorum. La dinastia carolíngia va tenir un paper important dins el context europeu a partir de l'any 717. És en aquest any quan els caps d'aquesta dinastia, i concretament Carles Martell, comencen una obra d'organització política i territorial. Pensen com poder mantenir, políticament i territorialment, el seu poder i com projectar-lo en el temps.
La segona sessió tindrà la seva base històrica en un altre espai, la Marca Hispànica, o aquell espai de Catalunya que anomenem la Catalunya Vella i que té el riu Llobregat com a frontera natural i política en el període que s'estudiarà.
El naixement, la maduresa i la tardor el món carolingi tenen una cronologia que va des del segle VIII fins l'any 1000.