ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Medi ambient i cooperació internacional, perspectiva des dels Països Catalans»
Coordinador: Dr. MARTÍ BOADA i JUNCÀ (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El curs té l'objectiu de mostrar algunes línies de treball que, des de la perspectiva catalana, es desenvolupen arreu del planeta. En un context de crisi ambiental que transcendeix —sense superar-la— la dimensió local i que esdevé planetària, hi ha nombroses línies de treball desplegades per recercadors catalans, arreu del planeta. De vegades des d'una perspectiva acadèmica, via programes d'intercanvi amb institucions universitàries internacionals; d'altres fruit de la iniciativa lligada a una certa tradició viatgera amb vocació divulgativa a càrrec de persones o institucions del país.

dia 17
Presentació del curs. Recerques sobre biodiversitat mexicana, a partir de les reserves de la biosfera
per MARTÍ BOADA (ICTA, UAB)
de 9 a dos quarts d’11

Estudi sobre les semblances lingüístiques del català i el maltès, d’alguns ocells
per PERE ALZINA (biòleg)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 18
Crònica d’un periodista viatger, caminant per Bolívia i el Perú
per LLUC AVELLAN (periodista)
de 9 a dos quarts d’11

Treballs de recerca i de gestió sostenible d’ecosistemes forestals, alguns exemples al nord d’Àfrica
per DENÍS BOGLIO (director de Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 19
Estudis de migració de papallones, alguns exemples. Relació amb el canvi global
per CONSTANTÍ STEFANESCU (professor associat d’ecologia, UAB)
de 9 a dos quarts d’11

Recerques sobre els ocells migradors de l’oasi Yasmina (Marroc)
per CARLES BARRIOCANAL (Universitat de Girona)
de dos quarts d’11 a les 12

dia 20
Estudi sobre les cigonyes del món
per JORDI SARGATAL (editor del Handbook of the Birds of the World)
de 9 a dos quarts d’11

Recerques de primats en ecosistemes africans
per LILIANA PACHECO (Institut Jane Goodall)
de dos quarts d’11 a les 12

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Has dut mai unes ulleres atòmiques? 2014, Any Internacional de la Cristal•lografia»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 23 d'agost

Com s'ha arribat a saber que la molècula de l'ADN té una estructura en doble hèlix?
Ara fa 100 anys, irradiant amb raigs-X un cristall de sal de cuina, els investigadors Bragg (pare i fill) foren capaços d'elucidar la disposició espaial dels seus àtoms. Des d'aleshores fins als nostres temps, la cristal·lografia ha possibilitat el coneixement de les estructures de moltes molècules a nivell atòmic. Enguany es commemora el centenari del seu naixement, i és per això que se celebra l'Any Internacional de la Cristal·lografia.
Amb el coneixement de l'estructura atòmica s'han resolt molts i molts perquès, com ara el perquè la sang és vermella, o el perquè de la duresa del diamant, parafrasejant Max Perutz—considerat el pare de la cristal·lografia aplicada a proteïnes—. La cristal·lografia és una ciència que ens permet analitzar a nivell atòmic l'estructura de la matèria. Tot i que s'empra rutinàriament per a l'anàlisi de compostos més o menys simples, val a dir que ha estat la seva aplicació en mostres biològiques d'elevada complexitat el que ha donat lloc als avenços més notables, esdevenint crucials en àrees com la ciència de materials, la biologia molecular o la medicina. L'estructura de la doble hèlix del l'ADN (Watson i Crick) és probablement la fita obtinguda més popular, però també gràcies a la cristal·lografia hem estat capaços de conèixer l'estructura atòmica de milers de proteïnes i complexos proteics que contenen les claus de molts processos biològics. Un dels darrers premis Nobel—de la trentena que ha aconseguit reunir aquesta disciplina al llarg del segle passat—fou atorgat a Yonath, Ramakrishnan i Steitz precisament per l'estructura del ribosoma: el responsable de la síntesi de proteïnes en tots els éssers vius.
En aquest curs es farà una introducció a la cristal·lografia amb l'objectiu d'aproximar a la societat aquesta disciplina a cavall de la física, les matemàtiques, la química i la biologia. S'exposaran algunes de les seves aplicacions actuals en els camps de la biologia estructural i la medicina. També hi haurà una part pràctica, on els participants cristal·litzaran la proteïna més abundant a l'ou: el lisozim. Al mateix temps, visualitzaran i manipularan els cristalls simulant un experiment real de difracció de proteïnes.
I és que potser els diamants són per sempre, però la cristal·lografia que estudia què s'hi amaga a dins... encara ho és més!

dia 21
Història i fonaments de la cristal·lografia de R-X (I): de la sal de cuina a la doble hèlix
per XAVI CARPENA (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
de 9 a 10

Taller: Cristal·lografia de proteïnes-I*: producció i manipulació de cristalls de lisozim
per ALÍCIA GUASCH (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
de 10 a 11

La bellesa de la simetria en els cristalls
per ALÍCIA GUASCH (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
d’11 a 12

dia 22
Història i fonaments de la cristal·lografia de R-X (II): de la primera proteïna al virus
per XAVI CARPENA (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
de 9 a 10

Taller: Cristal·lografia de proteïnes-II*: processat i resolució de dades de difracció
per XAVI CARPENA (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
de 10 a 11

L'estructura de l'ADN i el seu entorn humà
per ALÍCIA GUASCH (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
d’11 a 12

dia 23
De com la vida s'ha protegit de l'oxidació: estructura d'oxidoreductases
per XAVI CARPENA (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
de 9 a dos quarts d’11

Aportacions biomèdiques de la cristal·lografia: canvi de forma, canvi de funció
per ALÍCIA GUASCH (Institut de Biologia Molecular de Barcelona, CSIC)
de dos quarts d’11 a les 12

*Pràctiques
Els participants realitzaran un experiment de cristal·lització de la proteïna més abundant a l’ou: el lisozim. Visualitzaran i manipularan els cristalls simulant un experiment real de difracció de proteïnes.

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
«La sanitat a debat»
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 20 d'agost

En la sanitat sempre hi ha debats oberts. La geriatria avui: com envellir bé i el límit de l'activitat laboral. La cooperació internacional des de Catalunya: el paper dels col·legis professionals, l'ètica del cooperador, la formació en medicina internacional, el nostre quart món, el paper de la infermeria. L'Hospital Transfronterer: un model punter de l'Europa de les Regions i els problemes que planteja. El desafiament del cost dels nous tractaments d'alt cost des de la sanitat pública.

dia 17
«Catalunya i les polítiques sanitàries europees»
L'Hospital transfronterer: un model punter de l'Europa de les Regions
per JORDI GASSIÓ (director general de l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial - Hospital de Cerdanya)
de 9 a 10

L'assistència transfronterera a Europa
per JOAN LLUÍS PIQUÉ i SÀNCHEZ (director d'Atenció al Ciutadà, CatSalut, GdC)
de 10 a 11

El repte de la relació cost-benefici dels nous fàrmacs d’innovació i tractament d’alt cost des de la sanitat pública: la dimensió del problema, com avaluar, com decidir què podem donar i a qui?
per RAMON MÓRA (secretari de la Comissió d’Avaluació Econòmica i d’Impacte Pressupostari, CatSalut, GdC)
d’11 a 12

dia 18
«Avaluació global de les pròtesis de genoll i de maluc a les persones grans»
Quantificació del problema de caire sanitari
per JOSEP MARIA ARGIMON i PALLÀS (director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, AQuAS, GdC)
de 9 a 3/4 de 10

Visió de l'especialista en cirurgia ortopèdica
per JOSEP MARIA SOLER i MINOVES (cap de secció de traumatologia, Hospital Germans Trias i Pujol i UAB)
de 3/4 de 10 a 2/4 d'11

Visió del fabricant de pròtesi
per DIEGO BALLESTER (Innovacions Quirúrgiques de Catalunya, SL)
de 2/4 d’11 a 11

Salut a totes les polítiques pel segle XXI
per BOI RUIZ (conseller de salut, Generalitat de Catalunya)
d'11 a 12

dia 19
«Tres exemples de salut pública: prevenir el càncer gàstric, atendre malalties rares, assessorar els pacients»
Helicobacter Pylori: el bacteri que segueix les migracions humanes i pot causar el càncer gàstric
per DAVID MIÑANA i GALBIS (departament de microbiologia i parasitologia sanitàries, Facultat de Farmàcia, UB)
de 9 a 10

Malalties minoritàries
per JOSEP MARIA SABATÉ i GUASCH (exdirector del Servei Català de Salut)
de 10 a 11

Consell Consultiu de pacients a Catalunya
per ROSER VALLÈS (directora general d’Ordenació Sanitària, GdC)
d’11 a 12

dia 20
«La cooperació internacional des de Catalunya»
Les noves maneres de fer cooperació. El paper dels col·legis professionals
per JORDI CRAVEN-BARTLE (Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 10

La formació en medicina internacional, salut global al segle XXI
per XAVIER DE LAS CUEVAS (president de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors. Coordinador de l’Àrea de Cooperació del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona)
de 10 a 11

L'ètica del cooperador, càncer al tercer món
per JORDI CRAVEN-BARTLE (Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
d’11 a 12

ÀREA DE CIÈNCIES DE L'ALIMENTACIÓ
«Nutrició, ciència i cuina»

Coordinador: ABEL MARINÉ (president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, Institut d’Estudis Catalans)
Amb el suport de l’ACCA - Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (Institut d’Estudis Catalans)
dia 23 d'agost

Cuinar i menjar són activitats quotidianes, sobretot, òbviament, la segona. Precisament per aquesta familiaritat no sempre se’ls ha donat la deguda importància des del món científic i universitari, de manera que s’ignora que probablement la primera activitat que determinà la humanització dels nostres ancestres va ser cuinar.
En aquest curs es tractarà de situar el fet alimentari avui i cap on evoluciona, i es posarà especialment en relleu dos aspectes: 1) els processos culinaris, que a més d’aconseguir sabors, aromes i textures agradables garanteixen la digestibilitat i la seguretat dels aliments, i tenen efectes sobre els nutrients i altres components dels aliments; i 2) la importància del mètode científic per a aconseguir resultats culinaris en la cuina creativa i la tradicional. La cuina catalana té un paper preponderant en la recerca i la innovació culinària amb projecció internacional gràcies a un esforç de creativitat de restaurants com el Bulli, el Celler de Can Roca o el Sant Pau, que tenen art, ciència i tècnica en les seves bases.

dia 23
L’alimentació avui: problemes i perspectives
per ABEL MARINÉ (professor emèrit de nutrició i bromatologia, Campus de l’Alimentació, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

Tractament culinaris i modificacions dels nutrients
per ROSAURA FARRÉ (catedràtica jubilada de nutrició i bromatologia, Facultat de Farmàcia, Universitat de València)
de 10 a 11

Ciència i cuina
per PERE CASTELLS (coordinador del projecte UB-Bullipèdia, Campus de l’Alimentació, Universitat de Barcelona)
d’11 a 12

ÀREA D'ECONOMIA
«Reptes i oportunitats econòmiques del nou Estat català (dins o fora de la Unió Europea)»
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost

El curs ens ha d'ajudar a entendre què significa per a l'economia catalana ser dins o fora de la Unió Europea. Entendrem com funciona la Unió Europea des del punt de vista econòmic i quines opcions tindria Catalunya en cas de no ser a la unió política però sí en l'econòmica, sota l'aixopluc de l'EFTA o de l'EEE. Analitzarem com es finança la Unió Europea, com es gasta els diners, com funcionen les seves polítiques econòmiques o quins són els lligams comercials amb Catalunya.

dia 21
Unió Europea i sostenibilitat del’estat de benestar
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (doctor en economia, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CAEPS i de la  Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
de 9 a 10

El frau fiscal a l’estat espanyol: només un problema econòmic?
per ALBERT CASTELLANOS (professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, secretari de política econòmica i treball d’ERC i doctorand d’economia a la UB)
de 10 a 12

dia 22
El clúster agroindustrial català
per MANEL PLANA (senador per Lleida per UDC, membre de la mesa del senat espanyol i professor associat a la Universitat de Lleida)
dia 22, de 9 a 10

Endeutament i repartiment d'actius i passius en el nou estat
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (doctor en economia, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CAEPS i de la  Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
de 10 a 12

dia 23
Oportunitats econòmiques del nou Estat català
per MIQUEL PUIG (economista, autor del llibre La sortida del laberint i coautor de Com Àustria o Dinamarca, doctor en economia per la UB, exdirector general d’indústria de la Generalitat de Catalunya, exdirector la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, exdirector del negoci aeroportuari d’Abertis, director del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya)
de 9 a 12

Es consideraran les opcions del nou estat sota les hipòtesis de la continuïtat dins l'euro i dins l'Espai Econòmic Europeu. Les principals novetats seran la desaparició del dèficit fiscal, l'autonomia per decidir la política d'infraestructures i per dissenyar un model econòmic. Es dedicarà una breu atenció a la situació financera del nou estat, però l'atenció principal es dedicarà a destriar entre tres models econòmics propers: "el liberal moderat", el "socialdemòcrata" i el "meridional". S'hi destriaran les condicionats i les conseqüències previsibles de cada una d'elles.

ÀREA DE DRET
«El dret català de les obligacions i els contractes i, en especial, dels contractes amb consumidors»
Coordinadora: LÍDIA ARNAU i RAVENTÓS (Universitat de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 20 d'agost

Al procés de codificació del dret civil català, endegat el 2002 (amb la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera Llei del Codi civil de Catalunya), li resta només una fita pendent: l'elaboració i l'aprovació del seu Llibre VI, que és el que ha d'incloure la regulació de les obligacions i els contractes, inclosa la contractació amb consumidors. El curs ofereix una aproximació a les institucions tradicionals i típiques en aquest àmbit. A més, el propòsit és contextualitzar la tasca encomanada al legislador català atenent a les necessitats actuals del sector de la contractació i amb la mirada especialment posada a l'àmbit dels contractes amb consumidors.

dia 17
La codificació del dret català de les obligacions i els contractes: on som i cap on anem
per LÍDIA ARNAU i RAVENTÓS (Universitat de Barcelona)
de 9 a dos quarts d'11

El censal i el violari: de la Llei de Pensions Periòdiques al Codi civil de Catalunya
per M. ESPERANÇA GINEBRA i MOLINS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d'11 a les 12

dia 18
Solars a canvi de pisos futurs: el contracte de permuta com a solució en temps de crisi?
per ALBERT RUDA i GONZÁLEZ (Universitat de Girona)
de 9 a dos quarts d'11

Qui és consumidor?
per LÍDIA ARNAU i RAVENTÓS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d'11 a les 12

dia 19
El preu just en el dret civil català
per JAUME TARABAL i BOSCH (Universitat de Barcelona)
de 9 a dos quarts d'11

Condicions generals i clàusules abusives
per LAURA ALLUEVA i AZNAR (Universitat Pompeu Fabra)
de dos quarts d'11 a les 12

dia 20
Defectes en els productes i responsabilitat davant del consumidor
per SUSANNA NAVAS i NAVARRO (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a dos quarts d'11

Vies de reclamació a l'àmbit del consum
per LLUÍS CABALLOL i ANGELATS (Universitat de Barcelona)
de dos quarts d'11 a les 12

ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona)

1) «L'home davant el mirall. Desdoblaments»
del 17 al 19, de les 9 a les 12, i dia 20, de les 9 a dos quarts d’11

Qui sóc jo? O potser caldria dir: Què sóc jo? El mateix dubte en la formulació ens situa davant del problema que en aquest curs volem investigar. Jo com a subjecte no sóc pas una cosa com les altres. Quan provem d'identificar-nos a nosaltres mateixos o de caracteritzar el que som, la realitat se'ns escapa. Potser ens voldríem estables, ferms i constants, però la successió de circumstàncies, d'expectatives, d'experiències, de moments de plenitud i de moments de frustració que és la vida mateixa, ens dóna notícia més aviat de la persistent inconstància del jo. La preocupació pel bon nom, l'honor i el prestigi; els fenòmens socials de l'esnobisme i del dandisme; la dimensió de representació teatral que té sempre la vida en societat; tot això en el seu conjunt (i encara altres realitats que haurem de considerar) ens informa de la cruïlla en la qual ja sempre ens trobem: en la topada—i també en la trobada—entre l'ordre de la representació i l'ordre de la vida. Però no solament jo. També les coses tot sovint se'ns desdoblen. En els somnis, en els miralls, en les ombres, en els miratges. Què ens ensenyen tots aquests fenòmens—fenòmens de desdoblament—de la nostra pròpia inserció en el món? El curs provarà de guanyar alguna llum sobre aquests temes tan propers i alhora tan foscos.
Professors: XAVIER IBÁÑEZ PUIG i JOSEP MONSERRAT MOLAS (Grup de Recerca EIDOS, Universitat de Barcelona i Societat Catalana de Filosofia, IEC)

2) «Sarcasme: ironia i bon humor en la filosofia catalana»
dia 20, de dos quarts d'11 a les 12, i dies 21, 22 i 23, de les 9 a les 12

Una de les coses més difícils d'estudiar és l'humorisme en filosofia. I no perquè els filòsofs no siguin seriosos, sinó perquè mai no s'acaba de saber de segons quins filòsofs si riuen, se'n riuen o fan riure. Si bé aquesta qüestió acompanya de bon començament la presència de la filosofia a la ciutat amb la figura de Sòcrates, en aquest curs es pretén una aproximació a la qüestió següent: de quina manera cal que tractem el riure i el somriure, el sarcasme i la ironia, en una història intel•lectual de la filosofia catalana?

Professors: POMPEU CASANOVAS (IDT/UAB, Melbourne University), JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià)

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS
«Psicologia dels usos lingüístics»
Coordinador: FERRAN SUAY (professor de psicobiologia a la Universitat de València)
del 19 al 20 d'agost

Curs centrat en què són i què signifiquen els idiomes, des d’una perspectiva psicològica (centrada en la conducta de les persones) i evolucionista (basada en la història evolutiva de l’espècie humana). S’hi aborda la manera com adquirim no tan sols les llengües, sinó les regles implícites amb què les utilitzem en societat. S’analitzen els hàbits lingüístics més comuns entre les persones catalanoparlants, i les formes com podem progressar cap a hàbits més saludables per als parlants. Això inclou la manera de fer-ho i els tipus d’arguments que resulten més recomanables per a qui desitja adoptar un comportament lingüísticament més assertiu.

dia 19
Repercussions de la Inquisició en la llengua i cultura catalanes
per FRANCESC ASENSI
de 9 a 10 del matí

El cas de Lluís Alcanyís
per FRANCESC ASENSI
de 10 a 11 del matí

dia 20
Les llengües: perspectiva psicològica
per FERRAN SUAY (Universitat de València)
de 9 a 10 del matí

Adquisició i canvi d’hàbits lingüístics
per FERRAN SUAY (Universitat de València)
de 10 a 11 del matí

Cap a una conducta lingüísticament assertiva
per FERRAN SUAY (Universitat de València)
d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HISTÒRIA
«Identitat i nació catalana al llarg de la història»
Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
Amb el suport de la Comissió del Tricentenari, Generalitat de Catalunya
del 17 al 23 d'agost

El propòsit del curs és analitzar l'evolució de la identitat catalana des de l'aparició del país fins a l'actualitat. Per a fer-ho, s'han cercat línies històriques de llarga durada que permetin entendre els elements de continuïtat i trencament. Per tant, l'anàlisi es fa d'una manera temàtica més que cronològica, tot i tenir present les variacions que en les diverses èpoques van apareixent i, per tant, la seva contextualització.
La tesi del curs és que des de la seva aparició fins a començaments del segle XVIII, Catalunya manté una clara continuïtat històrica tot i les evidents evolucions que es van donant. El 1714 és un clar punt de ruptura forçat per la derrota militar. A partir d'aquest moment, comença una nova etapa de represa que a partir del XIX donarà com a resultat l'aparició d'una consciència identitària que va prenent progressivament un caire polític fins a la formació del catalanisme com una alternativa a la forma organitzativa de l'Estat espanyol i la confrontació que hi té.
A més, el curs tindrà cura de tenir present que, en la seva evolució identitària, Catalunya ha tingut també confrontacions socials i ideològiques internes que de cap manera no es poden obviar. Igualment, es treballarà per explicar el cas català no com una raresa històrica, sinó, ben al contrari, com una realitat perfectament encabida en el marc històric i geogràfic europeu.

dia 17
BLOC I: LA FORMACIÓ DE L’ESTAT
Identitat, representativitat, territorialització
per FLOCEL SABATÉ (catedràtic d’història medieval a la Universitat de Lleida)
de 9 a 10

La llengua i la cultura en la formació identitària de la Catalunya medieval
per PATRÍCIA ZIMMERMANN (Université Paris-Sorbonne)
de 10 a 11

Catalunya i la Mediterrània: des d’una vessant més cultural
per ANTONI RIERA i MELIS (catedràtic d’història medieval a la UB)
d'11 a 12

dia 18
Ciutat i municipi en la Catalunya medieval
per PERE VERDÉS (Institut de Recerca en Cultures Medievals, UB)
de 9 a 10

BLOC II: PLENITUD I TRANSFORMACIONS EN EL MÓN MODERN
El paper de les institucions i la classe dirigent
per EVA SERRA (UB)
de 10 a 11

Catalunya en la realitat de les monarquies compostes
per ÀNGEL CASALS (professor d’història moderna a la UB)
d'11 a 12

dia 19
Catalunya en el procés de construcció de l’estat modern espanyol. La interpretació determinista de la historiografia nacionalista espanyola i la seva crítica
per ANTONI SIMON i TARRÉS (catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d'11

BLOC III: LA RUPTURA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
Les realitats estatals de l’absolutisme i la conversió en minories dels països sense estat. Els elements de la identitat protonacional: de Pujades a Campmany
per XAVIER BARÓ (Universitat Internacional de Catalunya)
de 2/4 d'11 a 12

dia 20
Les conseqüències econòmiques de la Guerra de Successió i el creixement econòmic catalana set-centista: vells i nous debats
per FRANCESC VALLS i JUNYENT (professor titular de la Facultat d'Economia i Empresa, UB)
de 9 a 10

La dialèctica identitària Catalunya/Espanya a començaments del XIX
per LLUÍS FERRAN TOLEDANO (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 10 a 11

BLOC IV: EL MÓN CONTEMPORANI
La Renaixença com a fenomen europeu
per NICOLAS BERJOAN (Universitat d’Ais de Provença)
d'11 a 12

dia 21
El paper de la classe obrera en la construcció de la identitat catalana
per TERESA ABELLÓ (UB)
de 9 a 10

Catalunya en els models europeus de nacions de la primera meitat del segle XX
per GIOVANNI CATTINI (UB)
de 10 a 11

Conformació de la identitat catalana en el món contemporani
per TOM HARRINGTON (Trinity College)
d'11 a 12

dia 22
El discurs català no catalanista
per CARLES SANTACANA (UB)
de 9 a 10

La cultura catalana en el món de l’exili
per HELENA BUFFERY (University College Corck)
de 10 a 11

Catalanisme, cultura i mitjans de comunicació de masses
per CARME FERRÉ (UAB)
d'11 a 12

dia 23
Taula rodona: Discurs i realitat de la nació catalana
amb CARLES SANTACANA (UB), GIOVANNI C. CATTINI (UB) i TOM HARRINGTON (Trinity College)
de 9 a 11

ÀREA DE LITERATURA
«El centenari del naixement de Joan Vinyoli»
Coordinador: JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
Amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, Generalitat de Catalunya
del 17 al 20 d'agost

D'entre tots els escriptors catalans nats l'any 1914, el centenari dels quals es commemora, la figura destacada a qui dedicarem més atenció és la del poeta Joan Vinyoli (1914-1984). A banda dels seus poemes en prosa i de les seves versions de Nietzsche i de Rilke, la seva Obra completa (2001) comprèn dotze títols, des del primerenc Primer desenllaç (1937) fins a Passeig d'aniversari (1984). Per a Pere Gimferrer, el millor recull és el penúltim, Domini màgic (1984); d'altres lectors, tal volta, prefereixen dues suites poètiques en què Vinyoli transmuta l'amor humà en experiència mística: Llibre d'amic (1977) i Cants d'Abelone (1983). Entre 1937 i 1963, amb cinc llibres de poesia publicats, ja era considerat entre els millors poetes del segle XX, però és sobretot a partir de Tot és ara i res (1970) que la seva obra esdevé cabalosa i més pròxima a tota mena de lectors; Vinyoli és, durant la transició política, un mestre admirat per molts poetes joves d'aquell moment. Com digué el crític Jaume Bofill i Ferro, «per a Vinyoli, com per als millors romàntics, la poesia torna a ésser el fet essencial de la vida, el resum de totes les altres activitats».
L'altra gran figura és l'erudit Martí de Riquer (1914-2013), prestigiós editor i comentarista de les cançons de gesta franceses, dels trobadors occitans, de la novel·la de cavalleries, del Tirant i del Quixot . Publicà en català, castellà i francès. La seva contribució al coneixement de la literatura catalana medieval és importantíssima; estudis: L'humanisme català (1934), Comentaris crítics sobre clàssics catalans (1935), els tres primers volums de la Història de la literatura catalana (1964), els llibres sobre el Tirant ; antologies: la part medieval de l' Antologia general de la poesia catalana (1936), els tres volums de Los trovadores (1975) i el Volum I. Època medieval (1997) de l' Antologia de poetes catalans. Un mil·lenari de literatura ; edicions de textos: de fra Antoni Canals (1935), el Tirant lo Blanc (1947). Cerverí de Girona (1947), Andreu Febrer (1951), Gilabert de Pròixita (1954), Jordi de Sant Jordi (1955), Bernat Metge (1959) i Guillem de Berguedà (1971). És, a més a més, l'autor de L'arnès del cavaller (1984), Vida i aventures de don Pero Maça , d'un estudi d'heràldica catalana, i de Quinze generacions d'una família catalana (1978).
És així mateix el centenari del novel·lista Enric Massó (1914-1986), guanyador del primer premi Sant Jordi, amb Viure no és fàcil (1961), una molt estimable crònica de les dificultats existencials d'uns quants personatges de la Barcelona de la immediata postguerra. Una obra i un autor que val la pena reconsiderar.
També és el centenari de la narradora valenciana Beatriu Civera (1914-1995), guanyadora del Premi Víctor Català amb Vides alienes (1975). De l'escriptor català Josep Maria Palau Camps (1914-1996), establert a Mallorca des de 1941, poeta, traductor de Robert Graves, autor teatral i, sobretot, novel·lista creador d'una sèrie de novel·la policíaca. Del poeta i toponomista rossellonès Lluís Bassede (1914-1981), de l'autor teatral Antoni Santos Antolí (1914-1987). I del poeta Josep Maria Boix i Selva (1914-1996), traductor d' El paradís pendent (1953, suara reeditat) de John Milton.
I—darrer, però no últim—és el centenari d'Esteve Albert (1914-1995). Escriptor, poeta, prosista i dramaturg. Però, sobretot activista polític i cultural, des de primera hora de la postguerra, i creador de muntatges teatrals, sovint en espais arquitectònics o naturals, com és ara el Pessebre vivent d'Engordany (1957) o el Retaule de Sant Ermengol (1957).

L'obra d'Enric Massó (el novel·lista que arrabassà el Sant Jordi a La plaça del Diamant)
per CARLES CABRERA
dies 17 i 18, de 9 a dos quarts d'11

Enguany és el centenari del novel·lista Enric Massó (1914-1986), la narrativa del qual paga la pena de reconsiderar. Va guanyar del primer premi Sant Jordi, amb Viure no és fàcil (1961), l’any que s’hi presentava La plaça del Diamant. Però Massó també és autor de les novel·les Els dos miralls (1956) i Sabres sota el sol (1998), dels aplecs de narracions Mort de guerra (1981) i Una casa de veïns (1989), i de la peça teatral La muntanya (1996).

Josep M. Boix i Selva (1914-1996), poeta
per JOAN ALEGRET (UIB)
dia 17, de dos quarts d'11 a 12

Martí de Riquer (1914-2013), romanista
per JOAN ALEGRET (UIB)
dia 18, de dos quarts d'11 a 12

Joan Vinyoli. I
per JOAN ALEGRET (UIB)
dia 19, de 9 a dos quarts d'11

Es resseguiran els llibres Primer desenllaç (Barcelona: Residència d’Estudiants, 1937), De vida i somni (Barcelona: Ariel, 1948), Les hores retrobades (Barcelona: Els Llibres de l’Óssa Menor, 1951), El callat (Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, 1956) i Realitats (Barcelona: Els Llibres de l’Óssa Menor, 1963).

Joan Vinyoli. II
per JOAN ALEGRET (UIB)
dia 19, de dos quarts d'11 a 12

Es resseguiran els llibres Tot és ara i res (Barcelona: Edicions 62, 1970), Encara les paraules (Barcelona: Edicions 62, 1973), Ara que és tard (Barcelona: Edicions 62, 1975), Vent d’aram (Barcelona: Proa, 1976), El griu (Barcelona: La Magrana, 1978), Cercles (Barcelona: Edicions 62, 1980) i A hores petites (Barcelona: Crítica, 1981).

Joan Vinyoli. III
per JORDI LLAVINA (comissari de l'Any Joan Vinyoli)
dia 20, de les 9 a dos quarts d’11

Es resseguiran els llibres de mística eròtica Llibre d’amic (Barcelona: La Gaya Ciència, 1977) i Cants d’Abelone (Barcelona: Empúries, 1987).

Joan Vinyoli. IV
per JORDI LLAVINA (comissari de l'Any Joan Vinyoli)
dia 20, de dos quarts d’11 a les 12

Es resseguiran els llibres Domini màgic (Barcelona: Empúries, 1984) i Passeig d’aniversari (Barcelona: Empúries, 1984).

ÀREA DE LLENGUA
«La construcció de llengües i nacions a l'Europa moderna»
Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI i CANYELLES (Universitat de les Illes Balears, Institut d'Estudis Catalans)
del 21 al 23 d'agost

Construcció de llengües i entorns sociopolítics
per GABRIEL BIBILONI (professor de filologia catalana, UIB)
del 21 al 23 d'agost, de 9 a dos quarts d'11

La història d'Europa és el resultat de dues forces de signe contrari que han operat des del final de l'edat mitjana: la força que ha volgut forjar grans unitats polítiques i imposar sobre aquestes una llengua privilegiada, tot intentant anihilar les altres; i la força defensiva de les nacions i les llengües subordinades en la seva lluita per la supervivència i la normalitat. Al capdavall, la construcció de llengües, malgrat una certa complexitat dels factors que hi intervenen, té una clau fonamental, que és la possessió i l'exercici del poder polític. Amb la projecció de mapes analitzarem tots aquests processos. També es farà una anàlisi de les actituds lingüístiques en una societat en canvi.

Anàlisi de les actituds lingüístiques en una societat en canvi
per BERNAT JOAN (Institut de Ciències de l'Educació, UIB)
del 21 al 23 d'agost, de dos quarts d'11 a 12

1. Consideracions generals sobre les actituds lingüístiques
Concepte d’actitud. L’actitud lingüística. Elements que influeixen en la generació de les actituds lingüístiques. Àmbits d’anàlisi en relació a les actituds lingüístiques.
2. Mesura de les actituds lingüístiques
Escales d’opinió. Escales numèriques. Escales de Thurstone. Les enquestes i els sondeigs. Què es desprèn de cadascun d’aquests elements aplicats a la mesura de les actituds lingüístiques.
3. Les actituds en una societat en canvi
Cohesió social i actituds lingüístiques. Àmbits públics i àmbits privats. El concepte de llengua pública comuna i el seu impacte en les actituds lingüístiques.

ÀREA DE COMUNICACIÓ
«L'impacte de la revolució digital en l'ensenyament-aprenentatge»
Coordinadora: MEIUS FERRÉS (Universitat de Girona)
Amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (Generalitat de Catalunya)
del 21 al 23 d'agost

Vivíem un canvi d'època. La tecnologia aplicada a la comunicació ha transformat el món, i aquesta innovació és disruptiva, trenca amb el paradigma anterior. Ara mateix es repensa a tot el món la manera d'aprendre i la manera d'ensenyar, a mesura que sorgeixen noves fonts d'adquisició de coneixement i noves tecnologies de transmissió d'aquest coneixement. És urgent una alfabetització tecnològica de la comunitat educativa, que ha de conèixer els recursos i les eines que té a l'abast per afrontar aquests nous reptes. Els estudiants que arriben als centres tenen a l'abast nous sistemes i nous canals de comunicació que els ofereixen un estímul constant i que els estan modificant les capacitats i els hàbits d'aprenentatge. El professorat ha de fer necessàriament un esforç d'adaptació a aquest nou context per garantir la qualitat i l'eficàcia de l'ensenyament-aprenentatge, i ha de ser conscient que l'aprenentatge informal va adquirint protagonisme davant de l'aprenentatge formal. El professor passa de ser transmissor a gestor del coneixement.

dia 21
Les TIC en la promoció, la difusió i l’ensenyament de la llengua catalana
per JOAN ABRIL (Direcció General de Política Lingüística)
de 9 a 12

dia 22
La nova comunicació i l’ensenyament-aprenentatge. Reptes i canvis en el rol del professor i l’activitat de l’alumne
per MEIUS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 9 a 12

dia 23
La nova comunicació i l’ensenyament-aprenentatge: Recursos i eines 2.0
per MEIUS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 9 a 12

ÀREA DE MÚSICA
«La música a Catalunya i el món: 1714, 1914 i 2014»
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost

El curs pretén fer una mirada oberta sobre dos moments clau de la història i les seves conseqüències. La música que es feia al voltant del 1714, tant a les corts de les potències enfrontades, com a Catalunya, i el que representà la desfeta des d'una perspectiva musical. La nova realitat plantejada el 1914 en l'ambient de l'avantguarda internacional en un context també bèl·lic, i les idees i mesures que a Catalunya fomentaren i consolidaren unes estructures que, malgrat esdeveniments posteriors, contribuïren a la definició del panorama musical de la Catalunya contemporània.

La música a l'Europa de 1714
per MARIA ROSA TAMARIT (URV)
dia 21, de 9 a 11 i dia 22, de 9 a 10

Quan Gerard Corbieau, a Le roi danse (basant-se en Phillippe Béaussant), recrea l’adveniment i la recepció de l’espectacle operístic a la cort de Lluís XIV, aconsegueix fer-nos respirar, a través de la música i el discurs visual, l’atmosfera humana que havia servit com a nucli receptor d’una obra artística concebuda en relació al poder absolut del Rei Sol. A la mort de J.B. Lully (1687), J.S. Bach, G.F. Haendel i D. Scarlatti tenien dos anys; A. Vivaldi nou, quasi cinc J.Ph. Rameau, i J.Ph. Telemann, només sis. L’any 1714, les notícies sobre esdeveniments musicals a Londres ja ens parlen de Haendel com a compositor brillant i famós, al servei de l’espectacle com a arquitectura monumental o efímera. És temps de servituds polítiques o espirituals; pocs dies abans del naixement de Carl Phillip Emmanuel, Johann Sebastian Bach esdevé konzertmeister a Weimar, i van prenent forma cantates que anuncien les futures catedrals sonores de Leipzig. Aquest mateix any neixen Jommelli i Gluck. Michel Ricard de la Lande passa a dirigir la Capella Reial i París, que no ha pogut encara gaudir del sentit dramàtic de les òperes de Rameau, esdevindrà pocs anys més tard un aparador de tendències on tots els gèneres musicals europeus hi hauran de tenir un espai visible. A Roma, Domenico Scarlatti se situa al capdavant de la Capella Giulia i Venècia estrena al Teatre de Sant’Angelo una primera versió de l’Orlando furioso d’Antonio Vivaldi…
Superant l’inicial desig de servitud a la paraula amb intenció afectiva, el barroc musical s’enlluerna i es perd en l’exuberància vocal i explota fins al límit el virtuosisme de les noves formes instrumentals. Com els grans monarques absoluts, sembla voler trencar les pròpies fronteres, viatja i arrela a Europa i Amèrica —a la manera del primer orgue que travessa l’Atlàntic (també el 1714)— i prolifera encara durant dècades. Abans de morir d’èxit, atrapat dins les mateixes xarxes d’un sistema ultracodificat i retòric, massa tancat per a plantar cara a la nova racionalitat d’un segle emprenedor i dinàmic.

Viva Carlos Tercer! Músiques de la cort reial de Carles d'Àustria
per JOSEP DOLCET
del 21 al 23, d'11 a 12

Durant la Guerra de Successió, i després de segles d’absentisme reial, l’aposta catalana per un rei propi possibilità l’arribada d’innovacions artístiques i culturals lligades a la cort de Carles d’Àustria que altrament haurien arribat amb molt més retard al nostre país. En el camp musical, les òperes i les cantants, els violinistes i les sonates, els compositors i les partitures procedents de Viena i de Nàpols deixaren un pòsit que renovà i posà al dia la nostra música d’autor, mentre que, paral·lelament, els fets del moment influïren també en la música d’església i en la música popular.

1914-1924 La música en la Catalunya de la Mancomunitat
per JAUME CARBONELL I GUBERNA (Universitat de Barcelona)
dia 22, de 10 a 11 i dia 23, de 9 a 11

La Mancomunitat fou el primer projecte important dut a terme a la Catalunya contemporània de dotar-se de les eines necessàries per a esdevenir un país modern. El creixement en la creació musical esdevingut a Catalunya des de finals de segle XIX havia permès uns fonaments que calgué però solidificar a nivell institucional, amb projectes pedagògics i de difusió. Estudiarem com la tasca institucional i la de la societat civil incidiren en l’evolució de la música del moment a Catalunya, tant en termes de recepció com de producció. Veurem com la generació del noucentisme consolidà les bases per a l’adveniment de l’avantguarda.