ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Energia i crisi ambiental»
Coordinador: MARTÍ BOADA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; grup de recerca emergent «Conservació, etnoecologia i canvi global» [2009 SGR 569])
del 17 al 20 d'agost

En el context de crisi actual, un dels vectors clau és el model energètic, basat essencialment en energies fòssils, en alternatives socialment contestades, com és el cas de la nuclear. Les anomenades ‘energies renovables’ poden representar una via de futur suficient? Aquesta és la pregunta. El curs d’enguany mostrarà a través de diferents especialistes quines poden ser les vies de futur en el camp energètic.

dia 17
Crisi ambiental, una crisi energètica?
per MARTÍ BOADA (professor de geografia, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

Desnuclearització i energies alternatives
per PEP PUIG (professor d’energia a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

dia 18
Arquitectura bioclimàtica
per ALBERT CUCHÍ (professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, Universitat Politècnica de Catalunya)
de 9 a 2/4 d’11

Sistemes urbans sostenibles, aquest és el futur
per JORDI OLIVER i SOLÀ (director executiu, Inèdit Innovació, Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

Tot i representar només el 2,7 % de la superfície del planeta, les ciutats del món són responsables del 75 % del consum d’energia i del 80 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Encara que el focus d’atenció per a mitigar el canvi climàtic s’ha centrat en els combustibles alternatius, els vehicles i la generació d’electricitat; la millora del disseny urbà, representa una oportunitat important que sovint no es valora prou. Aquesta sessió explicarà com l’enfocament de l’ecologia industrial aplicat als sistemes urbans, proveeix de dades sobre el metabolisme d’aquests sistemes, identifica els punts febles des d’una perspectiva ambiental i assenyala les oportunitats de millora de les nostres ciutats, barris, sectors econòmics o infraestructures.

dia 19
Fins quant de temps hi ha combustibles fòssils disponibles?
MARTÍ BOADA (professor de geografia, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

El futur dels hidrocarburs presenta nombroses incerteses des del punt de vista del costos i de la seguretat d’abastament. A més, les tendències dibuixades pels escenaris de tipus business as usual suposen un impacte ambiental intolerable per al planeta. No obstant això, si no es planteja la revisió del nostre actual model socioeconòmic basat en l’acceptació del dogma del creixement econòmic exponencial i il·limitat, la seva substitució per altres energies primàries és, a curt i mitjà termini, una quimera. La societat afronta una disjuntiva fonamental. Es tracta d’optar per considerar el creixement econòmic com un fi en si mateix o com un mitjà per a assolir una certa qualitat, no tan sols material, de vida.

Metabolisme social
per MARIO GIAMPIETRO (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

Ningú creu que en deu anys els jugadors del FC Barcelona jugaran menjant només el 50% dels aliments que mengen actualment. No obstant això, molts semblen creure que l’any 2020, serà possible reduir un 50% del consum d’energia en els països desenvolupats sense afectar la nostra qualitat de vida. El concepte de metabolisme social pot ser usat per portar el sentit comú en l’anàlisi energètic de les societats modernes. Això fa possible la generació d’escenaris energètics més complex i útil per discutir el nostre futur energètic. Diverses qüestions clau poden ser analitzades utilitzant aquest enfocament: ( I) les conseqüències de pic del petroli i la crisi del deute, ( II) les conseqüències de Jevons Paradox i l’efecte limitat de solucions tecnològiques, ( III) els greus límits que enfrontem quan es tracta de canviar a fonts alternatives d’energia.

dia 20
«Cloenda conjunta dels cursos de les àrees de ciències de la natura i ciències de la salut»
De Txernòbil a Fukushima: transcendència per a la salut dels accidents de centrals nuclears
per ALBERT BIETE (catedràtic d’oncologia radioteràpica de la Universitat de Barcelona, Hospital Clínic)
de 9 a 2/4 d’11

El futur de les centrals nuclears
per MARCEL CODERCH (conseller del CADS)
de 2/4 d’11 a 12

Des dels seus orígens militars, l’energia nuclear civil es justificà amb la promesa de resoldre el problema energètic global, eradicant així la pobresa mundial i la lluita pels recursos. La realitat, però, ha estat ben diferent. Avui l’energia nuclear no arriba a cobrir el 3 % del consum energètic de la humanitat, i el 75 % d’aquesta energia es produeix en els cinc països més desenvolupats. Catalunya, amb més d’un 45 % d’electricitat nuclear es troba entre els països més nuclearitzats, sense que mai no hi hagi hagut un debat social sobre aquesta qüestió. L’augment de demanda energètica dels països emergents i la necessitat de reduir les emissions de CO 2 han donat ales als partidaris d’aquesta opció, però cinquanta anys després dels seus inicis, i com Fukushima ens ha recordat, l’energia nuclear continua sense haver resolt els seus quatre problemes fonamentals: cost, seguretat, residus i proliferació militar. Per això, cal seguir l’exemple alemany i construir un futur sense nuclears.

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«L'Any Internacional de la Química»
Coordinadors: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Departament de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya i del grup de recerca consolidat «Caracterització Elèctrica de Materials i Dispositius» [CEMAD] )
Amb el suport de la Societat Catalana de Física i la Societat Catalana de Química, Institut d’Estudis Catalans
del 17 al 22 d'agost

L’any 2011 és l’any internacional de la química. Per aquest motiu, hi dedicarem el curs d’enguany. L’objectiu serà mostrar com la química té un paper central en la ciència i que, per força, ha de formar part de les solucions als principals desafiaments que ha d’afrontar la humanitat. Així, doncs, tractarem aspectes interdisciplinaris com ara el medi ambient, el canvi climàtic, l’energia, la medicina i els nous materials fent especial èmfasi en la contribució de la química en aquests camps.

dia 17
Medi ambient i sostenibilitat
per ÈRIC JOVER (Universitat de Barcelona i Societat Andorrana de Ciències)
de 9 a 2/4 d’11

Tot el que ens envolta, és química. En el transcurs de la xerrada ens centrarem en alguns exemples que són especialment rellevants pel medi ambient i els explicarem des d’un punt de vista químic. Una temàtica d’especial rellevància és el canvi climàtic i veurem químicament a què fa referència i quina influència hi té l’home. Al voltant del canvi climàtic trobem la qüestió de fons de quines són les nostres necessitats energètiques, com les assolim i quina relació té això amb els gasos d’efecte hivernacle i el canvi global. Un altre exemple especialment interessant és el cas de l’ozó. Aquest compost químic té un comportament que podríem titllar d’esquizofrènic ja que a voltes és positiu (problemes relacionats amb el forat de la capa d’ozó) i de vegades és molt negatiu (pics d’ozó en els nuclis urbans). Així doncs, en el decurs de la conferència intentarem explicar una mica més en detall aquestes diferències de comportament i com aquest compost interacciona amb l’home.

La petjada de carboni com a indicador ambiental en el cicle de vida d’un producte o d’un servei
per FRANCESC CASTELLS (catedràtic d’enginyeria química i director del grup de recerca AGA Anàlisi i Gestió Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili)
de 2/4 d’11 a 12

Es donaran unes nocions bàsiques sobre els conceptes de cicle de vida i d’avaluació ambiental basada en aquest marc general. A continuació, s’introduirà el concepte de petjada de carboni com un dels indicadors del perfil ambiental de productes o serveis. La visió global que dóna el marc del cicle de vida ens permet avaluar les activitats productives i els serveis no únicament tenint en compte els efectes ambientals dels processos de manufactura i operació, sinó també valorant els consums d’energia i de matèries primeres, i considerant també l’etapa de final de vida de productes després del seu ús. S’aportaran exemples de càlcul de petjada de carboni de diferents productes i serveis.

dia 18
És l’hora de la ciència! Primera sessió: «Investigadors en medi ambient»
per MÒNICA PORTERO (Universitat Rovira i Virgili)
de 9 a 2/4 d’11

APQUA és un projecte educatiu de ciències dirigit a tota la població. És l’hora de la ciència! consisteix en la realització d’activitats experimentals participatives amb l’objectiu d’aproximar el món de la ciència i la tecnologia als diferents col·lectius i generar un fòrum de difusió científica que permeti fer de la ciència i la tecnologia un element quotidià de reflexió. Es planteja als assistents, que formen part d’un equip d’investigadors mediambientals, dues consultes sobre el tractament d’aigües residuals: d’una banda, la d’una empresa que utilitza midó com a adhesiu en el seu procés productiu; i, d’ una altra, la d’un institut de la comarca que vol saber si la dilució és un mètode adient per a tractar residus àcids i bàsics que tenen al laboratori.

És l’hora de la ciència! Segona sessió: «Fabriquem polímers?»
per MÒNICA PORTERO (Universitat Rovira i Virgili)
de 2/4 d’11 a 12

Es planteja als assistents, que formen part d’un equip d’investigadors, que determinin les possibles aplicacions de dos tipus de plàstics que fabricaran. Per a resoldre aquesta qüestió, sintetitzen dos polímers entrecreuats i observen com la polimerització afecta les propietats físiques. Aprenen que els polímers poden ser naturals o sintètics i cóm es produeix la reacció de polimerització.

dia 19
L’univers elemental i el codi universal de la química
per ROGER BOFILL i ARASA (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

Començarem explicant l’origen dels elements en l’univers i quina és la composició física dels més bàsics (protons, neutrons, electrons), i després farem un breu repàs de les abundàncies i propietats més bàsiques dels diferents grups d’elements a la Terra, i les diferents maneres que històricament s’ha ordenat (les diferents versions de la taula periòdica).

El paper dels metalls en la medicina
per ROGER BOFILL i ARASA (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

Quan parlem de metalls, la majoria de nosaltres pensarem de seguida en una barra de ferro, en un tub d’acer, en els cables de coure de les línies elèctriques, en una joia d’or o plata o en una bicicleta. Però els metalls tenen moltes altres funcions, sobretot quan es troben formant part de molècules biològiques.
En aquesta sessió explicarem què són els metalls i per què alguns són indispensables per a la vida i d’altres són extremadament tòxics. També parlarem dels suplements minerals habitualment emprats en medicina i d’algunes de les funcions més importants que els metalls més lleugers tenen en el nostre cos. Per acabar, parlarem de l’ús de determinats metalls en la teràpia del càncer (l’anomenada quimioteràpia) i d’altres afeccions (artritis reumatoide, esquizofrènia) i de la utilitat dels metalls radioactius en la diagnosi d’afeccions al cervell, cor, pulmons, colon, pàncrees, ronyons, artèries o ossos.

dia 20
Dones químiques excepcionals
per PILAR GONZÀLEZ i DUARTE (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

La declaració per part de la UNESCO de l’any 2011 com a Any Internacional de la Química va acompanyada de diversos objectius, els quals inclouen la celebració del centenari del premi Nobel de Química a Marie Sklodowska-Curie (1911) i el reconeixement del paper de les dones en descobriments químics cabdals. Per aquest motiu la conferència donarà una visió general de varies dones científiques de primera fila. Sens dubte, la combinació excepcional de capacitat intel·lectual i qualitat humana atorguen a Marie Sklodowska- Curie un lloc preeminent. A continuació es donaran els trets més significatius de dones que han fet contribucions científiques molt importants en el camp de la radioactivitat (Lise Meitner), de la cristal·lografia (Rosalind Franklin i Dorothy Hodgkin) i de la bioquímica (Gerti Cori). Al llarg del recorregut d’aquestes pioneres s’analitzaran les fites que varen aconseguir en el context de les circumstàncies acadèmiques que les varen acompanyar.

El món dels elements i els elements del Món
per PILAR GONZÀLEZ i DUARTE (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

Un recorregut per la natura permet arribar a la conclusió de que els elements químics són les unitats bàsiques de tot el que ens envolta i de nosaltres mateixos, i per tant són imprescindibles en la nostra vida quotidiana. En la primera part de la conferència es consideraran les següents qüestions: Quants elements es coneixen avui? Quant hi ha de cada element? Com els trobem a la Terra? En la segona, es farà referència a elements imprescindibles per a la nostra qualitat de vida tals com el coure, el clor i el silici. Comprovarem que el fet de saber química ens ha portat a viure més i millor, cosa que es deduirà, de forma planera, analitzant el paper d’aquesta branca de la ciència en la salut, les comunicacions, l’habitatge i el lleure.

«La química que ha canviat el món»
per ADELA MAURI
del 21 al 22 d'agost, d'11 a 12

Què seria de nosaltres sense fàrmacs? I sense els conservants dels aliments? Com seria la nostra vida sense petroli? I sense sabó o sense desinfectants? L’assemblea general de l’ONU ha proclamat l’any 2011 Any Internacional de la Química, justament per a conscienciar la societat de la contribució d’aquesta ciència a l’avanç i el benestar de la humanitat. La química en essència és la ciència que estudia la composició de la matèria; estudia, per tant, els àtoms i les molècules. Per a analitzar el paper de la química al llarg de la història, podem simplement seleccionar una sèrie d’elements o compostos químics que tots coneguem. Alguns són productes naturals com el ferro, el sucre, el midó, l’alcohol i tants d’altres; el mèrit dels químics simplement ha estat estudiar-ne les propietats i la manera d’aprofitar-los en bé de la humanitat. Altres són productes sintètics, fruit d’anys d’investigació, que han permès lluitar contra les plagues, tractar malalties o fabricar superconductors. Fem, doncs, una passejada per la química que ens ha canviat la vida, fem-hi una mirada en positiu.

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
«Un model sanitari sostenible?»
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 20 d'agost

Enguany els temes de ciències de la salut seleccionats responen a la preocupació social i mediàtica per la crisi econòmica i la seva transcendència en la sanitat pública, que podria fer trontollar un dels pilars de l’estat del benestar. El debat social sobre el control del cost porta a l’avaluació dels criteris de priorització en el racionament de les prestacions i a les mesures globals de sostenibilitat del model sanitari públic.
La seguretat del pacient davant l’error, que forma part de la condició humana, és el gran repte del segle XXI, quan el desenvolupament tecnològic en l’època digital podria fer perdre la comunicació interpersonal. Error mèdic i comunicació seran estudiats en dos dies consecutius amb la nota històrica del primer metge cooperador, Josep Salvany, pioner de la vacuna de la verola a la primeria del segle XIX, a qui el Col·legi de Metges de Barcelona dedicà l’any 2010.
I acabarem amb un altre tema d’actualitat: el debat sobre les centrals d’energia nuclear a la llum de la ponderació entre la necessitat d’energia i la seguretat de les persones i del medi ambient. Què hem après dels accidents nuclears? Les centrals nuclears poden ésser realment segures per al medi ambient? El debat és dels físics nuclears, enginyers, biòlegs, geògrafs, metges, polítics… i de tots vosaltres!

dia 17
«Transcendència de la crisi econòmica per la sanitat pública»
La base econòmica del problema
per JORDI BACHS (professor d’economia i empresa a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

Reflexions ètiques sobre la crisi de la sanitat
per BEGOÑA ROMAN (professora de filosofia a la Universitat de Barcelona, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya)
de 10 a 11

Un model sanitari sostenible. La sanitat pública davant la crisi
per BOI RUIZ (conseller de salut, Generalitat de Catalunya)
d’11 a 12

dia 18
La reial expedició de la vacuna antiveròlica dirigida per Francesc Xavier Balmis i Josep Salvany i Llopart (1803-1810)
per FRANCESC ASENSI i BOTET (cap de la Unitat d’Infectologia de l’Hospital Infantil La Fe, de València)
de 9 a 10

Només set anys després que Edward Jenner introduira la vacuna contra la pigota o verola, l’il·lustrat rei espanyol Carles IV promogué una expedició per tal d’estendre el gran avenç mèdic a tots els seus regnes ultramarins. Com a director de tan dificultosa i heroica missió, nomenà el metge alacantí Xavier de Balmis, ajudat pel català Josep Salvany. La vacunació s’havia de fer braç a braç aprofitant el líquid de la vesícula d’una persona vacunada, oportunitat que durava pocs dies, temps molt inferior al d’una travessia transatlàntica. El transport de la vacuna a Ultramar s’havia de fer in vivo. Amb aquesta finalitat es reclutaren nens d’orfanats que permeteren l’arribada de la vacuna a Amèrica, les Filipines i la Xina.

La seguretat del pacient
per ÀLVAR NET i CASTEL (president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i del Patronat de la Fundació Avedis Donabedian)
de 10 a 11

La garantia de seguretat dels pacients en el decurs del procés diagnòstic i terapèutic és un tema d’una importància cabdal avui en dia. La ponència pretén definir els termes relacionats amb la seguretat dels pacients i l’aparició d’esdeveniments adversos, tot descrivint la magnitud del problema. Es defineixen les característiques de l’error humà i les seves causes. A continuació, es descriu la metodologia per tal d’identificar i analitzar causalment els problemes de seguretat, així com aplicar un mètode preventiu per a disminuir els riscs en l’àmbit clínic. Finalment, es discuteixen els possibles enfocaments organitzacionals per a l’abordatge de la seguretat dels pacients.

Visió de l’error mèdic des de la bioètica
per JORDI CRAVEN-BARTLE (oncòleg i professor de l’Institut Borja de Bioètica)
d’11 a 12

dia 19
«Comunicació entre professionals en l’atenció primària, hospitalària i sociosanitària en l’era digital»
Comunicació professional en l’àmbit de l’atenció primària
per MÒNICA BOTTA (subdirectora de l’àrea mèdica de l’Hospital de Granollers)
de 9 a 10

Comunicació professional en l’àmbit hospitalari
per JOSEP MANEL PICAS (metge)
de 10 a 11

La comunicació en la perspectiva global de l’organització sanitària
per JOAQUIM ESPERALBA i IGLÉSIAS (director general de regulació, planificació i recursos sanitaris, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
d’11 a 12

La comunicació als centres sanitaris és una eina fonamental en l’estratègia de l’empresa, que no únicament és responsabilitat del departament de comunicació, sinó de tota la institució. Especialment en una institució sanitària, és important implicar tots els professionals en la comunicació perquè el 90 % d’aquests estan en contacte diari amb el target principal: els usuaris. Cal alinear tota l’organització. La primera premissa: tot parteix de la comunicació interna. Cal emetre missatges coherents i donar recursos i arguments als professionals per a comunicar-se. A partir d’aquesta base, i amb interlocutors específics per a cada cas, cal treballar amb els altres públics i stakeholders : administració pública, comunitat cientificodocent, altres professionals etc. No podem pretendre controlar tot el flux d’informació que es genera al voltant d’una organització sanitària. L’arribada, de primer, d’Internet i després de l’entorn 2.0 ha creat un nou context. La nostra obligació és adaptar-nos-hi i ser cada cop més proactius, orientats a l’usuari i transparents. Tenim noves oportunitats de relació amb els ciutadans i no les podem desaprofitar. Només així podem generar la seva confiança. Les organitzacions sanitàries no som ens aïllats, i de la mateixa manera que treballem coordinades en recerca, també ho hem de fer en comunicació, especialment a l’àmbit públic. Som referència al nostre territori, però també formem part d’una globalitat.

dia 20
«Cloenda conjunta dels cursos de les àrees de ciències de la natura i ciències de la salut»
De Txernòbil a Fukushima: transcendència per a la salut dels accidents de centrals nuclears
per ALBERT BIETE (catedràtic d’oncologia radioteràpica de la Universitat de Barcelona, Hospital Clínic)
de 9 a 2/4 d’11

El futur de les centrals nuclears
per MARCEL CODERCH (conseller del CADS)
de 2/4 d’11 a 12

Des dels seus orígens militars, l’energia nuclear civil es justificà amb la promesa de resoldre el problema energètic global, eradicant així la pobresa mundial i la lluita pels recursos. La realitat, però, ha estat ben diferent. Avui l’energia nuclear no arriba a cobrir el 3 % del consum energètic de la humanitat, i el 75 % d’aquesta energia es produeix en els cinc països més desenvolupats. Catalunya, amb més d’un 45 % d’electricitat nuclear es troba entre els països més nuclearitzats, sense que mai no hi hagi hagut un debat social sobre aquesta qüestió. L’augment de demanda energètica dels països emergents i la necessitat de reduir les emissions de CO 2 han donat ales als partidaris d’aquesta opció, però cinquanta anys després dels seus inicis, i com Fukushima ens ha recordat, l’energia nuclear continua sense haver resolt els seus quatre problemes fonamentals: cost, seguretat, residus i proliferació militar. Per això, cal seguir l’exemple alemany i construir un futur sense nuclears.

ÀREA D'ECONOMIA
«Països Catalans 2011: com cal interpretar els canvis (crisi) econòmics?»
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Departament de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca consolidat «Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials» [CAEPS] 2009 SGR 359)
del 21 al 24 d'agost

Albert Einstein deia que una crisi és la principal benedicció que pot patir un país. Crisi significa canvi. La societat catalana ha viscut de l’herència de temps passats. Un confort econòmic i feixugues regles del joc han portat la societat a evitar riscos, a relaxar els conceptes d’emprenedoria, d’innovació i creativitat. El 2011 ens trobem uns Països Catalans descol·locats, asfixiats perquè tenen els dèficits fiscals més elevats i amb llurs governs autonòmics que són els més endeutats de l’estat. La taxa d’atur, l’angoixa, les dificultats econòmiques i socials han de portar canvis profunds tot conformant un escenari ple de desafiaments i interrogants. En aquest context, el debat del curs es centra a interpretar la realitat econòmica que ens envolta, interpretar els titulars dels diaris d’aquest 2011 envers els canvis profunds en l’economia i dins una empresa catalana que ha de competir en un món global. La ‘banquització’ de les institucions d’estalvi, la situació dels diferents sectors productius i les limitacions econòmiques del govern per a mantenir el nostre estat del benestar també són elements cabdals per a entendre el present i orientar el futur dels Països Catalans.

dia 21
«Com sortir de la crisi?»
Emprenedoria i internacionalització
per JOSEP M. CERVERA (director d’internacional, Cambra de Comerç de Barcelona)
de 9 a 10

Nova economia
per JORDI VILASECA (professor de la Universitat de Barcelona i director del grup de recerca consolidat Observatori de la Nova Economia, adscrit a l’IN3-UOC )
de 10 a 11

Emprenedoria, internacionalització i innovació
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (professor d’economia a la Universitat de Barcelona i investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
d’11 a 12

dia 22
Com interpretar els canvis econòmics 2011?
per ÒSCAR MASCARILLA I MIRÓ (professor d’economia a la Universitat de Barcelona i investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
de 9 a 10

L’augment del comerç internacional va lligat amb la viabilitat econòmica de nous països. L’argument és que el comerç internacional és un bon substitut de la unió política com a eina d’engrandiment dels mercats i, a mesura que els mercats internacionals es fan grans, és menys necessari tenir un país gran per a poder vendre els productes, de tal manera que, quan el comerç internacional augmenta, les tendències independentistes també ho fan (Alesina et al .). En aquest marc als Països Catalans, a més, ens calen quatre coses: infraestructures modernes, un entorn empresarial i fiscal que incentivi les empreses a invertir, treballadors formats—factor molt important perquè la tecnologia i el capital humà tendeixen a ser complementaris—i, el més important, l’empresarialitat com a element aglutinador. En bona part, l’impacte de la globalització en la nostra economia dependrà, tanmateix, de la predisposició de la nostra societat a optar per l’Estat català.

Empresa familiar catalana: situació actual
per MANEL PLANA (professor d’empresa de la Universitat de Lleida)
de 10 a 12

dia 23
Lliçons de la crisi: i ara què?
per AGUSTÍ COLOM (professor de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona i exsíndic de comptes de Catalunya)
de 9 a 12

La crisi econòmica s’inicià el 2007, ara ja fa quatre anys. La crisi financera associada a l’esclat de la bombolla immobiliària ha esdevingut crisi de l’economia real i ha acabat afectant greument les finances públiques. En aquests anys hem vist com s’han deixat oberts debats que qüestionaven el sistema sense aparentment concloure’ls, s’han recuperat formulacions de política econòmica amb la mateixa rapidesa que semblen haver estar rebutjades i s’han fet promeses que ja ningú no vol recordar. Farem una anàlisi econòmica de la crisi—d’una crisi de més abast que la merament financera—, aportarem algunes visions alternatives, deduirem algunes lliçons, discutirem les mesures que ara es proposen i analitzarem les perspectives que comporten.

dia 24
Taller d’empresa: com interpretar els titulars dels diaris d’aquest 2011?
per Manel Plana ( professor d’empresa a la Universitat de Lleida)
de 9 a 10

Taller d’economia: com interpretar els titulars dels diaris d’aquest 2011?
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (professor d’economia a la Universitat de Barcelona i investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
de 10 a 12

ÀREA DE DRET
«Dret català de l'habitatge: conflictes i solucions jurídiques»
Coordinació: SUSANNA NAVAS i NAVARRO (Universitat Autònoma de Barcelona; grups d’investigació «Grup de Dret Civil Català» [2009 SGR 221 ] i «Nova configuració de la persona física. Revisió de les condicions personals, familiars i patrimonials. El principi de no discriminació» [ DER2010-17949])
Amb el suport del Departament de Justícia (GdC)
del 21 al 24 d'agost

L’adquisició de l’habitatge suposa una de les inversions més importants que fan els ciutadans a la seva vida i és per això que el curs es proposa l’estudi transversal, des d’una òptica jurídica, d’aquest bé immoble. Es tractarà la compravenda d’habitatges, la qual cosa ens acostarà a la figura del consumidor i al nou Codi de Consum de Catalunya. Aquesta adquisició, en el nostre sistema, s’acostuma a inscriure al Registre de la Propietat, cosa que fa necessari conèixer l’activitat notarial i registral entorn de l’habitatge adquirit. D’altra banda, l’habitatge compleix una funció no menys important per al dret civil: és la seu del domicili familiar. També el Llibre V del Codi Civil de Catalunya s’ocupa de l’habitatge, si bé ho fa des de la perspectiva del dret de propietat, el qual ha d’acomplir una determinada funció social i, a més, pot donar lloc a diferents règims jurídics dominicals. El dret administratiu no s’oblida de l’habitatge mitjançant determinades polítiques sobre habitatges d’inserció social o de protecció oficial. En definitiva, es tracta d’oferir una visió completa, interdisciplinària, pràctica i actual de l’habitatge avui dia.

dia 21
La Llei del dret a l’Habitatge del 2007: introducció
per ANTONI VAQUER i ALOY (catedràtic de dret civil a la Universitat de Lleida)
de 9 a 2/4 d’11

La Llei 18/2007 del dret a l’habitatge incorporà a l’article 42.6 la mesura extraordinària de l’expropiació temporal de l’usdefruit dels habitatges permanentment desocupats per tal d’arrendar-los a terceres persones. Es tracta d’una mesura mediàtica prevista pel legislador català, que difícilment es podrà portar a terme en la pràctica—fins avui així ha estat—i que no ha resolt el problema d’accés a l’habitatge, com ja succeí amb els precedents legislatius espanyols en matèria d’arrendament forçós d’habitatges. A diferència de les LAU de 1946, 1956 i 1964, però, la Llei 18/2007 no imposa un contracte d’arrendament al propietari de l’habitatge buit, sinó que l’usdefruit d’aquest és expropiat i, només llavors, es concerta un arrendament en el qual qui intervé com a arrendadora és l’administració expropiant, de manera que el propietari expropiat resta al marge de la relació contractual que així estableix. En l’hipotètic cas que arribi a arrendar-se un habitatge per aquest procediment, hi hauria problemes específics amb el règim jurídic d’aquest contracte d’arrendament.

Compra-venda d’habitatges i drets dels consumidors
per XAVIER POU D’AVILÉS (advocat i professor de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

dia 22
L’habitatge ‘familiar’ en el dret civil català
per SUSANNA NAVAS i NAVARRO (catedràtica de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

Activitat notarial i registral en torn de l’habitatge
Taula rodona amb ESTHER SAIS (registradora de la propietat), ALBERT CAPELL (notari) i, com a moderadora, SUSANNA NAVAS
de 2/4 d’11 a 12

1.Protecció de l’habitatge familiar: a) Limitacions previstes per la legislació civil catalana i hipotecària quant a la disposició de l’habitatge familiar. b) Mesures de protecció de l’habitatge familiar a la LAU. 2. Cèdula d’habitabilitat. 3. Assegurança desenal i llibre de l’edifici. 4. Breu anàlisi del foment i la protecció de l’habitatge mitjançant la planificació territorial. 5. Protecció de consumidors i usuaris: a) contractes preparatoris de l’adquisició de l’habitatge familiar; b) clàusules abusives a les hipoteques. 6. Breu catàleg d’especialitats tributàries relatives a l’habitatge familiar. 7. Torn de debat i preguntes.

dia 23
Els habitatges de protecció oficial i d’inserció social
per CARME TRILLA i BALLART (economista i exsecretària de polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya)
de 9 a 2/4 d’11

Funció social del dret de propietat
per M. ELENA LAUROBA i LACASA (professora de dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

dia 24
Complexos immobiliaris i aprofitament per torns
per JAUME TARABAL (professorde dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

La idea prometia: dividir temporalment i ordenada l’aprofitament dels immobles d’ús turístic, de manera que, d’una banda, s’assegurés allotjament estable i a un preu assumible al turista de classe mitjana i, de l’altra, es garantís una major rendibilitat a l’empresari promotor. La figura—coneguda popularment com a multipropietat o time sharing i legalment com a aprofitament per torns—gaudí als països receptors de turistes d’un èxit desmesurat durant la dècada dels noranta del segle passat. Malauradament, la manca inicial de regulació i la indefinició quant a la seva veritable naturalesa jurídica la convertiren en una font inesgotable de conflictes i pràctiques abusives. En aquesta lliçó, repassarem l’evolució legislativa de l’aprofitament per torns al nostre país, prestant especial atenció a les disposicions del Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals, però sense deixar de banda els darrers esforços del legislador comunitari per a dotar de seguretat jurídica aquest àmbit de la contractació immobiliària.

Apartaments d’ús turístic als Països Catalans
Taula rodona amb PERE MUNAR (catedràtic de dret civil a la Universitat de les Illes Balears) i SUSANA NAVAS
de 2/4 d’11 a 12

A la ponència es tractarà de la situació a les Illes Balears. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que la Llei General Turística estableix el principi d’ús exclusiu que impedeix que es compatibilitzi sobre el mateix immoble l’ús residencial i l’ús turístic. Analitzarem la normativa autonòmica, destacadament la Llei de comercialització d’estades turístiques en habitatges, de 22 de març del 2005, i el Decret 55/2005, de 22 de maig, pels quals es regulen els habitatges turístics de vacances. En aquests moments, es planteja una possible modificació de la Llei General Turística per a incorporar la figura jurídica del condhotel, encara que existeixen dubtes sobre la seva compatibilitat amb la configuració jurídica del dret d’aprofitament per torns regulat per la Llei de l’Estat 42/1998, de 15 de desembre.

ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Departament de Filosofia Teorètica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca «EIDOS, Hermenèutica, Platonisme i Modernitat» [2009SGR447])

1) «La fi de l'Europa moderna?»
del 17 al 20 d'agost

Allò que està en qüestió a l’hora de prendre decisions respecte del paper dels pobles europeus davant dels problemes interns i externs que s’agreugen i s’acumulen, és la mateixa continuïtat de l’ aventura europea. Intentar aclarir què és allò que es pot perdre en el joc intern i internacional dels estats que componen la Unió Europea, i allò que volen salvaguardar les ‘nacions europees’ serà l’objecte d’aquest curs que es plantejarà segons tres eixos temàtics. El primer, que tractarà sobre la radicació històrica dels valors europeus; el segon, sobre la matriu filosòfica de la modernitat; el tercer, sobre el joc simbòlic i efectiu que les ciutats plantegen sobre l’entramat del continent. Si la vella Europa és encara la nostra, si la raó filosòfica hi té encara algun paper i si el complex Jerusalem-Atenes-Roma cal comptar-lo a la vegada amb el complex Venècia-Amsterdam-Londres, seran les qüestions que guiaran les tres grans lliçons del curs.
Aquest curs s'emmarca en les activitats del Grup de Recerca 2009SGR447 «EIDOS. Hermenèutica, platonisme i modernitat».

dia 17
Presentació del curs. On comença i on acaba Europa? Crisi dels valors europeus?
per JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona)
de 9 a 12

dia 18
La matriu de la modernitat. Europa i la modernitat
per XAVIER IBÁÑEZ (Universitat de Barcelona)
de 9 a 12

dia 19
Dimensions de la racionalitat
per XAVIER IBÁÑEZ (Universitat de Barcelona)
Jerusalem, Atenes, Roma
per JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona)
de 9 a 12

dia 20
La ciutadania europea i el complex Venècia-Amsterdam-Londres
per JORDI SALES (Universitat de Barcelona)
de 9 a 12

2) «La història de la filosofia catalana contemporània»
del 21 al 24 d'agost

Els estudis sobre la literatura filosòfica catalana han entrat en un moment d’una relativa efervescència i fertilitat. Ja no es tracta, com en el passat, d’aportacions aïllades o de grups concrets interessats a vincular-se amb un o altre precedent excels, sinó d’un moviment difús, divers i generalitzat—tant geogràficament com acadèmicament—que ha produït en molt pocs anys un volum considerable de bibliografia. A diferència del que s’esdevenia en el passat, aquesta curiositat s’ha centrat no tant en els pensadors medievals o renaixentistes il·lustres—de Ramon Llull a Lluís Vives—, que ja comptaven amb alguns estudis solvents, com en el període contemporani, que fins ara era el més desatès. De Dídac Ruiz a Ferrater Móra, o de Serra Húnter a Joan Fuster, l’etapa es presenta plena de personalitats sorprenents i de circumstàncies amargues.

dia 21
Canvis de plantejament en la història de la literatura filosòfica catalana: de Torras i Bages a l’efervescència actual
per JORDI SALES (Universitat de Barcelona), JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona), POMPEU CASANOVAS (Universitat Autònoma de Barcelona, director de l’Institut de Dret i Tecnologia) i XAVIER SERRA (Universitat de València)
de 9 a 12

dia 22
Dues posicions antitètiques de la filosofia catalana del primer terç del segle XX
Els catedràtics de la Secció de Filosofia: Tomàs Carreras Artau, Cosme Parpal i Jaume Serra Hunter
per XAVIER SERRA (Universitat de València)
Els filòsofs marginats: Pompeu Gener, Dídac Ruiz i Cristòfor de Domènech
per POMPEU CASANOVAS (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 12

dia 23
Cercant el camí de l’assaig. Dos exemples
«Conceptes i dites de Martí de Rialp», de Miquel Carreras i Costajussà
per POMPEU CASANOVAS (Universitat Autònoma de Barcelona)
«Primers assaigs», de Joan Crexells
per XAVIER SERRA (Universitat de València)
de 9 a 12

dia 24
Els corrents renovadors en la segona meitat del segle XX. Dos dels màxims representants
Josep Ferrater Móra
per POMPEU CASANOVAS (Universitat Autònoma de Barcelona)
Joan Fuster
per XAVIER SERRA (Universitat de València)
de 9 a 12

ÀREA D'HISTÒRIA

Coordinador: JORDI CASASSAS i YMBERT (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, del grup de recerca consolidat «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals» [GEHCI, 2009 SGR 1130] i de l'Institut d'Estudis Catalans)

«La resistència al poder als Països Catalans»
Coordinador: ÀNGEL CASALS (Departament d'Història Moderna, Universitat de Barcelona i del projecte de recerca «Institucions i violència en les societats de la Corona d’Aragó» [HAR2010-21675])
del 17 al 20 d'agost

El propòsit del curs és furgar en els nivells de la ‘petita història’. Al costat dels grans moviments socials, les revolucions o els grans conflictes polítics, hi hagué als Països Catalans de l’edat mitjana i moderna enfrontaments i lluites d’àmbit limitat tant des de la vessant social com geogràfica, viscuts de manera natural i de vegades dramàtica. El propòsit del curs serà presentar les tipologies d’aquestes resistències, que no solament eren protagonitzades pels sectors més desvalguts de la població, sinó també de vegades pels grups privilegiats enfrontats amb el poder reial.
Curs vinculat al projecte de recerca «Institucions i violència en les societats de la Corona d’Aragó» ( HAR2010-21675)

dia 17
Introducció: Poder i conflicte en les societats d’Antic Règim
per ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

Esclaus a la Mediterrània m edieval: el cas català
per IVAN ARMENTEROS (Institut Milà i Fontanals, CSIC)
de 10 a 11

Des de les primeres dècades del segle XI, l’esclavitud renasqué a la Mediterrània occidental cristiana amb una força i una intensitat que anaren guanyant terreny a mesura que avançaven els segles. En un primer moment, els conflictes fronterers amb els territoris islàmics ibèrics i baleàrics, juntament amb la guerra de cors, abastiren els territoris catalans amb esclaus que foren destinats a la realització de nombroses tasques. Però, des de mitjan segle XIV, Catalunya s’integrà dins les xarxes comercials internacionals que provocaren la migració, cap a Occident, de nombrosos contingents d’esclaus procedents d’Àsia, els Balcans, el Magrib i l’Àfrica subsahariana. L’objectiu d’aquesta intervenció és oferir una visió de conjunt sobre el desenvolupament de l’esclavitud medieval als Països Catalans integrada en el context general de la Mediterrània occidental.

De la revolta a la conflictivitat: les relacions entre ciutat i part forana la Mallorca moderna
per MIQUEL DEYÀ (Universitat de les Illes Balears)
d’11 a 12

dia 18
«Per bé que les dones facen, s’hi és pres en mal». Les dones davant la misogínia i les violències a la Catalunya medieval
per TERESA VINYOLES (Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

Reforma religiosa i conflictes: Una qüestió de poder? (segle XVI)
per IGNASI FERNÁNDEZ i TERRICABRAS (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 10 a 11

Al segle XVI, el concili de Trento (1545-63) no aborda solament qüestions teològiques. En realitat, els decrets del concili i les mesures preses en el postconcili comporten una reorganització general de l’Església catòlica i de la seva estructura de poder. Quan cal aplicar-la a Catalunya, com a molts d’altres indrets, aquesta reestructuració no és fácil ni planera. En primer lloc, perquè els grups i els sectors que s’hi veuen perjudicats reaccionen intentant evitar-la o, si més no, entorpir-la. En segon lloc, perquè aquests conflictes eclesiàstics s’encavalquen amb uns altres de naturalesa política i social, com els que enfronten la Corona amb institucions del país o membres de diferents bandositats. Des del punt de vista eclesiàstic, el segle XVI és una època de gran conflictivitat interna, amb disputes constants entre membres del clergat que provoquen greus tensions institucionals i socials.

Una conflictivitat oculta: dissensions al món gremial dels Països Catalans a l’època moderna
per MIQUEL DEYÀ (Universitat de les Illes Balears)
d’11 a 12

dia 19
La història i l’erudició al servei de la política (1609-1709): de Jeroni Pujades a Narcís Feliu de la Penya
per XAVIER BARÓ (Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

Des dels inicis, el cultiu de la història no ha respost solament a interessos erudits i acadèmics. De fet, els historiadors moltes vegades han cercat amb els seus textos validar una sèrie de postulats polítics, o bé han atacat els seus antagonistes amb arguments i justificacions històriques. Aquesta utilització de la història continua ben viva avui en dia. L’objectiu principal de la nostra conferència serà tractar d’escatir com la història fou utilitzada en la pugna política en la Catalunya barroca. «En un siglo tan cauteloso en que se pelea más con libros que con ejércitos», d’aquesta manera tan gràfica s’expressava el tortosí Alexandre Ros, que defensà amb vehemència la Monarquia Hispànica al llarg de la Guerra dels Segadors. I podríem trobar diversos exemples que defensaren l’opció antagònica. La nostra participació tractarà de presentar alguns dels casos més paradigmàtics sobre aquesta qüestió.

Delinqüència i càstig en el món rural
per VALENTÍ GUAL (Universitat de Barcelona)
de 10 a 11

Esclavituds i resistències a Barcelona (segles XV-XVI)
per IVAN ARMENTEROS (Institut Milà i Fontanals-CSIC)
d’11 a 12

A mitjan segle XV, un seguit de canvis en el context internacional inauguraren una nova etapa en la història de l’esclavitud en els països de la Mediterrània occidental cristiana. La conquesta otomana de Constantinoble (1453), que precedí el control turc sobre la mar Negra, d’una banda, i l’expansió portuguesa per la costa occidental del continent africà, que encetà el tràfic negrer modern, d’una altra, feren variar el tipus d’esclau que, fins aleshores, havia predominat en terres catalanes, en general, i a Barcelona, en particular. Prenent com a base l’estudi del cas de la ciutat de Barcelona entre els anys 1450 i 1525, s’analitzarà el diàleg establert entre els amos, lliures, i els esclaus, des de la perspectiva de l’exercici de poder per part dels primers i de les resistències que els segons feren valer com a forma de contestació a la seva situació de subjugació.

dia 20
Plet i resistència pagesa a la Catalunya moderna
per VALENTÍ GUAL (Universitat de Barcelona)
de 9 a 10

«Hostes vingueren …» : els allotjaments militars i la societat catalana (S. XVI-XVII)
per ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
de 10 a 11

«No és propi de dones portar armes». Les dones i les guerres en els temps feudals
per TERESA VINYOLES (Universitat de Barcelona)
d’11 a 12

«El republicanisme: cultura política i exigència ètica»
Coordinador: JORDI CASASSAS i YMBERT (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, del grup de recerca consolidat «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals» [GEHCI, 2009 SGR 1130] i de l'Institut d'Estudis Catalans)
del 21 al 24 d'agost

Es tracta d’estudiar sintèticament què ha estat i volgut representar des del món clàssic fins a l’actualitat la cultura republicana, ressaltant-ne els aspectes que la converteixen en un imperatiu ètic d’actuació en l’espai públic i com una forma avançada d’organització de la convivència i les activitats al si de les societats humanes. El curs cerca de significar aquests fets en la dinàmica particular de la Catalunya contemporània, des de les bases del segle XIX i la concreció federal fins a l’acció progressivament política i nacional del segle XX, on l’estructuració d’una cultura política transversal s’ha hagut de combinar amb uns moments en què ha sobresortit el seu compromís en l’obra de govern i de compromís amb l’autonomia catalana.

dia 21
Republicanisme clàssic i republicanisme modern i contemporani
per DAVID CASASSAS (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

Pi i Margall i la cultura política federal
per TERESA ABELLÓ (Universitat de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

Francesc Pi i Margall (1824-1901) sobrevisqué a les seves vicissituds personals com a símbol, honest i intransigent, del republicanisme federal hispà. Des de l’àmbit del pensament s’analitza el seu ideari federal, així com la influència que tingueren sobre ell els corrents socialistes i la complicitat amb l’obrerisme. Des del punt de vista de l’activisme polític, es ressegueix la seva trajectòria com a artífex principal del Partit Republicà Democràtic i Federal i la implicació institucional que el portà a la presidència de la Primera República.

dia 22
La cultura política del republicanisme català (fi XIX - inici XX)
per TERESA ABELLÓ (Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

Després del fracàs de la Primera República, el republicanisme fou bandejat a l’Estat espanyol, tant per la persecució a què fou sotmès per l’Estat de la Restauració com per les divisions internes. A Catalunya sobrevisqué en àmbits culturals molt transversals i en grups diversos, fonamentalment federals, centrats en l’estratègia d’afirmar l’especificitat del republicanisme català, i lerrouxistes, que foren els que en aquells anys aconseguiren el suport de les bases obreristes.

El contacte del republicanisme amb el nacionalisme radical
per GIOVANNI CATTINI (Universitat de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

dia 23
L’obra de govern republicana (1931-1939)
per GIOVANNI CATTINI (Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

El difícil camí del republicanisme durant el franquisme i primera transició
per CARLES SANTACANA (Universitat de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

dia 24
ERC: teoria i pràctica de l’acció de govern (2003/2010)
per CARLES SANTACANA (Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 d’11

L’actual revifalla del republicanisme: propostes i límits
per DAVID CASASSAS (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 2/4 d’11 a 12

ÀREA DE LITERATURA
«Dues commemoracions: Josep M. de Sagarra (1894-1961) i Joan Maragall (1860-1911)»
Coordinador JOAN ALEGRET (Departament de Filologia Catalana, Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 24 d'agost

Enguany commemorem el centenari i el cinquantenari, respectivament, de dos grans escriptors catalans: Joan Maragall i Josep M. de Sagarra. Les seves dues grans figures centraran les activitats de l’àrea de literatura.
Joan Maragall (1860-1911) figura com a poeta en un lloc molt destacat del cànon literari català. Però, com a escriptor, és més coses: la seva peça teatral Nausica era per a Gabriel Ferrater la millor poesia de Maragall, i, per a Josep Palau i Fabre, la millor tragèdia del teatre català. I ens resta encara la importància de la seva obra en prosa: tant dels assaigs estètics originals (els Elogis ) com dels articles periodístics—sobre temes de tota mena (entre els quals, els que escriu reflexionant sobre la Setmana Tràgica, l’any 1909).
Josep M. de Sagarra (1894-1961), d’entre els nostres grans poetes cultes, ha estat indiscutiblement el de més gran projecció popular: tant per l’obra pròpiament poètica, com pel seu teatre (majoritàriament en vers) que ha estat representat arreu de Catalunya pels afeccionats locals durant anys i anys. Però hi ha també les seves traduccions poètiques (Dante, Shakespeare). I l’obra en prosa, on el seu coneixement amplíssim del català de soca-rel i la plasticitat del seu estil queden fixats en pàgines modèliques: tant en la seva novel·lística, com en Els ocells amics, La ruta blava o les Memòries, com en els reculls d’articles periodístics.

dia 21
Articulisme i poesia de Josep M. de Sagarra
per NARCÍS COMADIRA
de 9 a 2/4 de 12

El teatre de Josep M. de Sagarra
per JOSEP MIQUEL SOBRER (Indiana University)
de 2/4 de 12 a 12

dia 22
La prosa de Josep M. de Sagarra
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
de 9 a 2/4 de 12

El teatre de Josep M. de Sagarra
per JOSEP MIQUEL SOBRER (Indiana University)
de 2/4 de 12 a 12

dia 23
La narrativa de Josep M. de Sagarra
per CARLES CABRERA
de 9 a 2/4 de 12

El teatre de Josep M. de Sagarra
per JOSEP MIQUEL SOBRER (Indiana University)
de 2/4 de 12 a 12

dia 24
Poesia i traducció de Joan Maragall
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
de 9 a 12

«L'autoria controvertida de Tirant lo Blanc»
per JOSEP GUIA (doctor en matemàtiques i en filologia, Universitat de València)
del 21 al 22 d'agost, de 10 a 11

Enguany fa 500 anys que, a Valladolid, es va editar la primera traducció (al castellà) del Tirant, com a obra anònima. Abans, a casa nostra, hi va haver dues edicions incunables: la princeps, feta a València l’any 1490 (712 exemplars), i la segona, feta a Barcelona l’any 1497 (300 exemplars). En l’una i l’altra figuren la dedicatòria i el colofó, amb les conegudes mencions autorials contradictòries referents a Joanot Martorell: “E perquè en la present obra altri no puxa ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, yo, Johanot Martorell (1405/10-1465), cavaller, sols vull portar lo càrrech e no altri ab mi, com per mi sols sia stada ventilada” (dedicatòria), i a Joanot Martorell i Martí Joan de Galba (documentat a partir de 1457, a València, on mor l’abril de 1490): “lo qual fon traduït d’anglès en llengua portuguesa, e aprés en vulgar llengua valenciana, per lo magnífic e virtuós cavaller mossèn Johanot Martorell lo qual, per mort sua, no en pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fi del llibre, és estada traduïda, a pregàries de la noble senyora Dona Isabel de Lloris, per lo magnífic cavaller mossèn Martí Johan de Galba” (colofó). D’altra banda, el Tirant és absolutament farcit de textos i estilemes procedents d’obres del cavaller i mestre en sacra teologia Joan Roís de Corella (1435-1497)...

ÀREA DE LLENGUA
Coordinadora: M. JESÚS FERRÉS (Universitat de Girona)
del 17 al 24 d'agost

«Manuel Sanchis Guarner: la tasca cívica, filològica i etnològica dels País Valencià»
Coordinador: MIQUEL NICOLÀS i AMORÓS (Universitat de València)
del 17 al 20 d'agost

Manuel Sanchis Guarner (València 1911 - 1981) fou un home cabdal en la difusió de la unitat de la llengua catalana al País Valencià. El curs tractarà de les seves aportacions com a filòleg romanista, com a etnòleg i folklorista i com a historiador i activista cultural. És una figura poc coneguda per les noves generacions i el centenari del seu naixement és l’ocasió per a recuperar-la.

dia 17
L’aportació filològica de Sanchis Guarner
per MIQUEL NICOLÀS (professor de filologia catalana a la Universitat de València)
de 9 a 12

Manuel Sanchis Guarner fou un polígraf, un home de moltes lliçons, la biografia del qual resumeix els avatars del País Valencià en les dècades centrals del segle XX. Aquesta centralitat del personatge es fonamenta, en primera instància, en les diverses facetes de la seua activitat filològica, que abraça, entre altres camps, la dialectologia, la lexicografia, la gramàtica normativa i la història de la llengua.

dia 18
L’arquitectura popular i el paisatge en l’obra de Manuel Sanchis Guarner
per MIQUEL DEL REY (catedràtic d’arquitectura a la Universitat Politècnica de València)
de 9 a 12

«El nexe entre la terra i l’home no és fatalista; no és cap relació de causa efecte, sinó d’excitació i reacció», digué Manuel Sanchis Guarner. Es parlarà de l’interès de Sanchis Guarner per aquesta branca de la cultura. Sobre els relacions entre cultura i civilització. Els mètodes d’aproximació a l’arquitectura popular. Els treballs de Manuel Sanchis Guarner sobre l’arquitectura popular. Sanchis Guarner i l’Escola d’Hamburg. Els molins de vent de Mallorca. La barraca valenciana. Panorama actual del estudis sobre aquests temes a València.

dia 19
Manuel Sanchis Guarner, compromís i fidelitat a la llengua, la cultura i la nació
per ALFONS LLORENÇ GADEA (periodista)
de 9 a 12

La de Manuel Sanchis Guarner fou una vida dedicada al seu poble, el nostre. Conscientment, es consagrà a conèixer-lo, divulgar-ne els trets i a refer-lo, reconstruir-lo, ben intel·ligentment, en els temps tan difícils de la dictadura, el tardofranquisme i els primers anys de la transició, època en què la dreta deslligà (amb la inhibició d’una certa esquerra) la més extrema violència en el País Valencià i, en especial, sobre un home de ciència i de pau, fins a aconseguir la seua mort ben poc natural.

dia 20
L’aportació historiogràfica de Sanchis Guarner
per PAU VICIANO (professor d’història medieval a la Universitat de València)
de 9 a 12

La recerca i la divulgació històrica constitueixen un aspecte força important en l’obra de l’intel·lectual valencià. En l’esforç per reconstruir els moments decisius de la nostra història col·lectiva, Sanchis Guarner conjuminà la tradició de la historiografia romàntica i el rigor del positivisme científic.

«L'impacte de la comunicació digital: una oportunitat per a la llengua catalana»
Ho coordina: M. JESÚS FERRÉS (Universitat de Girona)
del 22 al 23 d’agost

La llengua catalana avança gràcies a la xarxa, sovint per l’empenta decidida dels activistes que reclamen un espai per al català en el món digital i que treballen per aquesta causa. Ara és l’hora de fer un pas més en aquest sentit, perquè aquest és un repte de país que ha de ser compartit per tothom, i no pot dependre només del voluntarisme d’uns quants.
La traducció automàtica i assistida per ordinador, els programes de reconeixement i síntesi de veu, els recursos didàctics en línia, les pàgines web multilingües, els nous entorns d’aprenentatge personal, l’activitat creixent a les xarxes socials i la blogosfera, la renovació dels mitjans audiovisuals, l’e-Administració i, en general, les noves eines per a compartir coneixement avancen cada cop més, i amb molta rapidesa. Ara és el moment d’ajuntar esforços en una estratègia compartida entre els territoris d’àmbit lingüístic català, per a reclamar dels nostres governs el suport necessari i imprescindible per a mantenir i incrementar la presència del català en el món digital, per a ajudar els nostres professionals a preparar-se per a afrontar aquest repte constant i per a aprofitar les possibilitats que ofereixen les eines de treball col·laboratiu, per a animar els nostres investigadors a dedicar esforços a la recerca en tecnologies de la llengua i, finalment, per a estimular la demanda dels usuaris d’eines en català, que és necessària perquè creixi l’oferta. Encara hi ha molts obstacles que ens impedeixen anar més enllà, i ens hem proposat identificar-los per a poder avançar. Ens cal proposar mesures per a fer minvar la fractura digital, i proporcionar recursos d’aprofitament de la xarxa per a incrementar el coneixement, l’ús i la qualitat de la nostra llengua, perquè esdevingui plenament una llengua europea al mateix nivell que qualsevol altra.

dia 22
Introducció general: l’ús del català en la comunicació digital a l’Administració, a la universitat, a l’empresa i a les entitats sense afany de lucre
per MEIUS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 9 a 2/4 d’11

Introducció general de què s’ha fet fins ara a l’Administració, a la Universitat, a l’empresa i a les entitats sense afany de lucre per l’ús del català en la comunicació digital.

Els recursos elaborats per l’Administració i les línies de futur
per ANTON FERRET (Direcció General de Política Lingüística, GdC)
de 2/4 d’11 a 12

dia 23
La tasca dels voluntaris per a la presència de la llengua catalana en les tecnologies de la informació i la comunicació
per MARC BELZUNCES (Softcatalà)
de 9 a 2/4 d’11

Explicarà la tasca que fan els voluntaris perquè la llengua catalana sigui més present en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Diagnosi final i proposta de coordinació entre tots els agents per a l’avenç en l’ús del català a la xarxa
per MEIUS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 2/4 d’11 a 12

Diagnosi final de què tenim i què ens falta, amb una proposta de coordinació entre tots els agents per garantir que s’avanci en l’ús del català a la xarxa.

«D'on surten les paraules? Una introducció al món de la neologia»
per GABRIEL BIBILONI (professor de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 24 d’agost, de 9 a 10 del matí

D’on han sortit les paraules que fem servir cada dia per a comunicar-nos? Tota persona amb una cultura bàsica sap que les paraules catalanes procedeixen del llatí, a partir del qual evolucionaren fins a formar el corpus lèxic de la nostra llengua. Però això és una part de la veritat. En realitat, les paraules catalanes que són el resultat de l’evolució directa de les llatines són una part del total molt més petita del que podem imaginar. D’ençà de l’inici de la llengua un torrent ha anat abocant al nostre lèxic paraules contínuament: el torrent de la neologia. Les paraules noves s’han anat instal·lant en el català en tots els segles, a l’edat mitjana i ara. D’on vénen aquestes paraules? Com es creen? Com es transmeten? Perquè la realitat és que la majoria de neologismes són creacions d’una llengua i d’aquesta es transmeten a totes les altres. Com? Quin paper tenen avui les principals llengües de civilització, començant per l’anglès? I quin paper fa l’espanyol per al nou lèxic català?

«Lluís Marquet. Llengua i llibertat nacional»
per JOSEP FERRER i CARLES CASTELLANOS (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 21 d’agost, de 9 a 12

L’objectiu d’aquesta classe de tres hores de durada (dividida en dues parts temàtiques) és fer conèixer l’obra científica de l’investigador Lluís Marquet i la seva actitud rigorosa i compromesa envers la llengua i la societat catalanes. En una primera part es farà una anàlisi de la producció bibliogràfica de Marquet. Es parlarà de la figura del professor Marquet, de la seva aportació terminològica, de la seva actitud envers la llengua, la seva visió sobre la necessitat d’un canvi de perspectiva social envers la forma lingüística, tot recorrent a diferents exemples de casos i de situacions concrets. A la segona part es presentarà el llibre Diccionaris, normativa i llengua estàndard , tot exposant les posicions de Lluís Marquet entorn de les diferents qüestions abordades en aquesta obra.

«La Comissió europea, la comunicació digital i les noves tecnologies de l'àmbit lingüístic»
per JOHAN HÄGMANN (coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea)
dia 21 d’agost, de 9 a 10 del matí

La Comissió Europea té vint-i-tres llengües oficials i cinc llengües semioficials (entre elles el català) que donen un munt de combinacions. Per a mantenir el règim lingüístic actual i el nivell de les diferents versions traduïdes i per a incrementar la productivitat i l’eficiència dels recursos necessitem noves tecnologies. Desenvolupar noves tecnologies també fou una de les prioritats del meu comissari Orban, que ha estat l’únic comissari exclusivament per al multilingüisme. És la raó per la qual la Comissió Europea constantment desenvolupa la intel·ligència artificial, és a dir traducció automàtica, traducció assistida per ordinador, memòries de traducció.

«La llengua com a valor: del conflicte a la cohesió social»
per BERNAT JOAN (sociolingüista)
dia 24 d’agost, de 9 a 12

ÀREA DE MÚSICA
«Música i patrimoni musical als Països Catalans»
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d'agost

Es recordarà la figura de Joan Maragall i la seva incidència en el terreny de la música, que serví d’inspiració a nombrosos compositors. La música popular i tradicional també rebrà atenció en les seves diverses manifestacions als Països Catalans, com per exemple, en una anàlisi de la Nova Cançó des de l’etnomusicologia; el fenomen de la glosa com a cant improvisat, vigent encara en diferents territoris, així com també una aproximació al fenomen social de les bandes de música al País Valencià.

dia 21
La força melòdica i harmònica d’algunes composicions de la Nova Cançó (la Nova Cançó des de l’etnomusicologia)
per MARIA SALICRÚ-MALTAS
de 9 a 11

La sessió, de dues hores de durada, és una invitació a reflexionar sobre la importància de la construcció melòdica i harmònica en les composicions, i més concretament, en algunes sorgides en el si del fenomen de la Nova Cançó catalana. A través de l’anàlisi, observarem quins recursos musicals i literaris, de posada en escena o contextuals ajuden que una cançó sigui atractiva per a la gran majoria de públic i, en conseqüència, esdevingui més propícia a ser popular. Començarem per Al vent de Raimon i Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet, i continuarem analitzant i debatent composicions d’altres artistes de la Nova Cançó entre tots.

Joan Maragall i la música
per JAUME CARBONELL (Universitat de Barcelona)
d’11 a 12

dia 22
Isaac Albèniz (1860-1909). El compositor de Camprodon més enllà del pianisme alhambrista
per JOAN VIVES (Catalunya Música)
de 9 a 11

Joan Maragall i la música
per JAUME CARBONELL (Universitat de Barcelona)
d’11 a 12

dia 23
Mahler en el centenari de la seva mort
per JOSEP JOFRÉ
de 9 a 10

Partint d’una aproximació general de la figura i de l’obra de Gustav Mahler (1860-1911), s’oferirà una visió detallada de l’estètica i de la construcció del primer moviment de la Novena simfonia, la seva obra culminant. El mateix Alban Berg veié en aquesta simfonia una reflexió sobre la mort i un cant d’adéu a la Terra: «He repassat una vegada més la partitura de la Novena de Mahler: el primer moviment és el més extraordinari que ha escrit Mahler. Veig aquí l’expressió d’un amor excepcional per aquesta terra, el desig de viure-hi en pau, de gaudir amb plenitud dels dons de la natura abans que la mort l’hi sorprengui. Ja que aquesta última s’acosta irresistiblement. Tot el moviment està impregnat de signes precursors de la mort. És omnipresent, punt culminant de tot so terrenal […]. Sobretot, i per descomptat, en el terrorífic passatge en què aquest pressentiment es converteix en certesa: en plena alegria de viure, gairebé dolorosa d’altra banda, és anunciada la mort en persona mit höchter Gewalt (‘amb totes les forces desplegades’).»

La cançó improvisada com a patrimoni de futur
per ALBERT CASALS (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 10 a 11

Conversar, criticar o divertir-se improvisant versos sobre una melodia establerta prèviament—la cançó improvisada o glosa—és una activitat musicolingüística que ha estat present arreu dels Països Catalans des de fa molts anys. Al mateix temps, però, cada zona geogràfica ha establert implícitament unes pautes de creació poètica, d’interpretació i de relacions socials. I sobretot una tonada de referència. En aquest sentit cal destacar una àmplia varietat de melodies arreu del territori, entre les quals destacaríem la glosa mallorquina i la glosa menorquina, el cant d’estil i les albaes, o les corrandes i la jota de l’Ebre.
Les últimes dècades del segle XX semblaven abocar la cançó improvisada a la seva desaparició. Lluny d’això, a partir dels anys noranta es començà a produir una revalorització i reinterpretació d’aquest patrimoni lligat a un canvi generacional i social. Actualment aquest procés es consolida com ho demostra el creixement anual d’espais i de cantadors. Així mateix, diverses iniciatives l’introdueixen amb molt d’èxit en escoles i instituts, un marc on es preveu un augment significatiu durant els propers anys.

L’associacionisme musical com a element identitari: El cas de les bandes valencianes
per ELVIRA ASENSI (Universitat de València)
d’11 a 12

dia 24
Mahler en el centenari de la seva mort
per JOSEP JOFRÉ
de 9 a 10

La cançó improvisada com a patrimoni de futur
per ALBERT CASALS (Universitat Autònoma de Barcelona)
de 10 a 11

L’associacionisme musical com a element identitari: El cas de les bandes valencianes
per ELVIRA ASENSI (Universitat de València)
d’11 a 12

ÀREA DE CINEMA
«Del cinema clàssic al cinema més actual»
Coordinador: JAUME VIDAL (Obra Social de la Caixa Balears «Sa Nostra»)
del 17 al 20 d'agost

Compaginarem el cinema clàssic amb el cinema més actual. Es prestarà atenció especial també al cinema marginal. Cada nit es projectaran pel·lícules directament relacionades amb la temàtica dels cursos impartits: «Evolució del llenguatge cinematogràfic des dels inicis (1895) fins al cinema sonor (1927)»; «Cinema israelià, representacions polítiques i alliberament»; «Pa negre, una fita en el cinema català»; «Perspectives del cinema actual en el món digital»; i «La música en el cinema negre».

dia 17
Perspectives del cinema actual en el món digital
per MARTÍ MARTORELL
de 9 a 2/4 d’11

Evolució del llenguatge cinematogràfic des dels inicis (1895) fins al cinema sonor (1927)
per JAUME VIDAL
de 2/4 d’11 a 12

dia 18
Cinema i música. La música en el cinema negre
per JOAN PADROL
de 9 a 12

Un repàs de les músiques del cinema negre clàssic del cinema americà, en què es veurà la versatilitat i la capacitat d’adaptació de quatre músics de l’època daurada del cinema de Hollywood: Max Steiner, Miklós Rózsa, David Raksin i Bernard Herrmann, de qui enguany se celebren els cent anys del naixement. Analitzarem la música de les seves seqüències més emblemàtiques de films mítícs com El somni etern, Perdició, Laura o La casa de les ombres, entre molts d’altres.

dia 19
Cinema israelià, representacions polítiques i alliberament
per MERITXELL MARTÍN-PARDO
de 9 a 12

dia 20
Cinema israelià, representacions polítiques i alliberament
per MERITXELL MARTÍN-PARDO
de 9 a 11

«Pa negre», una fita en el cinema català. Estudi comparat entre la novel·la i la seva adaptació cinematogràfica
per CARLES CABRERA
d’11 a 12