ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«Natura i societat, trenta anys de construcció o de deconstrucció. Una mirada a la història de l’evolució del conservacionisme i de l’ambientalisme al país»
Coordinador: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona)
amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge
del 17 al 20 d'agost

El medi ambient es veu greument amenaçat des de flancs ben diferents, i les conseqüències s'han averat greus per a la nostra espècie i encara poden ser-ho més. Als Països Catalans la sensibilitat conservacionista i ecologista ve de lluny (enguany celebren el trentè aniversari DEPANA i Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans), i ha semblat adient tractar a fons les problemàtiques del territori, de l'aigua, de l'energia, de la biodiversitat.

Origen i actualitat de la conservació del medi als Països Catalans
per MARTÍ BOADA (UAB) i ARNAU URGELL
dia 17, de 9 a 12

La gestió de la natura, trenta anys després
per JORDI SARGATAL (director de la Fundació Territori i Paisatge)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

En base a les informacions publicades a dos llibres cabdals, Els ocells de les terres catalanes de Joaquim Maluquer i Sostres i Natura ús o abús? Llibre blanc de la natura als Països Catalans editat per la Institució Catalana d'Història Natural sota la coordinació de Ramon Folch, que a més són dels pocs que hi havia disponibles en aquell moment sobre el medi natural a Catalunya, es passa revista a l'evolució de la natura a Catalunya durant aquests darrers trenta anys, en base a la superfície protegida, almenys sobre el paper, i en base a indicadors biològics com són certes espècies. Es revisen també les noves eines de gestió com ha estat per exemple l'aparició de la Fundació Territori i Paisatge, que depèn de l'Obra Social de Caixa Catalunya. També es proposen estratègies de futur, com poden ser les unitats de gestió, o les connexions ecològiques.

Trenta anys de DEPANA: evolució de l’ambientalisme als Països Catalans
per SALVADOR FILELLA (tècnic del Zoo de Barcelona)
dia 18, de 2/4 d’11 a les 12

El grup d'estudiosos dels vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona començà a funcionar a la primera dels anys setanta i, conjuntament amb el Zoo de Barcelona, duia a terme diversos treballs de camp sobre la fauna catalana, entre els quals destaquem l'estudi de les poblacions d'aus de presa carronyaires de Catalunya i de les poblacions de cigonya blanca de les terres de Lleida, i també els cetacis del nostre litoral, conjuntament amb membres de la Universitat de Barcelona. Aquests estudis i les campanyes de defensa de les dues zones humides més importants del litoral català, el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empordà, ens dugueren a la conclusió que era del tot necessari crear un grup de pressió independent, que lluités per salvaguardar la fauna i el seu entorn. Això ens féu pensar que potser era bo crear un grup català d'ADENA, entitat que tenia la seu a Madrid, inspirada en els programes televisius de Félix Rodríguez de la Fuente. Aquest intent fracassà a causa de les reticències d'ADENA central i nosaltres, que ja no podíem esperar més, cercàrem el recolzament d'altres entitats catalanes lligades de prop o de lluny amb els nostres objectius.
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC), les càtedres d'Ecologia, Vertebrats i Botànica de la Universitat de Barcelona, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i el Museu de Zoologia i el Zoo de Barcelona, incubaren durant mesos la idea de crear una entitat d'estudi i protecció de la natura. Així començà a desenvolupar-se l'embrió d'una lliga que, agrupant gent de les entitats esmentades i d'altres com el col·lectiu de periodistes ecologistes i els antinuclears, culminà amb la creació i la posterior legalització de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), fundada als locals del CEC el mes de juny del 1976.

Sostenibilitat i territori a les Illes Balears
per MACIÀ BLÀZQUEZ (president del Grup d'Ornitologia Balear i Defensa de la Naturalesa)
dia 19, de 9 a 10

Eivissa i Mallorca estan, tristament, d'actualitat. Ho fa la construcció forassenyada d'autopistes, la desprotecció d'espais naturals, el creixement urbanístic… és la represa de la balearització. D'ençà de la reconquesta de la democràcia, les Illes Balears ens havíem intentat deslliurar de la xacra d'aquesta mala imatge, de destrucció de la costa, mitjançant la protecció dels espais naturals, les ‘moratòries', la defensa del litoral, l’esponjament’ urbà, l’ecotaxa... La societat balear volgué aquest canvi de tendència, que es féu amb polítiques territorials i ambientals progressives, fins a 2003. La legislatura vigent 2003-2007, els partits que governen el país—majoritàriament pel pacte del Partit Popular amb Unió Mallorquina—han capgirat la tendència, reprenent el creixement urbanístic i de les infraestructures en contra de bona part de la societat balear que es revolta en defensa del territori i de la sostenibilitat.

Aproximació a les problemàtiques ambientals vistes des de l’Alguer
per ANTONI TORRE (director de la reserva natural del Cap de la Caça)
dia 19, de 10 a 11

El moviment ambientalista va nàixer a l’Alguer en los primers anys setanta del segle passat amb la constitució d’una secció del WWF, per obra de alguns estudiants universitaris i professionals. Contemporàniament naixia lo moviment polític Sardenya i Llibertat amb l’objectiu de defensar la identitat cultural i lingüística i lo territori de la comunitat algueresa. Los anys setanta i vuitanta són estats fonamentals per a la defensa del medi ambient alguerès. La definitiva derrota dels projectes d’edificació d’un gran establiment turístic, amb una previsió de 40.000 llits, i d’un port en l’interior del Golf de Port Comte han consentit, trenta anys més tard, la institució del Parc Natural Regional de Port Comte i de l’Àrea Marina protegida de Cap de la Caça – Illa Plana. Aquestos són alguns dels objectius més significatius que van haver aconseguit. Molta feina necessita, encara, perquè les generacions presents i futures puguin tenir una qualitat de vida més elevada.

Territori i conflictes ambientals al País Valencià
per MARIA J. PICÓ (directora de la revista Nat)
dia 19, d’11 a 12

La intervenció farà un recorregut per l'evolució de la gestió del territori valencià a través del seguiment de diversos moviments conservacionistes. Partirem dels anys setanta i la lluita de diversos col·lectius, com ara Acció Ecologista Agró, per salvar l'Albufera i la seua devesa de la urbanització i seguirem amb el moviment per a evitar la construcció d'una autopista a l'antic llit del riu Túria (ara convertit en jardí) i, posteriorment, coneixerem el cas de Salvem el Botànic, un moviment que marcà una nova forma de reivindicar el territori públic i el patrimoni cultural, i un de posterior també molt destacat: Salvem el Cabanyal. A continuació tractarem l'origen—la presentació d'una Iniciativa Legislativa Popular—i evolució de Per l'Horta.
S'analitzaran casos particulars com ara el model de Benidorm, Marina Baixa (paradigma de destrucció del litoral) i Marina d'Or (per centrar-nos en les zones humides) i també es farà un repàs de la legislació desenvolupada durant els últims deu anys que han afavorit l'ocupació indiscriminada de sòl—fins i tot, la UE ha fet denúncies per la vulneració de la propietat privada—i la creació d'una nova plataforma de col·lectius: Compromís pel Territori (la qual ja ha organitzat dues grans manifestacions, l'última el passat 3 de juny amb una participació d'unes 15.000 persones).

L’aiguabarreig del Segre. Un exemple de gestió complexa d’un espai natural protegit
per GUILLEM CHACON (director de l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig i de l’Escola de l’Aiguabarreig)
dia 20, de 9 a 10

Conservació i gestió de la biodiversitat a Andorra
per ANNA RIBERAYGUA (presidenta de l'Associació per a la Defensa de la Natura, ADN, d'Andorra)
dia 20, de 10 a 11

Gestió dels recursos naturals a la Catalunya del Nord
per CLAUDI GUISSET (responsable de la reserva natural de Pi-Mentet, Conflent)
dia 20, d’11 a 12

ÀREA DE TECNOLOGIA — FÍSICA
«Nanociència i nanotecnologies»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física, Institut d'Estudis Catalans)
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 21 al 23 d'agost

L'estudi i la manipulació del món més petit, a prop del tamany dels àtoms, és possible avui dia. Això ha fet evolucionar els dispositius electrònics cap als nanodispositius i també ha donat un impuls important a les ciències de la vida, la biologia i la medicina. En el curs es veuran els fenòmens diferents, quàntics, que apareixen a nanoescala, les tècniques d'observació i manipulació. Es descriuran els reptes de futur en diferents camps de la nanotecnologia.

Què ens diu i no ens diu la física quàntica (I)
a càrrec de LLUÍS AMETLLER (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, UPC)
dia 21, de 9 a 2/4 d'11

Es pretén introduir la física quàntica (FQ) des d'una perspectiva històrica, incidint en alguns dels fenòmens clau del seu desenvolupament. Es destacaran els aspectes sorprenents del món microscòpic i la seva descripció pragmàtica a través dels postulats de la FQ, les eines que fonamenten el nostre coneixement del món atòmic i subatòmic. Es descriurà la incidència de la FQ en l'actualitat i, finalment, es mirarà cap al futur en la seva utilitat en el camp de la informació, la computació i la criptografia quàntiques. L'enfocament estarà essencialment orientat en la descripció objectiva dels fenòmens físics i evitarà entrar en els aspectes filosòfics—o d'interpretació—més polèmics.

Perspectiva actual en nanociència i nanotecnologia
a càrrec de JORDI PASCUAL i GAINZA (Institut Català de Nanotecnologia, UAB)
del 21, de 2/4 d'11 a les 12

Què ens diu i no ens diu la física quàntica (II)
a càrrec de LLUÍS AMETLLER (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, UPC)
dia 22, de 9 a 2/4 d'11

Nanomaterials per a nanodispositius electrònics
a càrrec de NÚRIA FERRER (Departament de Física Aplicada, UPC)
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12

Nanofabricació: sensors i biosensors
a càrrec de XAVIER BORRISÉ (Centre Nacional de Microelectrònica de Barcelona, CSIC)
dia 23, de 9 a 2/4 d'11

La nanotecnologia ha creat en els últims anys unes expectatives enormes, tant pel que fa la ciència dels objectes que s'estudien en aquest domini, com per les possibles aplicacions, que van des de la medicina a les telecomunicacions. Per tal de dur a terme aquestes nanoestructures, s'ha realitzat un gran esforç en la minituarització de components i en les tècniques per a fer possible aquesta reducció de dimensions. En aquesta xerrada es repassaran les principals tècniques per a la nanofabricació a partir de l'aproximació top-down , ço és, escalant les dimensions dels dispositius. Finalment es discutiran l'aplicació d'aquestes tècniques per a la fabricació de sensors i biosensors a escala nanomètrica, que presenten grans avantatges, tant pel que fa a la sensibilitat, el consum, la funcionalitat i fins i tot noves i revolucionàries prestacions.

Política científica en nanociència i nanotecnologia
a càrrec de JORDI PASCUAL i GAINZA (Institut Català de Nanotecnologia, UAB)
dia 23, de 2/4 d'11 a les 12

ÀREA DE TECNOLOGIA — ENERGIA
«Energia»
amb el suport de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya
del 24 al 25 d'agost

Energies alternatives
a càrrec d'ANTONI LLORET (UB)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11

L’experiència de l’Agència de l’Energia a Menorca
a càrrec de MARGALIDA RAMIS
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12

Debat: «Energia: quin model de societat volem?»
amb JOANDOMÈNEC ROS (UB), ANTONI LLORET, FERRAN GONZÁLEZ i CAJIGÓS (enginyer industrial, membre de la Comissió d'Energia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya) i MARGALIDA RAMIS (exdirectora de l'Agència de l'Energia de Menorca)
dia 24, a les 12

ITER, energia de fusió nuclear
a càrrec de JAVIER DIES (professor del Departament de Física i Energia Nuclear, UPC)
dia 25, de 9 a 2/4 d'11

ITER és el segon projecte internacional més gran del món després de l'Agència Internacional de l'Espai, amb un pressupost de 4.500 milions d'euros. Hi participen la Xina, Rússia, EUA, l'Índia, el Japó, Corea i Europa, països que representen a més del 50% de la població del món. ITER vol demostrar la viabilitat de la fusió com a font d'energia per al nostre planeta. El projecte ITER serà un gran parc tecnològic, la seva construcció suposa la concurrència de les mes avançades tecnologies en diferents camps com poden ésser: superconductors, materials avançats, construcció, electrònica, electrotècnia, computació, automàtica. El proppassat 24 de maig se signà el tractat per a la construcció de l'ITER a Cadarache que porta associat la instal·lació de l'Agència Europea de l'ITER a Barcelona, concretament al Campus del Besòs.

El repte de l’eficiència energètica: normativa i realitat
a càrrec de MONTSERRAT MATA (COEIC) i ROGER MARCOS (COEIC)
dia 25, de 2/4 d'11 a les 12

ÀREA DE TECNOLOGIA — QUÍMICA
«Quasi tot és química!»
a càrrec d'ADELA MAURI (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
del 22 al 24 d'agost, d'11 a 12

Es pot pensar que la química és una ciència llunyana i misteriosa, hereva de l'antiga alquímia que, allà per l'edat mitjana, dedicava els seus esforços a buscar la Pedra Filosofal. O també, que és la indústria que contamina les nostres aigües. Si és cert que, d'una banda, els alquimistes somiaven a transformar el plom en or i que la falta de control dels residus industrials ha contaminat el nostre entorn, també ho és, d'una altra banda, que el nostre nivell i esperança de vida creixents són fruit, en gran part, de la indústria química.
La realitat és que la nostra vida depèn del fet que, al nostre organisme, es produeixen diverses reaccions químiques i que els fàrmacs que ens poden treure el dolor, o salvar-nos la vida, s'han dissenyat gràcies a reaccions químiques. Cada dia, quan anem al mercat, si mirem l'etiqueta d'un iogurt o d'una ampolla d'aigua mineral, podem comprovar que els nostres aliments estan controlats en algun laboratori d'anàlisi química, que els productes de neteja estan fabricats a partir d'una proporció adequada de diversos productes químics... Els cosmètics, les bosses de plàstic, el vidre, el paper... són possibles gràcies a la química. Quasi tot és química en la vida!
Però també és cert que, com a conseqüència d'una activitat industrial descontrolada, les nostres aigües i el nostre aire ja no són allò que eren. La solució a aquest problema també l'ha de proporcionar la química, ja que un estricte control analític dels residus i llur transformació en matèries no contaminants, ha de permetre un desenvolupament sostenible.

ÀREA DE TECNOLOGIA — ARQUITECTURA
«Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans»
Coordinador: ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
amb la col·laboració de la Fundació Mas i Terra
del 17 al 20 d'agost

Arquitectura rural i sostenibilitat
a càrrec d'ALBERT CUCHÍ (UPC)
dia 17, de 9 a 2/4 d'11

La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l'ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l'arquitectura, es manifesten tant en l'aparició d'uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l'ús d'aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials.
L'arquitectura rural forma part d'un model d'ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d'aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes.

Arquitectura rural de Menorca
a càrrec de TOMÀS VIDAL (UB)
dia 17, de 2/4 d'11 a les 12

Paisatges agraris i conflictes territorials als entorns metropolitans
a càrrec de VALERIÀ PAÜL
dia 18, de 9 a 2/4 d'11

Els darrers anys s'ha desvetllat una notable consciència territorial en la societat civil, que va més enllà de les reivindicacions sectorials de determinats col·lectius (a tall d'exemple, pagesos o ecologistes), presents als nostres països, almenys, des de la normalització democràtica. Si bé és cert que aquesta consciència territorial tendeix a manifestar-se amb motiu de problemàtiques que impliquen espais forestals o eminentment naturals, no han mancat preses de posició en contra de la destrucció de determinats paisatges agraris, en especial en contextos metropolitans o fortament urbanitzats. Seria el cas de molts indrets de l'entorn de Barcelona, del Camp, de l'Horta, de la Marina, d'Eivissa o de Mallorca. A diferència de les pugnes que giren al voltant d'espais naturals, els conflictes que tenen relació amb paisatges agraris posen sobre la taula arguments com ara: consciència d'un patrimoni històric i cultural irrepetible, fort vincle identitari amb l'indret, preocupació per la pèrdua del potencial productiu, crítica global al model urbanístic, valoració de la feina de la pagesia i de la producció fresca, tradicional, amb garantia d'origen i de qualitat etc .

El paisatge contemporani de l’horta de València
a càrrec de MIQUEL DEL REY (UPV)
dia 18, de 2/4 d'11 a les 12

La desaparició de la masoveria: una visió literària
a càrrec d'ANTONI PLADEVALL i ARUMÍ (escriptor)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11

Control ambiental de l’arquitectura rural
a càrrec de RAFAEL SERRA i FLORENSA (UPC)
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12

Realisme en la rehabilitació de l’arquitectura tradicional catalana
a càrrec de RAMON RIPOLL (UdG)
dia 20, de 9 a 2/4 d'11

En aquests últims anys s'ha generat una intensa activitat restauradora de l'arquitectura tradicional catalana. La necessitat de donar nous usos a les cases de poble, les cases de pagès, les edificacions rurals de tota mena etc., ha obligat a intervenir amb profunditat aquests tipus d'edificacions per actualitzar-les. Els sistemes i els criteris d'intervenció actuals són dispars i sovint molt discutits. En aquesta conferència es compararan els sistemes realistes de reparació i de reconstrucció preindustrials (segles XVIII-XIX) en relació amb els sistemes excessivament idealitzats propis de l'actualitat (segles XX-XXI).

Arquitectura rural de l’Alguer
a càrrec de JOAN OLIVA (arquitecte)
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (director del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 25 d'agost

«El càncer als Països Catalans»
Coordinació: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El Pla d'Atenció Oncològica. Epidemiologia descriptiva del càncer. La recerca en biologia molecular. Els assajos clínics a Catalunya. L'oncologia radioteràpica. L'oncologia mèdica. Les cures pal·liatives i les teràpies complementàries. La contribució de la medecina fonamentada en l'evidència a la millora de l'atenció oncològica. Els reptes ètics de l'atenció oncològica. El voluntariat. La participació dels metges en l'assistència sanitària als Països Catalans.

La història de la lluita contra el càncer a Catalunya
a càrrec de FRANCESC CASAS (Hospital Clínic)
dia 17, de 9 a 10

El 8 de novembre del 1985, en el Laboratori de Física de la Universitat de Würzburg, W.C. Röntgen (1845 - 1930) descobria un tipus de raigs desconeguts que passà a anomenar raigs X, per aquesta mateixa natura misteriosa. Pocs mesos després, el 23 de gener del 1896, en feia la primera demostració pública de la seva capacitat per veure a dins dels objectes i dels cossos. La primera aplicació d'aquests raigs fou diagnòstica, fins que aviat se'n veié una possible aplicació terapèutica principalment antiinflamatòria i fins i tot anticancerosa. Una de les primeres curacions de neoplàsies cutànies referenciades a la literatura mèdica mundial és de molt aviat, del 1898.
La introducció a l'estat espanyol d'aquesta nova tecnologia fou a través de Catalunya. El Noticiero Universal de dimarts 11 de febrer del 1896 es feia ressò dels treballs amb els raigs X a la ciutat de Barcelona. El dia anterior s'havien fet les primeres radiografies a la Ciutat Comtal, a la seu de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona a càrrec del físic Eduard Fontserè. Gairebé coincidint en el temps, Cèsar Comas i Llaberia (1874 - 1956) feia també unes radiografies en públic de distints objectes. Presentarem còpies dels originals d'aquestes primeres radiografies.
Comas, sensible a les possibilitats que presentaven els raigs X es desplaçà aviat a França per adquirir la tecnologia més moderna per a començar a treballar en aquest camp. En col·laboració amb el seu cosí Agustí Prió i Llaberia (1873 - 1929) començaria una tasca caracteritzada per una gran dosi d'altruisme on les vessants de divulgació, treball i experimentació, presentada en múltiples comunicacions, impressionen avui per la pulcritud i la profunditat.
El desenvolupament de la roentgenteràpia, que després es coneixeria com radioteràpia i finalment com a oncologia radioteràpica, en la primera dècada del segle XX es desenvolupà principalment en el terreny dermatològic per la poca penetració dels raigs X obtinguda pels vells tubs amb poques desenes de quilovoltatge.
A partir del 1914 amb el tub de Coolidge, que permetia produir major quilovoltatge en les dues dècades següents i seguint els principals corrents europeus (francès i alemany principalment), es desenvolupa a Catalunya la radioteràpia profunda en el tractament de les neoplàsies ginecològiques. Coincidint en el temps es realitzen les primeres campanyes de divulgació anticanceroses. L'esclat de la Guerra Civil espanyola atura també el desenvolupament capdavanter en la lluita contra el càncer al nostre país, sense aconseguir una inicial recuperació a partir dels anys cinquanta amb l'arribada a Barcelona de la primera bomba de cobalt. Més endavant, a la darreria de la dècada dels seixanta, s'introdueix la quimioteràpia a l'estat espanyol a través dels treballs pioners de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, especialment de la mà dels doctors Subias i Tuca. D'una manera molt lenta es va desenvolupant el megavoltatge a Catalunya i, malgrat que Catalunya comença a disposar de traspassos i autonomia total en Sanitat des de la fi dels setanta, la pèssima negociació dels recursos fa que no sigui fins ben entrada la dècada dels noranta que Catalunya comenci a poder comptar amb dotacions de radioteràpia per a tractar de manera moderna i adequada els ciutadans.

Epidemiologia descriptiva del càncer
a càrrec de JOSEP M. BORRÀS (director del Pla director d'Oncologia)
dia 17, de 10 a 11

La recerca en biologia molecular
a càrrec de RAMON MANGUES (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 17, d'11 a 12

Els assajos clínics a Catalunya
a càrrec de CATERINA MADROÑAL i ALFONS MODOLELL (Clínica Corachan)
dia 18, de 9 a 10

El Pla d’Atenció Oncològica
a càrrec de MARINA GELI (consellera de salut, GdC)
dia 18, de 10 a 11

L’oncologia radioteràpica
a càrrec de JORDI CRAVEN-BARTLE (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 18, d'11 a 12

L’oncologia mèdica
a càrrec de PERE GASCON (Hospital Clínic)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11

Les cures pal·liatives i les teràpies complementàries
a càrrec de XAVIER GÓMEZ BATISTE (ICO)
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12

La contribució de la medecina fonamentada en l'evidència a la millora de l'atenció oncològica
a càrrec de GERARD URRÚTIA (Centre Cochrane)
dia 20, de 9 a 2/4 d'11

La importància dels protons en el tractament del càncer
a càrrec de RAIMON MIRALBELL (Hospital Cantonal Universitari de Ginebra, Suïssa)
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12

El voluntariat
a càrrec de JOSEP MORELL i MIRÓ (president de la Federació Catalana d'Entitats Contra el Càncer)
dia 21, de 9 a 10

L'atenció a la diversitat religiosa en l’àmbit hospitalari
a càrrec de JOSEP M. FORCADA (metge i delegat episcopal per a la Patoral de la Salut, de l'arquebisbat de Barcelona)
dia 21, de 10 a 11

Els reptes ètics de l’atenció oncològica
a càrrec de JORDI CRAVEN-BARTLE (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 21, d'11 a 12

«Dieta, nutrició i malalties òssies»
a càrrec de SEBASTIÀ MANRESA (traumatòleg i professor de l'Escola d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB) i FREDERIC ESTEVA (tècnic ortopeda i col·laborador a l'Escola de Fisioteràpia Blanquerna, URL, i Àusies March de València)
dies 22 a 25, de 9 a 10

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
«L'economia dels Països Catalans: cap a un nou model de creixement?»
Coordinadora: ELISENDA PALUZIE (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

Quines perspectives de futur té l'economia dels Països Catalans? Definició dels trets bàsics de l'economia dels Països Catalans. Canvi en el seu model de creixement cap a una economia basada en la innovació, la recerca i el capital humà? El dèficit en les infraestructures públiques té efectes acumulatius negatius sobre aquest procés de creixement? Els efectes de l'envelliment de la població sobre el creixement. La relació creixement-conservació del medi ambient.

L’evolució del ‘pacte’ Catalunya - Govern espanyol (proteccionisme aranzelari a canvi de suport polític)
a càrrec d'ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 17, de 9 a 11

Absència d'unes relacions clares a l'actualitat, conseqüències per al creixement. D'una economia tancada a una economia abocada al exterior. L'obertura exterior com a motor del creixement i determinant de l'estructura industrial i de serveis del país. El sector exterior com a palanca del creixement. Els punts estratègics del nou model: comerç exterior, multinacionals ‘de butxaca' catalanes, presència de multinacionals estrangeres, nous instruments de promoció.

Visió política I
a càrrec d'ANTONI FERNÁNDEZ TEIXIDÓ (secretari de política econòmica de CiU)
dia 17, d'11 a 12

Els altres punts estratègics del nou model de creixement
a càrrec d'ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 18,de 9 a 11

Desenvolupament i equilibri territorial: de les oportunitats cícliques barcelonines a la falta d'infraestructures causada pel dèficit fiscal. El pes de la immigració. Impacte sobre la productivitat de l'economia catalana. Una productivitat que permet nous objectius i horitzons.

Les Illes. Perspectives de l'economia balear
a càrrec de JOAN MIR (UIB)
dia 18, d'11 a 12

El turisme ha estat el motor de la modernització econòmica i social, però, dins un context de dependència política, s'ha convertit en un factor desestabilitzador per al medi ambient i per a la identitat. L'economia balear és madura i cerca vies d'adaptació als nous reptes.

El camí a l’excel·lència dintre d’un nou model de creixement de l’economia catalana
a càrrec d'ALFONS ALMENDROS (UPF)
dia 19, de 9 a 11

Innovacions, plantejaments estratègics originals i visió de futur. El precedent de Frank Pearson i Carles Montañès el 1911.

Visió Política II
a càrrec de JOSEP HUGUET (exconseller de Comerç, Consum i Turisme de la GdC, ERC)
dia 19, d'11 a 12

Creixement i cohesió social
a càrrec d'ELISENDA PALUZIE (UB)
dia 20, de 9 a 11

Visió Política III
a càrrec de MARTÍ CARNICER (secretari general d'economia i finances, PSC)
dia 20, d'11 a 12

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — COMUNICACIÓ
«Reptes i oportunitats dels mitjans de comunicació comarcal»
Coordinació: CARLES PONT (UPF)
del 23 al 24 d'agost

Els mitjans de comunicació comarcals als Països Catalans tenen una sòlida tradició que es remunta al segle XVIII. La irrupció de les noves tecnologies i els canvis socials que plantegen els nous temps han generat nous reptes, però també grans oportunitats per a mitjans i professionals. En aquest curs coneixerem les principals capçaleres, els seus projectes i els canvis previstos als media d'àmbit local i comarcal.

Presentació del curs
a càrrec de CARLES PONT (UPF)
dia 23, de 9 a 2/4 de 10

Orígens, evolució i estat actual de la premsa comarcal
a càrrec de CARLES PONT (UPF)
dia 23, de 2/4 de 10 a les 11

Gavarres: una revista per a anar més lluny des de molt a prop. Una proposta innovadora de premsa comarcal
a càrrec d'ÀNGEL MADRIÀ (UPF, editor de la revista Gavarres ) i XAVIER CORTADELLAS (UdG, director de la revista Gavarres)
dia 23, d'11 a 12 del migdia

La proposta és explicar el funcionament d'una publicació àmpliament etnològica i popular, d'aparició semestral que, tot i que només es distribueix a l'àrea de les Gavarres i de l'Ardenya (Baix Empordà, Gironès i la Selva), té un tiratge de 4.000 exemplars i que, l'any 2005 fou considerada la millor publicació en català, de la mateixa manera que, el 2002, fou considerada com una de les tres millors noves publicacions en la nostra llengua. Nascuda amb la voluntat de deixar un testimoni escrit i gràfic de la gent de les Gavarres i de l'Ardenya o del territori del seu voltant, Gavarres inclou també el Baix Ter, el Montgrí i les planes veïnes. Revista de la gent i feta per la gent, compta amb més de cinquanta col·laboradors, tracta temes històrics, paisatgístics, lingüístics, gastronòmics, botànics, faunístics o de patrimoni, proposa un seguit d'excursions i d'indrets, publica a cada número un dossier (des del senglar, fins a l'aigua, passant pels oficis d'abans, per les dones de pagès o per la guerra o pel contraban) i comença sempre amb entrevistes i perfils o retrats dels protagonistes més humils, però també més reals del dia a dia i del nostre passat més recent. Gavarres vol preservar, però també vol rememorar i, vol sobretot ser present en la defensa de tot el que ens defineix com a col·lectivitat i com a poble. Gavarres vol anar més lluny des de molt a prop: una revista que es fa llegir.

La premsa local i comarcal del País Valencià. Síntesi històrica i situació actual
a càrrec de FRANCESC MARTÍNEZ (UV)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11

La premsa local valenciana, tal com la coneixem avui, és un fenomen que naix en la segona meitat del segle XX . Actualment s'editen quaranta-set periòdics venals locals i comarcals privats independents, escrits majoritàriment en català, entre els que destaquen El Punt , Crònica de la Vall d'Albaida, El Cresol , Ciudad de Alcoy, Canfali o Papers de l'Horta. Això no obstant, el mercat de la premsa local del País Valencià està dominat per les edicions comarcals dels grans diaris propietat de grans grups de comunicació estatals, com ara Levante-EMV , Información, Mediterráneo o Las Provincias. La premsa local autòctona és fluctuant i efímera. Des del 1996 ençà han tancat més de quaranta setmanaris en tot el territori valencià, i no s'ha consolidat una premsa d'edicions comarcals en català. Malgrat tot, aquesta premsa fa un important paper de normalització lingüística i descentralització informativa.

Els editors de premsa comarcal en l’actual entorn comunicatiu complex
a càrrec de JOAN CORBELLA (UPF)
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12 del migdia

L'entorn en què la premsa comarcal realitza la seva funció social i econòmica ha canviat extraordinàriament en els darrers deu o quinze anys. L'interès per la informació i la publicitat locals, la necessitat de créixer fora dels seus mercats tradicionals i la facilitat d'aprofitar la innovació tecnològica per a crear mitjans de comunicació (televisió, internet gratuïts), ha portat els grans grups comunicatius i empreses sense vinculació anterior amb la premsa comarcal a oferir els seus serveis allà on la premsa comarcal disposava d'un gran reconeixement social. La sessió farà un repàs a les característiques d'aquest nou entorn complex, i a les oportunitats i amenaces per a la premsa comarcal.

Taula rodona: La premsa comarcal a debat. Experiències
amb ESTANIS ALCOVER (UAB, El Punt , president de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal), GONÇAL MAZCUÑAN (UPF, director de Regió 7), ANTONI RIERA (Associació de Premsa Forana de Mallorca, director del setmanari Cent per Cent), RAMON QUERALT (director de Som Garrigues), JOSEP MARIA ARASA (UAB, director de La Veu de l'Ebre) i CARLES PONT (UPF) , moderador
dia 24, a les 5 de la tarda

«La ràdio en català: balanç als trenta anys de la represa»
a càrrec d'ENRIC FRIGOLA (director adjunt de Catalunya Ràdio)
(amb el suport de Catalunya Ràdio)
dies 21 i 22, de 10 a 12

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — FILOSOFIA
«Jocs d'identitat a l'actual vida europea»
Coordinació: JORDI SALES i CODERCH (UB)
del 17 al 20 d’agost, de 10 a 12 del migdia

«Les internacionals polítiques i l’actual vida europea»
La internacional socialdemòcrata
a càrrec de PAU SOLANILLA (PSC)
dia 17, de 10 a 2/4 d'11

La internacional democratacristiana
a càrrec de JOSEP M. PELEGRÍ (UDC)
dia 18, de 10 a 2/4 d'11

L'esquerra verda
a càrrec de JOAN SAURA (ICV)
dia 19, de 10 a 2/4 d'11

La internacional liberal
a càrrec de CARLES A. GASÒLIBA (CDC)
dia 20, de 10 a 2/4 d'11

«Jocs d’identitat a l’actual vida europea»
a càrrec de JORDI SALES (UB)
del 17 al 20 d'agost, de 2/4 d’11 a les 12

L'objecte del curs és analitzar les arrels filosòfiques com a doctrines, actituds i vocabularis que conformen les bases de l'actual vida europea. Els components de la vida europea plantegen possibilitats d'identificacions diverses als seus ciutadans. Aquesta diversitat està regida per algunes idees força: l'Estat de dret? la llibertat de consciència? el domini tecnològic? la dignitat del ciutadà.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ANTROPOLOGIA
«Les tradicions africanes : velles cultures, fràgils democràcies»
Coordinador: FERRAN INIESTA (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

El curs vol desfer el tòpic que veu en les antigues tradicions el gran obstacle per a la millora dels països africans. S'estudiaran exemples significatius, a les diverses regions continentals (joola a Senegal, basaa a Camerun, sakalava a Madagascar), on veurem l'arrelament i la vitalitat de molts sistemes precolonials, i sovint el seu tarannà constructiu o la seva capacitat per a resoldre conflictes. També s'analitzaran els comportaments estatals i el seu recent acostament a les autoritats tradicionals (Uganda, Moçambic, Sud-àfrica).

El món tradicional africà
a càrrec de FERRAN INIESTA (UB)
del 17 al 20, de 9 a 10

El concepte de tradició: fets i debats. Un model de referència: l'antic Egipte. L'islam a l'Oest africà: sufís i reformistes. Les tradicions a la regió equatorial: els basaa. Societat civil, al sud del Sàhara.

Poder estatal i autoritat tradicional
a càrrec d'ALBERT ROCA (UdL)
del 17 al 20, de 10 a 11

El concepte de democràcia: fets i debats. Les tradicions segons el model del despotisme oriental. El Moçambic independent i l'autoritat tradicional. L'estat malgaix modern i els antics poders. African Renaissance: el festeig a les tradicions.

Identitat ètnica i models tradicionals
a càrrec de JORDI TOMÀS (ISCTE, Lisboa)
del 17 al 20, d'11 a 12

Coordinació: JAUME RENYER (URV)
del 17 al 21 d'agost

Els esdeveniments polítics d'Euskalherria l'any passat i enguany (refús del Congrés espanyol al Pla Ibarretxe i alto el foc permanent d'ETA) obren perspectives per a una recomposició del mapa polític basc vigent des de la transició ençà i assenyalen el camí cap a una majoria social i política favorable a la sobirania nacional que cerca fórmules de consens internes i de negociació amb l'Estat que la facin possible.

Perspectives de l'esquerra abertzale després de l’alto el foc d’ETA
per PERNANDO BARRENA
dia 17, de 9 a 11 del matí

Una perspectiva nacional catalana sobre el procés polític basc
per JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA (president d'ERC)
dia 18, de 9 a 11 del matí

El País Basc i Catalunya són els referents nacionals, sense estat, més importants de la península ibèrica. Aquesta circumstància—l'existència d'un sistema de partits característic, una elevada consciència col·lectiva i una llengua nacional pròpia—els singularitza. Des de les primeres expressions nacionals reivindicatives d'un país i de l'altre, fins als nostres dies, les relacions entre aquestes dues realitats nacionals s'han mogut entre la complicitat i el mimetisme, més que no pas entre la col·laboració organitzada i una estratègia comuna, davant el mateix adversari. Recels i desconeixements mutus, així com admiracions i simpaties, s'han manifestat també al llarg de la història. El procés de pau que ara s'hi viu pot ser analitzat amb ulls catalans d'avui, conservant sempre la mirada llarga sobre la història passada.

Balanç del Pla Ibarretxe
a càrrec de XABIER EZEIZABARRENA (PNB)
dia 19, de 9 a 11 del matí

El dret de decidir, base del nou procés polític d’Euskalherria
per MARTIN ARANBURU (membre del Fòrum de Debat Nacional)
dia 20, de 9 a 11 del matí

Taula rodona: Punts de contacte entre la reivindicació nacional basca i catalana
amb TONI STRUBELL, GORKA KNÖRR i MARTXELO OTAMENDI
dia 21, a les 12 del migdia


«Autonomies, autodeterminació, independència: compatibilitats i antagonismes»
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
dies 23 i 24, de 10 a 11

Al voltant de la qüestió nacional hi ha un garbuix de conceptes—els esmentats al títol i, encara, ‘federalisme’, ‘nacionalisme’, ‘sobiranisme’...—que cal usar adequadament. Especialment aquells que signifiquen o que impliquen una concreció política de la reivindicació nacional, com alguns o tots els del títol. I especialment, també, si ens ho mirem des d'una perspectiva independentista.
Sobre tots aquests termes, és important esbrinar les diferents definicions teòriques i les diferents pràctiques que se'n deriven, les compatibilitats o incompatibilitats entre ells. Per exemple, cal saber contestar la pregunta: quan l'autonomisme és compatible amb l'independentisme? O aquesta altra: quina relació hi ha entre autodeterminació i independència? O encara: què és la sobirania? I el sobiranisme?

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — HISTÒRIA
«Perfils del passat. Una història de Catalunya des de les biografies»
Coordinador: ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost

Curs de repàs de les biografies de personatges de la nostra història (alguns més coneguts, altres que seran una certa sorpresa). Més enllà de les grans categories històriques, en els darrers anys la historiografia s'ha tornat a fixar en les biografies. Però no per tornar al vell sistema de les ‘figures il·lustres’, sinó per fer, a partir del personatge, més comprensible el món en què va viure.

Les biografies, una altra manera d’explicar la història
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 17, de 9 a 10

Josep Irla, el president desconegut
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 17, de 10 a 11

Alfons d’Aragó, el bastard que pogué regnar?
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 17, d'11 a 12

Joan de Margarit, l'heroi controvertit
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 18, de 9 a 10

El general Cabrera i el món del carlisme
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 18, de 10 a 11

Antoni d’Armengol, baró de Rocafort. La noblesa i la Guerra dels Segadors
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 18, d'11 a 12

El més gran bandoler català i el més desconegut: Antoni Roca
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 19, de 9 a 10

Joana Massissa, veritat històrica i llegenda
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 19, de 10 a 11

Francesca Bonmaison, una afirmació de la dona
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 19, d'11 a 12

Caterina Suárez de Figueroa, duquessa de Cardona. La noblesa i la Guerra dels Segadors
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 20, de 9 a 10

Antoni de Capmany i els límits del pensament il·lustrat
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 20, de 10 a 11

Pere Bosch i Gimpera, universitat i política
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 20, d'11 a 12

ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA
Coordinació: JOAN BORJA (Universitat d'Alacant)

«Llengua, educació i mitjans de comunicació. Balanç, reptes i perspectives als cent anys del Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana»
Coordinació: JOAN BORJA (Universitat d'Alacant)
del 17 al 20 d'agost

Als cent anys de l'històric Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana, l'efemèride invita al balanç –aproximatiu, panoràmic, documentat i interdisciplinari- respecte de la situació social del català després de les revolucions de l'educació, de la tecnologia i de la informació. Aquest curs proposa fer aquest balanç des de perspectives filològiques, pedagògiques, periodístiques, literàries i sociolingüístiques.

Llengua catalana: aproximació històrica i interpretació sociolingüística
per JOAN BORJA i SANZ (UA)
dia 17, de 9 a 12

Escola i llengua als Països Catalans
per JOSEP M. ESCOLANO LÓPEZ (UA)
dia 18, de 9 a 12

Anàlisi crítica del discurs: llengua i mitjans de comunicació
per LAIA CLIMENT i RAGA (UJI)
dia 19, de 9 a 12

El periodisme en català: situació actual i perspectives de mercat
per JORDI FORTUNY (periodista)
dia 20, de 9 a 12

«L'aportació de Pompeu Fabra al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana»
a càrrec de LLUÍS MARQUET
del 21 al 25, de 9 a 10

a càrrec de TIL STEGMANN (Univ. Frankfurt)
del 17 al 19 d'agost, d'11 a 12

Saber llegir noves llengües que estiguin emparentades amb les que coneixem és molt més fàcil del que es pensa: es pot fer gairebé immediatament. Cal, però, desenvolupar unes tècniques de com fer el transfer d'una llengua a l'altra i prendre consciència del perquè això funciona. El mètode EuroCom posa a disposició aquestes tècniques i fa que en quatre dies puguem començar a anomenar-nos lectors plurilingües, llegint textos en occità, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard o romanès i obrint-nos pas al costat romànic de l'anglès o d'altres llengües. Visiteu www.eurocomresearch.net per imprimir-vos una introducció general EuroCom o, millor, feu-vos amb el nostre llibre complet en català que podeu trobar en dotze llibreries de tots els països catalans (us n'envio la llista si em feu un correu a tilstegmann@em.uni-frankfurt.de) i que us servirà per aprofitar millor el curset.

«Llengües i política lingüística a la Unió Europea»
a càrrec de BERNAT JOAN i MARÍ (sociolingüista)
dies 24 i 25, de 10 a 11

1. Aproximació a una classificació sociopolítica de les llengües d'Europa: llengües de tractat, llengües minoritzades, minories lingüístiques, llengües minoritàries...
2. Polítiques aplicables a cada tipologia de llengües: oficialitat lingüística a nivell europeu, oficialitat a nivell ‘regional’, transmissió patrimonial, ‘respecte i protecció'’...
3. Existeix una política lingüística europea? Polítiques estatals i polítiques de la Unió Europea. La Carta Europea de les Llengües Minoritàries, les Llengües de Tractat... El cas del català, el basc i el gallec.
4. Entorn de la protecció de llengües: Carta Universal dels Drets Lingüístics (Barcelona 1996).

«Preguntes i respostes sobre sociolingüística bàsica»
a càrrec de GABRIEL BIBILONI (UIB)
del 22 al 25, de 9 a 10

En aquest curset, adreçat a joves preuniversitaris, tractarem de donar resposta a un conjunt de preguntes de caràcter sociolingüístic que un ciutadà de cultura mitjana del nostre país es formula quotidianament. El contingut oscil·larà entorn de quatre temes bàsics (un per a cada dia) i mirarem d'esbrinar les solucions a partir del diàleg i del mètode participatiu.

1. 1. El català és una llengua minoritària? Per què algunes llengües es diuen ‘minoritàries’ si tenen molts més parlants que altres llengües que no s'hi consideren? Què són les majories i les minories?
2. 2. Per què els catalanoparlants són bilingües i els hispanoparlants més aviat no? Què és el bilingüisme unilateral? Què són les normes de tria i d'ús lingüístics? D'on surten i com s'aprenen? Qui les controla? Quins efectes tenen?
3. 3. Per a què serveix un Estat? Com actuen els Estats en la promoció i protecció de les llengües? Què volem dir quan diem ‘comunitats lingüístiques sense Estat’? És possible un Estat que assumeixi i protegeixi diverses llengües per igual?
4. 4. Per què el valencià (i el balear) és català? Amb quins criteris es defineix què és una llengua? Quin paper hi tenen l'estructura lingüística, el nom, la normativa i l'estàndard? Per què hi ha secessionisme a la comunitat lingüística catalana?

ÀREA D'HUMANITATS — LITERATURA
Coordinació: JOAN BORJA (Universitat d'Alacant)

«Escriptors al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)»
Coordinació: JOAN BORJA (Universitat d'Alacant)
amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes
del 21 al 25 d'agost

Aquesta àrea presenta el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906 com a primer acte organitzat amb la voluntat d'aplegar representants de tots els Països Catalans (pràcticament només havia tingut com a precedent les Festes de Banyuls de la Marenda de l'any 1883, amb Jacint Verdaguer al capdavant). En aquesta àrea volem ressaltar les figures literàries que hi assistiren i completar-ho amb altres autors que publicaren obres importants aquest mateix any.

Josep Blazy, Juli Delpont i Esteve Casaponce
per MIQUELA VALLS (Universitat de Perpinyà)
dia 21, de 9 a 2/4 d'11

El 1906, l'organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana accelerà la creació a Perpinyà de la Société d'Études Catalanes. El seu programa era de fomentar la represa literària del català, i la seua primera acció fou de trobar representants rossellonesos per a les diferents àrees del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Mossèn Blazy (1878 - 1933), que estava traduint el Canigó, Juli Delpont (1865 - 1924), autor d'antologies, i el contista mossèn Esteve Caseponce (1850 - 1932) foren tres d'aqueixes veus catalanistes del nord.

Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
dies 21, de 2/4 d'11 a les 12

Àngel Ruiz i Pablo
per JOSEFINA SALORD (Institut Menorquí d'Estudis)
dia 22, de 9 a 2/4 d'11

La participació d'Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, 1865-Barcelona, 1927) al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana impulsà la dimensió adquirida, des del tombant de segle, com a referent de la literatura catalana a l'illa gràcies a l'edició de l'obra costumista Per fer gana (1895) i a les relacions amb el món cultural mallorquí a través de les col·laboracions a La Almudaina i a l'amistat amb Joan Alcover i Antoni M. Alcover. Tot i que combinà l'adscripció al regionalisme conservador amb una producció bilingüe, l'edició de la seva obra narrativa a la Biblioteca Popular de L'Avenç el 1910 i a la Biblioteca Literària el 1928 el consagrà com el primer escriptor menorquí de la literatura catalana contemporània. Resseguir la seva trajectòria permetrà de revisar aquesta valoració tot situant-les dins el context cultural menorquí.

Joaquim Ruyra
per LLUÏSA JULIÀ (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana)
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12

Teodor Llorente
per VÍCTOR GÓMEZ LABRADO (Fundació Joan Fuster)
dia 23, de 9 a 2/4 d'11

La participació de Llorente al Congrés: el prestigi d'una venerable figura. Els altres valencians al Congrés: dels versos a la investigació sobre la llengua, l'aportació del pare Lluís Fullana. Llorente l'any 1906. Els darrers anys de la seua vida. Llorente vist pels altres: els joves poetes del 1909, la República de les Lletres (1936), Joan Fuster, Sanchis Guarner, Rafael Roca Ricart. Un balanç: la llengua culta abans i després de Llorente; el contrast amb la vigència oral de la llengua catalana a la ciutat de València.

Frederic Mistral
per JAUME FIGUERAS i TRULL (Arxiu Occità, UAB)
dia 23, de 2/4 d'11 a 12

Joan Maragall
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11

Àngel Guimerà
per RAMON BACARDIT
dia 24, de 2/4 d'11 a 12

Després de la mort de Jacint Verdaguer, Guimerà era la figura viva més representativa de la renaixença, per sobre de Narcís Oller, que mai no va tenir la dimensió popular i simbòlica dels seus dos coetanis. El 1906, a més, la seva fama com a autor de prestigi internacional estava ja consolidada i es pot dir que havia fet el millor de la seva obra. Davant la seva personalitat els autors noucentistes adoptaren una actitud condescendent, i així, tot i valorar-lo com a creador d'un teatre català de nivell literari, el subestimaren com a creador de llengua literària, entre altres coses perquè el seu model lingüístic era considerat massa ‘popular’. En la meva aportació, contrastaré la dimensió pública de l'autor, vist com a model per al gran públic i em referiré a la seva llengua literària, més moderna i acurada del que els noucentistes li volien reconèixer.

Antoni Ciuffo i Joan Palomba
per CARLES SECHI
dia 25, de 9 a 2/4 d'11

Llorenç Riber i Gabriel Alomar
per JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
dies 25, de 2/4 d'11 a les 12

«1906-2006: centenari d'Horacianes de Miquel Costa i Llobera, Pilar Prim de Narcís Oller i Les multituds de Raimon Casellas»
per JOAN ALEGRET (UIB)
del 17 al 20, de 9 a 10

ÀREA D'HUMANITATS — MÚSICA
«El patrimoni musical català: compositors, intèrprets i vida musical»
Coordinador: JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 25 d'agost

Els cursos d'enguany volen presentar diversos exemples de la recuperació del nostre patrimoni musical en diferents àmbits. Des de les figures cabdals de la composició fins als intèrprets o el teixit social, es vol reflexionar sobre el passat, el present i el futur d'una vida i una personalitat musical molt activa, que ha de tenir el seu lloc i ha de complir la seva funció en un entorn globalitzat. Com a complement del programa, hi haurà els concerts de la soprano Olga Miracle (obres d'Enric Morera i Eduard Toldrà, dia 20, a l'església de Catllà), el pianista Joan Moll (obres de Pere Miquel Marquès, Miquel Capllonch, Antoni Torrandell, Baltasar Samper, Joan Maria Thomàs i Jaume Mas Porcel, dia 21, a l'església de Catllà), el Cor el Micalet (obres de Matilde Salvador, dia 23, a l'Església de Sant Pere, de Prada) i l'Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans, sota la direcció de Salvador Brotons (obra simfònica inèdita d'Enric Morera i una obra de Manuel Palau, dia 24, a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà).

Enric Morera, compositor polièdric
a càrrec de JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)
dia 21, de 9 a 12, dies 23 i 25, d'11 a 12

Un dels compositors més importants de la música catalana, i un dels més desconeguts. A més de la seva rica i decisiva producció sardanística i coral, Morera té una important producció simfònica, operística, de música de cambra i cançó, que cal descobrir i no oblidar. A més, tingué un paper clau en el terreny de la gestió i la promoció musical durant els anys del modernisme.

Intèrprets catalans
a càrrec de JAUME COMELLAS i COLLDEFORNS (UPF)
dia 22, de 9 a 12, i dia 23, de 9 a 11

Oferirem una visió biogràfica de quatre figures cabdals de la música catalana del segle XX , tots ells precisament destacats intèrprets, així com les relacions que mantingueren entre ells, a fi d'ajudar a configurar una visió general de tota una època. Són: el guitarrista Miquel Llobet, el violoncel·lista Pau Casals, el director Eduard Toldrà i la soprano Victòria dels Àngels. A cadascun d'ells dedicarem una sessió d'una hora, llevat de Victòria dels Àngels, a qui correspondran les dues del programa del dia 23. La raó és, ultra la seva indiscutible categoria artística i la grandesa de la seva persona, la immediatesa del seu traspàs—un any i mig—, que dota la seva figura d'un interès particular. Hom intentarà abordar la doble dimensió artística i cívica i llur paper específic com a estendards de la cultura musical catalana. També, en els casos en què això és més evident—Casals i Victòria dels Àngels—, les relacions amb Prada. Reforçarem les lliçons amb il·lustracions.

Debat: Els nostres compositors han existit mai?
amb SALVADOR BROTONS (director d'orquestra), JOAN MOLL (pianista), JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB), JAUME COMELLAS (director de Revista Musical Catalana ) i DANIEL CODINA (prior de Cuixà)
dia 22, a les 5

Wolfgang Amadeus Mozart: 250è aniversari del seu naixement (1756-2006)
a càrrec de JOAN VIVES (Catalunya Música)
dia 24, de 9 a 12, i dia 25, de 9 a 11

Els aniversaris són una excusa meravellosa per apropar-nos i conèixer millor la dimensió personal i l'aportació dels grans noms en majúscules del passat. És per això que el 250è aniversari del naixement de W. A. Mozart ens empeny a través d'aquest seminari a aprofundir en el seu temps, la seva personalitat i sobretot a cercar les claus que fan de les seves composicions un referent de vàlua extraordinària en el marc de la història general de la música. L'evolució d'una obra que més enllà de la seva aparença sonora equilibrada, cristal·lina i formal, ens ofereix un enginy i una paleta expressiva de profunda riquesa en el sentit més ampli. El fil cronològic ens servirà per organitzar, comentar i entendre l'aportació d'aquest músic universal en el marc del seu temps i el seu context musical.

Introducció i la formació del geni
El context mozartià.
El final del barroc. Els corrents preclàssics van acomiadant progressivament l'imperi del baix continu. Frederic ‘el Gran’ de Prússia, L'orquestra de Mannheim, la reforma de Gluck, Franz Joseph Haydn, la simfonia i el quartet... L'apèndix: Catalunya en els temps de Mozart.
Introducció i etapa de Salzburg (1756-1781). Viena i l'adveniment del classicisme. Els Mozart de Salzburg. El nen prodigi. Els viatges: formació i influències. La música social. Darrers anys al servei de l'arquebisbe Colloredo. El darrer viatge a França via Mannheim, l'estrena d'Idomeneo a Munic, el cop de peu i Viena.

Els anys daurats i la fi
Etapa de Viena (1781-1791). La maduresa prematura. L'apoteosi d'una producció amb convicció: l'escena i el concert. De l'èxit a la inestabilitat.
1791, els últims moments. Els darrers esdeveniments musicals i biogràfics. El Rèquiem. Una mort de pel·lícula. La perennitat de la seva obra.

ÀREA D'HUMANITATS — ART
«Art i societat: l'art una acció transformadora (II)»
Coordinadores: TÀNIA COSTA (UAB) i ANNA PUJADAS (UPF)
del 21 al 25 d'agost

Hi ha creadors que conceben l'art com a acció transformadora de l'individu i de la societat. El material que treballen no sempre té substància física. La vivència, el record, els esdeveniments, els volers, els desitjos, tot això pot ser el material de l'artista: «Una actitud pot ser la forma, un comportament pot ser el contingut». Es proposen les ponències de creadors que amb la seva obra i la seva posició vital plantegen una intervenció en l'articulació de la societat.

I ara com li explico?
a càrrec de MAJA CECUK
dia 21, de 9 a 12

Els mitjans de comunicació apel·len, cada cop més, a les pors i a l’instint de supervivència a través de la presentació catastròfica dels fets. Les vivències dels altres només són notícia quan perjudiquen el nostre món del benestar, o formen part d'ofertes turístiques. Quan desapareix l'exotisme també desapareix el negoci. Per aquesta raó es parla més de les diferències que no pas de les coses que ens uneixen. I tot això darrera d'un vel d'ignorància promoguda pel totalitarisme i la prepotència etnocentrista. Us proposo jugar a ser els altres.

Temps real: a les palpentes entre la definició i la indefinició
a càrrec de JOSEP MANUEL BERENGUER
dia 22, de 9 a 12

Quan penso una obra artística, dirigeixo l'atenció vers coses com ara la discontinuïtat o l'infinit, la granularitat, la selecció natural, les màquines de Turing i altres autòmats, el que pot ser dit i pensat, la fugacitat de la forma, la vida —la natural i l'artificial— i la intel·ligència —la natural i l'artificial—, el temps, la percepció, l'autoorganització, la transmissió d'informació —en i entre els organismes naturals, així com en i entre els dispositius artificials—, els processos de generació de sentit, la memètica i la genètica, l'evolució de la matèria, la transcendència, la mort, l'aparició del sentit de l'ètica, la distribució igual dels recursos energètics del planeta i en moltes altres coses que ara mateix no estan presents en la meva actualitat conscient.

Accions com a processos personals dins de l'Art?
a càrrec d'ÀNGEL PASTOR i MALGOSIA BUTTEWICK
dia 23, de 9 a 12

a) Realitzarem un recorregut per algunes de les nostres obres o projectes.
b) Plantejarem una introducció al caire processual de l'Art d'Acció: l'acció com a experiència compartida en temps real entre l'artista i el públic; l'acció com a mitjà de recerca i d'experimentació lliure; l'acció com a procés de relació intersubjectiva; l'acció com a procés de relació amb l'entorn o context.
c) Desenvoluparem una part pràctica amb performances i vídeo-performances a l'espai.
d) Finalment, proposarem un debat obert als alumnes a partir d'algunes preguntes o qüestions puntuals: on s'esdevé l'acció? On comença i s'acaba la experiència de l'acció? Com es viu la hibridació lingüística en el nostre cas personal? etc.

La visualització de la interacció
a càrrec de MAR CANET
dia 24, de 9 a 12

Jove artista dels nous mitjans digitals. Fa un any que ha engegat una recerca sobre la relació entre art, noves tecnologies i informació. Ho aplica a la borsa en col·laboració amb un economista i un artista plàstic en un projecte anomenat Derivart. També ho aplica a l'intercanvi d'informació a través dels correus electrònics en un projecte titulat Nodemail en el qual estudia la manera de fer visibles aquests fluxos d'informació.

Projecte HOME. El fotògraf a través de l'espai suburbà
a càrrec de PERE GRIMAU
dia 25, de 9 a 12

Els espais involuntaris que genera la societat en la seva expansió pel territori podrien ser els llocs per a una espiritualitat del nostre temps? La fotografia i l'expansió suburbana són dues maneres de relacionar-se amb el territori. El fotògraf, en aquest cas, accepta les condicions del caos urbanístic amb l'objectiu de pensar l' espai i la manera que l'home té de recrear-lo. Les imatges cerquen un recer, un espai humà entre els homes. L'artista proposa intervenir en les conjuntures urbanes del nostre territori a través de les seves imatges.


«Estètica de la guerra o l’art de fer-ne un espectacle (l’Art Nou a debat)»
a càrrec d'ARNAU PUIG
dies 18 i 19, de 10 a 11

Si la guerra implica un conjunt de decisions instantànies a prendre i d'actituds perquè aquelles opcions siguin efectives, això demana i imposa un seguit de formes a través de les quals la guerra es manifesta. Aquest és exactament el principi de l'art: un impuls, una idea, un objectiu i la seva realització; això concretat pels o amb els mitjans que s'escullin. Les imatges que en resulten ho corroboren. La similitud amb l'art contemporani és més frapant perquè no se sap mai si l'obra és ja feta abans o només s'assoleix al final.


«Tipografia»
dia 19
amb el suport de l'Ajuntament de Ripoll

Els orígens i l’evolució de l’escriptura manuscrita al llarg de la història
a càrrec d'ORIOL MIRÓ i GUINOVART (cal·lígraf)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11

Eudald Pradell, un tipògraf ripollès del segle XVIII
a càrrec d'ALBERT CORBETO i ANDREU BALIUS
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12

Presentació del projecte i l’exposició Scriptorium de Ripoll i del Taller d’Escriptura Medieval, que se celebraran a Ripoll el mes de setembre del 2006
a càrrec de RAMON PRAT (regidor de turisme i cultura de l'Ajuntament de Ripoll) i d'ANTONI LLAGOSTERA (president del Centre d'Estudis Comarcal del Ripollès)
dia 19, a les 6 de la tarda

ÀREA D'HUMANITATS — AUDIOVISUAL
Coordinadora: ENCARNACIÓ SOLER i ALOMÀ (Cinema RESCAT)
del 21 al 25 d’agost

«Memòria històrica del cinema republicà»

El 14 d'abril del 1931, amb la proclamació de la II República, s'obria una porta a una prometedora transformació social que canviaria les relacions entre els homes i les dones, atorgant-los uns drets que sempre els havia estat negats, oferint atenció a la infància, amb una renovació pedagògica en el si de les escoles públiques, capdavantera arreu; servant per al conjunt de la població l'extensió sanitària, creant un marc obert a un nou sentit social de llibertat. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, amb la insurrecció feixista del 18 de juliol del 1936, es frustraren i tallaren d'arrel vides i esperances, transformacions i canvis, i quedà palès, el 1939, quin hauria de ser el nou model de societat que imperaria durant llargues dècades. El cinema a Catalunya es convertí en una eina poderosa de diversió i d'instrucció durant l'etapa republicana, just quan el cinema sonor estava a les beceroles, mentre que a la guerra civil fou portadora d'un missatge primer esperançat i després punyent i desesperat de la República que maldava per resistir davant l'avanç del feixisme.
L'Àrea de Cinema de l'UCE no pot romandre aliena a la commemoració del 75è aniversari de la Proclamació de la II República, com tampoc al record de la data de l'esclat de la Guerra civil, fa setanta anys, i oferirà un repàs al cinema que a Catalunya es féu durant aquesta etapa que anà de la victòria a la derrota.
Un altre curs anirà dedicat al cinema d'animació a Catalunya, des dels orígens fins als creadors que avui porten a la pantalla les propostes més agosarades, així com un curs dedicat específicament a entendre el llenguatge cinematogràfic, de la mà d'un dels professionals catalans, dels joves valors sorgits de les noves escoles de cinematografia que avui duen les seves produccions audiovisuals als festivals més prestigiosos.

El cinema a Catalunya de la II República a la fi de la Guerra Civil espanyola (1931-1939), de la victòria a la derrota
a càrrec de M. ENCARNACIÓ SOLER (doctora en història de l'art)
del 21 al 25, de 9 a 10

Llenguatge cinematogràfic
a càrrec d'ENCARNACIÓ SOLER (Cinema RESCAT)
del 21 al 25, de 10 a 11

Punts bàsics a desenvolupar en el curs:
1. Iniciar a l'alumne en el coneixement del llenguatge audiovisual des del punt de vista de la narrativa i aprofundir en el concepte de gramàtica des del triangle format per guió-direcció-muntatge.
2. El guió cinematogràfic: guió literari i guió tècnic, on comença un i on acaba l'altre. Introducció al concepte de pla, escena i seqüència. Introducció al concepte d'estructura clàssica i alternativa.
3. Recursos de planificació: tipologia de plans i del seu ús. La llei d'escala. El camp i el contra-camp visual. La llei de l'eix. Els moviments de càmera.
4. Els elements bàsics de narració que empren els diferents gèneres (comèdia, triller, drama, acció, etc.) El ritme visual i el tractament de "tempo" al llarg de la història del cinema.
5. La universalitat del llenguatge cinematogràfic com a eina de comunicació per a emetre un judici de valors: el cinema com a art més accessible i universal.

«El cinema d’animació a Catalunya: història i actualitat»

Abans del cinema, el precinema i la imatge animada
a càrrec de JORDI ARTIGAS (historiador de cinema, membre de la Societat Catalana de Comunicació de l’IEC)
dia 21, d'11 a 12

«Peraustrínia 2004» (1987-1989), el darrer llargmetratge de dibuixos en tècnica tradicional
a càrrec d'ÀNGEL GARCÍA (director del film)
dia 22, d'11 a 12

Panoràmica històrica del cinema d'animació català
a càrrec de JORDI ARTIGAS
dia 23, d'11 a 12

Tres generacions d'animació publicitària a Barcelona
a càrrec de DAVID CID (director de l'estudi Full Animation)
dia 24, d'11 a 12