XXXVII UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Societats en trànsit: memòria i futur


del 16 al 26 d’agost del 2005

Programa de cursos


ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«L'aigua i els reptes del futur»

Coordinador: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 22 al 26 d'agost

L'aigua, un bé indispensable, escàs i malbaratat és en l'actualitat un dels grans reptes de sostenibilitat de la societat. Als Països Catalans ha esdevingut darrerament un element mobilitzador contra el despropòsit del Plan Hidrológico Nacional. Tractarem la nova cultura de l'aigua, els nous coneixements del funcionament dels sistemes aquàtics, els indicadors de sostenibilitat de les conques hidrològiques (els casos de la Muga i de la Tordera) i la implementació de la directriu europea de l'aigua.

El seguiment de paràmetres socioecològics en conques fluvials mediterrànies. El cas de l’Observatori de la Tordera
per SÒNIA SÀNCHEZ (UAB)
dia 22, de 9 a 2/4 d'11 del matí

L'estudi de les comunitats de ribera s'ha convertit recentment en una de les claus per avançar en el coneixement sobre la dinàmica dels ecosistemes fluvials, i dins d'aquest context la nova Directiva Marc de l'Aigua defineix nous criteris de sostenibilitat amb l'objectiu de protegir els recursos hídrics tot abordant la necessitat de realitzar anàlisis de les característiques d'una determinada conca fluvial, dels seus ecosistemes i de les repercussions de l'activitat antròpica per a la valoració de l'estat ecològic a través de l'estudi dels indicadors. Sota aquesta premissa s'inscriu el projecte L'Observatori: Estació del Monitoreig d'Indicadors Socioecològics en Conques Fluvials Mediterrànies, una iniciativa feta realitat el 1996 a través d'un conveni de cooperació entre l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Celoni. La finalitat del projecte és la definició d'indicadors de l'estat dels ecosistemes i del nivell de sostenibilitat de la conca de la Tordera, considerant paràmetres biològics, hidrològics i socioeconòmics per a la identificació de tendències en la dinàmica dels ecosistemes fluvials i la periòdica avaluació del seu estat de conservació. La singularitat de l'Observatori es basa, doncs, en la interdisciplinarietat com a eina de treball per a la interpretació integrada dels processos biofísics i socioeconòmics.

Recursos hídrics, us ètic i sostenible de l'aigua a Sardenya
per ANTONI TORRE
dia 22, de 2/4 d'11 a 12 del migdia

La dimensió humana de l’ús de l’aigua
per ELENA DOMENE (UAB) i MARC PARÉS (UAB)
dia 23, de 9 a 12 del migdia

La nova cultura de l’aigua. La revolta de l’Ebre
per MANEL TOMÀS (Plataforma per la Defensa de l’Ebre)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11 del matí

La necessitat de l’aigua per a la conservació dels ecosistemes aquàtics: home, economia i natura
per EDUARD VICENTE (UV) i M. ROSA MIRACLE (UV)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

La Directiva Marc de l’Aigua a Europa i les polítiques de l’Aigua a Catalunya
per GABRIEL BORRÀS (Agència Catalana de l’Aigua, GdC)
dia 25, de 9 a 2/4 d'11 del matí

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Comunitat Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició.

L’Observatori de la Muga i el monitoreig d’ictiofauna
per LLUÍS BENEJAM (UdG)
dia 25, de 2/4 d’11 a 12

Verticalitzar el cicle de l’aigua. L’estat actual de la gestió de l’aigua a les Illes Balears
per ANTONI MARTÍNEZ i TABERNER (UIB)
dia 26, de 9 a 12 del migdia

«L’explotació del mar: reptes en l’aprofitament i la sostenibilitat dels recursos marins per a l’alimentació i la salut humanes»
Coordinació: Societat Catalana de Biologia (IEC)
del 22 al 24

Les dues cares de Janus de l’aqüicultura: necessitat de recursos marins i riscos ecològics
per FRANCESC PIFERRER (Institut de Ciències del Mar, CSIC)
dia 22, de 9 a 10

El ritme actual de les captures de la pesca i alhora la demanda de productes del mar plantegen el problema de la sostenibilitat dels recursos marins per al consum humà. En aquesta conferència es discuteix el paper de l’aqüicultura com a compensació de la producció marina, els seus sistemes de gestió i els avenços en la investigació en aquest camp.

La debacle de la pesca a tot el món
per JOANDOMÈNEC ROS (UB i IEC)
dia 23, de 9 a 10

Sobreexplotació dels caladors tradicionals, explotació de caladors allunyats i profunds, exhauriment d’estocs, extinció comercial d’espècies, efectes en cascada, esfondrament d’ecosistemes... Encara que en els mercats d’Occident no sembla que se’n notin els efectes, la situació de la pesca mundial és gravíssima, però encara poden ser més importants els efectes ecosistèmics.

Del benestar dels peixos a la salut de les persones i viceversa
per LLUÍS TORT (UAB)
dia 24, de 9 a 10

La producció industrial de peixos en sistemes d’aqüicultura implica un interès especial en la recerca de sistemes de prevenció de malalties i manteniment de l’estat de salut dels peixos. Aquests sistemes permeten que l’aqüicultura aporti uns aliments d’alta qualitat i interès per a la salut humana. Però no únicament cal assegurar la salut dels peixos com a aliments, sinó també fer una gestió adequada del benestar animal en les piscifactories.


ÀREA DE TECNOLOGIA — FÍSICA
«Relativitat i els altres treballs d'Einstein del 1905»

Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física, Institut d'Estudis Catalans)
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 22 al 26 d'agost

L'any 2005 ha estat proclamat “Any Mundial de la Física” per la importància que tingueren ara fa cent anys, el 1905, les tres publicacions d'Einstein sobre temes ben diferents, probablement el més conegut és el seu treball sobre la teoria de la relativitat. Però de fet, el Premi Nobel li fou concedit pel treball sobre l'efecte fotoelèctric, en què utilitzà la recent hipòtesi de Planck—considerat per aquest fet el pare de la física quàntica—de la quantització de la radiació. L'altre treball fou sobre el moviment brownià.
En el curs que proposem tractarem en profunditat d'aquests dos treballs d'Einstein, la física que contenen, les aportacions que representaren, les conseqüències que han tingut en la ciència i la tecnologia del segle XX.
Sobre el moviment brownià: els conceptes físics que conté, la transcendència que tingué ara fa cent anys, què representà com a avanç en el coneixement. I sobre l'efecte fotoelèctric, la seva interpretació i les conseqüències que molt més recentment ha tingut, com ara la utilització de l'energia solar fotovoltaica.

El jove Einstein: aspectes biogràfics
per EMMA SALLENT (UB)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11

Relativitat per a principiants: espai-temps, paradoxes i E=mc2 (I)
per ALBERT BRAMON (UAB)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12

Relativitat per a principiants: espai-temps, paradoxes i E=mc2 (II)
per ALBERT BRAMON (UAB)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

Einstein a Barcelona el 1923: ciència, amabilitat i calidesa
per EMMA SALLENT (UB)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12

Relativitat per a principiants: espai-temps, paradoxes i E=mc2 (III)
per ALBERT BRAMON (UAB)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

Molècules: les enigmàtiques danses brownianes
per EMMA SALLENT (UB)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12

Relativitat general: podem veure com la gravetat corba l’espai! (I)
per ALBERTO LOBO (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, CSIC)
dia 25, de 9 a 2/4 d’11

Ones o partícules? L’efecte fotoelèctric, interpretació d’Einstein del 1905
per NÚRIA FERRER (UPC i SCF)
dia 25, de 2/4 d’11 a 12

Una aplicació real de la Relativitat: GPS, cal realment fer les diferents correccions relativistes?
per VÍCTOR GRAU (UB)
dia 26, de 9 a 2/4 d’11

Relativitat general: podem veure com la gravetat corba l’espai! (II)
per ALBERTO LOBO (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, CSIC)
dia 26, de 2/4 d’11 a 12


ÀREA DE TECNOLOGIA — ARQUITECTURA
«Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans»

Coordinador: JOAN CURÓS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 17 al 21 d'agost

1. Arquitectura rural de Catalunya
per JOAN CURÓS (UPC)
dia 17, de 9 a 11

En la primera hora tractarem de les masies i en la segona dels edificis complementaris del mas: els porxos, les bordes, les barraques d’origen valencià, de vinya… Es farà referència als tipus d’edificis rurals des de la implantació i la relació amb el paisatge, la morfologia exterior, l’organització interior i les tècniques constructives i estructurals utilitzades per fer-los realitat. Així com també es tractarà del futur d’aquests edificis.

2. Arquitectura rural de les Illes (I)
per JAUME ANDREU (UIB)
dia 17, d’11 a 12

Les Illes Balears tenen una abundant i diversa arquitectura popular, amb unes característiques pròpies per a cada illa. Aquesta particularitat justifica que l’exposició dels continguts, quant a l’habitatge rural, quedi organitzada per illes. La primera sessió es dedicarà a Mallorca i la segona, a Menorca i Eivissa. En canvi, a la tercera veurem de manera conjunta, i més superficial, altres construccions relacionades amb l’explotació agrícola, ramadera, forestal etc., les quals també són elements importants de l’arquitectura popular rural.
Ens centrarem, per una banda, en els aspectes arquitectònics, tenint en compte els condicionants de tipus humà i físic. Igualment, se tendrà present la relació d’aquesta arquitectura amb el territori, amb el paisatge.

3. Arquitectura i paisatge rural dels Països Catalans
per JOAN PEYTAVÍ (UP)
dia 18, de 9 a 10

4. Control ambiental de l’arquitectura rural
per RAFEL SERRA i FLORENSA (UPC)
dia 18, de 10 a 12

5. Antropologia del paisatge medieval
per JORDI DE BOLÒS (UdL)
dia 19, de 9 a 11

6. Arquitectura rural de l’Alguer
per JOAN OLIVA (arquitecte)
dia 19, d’11 a 12

7. Arquitectura rural de les Illes (II)
per JAUME ANDREU (UIB)
dia 20, de 9 a 10

8. Necessitat de protecció del paisatge rural
per PEP RIERA (pagès)
dia 20, de 10 a 12

El paisatge rural es modificà durant molts anys a partir de l'evolució de l'economia agrària, després del descobriment de l'agricultura i la ramaderia. Exemples: l'aprofitament dels recursos al Pirineu amb un fort creixement de la població a començaments de l'edat mitjana o l'extensió de les vinyes arreu de Catalunya el segle XVIII.
Avui aquest paisatge rural depèn de les polítiques urbanístiques i del planejament i també de les polítiques agràries que s'apliquen. Les de casa nostra i les de la Unió Europea. I, que a partir d'aquestes i del procés de globalització, tinguem o no, un “paisatge” amb pagesos i ramaders, treballant-lo.

9. Antropologia de la masia
per JOSEFINA ROMA (UB)
dia 21, de 9 a 11

Sovint entenem la masia des de l’etnografia del desig que els primers investigadors projectaren com una visita al paradís perdut i encara no del tot desaparegut. Voldria, doncs, reflexionar sobre la ideologia del lloc sagrat de procedència que marca la identitat nacional, tot posant de manifest una sèrie d’escrits i autors que hi treballaren, com Vidal i Valenciano, Bosch de la Trinxeria, els components de l'Estudi de la Masia del Centre Excursionista de Catalunya i, naturalment, el treball de Carreras i Artau i Batista i Roca, amb el seu material gràfic tan ric i interessant alhora. També comptarem amb alguns textos com el qüestionari de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de començament del segle XX, i els estudis jurídics de Faus i Condominas i F. Martínez.
El retrobament amb aquests estudis per part de l’antropologia ens ha donat un panorama divers que ens fa prendre aquell entusiasme de les primeres recerques de manera matisada, tot emmarcant-lo dins d’una situació familiar, funcional, però acompanyada de greus disfuncions. La reflexió sobre la patrimonialització d’aspectes de la vida tradicional, ens portarà a un coneixement de com actuen aquests processos selectius de la identitat.

10. Llei de paisatge de Catalunya i catalogació d’edificis rurals
per JOAN GANYET (director general d’arquitectura i paisatge, GdC)
dia 21, d’11 a 12

En la ponència es farà una reflexió sobre l'evolució del paisatge i de l'ocupació del territori de Catalunya en les darreres dècades. S'explicarà com, després de l'aprovació de la Convenció Europea del Paisatge l'any 2000 a Florença auspiciada pel Consell d'Europa, s'ha obert una nova etapa. El Govern de Catalunya i la societat catalana fan passos en la consideració del paisatge en les polítiques públiques. Cal destacar l'aprovació de la Llei del Paisatge, la creació de l'Observatori del Paisatge i la preparació d'actuacions pilot de millora paisatgística.

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Coordinadors: JOSEP BERNABEU i MESTRE (UdA) i JOSEP MIQUEL VIDAL (IME)
del 17 al 21 d'agost

«Epidèmies del segle XXI: nous i antics problemes de salut»
Coordinadors: JOSEP BERNABEU i MESTRE (UdA) i JOSEP MIQUEL VIDAL (IME)
del 17 al 21 d'agost

1. Sessió introductòria on es plantejaran les característiques més destacades del panorama epidemiològic del nou segle i exposarem els objectius del curs.
2. Les lliçons de la història. Al llarg de diverses sessions s'abordaran els exemples històrics de problemes de salut que poden ajudar a entendre la problemàtica actual de malalties emergents i reemergents: des del problema de la pesta als problemes de salut lligats a la revolució industrial i a la internacionalització de formes de vida que comportà aquella circumstància (el còlera, la febre groga etc.), passant per la unificació epidemiològica que provocà el descobriment d'Amèrica
3. Les malalties infeccioses emergents. Des de la SIDA fins a la febre aviar, passant pel problema dels prions.
4. Les malalties i infeccions reemergents. Panoràmica general de la reemergència dels problemes de salut que estaven controlats o localitzats i que o bé s'han expandit o bé han reaparegut (còlera, paludisme, dengue, febre groga, tuberculosi etc.).
5. Les epidèmies per problemes o malalties no transmissibles: l'exemple més paradigmàtic pot ser el de l'obesitat (inclosa l'emergència de la coneguda com l'obesitat de la pobresa).
6. Epidèmies i desenvolupament: els reptes de la globalització.

«Les lliçons de la història (I)»
De la primera revolució agrícola al sorgiment del cicle epidemiològic de la pesta
per JOSEP BERNABEU (UA)
dia 17, de 9 a 10

Sota el signe de la pesta:malaltia i mort al món antic i medieval
per JOSEP MIQUEL VIDAL (IME)
dia 17, de 10 a 11

Pesta i salut pública: de la pràctica de la ‘morberia’ a la creació dels ‘llatzerets’ marítims
per JOSEP MIQUEL VIDAL (IME)
dia 17, d’11 a 12

«Les lliçons de la història (II)»
De la unificació epidemiològica de 1492 als problemes epidemiològics de la revolució industrial
per JOSEP BERNABEU (UA)
dia 18, de 9 a 10

Epidèmies i comerç marítim: febre groga i còlera a l’Europa mediterrània del segle XIX (el cas de Menorca)
per JOSEP MIQUEL VIDAL (IME)
dia 18, de 10 a 12

«Les malalties infeccioses emergents»
Paludisme al segle XXI: història d'una (re)emergència
per JOSEP BERNABEU (UA)
dia 19, de 9 a 10

D'altres epidèmies transmissibles: dels artròpodes als prions, passant pels virus i les bactèries
per JOSEP BERNABEU (UA)
dia 19, de 10 a 11

Les altres epidèmies: les malalties no transmissibles
per JOSEP BERNABEU (UA)
dia 19, d’11 a 12

«Les malalties infeccioses reemergents. Les lliçons de la història (III)»
Problemàtica general dels fenòmens de l'emergència i la reemergència de malalties transmissibles
per JOSEP BERNABEU (UA)
dia 20, de 9 a 10

Factors determinants de les infeccions emergents
per JORDI CASABONA (director del CEESCAT)
dia 20, de 10 a 11

La SIDA i altres infeccions de transmissió sexual
per JORDI CASABONA (director del CEESCAT)
dia 20, d'11 a 12

«Les epidèmies per problemes o malalties no transmissibles»
Entre la sobrealimentació i la pobresa: l'obesitat com a problema de salut emergent
per JOSEP BERNABEU (UA)
dia 21, de 9 a 10

Les altres epidèmies: les malalties no transmissibles (els accidents de trànsit)
per FRANCESC BETORET
dia 21, de 10 a 11

Sessió de cloenda: Epidèmies i desenvolupament: els reptes de la globalització
per JOSEP BERNABEU (UdA)
dia 21, d’11 a 12

«El dolor de peus, motiu d'infelicitat»
a càrrec de SEBASTIÀ MANRESA (UIB) i FREDERIC ESTEVA (Policlínica Miramar)
del 17 al 19 d'agost, de 9 a 10

El dolor de peus és un dels més insidiosos i incapacitants que pateix el ser humà «A qui li fan mal els peus, li fa mal tot» (Sòcrates). Temari del curs: canvis evolutius del peu derivats de la bipeclestació; anatomia del peu i mecanisme de marxa; defectes congènits i trastorns del peu en creixement; patologies del peu; peu i esport; història del calçat i de l’ortesi.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
«Societat del coneixement i país»

Coordinador: LLORENÇ VALVERDE (UIB)
amb el suport de la Fundació Observatori per a la Societat de la informació, de Catalunya
del 17 al 25 d'agost

Aquest seminari està dedicat a presentar i analitzar algunes de les iniciatives més rellevants en la incorporació a la Societat del Coneixement del nostre país. Entesa en el seu sentit més ampli, la Societat del Coneixement és el nou sistema d'organització social i econòmica que aprofita les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals per a millorar la productivitat i la qualitat de vida de la ciutadania. En aquesta nova organització, el coneixement, en totes les seves formes, hi té un paper central i sense cap casta de dubtes, en el nostre cas, parteix del fet indiscutible de la nostra identitat diferencial. És per això que cal que els Països Catalans, que no han quedar al marge d'aquest procés de canvi, identifiquin i emprenguin totes aquelles accions necessàries per a accedir als beneficis i les oportunitats que la incorporació a la Societat del Coneixement pot comportar amb vista a la nostra cohesió i projecció nacional, a la vegada que es conjurin els perills que, per a aquesta cohesió i projecció, poden significar la uniformització vinculada a les tecnologies digitals. La Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya té entre els seus objectius essencials la promoció del debat i la divulgació de la Societat de la Informació i del Coneixement al nostre país. I és des d'aquesta perspectiva que organitza i coordina aquest curs a l'edició d'enguany de l'UCE.

1. Catalunya a la Societat del Coneixement
per ORIOL FERRAN (STSI)
dia 17, a les 11 del matí

2. PUNTCAT: odissea d'un domini
per J.F. GRAS i A. ABRIL (Fundació PuntCat)
dia 18, a les 11 del matí

3. Alliberem la cultura per gaudir-ne
per IGNASI LABASTIDA (CCCAT)
dia 19, a les 11 del matí

4. Societat del Coneixement i país
per JOAN GONFAUS (Andorra)
dia 20, a les 11 del matí

5. Grans migracions a Programari Lliure: fal·làcia o realitat?
per CÈSAR FERNÁNDEZ (Universitat de Lleida)
dia 21, a les 11 del matí

6. Llibertat i esclavatge a la Societat de la Informació. Una perspectiva nacional
per MIQUEL COLOMER (Sant Bartomeu del Grau)
dia 22, a les 11 del matí

7. La Societat de la Informació com a projecte nacional
per IMMA TUBELLA (PIC)
dia 23, a les 11 del matí

8. Algunes coses que el nacionalisme català ha d’aprendre de la xarxa
per VICENT PARTAL (Vilaweb)
dia 24, a les 11 del matí

9. L’oportunitat de la Societat del Coneixement
per Llorenç Valverde (FOBSIC)
dia 25, a les 11 del matí


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DRET

«Democràcia digital i participació ciutadana. El vot electrònic»
a càrrec de JORDI BARRAT i ESTEVE (URV) i JOSEP MARIA RENIU i VILAMALA (UB)
del 17 al 21 d'agost, de 9 a 12

Esdeveniments recents com la mobilització telefònica durant la jornada de reflexió del 13 de març han demostrat que les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden incidir de manera molt intensa en la dinàmica política de qualsevol país. Ens trobem amb noves eines que, ben utilitzades, poden enriquir el sistema representatiu donant als ciutadans un protagonisme que ara per ara es troba esvaït fonamentalment per l'excessiu poder dels partits polítics.
El curs pretén, doncs, analitzar com la democràcia digital—és a dir, una democràcia on s'utilitzin les noves tecnologies—pot incidir en el model actual de participació política. Atès que la implantació del vot electrònic és una de les etapes centrals d'aquest procés, es donarà especial atenció a l'estat actual d'aquesta aplicació i als problemes jurídics i sociopolítics que pot comportar.
1. Democràcia digital. Introducció.
2. Representació política i protagonisme ciutadà.
3. El vot electrònic. Perspectiva jurídica.
4. El vot electrònic. Perspectiva sociopolítica.

 

«La fal·làcia dels drets col·lectius»
per JOSEP COSTA (UPF)
del 24 al 26 d'agost, de 9 a 10

El debat sobre el concepte de drets col·lectius fou un dels eixos principals de l’evolució de la teoria política durant la dècada passada. Malauradament, no pareix que el consens majoritari que en sortí hagi impregnat el debat polític a ca nostra, de tal manera que freqüentment s’utilitza un paradigma teòric desacreditat per defensar projectes i posicions polítiques legítimes. Aquest curs vol analitzar com aqueixes posicions són tan o més defensables sense recórrer al qüestionable concepte de ‘drets col·lectius’.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
«El finançament autonòmic i els Països Catalans: redistribució o espoli?»

Coordinadora: ELISENDA PALUZIE (Universitat de Barcelona)
amb la col·laboració del Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya
del 17 al 21 d'agost

En aquest curs s'abordarà la problemàtica dels efectes del sistema de finançament autonòmic actual sobre les economies dels territoris que integren els Països Catalans. En primer lloc s'analitzaran els principals trets característics que defineixen l'economia de l'EURAM. En segon lloc, s'explicaran les balances fiscals dels territoris de l'EURAM amb l'estat espanyol i s'analitzaran els fluxos redistributius territorials a l'Estat sota l'òptica dels principis de justícia, eficiència i solidaritat que els haurien d'inspirar. En tercer lloc, s'estudiaran les conseqüències del dèficit fiscal de l'EURAM sobre el seu potencial de creixement. Finalment, es debatran les diferents propostes de reforma del finançament de Catalunya en el marc de la reforma de l'Estatut, la seva aplicabilitat i les seves conseqüències econòmiques.

1. L’abc del finançament autonòmic
per JOAN MIR (UIB)
dies 17 i 18, de 9 a 10

Què vol dir finançament autonòmic? Com i per què hem arribat a la situació actual? Com pot ser que les balances fiscals surtin tan deficitàries per a Catalunya i les Balears? És realment complicat, com afirmen a Madrid, acordar un mètode de càlcul? Aquestes i altres preguntes que tots ens formulem quan llegim el periòdic i no acabem d’entendre què diu potser trobaran resposta en aquest curs. I, si no en troben, almenys tindrem les preguntes.

2. El finançament autonòmic i el País Valencià (I)
per ENRIC NOMDEDEU (BNV)
dia 17, de 10 a 11

3. El finançament autonòmic i Catalunya
per ELISENDA PALUZIE (UB)
dia 18, de 10 a 11

4. El finançament autonòmic i Catalunya (I)
per JOSEP HUGUET (conseller de Comerç, Turisme i Consum, GdC)
dia 18, d'11 a 12

5. El finançament autonòmic
per ELISENDA PALUZIE (UB)
dia 19, de 9 a 10

6. El finançament autonòmic i Catalunya (II)
per ANTONI COMÍN (diputat al Parlament)
dies 19, de 10 a 11

7. El finançament autonòmic i Catalunya (III)
per FRANCESC HOMS i MOLIST (CiU)
dia 19, d’11 a 12

9. El finançament autonòmic
per RAMON TREMOSA (UB)
dia 20, de 9 a 11

10. El finançament autonòmic i Catalunya (IV)
per JOSEP M. PELEGRÍ (UDC)
dia 20, d’11 a 12

11. El finançament autonòmic i Catalunya (V)
per JOAN BOADA (ICV)
dia 21, de 10 a 11

12. El finançament autonòmic i les Illes Balears
per BIEL VICENS (PSM)
dia 21, d’11 a 12

«El reptes del turisme a la Mediterrània»
per MIQUEL ALENYÀ
amb el suport de Caixa de Balears “Sa Nostra”
dia 17 d'agost, d'11 a 12

El turisme dels primers anys del segle XXI que cerca destinacions de la Mediterrània per fer les vacances d’estiu es caracteritza perquè presenta noves aspiracions i fa servir noves formes de contractació. S’ha parlat de la crisi del turisme de sol i platja i de l’emergència d’altres formes de fer turisme més actives. La base principal dels canvis constatats se situa en la utilització creixent de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’hora contractar els serveis turístics. El paquet turístic tradicional està en una situació de crisi i de canvis. El futur del mercat turístic de la Mediterrània no és encara definit.


«La responsabilitat social de les empreses. Compromisos ètics ambientals, socials, econòmics, laborals i nacionals»
per JOSEP M. CANYELLES
del 22 al 24 d'agost, de 9 a 11

La pràctica de la Responsabilitat Social Corporativa està ocupant posicions importants en les inquietuds del món empresarial i també en l’agenda política. Hi ha moltes empreses que han percebut la necessitat d’afrontar la incorporació de criteris ètics i de bon govern dins les seves organitzacions, precisament per a garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini.
Amb l’objectiu de donar a conèixer als inscrits una aproximació a les bases teòriques i pràctiques de la RSC, tractarem els següents continguts, tot fent algunes referències al desenvolupament d’aquest enfocament de gestió en clau nacional:
1. Definint la RSC. Presentació de casos. Interessos i motivacions de les organitzacions. Col·loqui-debat: «Observar la llei o anar més enllà?»
2. La relació empreses, govern i societat.
3. La gestió de la diversitat de mesures de RSC. Els aspectes ambientals, socials, laborals etc. El lideratge ètic i els codis de conducta corporativa. Els informes de sostenibilitat.


«Catalunya i l'economia del coneixement»
per ALFONS ALMENDROS (UPF)
del 23 al 26 d'agost, d'11 a 12

Una mica d’història. D’on ve la societat del coneixement: línia d’història econòmica, línia d’història demogràfica, línia d’història cognitiva, línia d’història de la globalització, línia d’història a Catalunya.
El projecte i el ‘somni’ ARPA: la col·laboració de l’home i la màquina. De l’aparició d’una tecnologia a la construcció de la ciutat digital.
La nova economia informacional: difusió de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), tercerització progressiva de les societats, internacionalització econòmica, augment i extensió dels nivells d’educació i coneixements de les societats avançades, la fi de l’especialització com a base del sistema de treball (capital humà i intangibles).
Massiva incorporació del coneixement a l’activitat econòmica. Un procés d’innovació que s’autoalimenta. Present i futur de la situació a Catalunya.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — COMUNICACIÓ
«La realitat invisible als mitjans de comunicació»
Coordinació: CARME FERRÉ PAVIA (UAB)
del 17 al 21 d'agost

Molts corrents, tant ciutadans com professionals i conceptuals, demanen que la realitat que retraten i alimentem els mitjans no sigui un discurs que només giri al voltant de l'agenda política. Els oblidats solen ser les víctimes de mil conflictes, els problemes quotidians de la ciutadania, els subjectes sense càrrecs polítics, lluny de responsabilitats a l'alta empresa o fora de l' star system esportiu, artístic o intel·lectual.
El tema s'articula al voltant de tres eixos: la recuparació del subjecte a la informació i a la divulgació massives; els funcionaments de l'empresa que duen a prescindir de determinats temes; i aquests temes oblidats que no per massius—globals i tot—, greus o crucials per al futur de l'espècie i del país són més presents a les agendes dels media .

1. La veu del periodista, una proposta per a un periodisme humà
per CATALINA GAYÀ (El Periódico)
dies 17, 18 i 19 d'agost, de 9 a 10

2. Què resulta invisible als mitjans?
per FRANCESC MARTÍN (UAB)
dies 17, 18 i 19 d'agost, d'11 a 12, i dies 20 i 21, de 2/4 d'11 a 12

3. Els peatges de les empreses de comunicació
per ANNA CRISTETO I MASSANEDA
dies 17, 18 i 19 d'agost, de 10 a 11, i dies 20 i 21 d'agost, de 9 a 2/4 d'11

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — FILOSOFIA
«Del pensament clàssic a la modernitat filosòfica»
Coordinació: JORDI SALES i CODERCH (UB)
del 22 al 26 d’agost

Analitzarem la filosofia des dels inicis fins a la ruptura filosòfica dels segles XVI i XVII, moment en què cal demanar-se què és exactament el que es posa en circulació: l'Estat de dret? la llibertat de consciència? una nova imatge del món? les ciències sense metafísica? el domini tecnològic? l'individualisme possessiu? la dignitat del ciutadà? El curs vol analitzar la significació que actualment té aquesta herència—des de Maquiavel a Kant—i les seves ambigüitats.

1. Humanisme i filosofia
per FRANCESC CASADESÚS (UIB)
del 22 al 26 d'agost, de 9 a 2/4 d'11

2. Modernitat filosòfica i liberalismes
per JORDI SALES (UB)
del 22 al 26 d'agost, de 2/4 d'11 a 12

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ANTROPOLOGIA
«La construcció del record en temps de la (des)memòria»

Coordinador: JORDI ROCA (URV)
del 22 al 26 d'agost, de 9 a 12

El seminari, que presentarà bona part dels resultats de diversos projectes de recerca realitzats en els darrers anys per part dels ponents al voltant del tema de la memòria i els relats biogràfics, pretén reflexionar al voltant d'algunes de les qüestions següents: què és allò que ens fa recordar? per què recordem determinats fets i persones i n'oblidem, en canvi, d'altres? quines conseqüències tenen els nostres records, ubicats sempre en temps passat, sobre el nostre present i el nostre futur? I a l'inrevés: quin paper té el nostre present sobre el record del nostre passat, sobre la nostra memòria, en definitiva? A més a més d'aquesta reflexió sobre la naturalesa de la memòria i els mecanismes que intervenen en la seva gestació i gestió, es proposa d'analitzar l'estructura narrativa que sorgeix del fet de recordar, és a dir, els diversos esquemes narratius que estructuren els relats biogràfics en funció de variables diverses com ara el gènere, l'edat o el nivell sociocultural. Finalment, el seminari vol contribuir així mateix a debatre les interrelacions existents entre la memòria individual i la memòria col·lectiva i entre els itineraris del record biogràfic personal i les transformacions de les estructures socials generals.
1. Inventar el record, construir la memòria: memòria individual, memòria col·lectiva i la biografia com a relat.
2. A cau d’orella: biografia i societat al llarg de la història; els fonaments del mètode biogràfic en ciències socials.
3. Vides singulars, vides comunes: religiosos, migrants, memòria de gènere... alguns estudis de cas.
4. El rerefons del discurs: la narrativa de la memòria.
5. Del passat al present, mirant al futur: de la memòria de la societat industrial a les memòries imaginades i a la (des)memòria de la societat postindustrial.

a càrrec de JORDI ROCA (URV) i JOAN MANEL GARCIA JORBA (URV)

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — HISTÒRIA
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)

«Catalunya: conflictes societat-poder (s. XV-XIX)»
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 22 al 26 d'agost

El propòsit del curs es donar una visió panoràmica dels diversos moviments i motius que han dut els catalans a enfrontar-se, sovint violentament, amb el poder estatal. Però més enllà d'aquesta denominació de ‘resistència al poder', poques coses tenen en comú: ni socialment, ni ideològicament, ni històricament no han representat el mateix ni han buscat uns objectius comuns: pagesos i obrers, ciutat i camp, estatistes i no estatistes, nacionalistes i no nacionalistes, espontanis i organitzats… Tots han tingut manifestacions de rebuig contra el poder establert. No cal oblidar que Catalunya ha estat històricament un dels països europeus amb més conflictes civils al seu si.

Resistència, revolta i revolució. Debats i definicions
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 22, de 9 a 10 del matí

Les revoltes pageses del segle XV: els remences
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 22, de 10 a 11 del matí

Introducció als conflictes socials en la contemporaneïtat
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 22, d'11 a 12 del migdia

Anys difícils: la revolta dels Barretines (1687-1689)
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 23, de 9 a 10 del matí

Conflictes camperols: els rabassaires
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 23, de 10 a 11 del matí

1640: L’esperança
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 23, d'11 a 12 del migdia

El carlisme és contrarevolució?
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 24, de 9 a 10 del matí

1640: La derrota
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 24, de 10 a 11 del matí

La Guerra de Successió: una guerra contra o per Espanya?
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 24 d'11 a 12 del migdia

Les revoltes urbanes del XV: la Busca i la Biga
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 25, de 9 a 10 del matí

La fi del miratge borbònic: les revoltes urbanes de finals del segle XVIII
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 25, de 10 a 11 del matí

El bandolerisme de l’Època Moderna, una forma de resistència?
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
dia 25, d'11 a 12 del migdia

Conflictes urbans: l'obrerisme
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 26, de 9 a 10 del matí

La revolta dels "Angelets de la Terra", raons econòmiques o raons nacionals?
a càrrec d'ÀNGEL CASALS (UB)
dia 26, de 10 a 11 del matí

L’antibel·licisme i la Setmana Tràgica
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 26, d'11 a 12 del migdia


«Una nova societat: la Mallorca catalana»
per GABRIEL ENSENYAT (UIB)
del 17 al 20 d'agost, de 9 a 10

La conquesta del 1229 significà un tall considerable respecte del període islàmic anterior, amb la formació d’una nova societat en la qual l’element cristià esdevingué dominant mentre que el component musulmà desaparegué progressivament. Per contra, després de la conquesta i fins al 1391 la comunitat jueva, tot i patir atacs i extorsions, no deixà de créixer i consolidar-se. Aquesta relació intercultural generà una apologètica molt específica, com en el cas de Ramon Llull, o, en últim extrem, una atracció cap a l’Islam, expressada a través d’Anselm Turmeda.


«La conquesta interminable. Cristians i musulmans a la València del segle XIII»
per JOSEP TORRÓ (UV)
amb el suport de la Universitat de València
del 17 al 20 d'agost, de 10 a 11

El curs proposa una explicació clara i racional de la conquesta de les terres valencianes per Jaume I i de les seves conseqüències. Sens dubte, el caràcter singular del regne medieval de València està en el fet d’haver-s’hi mantingut la més densa, coherent i estable massa de població musulmana de tots els països cristians del sud de la Mediterrània. La manera com es realitzà la conquesta i els entrebancs que l’allargaren ens permeten entendre aquesta excepcionalitat. D’una altra banda, una comprensió adequada del que passà a València necessita tenir en compte el context general de les conquestes cristianes de l’època.
1. La guerra contra els musulmans de l’orient d’Al-Andalus. Per què durà tant la conquesta valenciana?
2. Captius, deportats i sotmesos. Els destins de la població vençuda.
3. La immigració catalana i aragonesa. Qui eren, on s’establiren i de quina manera.
4. Les conquestes catalanes en el context de l’expansió medieval europea.


«Identitat, conflictes i cultura a l'Àfrica negra»
del 17 al 21 d'agost

1. Ètnies i política en la història africana: memòria, tradició i modernitat
per FERRAN INIESTA i VERNET (UB),
del 17 al 21 d'agost, de 9 a 10 del matí

La identitat tradicional a l’Àfrica negra. Resistències davant la uniformització a la història d’Àfrica. Estat, societat i poder: les arrels de la violència a l’Àfrica actual. Els Zulu: una nació dins l’estat sud-africà. Etnicitat política a l’Àfrica: passat i present.

2. Els conflictes ètnics en l’Àfrica actual: l’Estat, qüestionat
per ALBERT ROCA (UdL),
del 17 al 21 d'agost, de 10 a 11 del matí

Poder, memòria i tradició a l’Àfrica negra. Cultura política africana: la societat contra l’Estat? Sierra Leone: un estat fracassat? Angola: el rerefons d’una guerra. L’estat senegalès i la guerra de Casamance: claus per a entendre el conflicte.

3. Etnosistema i nació: teoria i realitat a l’Àfrica
per JOAN MANUEL CABEZAS (UB)
del 17 al 21 d'agost, d'11 a 12 del migdia

Els etnosistemes de l’Àfrica negra. Fronteres culturals i creació identitària: religió, ètnia i poder. La interculturalitat com a constant en la història africana. Llengua i identitat social a l’Àfrica: una geografia de la pluralitat. La modernització de les ètnies: Ruanda com a metàfora.


«L'independentisme català, del segle XX al XXI»
per JOSEP GUIA i MARÍN (UV)
del 22 al 23 d'agost, de 10 a 11

La dècada de Terra Lliure i el creixement de l'independentisme sociològic. La Pax olimpica, entre la compra i la repressió. La deriva electoralista i institucional i la recuperació autonomista. Què és fer política independentista?


«Aritmètica irlandesa per a principiants»
per CATHY SWEENEY (UIB)
dia 23 d'agost, de 9 a 10

1. Primera operació aritmètica: 1 - 6 = 2.
2. Petita lliçó de geografia.
3. Breu passejada per la història.
4. Un moment per a la religió.
5. Un poc de llengua, amb una aturadeta toponímica.
6. Segona operació aritmètica: 26 + 6 = 1.
Objectiu: postular dues operacions aritmètiques que s’apliquen a Irlanda, ambdues igualment absurdes a primer cop de vista, per demostrar, amb breus referències a la geografia, la història, la religió o la llengua, que, tot i ser, efectivament, absurda la primera operació (1 – 6 = 2), correspon a la realitat política vigent i que, tot i ser lògica—en contra de les aparences—la segona (26 + 6 = 1), costa d’aconseguir que la realitat política d’Irlanda s’hi ajusti.


«La nació catalana, particularment València en el trànsit de l'edat mitjana al renaixement: llengua, cultura, censura, repressió i revolta»
per JOSEP GUIA i MARÍN (UV)
amb el suport de la Universitat de València
dies 24 i 25 d'agost, de 10 a 11

Una cort castellan(itzad)a, al llarg del segle XV. La construcció de la monarquia hispànica. El boom cultural de la impremta. Els efectes socials i lingüístics de la Inquisició. Els casos de Joan Roís de Corella i Joan Lluís Vives.


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — GEOGRAFIA
«El repte de l 'organització territorial»

Coordinadors: JOAN TORT (UB) i JOSEP V. BOIRA (UV)
del 22 al 26 d'agost

Arran del procés de revisió de l'ordenació territorial que impulsa la Generalitat de Catalunya, que pot posar en qüestió el paper dels consells comarcals i les diputacions provincials amb la creació de vegueries, aquesta àrea es proposa d'escoltar els principals actors polítics que hi intervenen i, també, tècnics i especialistes. L'àrea d'estudi, però, no se cenyirà únicament al Principat, sinó que especialistes del País Valencià, les Illes i la Catalunya del Nord analitzaran l'ordenació territorial dels seus territoris i n'estudiaran propostes de futur.

Introducció:
L’organització territorial: un llast o una clau per al segle XXI?
per JOAN TORT (UB) i JOSEP V. BOIRA (UV)
dia 22, a les 9 del matí

Entre el passat i el futur: el govern de la Generalitat de Catalunya i l’organització territorial del país

per JOAN CARRETERO (conseller de Governació, GdC)
dia 22, a 2/4 d’11 del matí

La comarca: realitat o mite? (I)
per ONOFRE RULLAN (UIB)
dia 23, a les 9 del matí

Intervenció

de BIEL VICENS (president del PSM) i ENRIC MORERA (secretari general del BNV)
dia 23, a 2/4 d’11 del matí

«La comarca: realitat o mite? (II). Algunes reflexions des del Principat»
Ara ja toca? Pors, dubtes i incerteses davant la reorganització territorial de Catalunya
per JESÚS BURGUEÑO (UdL)
Comarques i comarcalisme: un pilar de la identitat catalana
per JAUME FONT (UB)
dia 24, a les 9 del matí

Unió política sense unió geogràfica?
per ISIDRE GAVÍN (president de la Diputació de Lleida)
dia 24, a 2/4 d’11 del matí

França com a model?
per JOSEP V. BOIRA (UV) i JOAN BECAT (UP)
dia 25, a les 9 del matí

L’organització territorial, al cap de vint anys. La visió personal de dos antics alcaldes
per RAMON MONTANYÀ (exalcalde de Vic) i PERE JORDI PIELLA (exalcalde de Ripoll)
dia 25, a 2/4 d’11 del matí

Visions territorials, àmbits significatius i organització territorial
per ALBERT SERRATOSA (catedràtic d’urbanisme i ordenació del territori, UPC)
dia 26, de 9 a 2/4 d’11

Debat i reflexions de cloenda
per JOAN TORT (UB) i JOSEP V. BOIRA (UV)
dia 26, a 2/4 d’11 del matí


ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — PSICOLOGIA
«Autoestima i identitat nacional»

a càrrec de QUIM GIBERT i FERRAN SUAY
del 17 al 21 d'agost, de 10 a 11

No poder viure en català és el resultat d'una situació política que desencadena entre la població catalanoparlant unes reaccions negatives (baixa autoestima, vergonya, culpa...). Tot i aquests greuges, el sentit comú queda neutralitzat per estats d'opinió que ratifiquen la dominància francesa al nord i castellana a la resta del territori. Si bé sotmetre's desangoixa, també és una dinàmica despersonalitzadora. I és que viure atemorit i pendent dels altres mai és bo per a la salut emocional de ningú. Ser crítics davant d'un status quo advers passa per carregar-nos d'arguments de pes, generar debats i la mobilització necessària entre les dones i els homes que duen els Països Catalans al cor.


ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA
Coordinació: JOAN BORJA i SANZ (Universitat d'Alacant)

«Llengua i literatura popular»
Coordinació: JOAN BORJA (Universitat d'Alacant)
del 22 al 20 d'agost

Aquesta àrea se centrarà en la llengua utilitzada en la literatura popular als diversos territoris de la nostra àrea lingüística.

En quina llengua expliquem les rondalles avui
per CATERINA VALRIU (UIB)
dia 22, de 9 a 12

Les rondalles són relats tradicionals que sovint ens parlen d’un sistema de vida tradicional que avui ha estat substituït. De vegades la llengua de les rondalles pot semblar allunyada de l’actual. Com reformulem aquests relats? Com ens en servim? En quin context i com expliquem rondalles avui? I quines rondalles elegim? Posarem sobre la taula aquest interrogants i intentarem de treure’n l’entrellat.

El projecte RondCat: l'imaginari català i els índexs internacionals
per CARME ORIOL (URV).
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

S’explicarà el projecte de catalogació del patrimoni rondallístic català realitzat a la Universitat Rovira i Virgili, que ha fet possible la internacionalització d’un corpus de més de dues mil rondalles catalanes. El treball permet un coneixement millor de les versions recollides en el conjunt dels Països Catalans i facilita posteriors accions de divulgació i d’ús de les nostres rondalles.

L’etnopoètica i els seus gèneres: teoria i pràctica a partir de l’execució de textos orals dels Països Catalans (I)
per CARME ORIOL (URV) i PERE NAVARRO (URV)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12

Es definiran les característiques de l’etnopoètica com la ciència que estudia ‘l’art verbal’ que les persones produïm en la nostra vida quotidiana i s’analitzaran els trets fonamentals dels seus gèneres: la rondalla, la llegenda, l’anècdota, l’acudit, la parèmia, l’endevinalla, l’enigma, l’entrebancallengües, la cançó… Les nocions teòriques s’exemplificaran amb textos orals que seran comentats des d’una òptica temàtica, funcional i lingüística.

L’etnopoètica i els seus gèneres: teoria i pràctica a partir de l’execució de textos orals dels Països Catalans (II)
per CARME ORIOL (URV) i PERE NAVARRO (URV)
dia 24, de 9 a 12

Les rondalles a la classe de llengua
per FRANCESC X. LLORCA (UA)
dia 25, de 9 a 12

Les rondalles són una font de coneixement de les persones, la comunitat i la llengua amb qui vivim i convivim. Si volem formar persones integrals a més dels coneixements bàsics o tècnics que els centres educatius han de donar, caldrà que també siguem capaços de donar a l’alumnat eines que, d’una manera lúdica, els aporten unes nocions i uns exemples que els faciliten la seva formació. Un dels elements de la cultura catalana que podem aprofitar són les narracions de caire popular que han anat fornint-se al llarg de temps i de les experiències de la comunitat humana on ens integrem. En aquest curs donarem a conèixer exemples de rondalles tradicionals, i explicarem com la recollida d’aquests materials esdevingué un element engrescador, per als alumnes d’educació secundària, que aprengueren a conèixer i estimar la llengua i el país a partir d’una experiència que es féu a l’IES Bellaguarda d’Altea.

Narrativa catalana popular: del col·loquial a l’estàndard
per FRANCESC X. LLORCA (UA)
dia 26, de 9 a 12

Per a la subsistència d’una llengua moderna és necessari la creació d’un model estàndard. No obstant això, la realitat de la llengua són els registres col·loquials que li donen vitalitat i la fan paraula viva. Però aquests dos registres lingüístics no han de ser obligatòriament incompatibles entre si. En aquest curs veurem com la narrativa popular ens forneix de models i exemples per a aconseguir un registre que, sense ser vulgar, no perda la frescor i la vivor que la parla col·loquial transmet, i que alhora serveixi de font per al registre estàndard de la llengua. Un registre, l’estàndard, que com tots no és perfecte i que ha d’incloure elements on el parlant se senti identificat acomplint una de les funcions de l’ensenyament de llengua: que el parlant s’hi vegi reflectit i partícep de la seva cultura.


«Vigència i actualitat de l'obra de Pompeu Fabra»
per LLUÍS MARQUET
del 17 al 21, de 10 a 11

L'objectiu fonamental del curs és exposar els principis bàsics de l’obra de Fabra i considerar-ne la vigència i l’aplicació al català actual. Cal analitzar les solucions fabrianes als problemes d’aleshores i traspassar-les als d’avui. La societat, certament, ha experimentat grans transformacions i, a causa d’una sèrie de canvis de tota mena, la nostra llengua, un segle després, ha resultat prou diferent de l’habitual a l’època de Fabra. I molt especialment al llarg dels darrers cinquanta anys el català parlat s’ha empobrit d’una manera notable i han aparegut formes espúries, ja rebutjades. Molt sovint es tornen a repetir, malauradament, discussions i debats sobre punts ja resolts i que algú creu que ara cal resoldre d’una altra manera. A més, han aparegut noves necessitats, sobretot de lèxic i terminologia, per a les quals cal trobar solucions apropiades. Fabra lluità decididament contra la subordinació i la castellanització del català. Per això, ens cal estudiar la seva obra, que té més vigència i actualitat que mai.


«La funció simbòlica en el context del bilingüisme»

per HUMBERT BOADA (UB)
del 20 al 21 d'agost, de 9 a 10

L’ús del llenguatge queda immers dins d’un conjunt de funcions simbòliques que possibiliten al ser humà la comunicació social i el control de la pròpia conducta. Aquesta adquisició es va fent d’una manera relativament ràpida i en funció de l’entorn de tutela que es rep. El llenguatge pot ser considerat com l’instrument privilegiat que proporciona la regulació pública i privada de la conducta humana. Bilingües i monolingües presenten diferències manifestes al llarg de l’ontogènesi lingüístic i simbòlica, particularment davant de la resolució de conflictes cognoscitius.


«Interferència i genuïnitat en el català d'avui»
pee GABRIEL BIBILONI (UIB)
del 23 al 26, de 10 a 11

La interferència entre llengües és un fet universal i propi de tots els temps, i de magnitud proporcional a la intensitat del contacte entre comunitats lingüístiques. En el cas de llengües sotmeses a un procés de subordinació política, però, esdevé un fenomen d'una gran complexitat i d'unes dimensions que els mateixos parlants de la llengua subjugada tenen difícil de copsar. En aquest curs analitzarem quins són els mecanismes de la interferència entre llengües dominants i llengües subordinades, en els diferents nivells de l'estructura lingüística, del fonològic fins a nivells fins ara gens explorats, com el pragmàtic. També podrem analitzar diferents models de resposta (política lingüística) al fenomen de la interferència.


«Llengua catalana: unitat lingüística i diversitat sociolingüística»
per BERNAT JOAN i MARÍ (sociolingüista)
dies 25 i 26, de 9 a 10

Breu presentació de les dues sessions: el català és una llengua fragmentada des d’un punt de vista polític, malgrat la seua innegable unitat estructural. Els components sociolingüístics són precisament els que marquen aquesta fragmentació, i poden constituir un perill clar amb vista al futur, alhora que ens hipotequen el present. En aquestes sessions, analitzarem la situació des d’un punt de vista lingüístic, psicosocial i sociològic.

1. La llengua catalana: la seua unitat. Elements que l’afavoreixen, en les circumstàncies actuals. Elements que hi juguen en contra. Perspectives de futur.

2. Diferents situacions sociolingüístiques en què es troba la llengua catalana a Catalunya principat, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, Andorra, Catalunya nord, Franja de Ponent i l'Alguer. El català en els diferents àmbits institucionals: estats, comunitats autònomes, departaments, Unió Europea, context internacional.

ÀREA D'HUMANITATS — LITERATURA
Coordinació: JOAN BORJA (Universitat d'Alacant)

«Literatura catalana popular»
Coordinació: JOAN BORJA (Universitat d'Alacant)
amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes
del 17 al 21 d'agost

Aproximació a la literatura popular. Les funcions tradicionals de la literatura popular. Els gèneres de la literatura popular. Literatura popular i ideologia. La literatura popular en la societat contemporània
per JOAN BORJA (UA)
dia 17, de 9 a 12

L’imaginari popular valencià. Llegendari valencià. Literatura, territori i país. Històries que mereixen ser contades
per JOAN BORJA (UA)
dia 18, de 9 a 12

L’univers fantàstic d’Enric Valor
per JOAN BORJA (UA)
dia 19, de 9 a 12

El rastre valencià del Comte Arnau
per VÍCTOR GÓMEZ i LABRADO
dia 20, de 9 a 12

En la nostra literatura no abunden els intents reeixits de rescatar i aprofitar, per a les lletres cultes, personatges i ficcions extrets de la tradició llegendària popular. La figura turmentada d’Arnau és l’excepció. Única, pel rendiment literari, en qualitat i quantitat.
Els escriptors valencians, però, no han sentit Arnau com a propi, no han participat en el desenvolupament literari del mite. El fet que el País Valencià no participe del mite d’Arnau, sens dubte, no ajuda a percebre el nostre àmbit lingüístic com un àmbit cultural unitari. Si en el vessant de la literatura escrita, aquesta ‘excepció’ és innegable, ho és també pel cantó de la tradició popular? Ha tingut o té, la llegenda d’Arnau, vigència en l’imaginari col·lectiu dels valencians?

Els éssers fantàstics en el folklore del Països Catalans
per CATERINA VALRIU (UIB)
dia 21, de 9 a 12

Els PPCC són un territori amb una gran riquesa de literatura popular tradicional. Rondalles i llegendes són plenes de personatges fantàstics que tenen el seu origen en tradicions mítiques remotes però que han assolit una fesomia particular entre nosaltres. Encantades i dones d'aigua, ogres i gegants, follets i minairons, homenets i donetes de colzada, fameliars i dimonis boiets encarnen les forces de la natura... es fan presents encara avui a través dels nous mitjans de comunicació. El curs farà un repàs a la tipologia d’aquests personatges i una reflexió sobre el seu paper a l’imaginari contemporani.


«La poesia èpica de Frederic Mistral»
per JOAN ALEGRET (UIB)
del 17 al 21, d'11 a 12

El curs consistirà en un comentari valoratiu dels grans poemes èpics de Frederic Mistral: Mireia (1859), Calendal (1867) i El poema del Roine. Mistral és el poeta occità modern més important. Molt llegit pels escriptors catalans de la renaixença i sentit sempre com un escriptor nostrat: les seves Obres completes (1958) aparegueren a la «Biblioteca Perenne» de la Selecta en versió catalana dels poetes mallorquins Maria Antònia Salvà i Guillem Colom.

En l’any del centenari de la naixença de Joan Coromines, aquest curset és pensat com un homenatge al meu mestre que, l’estiu del 1977, a la Vall de Boí, enmig de la natura, m’impartí unes classes de poesia narrativa en llengua d’oc. Començàvem amb obres medievals, però Coromines acabà llegint-me i comentant-me Calendal, obra que sens dubte l’atreia per la càrrega patriòtica.


«Centenari de Gumersind Gomila»
per JOSEFINA SALORD (IME), MIQUELA VALLS (UP), ISMAEL PELEGRÍ (IME) i MARIA ÀNGELS GORNÉS (cantant menorquina)
dia 17 d'agost, a les 6

Amb motiu del centenari del naixement d’aquest poeta postsimbolista menorquí que, d’ençà de la seva joventut, residí al Rosselló, se’n farà un recital poètic a sota el tendal, amb la participació del públic.

Recital de cançons sobre poemes de Gumersind Gomila a càrrec de Maria Àngels Gornés


«Enric Casasses, poeta»
per MANEL OLLÉ (UPF)
del 22 al 25, de 10 a 11

1. Les veus del poeta. La poesia de l’autor es desplega en diferents veus que remeten a diferents gèneres, èpoques i referents literaris. Aquesta diversitat de registres ens remet a la reflexió sobre la identitat i sobre l’acció poètica com a eixos de la seva obra.
2. Poeta al vers, el diari i l’escenari. Contemplarem en aquesta sessió el conjunt de l’activitat literària d’Enric Casasses (poeta, autor teatral, columnista....) i analitzarem quines són les seves aportacions a la literatura catalana contemporània.
3. Al poble del costat. Analitzarem la intervenció d’Enric Casasses en el seu entorn literari. Després de passar dues dècades al marge dels circuits literaris dominants (1970-1990), Enric Cassasses fa visible la seva obra poètica i assagística, i a través de pròlegs, articles i edicions contribueix a situar en el repertori autors descatalogats.
4. Casasses segons Casasses. Combinant lectura de textos, comentaris, preguntes, mantindrem una conversa amb l’autor sobre la seva obra i sobre el present de la literatura catalana.


«L'obra de Pere Capellà»
per MAGDALENA ALOMAR (UIB)
dia 22 d'agost, d'11 a 12


«De flabiols i caderneres: una lliçó d'erotisme literari a càrrec de Vicent Andrés Estellés»
per LLUÍS ALPERA (UA)
dia 22, de 9 a 10, i dies 23, 24, 25 i 26, d’11 a 12


«Lectura sociolingüística de Miquel Bauçà»
per ROSA CALAFAT (UIB) i JOAN ALEGRET (UIB)
del 22 al 26, de 9 a 10

La primera part, a càrrec de Joan Alegret, se centra en el comentari de les obres Una bella història i Carrer Marsala. En la segona part, a càrrec de la Rosa Calafat, s’analitzaran les obres El canvi, Els estats de connivència i Els somnis des del punt de vista de l’antropologia lingüística (la llengua del poeta lligada a una cultura única, i l’obra del poeta en relació de la col·lectivitat de referència).


ÀREA D'HUMANITATS — MÚSICA
«Patrimoni musical i memòria»

Coordinador: JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 22 al 26 d'agost

Es pretén oferir una visió diversificada de quines han estat les tendències en diversos camps de la música catalana i, en funció d’això, com es preveu el futur en cadascun dels terrenys, i de manera global. Des de la música simfònica, el món del sardanisme i la música per a cobla i el jazz, volem reflexionar sobre com pot encaixar la música catalana en un món globalitzat, on l’oferta musical és aclaparadora gràcies a les noves tecnologies i als nous sistemes, lícits o no, de distribució musical.

1. El jazz actual a Catalunya: darreres tendències i perspectives de futur
per JAUME CARBONELL (UB)
dia 22, de 9 a 12, del 23 i 25, d’11 a 12

En els darrers anys el jazz ha pres una notable embranzida a Catalunya gràcies a una tradició ja existent i consolidada, que s’ha vist reforçada per l’aparició de músics joves amb una sòlida formació i amb moltes coses a dir. A aquest fet hem d'afegir la presència al nostre país de molts músics provinents d'altres llocs del planeta que han trobat acolliment a Barcelona. El resultat és altament interessant i motivador, malgrat el tancament gradual de sales, en certa manera compensat amb la proliferació de festivals i cicles musicals.

2. Introducció a la música del segle XX
per JOAN VIVES
dia 25, de 9 a 11, i 26, de 9 a 12

La proposta d’aquest seminari, d’esperit antològic, dedicat als aspectes més destacats del que ha estat l’aportació musical del segle XX, començarà valorant el que són els elements embrionaris del trencament de la tradició encara al segle XIX, com les aportacions de Wagner i Debussy fins el definitiu trencament de la tonalitat el 1908 a càrrec d’Arnold Schönberg enmig del llarg, convuls i agònic final del segle XIX.
Tot seguit ens entretindrem en les interessants aportacions derivades per una banda de la revolució russa i la progressiva imposició de l’anomenat ‘realisme soviètic’. Per l’altra, l’esclat de la música amb genuí sabor americà sobretot a partir Charles Ives en paral·lel a les manifestacions nacionalistes de la música llatinoamericana.
Un altre punt de gran interès és el ‘període neoclàssic’ que s’estén a l’etapa d’entre guerres mundials (1918-1945) on els compositors europeus giren el seu interès estètic cap a la música principalment del segle XVIII i anterior.
L’esclat més contundent vindrà, però, després de la Segona Guerra Mundial amb el trencament de la tradició i la recerca de nous llenguatges a través de l’electrònica, el soroll etc.

3. Perspectives de la sardana i la música de cobla
per CONCEPCIÓ RAMIÓ
dia 23, de 9 a 11, i 24, de 9 a 12

En el curs s’intentarà fer una aproximació a la realitat actual de la música de cobla com a fenomen musical i, per extensió, al sardanisme com a motor social. Parlarem de l’estat actual de la composició, dels estils i les formes musicals que s’utilitzen però també de les formacions instrumentals i dels seus músics, i també de la consideració acadèmica dels instruments de cobla i la seva recepció social . No oblidarem d’incloure fusions i experiments amb d’altres gèneres musicals. Analitzarem finalment l’estat actual del gènere i la vinculació més o menys controvertida amb la cultura catalana actual i la seva difusió pels mitjans de comunicació i en l’educació.

ÀREA D'HUMANITATS — ART
«Art i societat: l'art una acció transformadora»
Coordinadora: ANNA PUJADAS (UPF)
del 22 al 26 d'agost

Hi ha artistes que conceben l'art com a acció transformadora, de l'individu i de la societat. El material que treballen no sempre té substància física. La vivència, el record, els esdeveniments, els volers, els desitjos, tot això pot ser el material de l'artista. Una actitud pot ser la forma, un comportament pot ser el contingut. Es proposen quatre creadors que amb la seva obra i la seva posició vital plantegen una intervenció en l'articulació de la societat. Tots ells modelen la memòria, entenent-la com a constitutiu de les identitats, i la projecten en un futur possible. Perquè entenen que l'art és revolució, canvi, translació.
Les quatre intervencions s'estructuren de tal manera que l'artista adopti un compromís i defensi els seus propòsits. Les titulem encontres per amalgamar el sentit de trobada que té el mot en francès i de topada que té el mot en català. Així se suggereix que les sessions cerquen dialogar al mateix temps que activar. La darrera sessió serà un reencontre , és a dir, retrobarem tots els creadors per a intercanviar-hi idees. Amb el fi de fer coherent el col·loqui final, les quatre intervencions s'articulen igual. Primer hi haurà una presa de posició de l'artista: caldrà que expliqui com concep l'art, on ubica l'art en la societat actual, quines qüestions es planteja en la seva obra. Després l'artista donarà a conèixer el seu treball on ens posarà en situació i relatarà les maneres per ell projectades per portar a la pràctica la funció social de l'art.
En la preparació dels encontres es demanarà als creadors que proposin textos de reflexió. Amb ells i amb reculls documentals de les creacions dels artistes, es configurarà un dossier de treball per als estudiants. L'objectiu és que, en la darrera sessió, la del reencontre , els estudiants s'hagin habilitat per a dialogar de tu a tu amb els creadors i hagin iniciat la seva pròpia construcció interior, la seva pròpia transformació. La finalitat és que els estudiants esdevinguin també agents creatius.

Dansa: el cos i el cosmos
Encontre amb MIREIA SERRA
dia 22, de 9 a 12

Escultors: la ciutat i la societat
Encontre amb Sitesize (JOAN VILA-PUIG i MORERA i ELVIRA PUJOL i MASIP)
dia 23, de 9 a 12

Grafista: la paraula i l’acció
Encontre amb HUMBERT PASCAL
dia 24, de 9 a 12

Artista, filòsofa-investigadora: memòria-recerca-comunicació
Encontre amb NEUS BUIRA
dia 25, de 9 a 12

Re-encontre
Debat en el qual hi participen tots els creadors junts: MIREIA SERRA, JOAN VILA-PUIG i MORERA, ELVIRA PUJOL i MASIP, NEUS BUIRA i FERRÉ, HUMBERT PASCAL, i ANNA PUJADAS, com a moderadora
dia 26, de 9 a 12


«La decisiva incidència de l'art català a la creativitat plàstica del segle XX»
per ARNAU PUIG
del 17 al 21, de 10 a 11

La revolució formal arquitectònica de Gaudí. Els inicis del cubisme de Picasso als Ports de Beseit (Horta de Sant Joan) i Gósol i la seva culminació a Cadaqués. Les arrels del subconscient imaginari creatiu a l’obra de Joan Miró. La mutació de la realitat per la construcció onírica delirant de Salvador Dalí. El racionalisme tòpic a les estructures arquitectòniques de Josep Lluís Sert. L’informalisme matèric en tant que activisme creatiu a Antoni Tàpies.


ÀREA D'HUMANITATS — AUDIOVISUAL
Coordinadores: ANNA CASANOVAS (UB) i ENCARNACIÓ SOLER i ALOMÀ (Cinema RESCAT)
del 22 al 26 d’agost

«Recuperar i conservar la història per a imaginar i construir les imatges del futur»

La societat ha creat formes d'expressió i de comunicació a través dels mitjans audiovisuals que han evolucionat de manera vertiginosa mercès a les noves tecnologies. Productes adreçats al lleure, a la informació científica o històrica, en forma de films de ficció o documentals, de videocreació, d'anuncis o de videoclips musicals, tingueren precursors que formen part del patrimoni audiovisual català, que abasta un ampli ventall de formes d'expressió.
Tota societat és influenciable a patrons audiovisuals aliens, en un procés que pot esdevenir enriquidor o deformador. Analitzar i comprendre les realitzacions audiovisuals del passat, és una condició imprescindible per a poder pensar el futur, en una societat en evolució constant com la nostra.
El curs té com a objectius recuperar la memòria històrica de totes elles, conèixer les realitzacions actuals i proporcionar elements de reflexió per al futur, de la mà de professionals de prestigi reconegut en diverses disciplines, que analitzaran com ha estat el nostre paisatge audiovisual des de totes les facetes possibles: la ràdio, la publicitat, el cinema i la música de cinema, la creació experimental o la de documentals.

Cultura visual: percepció i imatge
per TÀNIA COSTA
del 22 al 26, de 9 a 10

Bojos per un scoop i un inèdit: la recerca en el documental històric
per M. DOLORS GENOVÈS (Televisió de Catalunya)
dia 22, de 10 a 12

La crítica cinematogràfica: entre el rigor i la subjectivitat
per ALBERT BEORLEGUI
dia 23, de 10 a 12

Xavier Montsalvatge i els compositors catalans de música de cinema
per JOAN PADRÓS (ESCAC)
dia 24, de 10 a 12
El curs analitzarà la música cinematogràfica de Montsalvatge, Duran Alemany, Solà, Valls Gorina, Pineda, Casas, Algueró...

La ràdio a Catalunya, un repàs a la història
per ENRIC FRIGOLA (Catalunya Ràdio)
dia 25, de 10 a 12

La divulgació històrica en el prime time televisiu
per ANTONI TORTAJADA (Televisió de Catalunya)
dia 26, de 10 a 12


«El cinema a Mallorca»
per MIQUEL PASQUAL i JAUME VIDAL
amb el suport de Caixa de Balears “Sa Nostra”
dies 24 i 25, de 9 a 10

Com vivim el cinema? Des de quina perspectiva social i cultural és observat? Quina ascendència té en el camp de la formació individual i col·lectiva? El cinema, oci i compromís.
El curs girarà al voltant de la revista Temps Moderns, publicació íntegrament en català editada des de fa dotze anys per la Fundació «Sa Nostra», que serà presentada a la primera sessió, i comentada juntament amb la producció editorial que ha generat i tota la programació cinematogràfica del Centre de Cultura de Palma.
L’objectiu és plasmar com es veu el cinema a les Illes Balears, des del punt de vist expressat pels col·laboradors de la publicació, en la doble vessant de crítica i de recerca cinematogràfica. El cinema en la seva condició d’art contemporani, de component cultural irrenunciable per a les generacions actuals i les seves influències dins la societat.