ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
Coordinació: JOANDOMÈNEC ROS (catedràtic d’ecologia a la UB i membre de l’IEC)

«El medi ambient a les envistes del segle XXI»
del 16 al 20 d'agost

El segle XX, entre altres coses, ha estat el de la constatació que les activitats de l’ésser humà degraden la biosfera i, alhora, de la presa de consciència de la ciutadania d’aquestes maltempsades. Quina és, a cavall del nou mil·lenni, la situació del medi ambient als Països Catalans i al món? Què es fa per a preservar la biodiversitat? Per què es cremen els nostres boscos? Com cal gestionar l’aigua? És cert que la Mediterrània, les selves tropicals, el linx, i tantes altres espècies i ecosistemes tenen els dies comptats? El curs donarà respostes a aquests i altres problemes.

El medi ambient a les envistes del segle XXI. Introducció i problemàtica general. L’exhauriment dels recursos: què menjarem, demà
a càrrec de JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 16, de 9 a 12 del migdia

La nostra mar: quins problemes té? La biodiversitat marina: un cas de preservació-degradació al litoral
a càrrec de JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 17, de 9 a 12 del migdia

Els nostres boscos: per què es cremen?, com es gestionen?
a càrrec de FERRAN RODÀ (UAB)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

La biodiversitat vegetal: com protegir les plantes
a càrrec d’ÀNGEL ROMO
dia 19, de 9 a 10 del matí

Les àrees protegides: clarobscurs de la protecció de la natura
a càrrec de MARTÍ BOADA (UAB)
dia 19, de 10 a 12 del migdia

La biodiversitat a l’escala local i regional: casos a Catalunya. La biodiversitat: què cal fer per preservar-la a Catalunya?
a càrrec de JOSEP GERMAIN
dia 20, de 9 a 12 del migdia

«La biologia en el nou mil·leni»
Coordinadors: FRANCESC CALAFELL (UPF) i CRISTINA JUNYENT (UPF)
Ho organitza: Societat Catalana de Biologia (IEC)
del 21 al 25 d'agost

Estudiarem les noves perspectives que ha d’acarar la biologia en els nous temps. Cada dia es tractaran temes d’actualitat: genoma, modificacions genètiques de plantes i animals, neurobiologia, biodiversitat i biologia teòrica de sistemes, amb un desenvolupament teòric i un posterior debat amb els alumnes.

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Els quanta: de l'evolució històrica de la física quàntica a les aplicacions tecnològiques actuals»
Coordinació: NÚRIA FERRER (UPC)
Ho organitza: Societat Catalana de Física
(amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya)
del 16 al 20 d'agost

La hipòtesi de quantificació de l’energia de Planck va donar lloc a la física quàntica, que va capgirar la imatge que els científics tenien del món. Ara, cent anys més tard, aquestes hipòtesis han estat verificades en diferents camps i s’apliquen en nombroses tecnologies: electrònica, els làsers, difracció d’electrons i de neutrons, ressonàncies magnètiques etc. L’evolució fantàstica i rapidíssima de la física quàntica a principi del segle XX mostra com es va anar avançant a batzegades, amb idees que semblaven poc fonamentades de bell antuvi, però que s’anaven refermant en progressar els experiments. Mirant cap al futur, potser la computació quàntica revolucionarà la comunicació?

Història de la difusió de les idees quàntiques a Catalunya. La primera etapa
a càrrec d'ANTONI ROCA (UPC)
dia 16, de 9 a 11 del matí

Ones de so: la matemàtica de l’afinació musical
a càrrec de VICENT LIERN I CARRION (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
dies 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

L’objectiu del curs és mostrar que els instruments que formen part de l’orquestra simfònica afinen utilitzant quatre sistemes d’afinació diferents que es corresponen perfectament amb quatre criteris matemàtics de convergència numèrica. Farem un recorregut històric de les relacions entre la música, l’astronomia i les matemàtiques, analitzant des d’un punt de vista pràctic (amb l’ordinador) les interaccions entre aquestes disciplines.

Computació quàntica: models, matemàtiques i algorismes
a càrrec de SEBASTIÀ XAMBÓ (UPC)
dies 17, 18, 19, de 10 a 11 del matí

Els principis físics de la quàntica
a càrrec d’ALBERTO LOBO (UB)
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia i dia 20, de 9 a 10 del matí

Aplicacions tecnològiques actuals de la física quàntica: làsers
a càrrec de RAMON VILASECA (UPC)
dia 20, de 10 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DRET
«Història del dret català (dels orígens als nostres dies) i la trajectòria del dret català des del Decret de Nova Planta fins la codificació (segles XVIII-XIX)»
Coordinació: MAX TURULL (UB)
(amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya)
del 16 al 20 d'agost

A cavall entre el dret i la història, enguany a l’UCE s’oferiran dos temes d’història en els quals es combinarà teoria i pràctica amb el comentari de textos historicojurídics. A partir de la història del dret català, hom es podrà formar una idea global de l’origen, els components i el desenvolupament de l’ordenament jurídic de Catalunya, des dels seus orígens — tenint en compte la tradició romana — fins als nostres dies. D’una manera més específica, la trajectòria del dret català des del Decret de Nova Planta fins la codificació analitzarà la sort del dret català públic i privat. L’objectiu és fornir un complement historicojurídic i oferir una visió global de la matèria que permeti comprendre el present, i més particularment la posició i el contingut de l’ordenament jurídic català en el marc estatal present.

Història del dret català (dels orígens al nostres dies)
a càrrec de MAX TURULL (UB)
dies 16, 17 i 18, de 9 a 12 del migdia

La trajectòria del dret català des del Decret de Nova Planta fins a la codificació (segles XVIII-XIX)
a càrrec de MÒNICA GONZÁLEZ i FERNÁNDEZ (UB)
dies 19 i 20, de 9 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
Coordinador: ANTONI GASOL (ISEA)

«Les caixes d'estalvi i el sistema financer als Països Catalans: passat, present i futur»
del 21 al 25 d'agost

Aquest curs tracta de què pot passar a unes entitats financeres tan nostres en un futur més o menys immediat. El seminari abordarà, de la mà de reconeguts especialistes, estudiosos i gestors de les caixes d’estalvi, la seva transcendència econòmica i social en les nostres economies, especialment en la canalització dels fluxos d’estalvi i inversió; de la desregulació i, per tant, de la seva plena llibertat operativa. S’abordarà el procés de diversificació de la seva activitat financera i participació en processos de privatització i en la formació de holdings empresarials de caràcter industrial. Tractarem també del govern de les caixes, és a dir, quin ha de ser el seu règim legal i de propietat comparant l’experiència viscuda en altres països.

La transformació de les caixes d’estalvi
a càrrec de MONTSERRAT SOLER
dia 21, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Una reflexió sobre el paper social de les caixes d’estalvi
a càrrec de JOAN SAURA (parlamentari d’Iniciativa per Catalunya)
dia 21, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

L’origen de les caixes d’estalvi i la seva evolució
a càrrec de FRANCESC CABANA
dies 22 i 23, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Les noves tecnologies i el sistema financer
a càrrec d’ANTON GASOL (ISEA)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Activitat econòmica de les caixes d’estalvi
a càrrec de JOAN CALS (UAB)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Govern, supervisió i control de les caixes d’estalvi
a càrrec d’ANTONI GASOL (ISEA)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Desregulació i llibertat operativa de les caixes d’estalvi
a càrrec d’ARTUR SAURÍ (UAB)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

El dividend social de les caixes d’estalvi
a càrrec de JOAQUIM LLACH (director de l’Obra Social de Caixa de Catalunya)
dia 25, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Perspectives de les caixes d’estalvi en el marc de la Unió econòmica i monetària
a càrrec d’ARTUR SAURÍ (UAB)
dia 25, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

«La Unió Europea i la ronda del mil·lenni»
Ho organitza: ADICEC
del 16 al 20 d'agost

La ronda del mil·lenni
acàrrec de XAVIER FERRER
dia 16, d’11 a 12 del migdia

L’Europa dels ciutadans. La Carta Europea dels drets dels ciutadans
a càrrec de MONTSERRAT KOMEN
dia 17, d’11 a 12 del migdia

Els fons estructurals i el futur de la política agrària comuna
a càrrec de RICARD ESTRADA
dia 18, d’11 a 12 del migdia

Les institucions europees. Reformes previstes als tractats
a càrrec de DOLORS GRAU
dia 19, d’11 a 12 del migdia

L’ampliació de la Unió Europea
a càrrec de XAVIER FERRER
dia 20, d’11 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — POLÍTICA I PENSAMENT
«Les vores de la democràcia»
Coordina: VICENT PARTAL
del 21 al 25 d'agost

El sistema democràtic és molt més que el joc de partits i l’afecten moltes més coses que l’estricta política. Aquest curs vol donar una mirada a les influències que la política rep des de camps tan diversos com la ciència i la tècnica, la literatura, l’economia o els mitjans de comunicació.

L’envelliment de la democràcia formal. Amos del món i política-titella
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
dia 21, de 9 a 11 del matí, i dia 22, de 9 a 10 del matí

Les teories liberals de secessió
a càrrec d’UNIVERS BERTRANA
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Les relacions de la ciència i la política
a càrrec de TERESA GALCERÀ (UJI)
(amb el suport de la Universitat Jaume I)
dia 21, d’11 a 12, dies 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

Els mitjans de comunicació com a actors polítics
a càrrec de JOSEP GUIA i TERESA GALCERÀ
dies 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Identitat i territori. Introducció als paisatges del nacionalisme català
a càrrec de CARLES CARRERAS (UB) i JOSEP CASTELLS (UB)
(amb el suport de la Universitat de Barcelona)
dies 19 i 20, de 9 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — COMUNICACIÓ

«Anàlisi comparativa de la propaganda televisiva en les eleccions autonòmiques i generals»
Coordina: JORDI PERICOT (UPF)
(amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra)
del 21 al 25 d'agost

Avui en dia ningú no discuteix la importància que ha adquirit el mitjà televisiu en els processos comunicatius dels sistemes democràtics. El paper predominant de la televisió augmenta de manera espectacular durant les campanyes electorals. En quinze dies tots els partits posen a la vista les seves estratègies comunicatives i persuasives en el mitjà més seguit pels electors. En aquest curs s’analitzaran les claus de la propaganda política televisiva que es duu a terme en l’estat espanyol, des de l’inici de la democràcia fins l’actualitat. Es compararan les diferents estratègies que cada partit posa en joc i es posaran de manifest les diferències entre les eleccions generals i les autonòmiques.

a càrrec de JOAN SERRA (UPF)
dies 21 i 22, de 9 a 12 del migdia

a càrrec d’ARANTXA CAPDEVILA (UPF) i JORDI PERICOT (UPF)
dies 23, de 9 a 12 del migdia, i 24, de 9 a 10 del matí

Eleccions i partits polítics al País Valencià
a càrrec de JOSEP M. SANTACREU i SOLER (UA)
(amb el suport de la Universitat d’Alacant)
dies 24, de 10 a 12 del migdia, i 25, de 9 a 12 del migdia

El seminari té per intenció aproximar l’estudiant a les eleccions i els partits polítics del País Valencià i donar uns coneixements que permetin enllestir una investigació científica. En el seminari es proposarà un exercici de lectura i anàlisi dels resultats electorals més importants.

«La ràdio: com el so esdevé imatge i sensació. Els gèneres radiofònics»
a càrrec de MIQUEL MARIMON i ELISABET PEDROSA
amb el suport de Catalunya Ràdio
cada dia, de 9 a 10 del matí

L’objectiu del curs és una aproximació al món de la ràdio a través dels seus gèneres més comuns. També hi haurà una elaboració pràctica d’un espai radiofònic amb el segell de l’UCE i realitzat a l’estudi mòbil de Catalunya Ràdio.

«Introducció al llenguatge audiovisual: com explicar històries en vídeo»
a càrrec de JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (URL)
amb el suport de TV3
cada dia, de 9 a 10 del matí

L’audiovisual ja forma part de la nostra vida quotidiana, fins a tal punt que molts de nosaltres tenim o hem utilitzat una càmera de vídeo amb la qual gravem fragments d’aquesta vida. Tot i això, la majoria desconeix les bases elementals del llenguatge audiovisual. L’objectiu d’aquests curs és aprendre les nocions bàsiques per poder explicar històries amb vídeo, des de les vacances o les festes socials al reportatge escolar o professional.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ANTROPOLOGIA

«Àfrica negra: pensament i educació»
Coordina: JACINT CREUS (ARDA)
del 21 al 25 d'agost

De l’educació informal al sistema educatiu occidental
a càrrec de JACINT CREUS (ARDA)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Poder polític tradicional i pensament modern
a càrrec d’ALBERT ROCA (UdL)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

Cosmovisions antigues i les seves pervivències
a càrrec de FERRAN INIESTA (UB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

«Introducció als estudis gais i lèsbics: sexualitat, subjectivitat i cultura»
a càrrec de JOSEP-ANTON FERNÀNDEZ (Queen Mary and Westfield College, Universitat de Londres)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

Aquest curs pretén: oferir una introducció general als estudis gais i lèsbics i als seus conceptes fonamentals i principals autors; familiaritzar l’estudiant amb les diferents aproximacions a l’estudi de la cultura gai i lèsbica; suggerir a l’estudiant possibles vies d’aplicació dels conceptes i les teories a l’estudi de la cultura catalana; oferir un marc teòric i analític per a la reflexió sobre la subjectivitat i la identitat en la cultura contemporània.

ÀREA D'HUMANITATS — LITERATURA
«Les noves formes de la literatura: per un debat sobre el llenguatge creatiu»
Coordinació: CRISTINA BADOSA (UP)
del 16 al 20 d'agost

L’objectiu de l’àrea de literatura de l’UCE és donar una visió panoràmica de les noves formes de creació en tots els gèneres que podem considerar literaris. La poesia, la narrativa, el teatre, el guió cinematogràfic estan en un procés continu de renovació, nodrint-se d’aportacions exteriors gràcies a la traducció i als mitjans de comunicació. La revolució tecnològica i el canvi d’hàbits socials que se’n deriva empenyen a la recerca de nous llenguatges i formes d’expressió.

Novel·la
a càrrec de JOAN LLUÍS LLUÍS
dia 16, de 9 a 12 del migdia

Traducció
a càrrec de JORDI CORNUDELLA
dia 17, de 9 a 12 del migdia

Teatre
a càrrec de CRISTINA BADOSA
dia 18, de 9 a 12 del migdia

Poesia
a càrrec d’ARNAU PONS
dia 19, de 9 a 12 del migdia

Guionatge
a càrrec de FRANCESC ORTEU
dia 20, de 9 a 12 del migdia

«Els cràters actius del Tirant lo Blanc»
a càrrec de JOAN ALEGRET (UIB)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Les pomes cristal·lines (mitjan capítol 116, 118). Una nit al castell de Malveí (mitjan capítol 162, 163). La pinta, la sabata i la calça (mitjan capítol 189). La nit de les dues rates (mitjan capítol 230, 241). L’afamegat a la vinya (capítols 248, 249, 254, 264). El doble joc d’espills (mitjan capítol 264, 269, 282, 286 i fi capítol 293, 296). La llebre caçada (fi capítol 299, 303)

«La recerca detectivesca per la València de la fi del segle XV»
a càrrec de JOSEP GUIA (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
dies 21, 22, 23, d’11 a 12 del migdia

Topònims i antropònims en les obres de Joan Roís de Corella. Les col·lacions de la valenciana prosa. Paratextos ficticis i datacions controvertides. Versos, conversos i perversos.

«Literatura i territori»
a càrrec de CARME VIDAL (directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs)
dies 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Més enllà de la territorialitat, la literatura pertany a la llengua en què és escrita. No té sentit fer servir sistemàticament fórmules com «escriptor de la Franja», «escriptor de Ponent», «escriptor illenc» etc., com si hom volgués defugir la clara pertinença a la literatura expressada en llengua catalana.

«La invenció de la tradició literària»
a càrrec de MANUEL OLLÉ (UPF)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

El curs es planteja com una anàlisi dels processos i els mecanismes de recepció i de canonització a través dels quals la institució literària catalana estableix un procés dinàmic de formació i transformació de la tradició (premis, aniversaris, historiografia, antologies, edicions i reedicions, repercussió en autors posteriors, traduccions, adaptacions teatrals, cinematogràfiques, programes d’ensenyament, lectures obligatòries, temaris d’oposicions). També s’estudiarà el procés de recepció de diferents obres (de Diego Ruiz, Francesc Pujols, Eugeni d’Ors, Ramon Vinyes, Josep Carner, Josep Pla, Llorenç Villalonga, Joan Perucho, Gabriel Ferrater, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Pere Calders, Enric Casassas).

ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA
Coordinadora: CRISTINA BADOSA (UP)
del 16 al 25 d'agost

S’oferiran diferents temes que dins d’una vessant filològica aplegaran aspectes de terminologia, política lingüística i didàctica, entre d’altres. Es tracta d’una revisió del panorama lingüístic actual.

«Evolució de la presència i l’ús del català, 1990-1999»
a càrrec de JOAN MARIA ROMANÍ
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

«Cap a una terminologia pròpia»
a càrrec de LLUÍS MARQUET
cada dia, de 10 a 11 del matí

L’objectiu fonamental del curs és donar una visió general de la terminologia catalana i exposar la situació d’interferència i de subordinació a què es veu sotmès actualment el català. Cal analitzar els criteris generals que s’apliquen a l’hora de fixar solucions terminològiques, perquè sovint s’opta per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir formes més genuïnes, malgrat que aquestes, a més, acostumen a ésser més universals, és a dir més semblants a les solucions de la majoria de llengües. I així, a causa d’aquesta preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del castellà. El curs pretén exposar les possibilitats de frenar i combatre aquesta tendència. Es comentaran solucions en què excepcionalment no s’ha fet així i s’analitzaran diversos casos de solucions subordinades comparant-les amb les de les altres llengües. Es proposaran solucions no subordinades alternatives, més coherents amb tot el que s’havia fet anteriorment. Si no volem continuar essent una llengua subordinada, cal que ens decidim per una terminologia catalana pròpia.

«Aproximació didàctica a la vida i l’obra d’Enric Valor (per a primària i ESO)»
a càrrec de VICENT BROTONS I RICO (UA)
(amb el suport de la Universitat d’Alacant)
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

Un recorregut didàctic i apassionat per la vida i l’obra del mestre Enric Valor: la trajectòria vital de l’home com a explicació del gramàtic, rondallaire, novel·lista i ciutadà compromès amb la seua nació: 1) Infància i joventut; el novel·lista; 2) la maduresa (les rondalles valencianes); 3) el gramàtic i el ciutadà (el compromís amb la llengua i el país).

«La subordinació lingüística»
a càrrec de GABRIEL BIBILONI
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

El bilingüisme i l’economia lingüística. La convergència estructural de les dues llengües. La innovació lingüística. Les percepcions lingüístiques en un context de subordinació.


«Curs sobre la Llei 1/1998 de política lingüística i el seu desplegament»
a càrrec de JOAN RAMON SOLÉ
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

«Llengües i cultures a la Mediterrània occidental»
a càrrec de CARLES CASTELLANOS (UAB) i HASSAN AKIOUD
dies 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

S’exposa una breu perspectiva històrica dels contactes entre llengües a la Mediterrània occidental remarcant els intercanvis de lèxic entre el nord i el sud de la Mediterrània (i de manera particular amb la llengua catalana). Es desenvoluparan més a fons els contactes recents entre les llengües presents al nord d’Àfrica (amazigh-berber-àrab, llengües europees etc). Farem una mirada cap al futur i exposarem els aspectes principals per a una proposta de planificació lingüística en aquesta zona veïna i poc coneguda per a nosaltres.

«Usos lingüístics, actituds i fracàs escolar»
a càrrec de BERNAT JOAN
dies 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

Analitzarem la interrelació entre l’ús social de la llengua, els prejudicis lingüístics i el rendiment acadèmic, a partir d’anàlisis empíriques realitzades al llarg del curs 1999-2000 a les Balears i Pitiüses

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA
del 16 al 25 d’agost

«Història del franquisme»
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 20 d’agost

En els darrers anys els estudis històrics sobre el període franquista han evolucionat notablement i, encara que amb diferències, en tots els sectors. Caracteritzar aquest règim polític, fer-ne la cronologia, entrar en els debats historiogràfics que hi ha sobre certs aspectes, analitzar les diferents aportacions bibliogràfiques, refer, en definitiva, el coneixement aprofundit sobre uns anys que marcaran profundament la història de l’estat espanyol i dels Països Catalans, és l’objectiu d’aquest curs.

L’església durant el franquisme
a càrrec de JORDI FIGUEROLA (UAB)
dia 16, de 9 a 11 del matí

La política del franquisme
a càrrec de MARTÍ MARÍN
dia 16, d’11 a 12 del migdia, dia 17, de 9 a 11 del matí, dies 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

Societat i cultura
a càrrec de CARLES SANTACANA (UB)
dia 17, d’11 a 12 del migdia, dia 18, de 10 a 12 del migdia, dia 19, de 10 a 11 del matí

Etapes i característiques de la repressió franquista
a càrrec de MANUEL RISQUES (UB)
dies 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

«Cultura política i sistema de partits: anàlisi històrica i realitat actual»
Coordina: ISIDRE MOLAS (UAB)
del 21 al 25 d'agost

Els antecedents del segle XIX: el sistema polític durant la Restauració
a càrrec d’ÀNGEL DUARTE (UG)
(amb el suport de la Universitat de Girona)
dies 21, de 9 a 11 del matí, i 22, de 9 a 10 del matí

La Catalunya del Nord dins del sistema de partits polítics
a càrrec de JOAN BECAT (UP)
dia 24, d’11 a 12 del migdia

Una conjuntura de canvis: els canvis polítics entre els anys vint i la Guerra Civil
a càrrec d’ISIDRE MOLAS (UAB)
dia 22, de 10 a 12 del migdia

Andorra, particularisme polític?
a càrrec d’EUGENI GIRAL (UAB)
dia 23, de 9 a 10 del matí

De la clandestinitat a l’evolució del sistema de partits dels anys vuitanta i noranta
a càrrec de JOAN BOTELLA
dies 23, de 10 a 12 del migdia i 24, de 9 a 11 del matí

La situació política a les Illes
a càrrec de BARTOMEU MESTRE (UIB)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

Eleccions i partits polítics al País Valencià
a càrrec de JOSEP M. SANTACREU i SOLER (UA)
(amb el suport de la Universitat d’Alacant)
dia 25, de 9 a 12 del migdia

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA DE L'ART
«Existeix la noció de «Països Catalans» en art i arqueologia?»
Coordinació: XAVIER BARRAL I ALTET (U. Rennes)
del 21 al 25 d'agost

En diversos moments de la història de l’art la noció artisticogeogràfica d’art català ha coincidit amb la realitat del Països Catalans. En altres èpoques, només s’hi han viscut intercanvis privilegiats o, al contrari, rivalitats. En el curs d’enguany estudiarem els moments forts d’aquestes relacions en el camp de l’art, sense amagar les artificialitats amb què s’ha volgut vestir la noció de Països Catalans en altres períodes. És una reflexió que porta implícita la definició de les fronteres artístiques de Catalunya a cada etapa.

Les ciutats romanes als Països Catalans
a càrrec de RAMON JARREGA (UJI)
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

L’edat mitjana
a càrrec de ROSA ALCOY i PERE BESERAN
dies 21, 22 i 23, de 10 a 12 del migdia

L’època moderna: Els fonaments de la modernitat a l’art català a finals del segle XIX
a càrrec d’ARNAU PUIG (UPC)
dies 24 i 25, de 9 a 11 del matí

Art contemporani: un període clau a Ceret, 1919-1922
a càrrec d’ARNAU PUIG (UPC)
dies 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HUMANITATS — AUDIOVISUAL
«Cinema i sistemes de representació»
Coordina: ANNA CASANOVAS (UB)
del 16 al 20 d'agost

Una aproximació al llenguatge cinematogràfic sense oblidar-ne la vessant no narrativa i la novetat apostada per les tecnologies informàtiques.

Cinema i experiència
a càrrec de LAURA LLEVADOT i VÍCTOR RAMÍREZ
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

Es desenvoluparà a partir d’una revisió i una anàlisi de les crítiques que el cinema, com a nova tecnologia i nou mitjà d’expressió, va rebre des dels seus inicis. A partir de les crítiques que Artaud, Adorno, Debord i Benjamin, entre altres, van dirigir al cinema com a codificador de la relació de l’home amb si mateix i reconstructor de la seva memòria social i històrica, es tractarà de mostrar de quina manera alguns cineastes (Rossellini, Godard, Tarkovskij) han intentat sostreure’s a aquest risc específic del cinema, ja sigui assajant d’evitar-lo mitjançant la creació de nous modes de representació, ja sigui introduint la crítica dins el mateix film.

Cinema i abstracció
a càrrec de MIQUEL PORTER i MOIX (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

Des de sempre i per raons similars a les de les altres arts plàstiques, el cinema a tendit cap a l’abstracció. Malgrat això, el cinema-espectacle ha fugit de tal tendència i ha fet creure als espectadors la singularitat del seu llenguatge. El curs mostrarà i demostrarà la pluralitat de camins que han obert les obres experimentals d’artistes plàstics com Léger o Duchamp i les de realitzadors de films abstractes com Richter o MacLaren.

Cinema i noves tecnologies
a càrrec d’ANNA CASANOVAS (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

L’evolució del llenguatge cinematogràfic s’ha desenvolupat sempre en funció dels avenços tècnics. El curs posarà èmfasi als moments que les grans innovacions tecnològiques han provocat un important salt qualitatiu a l’expressió cinematogràfica. Del primer muntatge a la introducció de la imatge digital, tot passant pel sonor, el color, noves càmeres, efectes especials etc.

ÀREA D'HUMANITATS — MÚSICA
Coordinació: JAUME CARBONELL (UB)
del 16 al 20 d'agost

L’àrea de música prepara per a l’edició d’enguany de l’UCE una programació basada en dos pols bàsics. D’una banda, ens farem ressò de les efemèrides de l’any que han marcat l’ambient musical europeu i específicament català. En primer lloc, la commemoració del 250 anys de la mort de Johann Sabastian Bach, amb motiu també de celebrar-se el cinquantè aniversari del Festival Bach impulsat per Pau Casals a Prada. En segon lloc, no podem restar aliens a la celebració de l’any de la tenora, en el seu 150 aniversari. Així mateix, mantindrem, tal com vam fer l’any passat, un breu recorregut per la música catalana actual, amb la intervenció d’alguns compositors que ens parlaran i ens mostraran la seva producció musical.

Retrobem Bach 250 anys de la seva mort. Introducció a la vida i l’obra de Johann Sebastian Bach
a càrrec de JOAN VIVES (Catalunya Música, ESCAC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

D’Eisenach a Weimar (1685-1717): el Bach organista. Cöthen (1717-1723): el Bach kapellmeister. Leipzig, I (1723-1750): el Bach kantor. Leipzig, II (1723-1750): el Bach director del Collegium Musicum. Leipzip, III: el Bach racionalista.

La recuperació de l’obra de Bach a Europa i Catalunya: de Mendelssohn a l’Orfeó Català i Pau Casals
a càrrec de JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

El Romanticisme germànic i l’interès per la música del propi passat. De la redescoberta de La passió segons sant Mateu el 1829 per Mendelssohn, a la celebració del primer centenari de la seva mort el 1850. L’interès per la música antiga al tombant de segle. De les lectures romàntiques als estudis musicològics de música antiga. Wanda Landowska i el redescobriment del clave. L’Orfeó Català i l’obra de Bach. El Festival Bach de 1835 al 250 aniversari del seu naixement. Pau Casals intèrpret i director i promotor de l’obra de Bach. L’organització del festival de Prada de 1950. Les lectures de Bach en l’actualitat.

La creació musical contemporània. II
a càrrec de MANUEL CAMP
dia 16, d’11 a 12 del migdia
a càrrec d’ANTONI BESSES
dia 17, d’11 a 12 del migdia
a càrrec de CONCEPCIÓ RAMIÓ
dia 18, d’11 a 12 del migdia

L’obra per a clavicèmbal de Bach i el seu temps
a càrrec de MARIA LLUÏSA CORTADA (CSMMB)
dies 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

Bach, músic del seu temps. Fonts musicals de les principals obres per a clavicèmbal. Les suites franceses, les suites angleses, les partites, obertura francesa, les dues parts del clavicèmbal ben temperat. Aria variata. Les variacions Goldberg, BWV 988 (concert al vespre amb aquesta obra).