correu@uce.cat +34 933 172 411

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA OCCITANA

del 16 al 21 d'agost del 2021

Pèire Bec i la literatura gascona

per JAUME FIGUERAS (traductor)
del 16 al 21 d'agost, de les 3 a les 4 del capvespre

…amb les armes del saber

Després d’haver-nos endinsat, els darrers anys, en l’obra de Robèrt Lafont i Joan Bodon, a més d’abordar temes com la novel·la històrica o les escriptores occitanes, vet aquí que enguany la celebració dels cent anys del naixement de Pèire Bec (1921-2014) ens convida a descobrir les múltiples aportacions que aquest gascó d’adopció feu a l’occitanisme com a literat, lingüista, romanista i traductor.
Us convidem, doncs, a resseguir els molts avatars d’una existència especialment prolífica i a descobrir el poeta dels Sonets barrocs entà Iseut i Au virar de l’auba, dos dels seus poemaris més celebrats que li valgueren la consideració d’«il miglior fabbro», el narrador dels Contes de l’Unic, Contes esquiçats, Racontes d’ua mòrt tranquilla i Entà créser au mond, a cavall de l’onirisme i la tradició, el novel·lista de Sebastian, el memorialista dels anys de guerra com a treballador forçat a Àustria de Lo hiu tibat i el traductor de la poesia friülana de Pier Paolo Pasolini, la Canta de Rotland, Joseph Roth, Gottfried Benn, Hermann Hesse, Gustavo Adolfo Bécquer etc.
Alhora que pararem atenció a la seves recerques universitàries com a medievalista -amb motiu d’autors com Guilhèm d’Aquitània, Bernat de Ventadorn, Arnaut de Carcassés, les trobairitz o la prosa baix-medieval—i com a estudiós del període barroc—arran dels sonetistes i la musicologia del període, per exemple–, a les seves moltes aportacions en el camp de la romanística, pel que fa a la dialectologia, la regularització del gascó, les propostes d’una llengua de referència o la didàctica, i, last but not least, al seu compromís militant en entitats com l’IEO i la seva col·laboració en la regularització de l’aranès.
Una trajectòria especialment densa que el feu mereixedor del Prèmi Robèrt Lafont, que li fou atorgat en la seva primera edició per la Generalitat de Catalunya l’any 2010.
Tot combinant aquesta aproximació a l’obra i l’aventura intel·lectual de Pèire Bec, però, dedicarem algunes sessions a resseguir la rica tradició literària en gascó al llarg dels segles, tot parant atenció a clàssics barrocs com Pèir de Garròs, Salusti deu Bartàs, Guilhèm Ader, Joan-Giraud d’Astròs i Andrèu deu Prè; al patrimoni popular aplegat per folkloristes com Joan-Francés Bladèr i Fèlix Arnaudin; a la florida d’autors del segle XIX, com Mèste Verdiè, Xavièr Navarròt, Miquèu Camelat, Simin Palay, Bernat Sarrieu, Josèp Condò i Filadèlfa de Gerda; i als diversos camins creatius que es descabdellen tot al llarg dels segles XX i XXI, de Joan-Baptista Begaria, Cesari Daugèr, Andrèu Pic i Bernat Manciet a Joan-Loís Lavit, Èric Gonzalès, Sèrgi Javaloyès i els autors aranesos dels darrers anys, tot passant per Rogèr Lapassada.


Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic

Tot i que molts catalans encara ho ignorin, la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya d'ençà del 2006. Prèviament ja ho era a la Vall d'Aran, territori on es parla gascó, un dels sis grans dialectes de la llengua d'oc. Això contrasta amb la manca d'oficialitat de l'occità a l'estat francès (on el seu domini lingüístic ocupa aproximadament una tercera part de l'Hexàgon), que manté una actitud permanent d'hostilitat, de negació o de desídia activa envers les llengües mal anomenades regionals, la més important de les quals, des d'un punt de vista quantitatiu, continua essent l'occità. Tanmateix, any rere any, se succeeixen les mostres d'adhesió a la llengua i les iniciatives de promoció gràcies a un tenaç moviment associatiu que posa en evidència els que voldrien veure en la varietat de Mistral o de Bodon una llengua gairebé extingida. L'objectiu d'aquest curs és, doncs, d'introduir els estudiants al coneixement de l'occità des d'un doble vessant. D'una banda, vol fer-ne conèixer la situació social tant des d'un punt de vista històric com des d'una òptica que no negligeixi els esdeveniments més recents—fet i fet, prou rellevants—. D'una altra, volem que els alumnes obtinguin a l'acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l'adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals, i el coneixement dels recursos comunicatius més freqüents en occità referencial o estàndard, si cal amb la utilització de recursos audiovisuals o musicals. En aquest sentit, és fonamental l'aprofitament dels recursos que forneix la mateixa llengua catalana, atès que un catalanoparlant no parteix mai de zero quan s'endinsa en l'occità. Ja se sap que si les altres varietats romàniques són germanes, el català i l'occità són llengües bessones.

La llengua occitana. Espai territorial i aspectes generals
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 16, de les 4 a les 5 del capvespre

L'occità davant de les llengües romàniques veïnes. Occità i català
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 17, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions de codificació i de variació dialectal. Iniciatives de promoció de la llengua
per AITOR CARRERA (UdL)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre

Iniciació a l'occità. Grafia i fonètica
per JORDI CASTELLS
dia 19, de les 4 a les 5 del capvespre

Recursos expressius bàsics
per JORDI CASTELLS
dia 20, de les 4 a les 5 del capvespre

Qüestions morfològiques i lexicals
per JORDI CASTELLS
dia 21, de les 4 a les 5 del capvespre