XXXV UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 16 al 24 d’agost del 2003


Seminaris d’investigació


UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«El fràsic del Tirant lo Blanc i de l'Espill»

per JOSEP GUIA (UV)
del 22 al 24 d'agost, d'11 a 12


UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
«Les qüestions nacionals i els marcs legals»

coordinat per JAUME VERNET
del 22 al 24 d'agost

Sota el títol ‘qüestions nacionals i els marcs legals’ s’apleguen tres disciplines de l’àmbit polític i jurídic: amb el títol “Les formes d'articulació composta dels estats” pretenem explicar les maneres en què els estats plurinacionals s’estructuren, en general i a partir de l’exposició de casos concrets, com ara el belga, el suís, l’italià i l’alemany. Es tracta de veure com s’organitzen diferents estats compostos, la majoria federals o federalitzants, a través de les seves experiències polítiques i jurídiques.
El segon curs tracta sobre “La millora de l’autogovern i les propostes de nou Estatut” i reunirà els polítics catalans que han fet propostes sobre el nou estatut seguint un guió preparat pel professor Jaume Vernet de la Universitat Rovira i Virgili, que en farà també una introducció a partir de les aportacions parlamentàries sobre l’autogovern.
“Les causes i les vies de solució de la qüestió basca” serà impartit pel catedràtic d’història del dret de la Universitat Pública de Navarra, Gregorio Monreal, senador constituent i antic rector de la Universitat del País Basc, el qual exposarà les causes històriques, polítiques i sociològiques de la qüestió basca, així com les vies de solució proposades.

«1. Les formes d’articulació composta de nacions i regions»
Els models
a càrrec d’EVA PONS (UB)
dia 20, de 9 a 10 del matí

Bèlgica
a càrrec d’EVA PONS (UB)
dia 21, de 9 a 10 del matí

Suïssa
a càrrec de JORDI JARIA (URV)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Itàlia
a càrrec d’EVA PONS (UB)
dia 22, de 9 a 10 del matí

Alemanya
a càrrec de JORDI JARIA (URV)
dia 22, de 10 a 11 del matí

«2. La millora de l’autogovern i les propostes d’Estatut»
Introducció. La realitat. Les propostes
a càrrec de JAUME VERNET (URV)
dia 20, de 10 a 11 del matí

La proposta d'Estatut d'ERC
amb JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA (ERC)
dia 20, a les 12 del migdia (gimnàs)

La proposta d'Estatut del PSC
amb PASQUAL MARAGALL (PSC)
dia 21, a les 12 del migdia (gimnàs)

La proposta d'Estatut d'ICV
amb JOAN SAURA (ICV)
dia 22, a les 12 del migdia (gimnàs)

La proposta d'Estatut de CiU
amb ARTUR MAS (CIU)
dia 24, a les 12 del migdia (gimnàs)

«3. Les causes i les vies de solució de la qüestió basca»
La història. Les causes. Les institucions.
a càrrec de GREGORIO MONREAL (U. Pública Navarra)
dia 23, de 9 a 11 del matí, i dia 24, de 9 a 10 del matí

Taula rodona sobre Euskadi
amb la participació de JORDI JARIA, GREGORIO MONREAL i JAUME VERNET
dia 24, de 10 a 12 del migdia


UNIVERSITAT DE BARCELONA
«Efectes polítics i econòmics de la globalització»

coordinat per ELISENDA PALUZIE
del 16 al 19 d'agost

En aquest curs abordarem el fenomen de la globalització des d’una perspectiva tant econòmica com política i presentarem d’una manera divulgativa les principals anàlisis teòriques que han abordat les conseqüències de la globalització. Pel que fa als efectes econòmics de la globalització, el curs se centrarà sobretot en els efectes sobre les desigualtats territorials i sobre les desigualtats socials en renda. Pel que fa als efectes polítics de la globalització, el curs abordarà la relació que hi ha entre la globalització i la supervivència de les identitats nacionals.

1. La globalització en perspectiva històrica
a càrrec d’ELISENDA PALUZIE (UB)
dia 16, de 10 a 12 del migdia

2. La globalització i la Unió Europea
a càrrec de RICARD RAMON (UAB)
dia 16, de 3 a 5 de la tarda

3. La globalització financera
a càrrec d’ÒSCAR MASCARILLA (UB)
dia 17, de 10 a 12 del migdia

4. La globalització i Amèrica Llatina
a càrrec d’EDUARD BERENGUER (UB)
dia 18, de 10 a 12 del migdia

5. La globalització i les identitats nacionals
a càrrec de DANIELE CONVERSI (University of Lincoln)
dia 19, de 10 a 12 del migdia


UNIVERSITAT D'ALACANT
«L'amor i l'erotisme en la poesia de Salvat-Papasseit, Llompart i Andrés Estellés»
a càrrec de LLUÍS ALPERA (UA)
dia 16, de 9 a 10 del matí i de 3 a 4 de la tarda, i dia 17, de 9 a 10 del matí

Les diverses concepcions de la poesia amorosa a través de tres grans autors de la literatura contemporània dels Països Catalans. Mitjançant una mostra de poemes ben significatius, el curs proposa subratllar les singularitats — i alhora les concomitàncies — del quefer líric de tots tres poetes: la concepció amorosa que esdevé una síntesi del goig de viure en el poeta barceloní J. Salvat Papasseit; el perfecte equilibri entre l’experiència vital i la tradició literària en la lírica amorosa del mallorquí J.M. Llompart; l’alternança entre l’amor conjugal i l’erotisme més desbordat i descarnat en la poètica del valencià V. Andrés Estellés.


UNIVERSITAT RAMON LLULL
«No hi ha nació sense sindicats nacionals. Una reflexió entorn el sindicalisme nacional»
per JOSEP SORT I JANÉ (Blanquerna, URL)
dies 19, 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

Aquest curs reflexiona entorn de la problemàtica del sindicalisme nacional des d’una triple perspectiva: teòrica, històrica i comparativa. S’hi estudia el paper dels sindicats en les societats contemporànies i, més concretament, la seva implicació en les lluites d’alliberament nacional. En aquests sentit, hi examinem casos com els del Quebec, País Basc, Galícia, Escòcia i d’altres. Tot plegat, tenint sempre present el marc referencial català.


UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
«Iniciació a la llengua i a la literatura occitanes»
Coordinat per l'Arxiu Occità
dies 19, 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

Occitània i Catalunya: de la Renaixença als nostres dies
a càrrec de JAUME FIGUERES (Arxiu Occità, UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Des de Víctor Balaguer i Frederic Mistral, fins els nostres dies, les relacions occitano-catalanes han sigut un exemple de solidaritat, respecte comú i reconeixement d’un mateix passat cultural. Tant des d’Occitània com des de Catalunya, s’han mantigut unes relacions que han superat tant el diferent projecte polític de felibres i catalans, i les guerres que en el segle XX van assolar les terres d’uns i altres, com la minorització que tant l’estat espanyol com el francès hi van infligir. Relacions personals i literàries que tenen com a protagonistes a Robert Lafont, Joan Triadú, Max Roqueta, Bernart Lesfargas, Josep Salvat i mossèn Griera, Lois Alibert i Josep Carbonell i Gener, Batista i Roca, i tants d’altres.
D’aquestes relacions n’han sorgit obres literàries, diccionaris, gramàtiques, revistes, i —en definitiva— un projecte cultural i lingüístic que avui és viu i que té vocació de futur.

Els trobadors catalans
a càrrec d’ANTONI ROSSELL (Arxiu Occità, UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Les corts de Catalunya i Aragó foren un pol d’atracció per a la lírica trobadoresca, tant pel bon nombre de manifestacions líriques corteses que aplegaren, com perquè foren visitades per no pocs trobadors occitans. La nòmina de trobadors catalans és extensa, els més importants són Berenguer de Palou (c. 1164), Formit de Perpinyà (segle XIII), Frederic III de Sicília (1272-1337), Guerau de Cabrera, Guilhem de Cabestany (c. 1212), Guilhem de Murs, Guillem de Berguedà (c. 1138-1192), Guillem de Cervera o Cerverí de Girona(c. 1259-1284), Huguet de Mataplana (c. 1185-1213), Jofre de Foixà (c. 1267-1295), Peire de la Roca, Peire Ramon de Tolosa (c. 1180-1221), Ponç d'Ortafà (c. 1184-1246), Ponç Hug IV d’Empúries (c. 1277-1313), Ramon de Rosselló (mitjan segle XIII), Ramon Vidal de Besalú (c. 1212-1252), el Rei Alfons (1154-1196).
En aquest curs ens proposem presentar l’obra poètica i musical dels trobadors ‘catalans’ i les seves relacions amb la lírica occitana, les seves peculiaritats i la seva tradició posterior.


INSTITUT FRANCO-CATALÀ TRANSFRONTERER (UNIVERSITAT DE PERPINYÀ)
«V Jornada "Cap un espai econòmic i social per damunt de la frontera dels estats"»

Organitzada per l’IFCT, Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà amb el suport del Master de Relacions Transfrontereres; Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Relacions Exteriors; i ARFE, Associació de Regions Frontereres Europees (Gronau, Alemanya)
Coordinació: JOAQUIM LLIMONA, JOAN VALLVÉ i JOAN BECAT
dia 18 d’agost, de 10 a 1

La formulació i execució de les polítiques de cooperació respon essencialment a la responsabilitat i al deure ètic sentits per tota societat democràtica que proclami com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia, la igualtat i la solidaritat respecte a tots els pobles i persones del món, especialment vers aquells més desprotegits davant dels desequilibris i les injustícies que l’actual sistema internacional genera.
És important el treball que es realitza a través dels organismes internacionals i dels Estats, per tal de fer front a la difícil situació en la que viuen moltes persones dels països en vies de desenvolupament. Ara bé, la lluita contra les desigualtats no és una matèria exclusiva dels Estats, sinó que també hi juguen i hi han de jugar un important paper les comunitats autònomes i organitzacions regionals i els ens locals.
L’aprovació a finals de l’any 2001 de la Llei de cooperació al desenvolupament ha obert una nova etapa en la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta Llei es regulen totes les activitats de l’Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i els valors, finalitats i principis d’aquesta Llei informen l’activitat en l’àmbit de la cooperació de tots els ens locals de Catalunya.
La Llei estableix que l’activitat de la Generalitat en matèria de cooperació respongui a una planificació estratègica, aquesta planificació es fa a través del Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, el primer dels quals es va aprovar el febrer del 2003. Aquest Pla Director marca les prioritats geogràfiques i sectorials que han de marcar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya pels propers quatre anys del 2003 al 2006.
Finalitats:
L’objectiu del primer tema és de fer el punt sobre l’evolució del programa europeu INTERREG III-A després de les reunions de juliol, d’informar sobre els projectes en curs i les perspectives per nous projectes. També es tracta de suscitar un lloc de trobada i de contactes personals.
A continuació, amb la Jornada sobre la Cooperació al Desenvolupament, es vol reflexionar sobre les actuacions dels ens locals i de la Generalitat de Catalunya, es vol informar sobre la Llei catalana, sobre el Pla Director 2003-2006 i sobre el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
Programa:

a les 10 del matí
1. Interreg III, punt de la situació i perspectives
a càrrec de JOAN VALLVÉ (president de l’ARFE), JOAN LÚRIA (cap de l’Àrea de Programació, Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, responsable dels programes INTERREG III) i CLAIRE SARDA-VERGÈS (Xarxa d’Informació de la Unió Europea)

2. Jornada sobre Cooperació al Desenvolupament - Quin model de Cooperació al Desenvolupament per a Catalunya?
La Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. La Llei el Pla Director 2003-2006: marc d'actuació de la cooperació catalana.
a càrrec de JOAQUIM LLIMONA (secretari de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya)

L’objectiu de la ponència és contextualitzar la cooperació al desenvolupament dins la realitat catalana; fixar i destacar les prioritats de la cooperació catalana; i exposar quin ha estat, i sobretot, quina serà la política de cooperació de la Generalitat de Catalunya pel període 2003-2006, horitzó temporal de Pla Director.

a les 11 del matí
Taula rodona
a càrrec de JOAQUIM LLIMONA (GdC - introducció i moderació), ALFONS SANCHO (Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament), VICENÇ FISAS (Escola de Cultura de la Pau, Universitat Autònoma de Barcelona), RAFAEL GRASA (Consell Interuniversitari de Catalunya) i LLUÍS COROMINES (Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament).

L'objectiu de la taula rodona és fixar i destacar les prioritats de la cooperació realitzada des dels diferents agents que intervenen en les actuacions de cooperació al desenvolupament; i exposar quin ha estat, i sobretot, quin ha de ser el model català de cooperació al desenvolupament.