XXIX UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 15 al 24 d’agost del 1997


Seminaris d’investigació


UNIVERSITAT DE VALÈNCIA


«Memòria històrica i consciència nacional: el cas del País Valencià»

a càrrec de VICENT FRANCH i FERRER
(vegeu Ensenyament Pluridisciplinari)
dies 15, 16 17 i 18, de 10 a 12 del matí

«La predicció de resultats electorals a partir de les enquestes d'intenció de vot»
a càrrec de JOSEP M. FELIP i SUGRANYES
(vegeu Ensenyament Pluridisciplinari)
dies 15, 16, 17 i 18, de 9 a 10 del matí

Totes les eleccions van precedides de diverses enquestes i sondejos sobre les intencions de vot i les expectatives electorals de cada candidatura. La pregunta -base del curs- que tot investigador es fa és si és possible obtenir, a través de les enquestes, una informació fiable sobre les intencions reals de vot, que permeti saber, abans dels comicis, els resultats amb un alt nivell de precisió.
En aquest curs estudiarem les causes dels errors d'estimació, la metodologia estadística usada en els sondejos i els models de comportament electoral i de predicció de resultats. L'objectiu del curs és aproximar els participants a la investigació sociopolítica aplicada a casos reals.

«Penalitat i política»
a càrrec de JOAN CARLES CARBONELL
dies 15, 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí


La relació existent entre el dret penal i l'activitat política sembla cada vegada més estreta. El seminari es referirà a vessantsdiferents d'aquesta relació, com ara el tractament dels delictes polítics a l'Estat democràtic, la proliferació al nou Codi Penal de delictes de titularitat supraindividual, la insubmissió, els conflictes entre drets fonamentals i de manera específica entre l'honor i la intimitat i la llibertat d'expressió, els secrets d'Estat, la tutela judicial efectiva, la lluita antiterrorista i els seus límits penals i la polèmica entorn els furs especials i el paper de l'Audiència Nacional, la constitucionalitat de la qual ha estat qüestionada alguna vegada. Als darrers anys hem assistit a una explosió en la utilització de la justícia penal per part de la política. S'ha parlat tant de la «politització de la justícia» com de la «judicialització de la política». Ens plantejarem l'existència de polítics que violen la justícia, jutges que fan política i delinqüents comuns que interfereixen en la política, així com la influència dels mitjans de comunicació i els «judicis paral·lels».


«La primavera del Renaixement: Joan Roís de Corella»

a càrrec de JOSEP GUIA
dies 20, 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

Després de la mort del primer papa Borja, a Roma (1458), del rei Alfons el Magnànim, a Nàpols (1458), i traspassat així mateix Ausiàs Marc (1459), la creixent i dinàmica ciutat de València esdevingué, en aquella segona meitat del segle XV, un focus de renaixement cultural de primer ordre, en què la figura del gran escriptor Joan Roís de Corella, la significació i la producció global del qual encara cal estudiar, es desenvolupà en tot d'iniciatives renaixentistes, afavorides pel nou invent de la impremta (1474) i dificultades, si més no, per la introducció de la Inquisició espanyola (1482-83). L'estada a Itàlia de molts valencians propicià, possiblement, que la cultura catalana fos molt precoç en realitzacions de signe postmedieval, però altres diverses i adverses circumstàncies polítiques van impedir, probablement, el manteniment i la plenitud d'aquella precocitat.


«Eròtica i exòtica als mass media»
a càrrec de RICARD HUERTA
dies 21, 22, 23 i 24 de 10 a 11 del matí

Els cartells de Toulouse Lautrec per als bordells parisencs; les pel·lícules dels Marx Brothers i de directors de cinema com Buñuel, Nagisa Oshima, Bertolucci, Bigas Luna, Tim Burton ... ; les obres dels artistes Pablo Picasso, Joan Miró, Carmen Calvo, Zush, Ben Vautier; els treballs de fotògrafs com Bruce Nauman i Mappelthorpe; els dibuixos japonesos manga per a còmics i sèries de televisió ... Són alguns dels exemples que il·lustraran aquest curs amb el qual es pretén dibuixar un panorama ampli i divers de les possibilitats mediàtiques que s'estableixen a l'hora de difondre una determinada realitat creativa que és en bona mesura exòtica i eròtica.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
«El futur de les nostres democràcies. Mecanismes i institucions de participació directa dels ciutadans»
a càrrec de FERRAN CAMPS i RICARD GOMÀ
(vegeu Dret i política)
dies 19 i 20, de 10 a 12 del migdia, i dia 21 de 10 a 11 del matí

El seminari pretén reflexionar i debatre sobre el problema de la democràcia a partir de la perspectiva de la participació directa dels ciutadans.
La reflexió s'estructurarà al voltant de l'anàlisi dels mecanismes de participació directa i les seves experiències, de la factibilitat i conveniència dels mecanismes de decisió directa en les decisions públiques i de laformació d'una cultura democràtica per a laparticipació directa dels ciutadans.


UNIVERSITAT DE BARCELONA


«Les matemàtiques: la pèrdua de la certesa»

a càrrec de JOSEP PLA
(vegeu Ensenyament pluridisciplinari)
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí

En aquest curs volem posar de manifest fins a quin punt el progrés de la matemàtica d'aquest mil·lenni que s'acaba el podem considerar com un vaivé entre crisis i èxits. Volem veure com cada resposta planteja preguntes noves i, moltes vegades, com aquestes preguntes qüestionen les respostes que ens han permès suggerir-les. La matemàtica esdevé una ciència cada cop més crítica i complexa, però al mateix temps una eina més fina de l'esperit humà per formular i respondre preguntes teòriques i pràctiques.
En definitiva, farem una reflexió epistemològica sobre la riquesa de la matemàtica -la «reina de les ciències», com la va anomenar Cari Friedrich Gauss-, una reina que durant el llarg regnat d'aquest darrer mil·lenni ha tingut moments de pau i prosperitat i moments de trasbals i angoixa.

«Variacions de les imatges dels clàssics del pensament»
a càrrec de JORDI SALES
(vegeu Ensenyament pluridisciplinari)
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

EI curs mostrarà com els clàssics han servit per definir l'actualitat filosòfica mitjançant alguns exemples concrets: la utopia platònica com a societat tancada (Popper), la farmàcia platònica (Derrida), el mètode cartesià com a mathesis universalis i subjectivitat moderna (Heidegger), l'adoració cartesiana com a distància (Lévinas), la determinació kantiana com a coneixement objectiu (Cohen, Natorp, Cassirer), la sensibilitat com a finitud (Heidegger), la tasca de la raó i la noció de comunitat humana (Goldmann), etc. Ens interrogarem sobre aquesta manera de fer diferenciant la filosofia com a afirmació ideològica i recerca orientadora. Finalment mostrarem les perspectives que se'ns obren avui a la reflexió actual des de les imatges dels estudis platònics, cartesians i kantians: comunicació i filosofia, llei ciutadana i recerca filosòfica, i orientació cognoscitiva i sistema filosòfic.


UNIVERSITAT DE VIC
«Pensar en femení: paremiologia, literatura, cinema i traducció»
a càrrec de FRANCESCA BARTRINA, NEUS CARBONELL, PILAR GODAYOL i XUS UGARTE (Facultat de Traducció i Interpretació d’Osona)
dies 19, 20, 21, 22 i 23, de 9 a 12 del migdia


Aquest curs es presenta com una reflexió sobre el paper de les dones en les pràctiques culturals més significatives del món contemporani. Als darrers anys, els estudis sobre la dona han renovat el panorama intel·lectual i, en aquest sentit, el curs s'insereix en la voluntat de pensar en femení la cultura. Ho analitzarem des de l'àmbit de la paremiologia, la literatura, la publicitat, el cinema i la traducció.


UNIVERSITAT DE PERPINYÀ

«L'home català a la Catalunya del Nord, abans i després del tractat del Pirineu (segles XVI-XIX)»
a càrrec de RAMON SALA (Institut Català de Recerca en Ciències Socials)
dies 19 i 20, de 10 a 12 del migdia


La identitat catalana: la visió pròpia i la visió dels altres.
EI rei i els homes: de la monarquia hispànica a la monarquia francesa.
Els homes i la llengua del rei, els homes i les llengües dels reis.

«Geopolítica de la França contemporània i actual»
a càrrec de JOAN BECAT
dies 23 i 24, de 10 a 12 del migdia


La «Nació francesa», de la diversitat a la unitat.
L'expansió colonial, les conseqüències mundials de la descolonització, l'ambició europea entre voluntarisme i reticència.
Les mutacions econòmiques i territorials.
Les estructures administrativa i política. La representació política.
L'opinió pública francesa davant d'algunes grans qüestions actuals: el «destí» francès i la presència francesa dins del món, la construcció europea, la immigració, la permanència de l'extrema dreta, el regionalisme i la unitat nacional, els valors de la República.


UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
«El paisatgisme català vuitcentista»
a càrrec de JORDI À. CARBONELL (URV)
(vegeu art, cinema i audiovisual)
dies 18 i 19, de 10 a 12 del migdia

El desenvolupament de la pintura durant el segle passat és un dels fets artístics més interessants de la cultura contemporània. El paisatgisme havia ocupat un lloc força modest dins la jerarquia dels gèneres pictòrics fins al segle XIX. A partir del romanticisme, però, s'inicià el seu reconeixement progressiu fins a convertir-se, a l'últim terç de segle, en un dels gèneres més conreats, valorats i innovadors.
A Catalunya va ser impulsat, al principi, per l'anhel de coneixença i d'estima del país, propugnat per la Renaixença. Posteriorment, amb la difusió del realisme, s'associà, a més, amb la idea de modernitat i de contemporaneïtat. L'estètica realista va aconseguir-ne la dignificació definitiva, fet que obrí el camí del plenairisme i els anys de la fi de segle, l'assimilació de certs aspectes de l'impressionisme i dels corrents postimpressionistes. En definitiva, el paisatgisme, millor que cap altre tipus de pintura, va encarnar l'esperit d'avantguarda i d'art de lliure creació, la qual cosa el converteix en un fenomen essencial, que és imprescindible estudiar si es vol entendre l'art i la cultura del segle XIX.


UNIVERSITAT POMPEU FABRA
«El futur de la unitat de la Xina»
a càrrec de MANEL OLLÉ (UPF)
(vegeu dret i política)
dies 15, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

El recent retorn de la colònia britànica de Hong Kong a la sobirania xinesa ha posat de manifest la importància del factor nacional en el futur immediat de la Xina. A la incertesa sobre el futur de l'excolònia britànica se sumen els interrogants sobre la resolució del conflicte de Taiwan, com també les tensions secessionistes dels musulmans del Xinjiang, dels tibetans i dels mongols. Ens proposem aquí d'analitzar els diferents factors que influeixen en la situació present i les perspectives de futur de la qüestió.


UNIVERSITAT D'ALACANT
«Postfordisme i organització social»
a càrrec de JOSEP-ANTONI YBARRA (UdA)
(vegeu economia)
dies 15 i 16, d’11 a 12 del migdia

El maig del 69 fou la fita per al capgirament de l'ordre econòmic i social arreu del món occidental. Avui la forma d'organitzar-se tan econòmicament com social pateix un seriós i continu canvi en relació amb tot el que ha estat el segle XX. L'objectiu del curs és analitzar aquests canvis. Dins d'aquest context sorgeixen qüestions de gran actualitat econòmica i social que cal situar en el nou paradigma postfordista, com ara: la funció de les petites i mitjanes empreses, l'economia submergida, l'autoocupació, els nous grups de pressió, la redefinició de les classes socials, el paper dels municipis i de les regions, etc.
El curs s'adreça a gent de ciències socials (economistes, historiadors ... ), però també pot resultar interessant a tecnòlegs i enginyers industrials. Nivell de divulgació.


UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Lectura crítica de Bearn de Llorenç Villalonga»
a càrrec de JOAN ALEGRET (UIB)
(vegeu literatura)
dies 18, 19, 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

En aquest curs parlarem de les veus narradores i l'estructura novel·lesca, els personatges, els llocs d'acció, les referències històriques i les fonts literàries (La Fontaine, Goethe, Gide, Schlumberger) de la novel·la Bearn de Llorenç Villalonga.


UNIVERSITAT DE LLEIDA
«Eleccions democràtiques i mitjans de comunicació»
a càrrec de JORDI FARRÉ (UPF)
dies 15, 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí
a càrrec de JOSEP ESPLUGA (UdL)
dies 15 i 16, d’11 a 12 del migdia
a càrrec d’ARANTXA CAPDEVILA (UPF)
dies 17 i 18, d’11 a 12 del migdia
(vegeu disseny i comunicació)

El professor Jordi Farré ens farà una presentació de les principals fites dins la recerca comunicativa que posen en relació el paper dels mitjans de comunicació en la política, especialment pel que fa a l'anàlisi dels processos electorals, punt àlgid de tot sistema democràtic. Els professors Josep Espluga i Arantxa Capdevila tractaran respectivament de l'evolució de l'estructura social a Catalunya i Espanya en relació amb els conceptes d'identitat social i de procés electoral, i de les diferències empíriques dels públics en la construcció del món possible, que servirà de punt de partida als diferents partits polítics en l'elaboració de les seves estratègies de campanya.