XLIX UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

Una societat, una cultura, un país, un futur

del 16 al 23 d'agost del 2017


Programa de cursos

PENSAMENT



«Dialèctica del progrés. El progrés en disputa»
Coordinadors: Dr. Josep Monserrat i Molas (Universitat de Barcelona) i Dr. Xavier Serra i Labrado (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 17 al 23 d'agost

Dialèctica del progrés.
per JORDI CASASAMPERE (professor de filosofia a la Universitat Politècnica de Catalunya i d'art dramàtic) i JOSEP MONSERRAT MOLAS (Universitat de Barcelona)
dies 17, 18 i 19 d'agost, de les 9 a les 12

Quina força sosté la noció de ‘progrés’ perquè totes les nocions que s’hi han anat oposant (des de la ‘reacció’ al ‘conservador’) hagin anat caient en el descrèdit? Què hi ha que, malgrat l’evidència del mal i de la mentida, encara es mantingui com a resultant una creença en la millora general de la humanitat? Aquest curs de l’àrea de pensament vol aprofundir en l’aclariment d’un prejudici sobre el qual es basteixen mil i un discursos de legitimació del poder.
En aquest curs pensem repassar des d'una perspectiva filosòfica tres obres del teatre de Vaclav Havel («Audiència», «Vernissatge» i «Protesta») que ens serviran per a pensar les idees associades a la idea de "progrés" a partir d'una situació d'injustícia política i de poder opressiu que convé qüestionar per a permetre canvis reals i no solament de "paraules".

Pensament i filosofia a Prada
per JOAN CUSCÓ (Societat Catalana de Filosofia)
dia 20, de les 9 a les 11

De la Guerra Gran a les Grans Dades
per  POMPEU CASANOVAS (IDT/UAB, Melbourne University)
dia 20, de les 11 a les 12

El progrés en disputa
per JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona) i XAVIER SERRA i LABRADO (Societat de Filosofia del País Valencià i Societat Catalana de Filosofia)
dies 21, 22 i 23, de les 9 a les 12

Arran de la Primera Guerra Mundial i del convuls període d’entreguerres, es produí a tot Europa una crisi de la visió optimista de la història que havia predominat en el segle XIX. L’escrit «La història a l’inrevés», de Joan Crexells, és una mostra elegantment irònica d’aquest nou esperit. Òbviament, l’experiència de la Guerra Civil espanyola accentuà el pessimisme històric en els escriptors catalans. Les obres de Josep Pla o de Gaziel són plenes d’agudes reflexions sobre el progrés. En la dècada dels seixanta del segle passat, davant l’evidència dels avenços tecnològics, Joan Fuster obrí de nou el debat, en controvèrsia, alhora, amb els sectors reaccionaris i amb l’esquerra ecologista, i en defensa de la «cultura de masses» i del «confort material».