VI JORNADES DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA A LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU
«El nou país. República Catalana»
Ho organitza: Fundació Josep Irla
del 17 al 22 d'agost

El repartiment d'actius i passius entre Catalunya i l'Estat Espanyol
per JORDI ANGUSTO (economista)
dia 17, a les 4 de la tarda

Catalunya: revolució democràtica
per JOAN MANUEL TRESSERRAS (exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació)
dia 18, a les 4 de la tarda

El jovent pren la paraula
per GERARD GÓMEZ DEL MORAL (portaveu nacional de les JERC) i un representant de les JERC-Catalunya Nord
dia 19, a les 3 de la tarda

Sumant cap a la llibertat
per EDUARDO REYES (president de l'Associació Súmate) i GABRIEL RUFIÁN (Associació Súmate)
dia 19, a les 4 de la tarda

Reptes municipalistes per la nova República
per JULI FERNÀNDEZ (alcalde de Sabadell), Jordi Viñas (alcalde de Salt) i JOAN LLODRÀ (segon tinent de batle de Manacor)
dia 20, a les 4 de la tarda

El nou país. República catalana
per MARTA ROVIRA (secretària general d'ERC)
dia 21, a les 4 de la tarda

Lliçó magistral Víctor Torres 2015.Acte conjunt de l'UCE i la FJI
Els espais de memòria de Catalunya
amb JOANDOMÈNEC ROS (president de la Fundació Universitat Catalana d'Estiu), JOSEP HUGUET (president de la Fundació Josep Irla), ENRIC PUJOL (doctor en filosofia i lletres, rutes d'exili), ÀLEX CERVELLÓ (doctor en història, Batalla de l'Ebre) i GEORGINA LINARES (regidora de Sant Feliu de Guíxols, Casa Irla)
dia 22, a les 4 de la tarda

IV JORNADA ALGUERESA
Ho organitza: Obra Cultural de l'Alguer
dia 18 d'agost, de 10 a 12

Presentació de la jornada
per CLAUDIA SOGGIU (presidenta de l’Obra Cultura de l'Alguer)

Lo patrimoni arqueològic del territori de l'Alguer
per MARIANTONIETTA SALARIS

Argot (dialecte) dels pescadors de l'Alguer i lo món de la marinera algueresa
per GIUSY PASCALIS

En conclusió aperitiu de vins algueresos
conduït per SERGIO FLORIS i JOSEP TILLOCA

XI JORNADA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS A L'UCE DE PRADA
«L'IEC, acadèmia nacional de Catalunya i dels Països Catalans»
Ho organitza: Institut d'Estudis Catalans
del 18 al 21 d'agost

L’Institut d’Estudis Catalans, Acadèmia Nacional de Catalunya i dels Països Catalans. L’Institut d’Estudis Catalans avui, situació i perspectives
per JOANDOMÈNEC ROS (president de l’IEC)
dia 18, de 10 a 12


Els cent anys d’existència de l’Institut d’Estudis Catalans
per ENRIC PUJOL
dia 19, de 10 a 12


L’Institut d’Estudis Catalans i l’Alguer
per ANTONI TORRE
dia 20, de 10 a 11


L’Institut d’Estudis Catalans i Andorra
per ÀNGELS MACH
dia 20, d’11 a 12


L’Institut d’Estudis Catalans, Catalunya Nord i França
per JOAN BECAT
dia 21, de 10 a 11


L’Institut d’Estudis Catalans i la Franja de Ponent
per JOAQUIM MONTCLÚS
dia 21, d’11 a 12

XI JORNADA SOBRE EL CRISTIANISME AL SEGLE XXI
«El procés nacional. Diàleg des de la fe amb els intel·lectuals»
Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
dia 20 d'agost

L'any 2013 mig centenar d'ordres religiosos s'adherien al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per a donar suport a la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Entitats com Càritas de Tarragona i la Federació de Cristians de Catalunya o congregacions com les carmelites descalces, els claretians, la Companyia de Jesús, les teresianes del Raval, les carmelites de la caritat Vedruna o l'Escola Pia són alguns dels signants del manifest. El text també el varen subscriure, entre altres, les fundacions Claret, Escó, Jesuïtes d'Educació, Joan Maragall, la junta directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya, el Moviment Cristià de Joves de Barcelona, Justícia i Pau, el Casal Loiola i l'Associació Bíblica de Catalunya

MATÍ
De l’edat mitjana als Decrets de Nova Planta
Segles III-XV: els orígens de Catalunya. De la neutralitat medieval a la mala  fama a Itàlia i Grècia. Segles XV-XVI: els plantejaments hegemonistes castellans. Finals XVI a 1640: els ròssecs d’Olivares. Cervantes versus Quevedo. Gracián. La pèrdua de la sobirania imperfecta. De 1640 a 1714: l’acarnissament contra els catalans  amb els Decrets de Nova Planta.
de 10 a 11

De la Nova Planta (1716) a la Mancomunitat (1914)
El segle XVIII: Cadalso, Fernández Moratín. Romanticisme i renaixença. Els realistes i naturalistes: Pérez Galdós (Yxart, Oller), Pereda, Clarín i Pardo Bazán. El debat finisecular. Els escriptors i intel·lectuals castellans anomenats tradicionalment “noventayochistas”: Azorín, Baroja, Antonio Machado, Unamuno. L’Edat de Plata hispànica: modernisme i Modernismo (Rubén Darío). Noucentisme i “Novecentismo”. Contactes epistolars.
d’11 a 12

El segle XX
De la Lliga a la crisi del 1917: el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).La Mancomunitat. Del 1917 a la Guerra Civil: Manifest a favor de la Llengua Catalana (1924), Exposició a Madrid del Llibre Català (1927), Viatge d’intel·lectuals castellans convidats a Catalunya (1930). El debat de l’Estatut (1932). Azaña. El franquisme. Les trobades poètiques. Ridruejo i Carles Riba a Segòvia. La democràcia. Les trobades de Sitges i altres.
de 12 a 1

TARDA
Exposició i comentari de l’epistolari Unamuno-Maragall. Debat.
de 4 a dos quarts de 6

Ponents: CARLES BASTONS i VIVANCO (Figueres, 1945) i LLUÍS BUSQUETS i GRABULOSA (Olot,1947) han estat catedràtics d'institut de llengua literatura. Ambdós han escrit a quatre mans Castilla en la literatura catalana (2002) i Catalunya y España frente a frente: Antología para un debate cutural(2003); Bastons és, a més, l'editor del corpus epistolar entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall (Lleida: Milenio, 2006)

IX JORNADA D'ESGLÉSIA PLURAL
«Una fe raonable per un Déu creïble»
Ho organitza: Església Plural
dia 21 d'agost, de dos quarts de 10 a un quart d'1

Aquestes jornades tractaran sobre l'evolució del pensament, de la ciència i de la tecnologia que interpel·len alguns dels que fins ara eren els pilars de la fe cristiana. Són incompatibles fe i raó? Pot la raó impulsar l'home a la descoberta de Déu? Pot la fe humanitzar els fruits de la raó?
Ponents: JOAN VIÑAS (exrector de la Universitat de Lleida) i BEGOÑA ROMAN (professora d’ètica, Facultat de Filosofia, UB)

XXVIII JORNADA ANDORRANA
«Andorra i els petits estats europeus»
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
dia 22 d'agost

L’obertura al món d’Andorra té una cita obligada, d’aturada i reflexió, amb els petits estats, microestats i altres. Perquè són als que més ens assemblem. Almenys en els paràmetres quantitatius de comparació estàndard com l’extensió territorial, població, pes econòmic, recursos naturals, etc. També perquè són amb els que podem compartir més problemes similars pel fet de tenir característiques comunes. I perquè el nostre posicionament en un món convergent cap a l'homogeneïtzació global, estarà cada dia, geopolíticament parlant, més condicionat. Conèixer-nos millor, ser conscients de les nostres existències i realitats, i provocar accions de relació ha esdevingut una necessitat.

MATÍ (de dos quarts de 10 a dos quarts d’1)

Presentació
per MARTA FONOLLEDA i RIBERAYGUA (vicerectora per les relacions de l'UCE amb Andorra)

Resum de ponències no presencials disponibles

Andorra i els petits estats d'Europa davant dels reptes del comerç electrònic
 per ALAN WARD i KOECK (enginyer superior en informàtica i professor a l’Escola Andorrana)

La meteorologia als petits estats d’Europa: entre la mesoescala i la microescala
per GUILLEM MARTIN i BELLIDO (físic i tècnic al Servei Meteorològic d’Andorra)

Pausa

Salutació del president de l’equip rector de la XLVII UCE
per JOANDOMÈNEC ROS i ARAGONÈS

Mònaco, i els altres, vist per un andorrà
per ANTONI UBACH i MORTÉS (exconseller del Govern d’Andorra d’Educació i Cultura, de Treball i Benestar social)

Polítiques conjuntes de salut amb els Petits Estats d’Europa
per ROSA FERRER i OBIOLS (advocada i ministra de Salut, Benestar i Ocupació)

Petits Estats i especialitats
per VICENÇ MATEU i ZAMORA (filòsof i síndic general d’Andorra)

Ponències no presencials / Aportacions escrites
El Vaticà un microestat que es mesura en hectàrees
per JAUME SERRA i SERRA (economista i ambaixador d’Andorra a la Santa Seu)
L’adaptabilitat dels petits països
per XAVIER DÉU i PUJAL (empresari i soci de Carlis a Luxemburg)
Interessos comuns
per ENRIC TARRADO i VIVES (ambaixador d’Andorra a Suïssa, Liechtenstein, San Marino, i Mònaco)
San Marino i Andorra: un camí compartit vers al futur
per JAUME BARTUMEU i CASSANY (advocat i excap de Govern d’Andorra)

Pausa per dinar

TARDA (de 3 a 6)

Resum de ponències no presencials disponibles

Ser petit en un món global?
per JORDI DOMINGO i COLL (geògraf i professor titular del departament de geografia i sociologia de la Universitat de Lleida)

Creu Roja andorrana: es pot ser petit i representatiu?
per JOSEP DURÓ i VIDAL (doctor en optometria i òptic diplomat, president de la Creu Roja Andorrana)

Les particularitats d’Andorra i els altres microestats europeus. Aprofitant al màxim la petitesa
per JUDITH PAMPALONA i TARRÉS (doctoranda en antropologia social i econòmica a la UAB)

Pausa

Estònia i Andorra
per ANTONI D’ORTODÓ i LLOVERAS-PUIG (cònsol honorari d’Estònia a Andorra i empresari)

Els jocs dels petits estats d’Europa, història i evolució de la participació andorrana
per OLGA GELABERT i FÀBREGA (ministra de Cultura, Joventut i Esports), presentada per Jordi Beal i Vilaginés (secretari d’Estat d’esports)

Andorra: microestat i les seves relacions amb Europa i els organismes internacionals
per SÍLVIA BONET i PEROT (consellera general, membre de Social Democràcia i Progrés, i exministra de Saluti Benestar)

Consonàncies i dissonàncies dels petits Estats europeus: Andorra, Mònaco, San Marino, Vaticà, Malta, Liechtenstein, Islàndia, Xipre, Luxemburg,  Suïssa i Eslovènia
per MERITXELL MATEU i PI (consellera general per Demòcrates per Andorra, exambaixadora i exministra d’Afers Exteriors)

Andorra i el nou marc de relacions amb la UE
per GILBERT SABOYA i SUNYÉ (economista i ministre d’Afers Exteriors)

Debat

Cloenda
per ÀNGELS MACH i BUCH (presidenta de la SAC i membre de la Fundació UCE)

Ponències no presencials / Aportacions escrites:
La CNAU (Comissió Nacional per a la UNESCO) i els petits estats
per ELISENDA VIVES i BALMAÑA (presidenta de la CNAU) i Jean-Michel Armengol i Petit (director de la CNAU)
Els reptes polítics compartits entre Andorra i els altres petits estats d'Europa
per PERE LÓPEZ i AGRÀS (conseller general pel Partit Socialdemòcrata i president del Grup Parlamentari Mixt)
La relació de Suïssa amb la Unió Europea i Andorra
per THOMAS KOLLY (ambaixador de Suïssa a Espanya)

XXX JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«El sòl agrari i la seva problemàtica»
Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)
dia 22 d'agost

9:30 - 10:00 h
Obertura. Presentació i introducció
per JOSEP M. VIVES (president de la ICEA)

10:00 - 10:30 h
30 anys de Jornades d’Agricultura a Prada
per JOSEP M. PUIGGRÒS

10:30 - 10:50 h
Les dificultats de l’accés al sòl agrari vistes per un agricultor de la comarca del Conflent
per DAVID MONTANYÀ (agricultor de Prada)

11:00 - 11:30 h
El projecte de llei del sòl d’ús agrari
per JORDI SALA (expert en agricultura i exdirector general de desenvolupament rural, GdC)

11:30 - 12:00 h
Torn d’intervencions i preguntes

12:00 - 12:30 h
La problemàtica de l’accés al sòl agrari
per JOSEP MONTASELL (Agroterritori)

12:30 - 13:00 h
Torn d’intervencions i preguntes

13:00 - 14:30 h
Pausa i dinar

14:30 - 15:00 h
Acaparament de terres i accés al sòl agrari a Moçambic
per ANABEL AYALA (consultora de la FAO)

15:00 - 15:30 h
L’experiència francesa: SAFER
per JOAN BECAT (membre de l’IEC i UPVD)

15:30 - 16:15 h
L’experiència de Terra Franca
per JORDI MARTÍ (president de Terra Franca)

16:15 - 16:45 h
El Banc de Terres del Garraf
per RAFEL FLORENCIANO (director de Node Garraf, Agència de Desenvolupament)

16:45 - 17:00 h
Aportacions des de la custòdia agrària a l’accés a la terra
per JORDI PIETX (consultor en emprenedoria i conservació rural)

17:00 - 18:00 h
Torn d’intervencions i preguntes

18:00 h
Cloenda

JORNADES DE LA SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA
«L'ensenyament plurilingüe a l'Europa romànica. Termòmetre Lingüístic i Marc d'Ensenyament de Llengües Vives (aportacions de la SCP)»
Ho organitza: Societat Catalana de Pedagogia
dia 22 d'agost

L’ensenyament bàsic de tots els països d’Europa inclou una llengua estrangera. Si als inicis del segle XX era la francesa la més habitual i l’anglesa quedava restringida als usos comercials, al darrer terç de segle s'anà generalitzant l’anglès com a llengua estrangera apresa en primer lloc. Als països amb llengua pròpia del territori on la llengua oficial de l’Estat és una altra, els ciutadans han d’aprendre tres llengües pel cap baix i els més ben dotats en poden aprendre una quarta. Les orientacions més pragmàtiques han dut a voler garantir la llengua oficial de l’Estat i una llengua de caràcter transnacional com l’anglès. Les dues llengües s’aprenen per separat, amb molt d’esforç i amb competència més aviat limitada si no es fa una estada a l’estranger. L’aprenentatge queda tancat a cada llengua per separat i és un aprenentatge passiu que no activa la capacitat humana d’aprendre llengües escoltant i parlant, encara que amb errors que parlant és com es van polint. L’estudi simultani de llengües observant coincidències i diferències activa mecanismes mentals de caràcter proactiu.
El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. (Consell d‘Europa, 2002) marcà una línia d’orientació clarament multicultural que avala l’aspiració dels països de llengua catalana.
Presentem el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives (2015) per tal que cada institució escolar elabori el seu projecte plurilingüe a partir de la llengua del territori, aprofitant el ric patrimoni de llengües romàniques de territoris pròxims i garantint l’anglès com a llengua transnacional a tots els ciutadans. Es fonamenta en dos pilars que caracteritzen un nou model català d’ensenyament de llengües:
1) el Termòmetre Lingüístic, instrument de diagnòstic pedagògic de la competència lingüística a 5 anys d’edat (2013) que permet pronòstic pedagògic i itineraris personalitzats;
2) l’aprenentatge simultani de llengües front al sistema seqüencial dominant. El Termòmetre Lingüístic ha estat aplicat a cent cinquanta escoles catalanes i a trenta escoles occitanes i es disposarà de l’adaptació a les variants lingüístiques balears el proper curs. Les escoles occitanes Calandretas apliquen l’aprenentatge simultani i han introduït un temps de famílies de llengües on caben també les minoritàries d’alumnes nouvinguts.
La Universitat Catalana d’Estiu punt de trobada de docents de totes les terres de llengua catalana és el marc idoni on presentar aquests instruments, escoltar els participants i anar-ho estenent a les institucions escolars que faran el seu projecte plurilingüe arrelat al seu entorn. L’Institut d’Estudis Catalans ha subscrit un conveni de col·laboració per a l’edició del materials amb el G.P. Santillana per tal que arribin arreu. Tot respon a la necessitat social actual, ha estat elaborat amb fonamentació científica, amb consistència pedagògica i d’aquí uns anys es parlarà del model català d’ensenyament de llengües.

9:00 - 9:15 h
Obertura
per JOANDOMÈNEC ROS (president de l’IEC) i representants de territoris de llengua catalana.

9:15 – 9:45 h
El Termòmetre Lingüístic (SCP)
per CARME RIDER

Prova de diagnòstic de la competència lingüística a cinc anys d’edat. Avaluació de l’oralitat del grup i deliberació sobre les pràctiques pedagògiques a l’aula d’Ensenyament Infantil. Fonamentació en evidències per a fer els agrupaments d’alumnes i itineraris personals en l’aprenentatge de llengües.

9:45 – 10:30 h
El Marc d’Ensenyament de Llengües Vives (SCP)
per MARTÍ TEIXIDÓ i CARME RIDER

Plurilingüisme eficaç amb gradació segons possibilitats personals, tot afirmant la pròpia cultura. Reorientació de l’ensenyament de la llengua pròpia. Aprenentatge de llengües i coneixement de cultures properes a partir d’elements coneguts. Garantia de l’anglès com a llengua transnacional per a tots els ciutadans. Del marc comú al projecte lingüístic escolar propi. Models de referència basats en la diversificació d’itineraris i segons competència dels infants.

10:30 – 11:00
La competència lingüística dels nostres infants i joves
per JOAN BECAT

Relators de Catalunya, Catalunya Nord, Illes Balears, l’Alguer, País Valencià, Occitània. L’ensenyament de llengües a països multilingües. Andorra i Suïssa.

11:00 – 11:30 h
Aprenentatge simultani de llengües i transferència lingüística
per JOAN MALLART i PATRICI BACCOU

Projectes EuroComRom, Euromania: cap llengua és del tot desconeguda. Les famílies de llengües i les llengües minoritàries a les escoles occitanes Les Calandretas: el rol de les llengües dels alumnes a l’aula.

11:30 – 12:00 h
Aprenentatge eficaç de l’anglès i el francès. Més enllà dels fets conjunturals
per ANNA PUJOL

Introducció i predisposició positiva. Recepció i coralitat. Modelatge, interacció i didàctica de la motivació. Didàctica per al plurilingüisme amb sistematització de l’aprenentatge i avaluació del progrés. Adquisició d’habilitats transferibles més enllà de l’àmbit acadèmic. Incorporació d’elements culturals i reafirmació de la pròpia cultura.

JORNADA SÀPIENS
«El patrimoni històric com a recurs econòmic»
Ho organitza: revista Sàpiens
dia 22 d'agost

Taula Rodona: «El patrimoni històric com a recurs econòmic»
amb DANIEL BAIZÁN (magmacultura), MONTSERRAT COBERÓ (Global Projectes EDT) i CLÀUDIA PUJOL (Sàpiens)
a les 5 de la tarda

Presentació de l'obra «Història de la Humanitat i la Llibertat»
amb CLÀUDIA PUJOL (directora de Sàpiens) i ÀNGEL CASALS (director científic de l'obra)
a dos quarts de 7 de la tarda

XXX JORNADES DE COOPERATIVISME
«Economia solidària per una Catalunya lliure i independent»
Ho organitza: Fundació Roca i Galès
dia 23 d'agost

La defensa del cooperativisme duu implícita la lluita per construir un món millor i una Catalunya millor. Al llarg de la jornada exposarem i debatrem les aportacions que podem fer des del cooperativisme i l’economia solidària en la construcció d’aquesta nova Catalunya, en un nou país, el qual considerem imprescindible que es fonamenti en l’economia al servei de les persones.

9:30 - 10:00 h
Presentació
per XAVIER PALOS i EZQUERRA (president de la Fundació Roca i Galès)

10:00 - 11:00 h
Ponència
per JORDI VIA i LLOP (patró de la Fundació Roca i Galès i coautor del llibre Economia solidària per a una Catalunya lliure)

11:00 - 12:00 h
Col·loqui