CONEIXEMENT DE CATALUNYA NORD
«Catalunya Nord pot desaparèixer? A l'ull de l'huracà: entre reformes territorials franceses i procés sobiranista català»
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 17 al 23 d'agost

Catalunya Nord és situada a l’ull de l’huracà d’uns moviments potents i determinants que afectaran els mesos i anys que vénen la societat i les mentalitats (incloent-hi els sentiments identitaris). Al conjunt francès, en crisi moral i econòmica recurrent, París ha decidit — com sempre sense cap consulta dels interessats… — trasbalsar el mapa institucional fixat des de la Revolució Francesa i les lleis de descentralització: s’han redibuixat les regions i els departaments podrien desaparèixer. Al sud, el poble català sembla haver pres en mà el seu destí i, seguint uns passos democràtics i pacífics, avança inexorablement cap a la seua constitució en nou estat europeu. Què pot passar a Catalunya Nord? Com afectaran aquests canvis majors el futur, la identitat, la llengua, la supervivència de la societat? Des de testimonis directes (societat civil, escriptor, geògraf) i des de les darreres dades sintetitzades, intentem respondre a aqueixes interrogacions vitals.

Catalunya Nord en xifres: població, economia, ensenyament, institucions
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dia 17, de 9 a 12

Catalunya Nord: la reforma territorial francesa dissoldrà els catalans?
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dia 18, de 10 a 12

Catalunya Nord: la percepció del moviment sobiranista sud-català
per JOAN PERE GENSANE (geògraf consultant)
dia 19, de 10 a 12

Catalunya Nord: canvis de mentalitat i perspectiva de futur català des de l'activisme català
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dia 20, de 10 a 12

Ensenyament i situació del català a Catalunya Nord: les claus de la salvació
per ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
dia 21, de 10 a 12

Catalunya Nord: «Matar De Gaulle» i l'actualitat literària nord-catalana
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
dia 22, de 10 a 12

Catalunya Nord: «Matar De Gaulle» i l'actualitat literària nord-catalana
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
dia 23, de 10 a 12

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 23 d'agost

«Curs 1. Llengua catalana. Nivell bàsic»
per ESTER TUR
cada dia, de les 9 a dos quarts d'11

Aquest curs s’adreça a aquelles persones que comencen a aprendre català (aprenents de nivell inicial i bàsic). Els objectius generals del curs són practicar i millorar el coneixement d’estructures i vocabulari necessari per parlar de temes quotidians i comunicar-se en situacions senzilles i habituals

«Curs 2. Llengua catalana. Nivell mitjà»
per ESTER TUR
cada dia, de dos quarts d'11 a les 12 del migdia

Aquest curs s’adreça a les persones que volen consolidar i ampliar els seus coneixements de català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). Les classes tenen un enfocament pràctic i ens dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.

INICIACIÓ A LA CULTURA OCCITANA
Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 23 d'agost

«Eròtica occitana»
per JAUME FIGUERAS i TRULL (traductor)
del 17 al 23, de 9 a dos quarts d’11

D’ençà de que, en temps de Guilhèm d’Aquitània, va començar a descabdellar-se una rica ètica cortesa, en què el neguit amorós i el desig esdevenen el gresol del «jòi», la literatura occitana s’ha servit una i altra vegada de la pulsió eròtica per expressar la seva situació paradoxal, empesa als marges dels models culturals i sotmesa a l’angoixosa consciència de la fi de la llengua.
Al llarg d’aquests curs, doncs, us proposem d’acompanyar els molts autors que han cantat en occità la bellesa i el plaer, des de l’exquisida i delicada murrieria de Flamenca o las «nòvas» medievals a la fruïció amb què poetes barrocs com Pèire Godolin o Belaud de la Belaudièra han dit el cos de la dona, tot complaent-se en l’encís de la llengua, o a la saborosa sensualitat d’autors llibertins com Jan de Cabanas i fins del Marquès de Sada.
Ja més ençà, seguirem Mistral, Aubanèl i d’altres felibres en les seves fantasies decimonòniques, que ens duran al tombant de segle i als suburbis més estripats de ciutats com Marsella, i ens endinsarem en el folklore eròtic de la mà d’Antonin Perbòsc.
I, en ple segle XX, ens deixarem dur per Joan Bodon en la seva davallada als laberints de la inversió i la impotència, i reprendrem la celebració del món i els sentits des de la més desinhibida modernitat amb Robert Lafont, Marcèla Delpastre i Renat Nelli, per acabar amb alguns dels autors contemporanis que han abordat la transgressió i el gènere eròtic, com Robèrt Martí, Michèu Miniussi, Joan-Ives Roièr o Joan-Ives Casanòva. 

«Iniciació a la sociolingüística i la llengua occitanes»
per AITOR CARRERA (UdL) i JORDI CASTELLS
del 17 al 23, de dos quarts d’11 a 12

Tot i que molts catalans encara ho ignorin, la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya d'ençà del 2006. Prèviament ja ho era a la Vall d'Aran, territori on es parla gascó, un dels sis grans dialectes de la llengua d'oc. Això contrasta amb la manca d'oficialitat de l'occità a l'Estat francès (on el seu domini lingüístic ocupa aproximadament una tercera part de l'Hexàgon), que manté una actitud permanent d'hostilitat, de negació o de desídia activa envers les llengües mal anomenades regionals, la més important de les quals, des d'un punt de vista quantitatiu, continua sent l'occità. Tanmateix, any rere any, se succeeixen les mostres d'adhesió a la llengua i les iniciatives de promoció gràcies a un tenaç moviment associatiu que posa en evidència aquells que voldrien veure en la varietat de Mistral o de Bodon una llengua gairebé extingida. L'objectiu d'aquest curs és, doncs, introduir els estudiants al coneixement de l'occità des d'un doble vessant. D'una banda, vol fer-ne conèixer la situació social tant des d'un punt de vista històric com des d'una òptica que no negligeixi els esdeveniments més recents, per altra banda prou rellevants. D'una altra, es vol que els alumnes obtinguin a l'acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l'adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals, i el coneixement dels recursos comunicatius més freqüents en occità referencial o estàndard, si cal amb la utilització de recursos audiovisuals o musicals. En aquest sentit és fonamental l'aprofitament dels recursos que forneix la mateixa llengua catalana, ja que un catalanoparlant no parteix mai de zero quan s'endinsa en l'occità. Ja se sap que si les altres varietats romàniques són germanes, el català i l'occità són llengües bessones.

La llengua occitana. Espai territorial i aspectes generals
per AITOR CARRERA
dia 17, de dos quarts d’11 a 12

L'occità davant de les llengües romàniques veïnes. Occità i català
per AITOR CARRERA
dia 18, de dos quarts d’11 a 12

Qüestions de codificació i de variació dialectal. Iniciatives de promoció de la llengua
per AITOR CARRERA
dia 19, de dos quarts d’11 a 12

Iniciació a l'occità. Grafia i fonètica
per JORDI CASTELLS
dia 20, de dos quarts d’11 a 12

Recursos expressius bàsics (I)
per JORDI CASTELLS
dia 21, de dos quarts d’11 a 12

Recursos expressius bàsics (II)
per JORDI CASTELLS
dia 22, de dos quarts d’11 a 12

Qüestions morfològiques i lexicals
per JORDI CASTELLS
dia 23, de dos quarts d’11 a 12