Castellers d'Andorra. Del Camp de Tarragona a Andorra (2015)
Documental
dia 17 d'agost, a les 11 de la nit, al cinema Lido

La barma (2013)
de FREDO VALLA
Documental occità sobre la Balma Boves
Amb la coŀlaboració del Departament de Cultura, GdC
dia 18, a les 11 de la nit, al cinema Lido

Balma Boves és una mostra d’arquitectura rupestre única als Alps Occidentals, que ha estat habitada fins fa poques dècades.  A través d’algunes de les persones que hi van viure o que hi van tenir relació, el film llença un missatge a les noves generacions per tal que conservin la memòria i els seus signes

Música celestial (2015)
d'ÀNGELS DIEMAND-HARTZ i LLUÍS VEGA
dia 19, a les 11 de la nit, al cinema Lido

El llargmetratge documental ‘Música Celestial’ aprofundeix en les peripècies del fons de partitures barroques de Canet de Mar, un dels més importants del país. La misteriosa formació d’aquest impressionant llegat, particularment ric en partitures dels grans mestres del segle XVII, està relacionada amb la figura del compositor Tomàs Milans (1680-1742), mestre de capella del Palau Reial menor (conegut també com a Palau de la Comtessa) de la ciutat de Barcelona. Històricament, aquest músic també havia estat conegut popularment per acompanyar amb la seva música i la seva arpa les hores finals de Sant Josep Oriol. La aproximació a aquest fons permet conèixer la quotidianitat dels mestres de capella, la concepció de la música com a element substancial dins la litúrgia barroca, i a la seva condició de símbol en la recerca incessant de la inspiració.
El llargmetratge documental, amb guió i direcció d'Àngels Diemand-Hartz i Luis Vega, compta amb la presència, entre d’altres, de l’escriptor i assagista Ramón Andrés, de l’especialista en Historia de l’Art i Simbolisme Raimon Arola, i dels musicòlegs Josep Dolcet i Josep Maria Gregori. La interpretació musical ve a càrrec de la Camerata Simfonia s. XVIII, dirigida per Jordi Ribell, i del cor de la Capella Musical de Santa Maria del Pi de Barcelona, amb el mestre Josep Martí i Montoliu al capdavant. Ambdues formacions recuperen partitures inèdites del mateix Tomàs Milans, així com dels mestres Benet Buscarons (1647-1711) i Joan Crisòstom Ripollès (ca. 1680-1747)
Una producció de Teatre Obligatori amb el suport de l'Ajuntament de Canet de Mar, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Bisbat de Girona i la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona.

La filla del farer
de MARIO PONS
dia 20, a les 11 de la nit, al cinema Lido

Durant el 2015 se celebra l’efemèride dels 150 anys de l’encesa del far del Fangar, el far de la Banya i del far de Buda (1864), el far metàl·lic més alt del món. Pons ha rodat un documental que commemora l’efemèride dels 150 anys de la construcció i encesa dels primers fars de l’Ebre: el far de Buda, el far del Fangar i el conservat al Port de Tarragona des del 1987, el far de l'Illa de la Banya, l’actual Museu de fars que fa deu anys.
El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. Segons la Manolita Cabezas, la filla del farer: “Als fars va passar els moments més feliços de la nostra vida, també els més tristos”. A l’abril del 1938, quan Franco trenca el front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic. El 21 d’abril, la família Cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. “Els sodats tenien ordre de cremar el far…”. Des de la perspectiva històrica ens aproximem a una realitat eminentment quotidiana, però que per les seves característiques té episodis realment singulars. Aquesta gent són subjectes protagonistes d’aquesta història, la de les seves vides lligades als fars.

La batalla de la memòria (2009)
de Mario Pons
Cinema Lido
dia 20, a dos quarts de 12 de la nit, al cinema Lido

La batalla de la memòria fa una lectura, en clau ebrenca, d'una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola. A la vegada que aproximació molt local a un conflicte civil amb implicacions continentals, es tracta d'una reflexió sobre la universalitat de la violència.
Mentre som testimonis del context alegre i festiu en què es fa el premsat del vi de la terra, recorrem el camí que ens separa d'un passat terrible escoltant els testimonis dels hereus d'aquells qui es van enfrontar en un dels conflictes fratricides més sagnants del segle XX.
Els testimonis i els silencis dels "vencedors" i dels "perdedors" tenen el contrapès científic dels experts per a posar en solfa l'abast dels oblits selectius que expliquen les dificultats d'enfrontar-se amb els conflictes mal resolts del passat que s'hereten de generació en generació sense solució de continuïtat.
Visualitzar els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor és l'origen de la tesi d'aquesta proposta cinematogràfica. Com a objectiu, La batalla de la memòria proposa poder arribar a mirar-nos als ulls sense recels, setanta anys després de l'acabament de la Guerra Civil.

El camí més llarg per tornar a casa (2014)
de SERGI PÉREZ
dia 21, a les 11 de la nit, al cinema Lido

Un matí Joel troba l’Elvis, el gos de la seva dona, moribund i assedegat. Això l’obliga a sortir de casa, cosa que porta evitant des de fa temps. En deixar-se les claus dins, passarà el dia intentant desesperadament tornar a casa seva, al seu refugi.

“El camí més llarg per tornar a casa” és la primera pel·lícula de Sergi Pérez.