Iniciació a la sociolingüística, la llengua i la novel·la històrica occitanes
Coordinadors: AITOR CARRERA (Universitat de Lleida) i JAUME FIGUERAS (traductor)
del 17 al 23 d’agost, de 9 a 12 del migdia

«LA NOVEL·LA HISTÒRICA EN OCCITÀ»
per JAUME FIGUERAS (traductor)

En paral·lel a una tradició historiogràfica militant que, d’ençà de mitjan segle XIX, no ha deixat de mitificar determinats episodis del passat en què els occitans haurien lluitat per preservar la seva llibertat, dels càtars al maquis, tot passant per les guerres de religió, les revoltes antifiscals, els camisards o les lluites socials, la literatura occitana no ha renunciat tampoc a fer-se seu el gènere de la novel·la històrica.
Així, d’entre la cinquantena llarga de novel·les i reculls de narrativa breu que podem adscriure a aquest gènere—de vegades a cavall del fulletó i la literatura d’aventures—comptem amb alguns dels títols més destacats de l’obra de Robèrt Lafont, Joan Bodon, Ives Roqueta o Max Roqueta, que fan del passat una talaia per a considerar el moment present, amb tot el que té de contradictori i desconcertant, al costat d’una àmplia nòmina d’autors com Fèlix Gras, Enrieta Dibon, Marius Jouveau, Loís Delluc, Gui Vialà, Ferran Delèris, Joan Pèire Tennevin, Glaudi Barsòtti, Cristian Rapin, Rotland Berland, Jan Ganhaire, Sèrgi Viaule, Rotland Pecout, Romièg Jumeù o Joan Loís Lavit…, que de segur fan molt més que il·lustrar el passat.
Us convidem a endinsar-vos, doncs, pels camins d’aquest gènere popular, en la tossuda voluntat de sobreviure d’una occitanitat resistent.

El passat més remot
Considerarem alguns dels textos que han recreat el passat més remot, com ara La Clòta (1918), de Carle Pelissièr, La reina Saba (1932), de Màrius Bourrelly, o Ratis (1967), d’Enrieta Dibon, amb una atenció especial a Tota la sabla de la mar (1997), de Max Roqueta, i Escura, la nueit (2017), de Joan Loís Lavit.
dia 17, de les 9 a les 12

L’epopeia càtara
Abordarem la visió que s’ha donat des de la ficció de l’epopeia càtara, en autors com Maurici Magre, a La sang de Tolosa (1931), o Sèrgi Viaule, a La venjança d’Isarn Cassanha (2012), i de moments posteriors, com els papes d’Avinyó, a Li Papalino (1891), de Fèlix Gras; les Croades, a Lo darrièr daus Lobatèrras (1987), de Jan Ganhaire; o la Guerra dels Cent Anys, a Lo balestrièr de Miramont (2006), de Robèrt Martí.
dia 18, de les 9 a dos quarts d’11

La Croada contra els Albigesos
per ADRIANA CAMPRUBÍ
Aquest dia tractarem de la presència de la Croada contra els Albigesos en la lírica trobadoresca.
dia 19, de les 9 a dos quarts d'11

Canvis en el coneixement científic
Ens centrarem en aquells títols que, tot reculant fins als segles XVI i XVII, han recreat els canvis de paradigma en el coneixement científic, com La cèrca de Pendariès (1996), de Max Roqueta, o la resistència de les poblacions meridionals a l’uniformisme religiós, la pressió fiscal o l’autoritarisme reial, en títols com L’eròi copat (2002) de Robèrt Lafont, Tibal lo garrèl (1968) de Loís Delluc, Lo quasèrn de Francés Calquièr (1998) de Gui Vialà, Los crocants de Roergue (2000) de Ferran Delèris, Lo capitani de la Republica (2012) de Glaudi Barsòtti, o Dau vent dins las plumas (1992) i Las islas jos la sang (2006) de Jan Ganhaire.
dia 20, de les 9 a dos quarts d'11

El segle XVIII
Tot partint de La Quimèra (1974), de Joan Bodon, que recrea la gesta dels camisards a les Cevenes, tot considerant alhora críticament la viabilitat de l’occitanisme del seu temps, resseguirem el segle XVIII occità, tot parant atenció a episodis com l’«afer Callas», a La bèstia de totas las colors (2011), de Chantal Fraisse; el llibertinatge no únicament literari del marquès de Sade, a L’encra càmbia aquí de color (2016), de Joan Frederic Brun; i el gran «auvari» de la Revolució Francesa, a Lei Roges dau Miègjorn (1896) i La Terror Blanca (1898) de Fèlix Gras, i Pignard, lo Mounedié (1923) de Marius Jouveau.
dia 21, de les 9 a dos quarts d'11

Els segles XIX i XX
Aquest dia ens centrarem en la recreació d’episodis del segle XIX, com ara la resistència al cop d’estat de Napoleó III, la Comuna de Marsella o l’emigració a Amèrica, en títols com Lengadòc Roge (1987) d’Ives Roqueta, Pantòri (2013) de Romieg Jumèu, Lo comunard de la Mitidjà (2006) de Glaudi Barsòtti i Delà la mar (2004) de Sèrgi Gairal… I també del segle XX, com la vida a les trinxeres, a Los jorns tilhòu (1996) de Roland Berland, i Pèire i Marià, (1996) de Ferran Delèris, o la lluita contra el feixisme, a Ego nominor Leò (1996) de Cristian Rapin i Agost de guèrra (2007) de Miquèu Decòr… Per acabar amb la fi de les colònies, a La tèrra deis autres de Glaudi Barsòtti i L’ora de partir (1997) de Sèrgi Javaloyès.
dia 22, de les 9 a dos quarts d'11

Un arc històric més ampli
Aquesta darrera sessió, la dedicarem a aquelles obres que abasten un arc històric més dilatat, segles enllà, com els Contes dels Balssà (1953) de Joan Bodon, L’envòl de la tartana de Rotland Pecout i La fiu de l’uòu (2001) i el cicle monumental de La Fèsta (1983-1996) de Robèrt Lafont.
dia 23, de les 9 a dos quarts d’11

«INICIACIÓ A LA SOCIOLINGÜÍSTICA I LA LLENGUA OCCITANES»

Tot i que molts catalans encara ho ignorin, la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya d’ençà del 2006. Prèviament ja ho era a la Vall d’Aran, territori on es parla gascó, un dels sis grans dialectes de la llengua d’oc. Això contrasta amb la manca d’oficialitat de l’occità a l’estat francès (on el seu domini lingüístic ocupa aproximadament una tercera part de l’Hexàgon), que manté una actitud permanent d’hostilitat, de negació o de desídia activa envers les llengües mal anomenades regionals, la més important de les quals, des d’un punt de vista quantitatiu, continua essent l’occità. Tanmateix, any rere any, se succeeixen les mostres d’adhesió a la llengua i les iniciatives de promoció gràcies a un tenaç moviment associatiu que posa en evidència els que voldrien veure en la varietat de Mistral o de Bodon una llengua gairebé extingida. L’objectiu d’aquest curs és, doncs, d’introduir els estudiants al coneixement de l’occità des d’un doble vessant. D’una banda, vol fer-ne conèixer la situació social tant des d’un punt de vista històric com des d’una òptica que no negligeixi els esdeveniments més recents—fet i fet, prou rellevants—. D’una altra, es vol que els alumnes obtinguin a l’acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l’adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals, i el coneixement dels recursos comunicatius més freqüents en occità referencial o estàndard, si cal amb la utilització de recursos audiovisuals o musicals. En aquest sentit, és fonamental l’aprofitament dels recursos que forneix la mateixa llengua catalana, atès que un catalanoparlant no parteix mai de zero quan s’endinsa en l’occità. Ja se sap que si les altres varietats romàniques són germanes, el català i l’occità són llengües bessones.

La llengua occitana. Espai territorial i aspectes generals
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 18, de dos quarts d’11 a les 12

L'occità davant de les llengües romàniques veïnes. Occità i català
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 19, de dos quarts d’11 a les 12

Qüestions de codificació i de variació dialectal. Iniciatives de promoció de la llengua
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
dia 20, de dos quarts d’11 a les 12

Iniciació a l'occità. Grafia i fonètica
per JORDI CASTELLS
dia 21, de dos quarts d’11 a les 12

Recursos expressius bàsics
per JORDI CASTELLS
dia 22, de dos quarts d’11 a les 12

Qüestions morfològiques i lexicals
per JORDI CASTELLS
dia 23, de dos quarts d’11 a les 12

Coneixença de Catalunya Nord «Llengua, ensenyament i identitat a Catalunya Nord»
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà - Via Domicia)
del 17 al 23 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Les darreres xifres de la llengua catalana a Catalunya Nord indiquen una baixada regular del coneixement tot i un interès constant i força sòlid de la majoria de la població pel seu aprenentatge i la seua presència dins la societat. El panorama de l’ensenyament de la llengua i en la llengua és més precari; el darrer balanç mostra una situació sempre fràgil essencialment deguda a un marc institucional hostil i al desinterès de França pel destí de les llengües «regionals». Tot i això, la identitat catalana queda un sentiment viu i fortament reivindicat, revifat pel procés republicà. Ets i uts per a comprendre Catalunya Nord i encarar-ne el futur.

dia 17
Catalunya Nord en xifres: territori, població, llengua catalana
per ALÀ BAYLAC-FERRER (UPVD)
de les 9 a les 12

dia 18
Catalunya Nord: institucions i identitat
per ALÀ BAYLAC-FERRER (UPVD)
de les 10 a les 12

dia 19
Catalunya Nord: el repte de l’ensenyament del català
per ALÀ BAYLAC-FERRER (UPVD)
de les 10 a les 12

dia 20
La catalanitat de Catalunya Nord al segle XXI
Taula rodona moderada per ALÀ BAYLAC-FERRER (UPVD)
de les 10 a les 12

dia 21
L’impacte del procés republicà sobre Catalunya Nord
per JOAN PERE GENSANE (geògraf, UPVD)
de les 10 a les 12

dia 22
Catalunya Nord i «El fill del coronel»
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
de les 10 a les 12

dia 23
Catalunya Nord: Llengua, literatura i identitat catalanes vistes per un escriptor nord-català
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de català)
de les 10 a les 12

Introducció als Països Catalans «Consciència, Llengua, Escola»
Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS (president de l'Associació Cultural del Matarranya)
del 17 al 23 d’agost

dia 17
La Franja de Ponent
per Joaquim Montclús (Associació Cultural del Matarranya)
de les 9 a les 10

dia 18
Menorca
per Fina Salord i Jaume Mascaró (Institut Menorquí d’Estudis)
de les 9 a les 10

dia 19
Plataformes i moviment associatiu entre Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord i País Valencià en perspectiva històrica
per Sebastià Serra (Universitat de les Illes Balears) i Xavier Serra (Societat de Filosofia del País Valencià)
de les 9 a les 12

dia 20
Andorra
per Antoni Pol (Societat Andorrana de Ciències)
de les 9 a les 10

dia 21
Les Pitiüses
per Bernat Joan (Institut d’Estudis Eivissencs)
de les 9 a les 10

dia 22
Alguer
per Antoni Torre (Obra Cultural de l’Alguer i Institut d’Estudis Catalans)
de les 9 a les 10

dia 23
La Catalunya Nord
per Joan Becat (IEC)
de les 9 a les 10

Iniciació a la llengua
del 17 al 23 d’agost

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per Ester Tur
Aquest curs s’adreça a les persones que volen consolidar i millorar els coneixements de català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). Les classes tenen un enfocament pràctic i ens dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.
del 17 al 23, de les 9 a dos quarts d'11

Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per Ester Tur
Aquest curs s’adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior). Farem especial èmfasi a treballar la riquesa i la precisió del lèxic i a repassar aspectes conflictius de gramàtica. Treballarem a partir de textos literaris per a fomentar l’aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.
del 17 al 23, de dos quarts d'11 a les 12