ÀREA DE CIÈNCIES MEDIAMBIENTALS
«L'Antàrtida, un continent amenaçat»
Coordinadors: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona) i ARNAU URGELL (periodista ambiental)
del 16 al 19 d'agost

L’Any Polar Internacional 2007-2009 és una bona oportunitat per a intentar respondre algunes de les qüestions que centren la preocupació científica i social relatives al futur de l’Antàrtida.
Hi ha nombrosos científics catalans que han treballat i treballen a l’Antàrtida. El curs inclou de manera implícita un reconeixement als primers antartidistes del país, per la seva excepcional tasca pionera, en els estudis d’aquest continent.
Continguts: Perspectiva històrica de la recerca a l’Antàrtida. Línies actuals de recerca dels diferents grups de treball de les institucions de recerca del país.

Presentació del curs
per MARTÍ BOADA (UAB)
dia 16, de 9 a 2/4 de 10

L’Antàrtida: una aventura científica
per JOSEFINA CASTELLVÍ (Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques)
dia 16, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11

És evident la importància que té la recerca científica a l’Antàrtida on en les dècades cinquanta i seixanta la comunitat científica internacional es va abocar. Espanya es quedà fora d’aquest moviment per raons òbvies. Els anys seixanta Antoni Ballester del CSIC tingué l’oportunitat d’anar a l’Antàrtida invitat per Bèlgica. De primera mà pogué veure l’interès de conèixer aquesta natura verge per als científics i la seva repercussió sobre la millor comprensió dels processos generals de la Terra.
Ballester començà una lluita aferrissada per poder organitzar una expedició. La incomprensió dels estaments administratius i la manca de recursos feren que aquesta situació es prolongués disset llargs anys fins que el 1987 s’hi pogués instal·lar la primera base científica.

L’Antàrtida vista per un geòleg
per FRANCESC SÀBAT (Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona)
dia 16, de 2/4 d’11 a 12

L’Antàrtida és un continent, en contrast amb l’Àrtic que és un oceà. Les dues característiques principals de l’Antàrtida és que és coberta de gel i que no hi ha indígenes. El continent és inhabitable (fora de les bases científiques). La causa de tot això és que l’Antàrtida està centrada al pol sud de la Terra. L ’Antàrtida és el continent més fred, ventós, alt i allunyat de la Terra. En resum: l’Antàrtida és un immens desert de neu i gel.
L’Antàrtida és un continent encara mal conegut i de difícil accés i explorar-la requereix esperit explorador. No hi ha una Antàrtida. N’hi ha dues i potser quatre. Les quatre Antàrtides són: l’Est o Gran, l’Oest o Petita, la zona de rift i les plataformes continentals. L’Antàrtida té un gran valor estratègic, és com un altre planeta en un racó de la Terra i s’hi pot arribar sense haver de travessar l’espai exterior. Tots els continents tenen més o menys recursos geològics (matèries primes i petroli) i l’Antàrtida també deu tenir els seus: la Gran Antàrtida és similar a Austràlia i Sud-àfrica, on hi ha tot tipus de matèries primes, metalls i diamants; la Petita Antàrtida és similar als Andes, que és una província metal·lífera on destaca el coure; i el rift i les plataformes continentals poden contenir petroli.
La capa de gel de la Gran Antàrtida és molt gruixuda i arriba a tenir 4.000 metres de gruix. La capa de gel de la Petita Antàrtida no és tan gruixuda. A l’Antàrtida també hi ha volcans. Gel i foc podria ser el títol d’un reportatge que també es podria fer a Islàndia (encara que geològicament totes dues situacions no són comparables ja que Islàndia és una illa oceànica).
Els geòlegs catalans visiten l’Antàrtida des del 1989: geòlegs marins i geòlegs terrestres, la majoria d’ells de la Universitat de Barcelona. Us parlaré en primera persona de l’experiència viscuda explorant una minúscula part de l’Antàrtida: l’illa Livings.

Vint-i-quatre hores d’investigació al vaixell oceanogràfic Polarstern al mar de Weddell
per SERGI ROSSI (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Durant els darrers quinze anys, equips de d’Institut de Ciències del Mar (CSIC), del Departament d’Ecologia de la UB i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB han estudiat les aigües i el fons del continent blanc per tal d’entendre’n millor el funcionament i els potencials canvis que pot patir per mor del canvi global. Però, com és el dia a dia dels científics en un vaixell oceanogràfic? En aquesta presentació, tractarem de entendre què fan els nostres científics a l’Antàrtida, com ho fan, i, sobretot, com conviuen durant llargs períodes en un entorn força tancat i aïllat com és un vaixell oceanogràfic navegant a l’àrea més remota del planeta.

Impacte ambiental del turisme comercial a l’Antàrtida
per MARTÍ BOADA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12

La pregunta de partida del projecte—valoració de l’impacte ambiental del turisme comercial sobre els ecosistemes antàrtics—plantejava si l’Antartida està preparada per assumir grans contingents de visitants sense que se n’alterin els ecosistemes de manera irreversible. Després de la campanya realitzada enguany, estem en condicions per a intentar donar una primera resposta.

Ecologia i impactes ambientals a l’Antàrtida
per JOANDOMÈNEC ROS (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Malgrat el Tractat Antàrtic, l’impacte sobre l’ecosistema marí de l’Antàrtida de l’explotació que hi ha fet la nostra espècie ha estat enorme. Primer, foques i pingüins; després, cetacis; i més recentment peixos i krill han estat explotats sense tenir en compte la parsimònia amb què les seves poblacions es recuperen. I ignorant l’enorme biodiversitat de l’oceà austral, que el separa clarament de la resta d’oceans. Ara s’hi afegeix la visita turística i el canvi climàtic, i l’amenaça que la manca de recursos energètics pugui fer oblidar la moratòria d’explotació que està en vigor actualment. Hom explicarà les causes d’aquesta biodiversitat, les extraordinàries adaptacions dels organismes a les condicions rigoroses de l’Antàrtida, i considerarà les amenaces que els sotgen.

Dinàmica marina de l’oceà Austral: el projecte ESASSI
per DAMIÀ GOMIS (Institut Menorquí d’Estudis i Institut Mediterrani d’Estudis Avançats: centre mixt entre la Universitat de les Illes Balears i el Consell Superior d’Investigacions Científiques )
dia 18, a 2/4 d’11 a les 12

La dinàmica marina de l’oceà Austral té un paper cabdal en el sistema climàtic. D’una banda, allotja el corrent circumpolar antàrtic, el més intens del planeta pel que fa a transport d’aigua i que comunica els tres principals oceans. De l’altra, s’hi produeixen processos com el de ‘ventilació oceànica’, que és fonamental per a la renovació dels continguts d’oxigen de les capes fondes de tots els oceans del planeta. En el context actual, la formació d’aigua fonda també segresta CO 2 atmosfèric i, per tant, retarda d’alguna manera el canvi climàtic. S’aprofitarà el marc del projecte ESASSI per explicar aquestes qüestions i d’altres que centren l’estudi dels oceanògrafs físics que treballam a l’Antàrtida.

Reconstrucció del clima passat. Els casos de l’Àrtic i l’Antàrtida
per ALFRED MARTÍNEZ-GARCIA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

L’estudi del clima de la terra ha estat objecte d’un intens debat científic i social els darrers anys. Aquest debat se centra sovint en els canvis climàtics derivats de la pertorbació antròpica que suposà la revolució industrial i l’inici de l’ús massiu de combustibles fòssils. Tot i així, per tal d’establir l’impacte d’aquesta pertorbació i predir el comportament futur del clima, és necessari de primer entendre’n el funcionament natural. Aquest és l’objectiu de la paleoclimatologia, o ciència que estudia el clima del passat més enllà de les dades instrumentals. En aquest context les regions polars tenen un paper fonamental, ja que suposen un arxiu climàtic únic per a reconstruir el passat. A tall d’exemple, l’anàlisi de les bombolles d’aire atrapades al gel de l’Antàrtica ha permès demostrar que la concentració de CO 2 a l’atmosfera s’ha mantingut entre 170 - 300 ppmv durant gairebé l’últim milió d’anys, i posar en relleu la importància dels nivells actuals (385 ppmv) a escala geològica. En aquesta presentació es descriuran diferents projectes de recerca encapçalats pels nostres investigadors a l’Àrtic i l’Antàrtida, i es discutiran les aportacions d’aquestos al debat sobre l’escalfament global.

Investigacions sobre plàncton antàrtic
per MARTA ESTRADA (Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques)
dia 19, de 2/4 d’11 a les 12

ÀREA TECNOLOGIA
«El descobriment de l'Univers»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física, Institut d'Estudis Catalans)
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 20 al 24 d'agost

Al llarg del temps, els humans sempre han cercat respostes a l’enigma sobre l’origen i la història del món en què vivim. A mesura que hem anat copsant la realitat de l’univers i el lloc que nosaltres hi ocupem, hem pogut formular preguntes progressivament més avançades. Actualment hem arribat a conèixer l’estructura de l’univers, la seva història d’expansió, i el seu origen en un estadi de gran densitat i altes temperatures, en un detall molt més gran que ningú s’imaginés que fos possible. Però l’origen de l’univers segueix mantenint-se en el misteri.

Història de la cosmologia
per JORDI MIRALDA (investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, CSIC)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11

Al llarg del temps, els humans sempre han cercat respostes a l’enigma sobre l’origen i la història del món en què vivim. A mesura que hem anat copsant la realitat de l’univers i el lloc que nosaltres hi ocupem, hem pogut formular preguntes progressivament més avançades. Actualment hem arribat a conèixer l’estructura de l’univers, la seva història d’expansió, i el seu origen en un estadi de gran densitat i altes temperatures, en un detall molt més gran que ningú s’imaginés que fos possible. Però l’origen de l’univers segueix mantenint-se en el misteri.

L’evolució de l’Univers: el coneixement actual
per JORDI MIRALDA (investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, CSIC)
dia 20, de 2/4 d’11 a 12

Origen i evolució de la nanotecnologia: de R. Feynman (premi Nobel de Física del 1966) fins als xips més petits
per NÚRIA FERRER ANGLADA (Departament de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11

Des de la famosa frase de Richard Feynman “hi ha molt de lloc, allà baix”, que es considera l’inici del que avui dia anomenem ‘nanociència’ i ‘nanotecnologia’, l’evolució de la física i de la tecnologia han estat ràpides, de manera que els ordinadors que fem servir són cada vegada més petits i més potents. Tal com va preveure Feynman, si podem manipular molècules i àtoms, podrem disposar de dispositius de la mida del nanòmetre, és a dir, milionèsima de mil·límetre. Veurem com alguns descobriments que inicialment eren considerats de recerca fonamental han esdevingut molt interessants per les seves aplicacions i han donat lloc a patents importants. Aquest és el cas dels premis Nobel del 2007, amb els seus estudis sobre magnetoresistència gegant.

El temps en la física moderna i contemporània
per JOSEP MIQUEL VIDAL (Institut Menorquí d’Estudis)
dia 21, de 2/4 d’11 a les 12

A partir del segle XX noves teories han canviat la noció del temps, per bé que no ho ha fet la percepció interna que en tenim . Així, la relativitat especial ha introduït un temps que transcorre de manera diferent per a dos observadors que es mouen un en relació amb l’altre i on la simultaneïtat no és un concepte absolut, la qual cosa introdueix la possibilitat d’un temps estàtic. D’altra banda la relativitat general introdueix un temps que transcorre més lentament en les proximitats de les grans masses estel·lars que lluny d’elles. De tot açò i d’algunes coses més, com la fletxa del temps, parlarem en el nostre curs d’una manera divulgativa, per a la qual cosa reconstruirem la història de l’evolució del concepte de temps dels seus inicis fins ara.
El temps newtonià que transcorre contínuament i regular sense referència a res extern a ell és, sens dubte, el més proper a la nostra experiència quotidiana, encara que és prou sabut que aquesta mateixa experiència ens posa en presència d’un temps que sembla passar molt ràpid o molt lent, l’anomenat temps psicològic, segons les situacions en què es trobem.
Tanmateix, malgrat la generalització actual d’aquesta noció del temps, no és una noció que vengui donada d’una manera natural, sinó que és una construcció matemàtica. Així, en les cultures primitives trobem estesa la noció de temps cíclic, que torna al seu inici una vegada i una altra, mentre la noció d’un temps lineal no apareix fins més endavant amb la religió judaica. La formulació newtoniana va haver d’esperar fins que l’aparició dels rellotges alliberà la gent de la submissió als cicles diaris del dia i la nit, marcats pels tocs de les campanes, i els sotmeté a la regularitat del temps dels rellotges independents dels fenòmens naturals.

L’astronomia aplicada a la navegació marítima
per AGUSTÍ MARTÍN i MALLOFRÉ (Facultat de Nàutica de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 22, de 9 a 12

El coneixement del cel va permetre als navegants costaners allunyar-se de la costa i conèixer noves terres i altres cultures, i iniciar un intercanvi comercial i cultural.
Durant segles els europeus i els àrabs havien navegat al voltant de les seves costes prenent com a referència uns punts geogràfics visibles sobre l’horitzó. Quan a finals del segle XV els portuguesos i els espanyols començaren els viatges d’exploració, utilitzaren com a punts de referència el Sol, els planetes i les estrelles.
Els primers instruments d’observació astronòmica foren la ballestilla, l’astrolabi i el quadrant . El gran problema del navegant no fou mai el càlcul de la latitud sinó el de la longitud. Durant el segle XVIII i gràcies a l’invent del cronòmetre, la longitud geogràfica deixà de ser un problema ja que es podia calcular el temps o diferència horària entre el meridià de l’observador i un altre de referència o meridià zero.
Cap a l’any 1750 s’inventà el sextant que permetia una observació més precisa de l’alçada dels astres. Amb algunes millores i perfeccionaments menors ens ha arribat fins als nostres dies. A partir de les alçades dels astres obtingudes amb el sextant i utilitzant diferents mètodes analítics, el navegant es pot arribar a situar amb molt poc error.
Avui en dia el navegant se situa sobre la carta nàutica mitjançant els sistemes globals de posicionament, mes coneguts com a GPS, malgrat això l’ús del sextant continua essent una pràctica obligada als vaixells.

Ecologia per al segle XXI: reconciliant la teoria ecològica i la percepció naturalista. Ecologia amb espai
per JORDI FLOS (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

Si bé tots els naturalistes saben perfectament que l’espai és un ingredient essencial de la dinàmica dels sistemes ecològics, alguns dels models de la dinàmica de poblacions de principis del segle XX, que han nodrit la base de la teoria ecològica en el darrer segle, no consideraven l’espai en les seves equacions (models de competència, depredador-presa etc.). Més recentment, la irrupció de les dinàmiques caòtiques en l’arena de la teoria ecològica encara entorpí més la comunicació entre els teòrics i els naturalistes. La introducció explícita de l’espai en la modelització en ecologia ha fet comprendre la importància d’alguns dels errors comesos, i ha contribuït a conciliar teoria i observacions.

Introducció a la filosofia del temps
per JOSEP MIQUEL VIDAL (Institut Menorquí d’Estudis)
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12

L’origen de la vida
per ARCADI NAVARRO (Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

Avui en dia la Teoria de l’Evolució per Selecció Natural proposada per en Charles Darwin (i, naturalment, corregida i ampliada per 150 anys de recerca) és admesa com l’explicació bàsica de la diversitat de la vida a la Terra. Tant és així, que a vegades hi ha una definició operativa, tot i que informal, dels éssers vivents que diu que són els éssers capaços d’evolucionar. Ara bé, el mateix Darwin va reconèixer que la seva teoria no podia explicar els orígens de la vida. Aquesta és, doncs, una pregunta fonamental que va més enllà de les formulades habitualment per la biologia. Com va començar tot? Com s’origina la vida al nostre planeta? Quins processos hi són implicats? Pot haver vingut la vida des de l’exterior? Hi juga algun paper la Selecció Natural ?

Origen i manteniment del sexe
per Arcadi Navarro (Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12

El sexe pot semblar molt interessant i amè, però des del punt de vista biològic és un misteri. Sembla una pèrdua de temps i de recursos tant gran que fins fa pocs anys no hem començat a tenir explicacions raonables sobre els orígens i el manteniment. És a dir: tot just ara comencem a copsar com es va originar el sexe i com és que — podent optar per la reproducció asexual — encara hi ha organismes que es reprodueixen per mitjà del sexe. El coneixement adquirit els darrers anys ens permet també entendre alguns aspectes de la vida a la terra — i fins i tot de les nostres societats — que estan enormement influenciats per esdeveniments que varen tenir lloc fa centenars de milions d’anys.

«Perspectives de futur per l'arquitectura i el paisatge rural del nostre país»
Coordinador: ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 16 al 19 d'agost

El curs és una mirada al passat per a una acció de futur. L’objectiu del seminari d’enguany és seguir donant a conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s’ha anat consolidant al llarg del territori i com es consolidà com a element vertebrador d’una societat del passat, però, ara sí, amb una visió de futur. Com hem de reinterpretar el coneixement del passat per a la societat d’avui?
És evident que els models socials i de gestió del patrimoni han canviat. El curs pretén donar sortida a tots aquells models que, avui en dia, hi ha, s’han conservat inalterables i han esdevingut ‘peces de museu’ que ja no articulen els territoris ni les societats en què s’estableixen.
És ben cert que l’arquitectura i els models de gestió del territori defineixen la societat en què vivim i que l’actual comença a patir certes crisis. Si el coneixement d’una societat és veritat que es consolida al llarg del temps, segur que ens queda molt per aprendre. Per tant, al final del curs volem poder respondre a les qüestions següents: què hem après de l’estudi del patrimoni arquitectònic i cultural? Com l’hem d’interpretar avui? Com podem pensar el present i futur amb les claus del coneixement tradicional? Què podem fer amb aquest patrimoni i quin futur té?
El cert és que la nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model per avui, que es relaciona amb el territori i exigeix un equilibri sostenible.

Paisatge i arquitectura rural: un model referencial
per ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 16, de 9 a 2/4 d’11

Els jardins de parets seques del Cap de Creus
per DOMÈNEC MOLI
dia 16, de 2/4 d’11 a 12

Jardins de parets seques vol ésser un viatge de sensacions a tres paratges concrets de Catalunya: el Cap de Creus, la Côte Vermeille i la Garriga. Un viatge a diferents sensibilitats en la conservació d’una obra gegantina que iniciaren fa pocs segles els pagesos de les nostres terres. Sense cap més material que no fossin les pedres, construïren milers de quilòmetres de parets i centenars de barraques. Aquesta acumulació de temps, enginy i voluntat cridà en el seu moment l’atenció de l’escriptor Josep Pla, que en el seu llibre Cadaqués defineix aquests paratges com un immens “jardí de pedres seques”. L’ombra de Pla planeja inevitablement sobre cada una de les pàgines d’aquest llibre.

Control ambiental de l’arquitectura rural
per RAFAEL SERRA I FLORENSA (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Tradició constructiva, què ens ensenya per a la tecnologia actual
per ANTONI TRIBÓ (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12

Es presenten alguns resultats d’una assignatura optativa realitzada a l’ETSAVallès, UPC, sobre la tradició constructiva catalana. Seguint un eix—fonamentat en els materials per a la construcció, els elements arquitectònics, les tècniques tradicionals i els tipus arquitectònics—es plantejà una reflexió sobre el que podem aprendre, i hem après d’aquest coneixement de la tradició per a fer-ne ús, en l’actualitat, en l’ofici del projectista d’arquitectura. Aquest objectiu pedagògic donà com a resultat el fet de posar en dubte alguns tòpics comuns sobre la tradició i es posà en valor la vigència de moltes de les tecnologies. També es veié com l’actualització, amb la lògica adaptació als temps moderns, d’aquestes tècniques constructives pot servir, i de fet serveix, per a la bona pràctica del projecte paisatgístic o constructiu actual. Es presentaran alguns exemples dels temes tractats (un de cada àmbit mencionat).

Els horts de palmeres d’Elx
per GASPAR JAÉN (Universitat d’Alacant)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d’Elx han sorprès els viatgers que s’hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n’era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s’hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n’originà la plantació, els horts de palmeres d’Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l’agricultura tradicional europea. ?La intervenció es planteja en tres blocs: en un principi es parlarà de les característiques físiques dels horts de palmeres d’Elx, considerant-ne aspectes històrics, geogràfics, agraris, literaris i legals, i farem un balanç crític de la seua desaparició. En segon lloc, exposarem un text amb voluntat poètica on s’evoca de manera descriptiva el reg d’aquests horts. Finalment mostrarem imatges gràfiques, pictòriques i fotogràfiques d’aquest conreu agrari.

Arquitectura rural i sostenibilitat
per ALBERT CUCHÍ (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12

La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l’ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l’arquitectura, es manifesten tant en l’aparició d’uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l’ús d’aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials. L’arquitectura rural forma part d’un model d’ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d’aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes.

Arquitectura rural de l’Alguer
per JOAN OLIVA (arquitecte)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

L’arquitectura rural tradicional en les campanyes de l’Alguer és estada fortament condicionada de la història de la ciutat que ha vist el centre urbà (‘l’Alguer vella’) per sèculs tancat entre les sues muralles, separat del sou territori que de l’edat mitjana fins al vuit-cents restarà de fet despoblat. La prohibició d’habitar en campanya, en el període catalanoaragonès, i els sous efectes no solament en l’estructuració de l’espai sinó també en la cultura, explica bé les modestes dimensions de l’edilícia rural tradicional al territori de l’Alguer, com se registra fins al sècul XIX. Com és possible avui tutelar un patrimoni edilici tradicional fet generalment d’arquitectures pobres però ple de significat?

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 16 al 21 d'agost

Enguany l’àmbit de Ciències de la Salut de l'UCE tracta dos temes de màxim interès perquè afecten a tothom i són motiu de debat constant als mitjans de comunicació.

«Una pell per a tota la vida»
Coordinació: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 18 d'agost

Una pell per a tota la vida, com a frontera entre el nostre jo i tota la resta, exposada a múltiples perills d’ençà que naixem fins que morim; una barrera per a la nostra defensa, però també un mitjà de comunicació per a percebre el sentit del tacte i d’expressar emocions íntimes amb el nostre llenguatge no verbal. Ens volta una pressió publicitària constant perquè adoptem nous patrons de bellesa: prims, joves i morens i arribem a fer atemptats contra la nostra pròpia fisiologia per seguir els dictàmens de la moda. Cal posar seny i reflexionar. Especialistes reconeguts ens parlen del que és normal que passi a la nostra pell des que naixem fins que morim, del que podem fer per tenir-ne cura, del que és científic i del que no ho és. Un curs del màxim interès per a qui vulgui saber si es perillós prendre raigs UV per posar-se moreno, què pot fer per a l’acné, si cal operar les primeres arrugues, si les taques fosques podrien ser dolentes, o, finalment, què cal fer per a poder guarir un càncer de la pell de la millor manera possible.

Una pell per a tota la vida. La nostra frontera amb l’entorn: la pell
per MARTA CAPELLA (dermatòloga del CAP Mollet)
dia 16, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Per a tota la vida? Patologia habitual de la pell del nen, l’adolescent, de l’adult i de l’ancià
per ANTONI CAMPOY (dermatòleg de l’Hospital General de Catalunya i CAP Mollet)
dia 16, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Contribució de la cirurgia estètica
per PERE SERRET (cirurgià plàstic, Clínica Corachan)
dia 17, de 9 a 10 del matí

Contribució de la dermocosmètica
per LOLA BOU (dermatòloga, membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona i membre de la junta directiva de l’Academia Española de Dermatología)
dia 17, de 10 a 11 del matí

Ètica de la medicina i cirurgia estètica
per JORDI CRAVEN-BARTLE (oncòleg, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

Morir per la pell als països rics i als pobres
per MONTSE PÉREZ LÓPEZ (dermatòloga, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, professora a la UAB i presidenta d’Ajuda Solidària als Leprosos)
dia 18, de 9 a 10 del matí

Epidemiologia del càncer de pell a Catalunya
per JOSEPA RIBES I PUIG (coordinadora del Registre de Càncer de Catalunya del Pla Director d’Oncologia)
dia 18, de 10 a 11 del matí

Mesures de prevenció i tractament
per MONTSE PÉREZ LÓPEZ (UAB)
dia 18, d’11 a 12 del migdia

«Salut sexual i reproductiva»
Coordinadors: DOLORS COSTA (directora adjunta de la Direcció General de Planificació i Avaluació, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya) i JORDI CASABONA (director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la SIDA de Catalunya, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona)
del 19 al 21 d'agost

Salut sexual i reproductiva sense tabús ni vergonyes: parlarem de sexualitat humana des d’una vessant científica. Atenció a la dona, maternitat i sexualitat saludable són temes de debat, sobre els quals la sanitat pública desenvolupa nous programes assistencials. La reemergència de les malalties de transmissió sexual, el virus del papil·loma humà i la seva vacuna i la pandèmia de la SIDA són afers cabdals en el nostre medi sobre els quals cal estar informats per a prendre actituds responsables en relació a nosaltres mateixos i a qui ens volta.

Maternitat i naixement a Catalunya avui. La participació de les dones, noves necessitats i demandes
per DOLORS COSTA (adjunta a la Direcció General de Planificació i Avaluació del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 19, de 9 a 10 del matí

L’objectiu és fer conèixer als participants la situació actual de la maternitat i dels naixements a Catalunya, a més de la creixent participació de les dones en les decisions sobre la seva salut sexual i reproductiva La natalitat a Catalunya ha experimentat un canvi de tendència. Després d’una forta disminució, la taxa de natalitat ha tornat a créixer acceleradament els darrers anys, el pes d’aquest augment recau sobretot en els hospitals de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. Tot i així la qualitat assistencial en el part i la taxa de mortalitat perinatal són bones. Els usuaris/àries estan més informats i són més exigents. A més, el creixement de la immigració afavoreix l’aparició de valors i cultures diferents amb referència al part. Com participen les dones en el naixement dels seus fills i com participen des dels organismes i associacions de dones en les politiques de salut.

Salutació de la consellera
per MARINA GELI (consellera de salut de la Generalitat de Catalunya)
dia 19, de 10 a 2/4 d’11 del matí

Experiència d’adaptació a les noves realitats en Atenció Materno-Infantil. Salut Sexual i Reproductiva
per JOAN MELÉNDEZ (cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de Santa Caterina de Salt, IAS)
dia 19, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Implicacions ètiques en medicina fetal
per ELENA CARRERAS i MORATONAS (cap clínic de medicina materno-fetal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La medicina fetal ha experimentat un gran canvi en els darrers anys: fonamentalment la incorporació de tècniques de teràpia / cirurgia fetal i el pas de càlcul de risc col·lectiu a risc individual en medicina materno-fetal. Això ha obligat a desenvolupar una nova manera d’enfocar les situacions normals i patològiques relacionades amb la gestació i ha obligat a fer un canvi de mentalitat i actuació als professionals mèdics i també a les gestants i les seves parelles. Es comenten aquests canvis i quin impacte estan tenint en l’atenció mèdica en medicina materno-fetal, especialment pel que fa als aspectes ètics de l’assistència.

Diversitat en les expressions de la sexualitat, rols de gènere. Promoció de la salut en l’àmbit de la sexualitat
per RAMON ESCURIET (tècnic de la Direcció General de Planificació i Avaluació del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí

L’objectiu és fer conèixer als participants el concepte de salut sexual i les implicacions individuals i de la societat en assolir-la, respectar-la i mantenir-la. Definirem els conceptes bàsics en relació a la salut sexual: sexe, gènere, sexualitat i salut sexual. Drets en salut sexual i reproductiva. Diversitat en les expressions de la sexualitat al llarg de la vida i les distintes orientacions. Factors que afavoreixen la normalització en la societat actual. L’impacte i la importància del problemes en salut sexual relacionats amb el gènere, especialment aquells relacionats amb les desigualtats, fa necessari un afrontament de la situació per tal de trobar solucions efectives. La integració de la salut sexual en els programes públics de promoció de la salut adreçats a la població general, a població especial i a d’altres grups de població més vulnerable, per a la promoció d’un comportament sexual saludable.

La pandèmia de la SIDA i la reemergència de les Infeccions de Tansmissió Sexual (ITS)
per VIRGÍNIA ISERN i FERNÁNDEZ (Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS/VIH/SIDA de Catalunya, CEEISCAT, Institut Català d’Oncologia, ICO, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 9 a 10 del matí

Infecció pel virus del papil·loma humà i carcinoma de cèrvix. Un càncer que es pot prevenir
per CRISTINA AGUSTÍ i BENITO (Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS/VIH/SIDA de Catalunya, CEEISCAT, Institut Català d’Oncologia, ICO, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 10 a 11 del matí

La infecció pel virus del Papil·loma Humà (VPH), és una causa necessària però no suficient per a desenvolupar càncer de cèrvix. A Catalunya cada any es produeixen 256 nous casos i 90 morts per aquesta malaltia. El Departament de salut de la Generalitat de Catalunya iniciarà durant el curs 2008-2009 la vacunació contra aquest virus a totes les noies que tenen entre 11 i 12 anys. Les vacunes són efectives per a prevenir la infecció dels dos tipus principals de VPH oncògens, el VPH 16 i 18, que provoquen el 70% de casos de càncer de coll d’úter. A més, s’ha demostrat que també tenen un cert grau de protecció creuada enfront de virus no inclosos. La vacunació però, és un element més dins de les estratègies globals de prevenció del càncer de cèrvix, ja que les vacunes no cobreixen tots els tipus de VPH oncògens i, per tant, no es poden prevenir aproximadament un 30% dels casos d’aquest tipus de càncer. La vacunació no pot substituir els programes de cribratge i recordar la importància d’utilitzar preservatiu en totes les relacions sexuals, com prevenció de qualsevol infecció de transmissió sexual.

La promoció de la salut i la prevenció de la SIDA i d’altres ITS
per ALBERT GIMÉNEZ i MASAT (Programa per a la Prevenció i Assistència sobre la SIDA, PPAS, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

ÀREA DE LLENGUA

«EuroComRom: el plurilingüisme al vostre abast en quatre dies»
per TIL STEGMANN (Universitat de Frankfurt)
del 16 al 19 d’agost, d’11 a 12

Aprofitar el mètode EuroCom per llegir tot d’una les llengües emparentades amb el català, és una experiència veritablement gratificant: t’adones que les llengües que ja saps et permeten entrar en les altres gairebé sense esforç. Cal senzillament conèixer les tècniques que EuroCom posa a disposició per fer el transfer dels teus coneixements previs en set camps lingüístics, els set sedasssos. Llegirem textos en occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard o romanès. Per a aprofitar bé el curset, us aconsello comprar prèviament la versió catalana del llibre EuroComRom que podeu trobar en catorze llibreries dels Països Catalans (us n’envio la llista si m’escriviu a tilstegmann@em.uni-frankfurt.de). També podeu fer-vos imprimir explicacions completes del mètode en català, occità i dotze llengüés més a www.eurocomresearch.net . També podeu visitar la pàgina de catalanística de la Universitat de Frankfurt: www.kat.cat .
El darrer dia ofereixo un curset especial per a persones que coneixen molt bé l’anglès o bé l’alemany per fer EuroComGerm i provar la lectura de l’alemany, del neerlandès, del suec, del noruec etc., és a dir de les llengües germàniques (ha sortit recentment el llibre EuroComGerm – Die sieben Siebe: Germanische Sprachen lesen lernen, ISBN 978-3-8322-6020-0, que podeu demanar a www.shaker.de).

«Planificació lingüística i diversitat de la Unió Europea»
per BERNAT JOAN (secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya)
del 21 al 23 d’agost, de 9 a 10

«Problemes per a la fixació d'una pronúncia estàndard del català»
per NICOLAU DOLS (Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 22, de 9 a 10

L’objectiu del curs és: entendre les diferències entre llengua escrita i llengua oral; identificar els criteris que han guiat la fixació de la normativa del català; conèixer les propostes normatives i d’estandardització de la pronúncia; i assenyalar les dificultats lingüístiques i extralingüístiques per a l’establiment d’una pronúncia estàndard. Quant a continguts, parlarem de les característiques de la llengua oral, de les bases fonològiques de la divisió dialectal, dels fonaments de la normativització de la llengua, dels documents (llibres d’estil i gramàtica normativa), de la comparació de propostes de pronúncia estàndard, dels problemes per a l’assoliment d’una pronúncia estàndard i de la proposta final. La nostra metodologia consistirà en explicacions, l’anàlisi de texts teòrics sobre normativització, la comparació de propostes d’estandardització de la pronúncia i l’audició d’enregistraments de texts ‘estàndard’ de mitjans de comunicació de diversos llocs.

«Com et diuen? Fonaments de l'antroponímia catalana»
per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 24, d’11 a 12

Maneres de denominar les persones en les diferents cultures i a través del temps. Història dels noms catalans. Diverses fonts lingüístiques creen un riu onomàstic. La religió que ho canvià tot. Història dels cognoms catalans. De sobrenom a cognom. Antropònims i topònims. Dos mons en estreta relació. Els usos i les lleis. Un cognom o dos. El pare primer?

«La creació neològica en el català actual »
per LLUÍS MARQUET
del 21 al 24, de 10 a 11

La idea bàsica del curs és exposar els criteris seguits a l’hora de crear neologismes deguts a la necessitat d’actualitzar el català de manera que sigui apte per a tots els camps, tant generals com especialitzats. Constatem que hi ha encara aspectes pendents o mal resolts: massa sovint es cau en la improvisació, cosa que motiva que es difonguin diverses solucions poc o gens apropiades. Cal completar la tasca d’actualització del vocabulari modern procedint d’una manera assenyada i prudent, sense caure en els calcs i les defectuositats que provoquen en la llengua situacions anòmales. Per a dur a terme apropiadament tot això s’han de tenir en compte les línies directrius ja fixades de fa temps i procedir a una actualització adequada creant els neologismes necessaris, seguint el que ha fet sempre el català i les llengües modernes del nostre entorn.


«El valencià és futur »
per DIEGO GÓMEZ (president de la Federació Escola Valenciana)
dia 22, de 9 a 11

(amb la col·laboració de l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada)

«El cub Rubik com a introducció als formalismes cibernètics»
per LLUÍS DE YZAGUIRRE (Institut de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra)
del 23 al 24 d’agost, de 9 a 11

«Consideracions crítiques entorn del lèxic neològic de gran difusió»
per CARLES CASTELLANOS (Universitat Autònoma de Barcelona) i LLUÍS MARQUET
dia 24 d’agost, d’11 a 12

ÀREA DE MÚSICA
«Música i patrimoni als Països Catalans»
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 17 al 24 d'agost

Els cursos de música d’enguany reflexionaran sobre diversos aspectes del patrimoni musical català. Per una banda, les figures i els contextos musicals de Baltasar Samper i Eduard Toldrà, protagonistes del concert de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans; però també sobre altres figures de la música catalana com Robert Gerhard, que el 1932 ja homenatjà la figura de Jaume I, de qui enguany celebrem el vuitè centenari del naixement. L’altre bloc dels cursos es refereix al patrimoni musical tradicional, seguint la mostra que anem fent cada any presentant programes i projectes de recerca i difusió que es duen a terme en diversos indrets dels Països Catalans. Enguany es tractarà de la música tradicional a Menorca, entre altres territoris.

Una SGAE catalana?
per JOAN CARLES DOVAL (PICAP)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

La música anglesa en temps de l’Onze de Setembre: de Purcell a Haendel
per JOAN VIVES (Catalunya Música)
dies 18 i 19, de 9 a 11

Músics catalans del segle XX
per JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 18 al 22, d’11 a 12

El curs vol fer un repàs del que ha estat la música catalana del darrer segle, fent referència als moviments més destacats en relació a l’esfera internacional, i fent especial esment de les personalitats més destacades, des de l’herència del modernisme, el noucentisme, la generació de la Guerra Civil , i els moviments d’avantguarda. Es prestarà especial atenció a les figures d’Eduard Toldrà, del qual l’OJIPC estrenarà una obra simfònica; i Robert Gerhard, un dels compositors catalans més universals.

Obra per a piano de Baltasar Samper i altres compositors mallorquins
per JOAN MOLL
dies 20 i 21, de 9 a 11

Música tradicional
per NATÀLIA SANS
dies 22 i 23, de 9 a 11

Partint de Menorca, música tradicional, tot fent un viatge pel Mediterrani (amb exemples de música en directe... i si ve bé hi haurà un glop de vi de Menorca per a les cançons de picat). Es tractarà el gran tema dels romanços, i les interrelacions amb altres llocs del Mediterrani. Es reflexionarà entorn de la visió multiracial o multiètnica que pot arribar a tenir la cançó tradicional.
També, i com a contraposició, es tractarà el tema de la cançó de ‘substrat’, la que certament neix de la terra: cançó curta. Ambdós dies hi haurà incorporació de imatges per a centrar-nos en la geografia i l’eix històric, com i on s’han anat creant i interrelacionant les cançons. A més, també hi haurà exemples de música i cant en directe, de les cançons tradicionals de què parlem.

La cultura liturgicomusical en la Catalunya medieval
per MARIA INCORONATA COLANTUONO (Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 23, d’11 a 12, i dia 24, de 9 a 12

ÀREA DE CINEMA
Coordinadora: ENCARNACIÓ SOLER i ALOMÀ (doctora en història del cinema)
del 17 al 24 d’agost

Enguany, l’àrea de cinema vol fer una mirada a l’estat de la qüestió del cinema català, tot fent una contraposició amb el d’un país ben allunyat del nostre, el Tibet. Potser hi trobem semblances pel que fa a la difusió minoritària en l’ús lingüístic, en l’àmbit de l’exhibició als cinemes, en les possibilitats i les oportunitats de què disposa... Llums i ombres, doncs, d’un cinema forçadament minoritari, i no de contingut estètic i simbòlic com el curs que oferirà un expert en el tema, al qual seguirà un sobre el doblatge del cinema en català, per acabar amb l’anàlisi del cinema del Tibet, que pateix la política d’ocupació, essent país també sense estat.

La llum del cinema negre
per JOAN FRANCESC ESCRIHUELA i NIUBÓ (videoperiodista i realitzador televisiu, TV Sant Cugat)
dia 17, de 10 a 12

Aquest curs vol donar a conèixer la força expressiva de la il·luminació i la seva semiologia dins la fotografia del cinema negre europeu i americà rodat a mitjan segle passat. Projectarem fragments de pel·lícules mítiques per analitzar com tractaven la llum i els enquadraments de càmera els directors de fotografia d’aquella època i estudiarem també la força expressiva de les seves ombres. Qui no recorda una ombra amenaçant dins la fosca de la nit? Des de la caverna de Plató, passant per les ombres xineses i la llanterna màgica, mai el cinema no ha tractat la llum com ho ha fet el cinema negre d’aquella època. Amb aquest curs fem un petit homenatge a la magnífica feina, massa sovint oblidada, d’aquells directors de fotografia.

El doblatge en català: una guerra necessària?
per MARTÍ MARTORELL
dia 19, de 10 a 12, i dia 20, de 10 a 11

Davant les notícies que apareixen ara i adés sobre els esforços econòmics que realitzen, principalment, els governs balear i català per oferir els doblatges en català de certes pel·lícules, cal demanar-se si aquests diners no seria millor invertir-los en pel·lícules realitzades en català, ateses les poques estrenes que s’hi fan. La intenció del curs és oferir uns elements de reflexió per intentar donar resposta a aquesta qüestió.

Tibet, una nació sense territori propi
per MERITXELL MARTÍN
del 20 al 24, de 10 a 12