FORMACIÓ CULTURAL
Coneixement de la Catalunya Nord
Iniciació als estudis occitans
a càrrec de Carme Carreras
(amb el suport de l’Associació Conèixer Catalunya)
cada dia, de 10 a 12 del migdia
1. Els ibers i els primers contactes amb cultures orientals
2. L’empremta romana i els visigots
3. La pertinença a l’imperi carolingi i l’herència
islàmica
4. La desclosa catalana (segles X-XII)
5. L’expansió mediterrània i la formació d’un
espai nacional. Conquesta de València i Mallorca (segles XIII-XIV)
6. La crisi baix medieval
7. Unió dinàstica hispànica i pervivència institucional
catalana (segle XV)
8. Ruptura i reconciliació amb la monarquia hispànica. El tractat
dels Pirineus (segle XVII)
9. Desfeta institucional, proinici d’embranzida econòmica (segle
XVIII)
10. Les grans transformacions econòmiques i socials del segle XIX
11. Renaixença cultural a totes les terres de llengua catalana (segle
XIX)
12. La consolidació del catalanisme polític i l’emergència
d’una societat de masses (primer terç del segle XX)
13. Mancomunitat, república catalana i Generalitat republicana
14. Guerra i revolució. L’exili
15. De la repressió franquista a la institució de govern autonòmica
arreu dels territoris catalans
CONEIXEMENT
DE LA CATALUNYA NORD
Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (UP) i Joan Peytaví
i Deixona (UP)
cada dia de 10 a 11
Geografia i societat: català, en progrés a l’ensenyament
i bilingüisme prohibit per la Constitució
a càrrec d’Alà Baylac-Ferrer (UP)
Història i societat: la història del nord de Catalunya,
dels ibers a l’any 2000
a càrrec de Joan Peytaví i Deixona (UP)
Hi haurà, a més, conferències monogràfiques sobre
la societat, l’ensenyament, la bibliografia, la llengua i el dret francès.
INICIACIÓ
ALS PAÏSOS CATALANS (15 h)
Coordinen: Joaquim Montclús i Jordi Sales (UB)
Iniciatives
vers la identitat nacional
a càrrec de Guillem Chacon
dies 16 i 17, de 10 a 11 del matí
Alacant
i la qüestió nacional
a càrrec de Lluís Alpera (UA)
dies 16 i 17, d’11 a 12 del migdia i 18, de 10 a 11 del matí
Analitzarem, d’una banda, el sociocentralisme dels alacantins, que arriba
a extrems insospitats en la despersonalització i en la confusió
dels senyals d’identitat, i de l’altra, la marginació que
comporta per a l’intel·lectual català viure allunyat dels
centres de decisió i ideològics i culturals.
Quant a la qüestió nacional, comentarem textos des de Joan Fuster
a Emili Rodríguez Bernabeu, autor del polèmic llibre Alacant
contra València.
Aspectes
que justifiquen la particularitat aranesa a Catalunya. La llengua pròpia
d’Aran
a càrrec de Jusèp Lois Sans Socasau (coordinadors dera Oficina
de Foment e Ensenhament der Aranés)
dies 19 i 20, de 9 a 10 del matí
Se harà un repàs pera istòria dera Val d’Aran, era
sua peculiaritat lingüistica e es sues institucions (juridiques e de govèrn).
Se harà un analisis dera Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran.
Se compararà er aranés damb eth catalan e damb er occitan, se
repassaran es peculiaritats lingüístiques, se harà ua breu
descripcion dera ortografia, s’estudiaran es peculiaritats sociolingüistiques,
es accions de proteccion e era vitalitat dera lengua. Se harà un repàs
dera situacion dera lengua occitana en es demès territòris d’Occitània.
Menorca,
cultura i medi ambient
a càrrec de Josep M. Vidal (IME)
dies 18 i 19, d’11 a 12 del migdia
L’Alguer
a càrrec de Carles Sechi
dies 19 i 20, de 10 a 11 del matí
La
Franja de Ponent, avui
a càrrec de Joaquim Montclús
dies 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia
El
sistema català de partits i les idees polítiques del segle XXI
a càrrec de Jordi Sales
21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí
Presentació
del llibre Carlins en la diòcesi de Tortosa
dia 23, d’11 a 12 del migdia
Conferència
sobre «Francesc Pujols vist per ell mateix i pel meu pare»
a càrrec d’Artur Bladé
dia 23, d’11 a 12 del migdia
El dret d’autodeterminació del poble català en el context
europeu
a càrrec de Josep Guia (UV)
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí
Un fantasma neguitós recorre Europa, la sacseja, la colpeix, la renova...
Des de les primeres formulacions dels Congressos Obrers Internacionals, a la
fi del segle XIX, passant pel programa del Partit Bolxevic (a l’orient)
i els Catorze Punts del president Wilson (a occident), als inicis del segle
XX, fins a les reivindicacions recents (i antigues!) d’Irlanda, Euskadi,
el Sàhara occidental etc., el vell espectre del dret d’autodeterminació,
quinta essència dels drets dels pobles, malda per trobar un lloc en l’ordenament
jurídic internacional i per incorporar-se a la definició de democràcia,
de la mateixa manera que ho aconseguiren abans els drets de la persona. Tanmateix,
els catalans i les catalanes no podem quedar-nos en plantejaments abstractes
i generalistes, sinó que hem de parlar dels nostre dret d’autodeterminació,
aquí i ara, i estar preparats per a aplicar-lo, amb el cens a punt i
la pregunta disposta. Si és el cas que hi ha un referèndum, és
a dir, si és el cas que ens guanyem ser consultats mitjançant
un referèndum.
Context
polític i social de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster
a càrrec de Xavier Ferré
dia 24, de 10 a 12 del migdia
D’una banda, estructurarem el marc històric en què s’origina
l’assaig de Fuster. La reflexió d’aquest escriptor és
conseqüència d’uns inicis – d’un abans –
de construcció nacional. Es fa referència d’una manera específica
al context nacional valencià entre els anys cinquanta i seixanta, conjuntura
especialment rellevant pel que fa a les bases d’una resposta cultural
i política al nacionalisme espanyol. I en aquest marc, la proposta fusteriana
és clau en la denúncia i en la crítica d’una ideologia
agrarista, que tenia com a objectiu reproduir el provincianisme, matriu cultural
orientativa als Països Catalans. S’insistirà en aquesta aportació
central de Fuster i no tant en el debat "economètric" causat
pel ressò que Fuster es féu del nivell d’industrialització
i agrarisme de la societat del país.
Es proposa un balanç en el terreny de les ciències socials i,
en particular, sobre el fet nacional català arran de la publicació
de Nosaltres els valencians, tenint en compte un aspecte transversal
en la reforma política espanyola: la incidència i la modernització
d’una cultura política que té en el nacionalisme/patriotisme
d’estat una baula clau de legitimació democràtica (o com
digué Vicent Ventura: la democràcia de Franco). Fuster i després.
Curs
de llengua catalana: llengua oral i llengua escrita
a càrrec d’Anna Poch
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística,
GdC)
cada dia, de 10 a 12 del migdia
Morfologia
i sintaxi. El lèxic; algunes expressions pròpies de textos verdaguerians,
avui poc emprades o en desús
a càrrec de Roser Latorre
cada dia, de 9 a 11 del matí
Morfologia i sintaxi catalanes. Els pronoms; usos impropis, cada dia més
estesos, dels personals i els relatius. El lèxic. Calcs sintàctics
quotidians; exemple d’algunes expressions en textos verdaguerians, actualment
poc emprades o en desús.
Iniciació
als estudis occitans
Occitània i Catalunya: present
d’una tradició
Viatge
per Occitània a través de la literatura
a càrrec de Jaume Figueras (Arxiu Occità, UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí
L’objectiu del curs és afavorir una primera aproximació
global i evolutiva a la literatura occitana contemporània, amb una concessió:
la consideració, el primer dia, de l’època del barroc. I
això, tant per la brillantor del període, ben poc conegut, com
pel grau de consciència lingüística i literària que
denoten aquests escriptors.
Flamenca:
erotisme i literatura
a càrrec d’Antoni Rossell (Arxiu Occità, UAB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia
El drama d’una bellíssima noia aristocràtica, que es casa
amb un marit gelós, i la seducció d’aquesta per part de
l’amant perfecte, donen peu a una reflexió cultural, literària
i política en un ambient d’aristocràcia, d’erotisme
i litúrgic. L’amor no té fronteres ni coneix obstacles.