HUMANITATS
Àrea
de llengua i literatura
Coordinació: Cristina Badosa (UP)
1. Filòlegs, polítiques lingüístiques i aprenentatge de llengües (20 h)
Present
i futur del català a la Unió Europea
a càrrec Albert Branchadell (UAB)
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística,
GdC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
Un cop celebrat l’Any Europeu de les Llengües (2001), i a les portes
de la propera ampliació de la Unió Europea (2004), dedicarem a
aquest curs a analitzar la situació de la llengua catalana a partir d’estudis
sociològics recents, com ara l’enquesta del Govern d’Andorra
i l’enquesta francesa d’estudi de la història familiar (1999),
la darrera edició de l’enquesta metropolitana de Barcelona (2000)
i l’estudi 2.410 del CIS (2002), i les perspectives de la llengua en una
Unió Europea ampliada que incorporarà un seguit de llengües
d’estat demogràficament més reduïdes que la catalana.
Legislació
lingüística a Catalunya
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística,
GdC)
a càrrec de Joan Ramon Soler
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència
o l’ús del català d’acord amb el concepte de llengua pròpia,
i dels drets lingüístics que es desprenen del concepte de llengua
oficial. Comentari de l’articulat de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener,
de política lingüística, de les disposicions que la despleguen
i de les altres normes lingüístiques vigents tant catalanes com
estatals que completen el marc legal sobre llengua. Especial referència
als avenços que comporta la normativa catalana recent, i als obstacles
derivats de les normes estatals, de determinades interpretacions jurisprudencials
i altres factors. Visió comparada amb la normativa de la resta dels Països
Catalans, amb referències a les altres comunitats lingüístiques
de l’estat espanyol i a la situació internacional.
Els àmbits que s’exposaran o sobre els quals almenys posarem exemples
són les administracions públiques, inclosa la de justícia
i els registres estatals, els organismes centrals de l’Estat, els documents
públics, la toponímia, l’etiquetatge i la retolació, el
drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics.
EuroCom:
saber llegir totes les llengües romàniques en sis lliçons
a càrrec de Til Stegmann (U Frankfurt)
dies 16, 17 i 18, de 10 a 12 del migdia
L’ensenyament tradicional de llengües no té en compte sistemàticament
els coneixements lingüístics preexistents en els alumnes. Rebutjar
aquests coneixements és completament antieconòmic. Es feia i es
fa per por de les "interferències". La nova didàctica
del plurilingüisme hi contraposa el concepte de les "transferències"
i les sistematitza per a servir de base a un accés accelerat. El mètode
EuroCom, desenvolupat des de 1981 a la Universitat de Frankfurt i acabat de
publicar també en català, vegeu <www. eurocomresearch.net>,
mostra a l’aprenent quins són els coneixements que ja té
en les llengües que domina en els camps del lèxic, de la fonètica,
de la sintaxi, de la morfologia i de la formació de mots i que automàticament,
i simultàniament, pot transferir a tota una família de llengües.
Del curset els participants sortiran sabent llegir de manera sistemàtica
textos en occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès,
sard, romanès i sabran molt més de com funciona aprendre llengües.
Interferència
i subordinació en la terminologia catalana
a càrrec de Lluís Marquet
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia
L’objectiu fonamental del curs és exposar i analitzar la situació
d’interferència i de subordinació a què es veu sotmès
actualment el català. Això afecta sobretot la terminologia nova
que cal anar introduint a fi d’actualitzar-lo. Molt especialment, cal
examinar els criteris generals que s’apliquen a l’hora de fixar
els nous termes que necessita la llengua, perquè sovint s’opta
per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir
formes més genuïnes, les quals, a més, acostumen a ésser
més universals, és a dir més semblants a les solucions
de la majoria de llengües. I així, a causa d’aquesta preferència,
el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del
castellà. El curs pretén exposar les possibilitats que té
la nostra llengua de fixar la nova terminologia d’una manera genuïna
i frenar, així, la tendència esmentada, que només porta
a una llengua còpia de l’altra. Si la llengua presenta exemples
de solucions pròpies que eviten la subordinació, no s’entén
perquè en altres casos s’han acceptat solucions subordinades, que,
a més, es basen en les particularitats de l’altra llengua. Una
comparació amb les solucions de les altres llengües ajuda sovint
a detectar molts d’aquests casos, per als quals cal proposar solucions
alternatives, més d’acord amb la llengua tradicional i alhora més
universals. En resum, si no volem continuar essent una llengua subordinada,
cal que optem decididament per una terminologia catalana genuïna.
Planificació
lingüística i integració sociocultural
a càrrec de Bernat Joan i Marí
dies 21, 22, 23 i 24 de 10 a 11 del matí
Cada vegada més, la supervivència de les llengües passa per
la planificació lingüística. No es pot deixar l’ús
de la llengua, la seua codificació o la presència a àmbits
de nova creació a l’atzar, perquè això en suposaria
l’anorreament. La planificació lingüística, emperò,
actualment té nous reptes al davant: en un món cada vegada més
interconnectat, amb l’omnipresència de les noves tecnologies i
amb un canvi socioeconòmic cada cop més accelerat, s’han
d’implementar noves estratègies de planificació per assegurar
el futur de la llengua (de les llengües).
Així mateix, en un context d’intercomunicació entre comunitats
diferents i d’importants migracions (fonamentalment, del sud cap a les
àrees més desenvolupades econòmicament i tecnològicament)
es presenta el repte de la integració sociocultural, fonamental per a
la vertebració social de les diferents comunitats humanes.
Vint
anys del debat sobre l’estàndard
a càrrec de Gabriel Bibiloni (UIB)
dies 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del mida
La implantació del català en els usos públics, dels quals
havia estat exclòs durant el franquisme, i especialment en els mitjans
de comunicació, ha estat associada a l’aparició i el desenvolupament
d’un debat sobre la direcció vers la qual l’estàndard
català s’ha d’orientar. Aquest debat ha inclòs aspectes
com la validesa de la llengua normativa tradicional, la distància entre
llengua formal i la col·loquial, la política sobre la interferència
lingüística i la qüestió dels dialectes geogràfics.
En aquest curs analitzarem les diverses posicions que s’han manifestat
en aquest debat, els objectius, els fonaments i els arguments de cadascuna,
i els instruments de planificació lingüística (materials
d’aprenentatge de la llengua, llibres d’estil etc.) relacionats
amb aquelles posicions.
Lectura
sociolingüística de Miquel Bauçà
a càrrec de Rosa Calafat (UIB)
dies 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí
L’obra de Miquel Bauçà és "un intent de subversió
del coneixement instal·lat, que tant mal ens fa, sobretot als catalans".
Farem una lectura sociolingüística dels darrers tres llibres d’aquest
intel·lectual català: El canvi (Empúries, 1998),
Els estats de convivència (Empúries, 2001) i Els
somnis (2002, fragment inèdit).
El nostre curs estudia l’obra de Miquel Bauçà com un exercici
intel·lectual del punt de vista català d’abast universal
a partir dels conceptes que ens ofereix la ciència sociolingüística.
Exemplificam, contextualitzam i contrastam l’obra de Bauçà
a través de les notícies que generen els agents de simbolització:
premsa, discurs polític, discurs intel·lectual, disposicions legals...
La
llengua i la cultura amazigues, la varietat rifenya
a càrrec de Karim Zouhdi (UAB)
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí
Creació i traducció (20 h)
1.
La narrativa de Francesc Trabal
a càrrec de Joan Alegret (UIB)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí
Com que aquest curs és previst que es faci en quatre classes i l’obra
narrativa de Francesc Trabal abraça set o vuit títols, dedicarem
més atenció al comentari de la novel·la més famosa
– Vals (1935), premi Crexells 1936 – i comentarem més sumàriament
els altres llibres seus: és a dir les cinc novel·les breus inicials
– L’home que es va perdre (1929), Judita (1930),
Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres
(1932), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933) –
i la novel·la final, escrita i publicada a l’exili Temperatura
(1947).
2. Trobades amb estudiosos:
Verdaguer, el poeta nacional i el cànon internacional
a càrrec d’Alan Yates (U Sheffield)
dies 20, 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí
Amor
i erotisme als sonets de William Shakespeare
a càrrec de Salvador Oliva (UdG)
dies 16, 17, 18 i 19 d’agost, d’11 a 12 del migdia
William Shakespeare va escriure cent vint-i-sis sonets d’amor dedicats
a un jove i vint-i-vuit a una dona. En aquest curset analitzarem el tipus d’amor
que s’expressa a cada una d’aquestes dues sèries. Als estudiants
que s’hi matriculin, se’ls donarà una antologia de sonets,
en versió literal i notes més una traducció en vers, que
servirà de material de lectura durant les classes.
Traduccions
i invencions de Xina i Japó a la literatura catalana del segle XX
a càrrec de Manel Ollé (UPF i UOC)
dies 20, 21, 22 i 23 de 9 a 10 del matí
Diferents escriptors catalans han traduït de manera directa o indirecta
poesia xinesa (Apel·les Mestres, Marià Manent, Josep Carner, Josep
Palau i Fabre, Joan Ferraté, Ramon Dachs) o japonesa (Josep Navarro-Santaelària,
Jordi Coca, Miquel Desclot). D’altra banda, poetes i narradors han trobat
en aquests països i en el seu imaginari i en els seus gèneres poètics
materials i formats per a les seves creacions: Carles Riba, Salvador Espriu,
Joan Perucho, Gabriel Ferrater, Baltasar Porcel… Hi ha finalment la influència
dels corrents de pensament que han sorgit a Àsia Central, especialment
el budisme zen o el taoisme sobre alguns escriptors com ara Miquel de Palol,
Jordi Coca, Enric Casasses, Pere Gimferrer.
3.
Dues escriptores en el record:
“L’obra de Montserrat Roig”
a càrrec de Marta Pessarrodona
dia 20, de 10 a 12 del migdia
“L’obra
de Maria Mercè Marçal”
a càrrec de Lluïsa Julià
dia 24, de 9 a 11 del matí
4.
Trobades amb creadors
a càrrec de Ponç Pons
dia 21, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de Lluís Anton Baulenas
dia 22, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de Josep M. Benet i Jornet
dia 23, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de Joan Daniel Bezsonoff
dia 24, d’11 a 12 del migdia
5.
Jacint Verdaguer: vida i obra
a càrrec d’Enric Casassas i Figueras
dia 23, d’11 a 12 del migdia
ÀREA
D’ARTS ESCÈNIQUES
Coordinació: Jaume Carbonell i Guberna (UB)
Intercanvi
de llenguatges i tecnologia (20 h)
Els cursos de música d’enguany pretenen estudiar la projecció
exterior de compositors catalans en moments històrics clau i, així
mateix, l’assimilació de llenguatges internacionals o d’altres
cultures en la producció musical autòctona. Del llenguatge del
barroc i el classicisme vienès a l’arribada de les noves músiques
i el jazz, com a exemple de confluència musical. Les sessions de l’àrea
de música es complementaran amb la primera jornada de reflexió
sobre la sardana i la música per a cobla.
1.
Ciència, tècnica, tecnologia i estètica: 100 anys d’evolució
de les estructures cinematogràfiques
a càrrec de Miquel Porter i Moix (UB)
dies 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí
2.
100 anys de jazz
a càrrec de Xavier Fort
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia
Els objectius del curs són aconseguir que els alumnes arribin a distingir
i ordenar cronològicament els trets principals de l’evolució
històrica del jazz, situar alguns músics de jazz més importants
en l’evolució històrica, interessar-se per l’audició
i assolir un grau d’atenció que permeti distingir les funcions
de cada instrument en l’execució musical, reconèixer les
diferents agrupacions instrumentals pròpies de cada estil.
3.
Els llenguatges internacionals en la música catalana els segles XIX i
XX (simfonisme, òpera, jazz i músiques populars)
a càrrec de Jaume Carbonell i Guberna (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí
4.
Història de la música de cobla
a càrrec d’Esteve Molero i Jordi Lara
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí
5.
L’Escola de Montserrat, centre de rebuda i de projecció musical
europea (de Cererols a Ferran Sor)
a càrrec Daniel Codina (prior de Sant Miquel de Cuixà)
dies 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia
ÀREA
D’HISTÒRIA DE L’ART (20 h)
Coordinació: Xavier Barral i Altet (U Rennes)
Aspectes
cabdals de l’art i el patrimoni català:
I. Les obres clau de l’art català
Quins són els monuments essencials o les obres d’art que fan que
la creació artística d’un període determinat es pugui
distingir a Catalunya de la dels altres llocs, malgrat la unitat general d’estil
de cada moment de la història de l’art? En aquest curs s’examinarà
època per època un nombre reduït de monuments i d’obres
d’art que caracteritzen per si mateixos l’art català, l’identifiquen
i li donen celebritat universal: són les grans creacions consagrades
per l’imaginari col·lectiu d’un poble, en aquest cas ampliat
a tots els Països Catalans.
Alguns exemples de la temàtica del curs, presentats per períodes
històrics:
1)
Del conjunt de les esglésies de Terrassa a Sant Miquel de Cuixà,
Cardona, Sant Pere de Rodes, Ripoll, Taüll, els claustres de Sant Cugat
del Vallès i de l’Estany, Poblet, la Seu Vella de Lleida, les catedrals
del Gironès i de Barcelona, Ferrer Bassa a Pedralbes, les Drassanes de
Barcelona, Borrassà, Pere Joan, Bernat Martorell i Jaume Huguet.
a càrrec de Rosa Alcoy i Pere Beseran
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí
2)
D’Empúries a la Tarragona romana, l’Arc de Berà, el
mosaic de les runes de circ de Barcelona i el mausoleu de Centelles.
a càrrec de Ramon Jàrrega (U Jaume I)
dies 20 i 21, de 9 a 2/4 d’11 del matí
3) De Damià Forment i Pere Blai al Palau de la Generalitat, la Universitat de Cervera, Antoni Viladomat i Francesc Pla (el Vigatà).
4)
De Damià Campeny i Marià Fortuny al Gran Teatre del Liceu, Elies
Rogent, Antoni Gaudí, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Josep Puig
i Cadafalch, Picasso, Maillol, Nonell, el Palau de la Música Catalana,
Torres Garcia, Salvador Dalí, Joan Miró, Josep Lluís Sert
i Antoni Tàpies.
a càrrec d’ Arnau Puig
dies 22, 23 i 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí
II.
Quatre monestirs: Sant Cugat, Santa Maria de Ripoll, Sant Miquel de Cuixà
i Sant Joan de les Abadesses
(amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès)
Prenent com a pretext el mil·lenari de la butlla pontifícia del
monestir de Sant Cugat, posarem en contacte aquests quatre monestirs benedictins
des del punt de vista de l’art i la literatura i la restauració
del patrimoni monumental català a partir de la renaixença.
El claustre de Sant Cugat: uns capitells amb signatura
a càrrec d’Imma Lorés (UdL)
dia 16, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
L’escriptorium de Ripoll: la cal·ligrafia medieval
a càrrec de Ramon Sargatal (UOC)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
L’esperit de la renaixença: l’escola de restauració
d’Elies Rogent
a càrrec d’Antoni Llagostera (periodista)
dia 19, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
L’UCE: història d’una universitat nacional
a càrrec de Ramon Gual
dia 20, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
Lectura arquitectònica de les fonts documentals de Cuixà
en els segles X i XI
a càrrec de Conxa Peig (UIC)
dia 21, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
Els monestirs del Ripollès vistos per la literatura romàntica
a càrrec de Jordi Mascarella (UdG)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
Etapes fonamentals en la recuperació del monestir de Sant Joan
de les Abadesses. L’obra restauradora de Puig i Cadafalch i de Duran i
Reynals
a càrrec de Francesc Fajula (arquitecte de Sant Joan de les Abadesses)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
Arquitectura
del ferro a Barcelona: els mercats del segle XIX del neoclassicisme al modernisme
a càrrec d’Esteve Castañer (UP)
(amb el suport de la Universitat de Perpinyà)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
ÀREA
D’HISTÒRIA (20 h)
Coordinació: Jordi Figuerola (UAB)
1.
Canvis en l’Església? Del Concili Vaticà II a l’església
catalana actual: un recorregut històric
Coordinació: Jordi Figuerola (UAB)
Aquest any en farà quaranta de l’inici del Concili Vaticà
II que suposà tants canvis per a l’Església i un veritable
element de transformació política en plena dictadura franquista.
Ara és necessari fer-ne un repàs històric amb objectivitat
científica i des d’una perspectiva universitària.
L’Església abans del Concili Vaticà II
a càrrec de Jordi Figuerola (UAB)
dia 20, de 9 a 11 del matí
L’església i els seus documents: anàlisi històrica
a càrrec d’Olga Baladoch
dies 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia
El Concili Vaticà II i l’Espanya de Franco
a càrrec d’Hilari Raguer
dia 21, de 9 a 11 del matí
El postconcili: balanç històric
a càrrec de Casimir Martí
dia 22, de 9 a 11 del matí
2.
Grups i identitats als Països Catalans (segles XV-XVIII)
Coordinadors: Àngel Casals (UB) i Joan Peytaví (UP)
La pertinença a la nació no ha estat sempre ni l’únic ni
tan sols el primer dels elements d’identitat de les persones en tant que part
d’un col·lectiu. A començaments del segle XXI, quan els principis
identitaris apareguts amb les revolucions burgeses – nacionalitat, ciutadania...
– semblen ser qüestionats, és un bon moment per a fer una
mirada reflexiva sobre els elements que més caracteritzaven els grups
humans de l’antic règim: la religió, l’existència d’un
marc legal privatiu (privilegi) segons la posició social i la identitat
nacional, basada sobretot en la llengua, la llei i les institucions com a elements
definidors.
Des d’àmbits diferents que engloben la filologia, el dret, la història
del pensament o la política, aquest curs vol acostar-nos a com i amb
què s’identificaven els habitants dels Països Catalans fa més
de quatre segles.
El
món rural
a càrrec de Valentí Gual (UB)
El món de la mar i la seva gent
a càrrec de Gonçal López Nadal (UIB)
20 d’agost, de 9 a 12 del migdia
La
immigració occitana
a càrrec de Joan Peytaví (UP)
Bandolers i aristòcrates: l’estament militar a la Catalunya dels
segles XVI i XVII
a càrrec d’Àngel Casals (UB)
21 d’agost, de 9 a 12 del migdia
El
procés de formació d’una identitat pròpia andorrana en
l’edat moderna
a càrrec de Martina Camiade (UP)
Més que religió: l’Església de l’antic
règim
a càrrec d’Àngel Casals (UB)
22 d’agost, de 9 a 12 del migdia
El
discurs històric en la generació d’una consciència nacional
a càrrec de Joan Iborra (IES, País Valencià)
L’elaboració del concepte polític. La contraposició
Espanya-Catalunya a l’època de formació de l’estat modern
a càrrec d’Antoni Simon i Tarrés (UAB)
23 d’agost, de 9 a 12 del migdia
Els
grups urbans
a càrrec de Rafael Narbona Vizcaíno (UV)
Entorn a la identitat dels mudèjars i moriscos: temps d’exclusions,
temps de l’Islam
a càrrec de Manuel Ruzafa (UV)
24 d’agost, de 9 a 12 del migdia
El
xoc de les civilitzacions a la Mediterrània: una perspectiva des de Mallorca
a càrrec d’Antoni Quintana Torres
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí
Tractarem l’antagonisme històric: la Festa de l’Estendard
i el Sermó de la Conquista (segles XIV-XX): la Mediterrània en
la historiografia i el pensament produïts a Mallorca, segles XIX i XX:
aigua, urbanització i immigració: problemes de Mallorca en el
context mediterrani 1990-2000.
La
defensa contra el turc
a càrrec d’Antoni Alomar
dies 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí
Les relacions de les Balears i de les terres catalanes, amb el Magrib canvien
al segle XVI amb l’expansió turca per la zona. Una zona de contactes
i d’intercanvis de tota mena esdevé un front militar i les Balears
resten aïllades i han de defensar-se gairebé soles, de manera que
en resulta afectada tota la vida: es torna a la concepció de l’Islam
del moment immediat després de la conquesta catalana de Jaume I, enyorat
davant la passivitat de la monarquia hispànica.