CIÈNCIES SOCIALS
Dret
Coordinació: Max Turull i Rubinat (UB)
Catalunya,
País Valencià, les Illes Balears i el dret castellà: de
l’ahir a l’avui (20 h)
a càrrec de Mònica Gonzàlez (UOC)
dies 20 i 21, de 10 a 11 del matí i 22 i 23, de 9 a 11 del matí
a càrrec d’Elisabet Ferran i Planas (UPF)
dies 20, 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia i 24, de 10 a 12 del migdia
El curs pretén fer una prospecció històrica en els diferents
drets dels antics territoris de la Corona d’Aragó i Castella, des
de l’època medieval fins l’actualitat, per tal de poder explicar
quines són i com s’han format històricament les principals
diferències entre el dret català actual i el de la resta de l’estat
espanyol.
L’Islam
a l’Europa d’avui: algunes situacions conflictives per a la convivència
a càrrec de Mercè Viladrich (UB), Ujala Joshi i Jubert (UB), Ramon
Salada, advocat penalista, i Judith Ibáñez, regidora de l’Ajuntament
de Cornellà
El moviment migratori dels últims anys des de països islàmics
cap a Europa qüestiona molts dels principis ètics i polítics
tradicionals europeus, que aporten una diversitat cultural molt enriquidora,
però que afecten també moltes vegades la convivència diària.
Aquest procés de rebuig dels immigrants, sobretot dels d’origen
àrab, s’ha agreujat després dels atemptats de l’11
de setembre. Aquest curs oferirà una visió multidisciplinària
de la problemàtica que els moviments migratoris islamistes produeixen
a Europa, fent especial èmfasi a les formes d’assentament i a la
protecció dels drets humans.
1.
L’Islam i els valors ètics i jurídics de l’Europa
occidental tradicional
2. L’ordenament jurídic davant la immigració
3. La marginació social de les dones islàmiques:
un problema de violència de gènere
4. Islam, conflictes socials i respostes polítiques
Polítics catalans explicaran les seves experiències en aquest
àmbit, les solucions aportades i el grau d’èxit d’aquestes.
Polítics confirmats per al dia 19: Josep Montilla (alcalde de Cornellà
de Llobregat) i Joan Saura (d’Iniciativa-Verds)
Economia
Coordinació: Elisenda Paluzie (UB)
Costos
i beneficis de la No-Espanya: una perspectiva econòmica (20 h)
El curs analitzarà els determinants del creixement econòmic a
Catalunya i prestarà una atenció especial a l’obertura a
l’exterior, al teixit empresarial, a l’estructura productiva i al
dèficit fiscal amb l’Estat. Un cop descrites les característiques
principals de l’economia catalana, s’analitzaran els costos i els
beneficis d’un possible trencament amb l’estat espanyol.
Globalització i geografia del poder econòmic
a càrrec de Xavier Vives (INSEAD, París)
dia 16, de 10 a 11 del matí
L’atròfia del sector públic
a Catalunya
a càrrec de Ramon Tremosa (UB)
dia 17, de 9 a 11 del matí
Capital públic i dèficit fiscal.
L’impacte sobre l’economia catalana
a càrrec de Jordi Pons (UB)
dia 18, de 9 a 11 del matí
El creixement a llarg termini de l’economia
catalana
a càrrec de Jordi Gual (IESA, Barcelona)
dia 19, de 9 a 11 del matí
Catalunya-Espanya: 1714-2000, balanç de 300 anys de relació
a càrrec de Jordi Maluquer de Motes (UAB)
dia 20, de 9 a 11 del matí
L’impacte de la unió monetària sobre l’economia
catalana
a càrrec de Joan Costa (LSE i UB)
dia 21, de 10 a 12 del migdia
On va l’estalvi dels catalans?
a càrrec de Joan Hortalà (UB)
dia 22, de 10 a 12 del migdia
Les relacions comercials de l’economia catalana
a càrrec de Martí Parellada (UB)
dia 23, de 10 a 12 del migdia
Un
pas més en la construcció europea
Organitza: ADICEC amb la col·laboració de l’Oficina del
Parlament Europeu a l’estat espanyol (delegació de Barcelona).
Continuarem aprofundint en el dia a dia de la Unió Europea. Tractarem
temes d’actualitat que poden esdevenir fites molt importants que determinaran
el futur de la UE: volem transmetre als alumnes que Europa és un projecte
que es construeix dia a dia, en moviment continu i que tots aquests canvis,
en tant que ciutadans europeus, ens afecten directament i cal conèixer-los.
Avaluarem de manera global l’assoliment d’aquesta fita i també
la introducció de l’euro com a moneda única a Europa.
La carta dels drets fonamentals
a càrrec de Xavier Ferrer i Junque (ADICEC)
dia 16, d’11 a 12 del migdia
Balanç de la introducció de l’euro
a càrrec de M. Dolors Grau i Cardet (ADICEC)
dia 17, d’11 a 12 del migdia
La conferència intergovernamental del 2004
a càrrec de Carles Gasòliba i Böhm (diputat al Parlament
Europeu)
dia 18, d’11 a 12 del migdia
Estat de l’ampliació de la Unió Europea
a càrrec de Xènia del Castillo (ADICEC)
dia 19, d’11 a 12 del migdia
La convivència de les noves cultures en la Unió Europea
a càrrec de Miquel Esquirol (ADICEC)
dia 20, d’11 a 12 del migdia
Economia
del turisme
a càrrec d’Antoni Sastre i Joan Mir (UIB)
dies 16, 17 i 18, d’11 a 12 del migdia
1) El turisme dins l’economia. La importància del turisme dins
l’economia. El cas de les Balears. El turisme a la balança de pagaments.
El turisme com a motor de desenvolupament econòmic.
2) El mercat turístic. La demanda turística. L’oferta turística.
Les cadenes hoteleres. L’equilibri del mercat. La solució oligopolística
en el cas de Balears.
3) Evolució històrica. El turisme abans del turisme. El "boom
turístic". La crisi dels setanta i la posterior recuperació.
Comunicació
Coordinació: Carme Ferré Pavia (URV)
Comunicació
de crisi: conflictes socials i gestió de la imatge (20 h)
En els darrers mesos, molts conflictes d’origen social han pres també
el carrer: els fòrums contra la globalització del capitalisme
econòmic més liberal, la lluita del moviment contra al PHN, les
reaccions al fenomen migratori enmig de la crisi política internacionalitzada
a partir de l’11-S… La comunicació de crisi ha de ser gestionada
per organismes, autoritats i moviments socials organitzats per a incidir en
la seva imatge pública. L’UCE ha convidat els protagonistes i els
analistes d’aquesta gestió perquè expliquin des de la ciutadania,
la professió i la universitat com es crea discurs públic al voltant
d’un determinat conflicte.
La lluita de l’Ebre en els mitjans de comunicació
a càrrec de Manolo Tomàs i Ferran Barreno (Plataforma en Defensa
de l’Ebre)
dies 19, 20 i 21, de 2/4 d’11 a 12 del migdia (dia 21, projecció
del documental «Aigua, la font de la vida», de Màrio Pons)
Mitjans
i discursos: observar i contrastar
a càrrec de Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicenç Conca (Contrastant)
dia 20, 21 i 22, de 9 a 2/4 d’11
Els mitjans de comunicació són molt sovint l’única
font per a conèixer la part de la realitat en la qual no tenim experiència
directa. L’objectiu del curs és cridar l’atenció sobre
alguns aspectes del discurs periodístic. L’ús d’una
metodologia, l’anàlisi del discurs ens permet veure que el text
periodístic ens ofereix una determinada versió de la realitat,
darrere la qual hi ha un punt de vista. Un cop acceptat aquest plantejament
cal preguntar-se si aquesta versió es construeix sobre unes bases sòlides,
o bé si es tracta només de miratges. Alguns fets o dades numèriques
que ofereixen els textos periodístics com a incontrovertibles poden resultar
altament reveladors de com els media construeixen sovint castells de
sorra.
S’analilitzarà la situació sociolingüística
de la llengua catalana amb exemples concrets que seran emmarcats dins un determinat
discurs sociolingüístic i es criticarà el discurs liberal
i el discurs cofoista.
L’Observatori
sobre la Cobertura Informàtica de Conflictes i la protesta antiglobalització
a càrrec Mavi Dolz i Elisenda Lara (OCC)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia, i dia 23, de 9 a 12 del migdia
L’OCC és un observatori creat per la Universitat Autònoma
de Barcelona per estudiants i professors de la Facultat de Ciències de
la Comunicació, amb la intenció de desvetllar la base ideològica
que coopera a la conformació de les mentalitats a través del discurs
dels media.
Els
mitjans de comunicació després de l’11-S 2001
Taula rodona que organitza el Grup de Periodistes Ramon Barnils/UCE
amb Toni Arbonés, Toni Castel i Oriol Cortacans
dia 24, a les 6 de la tarda
Revolució
informàtica radiofònica: globalització o localisme
a càrrec de Miquel Marimon
(amb el suport de Catalunya Ràdio)
dies, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí
La
notícia, el fet noticiós. Com explicar-la per televisió
a càrrec de Joan Víctor de Barberà
(amb el suport de TV3)
dies, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí
Per a explicar un fet, una notícia, ens podem servir de molts mitjans
i cada un d’ells té les seves característiques. La narració
oral (conferència, ràdio, cançó etc), l’escrita
(llibres, diaris etc), la combinació de l’oral ajudada per gràfics,
dibuixos o imatges (auques, pel·lícules, informatius de TV etc)
són les principals formes d’exposar una història, un fet,
una notícia. En el curs es pretén donar les claus per a saber
com presentar un fet, una història, una notícia per televisió.