ÀREA D’HUMANITATS
Literatura (15h)
Coordina: Cristina Badosa
Aspectes de literatura de la Renaixença a la novel·la
nord-catalana actual (30 h)
L’àrea de literatura vol acostar els estudis sobre història
i crítica literària que es fan més enllà de les
nostres fronteres administratives. La distància limita la nostra aproximació
d’aquests estudiosos a l’obra publicada: llibres, articles en revistes
especialitzades, sense arribar mai al coneixement directe. En el marc dels cursos
de la Universitat Catalana d’Estiu es podran seguir les seves lliçons
i obrir el diàleg sobre alguns dels temes que s’hi analitzaran.
D’aquesta manera la revisió de la renaixença o la situació
de la novel·la a la primera meitat del segle vint podran ser motiu de
reflexió i debat. El programa es completarà amb una visió
creativa del fenomen literari, més concretament amb la intervenció
d’un grup de joves novel·listes de la Catalunya Nord. El col·lectiu
Emili Xatard, ara sota el nom d’Artic Pen-club, proposa la revitalització
del gènere a partir de la temàtica urbana tot retornant al català
del Rosselló la seva dignitat literària.
En
veu alta, com adoptar el català com a llengua d’expressió
escrita
a càrrec de Matthew Tree
dia 21, de 9 a 12 del migdia
Una
revisió de la renaixença
a càrrec de Joan Ll. Marfany (Universitat de Liverpool)
22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
Taula
rodona sobre la jove novel·la perpinyanesa
a càrrec d’Artic Pen-club (antic col·lectiu Emili Xatard),
amb Joan-Daniel Bezsonoff, Gerard Jacquet, Joan-Lluís Lluís i
Aleix Renyé
Dia 25, de 10 a 12 del migdia, al bar
La
poesia de dones al País Valencià. Per una caracterització
de la generació de postguerra
a càrrec de Lluís Alpera (UA)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí
Supòsits teòrics i històrics. El punt de vista de la diferència.
El món de l’escriptora en la postguerra. Les poetesses valencianes
de postguerra: a) Maria Ibars; b) Maria Beneyto; c) Carmelina Sánchez
Cutillas; d) Matilde Llòria. La figura de la dona/mare en els textos
poètics. El polimorfisme del jo líric.
A
les portes del renaixement
(amb el suport de la Universitat de València)
a càrrec de Josep Guia i Mari (UV)
dies 16, 17, 18 i 19 de 10 a 11 del matí
Dades històriques i literàries als protocols notarials valencians
del segle XV. De la traducció de Lo cartoixà a la creació
de l’Espill. Proverbis del Renaixement.
L’obra
narrativa de Narcís Oller
Joan Alegret (UIB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia
Literatura
i territori (II)
(amb el suport de la Diputació de Lleida)
a càrrec de Carme Vidal (directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs)
dies 20 i 21, d’11 a 12
Davant el debat que s’obre sobretot el marc general de la literatura catalana
sobre les diferents adscripcions territorials de la literatura que es produeix
a la Franja de Ponent, a les Illes, al País Valencià o a les terres
de Lleida cal revisar quins mecanismes operen perquè segons quines obres
porten l’empremta territorial i d’altres no.
La
lírica femenina medieval
a càrrec d’Antoni Rossell (Arxiu Occità, UAB)
dies 20 de 9 a 11 del matí, i 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí
Recorregut per les poesies medievals escrites per dones a la recerca d’un
llenguatge i una poètica femenines. Poesies on la veu que parla és
femenina però que han estat compostes per homes. Ens detindrem en els
temes de la poesia femenina medieval, tals com l’amor, la ironia, la mística,
la música. La lírica femenina medieval era cantada i per tant
escoltarem música d’aquesta veu femenina.
La
literatura periodística
a càrrec de Manuel Ollé (UPF)
dies 22, 23 i 24 d’11 a 12 del migdia
Explorarem un gènere molt conreat però poc estudiat, un gènere
de frontera i molt característic de la modernitat.
Després d’una reflexió sobre la caracterització del gènere,
n’examinarem el seu desenvolupament al llarg del segle XX, amb una atenció
especial en a dos períodes en què el gènere és especialment
rellevant: durant les tres primeres dècades del segle, amb autors com
Eugeni d’Ors, Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep M. Planas, Carles Soldevila, Josep
M. de Sagarra, J.V. Foix o Josep Carner; i durant les tres últimes dècades
del segle amb autors com Quim Monzó, Josep M. Espinàs, Montserrat
Roig, Josep M. Ruiz Simon, Anton M. Espadaler, Sergi Pàmies, Valentí
Puig, Enric Sòria etc.
Llengua global, llengua territorial (15 h)
Coordina: Cristina Badosa
Nous
instruments per al reconeixement dels drets lingüístics
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística
GdC)
a càrrec de Albert Branchadell (UAB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
En un context internacional on el multiculturalisme és un valor en alça,
l’interès de les institucions europees per la diversitat lingüística
d’Europa ha permès la creació de nous instruments destinats
a protegir-la, com per exemple la Carta Europea de llengües regionals o
minoritàries, que l’estat Francès va signar l’any
1999 i que l’estat Espanyol ha ratificat enguany. En aquest curs presentarem
aquests nous instruments i n’apreciarem la possible incidència en la
normalització del català i d’altres llengües minoritàries.
Per
un català genuí
a càrrec de Lluís Marquet
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
L’objectiu fonamental del curs és exposar i analitzar la situació
d’interferència i de subordinació a què es veu sotmès
actualment el català. Això afecta sobretot la terminologia nova
que cal anar introduint a fi d’actualitzar-lo. Molt especialment, cal
examinar els criteris generals que s’apliquen a l’hora de fixar
els nous termes que necessita la llengua, perquè sovint s’opta
per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir
formes més genuïnes, les quals, a més, acostumen a ésser
universals, és a dir més semblants a les solucions de la majoria
de llengües. I això, a causa d’aquesta preferència,
el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del
castellà. El curs pretén exposar les possibilitats que té
la nostra llengua de fixar la nova terminologia d’una manera genuïna
i frenar, així, la tendència esmentada. Es comentaran solucions
en què encertadament no s’ha acceptat la subordinació i
s’analitzaran diversos casos de solucions subordinades comparant-les amb
les de les altres llengües. Si no volem continuar essent una llengua subordinada,
cal que optem decididament per una terminologia catalana genuïna.
Llengües
i territorialitat a Europa central
(amb el suport de la Universitat de Perpinyà)
a càrrec de Michel Leiberich
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia
Poc conegudes del públic dels Països Catalans, les grans lluites
lingüístiques de l’imperi alemany i també de l’imperi
austrohongarès marcaren profundament les societats d’Europa central
i les seves ideologies nacionalistes.
I. Alemanya 1871-1914
Amb l’aparició del primer estat nacional alemany en 1871, les autoritats
d’aquest país desencadenen una lluita ferotge contra els tres milions
de persones que no parlen alemany: ço és polonesos, danesos, lituans,
sorabs i altres: lleis contra la llengua, lleis de colonització de la
terra, expulsions i confiscacions de terres.
II. Àustria 1880-1918
Malgrat l’aparença tolerant del multicultural imperi austrohongarès,
no totes les llengües d’aquest imperi tenen els mateixos drets. Les
lluites lingüístiques que intenten evitar la germinització
o magiarització ja prefiguren ja la desaparició d’aquest
conjunt polític.
III. Nacionalisme i llengua a l’Europa central
La llengua té un paper important, però profundament ambigu, a
les ideologies nacionalistes centroeuropees. D’una banda, aquestes ideologies
proclamen que la nació es basa en la llengua, idea que atragué
nombrosos teòrics catalans, com per exemple Prat de la Riba. D’altra
banda, però, prediquen, sense escrúpols, annexions de territoris
que no tenen res a veure amb la nació mare o encara conceptes irracionalistes
com la puresa lingüística. Intentarem explicar les raons històriques
d’aquesta contradicció perillosa.
IV. Les ombres d’aquestes lluites lingüístiques que
no s’acaben només el 1945 amb importants desplaçaments de
poblacions expliquen parcialment una estranya fragmentació dels espais
lingüístics centreeuropeus: alsacià, luxemburguès
els diferents schwyzerdütsch que es mantenen i desenvolupen al
costat de l’alemany estàndard, llengües molt semblants que
es diferencien (txecslovac) o encara l’evolució del conjunt serbocroat
amb els conflictes balcànics.
La
llengua i la cultura amaziga
a càrrec d’Eva Castellanos (UAB)
dia 21, de 9 a 11 i 22, de 10 a 11 del matí
En aquest curs es farà una introducció a la cultura amaziga o
bereber des d’una perspectiva històrica, cultural i sociolingüística.
Aquesta cultura del nord d’Àfrica, va ser anomenada pels romans
“bereber” (que significa sense civilització). Un terme que
contrasta amb el que ells utilitzen per autoanomenar-se: amazic (o imazighen
en plural, que significa "homes lliures"). Es farà un recorregut
històric des dels seus orígens fins a l’actualitat, tot
fent referència a la immigració recent cap a Europa. S’explotaran
algunes qüestions socioculturals, com la base lingüística de
la seva identitat, la seva relació amb l’Islam, i el paper de la
dona en les comunitats tuàregs. S’analitzarà la situació
actual de la llengua amaziga. Una llengua bàsicament de tradició
oral que, tot i l’arabització que ha patit, i la seva manca de
reconeixement oficial, es nega a desaparèixer i ens parla de la diversitat
cultural a la Mediterrània
Fronteres
lingüístiques
a càrrec de Gabriel Bibiloni (UIB) i Rosa Calafat
dies 22, 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
Les fronteres espacials: l’estàndard, la delimitació de
la llengua i l’articulació de l’espai interior. Les fronteres
estructurals: límits entre allò que és propi i genuí
i allò que és exterior. Fronteres lingüístiques subjectives
en els manuals escolars (Principat de Catalunya, País Valencià,
Illes Balears). Identitat idiomàtica (elements lingüístics)
i identitat nacional (elements socioculturals).
Actituds
lingüístiques i fracàs escolar
a càrrec de Bernat Joan
dies 23, 24, de 10 a 11 del matí i 25, de 10 a 12 del migdia
L’anàlisi de les actituds lingüístiques, realitzada
des de la sociolingüística i des de la psicologia social, sovint
es realitza a un nivell excessivament teòric i costa de creuar-lo amb
aspectes pràctics de la planificació lingüística.
En aquest curs analitzarem les relacions que hi ha entre actituds lingüístiques
(lleialtat lingüística, integració, xovinisme, autoodi...)
i l’èxit acadèmic o el fracàs escolar. Intentarem
esbrinar el component sociolingüístic d’una de les causes
del fracàs escolar als Països Catalans.
Curs
sobre la llei 1/1998 de política lingüística i el seu desenvolupament
a càrrec de Joan Ramon Solé
[amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística
(GdC)]
dies 20, 21, 22, 23 i 24 d’11 a 12 del migdia
Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència
o l’ús del català d’acord el concepte de llengua pròpia,
i dels drets lingüístics que es desprenen del concepte de llengua
oficial. Comentari de l’articulat de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener,
de política lingüística, de les disposicions que la despleguen
i de les altres normes lingüístiques vigents tant catalanes com
estatals que completen el marc legal sobre llengua. Especial referència
als avenços que comporta la normativa catalana recent, i als obstacles
derivats de les normes estatals, de determinades interpretacions jurisprudencials
i altres factors. Visió comparada amb la normativa de la resta dels Països
Catalans, amb referències a les altres comunitats lingüístiques
de l’estat espanyol i la la situació internacional.
Els àmbits que s’exposaran o sobre els quals almenys posarem exemples
són les administracions públiques, inclosa la de justícia
i els registres estatals, els organismes centrals de l’Estat, els documents
públics, la toponímia, l’etiquetatge i la retolació, el
drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics.
Història
Coordina: Jordi Figuerola (UAB)
Els intel·lectuals als Països Catalans: una aproximació històrica: (15 h)
Companys
i la Catalunya del seu temps
(amb el suport del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la
Informació, GdC)
Companys representa una de les Catalunyes enfrontades al primer terç
del segle XX i la seva trajectòria ajuda a entendre aquest complex període
de la nostra història. Però la seva mort, en ser l’únic
president democràtic europeu afusellat pel feixisme, ens situa al bell
mig de la història continental del darrer segle.
Companys
i la Catalunya del seu temps
a càrrec de Jordi Casassas (UB)
dies 21, de 9 a 11 del matí i 22, de 9 a 10 del matí
Tensió
social i conflicte polític a Catalunya 1920-1950)
a càrrec de Jordi Sánchez Cervelló (URV)
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia
Un
catalanisme plural 1914-1939
a càrrec d’Agustí Colomines (UB)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí
L’antifeixisme
a Espanya i a Europa
a càrrec d’Andreu Mayayo (UB)
dies 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí
La
repressió franquista
a càrrec de Carles Santacana (UB)
dies 24 d’11 a 12 del migdia i 25, de 10 a 12 del migdia
Història
de l’art (15 h)
Coordinador: Xavier Barral (Universitat de Rennes)
Un segle de descobertes i progressos en la història
de l’art i l’arqueologia dels Països Catalans (15h )
El món antic
a càrrec de Marta Prevosti (UB)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 11 del matí
Art medieval
a càrrec de Rosa Alcoy i Pere Beseran
dies 21 i 22, d’11 a 12 del migdia i dia 23, de 10 a 12 del migdia
Art modern
a càrrec de Sílvia Canalda
dies 21 i 22, de 9 a 10 del matí
Art contemporani
a càrrec d’Arnau Puig
dies 24 i 25, de 10 a 12 del migdia
Cinema i utopia: mirades sobre el futur (15 h)
(Amb el suport de la Universitat de Barcelona)
La projecció cap a un futur més o menys distant dels temors o
els desitjos d’una societat és una de les formes que el cinema té
per facilitar el seu plantejament i la seva anàlisi. Així, el
cinema de ciència ficció ha permès de plantejar d’una manera
molt directa temes inquietants i sinistres que la societat únicament
comença a sospitar. Els móns distòpics de la CF acostumen
a anar en paral·lel als portentosos avenços tecnològics
de la humanitat i al perill intuït per l’abisme obert per la pèrdua
progressiva d’espiritualitat. Tanmateix, la pròpia tecnologia ha permès
d’ultrapassar aquest cos humà que es presenta com insuficient i
inoperant, per a crear tot un seguit de duplicats, híbrids de ser humà
i màquina, que actuen amb la llibertat de l’orfe i pateixen la seva solitud.
En determinats moments, la utopia ha saltat a la pantalla exhuberant i dinàmica.
Un dels casos mes llampants és el de la Revolució Russa. Si abans
de la Revolució del 1917 la utopia literària va ser una de les
grans forces que impulsaren als russos a transcendir la realitat, després,
el cinema portà a la pantalla la idea d’una utopia ja assolida per les
forces revolucionàries.
Sigui amb la perspectiva del temps o amb la immediatesa de la contemporaneïtat,
el curs pretén analitzar els camins marcats per un cinema que parla d’un
futur que per nosaltres pot ser ja un ahir o simplement un demà.
L’ull que sospita: la distopia cinematogràfica
a càrrec de Ruth Fontelles
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí
La superació dels límits: el paper de la utopia en el
cinema rus
a càrrec de Miquel Porter (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
La construcció del gènere: del robot al ciborg
a càrrec d’Anna Casanovas (UB)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia
Música
Coordina: Jaume Carbonell (UB)
Noves perspectives per a la música catalana en
el segle XXI (20 h)
La pràctica musical, l’ensenyament de la música, la vida
professional dels músics a Catalunya en un context globalitzat, la composició
i les noves tecnologies, sens dubte no es mouran en els mateixos paràmetres
que quins ara han estat vigents. La UCE d’enguany reflexionarà
sobre aquests i altres aspectes sense perdre de vista els fenòmens que
ens han format musicalment, commemorant els 250 anys de la mort de Domènec
Terradelles, els cent anys de l’Associació Wagneriana, homenatjant
músics desapareguts fent una introducció a la música per
a cobla, i afegint-nos a la celebració de l’any verdià.
Introducció a la música de cobla
a càrrec de Max Havart
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí
El curs proposa una panoràmica per la història de la música
de cobla, amb la seva problemàtica sòciocultural al llarg de la
història i les variables artístiques a mans dels compositors més
emblemàtics, per acabar amb una ullada a les noves tendències
artístiques aplicades a la cobla. 1. La música de cobla: conceptes
i problemàtica. 2. Aproximació a la història de la música
de cobla. 3. La nova música de cobla. Bibliografia i discografia.
Compositors catalans contemporanis, Josep M. Ruera (1900-988)
a càrrec d’Anna M. Piera
dies 16 i 17, de 10 a 11 del matí
Compositors catalans contemporanis, Domènec Terradelles (1713-1751)
a càrrec de Josep Dolcet
dies 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí
Aproximació a la vida i l’obra de Giuseppe Verdi (1813-1901),
música, consciència nacional i revolució estètica
a càrrec de Jaume Carbonell
dies 16, 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia
Compositors catalans contemporanis: Joan Comellas
a càrrec de Jaume Carbonell
dia 20, de 9 a 10 del matí
Inici