ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS
Responsable: Joan Mir, professor d’economia de les Illes Balears
Dret
Coordina: Max Turull (UB)
Nacionalisme,
terrorisme i política penal
a càrrec de Joan Carles Carbonell (UV) i Ricard Martínez (UV)
(amb el suport de la Universitat de València)
dies 16 i 17 de 9 a 11 del matí
Des dels inicis de la gestació de la Constitució Espanyola sempre
ha estat present un debat envers el model d’Estat que s’estava dissenyant en
parlar d’autonomies i de nacionalitats i regions. En opinió de la major
part dels partits nacionalistes semblava que s’estava dissenyant un model d’estat
que trencaria amb l’unitarisme i en el que en la praxi hi haurien dos velocitats
en l’accés a l’autonomia i un reconeixement del fet diferencial. En canvi
l’estratègia dels grans partits nacionals, i el cafè per a tots,
va accelerar el procés autonòmic i va conduir a un model en el
que País Basc, Catalunya, Galícia i Andalusia –de manera
directa- i Canàries i la "Comunitat Autònoma Valenciana"
–mitjançant lleis de transferència i delegació- assoliren
competències plenes. D’altra banda, en el marc de la política
estatal sempre s’ha diferenciat de manera mes o menys directa els conceptes
de "nacionalitat" i "nació" i s’ha rebutjat, llevat
d’alguns "outsiders" la possibilitat de fer una lectura de la Constitució
que permetrà el reconeixement del dret a l’autodeterminació. Cal,
doncs, esbrinar com una lectura constitucional contraria a l’autodeterminació
ens ha conduït a una regulació penal pràcticament d’excepció
i com s’ha dotat a les forces i cossos de seguretat d’unes eines extraordinàries
si les comparem amb els països del nostre entorn tot i dissenyant normes,
com ara la Llei orgànica de videovigilància, pensades exclusivament
per al problema Basc.
1) L’ordenació territorial en la Constitució de 1978: una lectura
alternativa. 2) La política penal antiterrorista. 3) La absència
de control sobre les eines per a la investigació policíaca: bases
de dades i videovigilància.
Ordenació
urbanística de les zones litorals
a càrrec d’Avel·lí Blasco (UIB)
(amb el suport de la Universitat de les Illes Balears)
dies 16 i 17, d’11 a 12 del migdia
La urbanització
massiva de les zones costaneres (en especial de la Mediterrània) ha generat
uns problemes determinats i una resposta específica de l’ordenament
urbanístic. Aquest curs té per objectiu exposar quins són
aquests problemes així com les solucions que s’han posat en marxa
des de les diferents legislacions autonòmiques.
Vint-i-cinc
anys de procés autonòmic a les Illes Balears
Bartomeu Colom (UIB)
dies 16 i 17, d’11 a 12 del migdia
(amb el suport de la Universitat de les Illes Balears)
Les claus per explicar el procés. Que ha passat, on som i per què.
Innovacions i millores en matèria d’organització. L’actitud
del cos social. El manteniment de les inèrcies de l’Estat unitari
centralitzat. La via seguida per accedir a l’autogovern i per ampliar
les competències. El contingut de l’autogovern i el sostre competencial.
El desenvolupament de l’Estatut: l’exercici de les competències
rebudes i la descentralització interna. Característiques i peculiaritats
del procés balear: paral·lelismes i diferències amb els
processos de Catalunya i el País Valencià.
La
configuració jurídica del medi ambient
(amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili)
a càrrec de Jordi Jaria (URV)
dies 19, de 9 a 11 del matí i 20, de 9 a 12 del migdia
La determinació del medi ambient protegit per l’ordenament jurídic
apareix com un dels problemes més rellevants per al dret ambiental. La
confluència de multitud d’interessos diversos tutelats pel dret
en aquest àmbit obliga a pensar de quina manera han de ser considerats.
La participació ciutadana permet que aquests interessos es posin de manifest
en la presa de decisions, però, alhora, planteja una sèrie de
problemes sobre el seu abast i la seva regulació. En aquest curset, es
pretén dur a terme una reflexió sobre quines són les possibilitats
d’articular instruments de participació eficients que incideixin
en la determinació del medi ambient protegit. Per això, caldrà
partir d’una introducció conceptual als problemes que panteja la
protecció del medi ambient en l’articulació del discurs
jurídic. Sobre aquesta base, es plantejaran les possibilitats i les limitacions
de la participació ciutadana en aquest àmbit.
Violència
domèstica
(amb el suport de la Universitat de Barcelona)
a càrrec d’Ujala Joshi i Jubert (UB), Judith Ibáñez,
Regidora de l’Ajuntament de Cornellà i Ramon Salada, advocat penalista
dies 18 i 19, de 9 a 12 del migdia
Si bé és veritat que la violència exercida en l’àmbit
de la família afecta no només a les dones sinó també
als menors i a la gent gran, majoritàriament és violència
de gènere.
Aquest seminari pretèn oferir una visió sociològica i legal
d’aquesta problemàtica per desgràcia tan actual en la societat
d’avui. Per tal d’oferir una visió el més interdisciplinària
i real possible intervindran en el seminari una regidora de l’ajuntament
de Cornellà, encarregada de dirigir un programa pilot sobre dones maltractades,
un advocat penalista per explicar la realitat judicial de les dones maltractades
i una professora d’universitat i ex-magistrada de l’Audiència
Provincial de Barcelona que ens aproximarà a la regulació penal.
Història
del dret. Una visió del passat per comprendre el present (15 h)
Una visió panoràmica de la història del dret català
(dels orígens fins els nostres dies)
a càrrec de Max Turull (UB)
dies 21 i 22, de 9 a 11 del matí
El
dret civil català: una comparació amb el Codi Civil Espanyol
a càrrec d’Immaculada Barral (UB)
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia
La
història recent del dret a Catalunya (des de Nova Planta fins la compilació)
a càrrec de Mònica González (UB)
dies 23, 24 i 25 de 9 a 10 del matí
Una
història del dret de les Illes Balears (de l’edat mitjana fins
els nostres dies)
a càrrec de Vicent Garcia Edo (UJI)
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí
Història
del dret valencià (dels orígens als nostres dies)
a càrrec de Vicent Garcia Edo (UJI)
dia 24 d’11 a 12 i dia 25, de 10 a 12 del migdia
Economia
(15 h)
coordinador: Antoni Gasol (ISEA)
La nova economia (15 h)
Repercussions
de la unió monetària (ADICEC)
(Organitza: ADICEC amb la col·laboració de l’Oficina del
Parlament Europeu a Espanya (delegació de Barcelona)
Què pot representar l’entrada de la moneda única a la UE.
Com quedaran els conceptes d’importació i exportació en
el nostre nou mercat domèstic.
La política econòmica i monetària de la UE
a càrrec de Carles A. Gasòliba
dia 16, de 9 a 10 del matí
L’euro,
la moneda única. Característiques generals
a càrrec de Miquel Esquirol
dia 17, de 9 a 10 del matí
L’euro
i els ciutadans. Efectes pràctics
a càrrec de Miquel Esquirol (ADICEC)
Dia 18, de 9 a 10 del matí
Efectes
de l’euro a les empreses i als altres sectors econòmics, socials
i polítics
a càrrec de M. Dolors Grau (ADICEC)
Dia 19, de 9 a 10 del matí
La
Carta dels Drets Fonamentals. Perspectives de la Conferència Intregovernamental
del 2004
a càrrec de Xavier Ferrer (ADICEC)
Dia 19, de 10 a 11 del matí
La
nova economia
a càrrec d’Antoni Gasol (ISEA)
dies 16 i 17, de 10 a 12 del migdia
El potencial de les noves tecnologies des de diferents vessants: l’administració
pública, l’ensenyament, les empreses, els particulars. Com la societat
de la informació afecta i afectarà l’economia.
La
conjuntura econòmica de Catalunya. Anàlisi dels diferents sectors
i mercats
a càrrec d’Artur Saurí (UAB)
dia 18 de 10 a 12 del migdia i dia 19, d’11 a 12 del migdia
La
vertebració de l’arc mediterrani
a càrrec de Gregori Martín (UV), Vicent Soler (UV) i Jordi Fortuny,
periodista
dia 20 de 9 a 12 del migdia
Es parlarà del paper fonamental de les infraestructures com a elements
de la vertebració regional; els factors polítics i econòmics
que configuren l’arc mediterrani i la necessitat de vertebrar-ho i la
vertebració de l’arc mediterrani des de l’Administració.
Política
i pensament (15
hores)
El País Basc: perspectiva històrica i actualitat
(15 hores)
Coordina: Toni Strubell (UDeusto)
Euskadi,
any d’eleccions. Euskadi, un país de referència i evocacions
sentimentals per als catalans. La UCE ha cregut que enguany seria un tema molt
atractiu per a una sèrie de cursos introductoris. Sovint intuïm
coses més que no saber-les, sobre Euskadi. La realitat basca ens arriba
quasi sempre deformada per uns mitjans de comunicació políticament
esbiaixats. Per això hem pensat que abordaríem unes temàtiques
per començar a aclarir conceptes.
Per parlar de la història comptarem amb els professors José Luis
Orella (Deusto) que cobrirà el període de l’antiguitat fins
a les carlinades. En José M. Lorenzo Espinosa parlarà del darrer
període, amb el naixement del nacionalisme. Per parlar del sindicalisme
basc i els seus orígens parlaà el professor de l Universitat del
País Basc (Leioa) Ludger Mees. El professor Ramon Zallo (UPV-Leioa) parlarà
de mitjans de comunicació a Euskadi.
Resum
d’història basca I: de l’antiguitat fins a les guerres carlines
a càrrec de José Luis Orella (Univ. de Deusto)
dies 16 i 17, de 9 a 2/4 d’11 del matí
I. La formació
de les terres basques. La singularitat de les terres
basques. Els bascons i altres tribus en la relació amb els romans. Les
baguadas bascones com a moviment social i polític. Els bascons
com a aglutinador de les diferents tribus davant visigots, merovingis i àrabs.
Les terres de la Gallia Comata, Sopuerta, Carranza, Ayala, Orduña, Durango,
Pamplona, Degius i La Berrueza. Origen topològic i cronològic
del regne de Pamplona. La formació de Biscai a l’edat mitjana. De la
Confraria d’Arriaga a la Província d’Àlava. La formació
de Guipúscoa a l’edat mitjana. Les terres de Laburdi, Baixa Navarra i
Zuberoa.
II. El substrat comú dels homes d’Euskal Herria. El territorio i el paisatge
des de la prehistòria a la història. Les relacions dels pobles
del mar interior cantàbric. La cristianització vingué principalment
del nord. Les rutes del Camí de Santiago. La llengua basca i el plurilingüisme.
Lingua navarrorum. In ydiomate Navarrae terrae. Les fonts jurídiques
del dret bascó. El dret privat dins el sistema pirenenc. Les institucions
jurídiques de dret públic. El pactisme com a fórmula política
de relació. Les conferències forals durant la baix edat mitjana.
Comportaments, mentalitats i vida quotidiana de l’home basc medieval.
Els
orígens del sindicalisme a Euskadi
a càrrec de Ludger Mees (Universitat del País Basc)
dies 16 i 17, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
És coneguda la frase cèlebre del Manifest Comunista que l’obrer
no té pàtria. D’acord amb els clàssics del pensament marxista,
identitats nacionals i discursos nacionalistes no eran sinó invencions
de la burgesia i instruments dialèctics de què aquesta se servia
en la lluita de classes. La fundació del sindicalisme basc nacionalista
Euzko Langileen Alkartasuna (ELA) l’any 1911, el seu desenvolupament posterior
i la seva posició actual d’hegemonia a les empreses de la Comunitat Autònoma
Basca és una altra prova que el tractament de la
qüestió nacional no fou precisament el punt més fort en l’anàlisi
del procés històric dut a terme per Marx i Engels.
En les dues lliçons del curs tractarem d’oferir una visió global
de la història d’ELA d’ençà de la fundació fins
a la situació actual, inserint-la en el seu context històric i
plantejant un seguint d’aspectes temàtics de gran interès, com
les relacions amb el nacionalisme polític, l’activitat sindical, la cultura
obrera o les relacions amb els altres sindicats. Clourem la intervenció
amb unes reflexions finals sobre el paper del sindicat ELA en la configuració
de l’escenari polític que menà a la treva i al Pacte de Lizarra,
així com sobre l’estratègia més recent en la greu crisi
desencadenada por la fi de la treva i la intensificació de l’ofensiva
terrorista.
L’edició
en euskera
a càrrec de Joan Mari Torrealdai (Acadèmia de la Llengua Basca)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11 del matí
Parlar del món del llibre basc és parlar d’un món desconegut
per a la gran majoria, però no pas per això inexistent. Es tracta
d’univers compost per 250-300 escriptors, dels quals alguns viuen de la ploma.
L’edició anual és al voltant dels 1.500 títols. El catàleg
viu supera los 6.000 títols. La producció del llibre és
garantida per més de 100 agents d’edició, però sobretot
per les vint o trenta editorials professionals. Un 80 % dels llibres bascos
arriba al públic lector per mitjà de la distribució a les
llibreries.
Quan parlem dels escriptors, mirarem de descriure’n els trets característics,
el perfil i la professionalitat. En tractar de la producció, ens interessarem
per la problemàtica del sector: tiratges, costos, guanys, polítiques
editorials, política institucional. En acabat, passarem a conèixer
els circuits de distribució i els canals de venda. Ens aturarem en l’estudi
de l’oferta editorial: temes, títols, gèneres, literatura, traducció.
Els
mitjans de comunicació a Euskadi
a càrrec de Ramon Zallo (Universitat del País Basc)
dies 19 i 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí
Resum
d’història basca II: de les guerres carlines fins avui
a càrrec de José M. Lorenzo Espinosa (Universitat del País
Basc)
dies 18 i 19, de 2/4 d’11 a 12 del migdia
I. El nacionalisme basc des dels orígens fins a 1936: Efectes
polítics i socials de l’abolició dels Furs de 1876. Els germans
Arana i la fundación del PNB (1882-1895). Principals continguts ideològics
de l’aranisme. La involució autonòmica de 1916. Sota i Kizkitza.
La resposta independentista: Eli Gallastegi i la refundació de 1921.
Aberri i l’origen de l’esquerra abertzale. Polèmica sobre la
lluita de classes. La reunificació de 1930. Agirre i l’estatutismo. ANV
i Jagi-Jagi. La guerra d’Espanya i els nacionalistes bascos.
II. La història actual del nacionalisme basc, de 1939 fins avui:
El resultat polític de la guerra. L’exili nacionalista i la fundació
d’ETA. El període assembleari i el nacionalisme revolucionari. L’acció
nacionalista durant el franquisme. Els anys de la transició: el PNB de
1977 i la creació d’HB. El problema constitucional en Euskal Herria.
El segon Estatut i la nova esquerra abertzale. La crisi del marc estatutari
i el Pacte de Lizarra. La treva i la ruptura. Crisi de la estratègia
nacional basca. La situació actual després de les eleccions del
mes de maig.
L’ús
de l’euskera
a càrrec de Josune Ariztondo (antiga directora general de política
lingüística del Govern Basc)
dia 20, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia
El
tractament del conflicte basc per part dels mitjans de comunicació
(amb el suport de la Universitat d’Alacant)
a càrrec de Lluís Català (UA)
dies 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí
És
evident que el conflicte basc ocupa un espai importantíssim en la producció
de notícies dels mitjans de comunicació del conjunt de l’Estat.
La quantitat de condicionants polítics que envolten el tema alteren,
en certa mesura, el seu tractament, de manera que no es pot complir la premissa
de distanciament del fet noticiable per part dels informadors. Per altra banda,
la importància que se li dóna a aquest conflicte en els mitjans
de comunicació, lluny de minvar, ha anat augmentant, tot i la disminució
del número d’atentats d’ETA des dels setanta fins a l’actualitat.
Existeixen una sèrie de punts d’inflexió que han marcat
el protagonisme creixent del problema basc dins els mitjans de comunicació
i l’agenda política. A partir de la reconstrucció de la
història del conflicte, podem aplegar a comprendre els canvis en el tractament
de la noticia i en la seua importància com a informació a transmetre.
Immigració,
racisme espanyol i independentisme català
a càrrec de Josep Guia (UV)
21 i 22 , d’11 a 12 del migdia
Davant del fenomen recent de la immigració a casa nostra, s’analitza
la política del govern espanyol i de l’Església catòlica
afavoridora de la immigració latinoamericana i perseguidora de la immigració
africana (magrebina o subsahariana). Aquesta política és la continuació
del nacionalcatolicisme espanyol, homogeneïtzador d’una única
nació d’encuny castellà i de religió catòlica.
El
context sociològic i intel·lectual de Ramon Llull
a càrrec de Gabriel Ensenyat (UIB)
dies 23, d’11 a 12 del migdia i 24 i 25, de 10 a 12 del migdia
Aquest curs fa un plantejament del pensament, l’obra i l’actuació
de Ramon Llull en funció del lloc d’on era nadiu (la Mallorca de
la immediata postconquesta catalana) i la realitat mallorquina de tot el segle
XIII (la d’un país no sols de frontera amb l’Islam,
sinó amb una part important de la seva població de caràcter
jueu o musulmà). Aquest contacte directe de Llull amb l’infidel
el portà a elaborar tot un sistema teològic, filosòfic
i doctrinal ben diferent d’altres pensadors de l’època també
preocupats per convertir jueus o musulmans però que escriviren sobre
la qüestió sense haver vist mai un sol musulmà o sense tenir
en compte les exigències plantejades per aquests en matèria de
fe.
Les noves tecnologies en comunicació (15 h)
(amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra)
La
web com a mitjà de comunicació multimèdia interactiu, emissió
de vídeo per la web
a càrrec de Josep Blat (UPF) i Josep Giribet (UPF) i, com assistent de
laboratori David Giribet (Calidos)
del 16 al 20, de 10 a 12 del migdia
El curs té dos objectius diferents: desenvolupar una comprensió
de la web com a mitjà multimèdia i interactiu de comunicació
i conèixer els elements tecnològics bàsics per a la creació
en la web. Practicar els elements bàsics per a crear i emetre vídeo
per la web: evolució del multimèdia interactiu off-line
i on-line, portals i comunicació multimèdia, formats
multimèdia i eines bàsiques. El segon objectiu es dedicarà
als conceptes bàsics de vídeo i streaming i cinc hores
a les pràctiques de redacció, filmació, edició i
publicació.
La
notícia, el reportatge, el documental: tres formes d’explicar una
realitat
(amb el suport de TV3)
a càrrec de Joan Víctor de Barberà
cada dia, de 9 a 10 del matí
Quan volem explicar una història, ens podem servir de diferents estils
o tècniques. En unes podem mantenir-nos molt distants o objectius, explicant
únicament els fets de forma lineal. En altres podem personalitzar l’exposició
d’aquests fets.
Començar a descobrir quines són aquestes tècniques i quins
camins hem de seguir per fer-ho és el que veurem durant el curs.
El
reportatge a la ràdio: el relat sonor de l’actualitat social
(amb el suport de Catalunya Ràdio)
a càrrec de Miquel Marimon i l’Elisabet Pedrosa
cada dia de 9 a 10 del matí
Els esdeveniments quotidiants més importants i les notícies més
espectaculars es concentren, en l’àmbit radiofònic, en un
breu espai temporal que no pot ni reduir l’impacte que tindrà en
l’oient ni minvar la importància del propi esdeveniment. En el
reportatge es tracta, en definitiva, d’oferir un producte radiofònic
molt elaborat, de qualitat i fàcilment diregible.