ÀREA DE CIÈNCIES DE LA
NATURA
Coordinador:
Martí Boada
Canvi ambiental global (15 hores)
El
denominat canvi ambiental global defineix aquelles alteracions en els sistemes
naturals, físics o biològics, els impactes principals del qual
no solen ser localitzats, tot hi haver-hi manifestacions locals, sinó
que afecten al conjunt de la terra (STERN).
El canvi ambiental global es provocat per causes naturals i per causes humanes.
La societat humana es l’agent de canvi ambiental de primera magnitud,
el primer pel que fa a l’escorça terrestre. Hi ha dos nivells d’expressió
del canvi ambiental global. Un comprèn les petites però dràstiques
alteracions que operen a nivell planetari.
El segon es refereix a l’augment acumulatiu de petits canvis locals que
per sinergia contribueixen al canvi ambiental global. (LUDEVID).
El curs proposa presentar a traves de qualificats experts algunes de les principals
manisfestacions del canvi ambiental global: caracterització, estat de
la qüestió, metodologies experimentades, anàlisi del Canvi
climàtic, riscos naturals i tecnològics, incendis forestals, balanços
hídrics, forces inductores de caràcter biofísic i de caràcter
socioeconòmic.
Introducció
al curs: Canvi Ambiental Global
a càrrec de Martí Boada (Centre d’Estudis Ambientals, UAB)
dia 16 d’agost, de 9 a 12 del migdia
Canvi
climàtic
a càrrec de J. E. Llebot (UAB)
dia 17, de 9 a 12 del migdia
La contaminació de les aigües subterrànies:
problemes i reptes actuals
a càrrec de Josep Mas-Pla (UAB)
dia 18, de 9 a 12 del migdia
Quan semblava que l’aplicació dels mètodes d’immunització
activa i el descobriment dels antibiòtics ens permetria controlar els
problemes de salut associats a les malalties infeccioses, les societats del
segle XXI continuen patint l’embat de les crisis epidèmiques. La
reemergència de malalties epidèmiques que tothom considerava controlades
i fins i tot irradicades, junt amb l’aparició de noves malaties
de comportament epidèmic, ha qüestionat la capacitat de la ciència
mèdica per a lliurar a les poblacions del secular flagell de les epidèmies.
Des de l’actualitat que mostra aquests tipus de problemàtica analitzarem
amb l’ajuda del mètode històric, la pluralitat de factors
(biològics, econòmics, socials, culturals, polítics, etc.)
que determinen aquelles crisis, com també la necessitat d’abordar-les
des d’una perspectiva interdisciplinar.
El
coneixement científic de la població i la qüestió
ambiental
a càrrec de Teresa Escalas (UAB)
dia 19, de 9 a 12 del migdia
El
paper de l’oceà dins el canvi global
a càrrec de Damià Gomis (UIB-IME)
(amb el suport del Consell Insular de Menorca)
dia 20, de 9 a 12 del migdia
Quan es parla de clima, es sol fer referència a la variabilitat a llarg
termini (dècades i segles) de les propietats físiques més
representatives de l’atmosfera. La precisió temporal (el llarg ermini)
és fonamental, en primer lloc, per distingir el clima del que hom en
diu normalment "el temps", que seria la variabilitat de les mateixes
variables però descrita a terminis molt més curts (de l’ordre
de dies o setmanes).
Però la importància de la definició temporal va més
enllà. I és que a llarg termini no es pot entendre (ni, per tant,
prediure) el clima sense tenir en compte l’altre gran component del sistema
climàtic global: l’oceà. L’oceà juga un paper no només
important, sinó dominant, pel que fa a la capacitat enmagatzemament de
calor, carboni i, per suposat, d’aigua. A més, l’oceà compté
una part molt important del tercer component fonamental del clima, que és
la biota, la qual interacciona amb els altres components del sistema climàtic
a través de l’activitat fotosintètica i de respiració.
En aquesta presentació es pretén donar una visió global
del paper de l’oceà en el sistema climàtic. En una primera part
es descriurà a grans trets la circulació oceànica (com
és, a què es deguda, com s’observa i s’estudia), posant un esment
especial en la circulació termohalina. Després es mostraran exemples
de fenòmens climàtics naturals rellevant, con el Niño o
l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO). Finalment
es parlarà, breument, del canvi climàtic sobtat (respecte de la
variabilitat natural) que es pot produir per efectes antropogènics.
Veïns
invisibles: vida microbiana a les aigües, la seva importància per
la vida a la terra i com els afecta el canvi global (15 hores)
Coordina: Josep M. Gasol, Carles Pedrós-Alió
(ICM-CSIC)
Organitza: Societat Catalana de Biologia
Si mirem un got d’aigua de mar, no hi veurem res més que aigua. La nostra
vista ens impedeix veure-hi allò més important que hi ha: grans
quantitats de organismes que són els responsables del manteniment de
la vida al mar, però també de la interacció entre el mar
i l’atmosfera i dels cicles de nutrients a l’oceà. Són aquests
els que responen als canvis globals que afecten la biosfera. En aquest curs
veurem quins microorganismes són presents a les aigües mediterrànies
(des dels virus fins als protozous, passant per les algues unicel·lulars,
els bacteris i les arquees), i com les noves tècniques òptiques
(epifluorescència, citometria de flux) i moleculars ens permeten esbrinar
quins organismes són responsables dels passos clau en els cicles del
carboni, del sofre i dels nutrients a l’oceà però també
a les llacunes litorals i altres ambients humits de terra endins; com la seva
activitat afecta la composició de l’atmosfera; i com processos i organismes
responen al canvi global. El curs serà eminentment gràfic i veurem
des de com són els organismes vistos al microscopi, fins a quina influència
tenen, per exemple, en l’apariència a vegades blanca, vermella o verda,
de les aigües.
Introducció:
de la Terra vista des de l’espai al què veiem a través del microscopi
a càrrec de Pep Gasol (ICM-CSIC)
dia 21 d’agost, de 9 a 12 del migdia
L’oceà i l’aigua de llacs, llacunes i embassaments: Què hi ha
a l’aigua ?
Quins són els mecanismes que mantenen la vida ? Com es veu el mar des
de
l’espai ? Es veuen els organismes des de l’espai ? i els seus efectes ?
Aigües
verdes, blanques i vermelles
a càrrec d’Emílio Ortega (Observatori Oceanogràfic
de Banyuls) i Carles Borrego (UdG)
(amb el suport de la Universitat de Girona)
dia 22, de 9 a 12 del migdia
Llacs, llacunes i altres sistemes estratificats. Quins organismes en són
responsables ? Ambients extrems i estranys: la vida als llocs molt salats i
al fons del mar.
El batec de la terra: respiració i producció
al mar
a càrrec de Carles Pedrós-Alió (ICM-CSIC).
dia 23, de 9 a 12 del migdia
El metabolisme de la terra. La diversitat de la vida a
l’oceà. Algues,
bacteris i altres, com sabem qui és qui ? Els papers de cada organismes
en
el batec de la Terra.
Gaia:
el planeta blau
a càrrec de Carles Pelegero
dia 24, de 9 a 12 del migdia
L’oceà, l’atmosfera i el clima. La resposta de la vida marina al canvi
global
Colors
que creixen dins de la nevera
a càrrec de Marisol Felip (UB).
dia 25, de 9 a 12 del migdia
La vida a la neu, al gel, a les aigües d’alta muntanya i de l’Antàrtida