XXXVIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
del 16 al 25 d’agost del 2006

Tecnologia


Àrea de física

Nanociència i nanotecnologies
Coordinació: Núria Ferrer (UPC, vicepresidenta de la Societat Catalana de Física)
amb la col·laboració de la Societat Catalana de Física (IEC)
del 21 al 23 d'agost

L'estudi i la manipulació del món més petit, a prop del tamany dels àtoms, és possible avui dia. Això ha fet evolucionar els dispositius electrònics cap als nanodispositius i també ha donat un impuls important a les ciències de la vida, la biologia i la medicina. En el curs es veuran els fenòmens diferents, quàntics, que apareixen a nanoescala, les tècniques d'observació i manipulació. Es descriuran els reptes de futur en diferents camps de la nanotecnologia.

Què ens diu i no ens diu la física quàntica (I i II)
a càrrec de Lluís Ametller (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, UPC)
dia 21, de 9 a 2/4 d'11 i dia 22, de 9 a 2/4 d'11

Es pretén introduir la física quàntica (FQ) des d'una perspectiva històrica, incidint en alguns dels fenòmens clau del seu desenvolupament. Es destacaran els aspectes sorprenents del món microscòpic i la seva descripció pragmàtica a través dels postulats de la FQ, les eines que fonamenten el nostre coneixement del món atòmic i subatòmic. Es descriurà la incidència de la FQ en l'actualitat i, finalment, es mirarà cap al futur en la seva utilitat en el camp de la informació, la computació i la criptografia quàntiques. L'enfocament estarà essencialment orientat en la descripció objectiva dels fenòmens físics i evitarà entrar en els aspectes filosòfics—o d'interpretació—més polèmics.

Vegeu presentació en powerpoint

Perspectiva actual en nanociència i nanotecnologia
a càrrec de Jordi Pascual i Gainza (Institut Català de Nanotecnologia, UAB)
del 21, de 2/4 d'11 a les 12

Vegeu presentació en powerpoint

Nanomaterials per a nanodispositius electrònics
a càrrec de Núria Ferrer (Departament de Física Aplicada, UPC)
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12

Vegeu presentació en powerpoint

Nanofabricació: sensors i biosensors
a càrrec de Xavier Borrisé (Centre Nacional de Microelectrònica de Barcelona, CSIC)
dia 23, de 9 a 2/4 d'11

La nanotecnologia ha creat en els últims anys unes expectatives enormes, tant pel que fa la ciència dels objectes que s'estudien en aquest domini, com per les possibles aplicacions, que van des de la medicina a les telecomunicacions. Per tal de dur a terme aquestes nanoestructures, s'ha realitzat un gran esforç en la minituarització de components i en les tècniques per a fer possible aquesta reducció de dimensions. En aquesta xerrada es repassaran les principals tècniques per a la nanofabricació a partir de l'aproximació top-down , ço és, escalant les dimensions dels dispositius. Finalment es discutiran l'aplicació d'aquestes tècniques per a la fabricació de sensors i biosensors a escala nanomètrica, que presenten grans avantatges, tant pel que fa a la sensibilitat, el consum, la funcionalitat i fins i tot noves i revolucionàries prestacions.

Vegeu presentació en pdf

Política científica en nanociència i nanotecnologia
a càrrec de Jordi Pascual i Gainza (Institut Català de Nanotecnologia, UAB)
dia 23, de 2/4 d'11 a les 12

Vegeu presentació en powerpoint

Energia
amb el suport de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya
del 24 al 25 d'agost

Energies alternatives
a càrrec d'Antoni Lloret (UB)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11

L’experiència de lAgència de lEnergia a Menorca
a càrrec de Margalida Ramis
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12

Vegeu presentació en powerpoint

Debat: «Energia: quin model de societat volem?»
amb Joandomènec Ros (UB), Antoni Lloret, Ferran González i Cajigós (enginyer industrial, membre de la Comissió d'Energia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya) i Margalida Ramis (exdirectora de l'Agència de l'Energia de Menorca)
dia 24, a les 12

ITER, energia de fusió nuclear
a càrrec de Javier Dies (professor del Departament de Física i Energia Nuclear, UPC)
dia 25, de 9 a 2/4 d'11

ITER és el segon projecte internacional més gran del món després de l'Agència Internacional de l'Espai, amb un pressupost de 4.500 milions d'euros. Hi participen la Xina, Rússia, EUA, l'Índia, el Japó, Corea i Europa, països que representen a més del 50% de la població del món. ITER vol demostrar la viabilitat de la fusió com a font d'energia per al nostre planeta. El projecte ITER serà un gran parc tecnològic, la seva construcció suposa la concurrència de les mes avançades tecnologies en diferents camps com poden ésser: superconductors, materials avançats, construcció, electrònica, electrotècnia, computació, automàtica. El proppassat 24 de maig se signà el tractat per a la construcció de l'ITER a Cadarache que porta associat la instal·lació de l'Agència Europea de l'ITER a Barcelona, concretament al Campus del Besòs.

Vegeu presentació en pdf

El repte de leficiència energètica: normativa i realitat
a càrrec de Montserrat Mata (COEIC) i Roger Marcos (COEIC)
dia 25, de 2/4 d'11 a les 12

El model energètic desenvolupat i assumit durant el segle XX arriba a la seu sostre de funcionament, el creixement de les necessitats energètiques i el decreixement dels recursos naturals utilitzats fan que s'hagi de plantejar un nou sistema o la seva evolució. Un dels punts bàsics de canvi és la millora de la utilització de l'energia, de tal manera que la mateixa quantitat d'energia serveixi per a molt més; un altre punt interessant és saber aprofitar energia que fins ara no s'aprofitava. Aquests dos punts són la base de tota la normativa lligada a l'eficiència energètica. En aquesta sessió s'intentarà parlar dels esforços normatius per a assolir aquests canvis i els avenços que es duen a terme.

Vegeu presentació en powerpoint