PRESENTACIÓ

   

Un any més (i ja en van trenta-set!), la Universitat Catalana d’Estiu es constituirà a Prada de Conflent en un activíssim centre irradiador d’activitats acadèmiques, socials, polítiques, científiques, lúdiques i patriòtiques que abastaran tots els Països Catalans. El lema d’enguany, «Societats en trànsit: memòria i futur», és un bon indicador d’allò que volem fer. Som conscients que la nostra societat evoluciona molt ràpidament, en tots els àmbits, i que un poble que perdi el ritme d’aquests múltiples canvis serà bandejat, oblidat, assimilat pels que, en canvi, seran més amatents a aquestes mudances o en seran promotors. «No val a badar» seria, també, un lema adient per a la XXXVII UCE.

Però pujar al ràpid tren del canvi no vol dir deixar-nos oblidat a l’andana el riquíssim bagatge que, com a societat, ens acompanya des de fa almenys un mil·lenni. Per a encarar el futur ens cal ser ben conscients del present, que tant ha costat de guanyar i que encara no ens satisfà plenament. Però també servar viva la memòria del passat, que ens ha fet com som i que, ben segur, ens ha de fornir claus per a entendre el present. Això tan senzill, atalaiar el present i esbrinar l’esdevenidor des de la realitat social, política, científica de l’avui, ho fa la UCE des de fa més d’un terç de segle, i pretén seguir-ho fent anys a venir.

És clar, amb una història que planta les arrels en el maig del 68, hi ha hagut plantejaments i persones que han canviat al llarg dels anys. M’agrada creure que aquests plantejaments no són altra cosa que els mitjans que, en cada moment, ens semblen més adients per a assolir la fita irrenunciable que, com a poble, anhelem; mitjans que seguirem posant al dia en la mesura que tàcticament així convingui. Pel que fa a les persones, a la UCE s’aplega cada estiu una barreja ben viva d’antics incondicionals de la UCE, elements de pedra picada que són actius com el primer dia, i de gent jove, atreta per l’oferta docent, o bé que constitueixen el relleu generacional obligat d’una universitat que vol estar al dia. Malauradament, també hem de lamentar el traspàs d’amics que ens han deixat, després d’invertir en el projecte de la Universitat Catalana d’Estiu il·lusió, esforços i anys de vida. D’entre els que ja no veurem enguany a Prada vull destacar la figura de Miquel Porter i Moix, que com a professor, rector i president de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu reté un servei impagable a la UCE i a tota la societat catalana; en l’edició d’enguany li serà retut un merescut homenatge.

Aquesta breu presentació no em permet estendre’m en altres consideracions ni sobre el detall de les activitats de la XXXVII UCE, de què teniu un llistat complet unes pàgines més enllà. Només em resta fer palesos un agraïment, un prec, i un desig. Vull agrair de tot cor els patrocinadors de les activitats de la UCE, en especial l’Ajuntament de Prada, que ens acull des del primer dia, i les diferents entitats que, amb llurs aportacions, suport i ànims, fan possible el miracle anual dels deu dies de la UCE. Vull pregar als assistents a les activitats de la UCE que gaudeixin de l’oferta múltiple de què disposen enguany i que em facin arribar tots els suggeriments que creguin convenients per a millorar-la, dins d’aquesta edició o pensant en la següent.

I el desig és que la XXXVII UCE contribueixi a redreçar aquest diagnòstic que de la nostra societat feia recentment Xavier Roig (Avui, 23-7-2005): «Hem esdevingut, lamentablement, un poble conservador, immobilista, [...] però [...] la resta del món continua bellugant-se ràpidament. Sense aturar-se, sense tenir en compte [...] que els catalans estem tocats per la gràcia divina del dubte, de la discussió, del consens, del conservadorisme excessiu que caracteritza els porucs [...] que, de tant cagats, ni tan sols s’atreveixen a conèixer la realitat.»

Joandomènec Ros i Aragonès
President de la Universitat Catalana d’Estiu