PROGRAMA

XXXIX UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
300 anys després d’Almansa
del 16 al 25 d’agost del 2007

Ciències de la natura

Ciències de la salut

Física

Tecnologia (Arquitectura)

Ciències socials (Economia)

Ciències socials (Geografia)

Ciències socials (Filosofia)

Ciències socials
(Antropologia)

Ciències socials
(Història)

Ciències socials
(Política)

Humanitats
(Llengua)

Humanitats (Literatura)

Humanitats (Música)

Humanitats
(Art)

Humanitats
(Audiovisual)

Seminaris de les universitats

Formació cultural

Jornades científiques i professionals

Tallers

Actes

Espectacles i Cinema

Fòrum obert i Exposicions

Índex Onomàstic

Dia a dia


Ciències de la natura


Energia i canvi climàtic als Països Catalans
Coordinació: Martí Boada (UAB) i Arnau Urgell i Vidal (UAB)
del 21 al 24 d’agost

L’any 2007 es pot qualificar com el del ‘canvi (climàtic) mediàtic’. La presentació a París del quart informe d’avaluació del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha situat definitivament la qüestió sobre la taula. La responsabilització—en un 90% de probabilitat—de l’acció antròpica com a causa del fenomen ens convida enguany a debatre sobre un dels principals elements que és causa i possible solució o mitigació del problema: l’energia. De fet, en l’àmbit europeu s’han marcat nous reptes—20% d’energies renovables el 2020—que, malgrat suposar un avanç, també ha estat criticat, entre altres qüestions, per incloure-hi l’energia nuclear.

Amb aquests antecedents tan interessants intentarem fer una radiografia energètica del conjunt dels Països Catalans i es valoraran els avantatges i els inconvenients d’algunes de les fonts energètiques que poden substituir els combustibles fòssils com a principal font al nostre país. També intentarem escatir com pot afectar els Països Catalans el canvi climàtic i com se n’estudien les evidències, els efectes i la possible mitigació.

dia 21, de 9 a 12 del migdia
Presentació del curs
a càrrec de Martí Boada i Juncà (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB)

El canvi climàtic. Com afecta o pot afectar als Països Catalans?
a càrrec d’Agustí Jansà (Centre Meteorològic Territorial a les Illes Balears, Institut Nacional de Meteorologia)

Les observacions en alguns indrets de la regió ens forneixen prou proves que el canvi climàtic és quelcom ja iniciat, en marxa. L’escalfament és força clar. No ho són tant els canvis en el règim de pluges.
Els canvis observats en el paràmetres climatològics van en paral·lel a determinats canvis també observats en la circulació atmosfèrica a la zona.
El model de circulació general ens dóna les projeccions del clima cap al futur. Per a obtenir un poc més de detall, hom utilitza les tècniques de reducció d’escala (downscaling). Amb el seu ajut hem de veure quin clima ens pot esperar als Països Catalans, en funció de com reaccioni la humanitat.

Com s’estudia el canvi climàtic als Països Catalans?
a càrrec de Miquel Àngel Martínez i Botí (Grup d’Estudi dels Processos Oceànics i Climàtics, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB) i Arnau Urgell i Vidal (ICTA, UAB)

Resulta evident que un fenomen global amb implicacions locals com és el canvi climàtic té una complexitat tan elevada, que se n’ha d’abordar l’estudi des de diverses aproximacions i disciplines científiques. Una font de coneixement popular com la Vikipèdia en la seva versió catalana afirma “que per a l’estudi del canvi climàtic cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la ciència: meteorologia, física, química, astronomia i biologia”. És encara una definició molt reduccionista atès que el canvi climàtic és, sense dubte, un paradigma de fenomen socioambiental. En aquest sentit, disciplines com la sociologia, la geografia o la politologia també són imprescindibles per a comprendre l’abast de la qüestió, avaluar-ne les conseqüències i mitigar-ne els efectes.
Tanmateix, la complexitat del canvi climàtic afavoreix l’aparició de disciplines híbrides que el poden abordar sense les limitacions de les divisions clàssiques (biologia, física, química, geologia, economia, sociologia, història etc.). Des dels Països Catalans s’estudia el canvi climàtic en diverses universitats i centres de recerca, tant a nivell global com més enfocat al nostre territori, i mitjançant eines i enfocaments molt diferents: des de les proxies utilitzades en paleoclimatologia fins als complexos models matemàtics de la predicció meteorològica i climàtica, passant per les sèries històriques de dades instrumentals i els registres diversos d’història ambiental.

dia 22, de 9 a 12 del migdia

Mallorca i les Illes, poden ser sostenibles energèticament?
a càrrec de Margalida Maria Ramis (Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori del Departament Geografia UIB i membre del Grup Ornitològic Balear i Defensa de la Naturalesa )

Amb la publicació del quart informe de l’IPCC sobre canvi climàtic es posen sobre la taula noves proves dels motius i les conseqüències del que ha esdevingut un dels principals problemes que han d’afrontar els instruments de planificació i gestió del desenvolupament humà: el canvi climàtic.
El model energètic dels països desenvolupats és un dels principals aspectes a qüestionar. Cal plantejar un nou model energètic als països del Nord que sigui just, que limiti la seva dependència de recursos limitats i que garanteixi un mínim impacte ambiental.
La lectura territorial i local de tot plegat, en clau insular, ens duu a proposar unes polítiques agosarades i decidides que facin possible a mig i llarg termini, el canvi cap a un model energètic sostenible (autosuficient?), que ens permeti compatibilitzar el desenvolupament econòmic i social amb la limitació dels seus impacte i conseqüències. Per a aconseguir-ho, consideram que hi ha una sèrie d’aspectes clau que cal introduir per tal de configurar un nou model energètic a les Illes Balears: eficiència i estalvi energètic; descentralització dels sistemes energètics i diversificació: energies renovables; polítiques integrals i transversals de planificació i gestió (energia, territori, urbanisme i transport); i el repte del protocol de Kyoto: cap a la fita del 2012.

L’energia nuclear: solució o parany?
a càrrec de Marcel Coderch i Colell, de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

En el debat energètic i climàtic que cal fer convé quantificar i analitzar l’escenari global i afrontar la disjuntiva nuclear sense caure en miratges i sense repetir els errors del passat. Sovint es proposa una represa nuclear com a resposta a l’encariment del petroli i al canvi climàtic, passant-ne per alt les limitacions, qualitatives i quantitatives, i sense valorar-ne els riscs, els costos i els inconvenients en relació a altres opcions.
La represa nuclear només tindria sentit i transcendència si es fes globalment i amb una magnitud significativa. Però un desplegament nuclear que pogués reduir significativament el consum de combustibles fòssils i les emissions de CO2 en les properes dècades és inviable per múltiples raons. I un programa nuclear reduït a allò que és possible tindria poca incidència sobre els preus del petroli, no reduiria significativament les emissions, molt probablement toparia amb l’escassetat d’urani fissible, monopolitzaria les inversions energètiques amb un gran risc financer, generaria grans quantitats de residus de llarga vida, empitjoraria la seguretat i augmentaria el risc de proliferació d’armament nuclear. Per tot això, l’opció nuclear difícilment pot formar part de la solució al problema del canvi climàtic.

dia 23, de 9 a 12 del migdia  

La biomassa i els biocombustibles: pros i contres
a càrrec de Jordi Bartrolí i Molins, del Departament de Química (UAB) i Neus Puy i Marimon (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB)

Entenem per biomassa el conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial. La biomassa pot ser transformada en una àmplia varietat de productes, líquids, sòlids i gasosos. La seva transformació té dues aplicacions principals: combustible per a generar electricitat o calor, i com a matèria primera per a obtenir altres matèries químicament més simples com els biocombustibles
Atès que cada vegada hi ha més veus que adverteixen dels possibles impactes col·laterals de l’augment de la producció dels cultius per a elaborar aquests biocombustibles, la Comissió Europea ha optat finalment per desenvolupar una norma, que ha d’estar llesta abans que s’acabi l’any, que garanteixi que l’ús d’un 10% de biodièsel o bioetanol en el sector dels transports en l’any 2010 no suposi efectes no desitjats. Tots aquests aspectes seran discutits en la ponència.

Les energies renovables poden fer sostenible energèticament els Països Catalans?
a càrrec de Pep Puig i Boix, del Departament de Geografia (UAB) i del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear

L’anàlisi convencional de l’energia conclou que els Països Catalans són pobres en fonts d’energia. Aquesta conclusió és fruit de la miopia amb què s’ha analitzat l’energia a la segona meitat del segle XX. Amb un xic d’obertura de mires podem entreveure que els Països Catalans, situats a la riba de la Mar Mediterrània, són força rics amb l’energia del Sol i amb algunes de les seves fonts d’energia derivades. Aprofitar aquestes fonts i fer-les les fonts predominants a casa nostra és el repte del segle XXI, si volem que els Països Catalans tinguin futur com a entitat col·lectiva i diferenciada.
Els curs tractarà de la situació actual de l’energia i dels reptes que hi ha per a convertir l’actual sistema energètic centralitzat, ineficient, brut i no renovable en una sistema energètic, propi del segle XXI, que es basi en les fonts d’energia locals i renovables, que ho faci amb tecnologies eficients i netes i al servei de les comunitats locals.

Energia i canvi climàtic
a càrrec de Francesc Baltasar (conseller de medi ambient i habitatge, Generalitat de Catalunya)

dia 24, de 9 a 12 del migdia

El model energètic i territorial del País Valencià
a càrrec d’Ernest Garcia i Garcia, del Departament de Sociologia i Antropologia Social (UV)

El model energètic valencià està basat fonamentalment en combustibles fòssils i electricitat d’origen nuclear. D’una altra banda, a partir de nivells d’ús d’energia per persona relativament baixos, el ritme d’augment ha estat molt fort de la dècada dels noranta ençà. L’ús d’energia ha crescut molt més que la població i que el mateix producte econòmic. I també ho han fet les emissions de diòxid de carboni. Dit altrament: l’eficiència energètica ha anat disminuint. Hi ha una relació estreta entre la ineficiència energètica, els impactes de canvi climàtic a escala regional i el model econòmic extensiu, basat en la construcció i altres activitats materials i intensives.

Radiografia energètica dels Països Catalans
a càrrec de Jordi Oliver i Solà , del Grup de Recerca Sostenipra - Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB)

En aquesta ponència s’analitzarà el consum energètic actual als Països Catalans, parant especial atenció a la seva dependència envers els recursos fòssils i contextualitzant els aspectes locals dins de l’escenari energètic europeu i mundial.
El consum energètic dels Països Catalans està basat fonamentalment en el consum de combustibles fòssils, uns recursos que són d’una banda finits en el temps i de l’altra llunyans en l’espai. És a dir, el subministrament energètic actual no és sostenible ni estratègicament interessant.
El context global mostra un mercat on els preus dels combustibles fòssils són cada cop més elevats i un entorn on els impactes del seu consum han començat fer-se palesos. No obstant això, no hi ha senyals evidents que indiquin una modificació en els patrons de consum, ans al contrari. La necessitat econòmica d’augmentar any rere any els nivells de consum fa que cada cop hi hagi una major dissociació entre el nostre estil de vida i la disponibilitat real de recursos.
Els Països Catalans, com la resta de països, eviten considerar que els estocs de recursos no renovables són limitats, i que els fluxos de recursos renovables també ho són. Per tant, no podem refiar-nos tan sols de millores tecnològiques, cal actuar en el canvi d’hàbits i en l’eficiència en el consum.

5

Ciències de la salut


La bioètica i la seva trascendència en l’atenció sanitària
Coordinació: Jordi Craven-Bartle (director del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d’agost

Conceptes bàsics. Record històric. Fonaments filosòfics
a càrrec de Jordi Craven-Bartle (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 9 a 10 del matí

Fonaments filosòfics. Drets humans i drets dels pacients
a càrrec de Begoña Roman (professora d’ètica a la Universitat de Barcelona i coordinadora de la càtedra d’ètica de la Universitat Ramon Llull)
dia 17, de 10 a 11 del matí

Confidencialitat i secret professional: preservació de la confidencialitat en el treball de l’equip assistencial
a càrrec de Josep M. Forcada (doctor en medicina i prior de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

Consentiment informat: exercici de l’autonomia. Fonament legal, consentiment implícit, situacions de discapacitat, presa de decisions en condicions de fragilitat
a càrrec de Jordi Craven-Bartle (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 18, de 9 a 10 del matí

Els polítics davant de la bioètica
a càrrec de Josep M. Pelegrí (secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya)
dia 18, de 10 a 11 del matí

Ètica de la gestió. Racionament de les prestacions i criteris de priorització de les llistes d’espera
a càrrec de Francesc José María Sánchez (director de l’Institut Català de la Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 18, d’11 a 12 del migdia

Implicacions bioètiques de la recerca biològica, ecològica i medi amebiental. Biotecnologia
a càrrec de Joandomènec Ros i Aragonès (catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona)
dia 19, de 9 a 10 del matí

Reproducció assistida. Manipulació de l’embrió
a càrrec de Joaquim Calaf (cap del Servei de Ginecologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 19, de 10 a 11 del matí

La recerca biomèdica amb humans. L’assaig clínic
a càrrec de Joan Viñas (catedràtic de cirurgia a la Universitat de Lleida)
dia 19, d’11 a 12 del migdia

Reptes bioètics en cures pal·liatives. Les situacions de terminalitat. Eutanàsia. Aferrissament terapèutic. Les voluntats anticipades
a càrrec de Xavier Gómez-Batiste i Alentorn (director del Servei de Cures Pal·liatives, Institut Català d’Oncologia, Generalitat de Catalunya)
dia 20, de 9 a 10 del matí

Implicacions bioètiques en el camp de l’oncologia
a càrrec de Josep M. Borràs (director del Pla d’Atenció Oncològica)
dia 20, de 10 a 11 del matí

Desenvolupament de la bioètica a la sanitat pública catalana
a càrrec de Josep M. Busquets i Font (secretari del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya)
dia 20, d’11 a 12 del migdia


Salut mental i societat
Coordinació: Cristina Molina (directora del Pla de Salut Mental i Addiccions, Generalitat de Catalunya)
amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 21 al 25 d’agost

La Unió Europea ha declarat la salut mental com una prioritat (declaració de Hèlsinki, 2005). La visió europea parteix de la convicció que molts dels grans objectius estratègics de la Unió , prosperitat—solidaritat, justícia social i qualitat de vida dels ciutadans—no podran ser assumits sense una millora de la salut mental de les persones i la societat. La Declaració també assenyala que cal enfocar els greus problemes de salut mental des de les polítiques públiques, amb respecte pels drets humans i amb el rebuig de l’estigma i la discriminació.

L’OMS defineix la salut mental com un estat de complet benestar (físic, mental i social) en què l’individu és capaç de desenvolupar plenament les seves capacitats, superar les tensions de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir activament a la seva comunitat. La complexitat d’aquest concepte positiu de salut mental implica tenir en compte no únicament el nivell de salut o malaltia sinó també la capacitat funcional, la qualitat de vida i el benestar emocional.

El benestar no és una qüestió únicament individual, comporta factors que depenen de la interacció social i l’entorn de vida més pròxim als individus, la comunitat i la societat en general. No es pot ignorar que l’estat de salut mental està íntimament relacionat amb l’estat de salut general, però també està directament relacionat amb el sistema assistencial, i pels factors demogràfics, socials i econòmics, en general.

Necessitats de salut i resposta del sistema sanitari
Pla Director de Salut Mental i Adiccions
a càrrec de Marina Geli (consellera de salut, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 9 a 10 del matí

El sistema sanitari català i l’organització dels serveis. Cap on anem?
a càrrec de M. Lluïsa de la Puente (directora general de planificació i avaluació, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Epidemiologia dels trastorns mentals. Cap o anem?
a càrrec de Josep M. Haro (director de recerca, Serveis de Salut Mental, Hospital de Sant Joan de Déu)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

Canvis socials, salut i estils de vida
La invisibilitat de la malaltia mental
a càrrec d’Antoni Bulbena (metge i director de l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica, Salut Mental i Toxicomanies, Institut Municipal d’Assistència Primària)
dia 22, de 9 a 10 del matí

Malalts de salut: la medicalització de la vida quotidiana
a càrrec de Miquel Reguant (metge de família, Institut Català de la Salut )
dia 22, de 10 a 11 del matí

Mites i tabús: en podem parlar?
a càrrec de Carme Tejedor (metgessa psiquiatra del Servei de Salut Mental de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
dia 22, d’11 a 12 del migdia

La visibilitat social de la malaltia mental
Del cervell a la societat
a càrrec d’Òscar Vilarroya (Càtedra del Cervell Social, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 23, de 9 a 10 del matí

Patologia social i exclusió social
a càrrec de Josep Farrés i Quesada (gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona)
dia 23, de 10 a 11 del matí

Vulnerabilitat i societat... fins on podem arribar?
a càrrec de Francesc Vilurbina (director mèdic dels Serveis de Salut Mental de l’Hospital de Sant Joan de Déu)
dia 23, d’11 a 12 del migdia

Psiquiatria i drets humans. La participació dels afectats
Psiquiatria i drets humans. Legislació i ètica de les mesures coercitives en psiquiatria
a càrrec de Josep Ramos (director assistencial dels Serveis de Salut Mental, Hospital de Sant Joan de Déu, Barcelona)
dia 24, de 9 a 10 del matí

Participació i afectats. Anem cap a l’empowerment?
a càrrec de Teresa Marfull (gerent de la Federació d’Associacions de Malalts Mentals de Catalunya), Albert Ferrer (president de l’Associació d’Usuaris de Salut Mental) i Paz Flores (psiquiatra, Centre Fòrum de l’Hospital del Mar, Institut d’Atenció Psiquiàtrica de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, Ajuntament de Barcelona)
dia 24, de 10 a 11 del matí

És possible una democràcia participativa en la psiquiatria?
a càrrec de Begoña Roman (directora de la Càtedra d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull)
dia 24, d’11 a 12 del migdia

Els infants i adolescents d’ara, els adults de demà. Claus per a una bona salut mental
a càrrec de Jaume Funes (psicòleg especialitzat en adolescència i professor de la Universitat Ramon Llull) i Roser Pérez i Simó (cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu, Barcelona)
dia 25, de 9 a 11 del matí

Drogues i societat: una convivència inevitable?
a càrrec de Joan Colom i Farran (subdirector general de drogodependències, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya)
dia 25, d’11 a 12 del migdia


El mal d’esquena, aquest costós peatge de l’evolució
a càrrec de Sebastià Manresa (especialista en traumatologia i cirurgia ortopèdica, UIB)
del 22 al 25 d’agost, de 9 a 10 del matí

Amb l’aparició de la lordosi lumbar, secundària a l’estació bípeda definitiva, els espais intervertebrals estan sotmesos a fortes pressions, per a les quals genèticament no estaven preparats. Les vèrtebres del quadrúpede passaren en els humans d’una funció de moviment a una de sosteniment. La nova condició biomecànica ha exigit una sèrie d’adaptacions, que encara no han arribat a la plenitud i la perfecció. La sobrecàrrega funcional i la fragilitat poden anar de bracet i originar dolors i l’inici de processos degeneratius. Tanta és la freqüència del mal d’esquena, que el 80% de la població adulta la pateix en algun moment de la vida.
En el transcurs del curs es parlarà d’epidemiologia, anatomia, biomecànica, mètodes de diagnòstic, tractament conservador (mèdic, rehabilitació, ortesi), tractament quirúrgic (tècniques no invasives, cirurgia oberta), nova tecnologia i també es farà un repàs dels tractaments al llarg dels temps.
5

Física


Astronomia i astrofísica: l’univers proper i llunyà
Coordinació: Núria Ferrer i Anglada (Universitat Politècnica de Catalunya)
Amb el suport de la Societat Catalana de Física (IEC)
del 21 al 25 d’agost

Els instruments de nova generació i les missions espacials han millorat i, en alguns moments revolucionat, la nostra comprensió de l’univers proper i el més llunyà. En el curs es descriuran les visions més actuals del nostre sistema solar i els altres sistemes planetaris, de les estrelles, galàxies i univers en general. Es farà especial èmfasi en els processos de formació i evolució de cadascun d’ells.

Estrelles, galàxies i cosmologia
a càrrec de Carme Jordi, de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
dies 21 i 22, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia, dies 23 i 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

1. Les estrelles: què són les estrelles, brillantor, colors, temperatures; formació,  evolució i mort. 2. El Sol: particularitats del Sol, el Sol jove, l’actual i el futur. 3. La Via Làctia i les altres galàxies: estructura, barra central, ondulació, tipus de galàxies, formació i evolució. 4. Inici i fi de l’univers: Big Bang; formació d’elements, estrelles, galàxies; expansió, radiació de fons; evolució, futur.

Les estrelles (pdf)
El sol (pdf)
La Via Làctia i les altres galàxies (pdf)
Inici i fi de l’univers (pdf)

Sistema Solar i exoplanetes
a càrrec de David Galadí, de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (CSIC) i el Centro Astronómico Hispano-Alemán
dies 21 i 22, de 9 a 2/4 d’11 del matí, dies 23 i 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

1. Sistema solar: generalitats dimensions del sistema, estructura, lleis de Kepler, formació i edat. 2. Sistema solar: particularitats, característiques físiques particulars. 3. Exoplanetes: una aproximació històrica. 4. Exoplanetes: estat actual de la qüestió, tècniques de detecció, teories de formació de sistemes planetaris.

I. Sistema solar: generalitats (pdf)
II. Sistema solar: particularitats (pdf)
III. Exoplanetes: una aproximació històrica (pdf)
IV. Exoplanetes: estat actual de la qüestió (pdf)
Bibliografia (pdf)

Institut d’Estudis espacials de Catalunya: una eina de futur
a càrrec de Jordi Isern, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
dia 25, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Presentació (pdf)

La vida a l’univers
a càrrec de Josep Miquel Vidal (IME)
dia 25, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

5

Tecnologia


Àrea d’arquitectura


Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans
Coordinació: Oriol París (UPC)
del 21 al 25 d’agost

L’objectiu del seminari d’enguany és continuar fent conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s’ha anat consolidant al llarg territori del país i com es consolidà com a element vertebrador d’una societat del passat. L’arquitectura i el paisatge tradicional català, com en molts altres països, està en una situació ben diferent dels seus orígens. Els models socials han canviat i estan en un procés exponencial d’evolució. Podríem afirmar, sense voler ser pessimistes, que l’actual patrimoni social i arquitectònic es troba en un estat de retrocés. Estem perdent dia a dia petites porcions d’un territori i una arquitectura que foren durant molt de temps l’eix del model social, d’un modus uiuendi que avui hem de recuperar i reinterpretar.

Aquest model establia un equilibri constant amb el medi i de fet en depenia per a sobreviure. La societat n’era conscient i el respectava. Ara, d’això, en podem aprendre. Intentar en primera instància valorar i recuperar aquest patrimoni social esdevé una exigència ètica per a nosaltres i posteriorment reinterpretar-lo per poder modificar els models actuals. La nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model de futur, d’un futur que exigim sostenible.

Paisatge i arquitectura rural: un model referencial
a càrrec d’Oriol París (UPC)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Arquitectura rural de l’Alguer
a càrrec de Joan Oliva, arquitecte
dia 21, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

La masia: entre el mite i la realitat
a càrrec de Jeroni Moner, arquitecte
dia 22, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Història i construcció de la volta catalana
a càrrec de Ramon Sastre (UPC)
dia 22, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

La barraca valenciana
a càrrec d'Antoni Tribó (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La desaparició de la masoveria: una visió literària
a càrrec d’Antoni Pladevall i Arumí, escriptor
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Control ambiental de l’arquitectura rural
a càrrec de Rafael Serra i Florensa (UPC)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Pobles valencians abandonats i deshabitats
a càrrec d’Agustí Hernàndez i Dolz, periodista
dia 24, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Al País Valencià hi ha més de cinc-cents nuclis de població abandonats o deshabitats, fins al punt que al territori es dibuixa una gran dualitat entre una costa massificada i un interior pràcticament despoblat. L’abandonament del món rural és un fenomen del segle XX com a conseqüència del trànsit de la societat tradicional a una societat industrial o de serveis. Especialment entre finals dels anys cinquanta i els setanta l’interior rural reduí dràsticament la població i el poblament, en un procés que continua a comarques com l’Alt Millars, l’Alcalatén, els Serrans, el Maestrat, el Racó d’Ademús o els Ports. També la construcció d’embassaments i les catàstrofes naturals i artificials agreujaren la sagnia demogràfica. Pobles abandonats: Els paisatges de l’oblit és un llibre del Consell Valencià de Cultura (2007), reeditat recentment i que analitza el fenomen i documenta els nuclis valencians abandonats i deshabitats amb més de dues-centes fotografies. Les imatges de la publicació reflecteixen l’estat d’aquests indrets entre els anys 2002 i 2005.

Horts de palmeres d’Elx
a càrrec de Gaspar Jaén i Urban (Universitat d’Alacant)
dia 25, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d’Elx han sorprès els viatgers que s’hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n’era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s’hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n’originà la plantació, els horts de palmeres d’Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l’agricultura tradicional europea.
La intervenció es planteja en tres blocs: en un principi es parlarà de les característiques físiques dels horts de palmeres d’Elx, considerant-ne aspectes històrics, geogràfics, agraris, literaris i legals, i farem un balanç crític de la seua desaparició. En segon lloc, exposarem un text amb voluntat poètica on s’evoca de manera descriptiva el reg d’aquests horts. Finalment mostrarem imatges gràfiques, pictòriques i fotogràfiques d’aquest conreu agrari.

Arquitectura rural i sostenibilitat
a càrrec d’Albert Cuchí (UPC)
dia 25, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

5

Ciències socials


Àrea d’economia


Articulació econòmica dels Països Catalans
Coordinació: Elisenda Paluzie (UB)
Amb el suport del CIDEM (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 20 d’agost

En aquest curs s’analitzarà l’articulació econòmica dels Països Catalans. Com a punt de partida es definiran els trets bàsics de l’economia dels Països Catalans. S’estudiarà la problemàtica del dèficit en inversions públiques en infraestructures que afronten els territoris que conformen la regió econòmica de l’euram . S’analitzaran l’estructura industrial, el patró de comerç exterior i les perspectives de creixement dels Països Catalans. També s’abordarà la perspectiva històrica i s’homenatjarà els economistes precursors de la necessitat d’articulació econòmica dels Països Catalans com Jaume Miravitlles, Romà Perpinyà i Joan Crexells.

L’estructuració econòmica dels Països Catalans: de Romà Perpinyà i Grau a les multinacionals de butxaca
a càrrec d’Alfons Almendros
dia 17, de 10 a 12 del migdia i dies 18 i 19, de 10 a 11 del matí

1. Els ports de València i Barcelona als anys trenta com a símptoma de vinculació econòmica. El sistema aeroportuari actual, mancances i possibilitats. L’articulació del tràfic de transport terrestre.
2. Les noves empreses internacionalitzades catalanes, valencianes i mallorquines. Les variables estratègiques. La visió organitzacional.
3. Regularitats empíriques de la nova geografia econòmica dels Països Catalans. Aparició de clusters basats en el coneixement.
4. Els spillovers del coneixement. La geografia dels Països Catalans com a proveïdora d’una plataforma adicional per al coneixement. Exemples.
5. L’emergència de les PIMES internacionalitzades o ‘multinacionals de butxaca’. Només deslocalització o un nou tipus d’empresa?
6. Comparació dels Països Catalans amb Itàlia, Israel i els Estats Units. Les vies de finançament.
Conclusions: La ‘visió’ de Romà Perpinyà i Grau, la ‘visió’ ARPA dels Estats Units, la visió del high tech israelià. Els territoris n’aprenen?

L’enlairament de les empreses d’alta tecnologia israelianes a la dècada dels noranta
a càrrec d’Avi Fiegenbaum (Technion Institute de Haifa i Universitat d’Indiana)
dies 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

1. En menys de deu anys, durant els noranta, Israel establí el seu sector global d’alta tecnologia.
2. Les gairebé tres mil empreses que hi ha representen un valor agregat de mercat de 120.000 milions de dòlars, dues vegades el PIB israelià.
3. El professor Fiegenbaum ha participat en aquest enlairament i presenta un paradigma que n’accentua la natura multinivell des d’una perspectiva de management estratègic.

Taula rodona final: Alfons Almendros (URL), Avi Fiegenbaum (Technion Institute de Haifa) i Josep V. Boira (UV)
dia 20, de 10 a 12 del migdia

5

Àrea de geografia


Aproximació a la normativa territorial de les Illes Balears
a càrrec de Josep Melià i Ques, professor de dret urbanístic (UIB)
dies 20, 21 i 22, de 10 a 11

L’objectiu del curs és introduir l’estudiant en la situació i l’evolució de tota la normativa dictada a les Illes Balears amb vista a contenir el creixement urbanístic i aconseguir la preservació del medi ambient. Planificació, gestió i problemàtica per a l’efectiu compliment.

5

Àrea de filosofia


Jocs d’identitat a l’actual vida europea
Coordinació: Jordi Sales i Coderch (UB) i Josep Montserrat i Molas (UB)
del 17 al 21 d’agost, de 9 a 12 del migdia

L’objecte del curs és analitzar les arrels filosòfiques com a doctrines, actituds i vocabularis que conformen les bases de l’actual vida europea. Els components de la vida europea plantegen possibilitats d’identificacions diverses als seus ciutadans. Aquesta diversitat està regida per algunes idees força: l’Estat de dret? la llibertat de consciència? el domini tecnològic? la dignitat del ciutadà.

5

Àrea d’antropologia


La força de la identitat. Ensenyaments africans sobre el valor quotidià de la tradició
Coordinació: Ferran Iniesta (UB)
del 17 al 20 d’agost

El curs explora els usos quotidians de les identitats col·lectives i desmenteix la visió dominant que les considera com a elements purament ideològics, secundaris en la construcció social, quan no pertorbadors o fins i tot mistificadors. En concret, a partir d’experiències africanes, el curs plantejarà que la durabilitat de les esmentades identitats col·lectives s’arrela en la seva capacitat per activar solucions als reptes del dia a dia, per a persones concretes. En altres paraules, aquestes identitats no són mers discursos, sinó entramats de persones teixits tant per les interaccions personals, com per les memòries i els projectes compartits, expressades les unes i els altres en codis simbòlics comuns (en el sentit de comunió més que en el de mer coneixement generalitzat). A l’Àfrica, el concepte ‘tradició’, tan sovint malentès, és el que millor pot donar compte de les forces que fan i desfan aquestes xarxes que conformen la societat.

El misteri del poder responsable. Autoritat i legitimitat en les comunitats africanes
a càrrec de Ferran Iniesta (UB)
del 17 al 20, de 9 a 10 del matí

Sobre l’esperit del capitalisme al sud del Sàhara. Religiositat i subsistència
a càrrec d’Albert Roca (Universitat de Lleida)
del 17 al 20, de 10 a 11 del matí

Internet a la selva. Educant en tradició i modernitat
a càrrec de Jordi Tomàs (ISCTE-Lisboa)
del 17 al 20, d’11 a 12 del migdia
5

Àrea d’història


Història i memòria de la Guerra de Successió
Coordinació: Àngel Casals (UB)
del 17 al 20 d’agost

Aprofitant la commemoració dels 300 anys de la Batalla d’Almansa, en què la derrota de les tropes austriacistes deixà el terreny pràcticament lliure perquè tot el País Valencià fos ocupat, i tot seguit propicià la caiguda de Barcelona l’any 1714 i la de Mallorca el 1715, hem volgut fer un seminari que debati diversos aspectes del conflicte armat que coneixem com a Guerra de Successió. També hem volgut posar en relleu la influència que aquesta guerra ha tingut en la nostra societat d’aleshores ençà.

dia 17, de 9 a 12 del migdia

Introducció: La Guerra de Successió en la historiografia catalana, espanyola i europea actual
a càrrec d’Àngel Casals (UB)

El debat europeu sobre la successió de Carles II
a càrrec de Friederich Edelmayer (Universitat de Viena)

La Guerra de Successió en la configuració del catalanisme
a càrrec de Carles Santacana (UB) i Àngel Casals (UB)

dia 18, de 9 a 12 del migdia

La Guerra de Successió a les Illes
a càrrec de Miquel Àngel Casasnovas, doctor en història

Els conflictes socials previs a la Guerra de Successió
a càrrec de Valentí Gual (UB)

La Guerra de Successió al País Valèncià
a càrrec de Carmen Pérez Aparicio (Universitat de València)

dia 19, de 9 a 12 del migdia

L’estructura militar catalana durant la Guerra de Successió
a càrrec d’Àngel Casals (UB)

La política dels Àustria durant la Guerra de Successió espanyola
a càrrec de Friederich Edelmayer (Universitat de Viena)

Memòria de la Guerra de Successió al segle XX fins la Guerra Civil
a càrrec de Carles Santacana (UB)

dia 20, de 9 a 12 del migdia

Les conseqüències de la guerra a la Catalunya interior
a càrrec de Valentí Gual (UB)

Repensar la Guerra de Successió
a càrrec de Josep M. Torras i Ribé (UB)

Memòria de la Guerra de Successió al segle XX: del franquisme a l’actualitat
a càrrec de Carles Santacana (UB)


El catalanisme al govern
Coordinació: Jordi Figuerola (UAB) i Josep Lluís Martín Berbois (UAB)
del 22 al 25 d’agost

El curs intenta reflectir l’obra de govern i les seves contradiccions d’un vessant del catalanisme. Hi ha una línia de continuïtat entre els governs de Prat a la Mancomunitat i el de Pujol a la Generalitat, malgrat les diferents èpoques, en accions concretes i en la visió de la Catalunya possible? Analitzarem l’època, els personatges, els contextos històrics de cada moment per tal de veure l’univers cultural, social i polític de la Catalunya del segle XX.

El catalanisme i el govern: la Lliga, Prat, Cambó i la Mancomunitat
a càrrec de Jordi Casassas (UB)
dies 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

El catalanisme i el govern: Macià, Companys i la Generalitat republicana
a càrrec de Jordi Casassas (UB)
dia 22, de 10 a 11 del matí

El catalanisme i el govern: Jordi Pujol i la Generalitat d’ara
a càrrec de Josep Lluís Martín (UAB)
dies 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

El catalanisme i el govern: Macià, Companys i la Generalitat republicana
a càrrec de Giovanni C. Cattini (Universitat de Barcelona)
dies 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

El catalanisme i el govern: la Lliga , Prat, Cambó i la Mancomunitat
a càrrec de Josep Lluís Martín (UAB)
dia 25, de 9 a 10 del matí

El catalanisme i el govern: Maragall i els darrers temps de la Generalitat
a càrrec de Jordi Figuerola (UAB), Giovanni C. Cattini (UB) i Josep Lluís Martín (UAB)
dia 25, d’11 a 12 del migdia


Les fotografies de 1867 del monestir de Ripoll
Antoni Llagostera i Fernández, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll
dia 22, de 10 a 11 del matí

El recent descobriment d’un conjunt de trenta fotografies del monestir de Ripoll fetes l’any 1867 ens posa davant un conjunt d’imatges del monestir de Ripoll que suposen una fita molt important dins de la història de la fotografia, així com, en particular, per a l’estudi del conjunt monàstic ripollès sotmès a un profund canvi arquitectònic durant el segle XIX, tant pel valor fotogràfic com documental.

5

Àrea de Política


La desintegració de l’imperi soviètic i la formació de nous estats al seu territori. Reflexions d’una corresponsal interessada
a càrrec de Pilar Bonet (corresponsal d’El País a Moscou)
dies 20 i 21 d’agost, de 2/4 d’11 a 12

Podria ser estimulant pensar per què en uns llocs hi ha estats, encara que se’ls inventin, i en altres no n’hi ha, encara que sí que hi són. Txetxènia és part de la història, però només una part. Tenim també problemes com l’estructuració territorial de Rússia, les llengües nacionals, els tractats firmats entre Moscou i les regions amb comunitats nacionals com Tartarstan a l’època de Ieltsin, els referèndums per a fusionar territoris, les llengües locals en relació al rus, el rus en relació a l’ucraïnès a Ucraïna, el rus en relació a les llengües nacionals a l’Àsia Central, la recerca del passat... El curs tindrà dues parts: 1) Rússia des de la desintegració de la Unió Soviètica (1990-91) fins a l’època de Vladímir Putin (2000-2007); i 2) a la recerca de les identitats nacionals en l’espai postsoviètic.

La dinàmica autonòmica de les Illes Balears
a càrrec de Sebastià Serra ( professor d'història contemporània a la Universitat de les Illes Balears i director de l'Institut d'Estudis Baleàrics)
dies 23, 24 i 25, de 9 a 10 del matí

Des del 1983 s'ha produït un conjunt d'alternatives a la descentralització de l'Estat des de les Illes Balears. Ja entrat el segle XXI es pot parlar de la consolidació d'unes institucions d'autogovern. Però s'han obert un conjunt d'incerteses pel que fa a l'espai mediterrani i a la mateixa dinàmica autonòmica.
5

Humanitats


Àrea de llengua


1707-2007: “Quan el mal ve d’Almansa”. Aproximació a la història social i legal de la llengua catalana
Coordinació:
Joan Borja i Sanz (UA)
del 17 al 21 d’agost

La Batalla d’Almansa (1707) ha estat considerada com una fita—una fita nefasta—en la història social i legal de la llengua catalana. Fet i fet, hi ha una cèlebre dita popular que sentencia: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança
Fins quin punt foren importants, en termes sociolingüístics i polítics, les conseqüències de la derrota d’Almansa? Què són i què representaren, en el seu moment, els Decrets de Nova Planta? Tan decisiva va ser, per a la història social de la llengua catalana, la repressió de Felip V? O és un altre, el mal que «a tots alcança»? Enguany, 300 anys després, ho farem servir com a pretext per a conèixer una mica millor la història social de la llengua catalana i la seua persecució legal, amb una atenció específica a les diferents regions del domini lingüístic i a alguns dels àmbits d’ús més rellevants: el jurídic, l’educatiu, el científic etc.

Llengua, societat i legalitat. La persecució política del català: dels Decrets de Nova Planta al marc europeu actual
per Jordi Solé i Camardons
dia 17, de 9 a 12 del migdia

Estudiarem els fets, discursos, lleis i contextos que van d’un 1707 abans d’Almansa en què el català era encara la llengua institucional i hegemònica a la major part dels Països Catalans fins al 2007 en què el català continua entre l’Espanya imperial monolingüe i la paret de la minorització i l’autoodi. Entremig: lluites lingüístiques, normativitzacions, tres revolucions sociolingüístiques, pedagogs, polítics de l’idioma, i marcs europeus insuficients.

Llengua, política i educació
per Josep M. Escolano (UA)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

El mal ve d’Almansa? Història social de la llengua catalana: una visió panoràmica
per Joan Borja (UA)
dia 19, de 9 a 12 del migdia

Llengua, ciència i política
per Patrícia Alberola (UA)
dia 20, de 9 a 12 del migdia

1715-2007. Llengua i política a les Illes Balears
per Gabriel Bibiloni (UIB)
dia 21, de 9 a 12 del migdia


La realitat lingüística en el sistema educatiu valencià pel que fa a la varietat formal de la llengua que hi és cooficial
a càrrec Josep Beltran i Garcia i Andreu Beltran i Bonastre
Ho organitza: Associació Amics i Amigues de l’UCE de Prada
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Es parlarà de l’experiència duta a terme en un institut de la Ribera Alta del Xúquer des que va ésser implantada la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, poc després de l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia. Hi parlaran el director i un alumne.


Actualització de la terminologia catalana. Consideracions crítiques entorn de la creació de neologismes

La terminologia catalana: actualització i recuperació
a càrrec de Lluís Marquet
dies 22, 23 i 24, de 9 a 2/4 d’11

La idea bàsica del curs és exposar la situació de la terminologia catalana especialitzada, amb aspectes encara pendents o mal resolts, i mancada en alguns casos de solucions apropiades. Cal completar la tasca d’actualització del vocabulari modern però cal fer-ho d’una manera assenyada i prudent, sense caure en les calcs i les defectuositats pròpies d’una llengua en situació d’inferioritat. Sobretot si no volem quedar al marge d’un món en constant evolució. Ara bé, s’han de tenir en compte les línies directrius ja fixades de fa temps i procedir a una actualització adequada: bé creant els neologismes necessaris, bé adaptant mots ja existents als quals cal ampliar el significat seguint el que ha fet sempre el català i les llengües modernes del nostre entorn. D’altra banda, cal no oblidar que, per a nosaltres, a vegades pot resultar ben útil un altre procediment: la recuperació de mots poc corrents o, fins i tot, en desús, sempre que responguin al concepte per al qual cal un terme i la llengua moderna no en té cap d’aprofitable ni tampoc no n’ha sabut crear-ne un de nou per derivació o composició.

Consideracions crítiques amb relació a la creació dels neologismes
a càrrec de Carles Castellanos (UAB) i Lluís Marquet
dia 25, de 9 a 2/4 d’11

Partint dels exemples de dues fites fonamentals en el desenvolupament històric de la llengua literària catalana (les obres de Ramon Llull i de Verdaguer) en què la llengua catalana havia estat feta apta per a una expressió rica i precisa, pròpia de les llengües de cultura, es debatran els criteris d’elaboració lingüística, concretament entorn de la creació de neologismes. En el moment actual d’esforç pel ple ús social de la llengua catalana, correspon a la comunitat catalanoparlant dotar-se d’un instrument flexible i prou elaborat per a abastar tots els àmbits de comunicació i d’expressió, i capaç també de competir amb les grans llengües de la cultura i de la informació. En aquesta perspectiva, cal una reflexió suficient entorn dels criteris orientadors del procés d’elaboració i concretament del procés de creació de neologismes, procés que presenta algunes mancances i desorientacions en el moment present.


Política i planificació lingüística a la Unió Europea
a càrrec de Bernat Joan i Marí, sociolingüista
dies 23, 24 i 25, d’11 a 12 del migdia

I. Llengües de treball, interllengua i política lingüística a la Unió Europea.
II. Unitat en la diversitat: què entenem per aquests conceptes?
III. Una visió ecolingüística de la política europea.
5

Àrea de literatura


Literatura i mercat: els best sellers de les lletres catalanes
Coordinació: Joan Borja (UA)
del 22 al 25 d’agost

Tenen salut—salut monetària—les lletres catalanes? En quina situació es troba el mercat editorial català? Quins hi són els autors i els llibres més venuts? ‘Qualitat literària’ i ‘negoci’ són nocions que s’agafen de la mà o, per contra, principis irreconciliables? Fins quin punt es pot parlar dels Països Catalans com un únic mercat literari, plenament funcional? Assistim a la desvertebració territorial de la literatura catalana? Quines plataformes editorials són les que sostenen, a hores d’ara, el llibre català? Per què és tan difícil l’exportació de la literatura catalana? Quins factors polítics barren l’accés de la literatura catalana als grans mercats internacionals? Com cal valorar l’excepcional èxit comercial d’un llibre com La pell freda, d’Albert Sànchez Pinyol? El mateix autor d’aquest best seller català, juntament amb altres especialistes de la filologia, de la política o del món editorial, miraran, d’assajar, en aquest curs, reflexions—si no respostes—per a aquestes i unes altres preguntes.

Els més venuts del segle XX: qui i per què?,
per Anna Esteve (UA) i M. Àngels Francés (UA)
dia 22, de 9 a 12 del migdia

La construcció d’un mercat editorial al País Valencià,
per Víctor Gómez Labrado (Fundació Joan Fuster)
dia 23, de 9 a 12 del migdia

Política, economia i literatura. El mercat del llibre en català a les Illes Balears,
per Joan F. López Casasnovas (escriptor i exconseller de Cultura, Educació i Esports de Menorca)
dia 24, de 9 a 12 del migdia

Parlem-ne, de novel·la, per Albert Sánchez Piñol (escriptor)
dia 25, de 9 a 12 del migdia


El sonet en llengua catalana: de 1714 a 1833
a càrrec de Joan Alegret (catedràtic de literatura catalana a la Universitat de les Illes Balears)
dies 21, 22, 23, 24 i 25, de 10 a 11 del matí

En les diverses poesies europees, el sonet hi ha ocupat—a partir de Petrarca—un lloc central durant segles, i la poesia catalana no n’és una excepció. Així, doncs, malgrat les mesures absolutistes contra l’ús oficial de la llengua catalana, el seu conreu poètic per autors cultes després de la Guerra de Successió no és gens menyspreable: ho farem palès amb la lectura i el comentari d’una trentena de sonets, escrits per una vintena de poetes de Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Menorca, l’Alguer i Catalunya Nord. Hi veurem reflectits la derrota del 1714, la Guerra Gran, la del Francès o el Trienni Constitucional; hi trobarem lloances als monarques, una guia turística de Montserrat, l’elogi de la ciutat natal o diverses mostres de devoció religiosa, al costat de sonets humorístics o escatològics.


Teatre
Introducció als grans espectacles del teatre medieval

a càrrec de Pere Santandreu (UIB)
del 17 al 20 d’agost, de 10 a 11 del matí

El gran espectacle teatral de l’edat mitjana va tenir una presència molt destacada als Països Catalans. Les complexes màquines aèries, els trucs, la presència d’àngels i dimonis, eren poderosos elements d’atracció per als espectadors. Tan fort va ser-ne l’arrelament, que alguns espectacles han sobreviscut al pas del temps i a les prohibicions. En aquest curset introductori, a través de mitjans audiovisuals, analitzarem tres peces que provenen del teatre medieval: El misteri d’Elx, La dansa de la Mort, El cant de la Sibil·la.

5

Àrea de música


Música i músics dels Països Catalans
Coordinador: Jaume Carbonell i Guberna (UB)
del 21 al 25 d’agost

El cançoner del Ripollès
Jordi Mascarella (Universitat de Girona)
Amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll
dia 22, d’11 a 12 del migdia

L’actuació del grup musical Els Randellaires a la Universitat Catalana d’Estiu ajuda a posar de manifest el gran interès d’El cançoner del Ripollès, aplegat per membres del Grup de Folkloristes de Ripoll entre els anys 1903 i 1922. Exposició de l’edició del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, a càrrec de Maria Antònia Nebot i Jordi Mascarella.

La música tradicional del Matarranya
a càrrec de Margarida Celma, directora dels Cors de Beseit
dia 21, de 9 a 11 del migdia

Es parlarà del Matarranya, dels pobles i la llengua catalana, de la  història de la música folklòrica  en llengua catalana pròpia de la zona, del treball d’investigació i recuperació actual de la música folklòrica del Matarranya, del moviment coral Corals del Matarranya i la Trobada Coral amb la seva línia de recuperació del folklore en llengua catalana, hi haurà audicions de cançons enregistrades al Matarranya i exemples de transcripcions musicals. També es parlarà d’alguns projectes d’innovació i investigació educativa desenvolupats a l’escola:  Cantem junts, al col·legi públic de Vall-de-roures (treball de camp fet per l’alumnat, transcripcions de M. Celma i aprenentatge de les cançons per part de tots els xiquets de l’escola amb l’enregistrament d’un CD).

La música catalana en l’època de la modernitat. Del modernisme a les avantguardes
a càrrec de Jaume Carbonell i Guberna (UB)
del 21 al 25, d’11 a 12 del matí

El patrimoni musical de les Illes Balears: la música culta i els materials de consulta i aprenentatge
a càrrec de Joan Moll, pianista
dies 22 i 23, de 9 a 11 del migdia

La música culta balear ha restat molt de temps oblidada. Fa trenta anys el conferenciant començà a redescobrir la música pianística de Miquel Capllonch, Antoni Torrandell, Joan Maria Thomàs, Jaume Mas i Porcel, Baltasar Samper, Llorenç Galmés i Fermí Marí. La difongué amb cinc discos, enregistraments de ràdio, actuacions a TVE i a la televisió alemanya i en concerts per Europa i Amèrica. Feliçment altres pianistes n’han seguit l’exemple els últims anys. Però també ha renascut la música orquestral, coral, organística, clavecinística i de cambra. Aquest curs pretén fer un tast de la bella i plural música balear.

El naixement de l’òpera (amb motiu del 400 aniversari de l’estrena de L’Orfeo de Claudio Monteverdi)
a càrrec Joan Vives (Catalunya Música)
dies 24 i 25, de 9 a 11 del migdia

L’estrena de l’òpera L’Orfeo de Claudio Monteverdi el dia 24 de febrer del 1607 al palau ducal de Màntua marca una fita en la història de la música. A part de sentenciar per a la posteritat l’òpera com a espectacle total, esdevé també la consolidació pràctica d’una llarga reflexió sobre els plantejaments interpretatius i expressius que havien de capgirar plenament la música. Entendre aquella aportació representa comprendre molts aspectes de l’evolució musical fins als nostres dies.

1. L’adveniment de l’òpera
Les limitacions expressives de la polifonia i la de l’expressió dels afectes. Els pioners de Florença. L’adveniment de Monteverdi: L’Orfeo .
2. L’òpera s’estén per Itàlia
Roma (Rossi, Landi...), Venècia (Cavalli, Vivaldi...), Nàpols (Alessandro Scarlatti, Pergolesi...).
3. L’òpera a la resta de l’Europa del segle XVII i primeria del XVIII
França (Lully), Anglaterra (Purcell), Castella (Lliteres)... Apunts per a una aproximació sociològica de l’òpera.

5

Àrea d’art


Revisions d’actualitat. Teoria i pràctica artística a Catalunya
Coordinació: Tània Costa (UAB)
del 17 al 21 d’agost

Els cursos d’art d’enguany tracten de recuperar i crear discursos sobre l’art a Catalunya per tal de donar-nos la possibilitat—a teòrics, espectadors o artistes—d’emprar-los com a referents actuals. Amb la intenció de potenciar la presència catalana dins el discurs de l’art contemporani, us proposem la revisió d’alguns antecedents immediats que influencien el pensament estètic actual. Cada una de les intervencions ens presenta una tesi d’autor que vincula el fet diferencial català amb un referent immediat i una aplicació actual. Per exemple, les fotografies paisatgístiques del territori català realitzades els anys seixanta són vinculables a les pràctiques artístiques més contemporànies. També la recuperació del llegat de Joan Ponç suposa la reparació d’un oblit injustificat i l’oportunitat d’engegar un projecte d’investigació dins l’àmbit nacional. Per una altra banda, es planteja la possibilitat d’una especificitat catalana (o d’altres nacionalitats) en la disciplina del disseny i, més concretament, en el disseny tipogràfic. Obres d’art contemporànies realitzades a Catalunya com a expressió d’una mirada crítica enfront els poders dominants de la nostra època. Amb motiu de l’any Rossinyol s’exposarà una particular visió de l’artista i del seu entorn personal i artístic.

A l’entorn de Rossinyol: Rossinyol, Cases, Mir i Nonell
a càrrec de Teresa Camps, professora d’historia de l’art (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 9 a 12 del migdia

Les relacions entre art i poder descrites per l’art contemporani a Catalunya
a càrrec de Tània Costa, doctora en belles arts i professora de teoria de l’art a Eina i Esdi (UAB)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

Joan Ponç, la reivindicació d’un pintor clau
a càrrec de Jordi Carulla, poeta, i Sol Enjuanes, historiadora de l’art
dia 19, de 9 a 12 del migdia

Disseny i identitat nacional a Catalunya
dia 20, de 9 a 12 del migdia
El reconeixement del pes del disseny en la cultura pública a Catalunya sovint ha omès la seva articulació amb el conjunt de trets que configuren la identitat nacional. El disseny és vist com un factor de modernització i d’internacionalització associat a la ruptura amb la tradició i les especificitats locals de la mateixa manera que suposa una ruptura amb les artesanies preindustrials. Aquesta analogia, sobre què descansa bona part de l’imaginari del disseny català, dificulta l’anàlisi de la pròpia història i actua com a prejudici en l’avaluació crítica de la incidència del disseny en el seu entorn immediat.

De la ‘llar humil’ als adossats d’Ikea. Disseny i nacionalisme banal a la casa catalana
a càrrec d’Octavi Rofes, antropòleg i professor de l’Escola Eina de Barcelona

Des de que Michel Billig subratllà l’eficàcia del conjunt de símbols discrets que actuen com a recordatoris silenciosos incorporats en paisatge quotidià a l’hora de construir i garantir la pervivència de les identitats nacionals, nombrosos estudis han tractat del protagonisme del disseny en la configuració d’entorns amb connotacions nacionals. En el cas català, el pairalisme ideològic ha generat un potent joc de metàfores on la nació, la família i les institucions es condensen en la casa com a símbol aglutinador, cosa que ha quedat reflectida en la decoració, l’arquitectura i l’interiorisme quan han introduït en el seu programa la reflexió sobre l’escenari per a un estil de vida singularitzat.

Entre l’hiperdiccionari i la màquina universal. Santiago Pey (1917 - 2001), lexicògraf i dissenyador industrial
a càrrec d’Oriol Pibernat, director i professor de teoria i història del disseny a Eina, Escola de Dissseny i Art (UAB)

El norantè aniversari del naixement de Santiago Pey dóna peu a destacar-ne la rellevància com a pioner en la pràctica, la teoria i la pedagogia del disseny industrial a Catalunya i posar en relació activitats que fins ara han estat considerades com a compartiments estancs dins la seva biografia: el disseny, la lexicografia i les iniciatives republicanes i de resistència antifranquista en què estigué activament implicat, com ara el Bloc d’Estudiants Nacionalistes i el projecte dels Estudis Universitaris Catalans.

Catalunya, visió i imatge de Catalunya. Fotografies
a càrrec de Pere Grimau, fotògraf i professor de la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona)
dia 21, de 9 a 12 del migdia

5

Àrea audiovisual


Cinema i audiovisuals
Coordinació: Encarnació Soler i Alomà (doctora en història del cinema)
del 21 al 25 d’agost

En plena efervescència per la recent inaugurada Segona República espanyola, el 22 d’abril del 1932, al Centre Excursionista de Catalunya de Barcelona es crea la Secció de Cinema que hauria de portar el nom de Catalunya i de molts cineastes catalans arreu del món. Molts d’ells havien tot just estrenat la càmera filmant la proclamació de la República i esdevingueren no tan sols cronistes independents de l’època, sinó també creadors d’un llenguatge nou i innovador a través d’un cinema molt diferent al comercial. Llur compromís cultural i català es féu palès quan el 1933, tot just creat el Comitè del Cinema de la Generalitat pel conseller Ventura Gassol, el cinema amateur del cec s’hi vinculà immediatament. Estroncada la seva prometedora arrencada el 1936 a causa de la insurrecció militar, el cinema amateur català ha passat per diverses etapes al llarg dels seus setanta-cinc anys: ha estat en moltes i llargues èpoques l’únic mitjà d’expressar amb imatges allò que calia callar, en filmar escenes compromeses que la realitat oficial ocultava.

L’hinduisme a través de la mirada de Bollywood
a càrrec de Meritxell Martín i Pardo (Sewanee, The University of the South, EUA)
del 21 al 25, de 9 a 10 del matí

El curs anirà dedicat a conèixer un cinema que està en plena fase d’expansió: el cinema hindú, més conegut per Bollywood. Per una banda, el curs repassarà les formes mitjançant aquest gènere que respon a l’hinduisme i, per l’altra, analitzarà el context hindú en el món modern a través del cinema.

Recuperació històrica de la figura de sis músics catalans emblemàtics en el cinema dels anys quaranta i cinquanta
a càrrec de Joan Padrol i Escolies, especialista en música de cinema
del 21 al 23, de 10 a 12 del migdia

El curs té per objectiu donar a conèixer les obres més representatives a través dels títols més importants de la seva filmografia: Xavier Montsalvatge, Duran Alemany, Ramon Ferrés, Martínez Tudó...

75 anys de cinema amateur a Catalunya
a càrrec de la Secció de Cinema del Centre Excursionista de Catalunya i de Ramon Font (Max Produccions)
dies 24 i 25, de 10 a 12 del migdia

Repassada de què ha estat el cinema amateur català al llargs d’aquests 75 anys, en un homenatge a la gent que ho feren i ho fan possible, així com conèixer de prop una productora amateur i la seva obra: Max Films.

5

Seminaris de les universitats


Universitat de València


La unitat de la nació catalana, des de la Guerra de Successió fins avui
a càrrec de Josep Guia (UV)
del 22 al 24 d’agost, de 10 a 11 del matí

De l’any 1702 al 1714, tingué lloc la Guerra de Successió al tron de la Monarquia Hispànica. S’hi enfrontaren els territoris de la Corona d’Aragó (amb Alemanya, Holanda, Anglaterra i Portugal), partidaris de Carles d’Àustria, i els de la Corona de Castella (amb França), partidaris de Felip de Borbó.

En ocasió del tercer centenari d’aquells fets i, especialment, de la Batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707) i la imposició del primer dels Decrets de Nova Planta (29 de juny del 1707), dediquem aquest Seminari 2007 a revisar alguns aspectes de la significació d’aquella guerra i a recórrer els 300 anys transcorreguts fins avui, amb la visió pròpia d’un català nacional.

Així, doncs, incidirem en tots aquells fets, rellevants o anecdòtics, que presenten un perfil supraregional, ço és, que ens parlin de simulteneïtats, de solidaritats i de resistències i lluites compartides, constatables al nord i al sud, a terra endins i mar enllà, arreu de la nostra nació. Que el regionalisme no ens faci espanyols.


La química que ens envolta
a càrrec d’Adela Mauri (UV)
del 21 al 23 d’agost, de 10 a 11 del matí

Cada dia sentim als mitjans de comunicació, als anuncis d’aliments, de cosmètics o de fàrmacs, paraules com ‘Omega 3’ , ‘àcid oleic’, ‘vitamines’, ‘col·lagen’, ‘paracetamol’, ‘antibiòtic’, ‘dioxines’, ‘greixos saturats i insaturats’ etc. Aquests mots no són ni més ni menys que compostos químics que, al llarg del temps i fruit de la investigació, han estat incorporats per la indústria química a la nostra vida quotidiana i que han contribuït a elevar el nostre nivell i esperança de vida.

Malgrat això, la química és considerada sovint com una disciplina bruta i contaminant, com una activitat industrial que ha fet que les nostres aigües i el nostre aire ja no siguin allò que eren. La química no està de moda, molta gent no considera aquesta disciplina com a part de la cultura.

Però, què és la cultura? Podem dir que som cultes si no sabem distingir quins productes comprem? No ens hem de deixar manipular per la publicitat, quan ens diuen que tindrem una pell jove amb cinuanta anys o que una llet ens eliminarà el colesterol. Així, doncs, en aquest seminari parlarem dels compostos químics que ens envolten, per tal d’entendre què son i com actuen, aprendrem d’interpretar correctament els missatges de la publicitat que ens bombardeja i intentarem aproximar-nos a la química, aquesta ciència llunyana i misteriosa, hereva i antagonista d’aquella antiga alquímia que, a l’edat mitjana, dedicava els seus esforços a cercar la Pedra Filosofal i somniava a transformar el plom en or.

5

Universitat de les Illes Balears


Curs d’història, llengua i sociolingüística
La Universitat de les Illes Balears concedirà 1,5 crèdits per l’assistència a un mínim de 15 hores d’aquest curs.

La Corona de Mallorca
a càrrec de Gabriel Ensenyat (UIB)
dies 17, 18 i 19 d’agost, de 9 a 2/4 d’11

Després de la mort de Jaume I (1276), d’acord amb la seva voluntat testamentària, es creà la Corona de Mallorca, integrada pel Regne de Mallorca, els comtats rossellonesos i la ciutat de Montpeller. Aquesta corona tingué tres reis (Jaume II, Sanç i Jaume III), fins que fou reincorporada a la corona catalanoaragonesa per Pere III ‘el Cerimoniós’ entre 1343 i 1349. El programa de les sessions serà la següent: origen i formació de la corona de Mallorca; el regnat de Jaume II (1276-1311); els regnats de Sanç (1311-1324) i Jaume III (1324-1343); i la reincorporació a la corona catalanoaragonesa (1343-1349).

Adreçat a alumnes de la UCE Jove (4,5 hores). Després hi haurà una excursió a alguns llocs relacionats amb els continguts explicats.

Mecanismes de subordinació lingüística
a càrrec de Rosa Calafat (UIB)
dies 21, 22 i 23 d’agost, de 9 a 10 del matí

En aquest curs analitzarem, mitjançant exemples de la vida quotidiana, com els membres d’una comunitat lingüística subordinada perceben el seu propi grup i la seva pròpia llengua, i com aquesta percepció es tradueix en comportaments que alimenten l’estat de subordinació.

Adreçat a alumnes de la UCE Jove (3 hores).

Les lleis sobre la llengua i els drets lingüístics
a càrrec de Gabriel Bibiloni (UIB)
dies 24 i 25 d’agost, de 9 a 10 del matí

Descripció de la legislació bàsica que afecta l’ús del català, l’espanyol i el francès al nostre país (constitucions, estatuts d’autonomia i lleis de normalització lingüística). Quins són els drets lingüístics dels catalanoparlants i en quina mesura aquell marc legal els garanteix o els entrebanca.

Adreçat a alumnes de la UCE Jove (2 hores).

Versos diversos: anversos i reversos (Taller de traducció)
a càrrec de Nicolau Dols (UIB)
dies 17, 18 i 19, de 3 a 5 de la tarda

1) Qüestions teòriques relacionades amb l’anàlisi i comparació de traduccions. 2) Introducció a la Teoria de l’Optimitat i a les possibles aplicacions d’aquesta teoria a la traductologia. 3) Anàlisi i avaluació de traduccions. 4) Anàlisi de poemes des de la perspectiva del traductor.
La part pràctica es dedicarà a l’anàlisi de traduccions de poemes. Hi farem servir textos en català, anglès, portuguès i castellà. També farem intents de traducció de poemes.

Taller sobre traducció adreçat a tots els alumnes de la UCE (6 hores).

5

Formació cultural


Curs introductori d’història de Catalunya
(amb el suport de l’Associació Conèixer Catalunya)
a càrrec de Magda Cuscó
cada dia, de 10 a 12 del migdia

1. El llegat dels clàssics: Grècia i Roma a Catalunya. El període visigot i el món andalusí. Formació i trajectòria dels comtats catalans i llur relació amb el món exterior.
2. Pagesos de pla i muntanya: repoblament i aprisions. Presentació de l’art romànic relacionat amb l’espiritualitat altmedieval. El paper del monacat a Catalunya.
3. Les revolucions feudals a Catalunya i llurs conseqüències. Serfs i senyors: les relacions de treball al camp català durant els temps medievals.
4. La Corona Catalanoaragonesa: maneres de govern i les principals característiques econòmiques de la Catalunya baixmedieval. La Catalunya gòtica, canvis de mentalitat: l’espiritualitat franciscana.
5. Introducció a l’època moderna a Catalunya. Aspectes polítics de la unió dinàstica durant el regnat de Ferran II.
6. Conflictes polítics a la Catalunya dels segles XVII i XVIII: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. Conseqüències polítiques i culturals del canvi dinàstic. Panoràmica de l’economia catalana al llarg del segle XVIII.
7. La renaixença: aspectes culturals del segle XIX. Trajectòria del catalanisme durant els segles XIX i XX. Liberalisme i carlisme a Catalunya.
8. La revolució industrial i les seves conseqüències socials. Trajectòria del sindicalisme a Catalunya.
9. Caracterització de la Catalunya a la primeria del segle XX: valoració de la restauració borbònica i la Dictadura de Primo de Rivera. La II República i la guerra de 1936-1939.
10. Trajectòria del primer franquisme. Postguerra i feixisme. Anàlisi del franquisme i les seves seqüeles.


Coneixement de la Catalunya del Nord
Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà)

Catalunya Nord a través d’un escriptor
per Joan-Daniel Bezsonoff
dia 17, de 10 a 12 del migdia, del 18 al 21, de 10 a 11 del matí

Situació de la llengua i ensenyament
per Alà Baylac-Ferrer
dies 22 i 23, de 10 a 12, dia 24, d’11 a 12

Conferències
El catalanisme estudiantil a Catalunya Nord
per Pere Habet i Joana Serra
Identitat, llengua catalana i turisme
per Olivier Gandou
Un eurodistricte català Perpinyà-Girona
per Joan-Francesc F. Castex
La política pel català del Consell General
per Jeroni Parrilla
del 18 al 21, d’11 a 12 del migdia


Iniciació als Països Catalans: «Assaig d’anàlisi política»
Coordinació: Joaquim Montclús i Josep Sànchez Cervelló (URV)
del 17 al 25 d’agost

L’Alguer
per Carles Sechi (Obra Cultural de l’Alguer)
dia 17, de 10 a 11 del matí

La Franja de Ponent
per Guillem Chacon (Institució Cultural de la Franja de Ponent)
dia 18, de 10 a 11 del matí

Andorra i els seus veïns
per Èric Jover
dia 19, de 10 a 11 del matí

Aquesta xerrada no es vol atribuir en cap cas el mèrit de la veritat ni ser exhaustiva sinó que vol ser una simple pinzellada subjectiva de com aquest petit país, encabit entre muntanyes, viu tant la seva catalanitat com el seu emmarcament en la realitat europea.
Després d’un breu resum de la història general d’Andorra passarem a revisar més concretament l’evolució de les seves relacions amb Espanya i França al llarg dels segles. Mirant ja el present i el futur, estudiarem l’encaix d’Andorra en el context de la Unió Europea tant pel que fa referència a aspectes econòmics com polítics. Finalment, analitzarem la posició d’Andorra amb relació als Països Catalans, tant com a projecte polític com en els seus aspectes més culturals.

Mallorca i Menorca
per Josep Gomila
dia 20, de 10 a 11 del matí

Catalunya (I)
per Oriol Junqueras (UAB)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Entre 1793 i 1909, els catalans havien viscut un llarg segle ple de sang. A la primeria del segle XX, el noucentisme construí una imatge de la catalanitat fonamentada en el seny. Segons aquesta interpretació de la nostra identitat col·lectiva, els catalans havien estat i havien de ser ‘assenyats’ i ‘pactistes’. Pensaven que aquesta visió assenyada de la nostra història contribuiria a vacunar-nos contra la violència que amenaçava el conjunt d’Europa i que havia marcat profundament l’experiència vital de molts catalans del segle XIX. No és estrany, doncs, que els noucentistes tinguessin la sensació que el país necessitava respirar un instant, per reprendre l’alè i iniciar un nou camí d’autonomia nacional (la Mancomunitat des de 1914 i el projecte d’Estatut de 1918-1919), de modernitat (l’electrificació...) i, tal vegada, de justícia social (la reforma de l’ensenyament...).

Catalunya (II)
per Ferran Sàez (Universitat Ramon Llull)
dia 22, de 10 a 11 del matí

Aragó
per Joaquim Montclús
dia 23, de 10 a 11 del matí

Durant els anys de la Generalitat Republicana a Barcelona aparegué un moviment d’esquerres, independentista i federal aragonès que donà pas a la formació d’Estado Aragonés. Aquest partit, capitanejat per la figura de Gaspar Torrente, aconseguí la seva fita més important en l’anomenat Congrés de Casp, on es redactà el primer Estatut per a l’Aragó. Gaspar Torrente, a més de ser un gran aragonesista i un home de la Franja de Ponent, fou també un gran catalanista. Des d’un principi fou un gran seguidor de Francesc Macià, militant d’Estat Català i després d’ERC. Expostà els plantejaments de Francesc Macià a l’Aragó. Analitzarem tots aquests esdeveniments així com també les relacions amb el País Valencià que es materialitzaren amb la formació d’Acció Valencianista d’Esquerra Republicana.

El País Valencià
per Víctor Gómez Labrado
dia 24, de 10 a 11 del matí

Eivissa i Formentera
per Bernat Joan i Josep Costa
dia 25, de 10 a 11 del matí


Iniciació a la llengua
(amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística, Departament de la Vicepresidència, GdC)

Curs de llengua catalana: Pràctiques d’expressió oral i d’expressió escrita
per Ester Tur
cada dia, de 10 a 12 del migdia

La proposta del curs és treballar la llengua com a eina de comunicació. Cada sessió tindrà com a objectiu redactar un text o bé fer una intervenció oral a partir d’un estímul. De primer, decidim el text que volem construir; després, mentre l’elaborem, detectem quins aspectes textuals i lingüístics necessitem aprendre o reforçar per a aquella producció concreta i busquem les eines que ens calen per a fer-ho. Finalment, publiquem tota la feina feta en un bloc digital.
Un taller on cadascú fa la seva peça i on els artesans aprenen veient treballar els seus companys i les seves companyes.

Llenguatge i gramàtica
per Roser Latorre
cada dia, de 9 a 11 del matí

Revisió ortogràfica i morfològica a través de textos apropiats. Descripció del lèxic d’aquests textos. Aclariment obre alguns calcs sintàctics o lexicals. Ús impropi (i combinacions correctes) de pronoms personals i relatius. Mal ús d’altres elements gramaticals. Els règims verbals. Diversos exercicis pràctics.


Iniciació a la llengua i a la cultura occitanes
Coordinació: Arxiu Occità (UAB)

La música occitana: de l’oblit a la recuperació de la tradició i la diversificació d’estils
a càrrec de Rafèu Sichel
dia 21, de 9 a 12 del migdia

La música és actualment una de les facetes més vives de la cultura occitana. Tot i el retraïment que aquesta cultura i la llengua que la vehicula mostraren fins fa poc més de mig segle, la tradició musical ha arribat fins als nostres dies i s’ha tornat a implantar dins la societat occitana. D’uns decennis ençà, la música occitana ha sortit dels límits de la música d’arrel i se n’han diversificat els estils. En aquest curs, abordarem tres aspectes complementaris, recolzant-nos amb audicions diverses: la tradició musical de les diverses regions d’Occitània amb els seus instruments i repertoris tradicionals; els alts i baixos d’aquesta tradició al llarg de la història recent; i l’abast de la música occitana d’avui dia en la seva varietat d’estils.

Occitanes. Dones i literatura
a càrrec de Jaume Figueras i Trull, traductor
del 22 al 25, de 9 a 10 del matí

Tot al llarg de la història, han estat relativament nombroses les dones que han accedit amb la seva veu a la constitució d’un patrimoni literari occità i a la lluita per la llengua, en un context sociocultural marcat pel predomini de la veu de l’home. Tot partint de l’edat mitjana, amb les trobairitz i les beguines visionàries (Docelina, Constança de Rabastens), en resseguirem les traces de la mà de Suson de Terson, les profetesses de l’Església del Desert i una àmplia selecció d’autores que s’incorporen al Felibritge (entre les quals Azalaís d’Arbaud, Lídia de Wilson, Filadèlfa de Gerda, ‘Farfantello’, Marcèla Drutèl, ‘Calelhon’, ‘Clardeluna’, Maria Mauron...) i a l’occitanisme cultural (Maria-Carlòta Girard, Loïsa Paulin, Marcèla Delpastre, Maria Roanet...), fins arribar als nostres dies (Rosalina Ròche, Terèsa Canet, Danièla Julien, Adelina Yzac...). Un viatge que ens durà de les Bones Dames càtares a les contairinas populars, tot passant per l’epistolari del marquès de Sade, les aparicions de Lorda o el moviment de la Nòva Cançon occitana.

Trobadors i Catalunya: el sirventès portantveu de conflictes
a càrrec d’Antoni Rossell (UAB)
del 22 al 25, de 10 a 11 del matí

La lírica trobadoresca a Catalunya va lligada a la corona catalana. En aquest curs ens proposem comentar les relacions dels monarques i la noblesa catalana amb els trobadors, així com el paper que aquests i la seva obra lírica compliren en el complicat entramat polític del seu temps. Tindrà un especial protagonisme el conflicte de la croada contra els albigesos o croada contra els ‘càtars’, tant per la repercussió política en terres catalanes, com pel paper dels trobadors i de la lírica trobadoresca en el conflicte.

La Vall d’Aran i Occitània
a càrrec d’Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
del 22 al 25, d’11 a 12 del migdia

La Vall d’Aran, dins d’Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l’estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar d’una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, una altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l’aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d’Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l’actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s’associen a l’Aran i a l’occità que s’hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.


Iniciació a la llengua i a la cultura gallega
Coordinació: María Xesús Lama (Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona)
Amb el suport del Consello da Cultura Galega
del 20 al 25 d’agost

La literatura gallega davant el nou mil·lenni
a càrrec de Dolores Vilavedra Fernández (Universidade de Santiago de Compostela)
dies 20, 21, 22, 23 i 24 , de 9 a 10 del matí

L’objectiu del curs es traçar un panorama global de la situació actual del sistema literari gallec i fer referència als dos desafiaments a què s’ha d’enfrontar en el futur més immediat. Per a això, es fa necessari explicar la radical transformació experimentada per aquest sistema des del 1980, any de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. S’atendrà a l’evolució experimentada als diferents gèneres literaris, tant des del punt de vista temàtic com a tècnic, així com la seva nova presència social, posant en relleu aquelles esdevinences, autors i obres que van resultar més determinants al procés.

La situació sociolingüística de Galícia
a càrrec d’Henrique Monteagudo Romero (Universidade de Santiago de Compostela)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

S’oferirà un panorama sintètic de les dades més rellevants de la situació sociolingüística de Galícia, tant en l’àmbit social i cultural com en el politicolegal, amb una breu reflexió sobre els problemes més rellevants i les perspectives de futur.

Un curt viatge pel cinema gallec
a càrrec de Xosé Antón Coira (Universidade de Vigo)
dia 25, de 9 a 11 del matí

5

Jornades científiques i professionals


XX Diada Andorrana


“Andorra i el seu capital social”
dia 18 d’agost
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocinen: Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior i Andbanc (Grup Agrícol Reig)

matí, de 2/4 de 10 a la 1

Presentació

Aportacions llegides
Gestió de les transformacions socials, programa de la UNESCO
a càrrec de Jean-Michel Armengol i Petit, llicenciat en comerç internacional i gestió i desenvolupament i secretari general de la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO
Reflexió sobre el voluntariat d’Andorra
a càrrec de Salvador Brasó i Campderrós, secretari 2004-2005 de la xarxa del voluntariat i constructor
L’aportació dels sindicats al capital social andorrà
a càrrec de Gabriel Ubach i Valdívia, funcionari de duana i president de la Unió Sindical d’Andorra (USDA)

Ponències
Els mitjans de comunicació, el seu paper integrador i socialitzador
a càrrec de Lourdes Font i Puigcernal, llevadora i consellera general pel Centre Demòcrata Andorrà (CDA) - Segle XXI, presidenta de la Comissió de Sanitat i Medi Ambient del Consell General
Aportació de les dones migrants al patrimoni socioeconòmic i cultural d’Andorra
a càrrec de Mari Carmen Barbero i Carballo, metgessa anestesista i presidenta de l’Associació de Dones Migrants i d’Andorra (ADMA), i Teresa Cabanas i Piera, secretària i tresorera de l’ADMA
L’Institut de Drets Humans d’Andorra
a càrrec d’Elisa Muxella i Molins, farmacèutica i presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA)
El voluntariat a través de les ONG
a càrrec de Cèsar Garcia i Bernardo, llicenciat en filosofia i lletres i professor, president d’Intermón Oxfam i de la plataforma d’ONG d’Andorra
Salutació del rector
Psicologia clínica i ‘capital social’
a càrrec de Montserrat E. Gil i López, psicòloga clínica i presidenta de Col·legi de Psicòlegs d’Andorra
Passius socials com a danys col·laterals dels beneficis financers
a càrrec d’Eusebi Nomen i Calvet, doctor en administració i direcció d’empreses, professor i director de la Càtedra ESADE d’anàlisi d’actius intangibles

L’assistència social a Andorra
a càrrec de Montserrat Tomàs i Giralt, pedagoga i directora de Benestar Social i Família del Govern d’Andorra
Els recursos humans com a capital social en l’empresa
a càrrec de Mònica Codina i Tort, psicòloga industrial, sotsdirectora general d’Andbanc (àrea de recursos humans i suport al negoci) i exministra de Salut i Benestar Social
La delinqüència i la reinserció social / L’associacionisme històric
a càrrec de Pere Canturri i Montanyà, historiador i raonador del ciutadà
Debat

tarda, de 2/4 de 4 a les 7

 Aportacions llegides
El Consell de Col·legis Professionals liberals i el seu paper a la societat civil
a càrrec de Xavier Avellanet i Viladomat, metge oftalmòleg i portaveu del consell de col·legis professionals liberals
La necessitat d’una llei del voluntariat
a càrrec de Mariona Gonzàlez i Reolit, consellera general i presidenta del Partit Socialdemòcrata (PS) i presidenta de la Comissió d’Afers Socials del Consell General
La religió catòlica i la seva influència en el capital social andorrà
a càrrec de mossèn Ramon Sàrries i Ribalta, arxiprest i conciliari delegat episcopal de Càritas Andorrana
Evolució de la comunitat portuguesa a Andorra
a càrrec de Magda Santos i Matias, llicenciada en sociologia per l’Instituto Superior de Ciências do Trabalho e da Empresa de Lisboa i doctoranda

Ponències
Els valors de la societat andorrana
a càrrec de Joan Micó i Ibàñez, sociòleg i director del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans i Josepa Batalla i Salvadó, sociòloga i investigadora del CRES
Cultura i llengua, bases de la societat andorrana
a càrrec de Teresa Cabanas i Piera, presidenta del Centre de la Cultura Catalana (CCC) i secretària d’Àgora Cultural 2007, i Arnau Colominas i Navarro, gerent del CCC
L’empresa familiar com a model de capital social
a càrrec de Cristina Viladomat i Cortabitarte, consellera del Consell d’Administració de SAETDE, directora de Grandvalira Social (Fons Social de NEVASA) i presidenta de l’Empresa Familiar d’Andorra
Els mitjans de comunicació, l’evolució dels lectors i la llibertat d’expressió
a càrrec d’Albert Roig i Loscertales, mestre dedicat al periodisme i director del diari BonDia
Patrimoni i matrimoni, ahir i avui
a càrrec de Susanna Arias i Martínez, llicenciada en dret i oficial de notaria, i Joan Carles Rodríguez i Miñana, llicenciat en dret i notari
La dona com a puntal de capital social
a càrrec de Pilar Triquell i Seró, artista plàstica i presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA)
Capital social i sostenibilitat
a càrrec de Joan Albert Farré i Santuré, advocat i conseller general pel Partit Liberal Andorrà (PLA), president de la Comissió d’Interior del Consell General
El lleure a Andorra com a formació en els valors humans
a càrrec de mossèn Ramon Rossell i Serra, rector de la parròquia de Canillo i responsable de la casa de colònies AINA
Reptes de futur en matèria de voluntariat
a càrrec de Víctor Filloy i Franco, secretari d’Estat d’Esports, Joventut i Voluntariat
Debat
Cloenda

5

Turisme, identitat i economia


Amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Generalitat de Catalunya)

dia 18

El món global presenta importants reptes per a les economies locals i regionals, però també pot constituir una amenaça per als aspectes socials i culturals. Tanmateix, aquest nou escenari mundial ha comportat un canvi de paradigma envers l’activitat turística. La diferenciació, la singularitat i la identitat de les destinacions són, avui més que mai, la clau de volta per a la competitivitat de les destinacions. A la vegada, el turisme esdevé una oportunitat per a fer front a l’estandardització sociocultural, com a element de visualització, preservació i fins i tot reafirmació de la identitat pròpia. El seminari, doncs, aborda quins són els plantejaments a tenir en compte pels diferents agents (administracions públiques, sector privat, agents socials, ciutadania) per tal d’articular un model turístic competitiu, basat en la identitat, tot implicant de manera transversal d’altres sectors i activitats econòmiques i socials, com ara l’agricultura, l’artesania, les indústries culturals, entre altres. Així mateix, i amb una visió eminentment pràctica, es repassaran algunes de les principals experiències reeixides arreu d’Europa, amb un espai especialment dedicat als Països Catalans.

9:00 - 9:15
Benvinguda i presentació
a càrrec de Joan Carles Vilalta (director general de turisme, Generalitat de Catalunya)

9:15 - 10:00
Ponència
Turisme i identitat: un binomi per a la dinamització econòmica i social dels territoris
a càrrec de Marién André (coordinadora de l’Observatori de Turisme, Generalitat de Catalunya, i professora d’economia aplicada, Universitat de Barcelona)

10:00 - 11:30
Taula rodona
El valor turístic de la identitat
amb Joaquim Puig (alcalde de Morella, els Ports), Jaume Marimon (president de PIMEC Turisme), Jaume Font (subdirector de programació turística, Generalitat de Catalunya i professor de geografia, Universitat de Barcelona), Oriol Junqueras (professor d’història, Universitat Autònoma de Barcelona), Vicent Monfort (professor d’economia aplicada, Universitat Jaume I) i Joan Carles Vilalta (director general de turisme, Generalitat de Catalunya), com a moderador

11:30 - 12:00
Debat amb l’auditori

15:00 - 16:30
Exposició de bones pràctiques
amb Jaume Font (subdirector de programació turística, Generalitat de Catalunya, i professor de geografia, Universitat de Barcelona), Jordi Tresserras (professor d’història, Universitat de Barcelona) i Marién André (coordinadora de l’Observatori de Turisme, Generalitat de Catalunya, i professora d’economia aplicada, Universitat de Barcelona), com a moderadora

16:30 - 17:00
Debat amb l’auditori

17:00
Taula rodona
El turisme com a motor de l’economia de la identitat. La identitat com a factor de competitivitat turística
amb Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa, Generalitat de Catalunya), Carles Sechi (director de l’Obra Cultural de l’Alguer), Joan Carles Vilalta (director general de turisme, Generalitat de Catalunya), Cristià Bataillou (Universitat de Perpinyà-Via Domícia), Oriol Junqueras (Universitat Autònoma de Barcelona), Jaume Leon (director comercial del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i empresari turístic) i Manel Miró (soci consultor Stoa-Patrimoni, Turime i Museografia)
5

IV Trofeu de Petanca dels Països Catalans


Ho organitza: Club de Petanca de Prada
dies 18 i 19 d’agost

5

Jornada sobre la diversitat lingüística i cultural


«Mundialització: entre la uniformització i el respecte a la diversitat cultural i lingüística»
dia 20 d’agost
Ho organitza: Linguapax / UNESCOCAT

Introducció
a càrrec de Mònica Sabata, directora de Linguapax / UNESCOCAT

Introducció general
a càrrec de Cèsar Montoliu (de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona)

La Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals
a càrrec d'Agustí Colomines, director d'UNESCOCAT

UNESCOCAT ha fet el seguiment de l'aprovació de la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals del l'any 2005 i la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de l'any 2003 i publica, en català, els documents normatius de la UNESCO. La intervenció anirà sobre la importància de la Convenció i les principals línies d'actuació de la institució en relació a aquests temes.

El multilingüisme a Mèxic: un exemple de gestió de la diversitat cultural i lingüística
a càrrec de José Antonio Flores Farfán, professor-investigador del CIESAS (Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social), expert en processos de revitalització lingüística.

5

II Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al Segle XXI


«Concordat: de quina manera ens afecta el capteniment de l’Església oficial?»
dia 21 d’agost
Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
Hi col·labora: Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya)

La participació de l’Associació Cristianisme al Segle XXI a la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany es centrarà en dos de les qüestions concretes que hem estat tractant aquest curs 2006-2007.

L’any 2006 s’encarregà un estudi sobre els efectes de les lleis concordatàries que prevalen pel damunt de lleis estatals de manera que modifiquen, per exemple, la llibertat de legislar sobre matèries com és ara l’ensenyament. Aquest estudi es féu amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i es troba en la fase de donar-lo a conèixer al major nombre possible de col·lectius. Saber els límits d’aquesta llei, ens permetrà crear un estat d’opinió que faci reconsiderar aquest tractat i es vegi la necessitat de renegociar-lo entre els estats vaticà i espanyol, atès que creiem que, ara per ara, constreny drets inalienables. Es tracta de situar els anomenats acords concordataris Santa Seu-Estat espanyol en el marc del creixent pluralisme religiós—fruit, entre d’altres, del fenomen de la immigració—assenyalant la posició privilegiada que atorga a l’Església catòlica, que trenca el principi d’igualtat, cosa que genera una situació de discriminació greu per a les altres confessions religioses.

Matí

Presentació de Cristianisme al Segle XXI, a càrrec de Josep M. Gasch i Riudor

Ponència: Estudi sobre la normativa que regula les relacions Santa Seu - Estat espanyol i les seves repercussions, a càrrec de Santiago J. Castellà , vicerector de relacions externes de la Universitat Rovira i Virgili
Moderador: Jaume Busquets

Tarda

Ponències sobre Anàlisi de la informació que transmet la jerarquia de l’Església (eclesial, econòmica, política ...) , a càrrec de Josep M. Carbonell i Santiago Ramentol (Universitat Autònoma de Barcelona)
Moderadora: Sefa Amell

Al marge del programa oficial ens interessa donar a conèixer és la demanda que hem presentat davant instàncies judicials vaticanes contra la Conferència Episcopal Espanyola. El motiu és la persistent actuació de l’emissora que la CEE manté oberta i que crea divisió, per no dir odis, entre les persones oients, cosa que ens sembla del tot inadmissible venint d’on ve l’origen d’aquesta emissora. A més, ens interessa conèixer quins són els motius que es troben al darrere de la tossuderia dels bisbes en el manteniment d’aquest ‘servei’ i si de fet és un braç d’una determinada tendència política que actua a redós de la CEE.

5

Jornada d’Accio Solidària



«La cooperació al desenvolupament: necessitat i oportunitat per als Països Catalans»
dia 22, de 10 a 12 del migdia
Ho organitza: IGMAN Acció Solidària

amb Carles Campuzano (CiU), Joan Herrera (IC), Anna Simó (ERC), Maria Lluïsa Ferré (PSC), Anna Gabriel (CUP) i Francesc de Dalmases (president d’IGMAN-Acció Solidària), com a moderador

La cooperació al desenvolupament, i massa sovint tot allò que té a veure amb la tasca de coneixement i reconeixement internacional de la realitat nacional catalana, ha estat una preocupació menor per a les forces polítiques catalanes. IGMAN-Acció Solidària organitza aquesta taula rodona en tant que única ONG catalana que situa el dret a l’autodeterminació com a principi d’actuació per a la feina de cooperació al desenvolupament i sensibilització que realitza dins i fora de les nostres fronteres.
Entenen que, com a societat del Nord, hem de situar les polítiques de cooperació a la primera línia de les nostres prioritats polítiques i creiem, també, en tant que nació sense estat, en una feina de cooperació horitzontal amb pobles i nacions d’arreu del món que, de manera recíproca, reconeguin i identifiquin la realitat nacional catalana.

5

IV Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a la UCE de Prada

«L’ensenyament del català a Catalunya Nord: models lingüístics i didàctica »
Ho organitzen: Delegació Territorial de l’IEC a Perpinyà, el Centre de Recerques d’Estudis Catalans (CREC de la Universitat de Perpinyà) i l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC)
dia 23 d’agost, de 9 a 12 del migdia i a les 2 de la tarda

Hi participaran ensenyants i professionals de tots els àmbits que actualment actuen a Catalunya Nord. L’objectiu és compartir experiències, mètodes i fer un primer balanç de necessitats o de mancances. Es tracta també d’instaurar un debat i d’oferir el conjunt de les aportacions a l’Institut d’Estudis Catalans.

5

XXII Jornades sobre Cooperativisme


“El cooperativisme i la societat de consum”
dies 23, 24 i 25 d’agost
Ho organitza: Fundació Roca i Galès

La nostra societat dóna molta importància al fet de consumir. Consumim molt. Massa. No donem importància a malmetre la natura, a malbaratar l’energia o l’aigua. I permetem que la publicitat de les grans empreses ens fabriqui necessitats falses. El pes d’aquestes tendències sobre tots nosaltres, les exigències de la competència al mercat, fa que les cooperatives acceptem—no sabem ben bé fins a quin punt—aquesta situació, i ens hi adaptem. Estudiarem aquest problema i les formes amb què el cooperativisme intenta—o hauria d’intentar—mantenir la seva personalitat, la seva ideologia, dintre d’aquest món.

dia 23
Característiques de la societat de consum
9h. Repartiment de la documentació.
9:30h Benvinguda i presentació de la temàtica general de les Jornades.
10h Ponència: Les característiques de la societat del consum a casa nostra, per Jordi Maluquer, vicepresident de RAC SCCL.
11h Ponència: La crisi energètica i les alternatives de la societat, per Júlia Mérida de Barnamil.
16h Col·loqui sobre les ponències del matí.

dia 24
Realitat de l’actitud actual del món cooperatiu davant la societat del consum
9:30h Ponència: La cooperativa Sostre Cívic i la seva oferta d’habitatge, per Raül Robert de Sostre Cívic, SCCL
11h Ponència: La cooperativa l’Olivera i la seva actitud davant el mercat, per Jordi Segarra, comercial de l’Olivera, SCCL
16h Col·loqui sobre les ponències del matí.

dia 25
L’actitud del cooperativisme amb vistes del futur
9:30h Ponència: Al si de la societat de consum, què hauriem de fer les cooperatives, i què hem començat a fer?, per Xavier Palos, gerent de SMS-Trèvol, SCCL.
11h Cloenda de les Jornades a càrrec de Joan Josep Gonzàlez, President de la Fundació Roca i Galès.

5

IX Jornada «Cap un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats»


1. «L’Agrupació Europea de Cooperació Territorial, una nova eina per a la cooperació»
2. « L’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer»
Ho organitzen: Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà-Via Domitia) i Europe Direct Pyrénées Languedoc-Roussillon
Hi col·laboren: Consell General dels Pirineus Orientals, Casa de la Generalitat de Perpinyà, Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el Màster 2 professional de Relacions Transfrontereres (IFCT, Universitat de Perpinyà)
Ho coordinen: Joan Becat, Martina Camiade i Clara Sardà-Vergès
dia 24 , de 9 a 12 del migdia

L’AECT (Agrupació Europea de Cooperació Territorial) és una nova eina jurídica europea que permet a les autoritats territorials de diferents estats de posar en plaça agrupacions de cooperació dotades de personalitat jurídica. Fou instituïda pel reglament (CE) núm. 1082/2006 del Parlament Europeu i del Consell, el 5 de juliol del 2006. A partir de l’1 d’agost del 2007 s’haurien de poder posar en plaça els primers AECT, els Estats membres han d’haver adoptat, abans d’aquesta data, mesures legislatives o administratives per a la transposició en dret intern d’aquesta eina de cooperació.

S’acaba de llançar l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. És un marc jurídic territorial comú. Permetrà de facilitar l’accés al món laboral, millorar els transports i la mobilitat, cooperar en l’endegament del territori i la protecció del medi ambient, dinamitzar el desenvolupament econòmic i afavorir els intercanvis culturals i lingüístics.

9:00
Recepció

9:30
Presentació
per Clara Sardà-Vergès

9:45-10:30
Una nova eina al servei de la cooperació territorial
per Gianluca Spinaci (director d’estudis Comitè de les Regions, Brussel·les)

10:30
Xerrada

11:00-12:00
L’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer
per Joan-Francesc Castex Ey (tècnic d’afers transfronterers i europeus, Casa de la Generalitat de Perpinyà i el Pol Europeu del Consell General dels Pirineus Orientals)
5

XXII Jornades d’Agricultura a Prada


«Agricultura i medi ambient amics?»
dia 25 d’agost
Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris

Pensem que la majoria de les persones de Catalunya siguin del món rural com del món urbà defensem que cal respectar el medi natural que tenim en el nostre entorn. Cada vegada més aquest entorn és fràgil, aquesta sensibilitat per part de la ICEA ens ha motivat en altres jornades a Prada que hem tocat temes que afecten a problemes originats des de l’agricultura al nostre medi. Però també a vegades cal dir que l’administrat i més directament el pagès no acaba d’entendre prou bé les polítiques que des de Brussel·les o des de casa nostra es posen en marxa per a protegir el nostre entorn, flora i fauna, com és el cas de Xarxa Natura 2000.

En aquesta jornada i d’una manera serena com en les vegades anteriors els diferents ponents escollits parlaran especialment de la Xarxa Natura 2000 de l’impacte en algunes zones i en ser un programa europeu, la comparació inevitable del que passa a l’una i l’altra banda dels Pirineus.

I si tot plegat ha de quedar així o encara s’hi pot fer res. La salvaguarda de les espècies d’animals i plantes ha d’ésser compatible amb el desenvolupament de les activitats pageses a les diferents zones del país. Trobar l’equilibri i el diàleg ha d’ésser l’objectiu.

Us convidem precisament que hi participeu.

9:30 - 10:00
Obertura de la jornada
a càrrec de Joaquim Llena, conseller del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya

10:00 - 10:15
Introducció a la jornada
a càrrec de Josep M. Puiggròs i Jové, coordinador de la jornada

10:15 - 11:00
Xarxa Natura 2000
a càrrec de Jordi Parpal, tècnic del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya

11:00 - 11:45
Xarxa Natura 2000, quin és el seu futur?
a càrrec de Josep Puigpelat, responsable de les relacions institucionals i de medi ambient de la Unió de Pagesos

11:45 - 12:30
Natura 2000 i el bosc, problema o oportunitat
a càrrec de Joan Rovira, secretari del Consorci Forestal de Catalunya

12:30 - 15:00
Pausa (dinar)

15:00 - 15:45
Els municipis i la Xarxa Natura 2000
a càrrec de Gerard Rabat, batlle de Pi (Conflent)

15:45 - 16:30
Ponent de la Catalunya Nord a determinar

16:30 - 17:15
Xarxa Natura 2000, la zona del Canal Segarra Garrigues
a càrrec d’Alexandre Domingo, responsable nacional de cereals de la Unió de Pagesos

17:15 - 18:15
Taula rodona
amb tots els assistents

18:15
Cloenda
a càrrec de Joan Ràfols i Casamada, president de la ICEA

5

Tallers


Tallers tècnics


Televisió
per Joan Víctor de Barberà (URL)
(amb el suport de Televisió de Catalunya)
cada dia, de 10 a 11 del matí

Els directes, el dúplex, l’entrevista, l’stand up o la crònica són diferents tipus d’intervenció del periodista davant la càmera quan ha d’explicar alguna cosa. Si ho fa bé, diem que el presentador connecta i comunica; si no es fa correctament, pot provocar un efecte de rebuig i l’espectador desconnecta del que li direm a continuació. Fer-ho bé no és fàcil, però tampoc impossible. Hi ha una sèrie de tècniques i exercicis que permeten superar l’anomenat ‘trak’. Superar els nervis i conèixer aquestes tècniques, és el pretenem mostrar en aquest curs amb una mica de teoria i un molt de pràctica. El curs està pensat en general per a aquelles persones que, de manera professional o amateur, s’hagin d’explicar davant la càmera o en públic i en particular als estudiants o llicenciats en periodisme que vulguin treballar a la televisió.


Taller de ciència quotidiana per totes aquelles persones que cada dia fan ciència sense saber-ho
per Ernest Fortuny i Coll
del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Amb la realització d’algunes pràctiques senzilles basades en successos reals, alguns jocs, o la descripció d’alguns fenòmens, els participants intenten explicar els fets observats i, en un procés col·lectiu, realitzen experiments per extreure conclusions que els permetin millorar les interpretacions inicials de la realitat analitzada.
És un taller pràctic que pretén, però, una certa reflexió sobre els experiments que quotidianament i moltes vegades sense saber-ho portam a terme a la vida real. Tot i integrar alguns aspectes lúdics, no és un taller de jocs ja que la seva pretensió és ambiciosa: en l’Any de la Ciència el taller vol fer aflorar el científic que tots portam a dintre i del qual no sempre som conscients.


Alimentació sota control. Dietes, alimentació sana i codis religiosos
per Jaume Fàbrega (UAB)
del 17 al 19, de 3 a 5 de la tarda

L’obsessió per una alimentació sana, que pot arribar a la malaltia anomenada ortorèxia, és una de les preocupacions de la nostra societat. La moda i la pressió de les empreses alimentàries contribueixen a ‘medicalitzar la cuina’, tot convertint-la en ‘dieta’—es digui mediterrània, ecològica etc.—. Aquestes preocupacions, això no obstant, han existit sempre i ara, més que mai, ens afecten de ple, ja que algunes religions cada cop més instal·lades aquí plantegen els seus propis codis alimentaris i originen cuines diferenciades (vegetarianisme, porcofòbia, vinofòbia, dejunis dilatats).
1. Religió i prohibició. Normes alimentàries de les principals religions. Judaisme: les normes kosher. Cristianisme: dejunis i festes. Islam: tabús, dejuni i vinofòbia. El vegetarianisme: budistes, hindús, sikhs. Sincretismes africans: santeria, vudú, macumba o la cuina dels déus. Carnivorisme nòrdic.
2. La norma dietètica, del món antic al renaixement. De Galè a Arnau de Vilanova; dels menjars freds i calents al règim de sanitat. Dieta i literatura: del Tirant lo Blanc al Quixot . La moda dels aliments gelats.
3. Xina, la cuina de les tres esses: salut, sexe i senectut. La cuina afrodisíaca, de Xina al Marroc, passant per la Catalunya medieval. El ‘kamasutra català’ del segle XIV i les cartes eròtiques de Joan II.
4. Dietes sota sospita. Fluctuacions i contradiccions del discurs dietètic. Mediterrània, la dieta idiota. Del doctor Atkinsons al doctor Montignac passant pel ‘règim de la Senyoreta Pepis ’: gurús, miracles, credibilitat i cultura de masses. La medicalització de la cuina: els perills de l’ortorèxia. Del menjar-escombraria internacional (‘macdonalització’) a la cuina d’autor. Cuines locals i resistència identitària. Els perills de menjar: aliments contaminats, vaques boges, ovelles blaves, pollastre engripats, peix contaminat, transgènics. Què hem de fer?


Introducció a l’ornitologia
per Guillem Chacon (Estació Biològica de l’Aiguabarreig)
del 17 al 19, de 3 a 5 de la tarda

Curs teòric i pràctic d’introducció a l’observació i la identificació d’ocells a la natura. Farem que els assistents es familiaritzin amb el material òptic necessari, les guies d’identificació i donarem consells per a l’observació dels ocells.


Fotografia de la Natura
per Albert Masó
del 17 al 19, de 3 a 5 de la tarda

La tècnica d’obtenir imatges del món natural és una branca de la fotografia que té múltiples aplicacions en zoologia, botànica, ecologia, geologia, biogeografia… El curs proporciona els coneixements necessaris per a realitzar fotografies de qualitat de l’entorn natural. Després dels conceptes bàsics necessaris per a una comprensió del curs, s’entra en les tècniques de macro, paisatge i caça fotogràfica. S’expliquen els procediments i els trucs més importants, s’ensenya com funcionen en la pràctica els elements i els accessoris i, finalment, es projecten diapositives per a observar els resultats del que s’ha dit. Es mostren els objectius i els accessoris idonis en cada situació. Es lliuraran dossiers amb informació complementària per als alumnes i es farà un seguiment personalitzat per a cada alumne i el seu equip.


Socorrisme
per Francina Monné
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda


Observació i classificació dels cargols marins dels Països Catalans
per Jordi Prat (biòleg i coordinador de la Secció de Ciències Naturals del Museu de la Marina de Vilassar)
dia 18, de 3 a 5 de la tarda
5

Tallers d’animació


Dansa
per Ramon Cardona
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Indicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s’ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit.


Cançons populars
per Ramon Gual i Batlle
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

La nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d’un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d’altres antigues i sempre vives.


Glosat menorquí
per Miquel Ametller
del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Aquest gran glosador menorquí explicarà com entén el glosat i quines tècniques fa servir per a sortir sempre airós de qualsevol contesa.


Muntanyisme
per Antoni Glory, Jordi Taurinyà i Pau Vinyes
del 17 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Recorreu a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d’un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la tradicional i fabulosa pujada de nit al cim del Canigó. Cal portar l’equipament usual de l’excursionista: motxilla, calçat idoni etc.


Sardanes
per Teresa Vinyes
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

El taller té el propòsit d’iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per remarcar-ne la riquesa artística i cultural.


Esports
per Francesc Prujà
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Condició física general: quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s’adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments.


Petanca
pel Club de Petanca de Prada
dies 18 i 19, de 3 a 5 de la tarda

5

Tallers d’art


El gravat calcogràfic: l’aiguafort
per Gemma Rufach
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

La paraula ‘gravat’ fa referència a una part del procediment per a obtenir una estampa. L’estampa és el resultat d’aplicar tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada. L’aiguafort és una tècnica calcogràfica indirecta en què un mordent (l’àcid) atacarà i incidirà en el metall. Per damunt d’una planxa de zinc escampem un vernís protector i amb una punta s’hi dibuixen les formes de la imatge, i alhora la planxa queda al descobert. Tot seguit se submergeix en un bany d’àcid que corroeix els traços descoberts, deixant-los enfonsats per després poder acollir la tinta a l’hora d’estampar.


Nines de porcellana
a càrrec de Berta Torres
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Farem una nina de porcellana! Seguirem els mètodes artesanals i tradicionals (emmotllat, cocció inicial, polit, pintura i cocció final). És previst treballar amb diferents models. El nombre de participants previstos és de deu. En acabar el taller, els alumnes es quedaran les nines que hagin creat. (Les despeses de material aniran a càrrec de l’alumne.)

5

Altres tallers


Versos diversos: anversos i reversos (Taller de traducció)
per Nicolau Dols (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 19, de 3 a 5 de la tarda


Obrador de poemes atemporals i actuals
per Joaquim Auladell
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5 de la tarda

Tothom pot compondre poemes si sap parlar i escoltar poemes.
1. Nocions de rima, ritme i al·literació a partir d’Estellés. Tankes, limericks, cobles i rodolins. Sonets i rap.
2. Pràctiques de traducció amb L’adormit de la vall, Estampa colonial i Puff, el drac màgic .
3. Exercicis d’ètica i estètica amb Maragall, Ferrater i Sisa com a referents.
4. El poema narratiu, a partir d’El bandoler de Llach, L’ossar de les moreres i un relat de Scerbanencu.
5. Estudi i aprofitament d’un poeta acabat de sortir de l’ou fa cent anys, Jaume de Mur (amb l’ajut de Joan Alegret)
Presentació dels Jocs Florals Actuals.
5

Actes


divendres, 17 d’agost

12 del migdia
Inauguració
amb Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya), Montserrat Casas (rectora de la Universitat de les Illes Balears), Jean Benkhelil (president de la Universitat de Perpinyà-Via Domícia), Joandomènec Ros (president de la Universitat Catalana d’Estiu), Joan F. Denis (batlle de Prada) i Antoni Miró (autor del cartell)


5 de la tarda
L’ús de la llengua en la docència universitària
amb Nicolau Dols (vicerector de projecció cultural de la Universitat de les Illes Balears), Joan Becat (director de l’Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà), entre altres


dissabte, 18 d’agost

12 del migdia
Ciències i humanitats: una mateixa cultura?
amb Ramon M. Nogués (professor de biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona) i Joandomènec Ros (catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona i secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans)


5 de la tarda
El turisme com a motor de l’economia de la identitat. La identitat com a factor de competitivitat turística
amb Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa, Generalitat de Catalunya), Carles Sechi (director de l’Obra Cultural de l’Alguer), Joan Carles Vilalta (director general de turisme, Generalitat de Catalunya), Cristià Bataillou (Universitat de Perpinyà-Via Domitia), Oriol Junqueras (Universitat Autònoma de Barcelona), Jaume Leon (director comercial del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i empresari turístic) i Manel Miró (soci consultor Stoa-Patrimoni, Turime i Museografia)


diumenge, 19 d’agost

12 del migdia
Almansa 1707: la destrucció d’un país
amb Joan F. Mira (Universitat Jaume I i IEC)


5 de la tarda
Cap on va la Universitat Catalana d’Estiu? Primera jornada de reflexió
amb Joandomènec Ros (president de la Universitat Catalana d’Estiu), Salvador Alegret (vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans), Joan Fuster i Sobrepere (director acadèmic del CUIMPB – Centre Ernest Lluch), Fina Salord (directora científica a l’Institut Menorquí d’Estudis)


dilluns, 20 d’agost

12 del migdia
Memòria de l’exili
amb Heribert Barrera (expresident del Parlament de Catalunya), Víctor Torres i Teresa Rovira (filla d'Antoni Rovira i Virgili)

L’any 1948 moria Pompeu Fabra a Prada i, en el funeral presidit per Antoni Rovira i Virgili, portaven el taüt de l'ajuntament fins al cementiri Josep Fors, Francesc Arnau, Julià Gual, Joan Alavedra, Martí Bruguera i Florenci Guix (primer torn) i s'hi incorporaven al llarg del trajecte Víctor Torres i Heribert Barrera, entre altres. Només aquests dos darrers són vius.


a la tarda
Excursions a Mosset, Cuixà, Vilafranca i el Coll de Milleres


dimarts, 21 d’agost

12 del migdia
“Més lluny, hem d’anar més lluny”: un poble i un horitzó
amb Agustí Colomines (director del Centre UNESCO de Catalunya i professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona), Mònica Sabata (portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir) i Joan Carretero (exconseller de la Generalitat de Catalunya)


5 de la tarda
Els Tractats de Roma, naixement de la Unió Europea i l’evolució del paper de les regions
Enguany s’ha conmemorat el 50è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma. Des que va néixer, el projecte europeu ha canviat molt. De l’intergovernamentalisme inicial hem passat a un creixent paper de les regions en la construcció europea i, des de fa una dècada, la UE disposa d’una assemblea representativa de les regions: el Comitè de les Regions. Mentre que per a uns aquestes estan sobradament representades amb el citat organisme comunitari, d’altres consideren que és del tot insuficient. Atès que Catalunya és una de les regions més importants d’Europa, la taula rodona que proposem en aquesta edició de la Universitat Catalana d’Estiu, en coordinació amb el Consell Català del Moviment Europeu, discutirà sobre l’evolució del seu paper al procés d’integració europea així com quin hauria de ser el seu futur.

amb Joaquim Llimona (president del Consell Català del Moviment Europeu), Gregori Garzon (exjuriconsult del Parlament Europeu i catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Autònoma de Barcelona), Arcadi Oliveres (catedràtic de ciències econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau), Margarita Rivière (periodista i escriptora) i Xavier Ferrer (president de l’Associació de Diplomats dels Cursos sobre la Unió Europea a Catalunya), com a moderador.


dimecres, 22 d’agost

12 del migdia
Cultura, mitjans de comunicació i país
amb Albert Sàez (secretari de mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya) i Miquel Calçada (fundador del Grup Flaix)


5 de la tarda
Pompeu Fabra, home de ciència
per Oriol Casassas (membre de l’Institut d’Estudis Catalans)


dijous, 23 d’agost

12 del migdia
Les claus de les reformes dels estatuts català, valencià i balear
Els darrers dotze mesos s’han reformat els estatuts d’autonomia del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Quin és el contingut i abast de cadascuna de les reformes. Cap on han anat aquestes reformes. Quina influència ha exercit l’Estatut català sobre els altres dos. Com queda la regulació de la llengua catalana i les relacions amb les altres comunitats en els tres estatuts. En definitiva, quines són les claus polítiques que expliquen les reformes i quin ha estat el resultat final.

amb Carles Viver i Pi-Sunyer (catedràtic de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Institut d’Estudis Autonòmics), Lluís Aguiló (professor de dret constitucional a la Universitat de València) i Bartomeu Colom (professor de dret constitucional a la Universitat de les Illes Balears)


5 de la tarda
Cloenda del bicentenari del naixement del general Cabrera: una reivindicació territorial
amb Josep Sànchez Cervelló (professor d’història contemporània a la Universitat Rovira i Virgili), Jordi Casassas (catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona), Pere Muñoz (historiador), Roc Salvadó (professor a la Universidad Nacional de Educación a Distancia), Robert Vallverdú (historiador) i Joaquim Montclús, moderador


divendres, 24 d’agost

12 del migdia
El futur de l’Euroregió
amb Francina Armengol (presidenta del Consell de Mallorca), Pasqual Maragall (expresident de la Generalitat de Catalunya), Jordi Gallardo (secretari d’estat de Patrimoni Cultural i Política Lingüística, Govern d’Andorra)


5 de la tarda
Parlem-ne, de novel·la
Sí: parlem-ne! Quina salut té la novel·la catalana contemporània? És homologable — millor, pitjor — a la que es fa en unes altres literatures? És exportable? Quina qualificació mereix? ‘Progressa adequadament’? ‘Necessita millorar’?

La cultura catalana serà la convidada d’honor en l’edició del 2007 de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, considerada la més important del món. Quina serà la targeta de presentació que hi tindrà la novel·la catalana actual? Quina n’hauria de ser?

Filòlegs, empresaris, periodistes, sociòlegs i polítics assagen sovint — sense que ningú no els ho demane — respostes per a preguntes com aquestes. Potser val la pena que, per una volta, siguen els mateixos novel·listes els qui en parlen, de novel·la...

amb Albert Sànchez Piñol (escriptor, autor de La pell freda), Pau Faner (escriptor, autor d’Un regne per a mi), Joan Daniel Bezsonoff (escriptor, autor de Les amnèsies de Déu), Isabel-Clara Simó (escriptora, autora de La salvatge) i Joan Borja (professor de filologia catalana a la Universitat d’Alacant)


dissabte, 25 d’agost

12 del migdia
Cloenda: “El centenari de l’Institut d’Estudis Catalans”
amb Salvador Giner (president de l’Institut d’Estudis Catalans), Antoni Riera (vicepresident de l’IEC) i Joandomènec Ros (president de la Universitat Catalana d’Estiu)
5

Espectacles


Randellaires
Cançons i músiques del Ripollès
Plaça de la Vila
dia 16, a les 9 de la nit

Companyia Elèctrica Dharma
Rock amb tenora
Plaça de la Vila
dia 17, a les 9 de la nit

Cobla Casanoves
Ballada de sardanes
Plaça de la Vila
dia 20, a les 9 de la nit

Franca Masu
Cançó
Plaça de la Vila
dia 21, a les 9 de la nit

Biel Majoral
Cançó
Liceu
dia 18, a les 8 del vespre

La Vella Dixieland
Ball
Plaça de la Vila
dia 22, a les 9 de la nit

Pep Sala
Pop
Plaça de la Vila
dia 18, a les 9 de la nit

Maria del Mar Bonet
Cançó
Església de Sant Pere
dia 23, a les 9 de la nit

Santi Miret
Música antiga amb còpies d’instruments històrics. Obres de Lluís del Milà i Francesc Guerau
Església de Catllà
dia 18, a les 9 del vespre

Obrint Pas
Rock
Plaça de la Vila
dia 19, a les 9 de la nit

Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans
Salvador Brotons,
direcció
Obres de Matilde Salvador, Jaume Pahissa, Joaquim Serra i Modest P. Musorgskij
Abadia de Sant Miquel de Cuixà
dia 24, a les 9 de la nit


Actuacions per diversos pobles del Conflent dels grups Crescendo, Els Mariners del Canigó i Blues de Picolat.

5

Cinema

La vida abismal
de Ventura Pons
dia 17, a les 11 de la nit

Basada en la novel·la de Ferran Torrent, l’últim film de Ventura Pons compta amb la presència d’un dels nostres actors més en forma: Òscar Jaenada. 1972. Ferran és un jove de vint-i-un anys sense perspectives a la vida que malviu amb treballs esporàdics. Està obligat a viure amb els seus pares, però per tenir un espai propi s’instal·la a l’antic galliner de la casa. Tot canvia quan coneix al Chino, un jugador de cartes que li ensenya com sobreviure fugaçment a l’abisme.

Llach: la revolta permanent
de Lluís Danés
dia 18, a les 11 de la nit

El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d’una assamblea de treballadors, l’actuació policial causà cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach compongué la que seria una de les cançons més emblemàtiques d’aquells anys: Campanades a morts. Ara, trenta anys més tard, Lluís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. Un viatge en l’espai i en el temps conduït per la música i les paraules del mateix Llach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d’aquells fets. Aquesta és la història de una cançó, el retrat de la persona que l’escrigué i la crònica dels fets que la provocaren. Un clam i una exigència de revolta permanent contra l’oblit.

Sitges Nagasaki
d’Ignasi P. Ferré
dia 19, a les 11 de la nit

Izumi és una estudiant japonesa que accepta l’oferta de la seva amiga Magda, que ha conegut per Internet, i decideix anar-la a visitar fins a Sitges. Aquest viatge suposarà una gran oportunitat per fer turisme, practicar l’idioma i, a més, complir la promesa que féu al seu pare abans de morir.

Salvador
de Manuel Huerga
dia 20, a les 11 de la nit

A principis dels anys setanta, el MIL, un grup d’esquerres format per un grapat de militants espanyols i francesos molt joves, porta de cap la policia en cometre diversos atracaments a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir diners per donar suport als sectors més combatius del moviment obrer. En un primer moment, l’èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona als joves del MIL una sensació d’invulnerabilitat que acaba bruscament el setembre del 1973, quan efectius de la Brigada Político Social paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia. Salvador Puig i Antich resulta greument ferit i, després de passar per l’hospital, ingressa a la presó Model de Barcelona, a l’espera d’un consell de guerra. A partir d’aquest moment, tant les germanes com els seus advocats inicien, davant la indiferència general, una cursa contrarellotge per salvar la vida al jove activista. Però el 20 de desembre del 1973, es produeix l’atemptat d’ETA contra el president del Govern Franquista, l’almirall Carrero Blanco , i Salvador Puig i Antich esdevindrà el cap de turc que un sector del Règim Franquista reclama. El Consell de Guerra contra Puig i Antich és una farsa i el jove Salvador és condemnat a mort. Malgrat tots els intents por salvar-lo, fins i tot una improbable i rocambolesca fuga, resultaran inútils i el 2 de març del 1974, Puig i Antich és executat pel garrot vil. La seva mort tràgica i cruel deixa una gran empremta, durant anys, a tota una generació que encara es demana si podia haver fet quelcom per evitar una execució tan terrible com inútil.

Els límits de la Costa Brava
documental d’Antoni Martí i Gich
El creixement urbanístic desmesurat que ha patit la Costa Brava, amb tota una retrospectiva i revisió actual.
Les filles del vent
documental d’Antoni Martí i Gich
L’ocupació de les dunes de Pals per Radio Liberty: després del seu enderrocament, com es regenerarà (o no) el que havia estat abans.
amb la presentació de Martí Boada (UAB) i Antoni Martí i Gich
dia 21, a les 11 de la nit

Presentació del Festival Memorimage 2007, films d’avui amb imatges d’ahir: Ravensbrück, l’infern de les dones, documental
de Montse Armengou i Ricard Belis
amb la presentació d’Anton Giménez i Riba, director del Festival Memorimage
dia 22, a les 11 de la nit

Fons de la Filmoteca de Catalunya: 75 anys de cinema amateur
amb la presentació de M. Encarnació Soler, coordinadora de l’àrea de cinema de la UCE
dia 23, a les 11 de la nit
5

Fòrum obert


Presentació del llibre La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del català
a càrrec de l’autor, Jordi Solé i Camardons
dia 17, a les 6 de la tarda

El Conflent subterrani: les Coves de Fullà-Canaletes
a càrrec d’Alfons Ruiz i Joan Borràs, del Col·lectiu Conflent
dia 18, a 2/4 de 6 de la tarda

Es presentaran els treballs realitzats durant set anys (exploració, topografia, infografia i fotografia) a la cavitat més gran dels Països Catalans (26,5 km). Es visualitzarà un audiovisual. A més, l’especialista en quiròpters Jordi Serra farà una dissertació sobre les migracions dels ratpenats de Catalunya a la Catalunya Nord. Això es complementarà amb una exposició fotogràfica de gran format.

Presentació del Partit Republicà Català
a càrrec de Jordi Sánchez
dia 18, a les 6 de la tarda

El Partit Republicà Català fou creat a Barcelona l’any 1917 i tingué, entre altres, dirigents com Lluís Companys, que el presidí, o August Pi i Sunyer. El partit es refunda formalment el juliol del 2006. El Partit Republicà Català té com a objectiu principal i prioritari convocar un referèndum per l’autodeterminació abans del 2014 per tal d’aconseguir la proclamació de la República Catalana, un nou estat sobirà dins la Unió Europea.

Presentació de la revista Llengua Nacional
a càrrec de Ramon Segalés i altres socis
dia 19, a les 4 de la tarda

La revista Llengua Nacional treballa per afermar la llengua catalana en tots els camps i ajudar al seu estudi i bon ús. Pretén també desvetllar en la nostra gent la consciència d’una realitat nacional catalana. La principal característica de Llengua Nacional –lliure de tota pressió política i institucional — és la de mantenir-se com a referent genuí de la norma establerta per Pompeu Fabra, duent a terme el compromís d’explicar i defensar els valors de la nostra llengua, impulsant-ne també el bon coneixement, el domini i l’ús.

Presentació del Correllengua
a càrrec de David Vila portaveu de la Cordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
dia 19, a les 6 de la tarda

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) presentarà en el marc de l’UCE l’onzena edició del Correllengua, la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país. Els objectius del Correllengua, que enguany passarà per més de quatre-cents municipis, són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment de la fidelitat lingüística. L’altra fita és fer del català la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora, perquè sigui una eina d’integració i de cohesió social.

Demostració de bitlles catalanes
a càrrec de Jordi Bancells, membre de la Federació Catalana de Bitlles
Ho organitza: Associació Amics i Amigues de la Universitat de Prada
dia 19, a les 6 de la tarda

El joc de bitlles, profundament arrelat a Catalunya en el passat i avui en fase de recuperació. Segons els documents escrits antigament, fou el 1936 la seva primera pràctica a Catalunya i més concretament a Torroja de Priorat i seguidament a Igualada.

Presentació del Projecte Heptàgon
a càrrec d’Enric Cirici, Èric Jover i Joan Maluquer
dia 20, a les 4 de la tarda

En aquesta reunió es parlarà de l’arrencada de tres iniciatives—Llibres en Xarxa, Cinema en Xarxa i Conferències en Xarxa—adreçades a entitats i persones, tant de dins els set territoris com de l’exterior.

Homenatge a Pere Ribot (1908 - 1997), sacerdot, patriota i poeta, als deu anys de la seva mort
a càrrec del Museu de la Marina de Vilassar
dia 21, a les 3 de la tarda

Pere Ribot i Sunyer nasqué a Vilassar de Mar l’any 1908 i enguany se celebren els deu anys de la seva mort, el 1997. Sacerdot, patriota i poeta, influenciat inicialment per la poesia religiosa de Claudel, escrigué en el decurs de més de mig segle un seguit d’obres que comencen amb Laetare (1935) i inclouen títols com La pedra en la veu, El crit del desert, Intimitat, diversos poemes sobre el Montseny (alguns musicats per compositors com Blancafort, Toldrà o Mompou). Moltes de les seves obres foren il·lustrades per les xilografies d’Antoni Gelabert. Pere Ribot optà per viure retirat a Riells del Montseny i hi convertí el que ell en deia l’Abadia de Sant Martí en recer de patriotes, joventut catalanista, gent senzilla, artistes, polítics i intel·lectuals units per l’amor i la defensa de la terra i la llengua.
L’homenatge que se li vol retre enguany, als deu anys de la seva mort, és per damunt de tot pel que Pere Ribot representa com a poeta i per la seva actitud i la de tots aquells que es comprometien per Catalunya, per una llengua i per una terra, al recer de Sant Martí, a Riells del Montseny.

Plataforma Desfederem-nos
Presentació a càrrec de Lluís Rovira
dia 21, a les 4 de la tarda

La plataforma www.desfederem-nos.info aplega complicitats dins de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per tal de proposar la dissolució de CiU al proper congrés. Compta amb un suport ampli arreu de Catalunya, especialment de militants de base, simpatitzants i també consellers nacionals.

Homenatge al senyor Pellicer
Ho organitza: Associació Amics i Amigues de la Universitat de Prada
dia 21, a 2/4 de 6 de la tarda

El senyor Pellicer, persona per tothom coneguda per la seva tenacitat i insistència a l’hora de defensar els nostres drets, la nostra llengua i els nostres orígens, fou qui cada any organitzà la visita a la tomba de Pompeu Fabra, de qui fou deixeble.
És en aquest lloc que ell tant estimà que volem fer lectura dels seus escrits i comentari de les anècdotes compartides i moments viscuts i retre-li homenatge pòstum.

Presentació de vins de Pesillà
a càrrec de Carles Badia (Vinyaters de Pesillà)
dia 21, a les 6 de la tarda

Presentació, degustació de la gamma de set vins etiquetats en català i distribuïts a Catalunya (blanc sec, rosat, negre, negre criat en boca, muscat sec, muscat dolç i Ribesaltes vell). En acabat, hi haurà una xerrada amb els assistents.

Recerca en Acció: una proposta innovadora de divulgació científica?
Presentació a càrrec d’Alícia Duro, Josep M. Gili, Lluís Rovira i David Segarra.
dia 22, a les 4 de la tarda

Recerca en Acció és un portal d’internet que té com a idea principal ‘retransmetre’ esdeveniments científics en el mateix moment que aquests tenen lloc. Fins ara han fet el seguiment d’una expedició antàrtica i de l’estudi de la reproducció del trencalòs als Pirineus. És un portal que vol apropar a la gent a la ciència, mostrant com és el dia a dia del treball dels científics.

El Capitán Trueno: de la il·lusió al mite
a càrrec de Víctor Mora, el creador, i Ignasi P. Ferré
Ho organitza: Associació Amics i Amigues de la Universitat de Prada
dia 22, a 2/4 de 6 de la tarda

Els viatges de Trueno són extraordinaris. Ja som unes quantes generacions les que amb autors com Víctor Mora i els seus personatges, hem après a vincular terres i pobles. El Capitán Trueno ens ensenyà qui eren els mongols, els víkings, els esquimals i les amàzones... Es projectarà el documental d’Ignasi P. Ferré.

Xerrada sobre la creació lliure i la filosofia de compartir coneixement en els programes informàtics
a càrrec del Col·lectiu Catux
dia 23, a les 4 i a les 6 de la tarda

El Col·lectiu Catux ens apropa a una col·lecció de tipus de llicències que permeten a l’autor del programa deixar que altres persones utilitzin i modifiquin la seva creació. Poden ser interessants per articulistes, professors, escriptors i d’altra gent que volen difondre al màxim el seu treball sense perdre’n la propietat.

El paper de les noves tecnologies en la internacionalització del país: el portal www.estatpropi.cat
a càrrec d’Alexis Vizcaino
dia 24, a les 4 de la tarda

La campanya “Sumem-nos al mapa per un estat propi” es fa amb un sondeig nacional mitjançant Google Earth i Google Maps. Cada vegada que algú s’hi adhereix, automàticament s’afegeix un punt en un mapa que es pot consultar a temps pràcticament real. I aquesta és la gran novetat que aportem amb la campanya. A partir d’ara es pot consultar de manera senzilla i ràpida la gent que en un referèndum per la Independència dels Països Catalans votaria favorablement, visqui a Perpinyà, Elx o Melbourne.

Presentació de Softcatalà i de la situació del català en les noves tecnologies
a càrrec de Jordi Mas
dia 24, a les 6 de la tarda

Softcatalà és una associació que treballa des de fa vuit anys, per la normalització del català a les noves tecnologies. En aquests vuit anys ha rebut nombrosos premis i mencions en reconeixement de la qualitat del treball que desenvolupa.

5

Exposicions


L’Institut d’Estudis Catalans, avui
de l’IEC

De ciutats
d’Antoni Miró
Repàs de tota l’obra dels darrers anys: l’obra gràfica més colpidora sobre la immigració, Manhattan, Iraq i Kosovë.

Cinquanta anys de la mort de Josep Puig i Cadafalch
de Jaume Lladó i Terra Nostra

L’exili a Catalunya Nord: Prats de Molló
de Terra Nostra

El Conflent subterrani: les Coves de Fullà-Canaletes
del Col·lectiu Conflent

5

Altres


A més a més, hi ha una programació específica amb conferències, exposicions i animacions en divuit municipis del Conflent: Rigardà, Estoer, Vilafranca, Molig, Taurinyà, Escaró, Nyer, Catllà, Finestret, Vallestàvia, Pi, Arboçols, Saorra, Rià, Campome, Vernet i Fillols. Hi actuaran els grups Crescendo, els Mariners del Canigó i Blues de Picolat.
5