PROGRAMA |
XXXIX UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
300 anys després d’Almansa
del 16 al 25 d’agost del 2007
Ciències de la natura |
Energia i canvi climàtic als Països Catalans L’any 2007 es pot qualificar com el del ‘canvi (climàtic) mediàtic’. La presentació a París del quart informe d’avaluació del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ha situat definitivament la qüestió sobre la taula. La responsabilització—en un 90% de probabilitat—de l’acció antròpica com a causa del fenomen ens convida enguany a debatre sobre un dels principals elements que és causa i possible solució o mitigació del problema: l’energia. De fet, en l’àmbit europeu s’han marcat nous reptes—20% d’energies renovables el 2020—que, malgrat suposar un avanç, també ha estat criticat, entre altres qüestions, per incloure-hi l’energia nuclear. Amb aquests antecedents tan interessants intentarem fer una radiografia energètica del conjunt dels Països Catalans i es valoraran els avantatges i els inconvenients d’algunes de les fonts energètiques que poden substituir els combustibles fòssils com a principal font al nostre país. També intentarem escatir com pot afectar els Països Catalans el canvi climàtic i com se n’estudien les evidències, els efectes i la possible mitigació. dia 21, de 9 a 12 del migdia El canvi climàtic. Com afecta o pot afectar als Països Catalans? Les observacions en alguns indrets de la regió ens forneixen prou proves que el canvi climàtic és quelcom ja iniciat, en marxa. L’escalfament és força clar. No ho són tant els canvis en el règim de pluges. Com s’estudia el canvi climàtic als Països Catalans? Resulta evident que un fenomen global amb implicacions locals com és el canvi climàtic té una complexitat tan elevada, que se n’ha d’abordar l’estudi des de diverses aproximacions i disciplines científiques. Una font de coneixement popular com la Vikipèdia en la seva versió catalana afirma “que per a l’estudi del canvi climàtic cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la ciència: meteorologia, física, química, astronomia i biologia”. És encara una definició molt reduccionista atès que el canvi climàtic és, sense dubte, un paradigma de fenomen socioambiental. En aquest sentit, disciplines com la sociologia, la geografia o la politologia també són imprescindibles per a comprendre l’abast de la qüestió, avaluar-ne les conseqüències i mitigar-ne els efectes. dia 22, de 9 a 12 del migdia Mallorca i les Illes, poden ser sostenibles energèticament? Amb la publicació del quart informe de l’IPCC sobre canvi climàtic es posen sobre la taula noves proves dels motius i les conseqüències del que ha esdevingut un dels principals problemes que han d’afrontar els instruments de planificació i gestió del desenvolupament humà: el canvi climàtic. L’energia nuclear: solució o parany? En el debat energètic i climàtic que cal fer convé quantificar i analitzar l’escenari global i afrontar la disjuntiva nuclear sense caure en miratges i sense repetir els errors del passat. Sovint es proposa una represa nuclear com a resposta a l’encariment del petroli i al canvi climàtic, passant-ne per alt les limitacions, qualitatives i quantitatives, i sense valorar-ne els riscs, els costos i els inconvenients en relació a altres opcions. dia 23, de 9 a 12 del migdia La biomassa i els biocombustibles: pros i contres Entenem per biomassa el conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial. La biomassa pot ser transformada en una àmplia varietat de productes, líquids, sòlids i gasosos. La seva transformació té dues aplicacions principals: combustible per a generar electricitat o calor, i com a matèria primera per a obtenir altres matèries químicament més simples com els biocombustibles Les energies renovables poden fer sostenible energèticament els Països Catalans? L’anàlisi convencional de l’energia conclou que els Països Catalans són pobres en fonts d’energia. Aquesta conclusió és fruit de la miopia amb què s’ha analitzat l’energia a la segona meitat del segle XX. Amb un xic d’obertura de mires podem entreveure que els Països Catalans, situats a la riba de la Mar Mediterrània, són força rics amb l’energia del Sol i amb algunes de les seves fonts d’energia derivades. Aprofitar aquestes fonts i fer-les les fonts predominants a casa nostra és el repte del segle XXI, si volem que els Països Catalans tinguin futur com a entitat col·lectiva i diferenciada. Energia i canvi climàtic dia 24, de 9 a 12 del migdia El model energètic i territorial del País Valencià El model energètic valencià està basat fonamentalment en combustibles fòssils i electricitat d’origen nuclear. D’una altra banda, a partir de nivells d’ús d’energia per persona relativament baixos, el ritme d’augment ha estat molt fort de la dècada dels noranta ençà. L’ús d’energia ha crescut molt més que la població i que el mateix producte econòmic. I també ho han fet les emissions de diòxid de carboni. Dit altrament: l’eficiència energètica ha anat disminuint. Hi ha una relació estreta entre la ineficiència energètica, els impactes de canvi climàtic a escala regional i el model econòmic extensiu, basat en la construcció i altres activitats materials i intensives. Radiografia energètica dels Països Catalans En aquesta ponència s’analitzarà el consum energètic actual als Països Catalans, parant especial atenció a la seva dependència envers els recursos fòssils i contextualitzant els aspectes locals dins de l’escenari energètic europeu i mundial. |
Ciències de la salut |
La bioètica i la seva trascendència en l’atenció sanitària Conceptes bàsics. Record històric. Fonaments filosòfics Fonaments filosòfics. Drets humans i drets dels pacients Confidencialitat i secret professional: preservació de la confidencialitat en el treball de l’equip assistencial Consentiment informat: exercici de l’autonomia. Fonament legal, consentiment implícit, situacions de discapacitat, presa de decisions en condicions de fragilitat Els polítics davant de la bioètica Ètica de la gestió. Racionament de les prestacions i criteris de priorització de les llistes d’espera Implicacions bioètiques de la recerca biològica, ecològica i medi amebiental. Biotecnologia Reproducció assistida. Manipulació de l’embrió La recerca biomèdica amb humans. L’assaig clínic Reptes bioètics en cures pal·liatives. Les situacions de terminalitat. Eutanàsia. Aferrissament terapèutic. Les voluntats anticipades Implicacions bioètiques en el camp de l’oncologia Desenvolupament de la bioètica a la sanitat pública catalana Salut mental i societat La Unió Europea ha declarat la salut mental com una prioritat (declaració de Hèlsinki, 2005). La visió europea parteix de la convicció que molts dels grans objectius estratègics de la Unió , prosperitat—solidaritat, justícia social i qualitat de vida dels ciutadans—no podran ser assumits sense una millora de la salut mental de les persones i la societat. La Declaració també assenyala que cal enfocar els greus problemes de salut mental des de les polítiques públiques, amb respecte pels drets humans i amb el rebuig de l’estigma i la discriminació. L’OMS defineix la salut mental com un estat de complet benestar (físic, mental i social) en què l’individu és capaç de desenvolupar plenament les seves capacitats, superar les tensions de la vida, treballar de manera productiva i profitosa i contribuir activament a la seva comunitat. La complexitat d’aquest concepte positiu de salut mental implica tenir en compte no únicament el nivell de salut o malaltia sinó també la capacitat funcional, la qualitat de vida i el benestar emocional. El benestar no és una qüestió únicament individual, comporta factors que depenen de la interacció social i l’entorn de vida més pròxim als individus, la comunitat i la societat en general. No es pot ignorar que l’estat de salut mental està íntimament relacionat amb l’estat de salut general, però també està directament relacionat amb el sistema assistencial, i pels factors demogràfics, socials i econòmics, en general. Necessitats de salut i resposta del sistema sanitari El sistema sanitari català i l’organització dels serveis. Cap on anem? Epidemiologia dels trastorns mentals. Cap o anem? Canvis socials, salut i estils de vida Malalts de salut: la medicalització de la vida quotidiana Mites i tabús: en podem parlar? La visibilitat social de la malaltia mental Patologia social i exclusió social Vulnerabilitat i societat... fins on podem arribar? Psiquiatria i drets humans. La participació dels afectats Participació i afectats. Anem cap a l’empowerment? És possible una democràcia participativa en la psiquiatria? Els infants i adolescents d’ara, els adults de demà. Claus per a una bona salut mental Drogues i societat: una convivència inevitable? El mal d’esquena, aquest costós peatge de l’evolució Amb l’aparició de la lordosi lumbar, secundària a l’estació bípeda definitiva, els espais intervertebrals estan sotmesos a fortes pressions, per a les quals genèticament no estaven preparats. Les vèrtebres del quadrúpede passaren en els humans d’una funció de moviment a una de sosteniment. La nova condició biomecànica ha exigit una sèrie d’adaptacions, que encara no han arribat a la plenitud i la perfecció. La sobrecàrrega funcional i la fragilitat poden anar de bracet i originar dolors i l’inici de processos degeneratius. Tanta és la freqüència del mal d’esquena, que el 80% de la població adulta la pateix en algun moment de la vida. |
Física |
Astronomia i astrofísica: l’univers proper i llunyà Els instruments de nova generació i les missions espacials han millorat i, en alguns moments revolucionat, la nostra comprensió de l’univers proper i el més llunyà. En el curs es descriuran les visions més actuals del nostre sistema solar i els altres sistemes planetaris, de les estrelles, galàxies i univers en general. Es farà especial èmfasi en els processos de formació i evolució de cadascun d’ells. Estrelles, galàxies i cosmologia 1. Les estrelles: què són les estrelles, brillantor, colors, temperatures; formació, evolució i mort. 2. El Sol: particularitats del Sol, el Sol jove, l’actual i el futur. 3. La Via Làctia i les altres galàxies: estructura, barra central, ondulació, tipus de galàxies, formació i evolució. 4. Inici i fi de l’univers: Big Bang; formació d’elements, estrelles, galàxies; expansió, radiació de fons; evolució, futur. Les estrelles (pdf) Sistema Solar i exoplanetes 1. Sistema solar: generalitats dimensions del sistema, estructura, lleis de Kepler, formació i edat. 2. Sistema solar: particularitats, característiques físiques particulars. 3. Exoplanetes: una aproximació històrica. 4. Exoplanetes: estat actual de la qüestió, tècniques de detecció, teories de formació de sistemes planetaris. I. Sistema solar: generalitats (pdf) Institut d’Estudis espacials de Catalunya: una eina de futur La vida a l’univers |
Tecnologia |
Àrea d’arquitectura |
Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans L’objectiu del seminari d’enguany és continuar fent conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s’ha anat consolidant al llarg territori del país i com es consolidà com a element vertebrador d’una societat del passat. L’arquitectura i el paisatge tradicional català, com en molts altres països, està en una situació ben diferent dels seus orígens. Els models socials han canviat i estan en un procés exponencial d’evolució. Podríem afirmar, sense voler ser pessimistes, que l’actual patrimoni social i arquitectònic es troba en un estat de retrocés. Estem perdent dia a dia petites porcions d’un territori i una arquitectura que foren durant molt de temps l’eix del model social, d’un modus uiuendi que avui hem de recuperar i reinterpretar. Aquest model establia un equilibri constant amb el medi i de fet en depenia per a sobreviure. La societat n’era conscient i el respectava. Ara, d’això, en podem aprendre. Intentar en primera instància valorar i recuperar aquest patrimoni social esdevé una exigència ètica per a nosaltres i posteriorment reinterpretar-lo per poder modificar els models actuals. La nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model de futur, d’un futur que exigim sostenible. Paisatge i arquitectura rural: un model referencial Arquitectura rural de l’Alguer La masia: entre el mite i la realitat Història i construcció de la volta catalana La barraca valenciana La desaparició de la masoveria: una visió literària Control ambiental de l’arquitectura rural Pobles valencians abandonats i deshabitats Al País Valencià hi ha més de cinc-cents nuclis de població abandonats o deshabitats, fins al punt que al territori es dibuixa una gran dualitat entre una costa massificada i un interior pràcticament despoblat. L’abandonament del món rural és un fenomen del segle XX com a conseqüència del trànsit de la societat tradicional a una societat industrial o de serveis. Especialment entre finals dels anys cinquanta i els setanta l’interior rural reduí dràsticament la població i el poblament, en un procés que continua a comarques com l’Alt Millars, l’Alcalatén, els Serrans, el Maestrat, el Racó d’Ademús o els Ports. També la construcció d’embassaments i les catàstrofes naturals i artificials agreujaren la sagnia demogràfica. Pobles abandonats: Els paisatges de l’oblit és un llibre del Consell Valencià de Cultura (2007), reeditat recentment i que analitza el fenomen i documenta els nuclis valencians abandonats i deshabitats amb més de dues-centes fotografies. Les imatges de la publicació reflecteixen l’estat d’aquests indrets entre els anys 2002 i 2005. Horts de palmeres d’Elx Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d’Elx han sorprès els viatgers que s’hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n’era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s’hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n’originà la plantació, els horts de palmeres d’Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l’agricultura tradicional europea. Arquitectura rural i sostenibilitat |
Ciències socials |
Àrea d’economia |
Articulació econòmica dels Països Catalans En aquest curs s’analitzarà l’articulació econòmica dels Països Catalans. Com a punt de partida es definiran els trets bàsics de l’economia dels Països Catalans. S’estudiarà la problemàtica del dèficit en inversions públiques en infraestructures que afronten els territoris que conformen la regió econòmica de l’euram . S’analitzaran l’estructura industrial, el patró de comerç exterior i les perspectives de creixement dels Països Catalans. També s’abordarà la perspectiva històrica i s’homenatjarà els economistes precursors de la necessitat d’articulació econòmica dels Països Catalans com Jaume Miravitlles, Romà Perpinyà i Joan Crexells. L’estructuració econòmica dels Països Catalans: de Romà Perpinyà i Grau a les multinacionals de butxaca 1. Els ports de València i Barcelona als anys trenta com a símptoma de vinculació econòmica. El sistema aeroportuari actual, mancances i possibilitats. L’articulació del tràfic de transport terrestre. L’enlairament de les empreses d’alta tecnologia israelianes a la dècada dels noranta 1. En menys de deu anys, durant els noranta, Israel establí el seu sector global d’alta tecnologia. Taula rodona final: Alfons Almendros (URL), Avi Fiegenbaum (Technion Institute de Haifa) i Josep V. Boira (UV) |
Àrea de geografia |
Aproximació a la normativa territorial de les Illes Balears L’objectiu del curs és introduir l’estudiant en la situació i l’evolució de tota la normativa dictada a les Illes Balears amb vista a contenir el creixement urbanístic i aconseguir la preservació del medi ambient. Planificació, gestió i problemàtica per a l’efectiu compliment. |
Àrea de filosofia |
Jocs d’identitat a l’actual vida europea L’objecte del curs és analitzar les arrels filosòfiques com a doctrines, actituds i vocabularis que conformen les bases de l’actual vida europea. Els components de la vida europea plantegen possibilitats d’identificacions diverses als seus ciutadans. Aquesta diversitat està regida per algunes idees força: l’Estat de dret? la llibertat de consciència? el domini tecnològic? la dignitat del ciutadà. |
Àrea d’antropologia |
La força de la identitat. Ensenyaments africans sobre el valor quotidià de la tradició El curs explora els usos quotidians de les identitats col·lectives i desmenteix la visió dominant que les considera com a elements purament ideològics, secundaris en la construcció social, quan no pertorbadors o fins i tot mistificadors. En concret, a partir d’experiències africanes, el curs plantejarà que la durabilitat de les esmentades identitats col·lectives s’arrela en la seva capacitat per activar solucions als reptes del dia a dia, per a persones concretes. En altres paraules, aquestes identitats no són mers discursos, sinó entramats de persones teixits tant per les interaccions personals, com per les memòries i els projectes compartits, expressades les unes i els altres en codis simbòlics comuns (en el sentit de comunió més que en el de mer coneixement generalitzat). A l’Àfrica, el concepte ‘tradició’, tan sovint malentès, és el que millor pot donar compte de les forces que fan i desfan aquestes xarxes que conformen la societat. El misteri del poder responsable. Autoritat i legitimitat en les comunitats africanes Sobre l’esperit del capitalisme al sud del Sàhara. Religiositat i subsistència Internet a la selva. Educant en tradició i modernitat |
Àrea d’història |
Àrea de Política |
La desintegració de l’imperi soviètic i la formació de nous estats al seu territori. Reflexions d’una corresponsal interessada Podria ser estimulant pensar per què en uns llocs hi ha estats, encara que se’ls inventin, i en altres no n’hi ha, encara que sí que hi són. Txetxènia és part de la història, però només una part. Tenim també problemes com l’estructuració territorial de Rússia, les llengües nacionals, els tractats firmats entre Moscou i les regions amb comunitats nacionals com Tartarstan a l’època de Ieltsin, els referèndums per a fusionar territoris, les llengües locals en relació al rus, el rus en relació a l’ucraïnès a Ucraïna, el rus en relació a les llengües nacionals a l’Àsia Central, la recerca del passat... El curs tindrà dues parts: 1) Rússia des de la desintegració de la Unió Soviètica (1990-91) fins a l’època de Vladímir Putin (2000-2007); i 2) a la recerca de les identitats nacionals en l’espai postsoviètic. La dinàmica autonòmica de les Illes Balears Des del 1983 s'ha produït un conjunt d'alternatives a la descentralització de l'Estat des de les Illes Balears. Ja entrat el segle XXI es pot parlar de la consolidació d'unes institucions d'autogovern. Però s'han obert un conjunt d'incerteses pel que fa a l'espai mediterrani i a la mateixa dinàmica autonòmica. |
Humanitats |
Àrea de llengua |
1707-2007: “Quan el mal ve d’Almansa”. Aproximació a la història social i legal de la llengua catalana La Batalla d’Almansa (1707) ha estat considerada com una fita—una fita nefasta—en la història social i legal de la llengua catalana. Fet i fet, hi ha una cèlebre dita popular que sentencia: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança.» Llengua, societat i legalitat. La persecució política del català: dels Decrets de Nova Planta al marc europeu actual Estudiarem els fets, discursos, lleis i contextos que van d’un 1707 abans d’Almansa en què el català era encara la llengua institucional i hegemònica a la major part dels Països Catalans fins al 2007 en què el català continua entre l’Espanya imperial monolingüe i la paret de la minorització i l’autoodi. Entremig: lluites lingüístiques, normativitzacions, tres revolucions sociolingüístiques, pedagogs, polítics de l’idioma, i marcs europeus insuficients. Llengua, política i educació El mal ve d’Almansa? Història social de la llengua catalana: una visió panoràmica Llengua, ciència i política 1715-2007. Llengua i política a les Illes Balears La realitat lingüística en el sistema educatiu valencià pel que fa a la varietat formal de la llengua que hi és cooficial Es parlarà de l’experiència duta a terme en un institut de la Ribera Alta del Xúquer des que va ésser implantada la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, poc després de l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia. Hi parlaran el director i un alumne. Actualització de la terminologia catalana. Consideracions crítiques entorn de la creació de neologismes La terminologia catalana: actualització i recuperació La idea bàsica del curs és exposar la situació de la terminologia catalana especialitzada, amb aspectes encara pendents o mal resolts, i mancada en alguns casos de solucions apropiades. Cal completar la tasca d’actualització del vocabulari modern però cal fer-ho d’una manera assenyada i prudent, sense caure en les calcs i les defectuositats pròpies d’una llengua en situació d’inferioritat. Sobretot si no volem quedar al marge d’un món en constant evolució. Ara bé, s’han de tenir en compte les línies directrius ja fixades de fa temps i procedir a una actualització adequada: bé creant els neologismes necessaris, bé adaptant mots ja existents als quals cal ampliar el significat seguint el que ha fet sempre el català i les llengües modernes del nostre entorn. D’altra banda, cal no oblidar que, per a nosaltres, a vegades pot resultar ben útil un altre procediment: la recuperació de mots poc corrents o, fins i tot, en desús, sempre que responguin al concepte per al qual cal un terme i la llengua moderna no en té cap d’aprofitable ni tampoc no n’ha sabut crear-ne un de nou per derivació o composició. Consideracions crítiques amb relació a la creació dels neologismes Partint dels exemples de dues fites fonamentals en el desenvolupament històric de la llengua literària catalana (les obres de Ramon Llull i de Verdaguer) en què la llengua catalana havia estat feta apta per a una expressió rica i precisa, pròpia de les llengües de cultura, es debatran els criteris d’elaboració lingüística, concretament entorn de la creació de neologismes. En el moment actual d’esforç pel ple ús social de la llengua catalana, correspon a la comunitat catalanoparlant dotar-se d’un instrument flexible i prou elaborat per a abastar tots els àmbits de comunicació i d’expressió, i capaç també de competir amb les grans llengües de la cultura i de la informació. En aquesta perspectiva, cal una reflexió suficient entorn dels criteris orientadors del procés d’elaboració i concretament del procés de creació de neologismes, procés que presenta algunes mancances i desorientacions en el moment present. Política i planificació lingüística a la Unió Europea I. Llengües de treball, interllengua i política lingüística a la Unió Europea. |
Àrea de literatura |
Àrea de música |
Música i músics dels Països Catalans El cançoner del Ripollès L’actuació del grup musical Els Randellaires a la Universitat Catalana d’Estiu ajuda a posar de manifest el gran interès d’El cançoner del Ripollès, aplegat per membres del Grup de Folkloristes de Ripoll entre els anys 1903 i 1922. Exposició de l’edició del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, a càrrec de Maria Antònia Nebot i Jordi Mascarella. La música tradicional del Matarranya Es parlarà del Matarranya, dels pobles i la llengua catalana, de la història de la música folklòrica en llengua catalana pròpia de la zona, del treball d’investigació i recuperació actual de la música folklòrica del Matarranya, del moviment coral Corals del Matarranya i la Trobada Coral amb la seva línia de recuperació del folklore en llengua catalana, hi haurà audicions de cançons enregistrades al Matarranya i exemples de transcripcions musicals. També es parlarà d’alguns projectes d’innovació i investigació educativa desenvolupats a l’escola: Cantem junts, al col·legi públic de Vall-de-roures (treball de camp fet per l’alumnat, transcripcions de M. Celma i aprenentatge de les cançons per part de tots els xiquets de l’escola amb l’enregistrament d’un CD). La música catalana en l’època de la modernitat. Del modernisme a les avantguardes El patrimoni musical de les Illes Balears: la música culta i els materials de consulta i aprenentatge La música culta balear ha restat molt de temps oblidada. Fa trenta anys el conferenciant començà a redescobrir la música pianística de Miquel Capllonch, Antoni Torrandell, Joan Maria Thomàs, Jaume Mas i Porcel, Baltasar Samper, Llorenç Galmés i Fermí Marí. La difongué amb cinc discos, enregistraments de ràdio, actuacions a TVE i a la televisió alemanya i en concerts per Europa i Amèrica. Feliçment altres pianistes n’han seguit l’exemple els últims anys. Però també ha renascut la música orquestral, coral, organística, clavecinística i de cambra. Aquest curs pretén fer un tast de la bella i plural música balear. El naixement de l’òpera (amb motiu del 400 aniversari de l’estrena de L’Orfeo de Claudio Monteverdi) L’estrena de l’òpera L’Orfeo de Claudio Monteverdi el dia 24 de febrer del 1607 al palau ducal de Màntua marca una fita en la història de la música. A part de sentenciar per a la posteritat l’òpera com a espectacle total, esdevé també la consolidació pràctica d’una llarga reflexió sobre els plantejaments interpretatius i expressius que havien de capgirar plenament la música. Entendre aquella aportació representa comprendre molts aspectes de l’evolució musical fins als nostres dies. 1. L’adveniment de l’òpera |
Àrea d’art |
Revisions d’actualitat. Teoria i pràctica artística a Catalunya Els cursos d’art d’enguany tracten de recuperar i crear discursos sobre l’art a Catalunya per tal de donar-nos la possibilitat—a teòrics, espectadors o artistes—d’emprar-los com a referents actuals. Amb la intenció de potenciar la presència catalana dins el discurs de l’art contemporani, us proposem la revisió d’alguns antecedents immediats que influencien el pensament estètic actual. Cada una de les intervencions ens presenta una tesi d’autor que vincula el fet diferencial català amb un referent immediat i una aplicació actual. Per exemple, les fotografies paisatgístiques del territori català realitzades els anys seixanta són vinculables a les pràctiques artístiques més contemporànies. També la recuperació del llegat de Joan Ponç suposa la reparació d’un oblit injustificat i l’oportunitat d’engegar un projecte d’investigació dins l’àmbit nacional. Per una altra banda, es planteja la possibilitat d’una especificitat catalana (o d’altres nacionalitats) en la disciplina del disseny i, més concretament, en el disseny tipogràfic. Obres d’art contemporànies realitzades a Catalunya com a expressió d’una mirada crítica enfront els poders dominants de la nostra època. Amb motiu de l’any Rossinyol s’exposarà una particular visió de l’artista i del seu entorn personal i artístic. A l’entorn de Rossinyol: Rossinyol, Cases, Mir i Nonell Les relacions entre art i poder descrites per l’art contemporani a Catalunya Joan Ponç, la reivindicació d’un pintor clau Disseny i identitat nacional a Catalunya De la ‘llar humil’ als adossats d’Ikea. Disseny i nacionalisme banal a la casa catalana Entre l’hiperdiccionari i la màquina universal. Santiago Pey (1917 - 2001), lexicògraf i dissenyador industrial Catalunya, visió i imatge de Catalunya. Fotografies |
Àrea audiovisual |
Cinema i audiovisuals En plena efervescència per la recent inaugurada Segona República espanyola, el 22 d’abril del 1932, al Centre Excursionista de Catalunya de Barcelona es crea la Secció de Cinema que hauria de portar el nom de Catalunya i de molts cineastes catalans arreu del món. Molts d’ells havien tot just estrenat la càmera filmant la proclamació de la República i esdevingueren no tan sols cronistes independents de l’època, sinó també creadors d’un llenguatge nou i innovador a través d’un cinema molt diferent al comercial. Llur compromís cultural i català es féu palès quan el 1933, tot just creat el Comitè del Cinema de la Generalitat pel conseller Ventura Gassol, el cinema amateur del cec s’hi vinculà immediatament. Estroncada la seva prometedora arrencada el 1936 a causa de la insurrecció militar, el cinema amateur català ha passat per diverses etapes al llarg dels seus setanta-cinc anys: ha estat en moltes i llargues èpoques l’únic mitjà d’expressar amb imatges allò que calia callar, en filmar escenes compromeses que la realitat oficial ocultava. L’hinduisme a través de la mirada de Bollywood El curs anirà dedicat a conèixer un cinema que està en plena fase d’expansió: el cinema hindú, més conegut per Bollywood. Per una banda, el curs repassarà les formes mitjançant aquest gènere que respon a l’hinduisme i, per l’altra, analitzarà el context hindú en el món modern a través del cinema. Recuperació històrica de la figura de sis músics catalans emblemàtics en el cinema dels anys quaranta i cinquanta El curs té per objectiu donar a conèixer les obres més representatives a través dels títols més importants de la seva filmografia: Xavier Montsalvatge, Duran Alemany, Ramon Ferrés, Martínez Tudó... 75 anys de cinema amateur a Catalunya Repassada de què ha estat el cinema amateur català al llargs d’aquests 75 anys, en un homenatge a la gent que ho feren i ho fan possible, així com conèixer de prop una productora amateur i la seva obra: Max Films. |
Seminaris de les universitats |
Universitat de València |
Universitat de les Illes Balears |
Curs d’història, llengua i sociolingüística La Corona de Mallorca Després de la mort de Jaume I (1276), d’acord amb la seva voluntat testamentària, es creà la Corona de Mallorca, integrada pel Regne de Mallorca, els comtats rossellonesos i la ciutat de Montpeller. Aquesta corona tingué tres reis (Jaume II, Sanç i Jaume III), fins que fou reincorporada a la corona catalanoaragonesa per Pere III ‘el Cerimoniós’ entre 1343 i 1349. El programa de les sessions serà la següent: origen i formació de la corona de Mallorca; el regnat de Jaume II (1276-1311); els regnats de Sanç (1311-1324) i Jaume III (1324-1343); i la reincorporació a la corona catalanoaragonesa (1343-1349). Adreçat a alumnes de la UCE Jove (4,5 hores). Després hi haurà una excursió a alguns llocs relacionats amb els continguts explicats. Mecanismes de subordinació lingüística En aquest curs analitzarem, mitjançant exemples de la vida quotidiana, com els membres d’una comunitat lingüística subordinada perceben el seu propi grup i la seva pròpia llengua, i com aquesta percepció es tradueix en comportaments que alimenten l’estat de subordinació. Adreçat a alumnes de la UCE Jove (3 hores). Les lleis sobre la llengua i els drets lingüístics Descripció de la legislació bàsica que afecta l’ús del català, l’espanyol i el francès al nostre país (constitucions, estatuts d’autonomia i lleis de normalització lingüística). Quins són els drets lingüístics dels catalanoparlants i en quina mesura aquell marc legal els garanteix o els entrebanca. Adreçat a alumnes de la UCE Jove (2 hores). Versos diversos: anversos i reversos (Taller de traducció) 1) Qüestions teòriques relacionades amb l’anàlisi i comparació de traduccions. 2) Introducció a la Teoria de l’Optimitat i a les possibles aplicacions d’aquesta teoria a la traductologia. 3) Anàlisi i avaluació de traduccions. 4) Anàlisi de poemes des de la perspectiva del traductor. Taller sobre traducció adreçat a tots els alumnes de la UCE (6 hores). |
Formació cultural |
Jornades científiques i professionals |
XX Diada Andorrana |
“Andorra i el seu capital social”
|
Turisme, identitat i economia |
Amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Generalitat de Catalunya) dia 18 El món global presenta importants reptes per a les economies locals i regionals, però també pot constituir una amenaça per als aspectes socials i culturals. Tanmateix, aquest nou escenari mundial ha comportat un canvi de paradigma envers l’activitat turística. La diferenciació, la singularitat i la identitat de les destinacions són, avui més que mai, la clau de volta per a la competitivitat de les destinacions. A la vegada, el turisme esdevé una oportunitat per a fer front a l’estandardització sociocultural, com a element de visualització, preservació i fins i tot reafirmació de la identitat pròpia. El seminari, doncs, aborda quins són els plantejaments a tenir en compte pels diferents agents (administracions públiques, sector privat, agents socials, ciutadania) per tal d’articular un model turístic competitiu, basat en la identitat, tot implicant de manera transversal d’altres sectors i activitats econòmiques i socials, com ara l’agricultura, l’artesania, les indústries culturals, entre altres. Així mateix, i amb una visió eminentment pràctica, es repassaran algunes de les principals experiències reeixides arreu d’Europa, amb un espai especialment dedicat als Països Catalans. 9:00 - 9:15 9:15 - 10:00 10:00 - 11:30 11:30 - 12:00 15:00 - 16:30 16:30 - 17:00 17:00 |
IV Trofeu de Petanca dels Països Catalans |
Ho organitza: Club de Petanca de Prada
|
Jornada sobre la diversitat lingüística i cultural |
«Mundialització: entre la uniformització i el respecte a la diversitat cultural i lingüística»
|
II Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al Segle XXI |
«Concordat: de quina manera ens afecta el capteniment de l’Església oficial?»
|
Jornada d’Accio Solidària |
|
IV Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a la UCE de Prada |
«L’ensenyament del català a Catalunya Nord: models lingüístics i didàctica »
|
XXII Jornades sobre Cooperativisme |
“El cooperativisme i la societat de consum”
|
IX Jornada «Cap un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats» |
1. «L’Agrupació Europea de Cooperació Territorial, una nova eina per a la cooperació» L’AECT (Agrupació Europea de Cooperació Territorial) és una nova eina jurídica europea que permet a les autoritats territorials de diferents estats de posar en plaça agrupacions de cooperació dotades de personalitat jurídica. Fou instituïda pel reglament (CE) núm. 1082/2006 del Parlament Europeu i del Consell, el 5 de juliol del 2006. A partir de l’1 d’agost del 2007 s’haurien de poder posar en plaça els primers AECT, els Estats membres han d’haver adoptat, abans d’aquesta data, mesures legislatives o administratives per a la transposició en dret intern d’aquesta eina de cooperació. S’acaba de llançar l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. És un marc jurídic territorial comú. Permetrà de facilitar l’accés al món laboral, millorar els transports i la mobilitat, cooperar en l’endegament del territori i la protecció del medi ambient, dinamitzar el desenvolupament econòmic i afavorir els intercanvis culturals i lingüístics. 9:00 9:30 9:45-10:30 10:30 11:00-12:00 |
XXII Jornades d’Agricultura a Prada |
«Agricultura i medi ambient amics?»
|
Tallers |
Tallers tècnics |
Televisió Els directes, el dúplex, l’entrevista, l’stand up o la crònica són diferents tipus d’intervenció del periodista davant la càmera quan ha d’explicar alguna cosa. Si ho fa bé, diem que el presentador connecta i comunica; si no es fa correctament, pot provocar un efecte de rebuig i l’espectador desconnecta del que li direm a continuació. Fer-ho bé no és fàcil, però tampoc impossible. Hi ha una sèrie de tècniques i exercicis que permeten superar l’anomenat ‘trak’. Superar els nervis i conèixer aquestes tècniques, és el pretenem mostrar en aquest curs amb una mica de teoria i un molt de pràctica. El curs està pensat en general per a aquelles persones que, de manera professional o amateur, s’hagin d’explicar davant la càmera o en públic i en particular als estudiants o llicenciats en periodisme que vulguin treballar a la televisió. Taller de ciència quotidiana per totes aquelles persones que cada dia fan ciència sense saber-ho Amb la realització d’algunes pràctiques senzilles basades en successos reals, alguns jocs, o la descripció d’alguns fenòmens, els participants intenten explicar els fets observats i, en un procés col·lectiu, realitzen experiments per extreure conclusions que els permetin millorar les interpretacions inicials de la realitat analitzada. Alimentació sota control. Dietes, alimentació sana i codis religiosos L’obsessió per una alimentació sana, que pot arribar a la malaltia anomenada ortorèxia, és una de les preocupacions de la nostra societat. La moda i la pressió de les empreses alimentàries contribueixen a ‘medicalitzar la cuina’, tot convertint-la en ‘dieta’—es digui mediterrània, ecològica etc.—. Aquestes preocupacions, això no obstant, han existit sempre i ara, més que mai, ens afecten de ple, ja que algunes religions cada cop més instal·lades aquí plantegen els seus propis codis alimentaris i originen cuines diferenciades (vegetarianisme, porcofòbia, vinofòbia, dejunis dilatats). Introducció a l’ornitologia Curs teòric i pràctic d’introducció a l’observació i la identificació d’ocells a la natura. Farem que els assistents es familiaritzin amb el material òptic necessari, les guies d’identificació i donarem consells per a l’observació dels ocells. Fotografia de la Natura La tècnica d’obtenir imatges del món natural és una branca de la fotografia que té múltiples aplicacions en zoologia, botànica, ecologia, geologia, biogeografia… El curs proporciona els coneixements necessaris per a realitzar fotografies de qualitat de l’entorn natural. Després dels conceptes bàsics necessaris per a una comprensió del curs, s’entra en les tècniques de macro, paisatge i caça fotogràfica. S’expliquen els procediments i els trucs més importants, s’ensenya com funcionen en la pràctica els elements i els accessoris i, finalment, es projecten diapositives per a observar els resultats del que s’ha dit. Es mostren els objectius i els accessoris idonis en cada situació. Es lliuraran dossiers amb informació complementària per als alumnes i es farà un seguiment personalitzat per a cada alumne i el seu equip. Socorrisme Observació i classificació dels cargols marins dels Països Catalans |
Tallers d’animació |
Dansa Indicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s’ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit. Cançons populars La nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d’un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d’altres antigues i sempre vives. Glosat menorquí Aquest gran glosador menorquí explicarà com entén el glosat i quines tècniques fa servir per a sortir sempre airós de qualsevol contesa. Muntanyisme Recorreu a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d’un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la tradicional i fabulosa pujada de nit al cim del Canigó. Cal portar l’equipament usual de l’excursionista: motxilla, calçat idoni etc. Sardanes El taller té el propòsit d’iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per remarcar-ne la riquesa artística i cultural. Esports Condició física general: quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s’adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments. Petanca |
Tallers d’art |
El gravat calcogràfic: l’aiguafort La paraula ‘gravat’ fa referència a una part del procediment per a obtenir una estampa. L’estampa és el resultat d’aplicar tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada. L’aiguafort és una tècnica calcogràfica indirecta en què un mordent (l’àcid) atacarà i incidirà en el metall. Per damunt d’una planxa de zinc escampem un vernís protector i amb una punta s’hi dibuixen les formes de la imatge, i alhora la planxa queda al descobert. Tot seguit se submergeix en un bany d’àcid que corroeix els traços descoberts, deixant-los enfonsats per després poder acollir la tinta a l’hora d’estampar. Nines de porcellana Farem una nina de porcellana! Seguirem els mètodes artesanals i tradicionals (emmotllat, cocció inicial, polit, pintura i cocció final). És previst treballar amb diferents models. El nombre de participants previstos és de deu. En acabar el taller, els alumnes es quedaran les nines que hagin creat. (Les despeses de material aniran a càrrec de l’alumne.) |
Altres tallers |
Versos diversos: anversos i reversos (Taller de traducció) Obrador de poemes atemporals i actuals Tothom pot compondre poemes si sap parlar i escoltar poemes. |
Actes |
divendres, 17 d’agost 12 del migdia 5 de la tarda 12 del migdia 5 de la tarda 12 del migdia 5 de la tarda 12 del migdia L’any 1948 moria Pompeu Fabra a Prada i, en el funeral presidit per Antoni Rovira i Virgili, portaven el taüt de l'ajuntament fins al cementiri Josep Fors, Francesc Arnau, Julià Gual, Joan Alavedra, Martí Bruguera i Florenci Guix (primer torn) i s'hi incorporaven al llarg del trajecte Víctor Torres i Heribert Barrera, entre altres. Només aquests dos darrers són vius. a la tarda 12 del migdia 5 de la tarda amb Joaquim Llimona (president del Consell Català del Moviment Europeu), Gregori Garzon (exjuriconsult del Parlament Europeu i catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Autònoma de Barcelona), Arcadi Oliveres (catedràtic de ciències econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau), Margarita Rivière (periodista i escriptora) i Xavier Ferrer (president de l’Associació de Diplomats dels Cursos sobre la Unió Europea a Catalunya), com a moderador. dimecres, 22 d’agost 12 del migdia 5 de la tarda 12 del migdia amb Carles Viver i Pi-Sunyer (catedràtic de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Institut d’Estudis Autonòmics), Lluís Aguiló (professor de dret constitucional a la Universitat de València) i Bartomeu Colom (professor de dret constitucional a la Universitat de les Illes Balears) 5 de la tarda 12 del migdia 5 de la tarda La cultura catalana serà la convidada d’honor en l’edició del 2007 de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, considerada la més important del món. Quina serà la targeta de presentació que hi tindrà la novel·la catalana actual? Quina n’hauria de ser? Filòlegs, empresaris, periodistes, sociòlegs i polítics assagen sovint — sense que ningú no els ho demane — respostes per a preguntes com aquestes. Potser val la pena que, per una volta, siguen els mateixos novel·listes els qui en parlen, de novel·la... amb Albert Sànchez Piñol (escriptor, autor de La pell freda), Pau Faner (escriptor, autor d’Un regne per a mi), Joan Daniel Bezsonoff (escriptor, autor de Les amnèsies de Déu), Isabel-Clara Simó (escriptora, autora de La salvatge) i Joan Borja (professor de filologia catalana a la Universitat d’Alacant) 12 del migdia |
Espectacles |
Randellaires Companyia Elèctrica Dharma |
Cobla Casanoves Franca Masu |
Biel Majoral |
La Vella Dixieland |
Pep Sala |
Maria del Mar Bonet |
Santi Miret Obrint Pas |
Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans |
|
|
Cinema |
La vida abismal Basada en la novel·la de Ferran Torrent, l’últim film de Ventura Pons compta amb la presència d’un dels nostres actors més en forma: Òscar Jaenada. 1972. Ferran és un jove de vint-i-un anys sense perspectives a la vida que malviu amb treballs esporàdics. Està obligat a viure amb els seus pares, però per tenir un espai propi s’instal·la a l’antic galliner de la casa. Tot canvia quan coneix al Chino, un jugador de cartes que li ensenya com sobreviure fugaçment a l’abisme. Llach: la revolta permanent El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d’una assamblea de treballadors, l’actuació policial causà cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach compongué la que seria una de les cançons més emblemàtiques d’aquells anys: Campanades a morts. Ara, trenta anys més tard, Lluís Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari en record de les víctimes del 3 de març. Un viatge en l’espai i en el temps conduït per la música i les paraules del mateix Llach, on es creuen records autobiogràfics amb les imatges i els testimonis dels protagonistes d’aquells fets. Aquesta és la història de una cançó, el retrat de la persona que l’escrigué i la crònica dels fets que la provocaren. Un clam i una exigència de revolta permanent contra l’oblit. Sitges Nagasaki Izumi és una estudiant japonesa que accepta l’oferta de la seva amiga Magda, que ha conegut per Internet, i decideix anar-la a visitar fins a Sitges. Aquest viatge suposarà una gran oportunitat per fer turisme, practicar l’idioma i, a més, complir la promesa que féu al seu pare abans de morir. Salvador A principis dels anys setanta, el MIL, un grup d’esquerres format per un grapat de militants espanyols i francesos molt joves, porta de cap la policia en cometre diversos atracaments a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir diners per donar suport als sectors més combatius del moviment obrer. En un primer moment, l’èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona als joves del MIL una sensació d’invulnerabilitat que acaba bruscament el setembre del 1973, quan efectius de la Brigada Político Social paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia. Salvador Puig i Antich resulta greument ferit i, després de passar per l’hospital, ingressa a la presó Model de Barcelona, a l’espera d’un consell de guerra. A partir d’aquest moment, tant les germanes com els seus advocats inicien, davant la indiferència general, una cursa contrarellotge per salvar la vida al jove activista. Però el 20 de desembre del 1973, es produeix l’atemptat d’ETA contra el president del Govern Franquista, l’almirall Carrero Blanco , i Salvador Puig i Antich esdevindrà el cap de turc que un sector del Règim Franquista reclama. El Consell de Guerra contra Puig i Antich és una farsa i el jove Salvador és condemnat a mort. Malgrat tots els intents por salvar-lo, fins i tot una improbable i rocambolesca fuga, resultaran inútils i el 2 de març del 1974, Puig i Antich és executat pel garrot vil. La seva mort tràgica i cruel deixa una gran empremta, durant anys, a tota una generació que encara es demana si podia haver fet quelcom per evitar una execució tan terrible com inútil. Els límits de la Costa Brava Presentació del Festival Memorimage 2007, films d’avui amb imatges d’ahir: Ravensbrück, l’infern de les dones, documental Fons de la Filmoteca de Catalunya: 75 anys de cinema amateur |
Fòrum obert |
Presentació del llibre La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del català El Conflent subterrani: les Coves de Fullà-Canaletes Es presentaran els treballs realitzats durant set anys (exploració, topografia, infografia i fotografia) a la cavitat més gran dels Països Catalans (26,5 km). Es visualitzarà un audiovisual. A més, l’especialista en quiròpters Jordi Serra farà una dissertació sobre les migracions dels ratpenats de Catalunya a la Catalunya Nord. Això es complementarà amb una exposició fotogràfica de gran format. Presentació del Partit Republicà Català El Partit Republicà Català fou creat a Barcelona l’any 1917 i tingué, entre altres, dirigents com Lluís Companys, que el presidí, o August Pi i Sunyer. El partit es refunda formalment el juliol del 2006. El Partit Republicà Català té com a objectiu principal i prioritari convocar un referèndum per l’autodeterminació abans del 2014 per tal d’aconseguir la proclamació de la República Catalana, un nou estat sobirà dins la Unió Europea. Presentació de la revista Llengua Nacional La revista Llengua Nacional treballa per afermar la llengua catalana en tots els camps i ajudar al seu estudi i bon ús. Pretén també desvetllar en la nostra gent la consciència d’una realitat nacional catalana. La principal característica de Llengua Nacional –lliure de tota pressió política i institucional — és la de mantenir-se com a referent genuí de la norma establerta per Pompeu Fabra, duent a terme el compromís d’explicar i defensar els valors de la nostra llengua, impulsant-ne també el bon coneixement, el domini i l’ús. Presentació del Correllengua La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) presentarà en el marc de l’UCE l’onzena edició del Correllengua, la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país. Els objectius del Correllengua, que enguany passarà per més de quatre-cents municipis, són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment de la fidelitat lingüística. L’altra fita és fer del català la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora, perquè sigui una eina d’integració i de cohesió social. Demostració de bitlles catalanes El joc de bitlles, profundament arrelat a Catalunya en el passat i avui en fase de recuperació. Segons els documents escrits antigament, fou el 1936 la seva primera pràctica a Catalunya i més concretament a Torroja de Priorat i seguidament a Igualada. Presentació del Projecte Heptàgon En aquesta reunió es parlarà de l’arrencada de tres iniciatives—Llibres en Xarxa, Cinema en Xarxa i Conferències en Xarxa—adreçades a entitats i persones, tant de dins els set territoris com de l’exterior. Homenatge a Pere Ribot (1908 - 1997), sacerdot, patriota i poeta, als deu anys de la seva mort Pere Ribot i Sunyer nasqué a Vilassar de Mar l’any 1908 i enguany se celebren els deu anys de la seva mort, el 1997. Sacerdot, patriota i poeta, influenciat inicialment per la poesia religiosa de Claudel, escrigué en el decurs de més de mig segle un seguit d’obres que comencen amb Laetare (1935) i inclouen títols com La pedra en la veu, El crit del desert, Intimitat, diversos poemes sobre el Montseny (alguns musicats per compositors com Blancafort, Toldrà o Mompou). Moltes de les seves obres foren il·lustrades per les xilografies d’Antoni Gelabert. Pere Ribot optà per viure retirat a Riells del Montseny i hi convertí el que ell en deia l’Abadia de Sant Martí en recer de patriotes, joventut catalanista, gent senzilla, artistes, polítics i intel·lectuals units per l’amor i la defensa de la terra i la llengua. Plataforma Desfederem-nos La plataforma www.desfederem-nos.info aplega complicitats dins de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per tal de proposar la dissolució de CiU al proper congrés. Compta amb un suport ampli arreu de Catalunya, especialment de militants de base, simpatitzants i també consellers nacionals. Homenatge al senyor Pellicer El senyor Pellicer, persona per tothom coneguda per la seva tenacitat i insistència a l’hora de defensar els nostres drets, la nostra llengua i els nostres orígens, fou qui cada any organitzà la visita a la tomba de Pompeu Fabra, de qui fou deixeble. Presentació de vins de Pesillà Presentació, degustació de la gamma de set vins etiquetats en català i distribuïts a Catalunya (blanc sec, rosat, negre, negre criat en boca, muscat sec, muscat dolç i Ribesaltes vell). En acabat, hi haurà una xerrada amb els assistents. Recerca en Acció: una proposta innovadora de divulgació científica? Recerca en Acció és un portal d’internet que té com a idea principal ‘retransmetre’ esdeveniments científics en el mateix moment que aquests tenen lloc. Fins ara han fet el seguiment d’una expedició antàrtica i de l’estudi de la reproducció del trencalòs als Pirineus. És un portal que vol apropar a la gent a la ciència, mostrant com és el dia a dia del treball dels científics. El Capitán Trueno: de la il·lusió al mite Els viatges de Trueno són extraordinaris. Ja som unes quantes generacions les que amb autors com Víctor Mora i els seus personatges, hem après a vincular terres i pobles. El Capitán Trueno ens ensenyà qui eren els mongols, els víkings, els esquimals i les amàzones... Es projectarà el documental d’Ignasi P. Ferré. Xerrada sobre la creació lliure i la filosofia de compartir coneixement en els programes informàtics El Col·lectiu Catux ens apropa a una col·lecció de tipus de llicències que permeten a l’autor del programa deixar que altres persones utilitzin i modifiquin la seva creació. Poden ser interessants per articulistes, professors, escriptors i d’altra gent que volen difondre al màxim el seu treball sense perdre’n la propietat. El paper de les noves tecnologies en la internacionalització del país: el portal www.estatpropi.cat La campanya “Sumem-nos al mapa per un estat propi” es fa amb un sondeig nacional mitjançant Google Earth i Google Maps. Cada vegada que algú s’hi adhereix, automàticament s’afegeix un punt en un mapa que es pot consultar a temps pràcticament real. I aquesta és la gran novetat que aportem amb la campanya. A partir d’ara es pot consultar de manera senzilla i ràpida la gent que en un referèndum per la Independència dels Països Catalans votaria favorablement, visqui a Perpinyà, Elx o Melbourne. Presentació de Softcatalà i de la situació del català en les noves tecnologies Softcatalà és una associació que treballa des de fa vuit anys, per la normalització del català a les noves tecnologies. En aquests vuit anys ha rebut nombrosos premis i mencions en reconeixement de la qualitat del treball que desenvolupa. |
Exposicions |
L’Institut d’Estudis Catalans, avui De ciutats Cinquanta anys de la mort de Josep Puig i Cadafalch L’exili a Catalunya Nord: Prats de Molló El Conflent subterrani: les Coves de Fullà-Canaletes |
Altres |
A més a més, hi ha una programació específica amb conferències, exposicions i animacions en divuit municipis del Conflent: Rigardà, Estoer, Vilafranca, Molig, Taurinyà, Escaró, Nyer, Catllà, Finestret, Vallestàvia, Pi, Arboçols, Saorra, Rià, Campome, Vernet i Fillols. Hi actuaran els grups Crescendo, els Mariners del Canigó i Blues de Picolat. |