Gran Via de les Corts Catalanes, 600, 3r 2a
08007 Barcelona
Telf. 933 172 411 - 933 172 458
Fax 933 172 510 correu@uce.cat

  

XLV UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
Programa

XLV UNIVERSITAT
CATALANA
D’ESTIU

Àrees

Ciències de la natura

El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres

Coordinadors: Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; grup de recerca emergent «Conservació, etnoecologia i canvi global» [2009 SGR 569]) i Joandomènec Ros (Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona)

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: Per què perden sorra les platges dels Països Catalans, i què hi podem fer. Peixateries ben abastades i un mar sense peixos: com s’entén? Problemes de la pesca al País Valencià. La qualitat de les aigües litorals. Àrees protegides al litoral: la cara i la creu. Les reserves de pesca de les Illes Balears. Cabrera, parc nacional. La mar de l’Alguer. El valor del litoral com a recurs.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Ciència i tecnologia


Nanotecnologies, ciència i societat

Coordinació: Núria Ferrer i Anglada (Departament de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya i del grup de recerca consolidat «Caracterització Elèctrica de Materials i Dispositius» [CEMAD] )
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: Tots som conscients com l’abast de les comunicacions ha canviat la societat: Internet o la telefonia mòbil ens fan sentir part d’un món global, on les notícies més remotes ens arriben en una fracció de segon. Quina és la ciència que ho ha fet possible? Com és que els dispositius electrònics es poden fer tan petits? Quins són els materials que ho permeten? Com a resposta a aquestes qüestions, tractarem dels materials, ciència i nanotecnologies que ho fan possible, en un panorama actual i futur.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Ciències de la salut

De l’atenció sanitària transfronterera al tractament del dolor

Coordinació: Jordi Craven-Bartle (Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i Universitat Autònoma de Barcelona)

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: Enguany el curs de ciències de la salut tractarà els temes següents: 1) el centenari del primer Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana; 2) record d’Oriol Casassas; 3) l’hospital transfronterer de la Cerdanya; i 4) el tractament del dolor, una vida sense dolor.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Economia

Cinquanta preguntes d’economia i empresa per a interpretar el futur econòmic

Coordinació: Òscar Mascarilla i Miró (Departament de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca consolidat «Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials» [CAEPS] 2009 SGR 359)

Dies: del 20 al 22 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: El curs ens ha d’ajudar a entendre els nostres reptes i interrogants com un nou estat, dins o fora de la Unió Europea. Entendre el funcionament món econòmic, del món financer i de l’empresa perquè puguem interpretar d’una manera imaginativa els canvis profunds que hem de fer dins una empresa catalana que ha de competir amb les de xarxes globals de producció global i, en un context, que ha de passar necessàriament per la reconfiguració de les regles del joc amb l’Estat espanyol.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Pensament



Poder i diner. Anàlisi fenomenològica

Coordinació: Josep Monserrat (Departament de Filosofia Teorètica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca «EIDOS, Hermenèutica, Platonisme i Modernitat» [2009SGR447])

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: El poder dels pares sobre els fills o el dels accionistes majoritaris sobre l’empresa no són pas poder polític. La reflexió sobre el poder (polític) es perdrà en ambigüitats si no aconseguim pensar la seva especificitat. Si és cert, a més, que avui s’ha corromput en mans d’«els mercats» o «el diner», convé també dilucidar què és exactament el «diner». A aclarir totes dues qüestions dediquem aquest curs.

Professors: Joan González i Guardiola (SCF-UB) i Xavier Ibáñez i Puig (UB - Escola Sant Gregori)


Els filòsofs en la política catalana

Dies: del 20 al 22 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: Tot al llarg de l’època contemporània els filòsofs han intervingut en la trajectòria política del país. Unes vegades, amb la simple formulació dels seus idearis; d’altres, ocupant llocs destacats en els partits polítics o en les institucions. Els casos de Jaume Serra i Húnter o d’Eugeni d’Ors són, en aquest sentit, emblemàtics.

Professors: Pompeu Casanovas (IDT-UAB), Josep Monserrat (SCF-UB) i Xavier Serra (SFPV)


Dret

Nou dret de família a Catalunya. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària

Coordinació: Sandra Camacho i Clavijo (Departament de Dret Civil, Universitat Autònoma de Barcelona; grup d'investigació «Grup de Dret Civil Català» [2009 SGR 221])
Amb el suport del Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: La crisi i la ruptura de la parella comporta una nova regulació dels lligams afectius, emocionals, familiars i, normalment, unes mesures econòmiques que poden tenir molta transcendència per a la família. L’objecte d’aquest curs és analitzar els aspectes de la separació i el divorci que susciten un interès més gran des del punt de vista jurídic i pràctic, però proposant una visió pluridisciplinària del seu estudi, des d’una perspectiva (civil, processal, fiscal) doctrinal i professional.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Història



 

Claus explicatives de la història catalana

Coordinador: Àngel Casals (Departament d'Història Moderna, Universitat de Barcelona i del projecte de recerca «Institucions i violència en les societats de la Corona d’Aragó» [HAR2010-21675])

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: El curs explicarà algunes de les qüestions que resulten bàsiques per a entendre l’evolució de Catalunya des dels seus orígens medievals fins a la Guerra de Successió. El paper de la geografia i l’organització del territori, la creació d’una estructura econòmica i militar per al domini de la Mediterrània, els motius de la decadència baixmedieval i les bases de la relació amb la Monarquia Hispànica seran revisats a partir d’una lectura analítica més que cronològica, ampliant la mirada a disciplines diferents de la història estricta.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


El poble, la nació i la política: Catalunya i el catalanisme en el marc europeu del segle XX

Coordinador: Jordi Casassas i Ymbert (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, del grup de recerca consolidat «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals» [GEHCI, 2009 SGR 1130] i de l'Institut d'Estudis Catalans)

Dies: del 20 al 22 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: El curs planteja, entre el discurs històric i el debat d’actualitat, les possibilitats i els límits de les estratègies regionalistes, autonomistes i secessionistes que tenen encara vigència en els nostres dies; ho fa en relació al món europeu occidental, del qual estudia l’evolució de les sensibilitats mitjanes respecte de la solució dels problemes nacionals que l’afecten directament.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Literatura

Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement

Coordinació: Joan Alegret (Departament de Filologia Catalana, Universitat de les Illes Balears)

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: Les obres de prosa narrativa de Salvador Espriu publicades entre 1931 i 1937 ja causaren un impacte en el món literari català. Després de la guerra, sorprengué com a poeta, en un doble vessant: líric —Cementiri de Sinera (1946)— i satíric —Les Cançons d’Ariadna (1949)—, i com a autor teatral que judicava, a través de la revisitació de mites grecs i bíblics, la guerra civil i la dictadura, amb Antígona (1955) i Primera història d’Esther (1948). Amb La pell de brau (1960), el seu prestigi transcendeix.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Albert Camus, Catalunya i les Illes Balears: quina relació?

per Carlota Vicens i Pujol (Universitat de les Illes Balears) i Fina Salord (coordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis)

Dia: 17 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Se celebra enguany el centenari del naixement d'Albert Camus (1913-1960), raó per la qual proposem una aproximació ‘diferent’ a l'autor, que ens conduirà al Camus més relacionat amb Catalunya i les illes Balears: els seus orígens menorquins, la seva breu estada a Eivissa i a Mallorca, la seva relació amb els intel·lectuals catalans a l'exili, el seu entusiasme per l'obra de Maragall i la traducció que en resultà, són alguns dels temes que centren la proposta.


Llengua

La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement

Coordinació: M. Jesús Ferrés (Programa UdG 2.0, Universitat de Girona)

Dies: del 17 al 19 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: Ens trobem davant un canvi de paradigma que comporta necessàriament una transformació profunda en les formes de comunicació, de producció i d’aprenentatge. Sorgeixen a l’entorn d’aquest fenomen nous models lingüístics i maneres diferents d’interacció a la xarxa. La revolució digital permet als usuaris expressar-se amb molts més mitjans que no únicament amb la paraula. La imatge esdevé un element molt poderós i les generacions més joves l’adopten de manera natural.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Cent anys de les Normes Ortogràfiques

per Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)

Dies: del 20 al 22 d’agost, de 10 a 11 del matí

El 2013 es compleixen cent anys de l'aprovació de les Normes Ortogràfiques, un instrument fonamental que, després d'una llarga època d'anarquia gràfica, posà la llengua catalana en les condicions per a emprendre el procés de normalització lingüística. En aquest curs analitzarem els precedents, el context i l'abast d'aquell fet decisiu. Concretament:
— La tradició gràfica abans de les Normes Ortogràfiques
— El context de la codificació ortogràfica: un projecte de llengua nacional
— El debat sobre l'ortografia al començament del segle XX
— La discussió i l'aprovació de les Normes.


Quina política lingüística per a la Catalunya independent?

per Bernat Joan

Dies: del 20 al 22 d’agost, d'11a 12 del migdia

Les normalitzacions ree i xides. Dues onades de processos de normalització lingüística: a) a partir dels tractats de Versalles, i b) a partir de la caiguda del Mur de Berlín. Casos a analitzar: a) polonès, hongarès, txec … , b) estonià, eslovè, lituà, letó , eslovac …
Minories històriques i minories sobrevingudes: els casos dels hongaresos d'Eslovàquia, els italianòfons d'Ístria (Croàcia), per una banda, i els russòfons dels països bàltics, per l'altra.
Interllengües i processos de normalització: del rus , l'alemany o el serbocroat … a l'anglès.
Casuística europea aplicada al cas català. Qüestions a discutir: l'estatus de la llengua catalana, quina llengua (o quines llengües) oficial a la Catalunya independent, estatus de la minoria històrica (occitanòfona), estatus de les minories sobrevingudes. Llengües, multilingüisme i comunicació global a la Catalunya Estat.


Música

Música i patrimoni musical als Països Catalans: el bicentenari del naixement de Wagner i Verdi

Coordinació: Jaume Carbonell i Guberna (Departament d'Història de l'Art, Universitat de Barcelona i del «Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis» [GRACMON, HAR2008-4327/ARTE])

Dies: del 20 al 22 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: Els cursos de música d’enguany giraran entorn dos grans pols: d’una banda, ens hem de fer ressò de les dues grans commemoracions de l’any, el bicentenari del naixement de Giuseppe Verdi i Richard Wagner. Òbviament, el curs es farà ressò de la recepció i el que donà de sí la influència d’aquests compositors en la vida cultural i musical catalana. Com en altres edicions, l’àrea de musica d’enguany estarà atenta a les aportacions recents en la recerca de la música popular i tradicional dels Països Catalans, com en altres edicions.

Més informació del curs (professors, dies i hores)


Art

 

Vayreda, Rusiñol, Anglada Camarasa, Miró, Gaudí. Natura i paisatge a l’art dels Països Catalans

Coordinació: Albert Mercadé (Universitat Pompeu Fabra)

Dies: del 20 al 22 d’agost, de 9 a 12 del migdia i de 3 a 4 de la tarda

Resum: El fenomen del paisatgisme modern als Països Catalans és un dels temes vehiculars de l’art modern català. Des dels paisatges de Vayreda fins a les constel·lacions de Miró, la nostra pintura moderna s’inicià i es clogué amb el paisatge com a referent. Un espai de llibertat, revolta, d’evasió, de mitificació o d’ordre, que permeté l’aparició dels principals moviments artístics —el naturalisme, el modernisme, el noucentisme, el surrealisme o l’informalisme— i algunes de les obres més emblemàtiques de la nostra història de l’art.

Més informació del curs (professors, dies i hores)

Seminaris d’investigació


Les revoltes àrabs

Coordinació: grup de recerca Ciutadania Cultural

Dia: 18 d'agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Els moviments que s'han produït en alguns països qualificats de Primavera Àrab han estat provocats per laics, i, molt especialment, per una joventut emergent, formada i abocada a la desocupació. L'objectiu ha estat acabar amb la injustícia de dictadors faraonitzats i envoltats de màfies ignorants i sense escrúpols. La intervenció exterior ha estat important, tant dels països àrabs (Qatar i l'Aràbia Saudita arreu) com de les potències occidentals (per allunyar tota vel·leïtat socialista). Inicialment, els islamistes s'han apropiat del malestar popular i han desplaçat els laics poc organitzats, però el procés evoluciona dia a dia.

La primavera àrab, un procés revolucionari?
per Béchir Yazidi (Universitat de la Manouba, Tunis)

La perspectiva islamista
per Nicolau Roser (Universitat de Màlaga)

La dona tunisiana en la tempesta de la revolució
per Samia Yazidi (Universitat de la Manouba, Tunis)

Per què no hi hagut primavera àrab a Algèria?
per Robert Viñas (exdirector del Liceu Francès d'Annaba, Algèria)

L'islamisme a Europa
per Tayssir Azouz (Universitat de Perpinyà)

Taula rodona dels participants
moderada per Josep Montserrat (UB)


Primera Trobada sobre els Reis de Mallorca

Coordinació: grup de recerca Ciutadania Cultural

Dia: 19 d'agost, de 9 a 12 del migdia i a 3/4 de 8 del vespre

Resum: Els territoris continentals i els insulars que constituïren les possessions dels reis de Mallorca han anat oblidant la seva antiga relació (per la distància, el pas del temps i les fronteres estatals). Amb la voluntat d'aproximar aquests territoris mitjançant el coneixement de la història comuna, el grup de recerca Ciutadania Cultural de la UIB ha programat aquesta Primera Trobada sobre els Reis de Mallorca.

de 9 a 12, al Liceu Renouvier:

Presentació del seminari
per Joandomènec Ros (president electe de l'IEC)

Usos i funcions dels palaus reials a la Corona d'Aragó
per Francesca Español (UB)

El rei Sanç i el palau de Valldemossa
per Concepció Bauzà de Mirabó (UIB)

La relació del Regne amb els territoris continentals de Sanxo I de Mallorca
per Jaume Sastre (UIB)

Itinerari dels reis de Mallorca
per Roger Figueres (Universitat de Montpeller)

a 3/4 de 8 del vespre a l'Ajuntament de Formiguera:

Presentació de la conferenciant i de l'acte d'agermanament de les viles de Valldemossa i Formiguera
per Françoise Poroli (regidora de Cultura, Ajuntament de Formiguera), Philippe Loos (batlle de Formiguera), Nadal Torres (batlle de Valldemossa) i Francesc Mulet (regidor de Cultura, Ajuntament de Valldemossa)

Jaume II de Mallorca i els seus fills: de la devoció ben temperada als excessos místics
per Monique Greiner (Liceu Henri IV)



Delegació de Perpinyà

L'autodeterminació de Catalunya. Visió des de l'Estat francès

Dies: 18, 19 i 20 d'agost

Resum: El seminari proposa una reflexió tant d'un punt de vista intern com extern, en aquest cas des de l'estat francès. Primer constatem que e n quaranta anys Catalunya ha fet el camí d e la dictadura franquista a l'autonomia i a l'autodeterminació. Avui dia fa irrupció dins l'actualitat europea: què passa? quins són els fets i les fonts atestades ? quines qüestions hi són a debat? Es veurà després com ho repercuteixen alguns grups de premsa francesos, entre ells un diari regional i dos dels principals mitjans de comunicació de la dreta i de l'esquerra franceses. L'estat francès tindrà un gran pes , probablement determinant , dins una eventual accessió de Catalunya a la independència, evidentment després de la votació dels ciutadans catalans. Quina podria ser la posició de França? Diversos elements hi entraran en joc, alguns a favor d'un reconeixement i d'altres en contra. Es poden trobar pistes en les seves posicions durant la creació dels recents estats europeus i davant els moviments sobiranistes?

«La independència de Catalunya: quin futur? Elements de reflexió»
dia 18, de 9 a 11

«L'autodeterminació de Catalunya, algunes visions des de la premsa francesa»
dia 19, de 9 a 11
La premsa parisenca
dia 19, de 9 a 10
A Catalunya Nord
dia 19, de 10 a 11

«L'Estat francès, els nous estats europeus i els moviments sobiranistes»
dia 20, de 9 a 10

Professorat: Joan Becat



Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià en llengua catalana del segle XX

Coordinació: Josep Guia

Dies: 19, 20, 21 i 22 d'agost, de 10 a 12 del migdia

Resum: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València 1993) és el poeta valencià més important després d'Ausiàs Marc (1400-1459). Enguany, amb motiu de l'Any Andrés Estellés pel 20è aniversari de la seua mort, la Universitat de València ha volgut dedicar el seminari que organitza a l'UCE a la figura del poeta de Burjassot, glossant-ne la significació literària, en el conjunt de la literatura catalana i europea, i el compromís cívic i polític, en un País Valencià que emprengué la via del redreçament cultural i nacional.

El compromís cívic i polític de Vicent Andrés Estellés
per Josep Guia (doctor en matemàtiques i en filologia, Universitat de València)
dia 19, de 10 a 12

Geografies literàries de la poesia de Vicent Andrés Estellés: ciutats dels Països Catalans
per Aina Monferrer (doctoranda amb una tesi sobre l'estil de l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés, sota la direcció del doctor Vicent Salvador)
dia 20, de 10 a 12

Vicent Andrés Estellés en el conjunt de la literatura europea
per Jordi Oviedo (doctorand amb una tesi sobre la producció poètica de Vicent Andrés Estellés en la dècada dels seixanta, sota la direcció del doctor Ferran Carbó)
dia 21, de 10 a 12

Relacions personals i literàries entre Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés
per Jaume Pérez Montaner (professor senior a Queens College, a Lewis and Clark College i a la Universitat de València)
dia 22, de 10 a 12



Els discursos polítics sobre la identitat territorial al País Valencià. El debat sobre el marc nacional

Dies: 20, 21 i 22 d'agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: En aquest seminari, s'analitza la formació del nacionalisme modern valencià (lligat als Països Catalans a partir de l'obra de Joan Fuster) i la seua revisió en les últimes dècades en el sentit de singularitzar-lo respecte de Catalunya. L'impacte d'aquest debat serà identificat en els partits d'esquerra i centreesquerra amb presència en les Corts valencianes (Bloc Nacionalista Valencià, EUPV i PSPV-PSOE) i es comprovarà quines són les posicions oficials d'aquestes formacions a partir dels seus documents polítics congressuals o declaracions ideològiques. Amb aquest substrat, afrontarem els discursos dels militants de base d'aquests partits i de les comarques de l'Alacantí, l'Alcoià-Comtat i l'Horta de València, que a priori són territoris amb una singular posició en el camp de les identitats territorials. Comprovarem així si els militants tenen una posició semblant a l'oficial dels seus partits en relació a la identitat valenciana i les identitats territorials amb les quals pot interactuar (comarcal, catalana, espanyola etc.). Les posicions sobre la identitat territorial es relacionaran amb l'eix ideològic esquerra-dreta, amb variables lingüístiques, territorials (comarca) etc. Amb tot plegat comprovarem la vigència del llegat de Fuster en aquests partits i quin ha estat el resultat de la reformulació del marc nacional.

Uns apunts inicials sobre estructura social i econòmica: en què s'ha convertit el País Valencià («La terra de Xauxa»).

La formació del nou valencianisme durant el franquisme i la transició. Del referent fusterià al bany de realitat de la democràcia delegacionista.

Fuster a revisió: més Catalunya, terceres i quartes vies… El debat sobre el marc nacional.

Evolució del discurs polític sobre la identitat valenciana des del 1983. Interrelació amb la dinàmica electoral.

El discurs polític oficial sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i centreesquerra: institucionalistes, quartaviistes i fusterians de marc espanyol.

El discurs polític sobre la identitat territorial entre els militants de partits valencians d'esquerra i centreesquerra: tendències i resistències.

Balanç final: si Catalunya és independent, què passa amb el País Valencià?

Professorat: Lluís Català i Oltra (professor de sociologia de la Universitat d'Alacant)

Formació cultural

Coneixement de Catalunya Nord

Catalunya Nord: llengua i repúbliques francesa i catalana

Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà Via Domícia)

Dies: del 17 al 22 d’agost

La Catalunya Nord se situa a la primera línia d'un dels trasbalsos més importants que es gesta a la Unió Europea del principi del segle XXI. Continua sent un territori en crisi econòmica però que, a tocant d'una societat en procés d'autodeterminació cap a la plena sobirania, segueix reivindicant la seua catalanitat. Entre encuriosits i orgullosos, els catalans del nord de l'Albera observen els passos cap a una República catalana. Mentrestant, una altra república, la francesa, queda tancada a reconèixer les llengües ‘regionals' tot i el reconeixement legal del bilingüisme a l'educació i unes propostes noves (del juliol del 2013) fetes al Ministeri de Cultura per «una política pública a favor de la pluralitat lingüística interna».

Catalunya Nord: marc legal francès, situació demogràfica i econòmica
per Alà Baylac-Ferrer
dia 17, de 10 a 12

Catalunya Nord: ensenyament del català i reconeixement del bilingüisme amb la nova llei d'educació
per Alà Baylac-Ferrer
dia 18, de 10 a 12

Les llengües regionals incompatibles amb la República: actualitat política i nou informe al Ministeri de Cultura per «una política pública a favor de la pluralitat lingüística interna»
per Alà Baylac-Ferrer
dia 19, de 10 a 12

Identitat catalana reivindicada i espera de la independència
per Alà Baylac-Ferrer
dia 20, de 9 a 10

La via nord-catalana
per Hervé Pi (Associació CatNord.cat, Aire Nou de Bao)
dia 20, de 10 a 12  

Catalunya Nord mirant cap al sud: llengua, identitat, literatura
per Joan-Daniel Bezsonoff (escriptor i professor de llengua)
dia 21, de 10 a 12

Catalunya Nord mirant cap al sud: llengua, identitat, literatura
per Joan-Daniel Bezsonoff (escriptor i professor de llengua)
dia 22, de 10 a 12


Iniciació a la llengua

amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

Dies: del 17 al 22 d’agost

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per Ester Tur
cada dia, de 9 a 2/4 d’11
Aquest curs s'adreça a les persones que volen consolidar i ampliar els coneixements de llengua catalana (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). L'objectiu és que els alumnes puguin practicar les habilitats orals i escrites de la llengua i també que puguin sistematitzar el coneixement de diferents estructures lingüístiques. En definitiva, es tracta d'aprendre i trobar recursos per a poder resoldre situacions comunicatives diverses.

Curs 2. Llengua catalana. Grup de conversa
per Ester Tur
cada dia, d’11 a 12
Aquest curs està pensat com un espai per a parlar en català, per a aprendre parlant. L'objectiu és que els alumnes adquireixin més fluïdesa i també que ampliïn el seu repertori en català (vocabulari i estructures). A partir de diferents estímuls (fragments d'obres literàries, imatges, notícies…) trobem un tema que ens serveix de fil conductor d'aquest grup de conversa.

Curs de llenguatge i gramàtica
per Roser Latorre
cada dia, de 2/4 de 10 a les 11
Com indica l'enunciat del curs i tenint en compte les possibles necessitats dels alumnes, revisarem aquells temes gramaticals, potser oblidats, que considerem més importants, i ampliarem el lèxic amb la lectura i el comentari dels textos que hem escollit per al curset, alguns dels quals i tenint en compte que aquest any és ‘l'any Espriu', seran d'aquest autor.


Iniciació als Països Catalans

«La transició nacional del Principat de Catalunya i la percepció des dels altres territoris»

Coordinació: Joaquim Montclús

Dies: del 17 al 22 d’agost

Resum: De l'any 2009 al 2011 es dugueren a terme diverses onades de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya, amb una gran implicació ciutadana. A continuació es creà l'Assemblea Nacional de Catalunya amb la voluntat de recuperar la independència de Catalunya, amb una gran capacitat de mobilització (l'Onze de Setembre del 2012 i la cadena humana Via Catalana cap a la Independència aquesta pròxima Diada). Des del Govern de la Generalitat de Catalunya s'ha creat el Consell Assessor de la Transició Nacional amb l'objectiu d'assessorar-lo en el procés de transició nacional i la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Des del punt de vista del Principat de Catalunya, la força de la ‘transició nacional' és evident, tant popularment com institucional, tot i les dificultats. Ara bé, des de la perspectiva dels Països Catalans, aquest procés pot tenir efectes positius, però també comporta lectures negatives que determinats sectors socials s'encarreguen de fer. Aquest curs mirarà de donar-ne una visió des de cada territori. (El cas específic de Catalunya Nord ja queda cobert pel seminari d'investigació de la Universitat de Perpinyà L'autodeterminació de Catalunya. Visió des de l'Estat francès, a càrrec de Joan Becat.)

Andorra
per Antoni Pol
dia 17, de 2/4 d'11 a les 12

Illes Balears
per Bernat Joan
dia 18, de 2/4 d'11 a les 12

Franja de Ponent
per Marta Canales
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12

l'Alguer
per Carles Sechi
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12

Catalunya: la transició nacional i la relació amb els altres territoris
per Uriel Bertran
dia 21, de 2/4 d'11 a les 12

País Valencià
per Vicent Romans
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12


Iniciació a la cultura occitana

Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)

amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

800 anys de la batalla de Muret. L'imaginari albigesista en la literatura occitana moderna
per Jaume Figueras i Trull (traductor)
de 9 a 2/4 d'11

«e lo laurièr tornarà reverdir»
D'ençà que, a mitjan segle XIX, la Croada contra els càtars s'incorporà a l'imaginari dels intel·lectuals occitans, el mite d'una Tèrra d'Òc insurgent i rebel ha estat reprès repetidament per l'occitanisme cultural, que s'hi ha emmirallat tot cercant-hi una legitimitat i la sublimació de les seves limitacions. Us proposem, doncs, de resseguir els avatars de l'imaginari albigesista, tot partint d'una primera aproximació a la Cançon de la Crosada i a l'empremta que deixà en la producció trobadoresca, per a reprendre tot seguit les diverses formulacions literàries que adoptà amb Mistral i els seus amics —entre els quals Víctor Balaguer— o amb els felibres ‘rojos' com ara Fourès o Gras, i la mitificació d'indrets i personatges com Montsegur i Esclarmonda de Foix, Muret i el rei En Pere o Lavaur i Dama Guirauda.
En una tercera sessió, analitzarem la persistència d'aquestes formulacions en l'obra dels autors del 1900: Miquèu Camelat, Filadèlfa de Gerda, Valèri Bernard, Antonin Perbòsc i Prospèr Estieu.
Més endavant, abordarem la nova orientació ideològica que la generació d'entreguerres infondrà en el mite, a partir d'aportacions com les de Simone Weil, i la suggestió del neocatarisme, ben present en la poesia de Renat Nelli i algunes novel·les de Joan Bodon.
Finalment, resseguirem la confluència de l'imaginari càtar amb el mite resistent —dels camisards al maquis o als vinhairons — en l'obra de Loïsa Paulin, Robèrt Lafont, Carle Camprós, Max Allièr, Leon Còrdas o Ives Roqueta, per acabar amb la Nòva Cançon (Claudi Martí, Maria Roanet, Josiana…) i Jordi Savall.

L'occità, llengua oficial al Principat de Catalunya. Una aproximació actualitzada
per Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
de 2/4 d'11 a les 12

En els darrers temps hem vist com es produïen una sèrie d'esdeveniments importants relacionats amb l'occità, com l'oficialització d'aquesta llengua en una part del territori català, l'aprovació d'una Llei de l'occità per part del Parlament del Principat, diverses manifestacions multitudinàries, petits avenços en diversos àmbits a l'estat francès, temptatives codificadores i nous estudis sobre la vitalitat de la llengua d'oc en el seu territori. L'objectiu d'aquest curs és donar una visió actualitzada de la situació de l'occità, de les perspectives que se li obren a l'entrada d'aquest nou mil·lenni, i alhora introduir els estudiants en un domini pràctic i efectiu de les principals estructures de l'occità referencial de base llenguadociana, sense oblidar les varietats territorials.

Exposicions

Els 65 primers mapes de Catalunya (segles XVI-XVIII)
a càrrec de Terra Nostra