XLVI UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU (2014)
Programa

XLVI UNIVERSITAT
CATALANA D’ESTIU

(2014)

Jornades

V Jornades de la Fundació Josep Irla a l'UCE

«La transició cap a la república catalana»

Ho organitza: Fundació Josep Irla

Dies: del 17 al 23 d’agost

El paper del Parlament de Catalunya en el procés de transició nacional
per Anna Simó (vicepresidenta del Parlament de Catalunya)
dia 17, a les 4

Lliçó magistral Víctor Torres: «75 anys de l’exili republicà»
amb Salvador Alegret (president de la Universitat Catalana d’Estiu), Josep Huguet (president de la Fundació Josep Irla), Ramon Gual (historiador) i Enric Pujol (historiador)
dia 18, a les 4, a l’amfiteatre

Les elits econòmiques en el procés català
per Josep Huguet (president de la Fundació Josep Irla)
dia 19, a les 4

Festa-Sopar de Vallestàvia
dia 19, a les 8 del vespre

El procés d’independència: dret i legitimitat
per Gemma Calvet (advocada i diputada del Grup Parlamentari d’ERC al Parlament de Catalunya)
dia 20, a les 4

Eines i recursos 2.0 per a seguir una tardor decisiva
per Oriol Lladó (periodista especialitzat en comunicació 2.0)
dia 21, a les 4

9N: la revolució del Sí Sí
per Gerard Gómez del Moral (portaveu nacional de les JERC)
dia 22, a les 4

Claus per interpretar el resultat del referèndum del 9N
per Josep Maria Reniu (doctor en ciències polítiques i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional)
dia 23, a les 4

[més informació]


Jornada «Canemàs» sobre Associacionisme Cultural

Associacionisme Cultural

Ho organitza: Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Dies: 17 (de 3 a 2/4 de 7) i 18 d’agost (de 9 a 2/4 d'1 i de 3 a 2/4 de 7)

La festa a Catalunya: un estat de la qüestió
per Daniel Vilarrúbias
dia 17, a les 3

Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català
per Marta Rovira
dia 17, a dos de quarts de 5

Les xarxes socials al servei de la cultura popular
per Joan-Francesc Gras
dia 18, a les 9

La protecció de la Cultura Popular en el marc internacional
per Lluís Garcia Petit
dia 18, a dos quarts d'11

Conclusions
dia 18, a les 3


IV Jornada sobre Àrees Protegides

Les oportunitats de finançament i estratègies d’autofinançament en els Espais Naturals Protegits (ENP)

Ho organitzen: Parc Regional Natural de Port de Comte (sardenya) i Obra Cultural de l’Alguer
Hi col·laboren: Diputació de Barcelona i Universitat Catalana d’Estiu

Dia: 18 d’agost, de 10 a 12 i de 3 a 5

Aquesta jornada és organitzada pel Grup de Treball Ramon Margalef, integrat pel Parc Natural de Port de Comte (Sardenya), l’Obra Cultural de l’Alguer, l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i la Fundació UCE, amb l’assessorament de la Subdirecció General de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta jornada té com a objectiu compartir experiències de desenvolupament econòmic i d’activitats i iniciatives que s’hagin emprès des dels diferents espais naturals protegits. En segon lloc, es tracta de fer una articulació de responsables d’aquests espais per a projectes futurs si sorgeix cap oportunitat, en el marc del Grup de Treball Ramon Margalef.
Hi haurà dues taules rodones amb intervencions de 15 minuts de durada en forma de presentació de casos per a obrir un debat posterior.

Primera taula rodona: Estratègies de desenvolupament econòmic en els Espais Naturals Protegits (ENP)
de 10 a 12 del matí

«Estratègies de desenvolupament a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre»
per Josep Aragonès (director de planificació ambiental, Consorci de serveis agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià)
«Experiència ’marca de qualitat’ en productes i serveis al parc natural regional del port de Comte (Porto Conte)»
per Mario Peretto (president de la Cooperativa Santa Maria la Palma)
«El parc a taula», una experiència per posar en valor la gastronomia, la producció artesana i la viticultura als parcs
per Ramon Espinach (cap de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona)
«L'agricultura ecològica com a estratègia de desenvolupament agrari i gestió ambiental al Parc Natural del Cap de Creus»
per Òscar Palou (enginyer agrònom, Parc Natural del Cap de Creus)
«El Parc del Pirineu català, accions i estratègies, en general i de la cultura en particular»
per Christelle Frau (Patrimoni, cultura i catalanitat, Parc del Pirirneu Català)
«Contracte agrari de la Reserva de la Biosfera de Menorca»
per Sergi Marí (director de l’Observatori Socioambiental de Menorca

Segona taula rodona: Noves mirades sobre els Espais Naturals Protegits
de 3 a 5 de la tarda
 
«Patrimoni immaterial en els ENP»

per Josep M. Mallarach (consultor ambiental)
«Memòria històrica en el parc natural regional del port de Comte (Porto Conte)»
per Vittorio Gazale (director del parc natural regional del port de Comte, Porto Conte, l’Alguer, Sardenya) i Antoni Torre (consultor ambiental i membre de l'Institut d'Estudis Catalans)
«Espais naturals, salut i benestar humà»
per Francesc Romagosa (professor de geografia i turisme a la Universitat Autònoma de Barcelona)
«Art i cultura en els ENP»
per Jordi Aligué (director artístic de Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts al Parc del Garraf)
«Experiència en la gestió d’ENP interfronterers»
per ponent per concretar


X Jornada de l'Institut d'Estudis Catalans a l'UCE de Prada

«L'ensenyament de les llengües en països romànics. Plurilingüisme personal. Multilingüisme social»

Ho organitza: la Delegació territorial de l'IEC a Perpinyà i la Societat Catalana de Pedagogia (Institut d’Estudis Catalans)

Dies: 18 i 19 d’agost, dia 18 (de 3 a 6) i dia 19 (de 9 a 12 i de 3 a 6)

Resum: Encara ensenyem català, castellà i anglès (o català, francès i anglès) com a llengües diferents, que ho són, però sense aprofitar les coincidències i marcar les diferències. Això ajudaria a fer una xarxa sinàptica més organitzada i funcional de les tres, quatre o més llengües apreses.
A vegades la didàctica de la llengua estrangera ha estat més renovada que la de les llengües d’ús al territori. En canvi, els continguts de la llengua estrangera acostumen a repetir-se en tòpics convencionals, necessaris, reduïts a la vida domèstica. El pragmatisme ha conduït a un aprenentatge instrumental de la llengua i actualment és poc habitual aquella orientació d’ensenyar la llengua i la cultura o civilització que li és pròpia.

1. Neurolingüística. Configuració de xarxes sinàptiques. Superposicions i distàncies en diverses llengües. Desenvolupament cognitiu i llenguatge-pensament
per Josep-Maria Espadaler (neurofisiòleg, Hospital del Mar) i Ramon Bassa (pedagogdidacta, Universitat de les Illes Balears i SCP)
2. Sociolingüística. Llengua familiar, llengua territorial, llengües en contacte
per Vicent Pascual (filòleg, Escola Valenciana, IEC) i Alà Baylac-Ferrer (filòleg, Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia)
3. Les llengües romàniques i transferència d’aprenentatge. EuroComRom. Euromania
per Tilbert Stegmann (filòleg. Institut Goethe de Frankfurt, EuroComRom), Patrici Baccou (director d’Aprene de es escoles occitanes), Felip Hammel (xarxa de formació en llengües regionals) i Francesc Ballone (filòleg, Universitat de Sàsser-l’Alguer, IEC)
4. Didàctica.Transferència d’aprenentatges i llenguacomparada
per Joan Mallart (pedagog didacta, Universitat de Barcelona, SCP), Maite Bayo (mestra d’escola aranesa) i Rossend Arenys (inspector d’escola andorrana)
5. Pedagogia. Diàgnòstic de competència i pronòstic. El Termòmetre Lingüístic
per Carme Rider (SCP) i Josep-Lluís González (filòleg, British School of Barcelona, SCP)
6. Educació social. Diversitat lingüística. Tractament de les llengües minoritàries. Gust per les llengües i voluntat de comunicar-se
per Joan Becat (geògraf, Centre Recerques i Estudis Catalans, Universitat de Perpinyà Via Domícia i IEC), Núria Santaulària (Equip LICS a Terrassa, assessora d’aules d’acollida d’alumes migrants nouvinguts) i Martí Teixidó (pedagog, Inspecció d’Educació, SCP)


Jornada Catalunya Nord a l'abast

«Catalunya Nord a l'abast»

Ho organitza: Federació d’Entitats per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana

Dies: del 18 al 22 d’agost, taula informativa durant el dia, amb presentació a les 6

Resum: Parada permanent d’informació general amb representants de les entitats que s’aniran rellevant. Cada vespre a les 6, presentació amb un toc lúdic si s’escau d’un producte, d’una realització o d’un tema concret emblemàtic de Catalunya Nord.

Associacions culturals
amb Jordi Taurinyà (Casal del Conflent), Marta Serra (Casal Jaume I) i Gentil Puig (Centre Cultural Català del Vallespir)
dia 18, a les 6

Ensenyament del català a la Catalunya del Nord
amb Eva Bertrana (La Bressola), Elena Gual (Arrels), Miquela Valls (APLEC) i Joan Jaume Prost (APA)
dia 19, a les 6

Trobada amb els partits polítics del Nord
amb Joan Ridaura (ERC), Jordi Vera (CDC) i Brice Lafontaine (Unitat Catalana)
dia 20, a les 6

Col·lectiu Joan Pau Giné amb «Cantant Giné» i «Adiu ça va»
amb Pere Manzanares (Ràdio Arrels), Esteve Sabench (Cantant Giné) i Pere Figueres (cantant)
Es tracta de 92 grups que canten 92 cançons de Joan Pau Giné. A les 9 del vespre actuació a la plaça de Prada (veg. Espectacles)
dia 21, a les 6

Presentació dels actes commemoratius del 7 de novembre del 1659 amb l’ANC Catalunya Nord i la Federació en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes
amb Francesc Bitlloch (ANC Catalunya Nord), Josep Vidalou i Miquel Arnaudiès (Federació d’Entitats per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana)
dia 22, a les 6


Jornades sobre el País que Volem

Ho organitza: Associació el País que Volem

Dies: 19 i 20 d’agost

dia 19, de 9 a 12

Presentació del projecte El País que Volem (EPqV). EPqV i UCE
per Salvador Alegret (president de l’UCE)
Funcionament d’EPqV. Eines de participació
per Martí Olivella
Building a New State: construint un nou estat europeu (Sobirania i Justícia)
per Isabel-Helena Martí
Apunts per a una política d’atracció d’inversions estrangeres a Catalunya (Sobirania i Justícia)
per Lluís Solà

dia 19, de 3 a 5

Reflexions sobre el futur del país (Òmnium Cultural - Institut d’Estudis Catalans)
per Joandomènec Ros (president de l’IEC)
Per una ètica pública a Catalunya (Institut d’Estudis Catalans)
per J. Amat i J.M. Esquirol
   
dia 20, de 9 a 12

Fons bibliogràfic sobre el procés sobiranista (CEDOC-UAB)
per Eugeni Giral
La recerca a Catalunya: aportacions al debat sobiranista (Institut d’Estudis Catalans)
per Miquel Canals
Procés independentista de Catalunya: compromís pels Països Catalans (Espai Mata de Jonc)
per Odette Viñas, Carles Castellanos (Espai Mata de Jonc), Jaume Marfany (ANC), Antoni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) i Josep Muncunill (Assemblea Sobiranista de Mallorca)

dia 20, de 4 a 5  

Taller de formació de relators (ANC)
Amb l’objectiu de recopilar la informació que es pugui concloure dels actes orientats a El País que Volem, el taller pretén exposar les tècniques per a capacitar els participants a generar la documentació que contingui la informació rellevant, les conclusions o els aspectes conflictius dels actes que es van organitzant arreu de Catalunya, per a assentar les bases d’un país millor.

dia 20, a les 5  

El nou país que volem
Taula rodona amb Jordi Manyà (ANC), Tonetxo Pardiñas (president Societat Coral el Micalet), Antoni Carné (president de l’Ens de l’Associacionisme Català) i Alícia Casals (vicepresidenta de l’UCE)


X Jornades sobre el Cristianisme al Segle XXI

«Lliures per decidir amb esperança i il·lusió»

Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI

Dia: 21 d’agost, de 10 a 12 i de 4 a 5

Resum: La intenció de Cristianisme al Segle XXI per a aquest any 2014 és conèixer la relació de l’Església catalana amb la situació que viu el país. A Catalunya l’Església ha estat al costat del poble en moltes ocasions. També en aquesta la trobem propera. Font de pensament, l’Església no resta aliena al fet nacional català.

Ponents: Joan Botam i Casals (caputxí, president del Centre Ecumènic de Catalunya) i Jordi Porta i Ribalta (expresident d’Òmnium Cultural i membre fundacional de Cristianisme al Segle XXI)


XXIX Jornades sobre Cooperativisme

«Sostenibilitat cooperativa: renovació, ampliació i enfortiment de l'economia cooperativa»

Ho organitza: Fundació Roca i Galès

Dia: 21 d’agost

Matí
10:00-11:30 h. Sostenibilitat cooperativa: accions per a fomentar la creació de cooperatives: el programa Aracoop
per Joseba Polanco (director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya)

Enguany, el Dia Internacional de les Cooperatives està centrat en la sostenibilitat i, per això, l’hem considerat l’eix de les XXIX Jornades sobre Cooperativisme. Considerant que s’ha de promoure també la sostenibilitat del mateix cooperativisme, el programa Aracoop en constitueix un element molt important ja que treballa per difondre les idees cooperatives, promoure la creació de noves cooperatives i treballa també per enfortir a les cooperatives existents.

11:30-12:30 h. Sostenibilitat econòmica: el finançament cooperatiu
per Jordi Ibàñez (Fiare Banca Ètica)

Posicionament financer de l’empresa cooperativa. Com arribar a una posició financera sòlida. Reflexions relatives a la política financera de la cooperativa en relació amb la política de realització d’aportacions a capital i de finançament de l’actiu fix mitjançant la capitalització d’excedents, utilitzant tant els fons obligatoris com les reserves voluntàries i les aportacions dels excedents al capital. Així mateix, exposició del seguit d’eines financeres i de la xarxa d’entitats financeres que el moviment cooperatiu ha desenvolupat per oferir serveis específics a les cooperatives. I també presentaran els serveis que Fiare Banca Ètica posarà a disposició dels clients a partir del setembre.

12:30-13:30 h. Col·loqui

Tarda
15:30-16:15 h. Sostenibilitat social i mediambiental: l’arrelament al territori. L’experiència de la cooperativa Safrà de les Garrigues
per Enric Dalmau (president de la cooperativa Camp de Cervià de les Garrigues SCCL)

Considerant l’experiència de la cooperativa Safrà de les Garrigues, el conferenciant exposarà què suposa el desenvolupament de nous cultius amb un gran valor afegit; concretament, la recuperació de conreus abandonats fa anys. Aquesta recuperació no tan sols contribueix a la rendibilitat de la cooperativa, sinó que també genera llocs de treball, cosa que facilita el manteniment de la població a la comarca. I això, no cal dir-ho, constitueix un factor important de sostenibilitat social. Es tracta, a més, de models de recuperació de cultius amb una bona filosofia de sostenibilitat mediambiental.

16:15-16:45 h. Col·loqui


VIII Jornada d'Església Plural

«Les causes del bisbe Casaldàliga són també les nostres causes»

Ho organitza: Església Plural

Dia: 22 d’agost, de 10 a dos quarts d'1 i de 3 a dos quarts de 5

Resum: .L’objectiu de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga és difondre les causes, la figura i l’obra del bisbe Pere Casaldàliga i Pla. I per tal d’aconseguir-ho promou activitats, organitza actes, publica circulars i col·labora, quan cal, en campanyes organitzades per altres entitats.

Ponents: Glòria Casaldàliga (neboda del bisbe Pere Casaldàliga i membre de l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga), Joan Solé (claretià de Vic i membre de l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga), Roser Solé (Col·lectiu Dones en l’Església), Antoni Comín (professor d’ESADE) i Joan Godayol (bisbe emèrit del Perú)


Jornada de Municipis dels Països Catalans

Ho organitza: Federació d'Enitats per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana i Universitat Catalana dEstiu

Dia: 22 d’agost, de 10 a 12

El procés que viu Catalunya des de la perspectiva dels ajuntaments i dels seus ciutadans, amb Carles Puigdemont (alcalde de Girona), Mario Bruno (síndic de l’Alguer), M. Rosa Ferrer (cònsol major d’Andorra la Vella), Josep Anton Chauvell (alcalde del Campell), Claudi Ferrer (batlle de Prats de Molló), Antoni Francés (alcalde d'Alcoi), Antoni Reus (batlle de Santa Margalida), Francesc Manent (batlle de Sant Andreu de Sureda) i, com a moderador, Pere Manzanares.

 


Jornada Sàpiens

«Novel·les de la Guerra de Successió»

Ho organitza: revista Sàpiens

Dia: 22 d’agost, a les 5

Taula rodona: Novel·les de la Guerra de Successió
amb Andreu Martín (autor de Cicatrius de 1714, Edicions Bromera, 2013), Jordi Mata (autor de 1714. Entre dos focs, Edicions 62, 2014 i Un cadàver exquisit, Edicions 62, 2008), Víctor Jurado (autor de No s’hi enterra cap traïdor, Columna, 2014), Àngel Casals (historiador) i Clàudia Pujol (directora de Sàpiens), com a moderadora.


III Jornada Algueresa

Ho organitza: Obra Cultural de l'Alguer

Dia: 22 d’agost

Presentació del Parc Regional Natural del Port de Comte, per Antoni Torre
Presentació del llibre La nostra primera història de l’Alguer, per Claudia Soggiu
Presentació de la situació socioeconòmica de l’Alguer actual, per Carles Sechi
Tast de vins i productes algueresos, per Carles Sechi
de 4 a 7


XXVII Jornada Andorrana


«Models de país per Andorra»

Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències

Dia: 23 d’agost

Resum: No hi ha un sol model de país. N’hi ha segurament tants com ciutadans. Però no tots són possibles ni tan diferents. Només la confluència dels més adequats i dels elements comuns que hi ha, majoritàriament assumits, deixaran traça del seu rastre. Però aquests no són perennes i estan contínuament en transformació per a poder satisfer les necessitats canviants del poble andorrà. La seva revisió, reformulació o substitució és inevitable i necessària.

matí (de dos quarts de 10 a 1)
Presentació
per Èric Jover i Comas (vicerector per les relacions de l'UCE amb Andorra)
Salutació del rector de la XLVI UCE
per Salvador Alegret i Sanromà
Unes necessàries transformacions
per Lluís Sàmper i Pascual (representant dels pensionistes al Consell d’Administració de la CASS i secretari de la Federació de Gent Gran del Principat d’Andorra)
Els drets ciutadans
per Manel Pujadas i Domingo (advocat i exdegà del Col·legi d’Advocats d’Andorra)
Les telecomunicacions de la nova Andorra
per Jordi Nadal i Bentadé (enginyer i director general d’Andorra Telecom)
Pausa
Model de país i model de gestió
per Maria Reig i Moles (empresària, presidenta de Reig Capital Group i exconsellera general)
Model del sector energètic
per Albert Moles i Betriu (enginyer i director general de Forces Elèctriques d’Andorra, FEDA)
El model de sanitat pública
per Cristina Rodríguez i Galan (màster en Economia i Gestió d’Empreses i ministra de Salut i Benestar)
El model educatiu
per Roser Suñé i Pascuet (llicenciada en Filologia Catalana i ministra d’Educació i Joventut)

Ponències no presencials/ Aportacions escrites:
Noves accions al Pas de la Casa
per Jean Jacques Carrié i Milagre (empresari i president de l’associació Iniciativa Publicitària del Pas de la Casa)
L’oasi comunicatiu andorrà. Perills i amenaces per al dret d’informació i les llibertats d’expressió i opinió
per Marc Segalés i Dalmau (periodista i director dels diaris gratuïts Bondia i Més Andorra)
El model de seguretat social
per Josep Delgado i Villena (economista i president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social)
El destí muntanya: oportunitats i model de futur
per Conrad Blanch i Fors (enginyer químic i director general d’ENSISA)

Pausa per dinar

tarda (de 3 a 6)

Andorra Regenera
per Miquel Mercè i Rodríguez (arquitecte i representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra dins del projecte Regenera)
Un país pels joves
per Marc Pons i Martell (conseller de Joventut, Esports i Noves Tecnologies del Comú d’Andorra la Vella)
Reduir, reciclar i reutilitzar, claus per a un país de futur
per Cristina Rico i Flor (enginyera i directora de CTRASA)
Models de país a través de la literatura
per Josep Carles Laínez (llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual, escriptor i cap de redacció de la revista Debats)
Pausa
La solidaritat, un actiu de país
per Josep Duró i Vidal (doctor en optometria i òptic diplomat, president de la Creu Roja Andorrana)
Un nou model turístic per Andorra
per Betim Budzaku (economista)
Reptes de futur i model social d’Andorra
per Albert Gomà i Sala (politicòleg i sociòleg, responsable de l’empresa Social Innova)
L’aprofitament forestal i model de país
per Jael Pozo i Lozano (veterinària i consellera de Cultura, Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Comú de la Massana)
Debat
Cloenda
per Àngels Mach i Buch (presidenta de la SAC i membre de la Fundació UCE)

Ponències no presencials/ Aportacions escrites:
Com transformar la mentalitat de la societat
per Núria Prenafeta i Agelet (consultora per al talent individual i corporatiu, sòcia directora de Next Human Engineering i llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana)
Nous sectors d’activitat per diversificar l’economia andorrana
per Josep Maria Missé i Cortina (enginyer superior en Informàtica i secretari d’Estat per la Diversificació Econòmica del Govern d’Andorra)


XXIX Jornada d’Agricultura a Prada

«L'agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor»

Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris (IEC)

Dia: 23 d’agost

9:30-10:00 h. Obertura de la Jornada per Jordi Sala i Casarramona (director general de desenvolupament rural, GdC). Presentació i introducció de la Jornada, per Josep M. Vives (president de la ICEA)
10:00-10:45 h. Agricultura i contractes: una perspectiva històrica per Lluís Bosch (enginyer agrònom i professor de la Universitat de Girona) i Victòria Soldevila (economista i professora de la Universitat Rovira i Virgili)
10:45-11:00 h.: Torn d’intervencions i preguntes
11:00-11:45 h.: Problemàtica del sector lleter i els nous contractes obligatoris, per Eduard Gelpí (responsable de recursos lactis, Calidad Pascual, SAU)
11:45-12:30 h.: El programa Triptolemos de suport a la gestió dels ramaders amb contracte lleter amb Nestlé, per Yvonne Colomer (directora executiva de la Fundació Triptolemos)
12:30-13:00 h.: Torn d’intervencions i preguntes
13:00-14:30 h.: Pausa i dinar
14:30-15:00 h.: Els contractes des de l’òptica del pagès, per Josep M. Besora (Cal Mascó, Salvanera, Segarra)
15:00-15:30 h.: Els contractes des de l’òptica del fabricant, per Dionís Guiteras (gerent i propietari de Natureco, SL i diputat al Parlament de Catalunya)
15:30-16:15 h.: Relacions entre productors i grans superfícies en el sector de la fruita i l'hortalissa a Catalunya Nord, per Yves Aris (president de la Fédération Départementale des Syndicats d'Exploitants Agricoles (FDSEA), Catalunya Nord) i d’un representant del Centre Départemental des Jeunes Agriculteurs (CDJA)
16:15-17:15 h.: Torn d’intervencions i preguntes
17:15-18:00 h.: Cloenda


Jornada sobre el Sistema Universitari

«El sistema universitari i de recerca, vertebradors del país»

Ho organitza: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR (Generalitat de Catalunya)

Dia: 23 d’agost

Tres segles després de veure escapçades brutalment les seves fonts del coneixement amb la supressió de totes les universitats històriques, Catalunya torna a ser avui dia un clar referent internacionalment en l’àmbit de l’ensenyament superior i científic. Amb 12 universitats reconegudes internacionalment per l’activitat de docència i de recerca i  68 centres de recerca que desenvolupen una activitat científica d’alt nivell, Catalunya s’erigeix com a pol de coneixement del sud d’Europa gràcies a l’aposta decidida i duradora per l’educació superior i la recerca com a àmbit estratègic de país.

Les universitats i els centres de recerca de Catalunya tenen un paper destacat en la innovació i la transferència de coneixement, ja que la seva missió principal és descobrir i fer avançar aquest coneixement en benefici de la societat i la prosperitat econòmica. Catalunya té 10 vegades més producció científica de la que correspondria al seu pes demogràfic. Així, amb un 0,1% de la població mundial, els articles científics signats al nostre país representen l’1% de tots els publicats arreu del món. Concretament, tenim un rati de 32 publicacions per milió d’habitants, 10 més que Alemanya i 14 més que França. Catalunya supera Suècia i el Regne Unit en les prestigioses concessions que Europa atorga als millors científics del continent i s’erigeix com el segon país de la UE en concessions per milió d’habitants.

Ara que som a les portes d’una consulta sobre el futur del nostre país, val a dir que si disposéssim d’un Estat propi Catalunya faria un gran salt en recerca i desenvolupament que ens permetria endegar una economia basada més en la transferència del coneixement, factor clau de progrés i benestar de les societats més avançades. Catalunya és coneixement i, per aquesta raó, universitats i centres de recerca són uns dels pilars del present i el futur del país, tal com ho van ser en el passat.

La solidesa del sistema universitari i de recerca per esdevenir Estat.  Taula rodona amb Lluís Jofre (director general d’universitats, Secretaria d’Universitats i Recerca, Generalitat de Catalunya), Arcadi Navarro (director de l’Institut de Biologia Evolutiva, Universitat Pompeu Fabra), Enric Canela (catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, Universitat de Barcelona), Xavier Obradors (director de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, ICMAB-CSIC), Jaume Bertranpetit (director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ICREA) i Alícia Casals (Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, Universitat Politècnica de Catalunya)
a les 10