PROGRAMA |
XL UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
40 anys
del 15 al 24 d’agost del 2008
Ciències mediambientals |
L’Antàrtida, un continent amenaçat L’Any Polar Internacional 2007-2009 és una bona oportunitat per a intentar respondre algunes de les qüestions que centren la preocupació científica i social relatives al futur de l’Antàrtida. Presentació del curs L’Antàrtida: una aventura científica És evident la importància que té la recerca científica a l’Antàrtida on en les dècades cinquanta i seixanta la comunitat científica internacional es va abocar. Espanya es quedà fora d’aquest moviment per raons òbvies. Els anys seixanta Antoni Ballester del CSIC tingué l’oportunitat d’anar a l’Antàrtida invitat per Bèlgica. De primera mà pogué veure l’interès de conèixer aquesta natura verge per als científics i la seva repercussió sobre la millor comprensió dels processos generals de la Terra. L’Antàrtida vista per un geòleg L’Antàrtida és un continent, en contrast amb l’Àrtic que és un oceà. Les dues característiques principals de l’Antàrtida és que és coberta de gel i que no hi ha indígenes. El continent és inhabitable (fora de les bases científiques). La causa de tot això és que l’Antàrtida està centrada al pol sud de la Terra. L ’Antàrtida és el continent més fred, ventós, alt i allunyat de la Terra. En resum: l’Antàrtida és un immens desert de neu i gel. Vint-i-quatre hores d’investigació al vaixell oceanogràfic Polarstern al mar de Weddell Durant els darrers quinze anys, equips de d’Institut de Ciències del Mar (CSIC), del Departament d’Ecologia de la UB i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB han estudiat les aigües i el fons del continent blanc per tal d’entendre’n millor el funcionament i els potencials canvis que pot patir per mor del canvi global. Però, com és el dia a dia dels científics en un vaixell oceanogràfic? En aquesta presentació, tractarem de entendre què fan els nostres científics a l’Antàrtida, com ho fan, i, sobretot, com conviuen durant llargs períodes en un entorn força tancat i aïllat com és un vaixell oceanogràfic navegant a l’àrea més remota del planeta. Impacte ambiental del turisme comercial a l’Antàrtida La pregunta de partida del projecte—valoració de l’impacte ambiental del turisme comercial sobre els ecosistemes antàrtics—plantejava si l’Antartida està preparada per assumir grans contingents de visitants sense que se n’alterin els ecosistemes de manera irreversible. Després de la campanya realitzada enguany, estem en condicions per a intentar donar una primera resposta. Ecologia i impactes ambientals a l’Antàrtida Malgrat el Tractat Antàrtic, l’impacte sobre l’ecosistema marí de l’Antàrtida de l’explotació que hi ha fet la nostra espècie ha estat enorme. Primer, foques i pingüins; després, cetacis; i més recentment peixos i krill han estat explotats sense tenir en compte la parsimònia amb què les seves poblacions es recuperen. I ignorant l’enorme biodiversitat de l’oceà austral, que el separa clarament de la resta d’oceans. Ara s’hi afegeix la visita turística i el canvi climàtic, i l’amenaça que la manca de recursos energètics pugui fer oblidar la moratòria d’explotació que està en vigor actualment. Hom explicarà les causes d’aquesta biodiversitat, les extraordinàries adaptacions dels organismes a les condicions rigoroses de l’Antàrtida, i considerarà les amenaces que els sotgen. Dinàmica marina de l’oceà Austral: el projecte ESASSI La dinàmica marina de l’oceà Austral té un paper cabdal en el sistema climàtic. D’una banda, allotja el corrent circumpolar antàrtic, el més intens del planeta pel que fa a transport d’aigua i que comunica els tres principals oceans. De l’altra, s’hi produeixen processos com el de ‘ventilació oceànica’, que és fonamental per a la renovació dels continguts d’oxigen de les capes fondes de tots els oceans del planeta. En el context actual, la formació d’aigua fonda també segresta CO 2 atmosfèric i, per tant, retarda d’alguna manera el canvi climàtic. S’aprofitarà el marc del projecte ESASSI per explicar aquestes qüestions i d’altres que centren l’estudi dels oceanògrafs físics que treballam a l’Antàrtida. Reconstrucció del clima passat. Els casos de l’Àrtic i l’Antàrtida L’estudi del clima de la terra ha estat objecte d’un intens debat científic i social els darrers anys. Aquest debat se centra sovint en els canvis climàtics derivats de la pertorbació antròpica que suposà la revolució industrial i l’inici de l’ús massiu de combustibles fòssils. Tot i així, per tal d’establir l’impacte d’aquesta pertorbació i predir el comportament futur del clima, és necessari de primer entendre’n el funcionament natural. Aquest és l’objectiu de la paleoclimatologia, o ciència que estudia el clima del passat més enllà de les dades instrumentals. En aquest context les regions polars tenen un paper fonamental, ja que suposen un arxiu climàtic únic per a reconstruir el passat. A tall d’exemple, l’anàlisi de les bombolles d’aire atrapades al gel de l’Antàrtica ha permès demostrar que la concentració de CO 2 a l’atmosfera s’ha mantingut entre 170 - 300 ppmv durant gairebé l’últim milió d’anys, i posar en relleu la importància dels nivells actuals (385 ppmv) a escala geològica. En aquesta presentació es descriuran diferents projectes de recerca encapçalats pels nostres investigadors a l’Àrtic i l’Antàrtida, i es discutiran les aportacions d’aquestos al debat sobre l’escalfament global. Investigacions sobre plàncton antàrtic L’activitat biològica a la regió antàrtica està basada en l’ecosistema marí. La producció primària del fitoplàncton manté una complexa cadena tròfica, que inclou des de virus, bacteris i arquees, fins el krill i els ocells i mamífers antàrtics.
|
Ciències de la salut |
Tecnologia (Física) |
El descobriment de l’Univers Coordinació: Núria Ferrer i Anglada (Universitat Politècnica de Catalunya) del 20 al 24 d’agost Al llarg del temps, els humans sempre han cercat respostes a l’enigma sobre l’origen i la història del món en què vivim. A mesura que hem anat copsant la realitat de l’univers i el lloc que nosaltres hi ocupem, hem pogut formular preguntes progressivament més avançades. Actualment hem arribat a conèixer l’estructura de l’univers, la seva història d’expansió, i el seu origen en un estadi de gran densitat i altes temperatures, en un detall molt més gran que ningú s’imaginés que fos possible. Però l’origen de l’univers segueix mantenint-se en el misteri. Història de la cosmologia Al llarg del temps, els humans sempre han cercat respostes a l’enigma sobre l’origen i la història del món en què vivim. A mesura que hem anat copsant la realitat de l’univers i el lloc que nosaltres hi ocupem, hem pogut formular preguntes progressivament més avançades. Actualment hem arribat a conèixer l’estructura de l’univers, la seva història d’expansió, i el seu origen en un estadi de gran densitat i altes temperatures, en un detall molt més gran que ningú s’imaginés que fos possible. Però l’origen de l’univers segueix mantenint-se en el misteri. L’evolució de l’Univers: el coneixement actual Origen i evolució de la nanotecnologia: de R. Feynman (premi Nobel de Física del 1966) fins als xips més petits Des de la famosa frase de Richard Feynman “hi ha molt de lloc, allà baix”, que es considera l’inici del que avui dia anomenem ‘nanociència’ i ‘nanotecnologia’, l’evolució de la física i de la tecnologia han estat ràpides, de manera que els ordinadors que fem servir són cada vegada més petits i més potents. Tal com va preveure Feynman, si podem manipular molècules i àtoms, podrem disposar de dispositius de la mida del nanòmetre, és a dir, milionèsima de mil·límetre. Veurem com alguns descobriments que inicialment eren considerats de recerca fonamental han esdevingut molt interessants per les seves aplicacions i han donat lloc a patents importants. Aquest és el cas dels premis Nobel del 2007, amb els seus estudis sobre magnetoresistència gegant. El temps en la física moderna i contemporània A partir del segle XX noves teories han canviat la noció del temps, per bé que no ho ha fet la percepció interna que en tenim . Així, la relativitat especial ha introduït un temps que transcorre de manera diferent per a dos observadors que es mouen un en relació amb l’altre i on la simultaneïtat no és un concepte absolut, la qual cosa introdueix la possibilitat d’un temps estàtic. D’altra banda la relativitat general introdueix un temps que transcorre més lentament en les proximitats de les grans masses estel·lars que lluny d’elles. De tot açò i d’algunes coses més, com la fletxa del temps, parlarem en el nostre curs d’una manera divulgativa, per a la qual cosa reconstruirem la història de l’evolució del concepte de temps dels seus inicis fins ara. L’astronomia aplicada a la navegació marítima El coneixement del cel va permetre als navegants costaners allunyar-se de la costa i conèixer noves terres i altres cultures, i iniciar un intercanvi comercial i cultural. Ecologia per al segle XXI: reconciliant la teoria ecològica i la percepció naturalista. Ecologia amb espai Si bé tots els naturalistes saben perfectament que l’espai és un ingredient essencial de la dinàmica dels sistemes ecològics, alguns dels models de la dinàmica de poblacions de principis del segle XX, que han nodrit la base de la teoria ecològica en el darrer segle, no consideraven l’espai en les seves equacions (models de competència, depredador-presa etc.). Més recentment, la irrupció de les dinàmiques caòtiques en l’arena de la teoria ecològica encara entorpí més la comunicació entre els teòrics i els naturalistes. La introducció explícita de l’espai en la modelització en ecologia ha fet comprendre la importància d’alguns dels errors comesos, i ha contribuït a conciliar teoria i observacions. Introducció a la filosofia del temps L’origen de la vida Avui en dia la Teoria de l’Evolució per Selecció Natural proposada per en Charles Darwin (i, naturalment, corregida i ampliada per 150 anys de recerca) és admesa com l’explicació bàsica de la diversitat de la vida a la Terra. Tant és així, que a vegades hi ha una definició operativa, tot i que informal, dels éssers vivents que diu que són els éssers capaços d’evolucionar. Ara bé, el mateix Darwin va reconèixer que la seva teoria no podia explicar els orígens de la vida. Aquesta és, doncs, una pregunta fonamental que va més enllà de les formulades habitualment per la biologia. Com va començar tot? Com s’origina la vida al nostre planeta? Quins processos hi són implicats? Pot haver vingut la vida des de l’exterior? Hi juga algun paper la Selecció Natural ? Origen i manteniment del sexe El sexe pot semblar molt interessant i amè, però des del punt de vista biològic és un misteri. Sembla una pèrdua de temps i de recursos tant gran que fins fa pocs anys no hem començat a tenir explicacions raonables sobre els orígens i el manteniment. És a dir: tot just ara comencem a copsar com es va originar el sexe i com és que — podent optar per la reproducció asexual — encara hi ha organismes que es reprodueixen per mitjà del sexe. El coneixement adquirit els darrers anys ens permet també entendre alguns aspectes de la vida a la terra — i fins i tot de les nostres societats — que estan enormement influenciats per esdeveniments que varen tenir lloc fa centenars de milions d’anys.
|
Tecnologia (Arquitectura) |
Perspectives de futur per l’arquitectura i el paisatge rural del nostre país El curs és una mirada al passat per a una acció de futur. L’objectiu del seminari d’enguany és seguir donant a conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s’ha anat consolidant al llarg del territori i com es consolidà com a element vertebrador d’una societat del passat, però, ara sí, amb una visió de futur. Com hem de reinterpretar el coneixement del passat per a la societat d’avui? Paisatge i arquitectura rural: un model referencial Els jardins de parets seques del Cap de Creus Jardins de parets seques vol ésser un viatge de sensacions a tres paratges concrets de Catalunya: el Cap de Creus, la Côte Vermeille i la Garriga. Un viatge a diferents sensibilitats en la conservació d’una obra gegantina que iniciaren fa pocs segles els pagesos de les nostres terres. Sense cap més material que no fossin les pedres, construïren milers de quilòmetres de parets i centenars de barraques. Aquesta acumulació de temps, enginy i voluntat cridà en el seu moment l’atenció de l’escriptor Josep Pla, que en el seu llibre Cadaqués defineix aquests paratges com un immens “jardí de pedres seques”. L’ombra de Pla planeja inevitablement sobre cada una de les pàgines d’aquest llibre. Control ambiental de l’arquitectura rural Tradició constructiva, què ens ensenya per a la tecnologia actual Es presenten alguns resultats d’una assignatura optativa realitzada a l’ETSAVallès, UPC, sobre la tradició constructiva catalana. Seguint un eix—fonamentat en els materials per a la construcció, els elements arquitectònics, les tècniques tradicionals i els tipus arquitectònics—es plantejà una reflexió sobre el que podem aprendre, i hem après d’aquest coneixement de la tradició per a fer-ne ús, en l’actualitat, en l’ofici del projectista d’arquitectura. Aquest objectiu pedagògic donà com a resultat el fet de posar en dubte alguns tòpics comuns sobre la tradició i es posà en valor la vigència de moltes de les tecnologies. També es veié com l’actualització, amb la lògica adaptació als temps moderns, d’aquestes tècniques constructives pot servir, i de fet serveix, per a la bona pràctica del projecte paisatgístic o constructiu actual. Es presentaran alguns exemples dels temes tractats (un de cada àmbit mencionat). Els horts de palmeres d’Elx Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d’Elx han sorprès els viatgers que s’hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n’era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s’hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n’originà la plantació, els horts de palmeres d’Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l’agricultura tradicional europea. ?La intervenció es planteja en tres blocs: en un principi es parlarà de les característiques físiques dels horts de palmeres d’Elx, considerant-ne aspectes històrics, geogràfics, agraris, literaris i legals, i farem un balanç crític de la seua desaparició. En segon lloc, exposarem un text amb voluntat poètica on s’evoca de manera descriptiva el reg d’aquests horts. Finalment mostrarem imatges gràfiques, pictòriques i fotogràfiques d’aquest conreu agrari. Arquitectura rural i sostenibilitat La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l’ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l’arquitectura, es manifesten tant en l’aparició d’uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l’ús d’aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials. L’arquitectura rural forma part d’un model d’ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d’aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes. Arquitectura rural de l’Alguer L’arquitectura rural tradicional en les campanyes de l’Alguer és estada fortament condicionada de la història de la ciutat que ha vist el centre urbà (‘l’Alguer vella’) per sèculs tancat entre les sues muralles, separat del sou territori que de l’edat mitjana fins al vuit-cents restarà de fet despoblat. La prohibició d’habitar en campanya, en el període catalanoaragonès, i els sous efectes no solament en l’estructuració de l’espai sinó també en la cultura, explica bé les modestes dimensions de l’edilícia rural tradicional al territori de l’Alguer, com se registra fins al sècul XIX. Com és possible avui tutelar un patrimoni edilici tradicional fet generalment d’arquitectures pobres però ple de significat? La desaparició de la masoveria: una visió literària
|
Economia |
Les empreses de l’EURAM
Coordinació: Oriol Amat, catedràtic d’empresa de la Universitat Pompeu Fabra El curs es proposa fer una radiografia de les empreses de l’Euram (Euroregió de l’Arc Mediterrani, que inclou el Principat, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i Andorra). S’hi analitzaran els punts forts i febles de les empreses, i també les oportunitats i les amenaces de les empreses tenint en compte l’àmbit geogràfic, el sector empresarial, els clústers... També s’hi identificaran les mesures a prendre per a millorar la generació de riquesa econòmica i social d’aquestes empreses que passen per la innovació i la millora de les infraestructures, entre altres. Fortaleses, febleses, reptes i oportunitats de les empreses de l’EURAM Els clústers de l’EURAM i les empreses del País Valencià La raó de ser de l’EURAM Les empreses de l’EURAM des del punt de vista de la banca
|
Filosofia |
La vida de les nacions europees i el buit d’Europa Coordinació: Jordi Sales i Coderch, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i Josep Montserrat i Molas (Universitat de Barcelona) L’objecte del curs és analitzar les arrels filosòfiques com a doctrines, actituds i vocabularis que conformen les bases de l’actual vida europea. Els components de la vida europea plantegen possibilitats d’identificacions diverses als seus ciutadans. Aquesta diversitat està regida per algunes idees força: l’Estat de dret? la llibertat de consciència? el domini tecnològic? la dignitat del ciutadà? Abandonats a les inèrcies que els travessen, els pobles europeus no se sap massa on van. La recerca d’un endins des del qual respirar i actuar amb noves forces serà bona cosa si ens ho prenem com un viatge cap als fonaments d’un nou impuls. Els fonaments d’un nou impuls És ben possible que en els darrers decennis hem fet massa soroll xerrant a tota hora sobre nosaltres mateixos sovint sense cap gràcia i sovint, també, per a dividir-nos ben tontament. No podem continuar posant la nostra ànima allí on ens la trituren o ens la mercadegen, en fan befa, escarni o profanació interessada. Fugirem d’esperances falses. Volem per tal de conservar aquesta nostra voluntat, sortir d’un joc confús de mitges paraules, terminis dubtosos, pactes trencats, equilibris inestables, compromisos traïts i sospites absurdes que està esdevenint el tractament de la realitat catalana en la vida política de la mal anomenada democràcia espanyola. No són democràtics els estats que són presons de pobles. Professorat: Jordi Sales (UB), Josep Monserrat (UB) i Xavier Ibàñez (UB)
|
Antropologia |
Religió i bé públic. Contribucions africanes Coordinació: Ferran Iniesta (UB) A Occident, la modernitat ha reclòs la religió en l’àmbit de les decisions personals, fet que ha estat acceptat pragmàticament per moltes denominacions i esglésies. Al mateix temps, des de la crítica marxista, s’ha passat a sospitar de qualsevol projecció social del fet religiós: vet aquí la fàcil detecció de connivències entre els aparells eclesials i els interessos d’algunes elits econòmiques; fins i tot l’exaltació dels valors religiosos per part de la dreta nacionalista, els ha convertit en símbols buits de quelcom força allunyat dels seus significats històrics. Les religions tradicionals 1. Presentació general. Principis bàsics i situació actual. 2. Holisme i jerarquia: el culte dels avantpassats i la reialesa divina. 3. Curació: possessió i bruixeria. 4. Tradició i ciència: perspectives multiunívoques. L’islam 1. Història, difusió i situació actual. 2. Amadou Hampâté Bâ: confreries musulmanes i sufisme a l’Àfrica de l’Oest. 3. El Príncep Budru Kakungulu i l’islam a l’interior de l’Àfrica oriental. 4. Alternatives al reformisme i el rigorisme (salafiyya) panislàmic. El cristianisme 1. Història, difusió i situació actual. 2. El procés evangelitzador del cristianisme a Àfrica. 3. Vudú i Església a Haití. Del Concordat a Jean-Bertarnd Aristide. 4. Ecumenisme i diàleg interreligiós a l’Àfrica continental i de la diàspora.
|
Política |
Literatura |
Llengua |
EuroComRom: el plurilingüisme al vostre abast en quatre dies per Til Stegmann (Universitat de Frankfurt) Aprofitar el mètode EuroCom per llegir tot d’una les llengües emparentades amb el català, és una experiència veritablement gratificant: t’adones que les llengües que ja saps et permeten entrar en les altres gairebé sense esforç. Cal senzillament conèixer les tècniques que EuroCom posa a disposició per fer el transfer dels teus coneixements previs en set camps lingüístics, els set sedasssos. Llegirem textos en occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard o romanès. Per a aprofitar bé el curset, us aconsello comprar prèviament la versió catalana del llibre EuroComRom que podeu trobar en catorze llibreries dels Països Catalans (us n’envio la llista si m’escriviu a tilstegmann@em.uni-frankfurt.de). També podeu fer-vos imprimir explicacions completes del mètode en català, occità i dotze llengüés més a www.eurocomresearch.net . També podeu visitar la pàgina de catalanística de la Universitat de Frankfurt: www.kat.cat . Planificació lingüística i diversitat de la Unió Europea per Bernat Joan (secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya) 1. Existeix una política lingüística europea? De la ideologia francesa a l’Europa plural. Llengües franques, llengües nacionals, llengües minoritzades, llengües minoritàries. Problemes per a la fixació d’una pronúncia estàndard del català per Nicolau Dols (Universitat de les Illes Balears) L’objectiu del curs és: entendre les diferències entre llengua escrita i llengua oral; identificar els criteris que han guiat la fixació de la normativa del català; conèixer les propostes normatives i d’estandardització de la pronúncia; i assenyalar les dificultats lingüístiques i extralingüístiques per a l’establiment d’una pronúncia estàndard. Quant a continguts, parlarem de les característiques de la llengua oral, de les bases fonològiques de la divisió dialectal, dels fonaments de la normativització de la llengua, dels documents (llibres d’estil i gramàtica normativa), de la comparació de propostes de pronúncia estàndard, dels problemes per a l’assoliment d’una pronúncia estàndard i de la proposta final. La nostra metodologia consistirà en explicacions, l’anàlisi de texts teòrics sobre normativització, la comparació de propostes d’estandardització de la pronúncia i l’audició d’enregistraments de texts ‘estàndard’ de mitjans de comunicació de diversos llocs. Com et diuen? Fonaments de l’antroponímia catalana per Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears) Maneres de denominar les persones en les diferents cultures i a través del temps. Història dels noms catalans. Diverses fonts lingüístiques creen un riu onomàstic. La religió que ho canvià tot. Història dels cognoms catalans. De sobrenom a cognom. Antropònims i topònims. Dos mons en estreta relació. Els usos i les lleis. Un cognom o dos. El pare primer? La creació neològica en el català actual per Lluís Marquet La idea bàsica del curs és exposar els criteris seguits a l’hora de crear neologismes deguts a la necessitat d’actualitzar el català de manera que sigui apte per a tots els camps, tant generals com especialitzats. Constatem que hi ha encara aspectes pendents o mal resolts: massa sovint es cau en la improvisació, cosa que motiva que es difonguin diverses solucions poc o gens apropiades. Cal completar la tasca d’actualització del vocabulari modern procedint d’una manera assenyada i prudent, sense caure en els calcs i les defectuositats que provoquen en la llengua situacions anòmales. Per a dur a terme apropiadament tot això s’han de tenir en compte les línies directrius ja fixades de fa temps i procedir a una actualització adequada creant els neologismes necessaris, seguint el que ha fet sempre el català i les llengües modernes del nostre entorn. per Diego Gómez (president de la Federació d’Escola Valenciana) Després de la celebració del 300 aniversari de la batalla d’Almansa, del 75è de la signatura de les Normes de Castelló, enguany al País Valencià es compleixen 25 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), tot en el marc de l’any Jaume I que recorda el 800 aniversari del seu naixement. El cub Rubik com a introducció als formalismes cibernètics per Lluís de Yzaguirre (Institut de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra) Aquest curs és una combinació de teoria acadèmica i pràctica lúdica: els assistents hi aprendran a resoldre el cub de Rubik d’una manera no competitiva, al mateix temps que s’aniran enfrontant a la necessitat de formalitzar tant els estats successius de la resolució com els procediments. Doncs, al final del curs, els estudiants tindran una pauta de manipulació del cub acompanyada d’una formació introductòria als llenguatges formals. Consideracions crítiques entorn del lèxic neològic de gran difusió per Carles Castellanos (Universitat Autònoma de Barcelona) i Lluís Marquet El procés de gestació de la llengua estàndard és llarg i complex sobretot si és observat en la seva diversitat geogràfica i social. A partir de l’observació de diferents exemples del lèxic neològic de més gran difusió estudiarem les tendències principals que es poden descobrir en els casos de malformacions, i esbossarem propostes d’iniciatives que serien necessàries per a conèixer i corregir aquestes mancances. Valorarem, concretament, com convindria portar a terme l’observació de la llengua estàndard en els diferents àmbits formals i arreu de l’àrea lingüística de manera que fos possible l’anàlisi rigorosa les diferents formes i tendències de la pràctica lingüística. I discutirem sobre les iniciatives que podrien contribuir a una formació adequada dels neologismes tot aprofitant les potencialitats dels diferents ens normatius i normalitzadors. |
Història |
Història de l’art |
Música |
Música i patrimoni musical als Països Catalans Coordinador: Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona) Els cursos de música d’enguany reflexionaran sobre diversos aspectes del patrimoni musical català. Per una banda, les figures i els contextos musicals de Baltasar Samper i Eduard Toldrà, protagonistes del concert de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans; però també sobre altres figures de la música catalana com Robert Gerhard, que el 1932 ja homenatjà la figura de Jaume I, de qui enguany celebrem el vuitè centenari del naixement. L’altre bloc dels cursos es refereix al patrimoni musical tradicional, seguint la mostra que anem fent cada any presentant programes i projectes de recerca i difusió que es duen a terme en diversos indrets dels Països Catalans. Enguany es tractarà de la música tradicional a Menorca, entre altres territoris. Una SGAE catalana? La música anglesa en temps de l’Onze de Setembre: de Purcell a Haendel Músics catalans del segle XX El curs vol fer un repàs del que ha estat la música catalana del darrer segle, fent referència als moviments més destacats en relació a l’esfera internacional, i fent especial esment de les personalitats més destacades, des de l’herència del modernisme, el noucentisme, la generació de la Guerra Civil , i els moviments d’avantguarda. Es prestarà especial atenció a les figures d’Eduard Toldrà, del qual l’OJIPC estrenarà una obra simfònica; i Robert Gerhard, un dels compositors catalans més universals. Obra per a piano de Baltasar Samper i altres compositors mallorquins Música tradicional Partint de Menorca, música tradicional, tot fent un viatge pel Mediterrani (amb exemples de música en directe... i si ve bé hi haurà un glop de vi de Menorca per a les cançons de picat). Es tractarà el gran tema dels romanços, i les interrelacions amb altres llocs del Mediterrani. Es reflexionarà entorn de la visió multiracial o multiètnica que pot arribar a tenir la cançó tradicional. La cultura liturgicomusical en la Catalunya medieval Cant i litúrgia als segles IX-XIII. La rellevància de l’escola musical de Ripoll. Centres litúrgics catalans medievals (Principat). Introducció al sistema de notació musical medieval. Cant de la Sibil·la.
|
Cinema i audiovisual |
Enguany, l’àrea de cinema vol fer una mirada a l’estat de la qüestió del cinema català, tot fent una contraposició amb el d’un país ben allunyat del nostre, el Tibet. Potser hi trobem semblances pel que fa a la difusió minoritària en l’ús lingüístic, en l’àmbit de l’exhibició als cinemes, en les possibilitats i les oportunitats de què disposa... Llums i ombres, doncs, d’un cinema forçadament minoritari, i no de contingut estètic i simbòlic com el curs que oferirà un expert en el tema, al qual seguirà un sobre el doblatge del cinema en català, per acabar amb l’anàlisi del cinema del Tibet, que pateix la política d’ocupació, essent país també sense estat. La llum del cinema negre Aquest curs vol donar a conèixer la força expressiva de la il·luminació i la seva semiologia dins la fotografia del cinema negre europeu i americà rodat a mitjan segle passat. Projectarem fragments de pel·lícules mítiques per analitzar com tractaven la llum i els enquadraments de càmera els directors de fotografia d’aquella època i estudiarem també la força expressiva de les seves ombres. Qui no recorda una ombra amenaçant dins la fosca de la nit? Des de la caverna de Plató, passant per les ombres xineses i la llanterna màgica, mai el cinema no ha tractat la llum com ho ha fet el cinema negre d’aquella època. Amb aquest curs fem un petit homenatge a la magnífica feina, massa sovint oblidada, d’aquells directors de fotografia. El doblatge en català: una guerra necessària? Davant les notícies que apareixen ara i adés sobre els esforços econòmics que realitzen, principalment, els governs balear i català per oferir els doblatges en català de certes pel·lícules, cal demanar-se si aquests diners no seria millor invertir-los en pel·lícules realitzades en català, ateses les poques estrenes que s’hi fan. La intenció del curs és oferir uns elements de reflexió per intentar donar resposta a aquesta qüestió. Tibet, una nació sense territori propi Aquest curs és una introducció a les respostes cinematogràfiques que directors i productors tibetans han donat a l’experiència de pertànyer a una nació sense territori propi. Sense ésser un gènere autòcton del Tibet, alguns ciutadans sense passaport han trobat en el llenguatge cinematogràfic la manera d’expressar algunes pors envers l’erosió de la seva cultura, algunes de les angoixes causades per la seva existència transnacional o les possibilitats de recrear tradicions insòlites. A més, a nivell teòric examinarem la capacitat del cinema per teoritzar nous models de nació.
|
Seminaris |
Universitat de les Illes Balears |
Problemes per a la fixació d’una pronúncia estàndard del català |
Universitat de València |
Els secrets de la química divertida Des de l’antiguitat, la química ha format part de la nostra vida, ens ha ajudat a escalfar-nos, a calmar el dolor o a desinfectar les nostres aigües, però hi ha una altra química. Parlem d’una altra menys seriosa i transcendental, una de més divertida que ens permet crear estels de colors al cel, simplement pel plaer de mirar-los; una ciència que ha aconseguit extraure els colors dels teixits animals i vegetals i que els ha traslladat als nostres vestits, que ha permès e stampar-los sobre un llenç o immortalitzar-los en els frescos de les esglésies romàniques. En aquest curs farem un recorregut per la vessant lúdica de la química, aprendrem com funcionen els focs artificials, d’on vénen els colors que els nostres artistes han emprat des de fa segles, com funcionen les pantalles de cristall líquid i parlarem d’alguns secrets per a tenir èxit quan convidem a sopar els nostres amics. Per acabar, parlarem de la química glamurosa que ens ajuda a mantenir l’espurna de la joventut, que ens aporta agradables aromes i que, fins i tot, pot contribuir a conservar la flama de l’amor. |
Cursos d’iniciació |
Jornades científiques i professionals |
Innovació i turisme als Països Catalans |
amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Generalitat de Catalunya) El turisme ha canviat en els darrers anys d’una manera veloç i encara queden molts canvis per veure. Els Països Catalans constitueixen la primera destinació turística de la Mediterrània i Europa, amb zones més madures i d’altres encara per explorar. Això comporta molts reptes però també grans oportunitats. És per aquest motiu que les destinacions han emprès un canvi de rumb; canvi que no significa ruptura amb el model anterior sinó adaptació constant. I un canvi en què més que mai es fan necessàries la col·laboració i l’entesa de tots els agents i territoris, en el qual una de les claus de volta és l’aposta ferma per la innovació. Innovació que no tan sols significa TIC’s; innovació en la cadena de valor; en l’acostament al client actual i potencial; en la distribució i comercialització; en la provisió de serveis; en la capacitat d’acollida del client. I innovació en la generació d’un autèntic clúster turístic que aposti per la cooperació, en el treball en xarxa, en la competència intel·ligent; en la generació de sinèrgies i l’aprofitament de recursos entre empreses, territoris i agents. Innovació, en definitiva, que permeti l’enfortiment del múscul existent, basat en una gran part en un teixit de petites i mitjanes empreses, fins i tot molt petites empreses; i en territoris massa sovint fraccionats i desestructurats.
|
Jornada de Blocaires dels Països Catalans |
Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies Ho organitza: Xarxa de Blogs Sobiranistes 9:00 – 12:00 Xerrada-col·loqui: Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies 15:00 – 17:00 Taller de blogs, a càrrec d’Octavi Fornés |
IV Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al Segle XXI |
Possibilitats i límits de la intervenció de la ciència en l’inici i el final de la vida Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI Matí, de 10 a 12 Presentació de l’Associació Cristianisme al segle XXI, a càrrec de Josep M. Gasch i Riudor (secretari de l’Associació) Ponències: Dret i ètica, per Begoña Roman (professora d’ètica de la Universitat Ramon Llull ) Tarda, de 3 a 5 Ponència: Es presentarà el llibre Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana de Fragmenta Editorial, que recull les intervencions de Begoña Roman, Joan Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, amb pròleg de Ramon M. Nogués, al V Congrés que, amb el mateix nom, celebrà els dies 1 i 2 de desembre del 2007.
Ho organitza: Església Plural Els darrers mesos hem assistit a una greu escalada de la tensió entre el govern espanyol i la jerarquia de l’Església, en la qual a més s’han implicat alguns mitjans de comunicació i diversos grups que han recolzat els posicionaments eclesiàstics. Tampoc no és estrany veure com un sector de l’Església pretén imposar els seus valors morals al conjunt de la societat o reclamar una presència més important del credo catòlic en els plans formatius dels nostres infants i joves i oposar-se, amb l’argument que es vol adoctrinar, a la pretensió de l’Estat d’establir uns mínims en la educació en els valors i la cultura cívica i democràtica. Matí, de 2/4 de 10 a 12 El projecte de Llei sobre centres de culte o de reunió amb fins religiosos, a càrrec de Montserrat Coll, (directora general d’afers religiosos, Generalitat de Catalunya) El dia 4 de desembre de 2007 va ser admès a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya aquest projecte de Llei. En el seu preàmbul es diu: "Així, i des de la laïcitat, aquesta llei vol regular els centres de culte o de reunió amb fins religiosos en termes de neutralitat i amb l’única finalitat de facilitar l’exercici del culte i de preservar la seguretat i la salubritat dels locals i els drets fonamentals de tots els ciutadans relatius a l’ordre públic. D’aquesta manera, vol enfortir uns valors que ja caracteritzen l’espai comú de la nostra societat: la convivència, el respecte a la pluralitat, la igualtat en drets democràtics i la responsabilitat de tota la ciutadania, sense discriminacions de cap mena, a la construcció nacional de Catalunya." Des del primer moment que va ser aprovat pel Govern de la Generalitat, aquest projecte de Llei ha desfermat una intensa controvèrsia, ja sigui provinent de diverses tradicions religioses com també des de l’oposició política al Govern. Església Plural considera que la importància d’aquesta Llei, pionera a Europa, mereix una anàlisi acurada i tenir en compte tots els punts de vista que fins ara s’han manifestat. Per tal de facilitar una comprensió de l’abast d’aquesta norma que està en ple debat parlamentari hem convidat a la senyora Montserrat Coll, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat que ens explicarà els objectius i l’abast d’aquest projecte de Llei, així com també el procés de redacció i les diverses consultes que s’han fet. Seguidament es portarà a terme una Taula Rodona per debatre el tema i fer aflorar les diverses opinions que s’han generat al respecte. Participaran en aquesta Taula: Josep Meseguer (Pastor protestant), Mohammet Halhoul (representant del Consell Islàmic Cultural de Catalunya), Glòria Renom (Diputada al Parlament de Catalunya per CIU), Josep Torrens (president d’Església Plural), Toni Comín (Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC). Després de les intervencions s’obrirà un debat amb el públic assistent. Tarda, de 3 a 5 Laïcitat inclusiva el marc que afavoreix la trobada entre el fet religiós i la societat, permet superar perjudicis i garanteix un clima de col·laboració Taula rodona amb la participació de Lluís Duch (monjo de Montserrat i teòleg), Yaratulah Monturiol (especialista en hermenèutica corànica), Jofre Villanueva (Membre de la Lliga per la Laïcitat), Josep Meseguer (Pastor protestant), Pilar Dellunde (exdiputada al Parlament de Catalunya per ERC) i com a moderador Josep Torrens (president d’Església Plural) Els estudis sobre Jesús en demostren que va ser una persona religiosa, jueva, practicant, i que no va pretendre fundar cap altra religió. Dels companys de viatge de Jesús, cap d’ells no era sacerdot. Durant tota la seva vida va centrar la seva predicació en la supressió de barreres entre el què es considerava diví i el que era humà, sagrat o profà. Per a Jesús tot allò humà formava part de la divinitat, i la divinitat era present en tot lo humà. La crida de Déu era directe a cada home i cada dona. El destí de les persones era viure la realitat divina en tot el què era humà. |
Jornada sobre l’aigua |
Els Països Catalans tenen majoritàriament un clima mediterrani. Aquest fet, sumat a un model de desenvolupament territorial intensiu i unes conques hidrogràfiques amb una superfície relativament petita, suposa que, de manera cíclica, apareguin crisis pel repartiment dels recursos hídrics tant a nivell territorial com entre els diversos usos. Matí. Presentació de la gestió dels recursos hídrics en els diversos territoris dels Països Catalans 9:00 La gestió dels recursos hídrics a l’Alguer, per Antoni Torre (biòleg i director de la reserva natural del Cap de la Caça, Sardenya) 9:30La gestió dels recursos hídrics a la Catalunya Nord, per Joan Becat (geògraf, Universitat de Perpinyà – Via Domícia) 10:00 Andorra i l’aigua, per Carles Miquel (cap de la Unitat d’Aigües del Departament de Medi Ambient, Ministeri d’Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, Govern d’Andorra) 10:25 Descans 10:35 La gestió de l’aigua en una illa. El cas de Mallorca, per Sònia Estradé (Institut Menorquí d’Estudis) 11:00Diagnosi de la situació del Baix Ter: la sequera permanent, per Lluís Sala i Albert Ruhí (membres de la Plataforma del Ter) 11:30 Debat entre els diversos ponents i el públic Tarda. Debat 15:30 El Principat avança cap a una nova cultura de l’aigua? |
XXIII Jornades sobre Cooperativisme |
La participació cooperativa. La relació entre la cooperativa i les persones que la integren Ho organitza: Fundació Roca i Galès El cooperativisme és una activitat en la qual la democràcia és fonamental, imprescindible. Democràcia vol dir que tothom té dret a participar, i—i això sovint s’oblida—que tothom té el deure de participar. I si el dret i el deure de participar no són prou aplicats, hi falta, a la cooperativa, alguna cosa de molt important. dia 21 9:00 Repartiment de documentació 9:30 Presentació de la temàtica general de les jornades, a càrrec de Santos Hernández (patró de la Fundació Roca i Galès) Taller experiencial: Lideratge i participació 9:45 – 10:45 Sessió plenària d’obertura del taller, a càrrec de Joan Josep Rotger, consultor d’organitzacions 11:15 – 12:15 Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol 15:00 – 16:00 Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol 16:15 – 17:15. Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol dia 22 10:00 – 10:45 Ponència: El motor de cada cooperativa, i algunes de les seves curioses obligacions, a càrrec de Santos Hernández (patró de la Fundació Roca i Galès) 10:45 – 12:00 Col·loqui. Moderador: Santos Hernández 16:00 Presentació del ponent, a càrrec de Xavier Palos (patró de la Fundació Roca i Galès) 16:00 – 16:45 Ponència: La participació dels socis a les cooperatives, a càrrec de Quim Sicília (cap de participació de la cooperativa Abacus ) 16:45 – 17:45 Col·loqui. Moderador: Xavier Palos dia 23 10:00 – 10:15 Presentació dels ponents, a càrrec d’Esteve Puigferrat (vicepresident de la Fundació Roca i Galès) 10:15 – 11:00 Ponència: L’esperit cooperatiu com a fonament de l’eficàcia de la cooperativa, a càrrec de Jaume Botey (professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona), i de Pau Moragas i Carles de Ahumada (socis de la cooperativa l’Olivera) 11:00 – 11:30 Ponència, a càrrec de Mireia Franch (directora general d’economia cooperativa de la Generalitat de Catalunya). [Per confirmar.] 11:30 Cloenda de les jornades, a càrrec de Joan Josep González (president de la Fundació Roca i Galès)
|
X Jornada «Cap un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats» |
Ho organitzen: Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà - Via Domícia) i Màster 2 professional Relacions Transfrontereres Es proposa de fer un balanç actualitzat a la vegada sobre la realitat d’aquest territori (diagnòstic terrritorial), sobre les grans iniciatives en curs (Projectes Eurodistricte, Euroinstitut, …) així com sobre les eines d’acompanyament de les iniciatives transfrontereres vigents (Interreg IV-A, fons comú…). Programa: 9h Recepció 9h30 Presentació 9h40-10h L’Eurodistricte, què i per què? 10h-10h20 Elements de diagnòstic territorial de l’Espai Català Tranfrontalier 10h20h-11h Balanç de l’elaboració de la construcció de l’Eurodistricte 11h- 12h Debat |
V Trofeu de Petanca dels Països Catalans |
|
|
XXI Jornada Andorrana |
L’andorranitat Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències L’andorranitat és un concepte que conté un conjunt de valors en què s’identifiquen els individus que formen part de la societat andorrana, ja sigui a nivell de pertinença directa a dita societat, a una voluntat de ser diferenciada nacional o a una relació de lligam territorial. Aquest concepte és variable en el temps, tant des de la seva denominació com del seu contingut. Matí (de 2/4 de 10 a la 1) Presentació Ponències llegides Recuperar les arrels Ponències Orígens: la meva identitat, les meves pertinences L’andorranitat a través de l’esport La percepció externa de l’andorranitat: una aproximació històrica Els altres andorrans Els signes identitaris Salutació del rector Una voluntat de ser La integració política Andorra: identitat i universalitat El sentit de la independència Andorranitat i assimilació Debat Tarda (de 2/4 de 4 a 7) Ponències llegides Parlar per parlar Andorranitat, andorranitats Ponències A la recerca d’un estil Més enllà de les fronteres, saben de l’andorranitat? L’andorranisme, els símbols L’andorranitat en qüestió El sentiment de pertinença Andorranitat i globalització Entre dues repúbliques La nacionalitat andorrana en una societat globalitzada Apunts sobre l’andorranitat L’afirmació de la neutralitat Parlament Debat Cloenda |
XXIII Jornada d’Agricultura a Prada |
La crisi alimentària: causes i conseqüències Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris Durant l’últim any, pràcticament no hi ha hagut cap dia que no s’hagi parlat de la crisi alimentària i de l’augment del cost dels combustibles. Per això, hem cregut convenient dedicar la Jornada d’Agricultura de Prada d’enguany a aquesta qu¨estió. Tot i que si mirem enrere ens adonarem que hem patit moltes crisis alimentàries, en les últimes dècades la major part de la població del nostre entorn més pròxim ha pogut gaudir d’aliments en abundància i a uns preus raonablement assequibles. Des de fa uns quants anys, però, diversos països com ara la Xina i l’Índia, que sumen un 40 % de la població mundial, han augmentat la demanda alimentària, fet que ha provocat una situació insostenible, que encara s’agreujaria més si tots els habitants de la Terra consumissin com els occidentals. 9:30 – 10:00 Obertura de la jornada 10:00 – 10:30 Introducció a la jornada. Breu Història de les crisis alimentàries, a càrrec de Josep M. Puiggròs (coordinador de la jornada) 10:30 – 11:15 Factors determinants de la crisi alimentària, a càrrec d’Antoni Díaz (director general de planificació i relacions agràries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya) 11:15 – 11:30 Pausa 11:30 – 12:15 Fotocombustibles: patata calenta, a càrrec de Joan Salvadó (professor del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili) 12:15 – 13:00 Com orientar l’agricultura de Catalunya Nord davant l’augment del preu de l’energia?, a càrrec d’Eric Hostalnou (cap del Servei d’Arboricultura Fruitera de la Cambra d’Agricultura del Rosselló) 13:00 – 15:00 Pausa (dinar) 15:00 – 15:45 Possibilitats per l’agricultor de produir l’energia que necessita, a càrrec de Bruno Belotti (professor d’agro-equipaments al Liceu Agrícola de Tesà) 15:45 – 16:30 Bicombustibles i alimentació: un dilema actual, a càrrec de Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell (grup de recerca sobre desenvolupament rural de la Universitat Autònoma de Barcelona) 16:30 – 17:15 Bicombustibles oportunitat o amenaça, a càrrec de Teòfil Camí (URGESNEDA SL) 17:15 – 18:30 Taula rodona, amb tots els assistents 18:30 Cloenda, a càrrec de Joan Ràfols i Casamada (president de la ICEA)
|
V Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada |
Ho organitza: la Delegació Territorial de l’IEC a Perpinyà, el CREC (Centre de Recerques i d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà) i l’APLEC, Associació per a l’Ensenyament del Català De 9 a 12 i a partir de 2/4 de 3 de la tarda Com millorar l’estructura i la didàctica de l’ensenyament bilingüe a secundària Reflexions sobre la formació i el reclutament dels ensenyants de català dels col·legis i liceus Formació i acompanyament pedagògic d’urgència dels intervinents de català a l’ensenyament primari Reflexions sobre la formació a l’ensenyament bilingüe La formació dels ensenyants de l’ensenyament públic |
Tallers |
Conferències, debats, commemoracions |
dissabte 16 d’agost a les 12 del migdia a les 5 de la tarda a les 12 del migdia a les 5 de la tarda a les 12 del migdia a les 5 de la tarda a les 12 del migdia a les 5 de la tarda a les 12 del migdia a les 12 del migdia a les 4 de la tarda a les 5 de la tarda a les 12 del migdia a les 5 de la tarda a les 12 del migdia a les 5 de la tarda a les 12 del migdia
|
Espectacles |
Música |
|
Túrnez & Sesé Els Mariners del Canigó Trio Alguerès: Agustí Salis, veu, Marta Suggio, veu, i Ramon Doré, piano Lax’n’Busto Orquestra jove Salvador Giner Mus.cat Lídia Pujol Mariona Sagarra Cobla Casanoves Feliu Ventura La Carrau |
Joan Moll, piano Els Pets Antoni Rossell i Frédérique Trunk S’Albaida Anna Maluquer Miquel Ametller, glosador Projecte Mut La Vella Dixieland Antoni Nicolau Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans Blues de Picolat |
Teatre Teatre de Guerrilla |
|
Cinema |
El coronel Macià Barcelona (un mapa) I for India
|
Fòrum obert |
Presentació de la Plataforma Iniciativa Animalista a càrrec d’Encarna Canet, presidenta de la PIA. Moderarà el debat Antoni Infante Les persones que formem la INICIATIVA ANIMALISTA volem respondre a les necessitats que té el moviment als Països Catalans. Sempre des del respecte i sense rebutjar ningú, parle l’idioma que parle, INICIATIVA ANIMALISTA s’expressa en català i té com a àmbit el conjunt de territoris de parla catalana. Volem ser una porta oberta, un espai de debat al que puguen participar animalistes d’altres grups, fins i tot, associacions com a tals, sense que això signifique cap problema. També és una porta oberta a persones que han fet seva la lluita per un món més just, i que volen fer extensible aquesta lluita als altres animals. Pensem que ha arribat el moment de superar posicionaments immobilistes, personalismes i lideratges que bloquegen la formació d’un moviment que es presente a la societat organitzat i potent, amb capacitat de fer visibles els nostres plantejaments i reivindicacions... (www.iniciativaanimalista.cat) 175è aniversari del carlisme a càrrec d’Artur Juncosa i Carbonell, Carles Feliu de Travy, Robert Vallverdú i Martí, Maria Teresa de Borbó de Parma. Moderador: Toni Gol, historiador del Carlisme, Berguedà Ens complau informar-vos que aquest 2008 es compleixen els 175 anys de l’eclosió del carlisme com a moviment social i polític. No es pot explicar la història de Catalunya sense tenir en compte les aportacions que els carlins i el carlisme han donat a la nostra nació des de començaments del segle XIX. També, cal no oblidar-ho, a totes les nacions hispanes. El carlisme ha comptat de sempre amb l’aportació personal i desinteressada de les dones i els homes del seu entorn social i polític. Això ha fet possible que avui segueixi essent present a tot l’estat espanyol, especialment a Catalunya, i fent sòlides i originals aportacions ideològiques i d’estructuració territorial que no contemplen altres partits o corrents polítics. Aquesta ha estat una de les claus de volta del carlisme i l’explicació de la seva permanència en el temps: ser capdavanters en les solucions per les persones i els pobles per sobre d’interessos econòmics, especulatius i de poder. Presentació del Llibre de Job, d’Els hereus de Pujols i realització d’un fragment de l’Hiparxiologi a càrrec de Joaquim Auladell El darrer curs hi han hagut molts esdeveniments pujolsians: l’aparició de tres llibres cabdals i la designació del carrer Francesc Pujols de Barcelona. Joaquim Auladell farà la presentació del Llibre de Job, o moral i religió, Francesc de Castro d’Els hereus de Pujols. El pensament català brota i rebrota com un ceballo t, i Moixic realitzarà plàsticament un fragment d’ Hiparxiologi o ritual de la religió catalana. Presentació de la novel·la El cim dels espadats (evocació i record del Pere Pellicer) a càrrec de Marcel Fité, autor de l’obra, i presentació de Jordi Solé i Camardons Pere Pellicer fou l’iniciador de l’ofrena floral a Pompeu Fabra al cementiri de Prada. La novel·la El cim dels espadats és una novel·la juvenil d’aventures amb bones dosis de misteri i amb l’explicació d’un primer amor adolescent. Amb aquesta novel·la l’autor vol introduir al jovent en la coneixença de la realitat catalana de la UCE, i vol evocar la figura de Pere Pellicer. “Impossible o possible!” Conferència i debat a càrrec d’Alfons López Tena, notari i vocal del Consell General del Poder Judicial “Sense Estat, Catalunya no té futur; amb l’Estat a la contra, no té ni present. Cal passar de la independència com a somni i desig del cor a la independència com a projecte del cap, amb arguments, dades, raó i democràcia. Si volem, podem: per viure millor, per ser més lliures, per ser tan dignes com els més de dos-cents pobles del món que tenen Estat.” “Fundació d’un Estat de la Nació Catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.” Presentació de Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet (El Cullerot, 49) de Jaume Fàbrega i de La cuina de la poma (El Cullerot, 46) d’Eliana Thibaut Comelade La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jaume Fàbrega, historiador, crític d’art i assessor gastronòmic, i d’Eliana Thibaut i Comelade, autora d’una important obra sobre cuina i nutrició, que abraça més d’una trentena de llibres, a més d’articles divulgatius. Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet. La cuina de la Poma Perspectiva de progrés de Bolonya a Catalunya Ho organitza: Joventut Nacionalista de Catalunya Presentació de Quiròfan per a daltònics a càrrec de Lluís Riera Com encarar la independència a càrrec de Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció L’acte farà un repàs entenedor i rigorós dels diversos aspectes necessaris per a dur a bon port un projecte d’independència, des de la mobilització i la coordinació d’un imprescindible coixí social, fins a les relacions internacionals, passant per l’establiment d’uns referents polítics dignes, disposats a governar la nació catalana amb fermesa i visió de futur. Alhora, s’explicarà l’estratègia concreta que ja ha endegat Catalunya Acció per tal de dur-ho a la pràctica. Centenari Manel Saderra i Puigferrer, compositor de sardanes a càrrec de Margarida Vernetta (presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar), Jaume Carbonell i Guberna (professors d’història de la música), Antoni Torrent (autor del llibre i president de Fonovilassar 74) i Robert Rotger (director de la revista Som) Xerrada-col·loqui sobre el catalanisme al segle XXI i sobre l’actualitat política de Catalunya a càrrec de Jordi Xuclà, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Presentarà l’acte Gerard Figueras, vicesecretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya La Sobirania necessària per a assolir l’Estat Democràtic del Benestar a càrrec de Joel Joan i Elisenda Paluzie Narració sobre llegendes de Jaume I a càrrec de Na Catalina Contacontes Jaume I és un heroi històric, però també un heroi de llegenda. El seu llegendari és un dels més rics i variats dels Països Catalans. Hi trobem llegendes premonitòries de quin serà el seu destí, d’altres èpiques que ens parlen de la conquesta de Mallorca i de València on el rei apareix gairebé com un centaure, d’altres tracten de la seva tasca de legislador i moltes altres—potser les més divertides—de la relació amb els seus súbdits. En aquesta sessió de narració descobrirem—a través de la màgia de la paraula viva—que se’n va fer del seu cavall, les preguntes enrevessades que feia als abats, algunes disputes amb els seus consellers, les paraules que ell inventà i fins i tot com fou que es va fer la Via Làctia. Un horabaixa de llegenda que no us podeu perdre! Demostració de bitlles catalanes a càrrec de Jordi Bancells, membre de la Federació Catalana de Bitlles El joc de bitlles, profundament arrelat a Catalunya en el passat i avui en fase de recuperació. Segons els documentals escrits antigament, el 1936 es practicà per primera vegada a Catalunya, concretament a Torroja de Priorat i seguidament a Igualada. El finançament i l’estatut: ens en sortirem? amb Anna Simó, diputada del Parlament Degustació de vins de Catalunya Nord dia 21, a les 6 de la tarda Presentació dels Cursos Internacionals de la UCE de la Natura a càrrec de Guillem Chacon, director de la UCECN i president de Naturalistes sense Fronteres (www.naturalists.org) Els Cursos Internacionals són duts a terme per l’organització mundial Naturalists Without Borders (Naturalistes sense Fronteres) amb l’empara acadèmica de la UCE de Ciències de la Natura i diferents universitats americanes, altres organitzacions i estacions biològiques del Neotròpic. Tenen una finalitat doble. D’una banda, la formació en ciències de la natura i el coneixement in situ de la realitat i els indrets de més gran biodiversitat del planeta i, de l’altra, col·laborar i ajudar en la recerca, la gestió i la salvaguarda del patrimoni biològic, les ètnies i els pobles dels països anomenats ‘en vies de desenvolupament’, d’aquesta manera els alumnes—a més d’aprendre—participen directament en projectes reals. Situació dels transgènics als Països Catalans a càrrec de Francescs Maril i Jordi Soldevila Xerrada amb Salvador Brotons Ho organitza: Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada Salvador Brotons, compositor, director, flautista i enguany nou titular de la Banda Municipal de Barcelona, dirigeix cada any, dins el marc de la UCE l’Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans, formada per setanta joves d’entre divuit i vint-i-sis anys d’arreu dels territoris de parla catalana. Un dels objectius de l’orquestra és unir als Països Catalans a través de la música, tot fent una recerca d’obres molt poc conegudes d’autors catalans, i contribuir així a difondre el patrimoni musical català. Per tot això, convidem el mestre a explicar-nos tota aquesta feina i experiència, tot fent tertúlia al tendal. Finalitzarem amb un tast musical! Què vols saber de la Plataforma pel Dret de Decidir? Propostes de futur a càrrec de Francesc Marco (de la PDD de Tarragona) i Elisenda Romeu (presidenta de la PDD) La Plataforma pel Dret de Decidir sorgeix en el moment de clar col·lapse del sistema autonòmic a l’estat espanyol i la seva activitat obeeix a la necessitat de tenir una eina de vertebració social i política per a encarar el camí de l’exercici del dret d’autodeterminació i la construcció d’uns Països Catalans lliures políticament i justos socialment. Les dues grans manifestacions del 18 de febrer del 2006 i l’1 de desembre del 2007 i el no al referèndum de l’Estatut al Principat són la prova del seu encert. Autoorganització, independència política i econòmica i voluntat de plantar cara a la desídia dels nostres dirigents i als atacs contra la nostra nació en defineixen el present i el futur. Presentació d’El Camí a càrrec d’Anna Maluquer i Pere Coma, membres del PAS És a la falda de l’imponent Canigó i dins el marc de la UCE on començà a fer via El Camí i envaïts pel mateix neguit de qui vol fer pública la joia d’un primer infantament a aquells que li són propers, el PAS vol avançar als assistents a la UCE d’enguany aquesta primera guia. Una guia que és el resultat final d’un part sense anestèsia. Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya a càrrec de Manuel Tosca i López Presentació del llibre Les nits màgiques de Prada a càrrec de Manel Joan Arinyó Iconografia del “més petit de tots” i de la República Catalana a càrrec de Joaquim Auladell Acte polític del PSAN “Autodeterminació de tota la nació ” a càrrec de Josep Guia i Dídac López Presentació del llibre La nació és la llengua: El pensament lingüístic de Joan Maragall a càrrec de Jaume Comellas, l’autor, i Bernat Joan A més de ser el poeta màxim de la generació modernista, Maragall desenvolupà una intensa activitat periodística com a redactor del Diario de Barcelona des del 1890. Una trentena d’articles, un parell de conferències i sobretot la correspondència amb Miguel de Unamuno reflecteixen les idees que el gran poeta tenia sobre la llengua catalana i el seu ús enfront del castellà. Presentació de Jornada sobre el Mercat Cultural en Català: El món de l’ensenyament a càrrec d’Elisenda Romeu, presidenta de la FOLC, de Guillem Chacon, president de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i vicepresident de la FOLC, i Diego Gómez, president de la Federació d’Escola Valenciana i vocal de la FOLC L’any 2007 la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana edità la publicació Jornada sobre el Mercat Cultural en Català: El món de l’ensenyament , fruit de la jornada que es dugué a terme a Tortosa el novembre del 2006. Aquesta publicació recull les diferents comunicacions fetes per experts en el món de l’ensenyament sobre diversos temes sobre els quals seria convenient incidir relacionats amb la llengua catalana. L’objectiu de la publicació és donar difusió a les ponències i les conclusions de la I Jornada sobre el Mercat Cultural en Català, la qual, alhora, pretén dinamitzar el mercat cultural català, dividit en diferents estats (espanyol, francès, italià i andorrà) i, dins de l’estat, espanyol en diferents unitats administratives: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó (Franja de Ponent) i Múrcia (el Carxe). Aquesta fragmentació administrativa dificulta enormement la circulació dels productes fets en català. Per això la FOLC considera necessari dur a terme accions per tal d’intentar dinamitzar el mercat dels productes en la nostra llengua i reduir, d’aquesta manera, els efectes negatius de la parcel·lació. Camins cap a la independència a càrrec de Carles Bonaventura (secretari general del Partit Republicà Català), Agustí Soler (president del Partit Republicà Català), Josep Ferrer (Congrés per la Sobirania) i Josep Sort (professor de la Universitat Ramon Llull ) Presentació del llibre Granissat de cafè de Josepmiquel Servià 20 anys de Maulets: moviments juvenils dels Països Catalans. La lluita estudiantil a la Universitat de Perpinyà. La lluita de Jóvens de les Terres de l’Ebre Ho organitza: Maulets
|
Exposicions |
Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent), 1969-2008. 40 anys Pau Casals i l’exili (1939-1973) Els temps de l’abat Oliba Universitat Catalana d’Estiu 1968-2008 Visió de l’arxiduc Ludwig Salvator «Die Balearen» 100 anys del naixement de l’estelada 40 anys de la Fundació del PSAN Cartells del maig del 68 Els masos de Catalunya Nord i l’Alguer
|
Altres |
A més a més, hi ha una programació específica amb conferències, exposicions i animacions en divuit municipis del Conflent: Rigardà, Estoer, Vilafranca, Molig, Taurinyà, Escaró, Nyer, Catllà, Finestret, Vallestàvia, Pi, Arboçols, Saorra, Rià, Campome, Vernet i Fillols. Hi actuaran els grups Crescendo, els Mariners del Canigó i Blues de Picolat. |