PROGRAMA

XL UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
40 anys
del 15 al 24 d’agost del 2008

Ciències mediambientals

Ciències de la salut

Tecnologia
( Física)

Tecnologia (Arquitectura)

Economia

Filosofia

Antropologia

Política

Literatura

Llengua

Història

Història de l’Art

Música

Cinema i Audiovisual

Seminaris

Cursos d’iniciació

Jornades científiques i professionals

Tallers

Conferències, debats i commemoracions

Espectacles

Cinema

Fòrum obert

Exposicions

Altres


Ciències mediambientals


L’Antàrtida, un continent amenaçat


Coordinació: Martí Boada (Universitat Autònoma de Barcelona) i Arnau Urgell (periodista ambiental)
del 16 al 19 d’agost

L’Any Polar Internacional 2007-2009 és una bona oportunitat per a intentar respondre algunes de les qüestions que centren la preocupació científica i social relatives al futur de l’Antàrtida.
Hi ha nombrosos científics catalans que han treballat i treballen a l’Antàrtida. El curs inclou de manera implícita un reconeixement als primers antartidistes del país, per la seva excepcional tasca pionera, en els estudis d’aquest continent.
Continguts: Perspectiva històrica de la recerca a l’Antàrtida. Línies actuals de recerca dels diferents grups de treball de les institucions de recerca del país.

Presentació del curs
per Martí Boada (UAB)
dia 16, de 9 a 2/4 de 10

L’Antàrtida: una aventura científica
per Josefina Castellví (Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques)
dia 16, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11

És evident la importància que té la recerca científica a l’Antàrtida on en les dècades cinquanta i seixanta la comunitat científica internacional es va abocar. Espanya es quedà fora d’aquest moviment per raons òbvies. Els anys seixanta Antoni Ballester del CSIC tingué l’oportunitat d’anar a l’Antàrtida invitat per Bèlgica. De primera mà pogué veure l’interès de conèixer aquesta natura verge per als científics i la seva repercussió sobre la millor comprensió dels processos generals de la Terra.
Ballester començà una lluita aferrissada per poder organitzar una expedició. La incomprensió dels estaments administratius i la manca de recursos feren que aquesta situació es prolongués disset llargs anys fins que el 1987 s’hi pogués instal·lar la primera base científica.

L’Antàrtida vista per un geòleg
per Francesc Sàbat (Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona)
dia 16, de 2/4 d’11 a 12

L’Antàrtida és un continent, en contrast amb l’Àrtic que és un oceà. Les dues característiques principals de l’Antàrtida és que és coberta de gel i que no hi ha indígenes. El continent és inhabitable (fora de les bases científiques). La causa de tot això és que l’Antàrtida està centrada al pol sud de la Terra. L ’Antàrtida és el continent més fred, ventós, alt i allunyat de la Terra. En resum: l’Antàrtida és un immens desert de neu i gel.
L’Antàrtida és un continent encara mal conegut i de difícil accés i explorar-la requereix esperit explorador. No hi ha una Antàrtida. N’hi ha dues i potser quatre. Les quatre Antàrtides són: l’Est o Gran, l’Oest o Petita, la zona de rift i les plataformes continentals. L’Antàrtida té un gran valor estratègic, és com un altre planeta en un racó de la Terra i s’hi pot arribar sense haver de travessar l’espai exterior. Tots els continents tenen més o menys recursos geològics (matèries primes i petroli) i l’Antàrtida també deu tenir els seus: la Gran Antàrtida és similar a Austràlia i Sud-àfrica, on hi ha tot tipus de matèries primes, metalls i diamants; la Petita Antàrtida és similar als Andes, que és una província metal·lífera on destaca el coure; i el rift i les plataformes continentals poden contenir petroli.
La capa de gel de la Gran Antàrtida és molt gruixuda i arriba a tenir 4.000 metres de gruix. La capa de gel de la Petita Antàrtida no és tan gruixuda. A l’Antàrtida també hi ha volcans. Gel i foc podria ser el títol d’un reportatge que també es podria fer a Islàndia (encara que geològicament totes dues situacions no són comparables ja que Islàndia és una illa oceànica).
Els geòlegs catalans visiten l’Antàrtida des del 1989: geòlegs marins i geòlegs terrestres, la majoria d’ells de la Universitat de Barcelona. Us parlaré en primera persona de l’experiència viscuda explorant una minúscula part de l’Antàrtida: l’illa Livings.

Vint-i-quatre hores d’investigació al vaixell oceanogràfic Polarstern al mar de Weddell
per Sergi Rossi (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Durant els darrers quinze anys, equips de d’Institut de Ciències del Mar (CSIC), del Departament d’Ecologia de la UB i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB han estudiat les aigües i el fons del continent blanc per tal d’entendre’n millor el funcionament i els potencials canvis que pot patir per mor del canvi global. Però, com és el dia a dia dels científics en un vaixell oceanogràfic? En aquesta presentació, tractarem de entendre què fan els nostres científics a l’Antàrtida, com ho fan, i, sobretot, com conviuen durant llargs períodes en un entorn força tancat i aïllat com és un vaixell oceanogràfic navegant a l’àrea més remota del planeta.

Impacte ambiental del turisme comercial a l’Antàrtida
per Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12

La pregunta de partida del projecte—valoració de l’impacte ambiental del turisme comercial sobre els ecosistemes antàrtics—plantejava si l’Antartida està preparada per assumir grans contingents de visitants sense que se n’alterin els ecosistemes de manera irreversible. Després de la campanya realitzada enguany, estem en condicions per a intentar donar una primera resposta.

Ecologia i impactes ambientals a l’Antàrtida
per Joandomènec Ros (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Malgrat el Tractat Antàrtic, l’impacte sobre l’ecosistema marí de l’Antàrtida de l’explotació que hi ha fet la nostra espècie ha estat enorme. Primer, foques i pingüins; després, cetacis; i més recentment peixos i krill han estat explotats sense tenir en compte la parsimònia amb què les seves poblacions es recuperen. I ignorant l’enorme biodiversitat de l’oceà austral, que el separa clarament de la resta d’oceans. Ara s’hi afegeix la visita turística i el canvi climàtic, i l’amenaça que la manca de recursos energètics pugui fer oblidar la moratòria d’explotació que està en vigor actualment. Hom explicarà les causes d’aquesta biodiversitat, les extraordinàries adaptacions dels organismes a les condicions rigoroses de l’Antàrtida, i considerarà les amenaces que els sotgen.

Dinàmica marina de l’oceà Austral: el projecte ESASSI
per Damià Gomis (Institut Menorquí d’Estudis i Institut Mediterrani d’Estudis Avançats: centre mixt entre la Universitat de les Illes Balears i el Consell Superior d’Investigacions Científiques )
dia 18, a 2/4 d’11 a les 12

La dinàmica marina de l’oceà Austral té un paper cabdal en el sistema climàtic. D’una banda, allotja el corrent circumpolar antàrtic, el més intens del planeta pel que fa a transport d’aigua i que comunica els tres principals oceans. De l’altra, s’hi produeixen processos com el de ‘ventilació oceànica’, que és fonamental per a la renovació dels continguts d’oxigen de les capes fondes de tots els oceans del planeta. En el context actual, la formació d’aigua fonda també segresta CO 2 atmosfèric i, per tant, retarda d’alguna manera el canvi climàtic. S’aprofitarà el marc del projecte ESASSI per explicar aquestes qüestions i d’altres que centren l’estudi dels oceanògrafs físics que treballam a l’Antàrtida.

Reconstrucció del clima passat. Els casos de l’Àrtic i l’Antàrtida
per Alfred Martínez-Garcia (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

L’estudi del clima de la terra ha estat objecte d’un intens debat científic i social els darrers anys. Aquest debat se centra sovint en els canvis climàtics derivats de la pertorbació antròpica que suposà la revolució industrial i l’inici de l’ús massiu de combustibles fòssils. Tot i així, per tal d’establir l’impacte d’aquesta pertorbació i predir el comportament futur del clima, és necessari de primer entendre’n el funcionament natural. Aquest és l’objectiu de la paleoclimatologia, o ciència que estudia el clima del passat més enllà de les dades instrumentals. En aquest context les regions polars tenen un paper fonamental, ja que suposen un arxiu climàtic únic per a reconstruir el passat. A tall d’exemple, l’anàlisi de les bombolles d’aire atrapades al gel de l’Antàrtica ha permès demostrar que la concentració de CO 2 a l’atmosfera s’ha mantingut entre 170 - 300 ppmv durant gairebé l’últim milió d’anys, i posar en relleu la importància dels nivells actuals (385 ppmv) a escala geològica. En aquesta presentació es descriuran diferents projectes de recerca encapçalats pels nostres investigadors a l’Àrtic i l’Antàrtida, i es discutiran les aportacions d’aquestos al debat sobre l’escalfament global.

Investigacions sobre plàncton antàrtic
per Marta Estrada (Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques)
dia 19, de 2/4 d’11 a les 12

L’activitat biològica a la regió antàrtica està basada en l’ecosistema marí. La producció primària del fitoplàncton manté una complexa cadena tròfica, que inclou des de virus, bacteris i arquees, fins el krill i els ocells i mamífers antàrtics.
Les aigües antàrtiques presenten interessants problemes en relació amb l’ecologia planctònica. Entre els quals hi ha els efectes de les baixes temperatures i les grans variacions estacionals d’irradiància, i el paper del gel marí. Els darrers anys, l’aplicació de noves tècniques de biologia molecular ha donat un gran impuls al coneixement de la diversitat de les poblacions microbianes. Pel que fa al control de la producció primària, experiments recents han permès demostrar el paper del ferro com a micronutrient limitant en determinades zones allunyades de la costa. Actualment , la recerca antàrtica s’enfronta al repte d’esbrinar les implicacions d’un canvi global que afecta especialment les regions polars. En aquesta xerrada es comentaran aspectes relacionats amb l’estructura i el funcionament de les comunitats planctòniques antàrtiques, especialment en relació amb investigacions en què han col·laborat grups catalans.

 

Ciències de la salut


amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)

Enguany l’àmbit de Ciències de la Salut de la UCE tracta dos temes de màxim interès perquè afecten a tothom i són motiu de debat constant als mitjans de comunicació.

Una pell per a tota la vida


Coordinació: Jordi Craven-Bartle (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
dies 16, 17 i 18 d’agost

Una pell per a tota la vida, com a frontera entre el nostre jo i tota la resta, exposada a múltiples perills d’ençà que naixem fins que morim; una barrera per a la nostra defensa, però també un mitjà de comunicació per a percebre el sentit del tacte i d’expressar emocions íntimes amb el nostre llenguatge no verbal. Ens volta una pressió publicitària constant perquè adoptem nous patrons de bellesa: prims, joves i morens i arribem a fer atemptats contra la nostra pròpia fisiologia per seguir els dictàmens de la moda. Cal posar seny i reflexionar. Especialistes reconeguts ens parlen del que és normal que passi a la nostra pell des que naixem fins que morim, del que podem fer per tenir-ne cura, del que és científic i del que no ho és. Un curs del màxim interès per a qui vulgui saber si es perillós prendre raigs UV per posar-se moreno, què pot fer per a l’acné, si cal operar les primeres arrugues, si les taques fosques podrien ser dolentes, o, finalment, què cal fer per a poder guarir un càncer de la pell de la millor manera possible.

Una pell per a tota la vida. La nostra frontera amb l’entorn: la pell
per Marta Capella, dermatòloga del CAP Mollet
dia 16, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Per a tota la vida? Patologia habitual de la pell del nen, l’adolescent, de l’adult i de l’ancià
per Antoni Campoy, dermatòleg de l’Hospital General de Catalunya i CAP Mollet
dia 16, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Contribució de la cirurgia estètica
per Pere Serret, cirurgià plàstic, Clínica Corachan
dia 17, de 9 a 10 del matí

Contribució de la dermocosmètica
per Lola Bou, dermatòloga, membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona i membre de la junta directiva de l’Academia Española de Dermatología
dia 17, de 10 a 11 del matí

Ètica de la medicina i cirurgia estètica
per Jordi Craven-Bartle, oncòleg, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona
dia 17, d’11 a 12 del migdia

Morir per la pell als països rics i als pobres
per Montse Pérez López, dermatòloga, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), professora a la UAB i presidenta d’Ajuda Solidària als Leprosos
dia 18, de 9 a 10 del matí

Epidemiologia del càncer de pell a Catalunya
per Josepa Ribes i Puig, coordinadora del Registre de Càncer de Catalunya del Pla Director d’Oncologia
dia 18, de 10 a 11 del matí

Mesures de prevenció i tractament
per Montse Pérez López (UAB)
dia 18, d’11 a 12 del migdia

Salut sexual i reproductiva


Coordinació: Dolors Costa, directora adjunta de la Direcció General de Planificació i Avaluació (Departament de Salut, Generalitat de Catalunya) i Jordi Casabona, director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la SIDA de Catalunya (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona)
dies 19, 20 i 21 d’agost

Salut sexual i reproductiva sense tabús ni vergonyes: parlarem de sexualitat humana des d’una vessant científica. Atenció a la dona, maternitat i sexualitat saludable són temes de debat, sobre els quals la sanitat pública desenvolupa nous programes assistencials. La reemergència de les malalties de transmissió sexual, el virus del papil·loma humà i la seva vacuna i la pandèmia de la SIDA són afers cabdals en el nostre medi sobre els quals cal estar informats per a prendre actituds responsables en relació a nosaltres mateixos i a qui ens volta.

Maternitat i naixement a Catalunya avui. La participació de les dones, noves necessitats i demandes
per Dolors Costa, adjunta a la Direcció General de Planificació i Avaluació del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
dia 19, de 9 a 10 del matí

L’objectiu és fer conèixer als participants la situació actual de la maternitat i dels naixements a Catalunya, a més de la creixent participació de les dones en les decisions sobre la seva salut sexual i reproductiva La natalitat a Catalunya ha experimentat un canvi de tendència. Després d’una forta disminució, la taxa de natalitat ha tornat a créixer acceleradament els darrers anys, el pes d’aquest augment recau sobretot en els hospitals de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. Tot i així la qualitat assistencial en el part i la taxa de mortalitat perinatal són bones. Els usuaris/àries estan més informats i són més exigents. A més, el creixement de la immigració afavoreix l’aparició de valors i cultures diferents amb referència al part. Com participen les dones en el naixement dels seus fills i com participen des dels organismes i associacions de dones en les politiques de salut.

Salutació de la consellera
per Marina Geli, consellera de salut de la Generalitat de Catalunya
dia 19, de 10 a 2/4 d’11 del matí

Experiència d’adaptació a les noves realitats en Atenció Materno-Infantil. Salut Sexual i Reproductiva
per Joan Meléndez, cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de Santa Caterina de Salt (IAS)
dia 19, de 2/4 d’11 a les 12 del migdia

Implicacions ètiques en medicina fetal
per Elena Carreras i Moratonas, cap clínic de medicina materno-fetal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona
dia 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí

La medicina fetal ha experimentat un gran canvi en els darrers anys: fonamentalment la incorporació de tècniques de teràpia / cirurgia fetal i el pas de càlcul de risc col·lectiu a risc individual en medicina materno-fetal. Això ha obligat a desenvolupar una nova manera d’enfocar les situacions normals i patològiques relacionades amb la gestació i ha obligat a fer un canvi de mentalitat i actuació als professionals mèdics i també a les gestants i les seves parelles. Es comenten aquests canvis i quin impacte estan tenint en l’atenció mèdica en medicina materno-fetal, especialment pel que fa als aspectes ètics de l’assistència.

Diversitat en les expressions de la sexualitat, rols de gènere. Promoció de la salut en l’àmbit de la sexualitat
per Ramon Escuriet, tècnic de la Direcció General de Planificació i Avaluació del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11 del matí

L’objectiu és fer conèixer als participants el concepte de salut sexual i les implicacions individuals i de la societat en assolir-la, respectar-la i mantenir-la. Definirem els conceptes bàsics en relació a la salut sexual: sexe, gènere, sexualitat i salut sexual. Drets en salut sexual i reproductiva. Diversitat en les expressions de la sexualitat al llarg de la vida i les distintes orientacions. Factors que afavoreixen la normalització en la societat actual. L’impacte i la importància del problemes en salut sexual relacionats amb el gènere, especialment aquells relacionats amb les desigualtats, fa necessari un afrontament de la situació per tal de trobar solucions efectives. La integració de la salut sexual en els programes públics de promoció de la salut adreçats a la població general, a població especial i a d’altres grups de població més vulnerable, per a la promoció d’un comportament sexual saludable.

La pandèmia de la SIDA i la reemergència de les Infeccions de Tansmissió Sexual (ITS)
per Virgínia Isern i Fernández, del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS/VIH/SIDA de Catalunya (CEEISCAT), Institut Català d’Oncologia (ICO), Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 9 a 10 del matí

Infecció pel virus del papil·loma humà i carcinoma de cèrvix. Un càncer que es pot prevenir
per Cristina Agustí i Benito, del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS/VIH/SIDA de Catalunya (CEEISCAT), Institut Català d’Oncologia (ICO), Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 10 a 11 del matí

La infecció pel virus del Papil·loma Humà (VPH), és una causa necessària però no suficient per a desenvolupar càncer de cèrvix. A Catalunya cada any es produeixen 256 nous casos i 90 morts per aquesta malaltia. El Departament de salut de la Generalitat de Catalunya iniciarà durant el curs 2008-2009 la vacunació contra aquest virus a totes les noies que tenen entre 11 i 12 anys. Les vacunes són efectives per a prevenir la infecció dels dos tipus principals de VPH oncògens, el VPH 16 i 18, que provoquen el 70% de casos de càncer de coll d’úter. A més, s’ha demostrat que també tenen un cert grau de protecció creuada enfront de virus no inclosos. La vacunació però, és un element més dins de les estratègies globals de prevenció del càncer de cèrvix, ja que les vacunes no cobreixen tots els tipus de VPH oncògens i, per tant, no es poden prevenir aproximadament un 30% dels casos d’aquest tipus de càncer. La vacunació no pot substituir els programes de cribratge i recordar la importància d’utilitzar preservatiu en totes les relacions sexuals, com prevenció de qualsevol infecció de transmissió sexual.

La promoció de la salut i la prevenció de la SIDA i d’altres ITS
per Albert Giménez i Masat, del Programa per a la Prevenció i Assistència sobre la SIDA (PPAS), Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

La persistència de nous casos d’infecció pel VIH/SIDA i l’increment d’altres infeccions de transmissió sexual com són la sífilis i la gonocòccia ens posen en alerta sobre el relaxament detectat per part de la població general en la utilització de mesures preventives per a evitar-les. Les estratègies de promoció d’hàbits sexuals saludables i la prevenció de la transmissió d’aquestes infeccions són cabdals per evitar-ne la seva propagació. Les metodologies i instruments emprats s’han d’universalitzar tot i la dificultat de fer-les extensives arreu. Per una altra banda, el diagnòstic tardà de la infecció pel VIH possibilita la difusió de la seva transmissió, que en un 80% dels nous casos són a través de les relacions sexuals sense protecció. Finalment i degut a l’entorn que envolten a les persones afectades per les infeccions de transmissió sexual i en particular pel VIH/SIDA, que poden provocar rebuig social, també es tractaran les estratègies per pal·liar aquest fenomen.

Tecnologia (Física)


El descobriment de l’Univers


Coordinació: Núria Ferrer i Anglada (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 20 al 24 d’agost

Al llarg del temps, els humans sempre han cercat respostes a l’enigma sobre l’origen i la història del món en què vivim. A mesura que hem anat copsant la realitat de l’univers i el lloc que nosaltres hi ocupem, hem pogut formular preguntes progressivament més avançades. Actualment hem arribat a conèixer l’estructura de l’univers, la seva història d’expansió, i el seu origen en un estadi de gran densitat i altes temperatures, en un detall molt més gran que ningú s’imaginés que fos possible. Però l’origen de l’univers segueix mantenint-se en el misteri.

Història de la cosmologia
per Jordi Miralda, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (CSIC)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11

Al llarg del temps, els humans sempre han cercat respostes a l’enigma sobre l’origen i la història del món en què vivim. A mesura que hem anat copsant la realitat de l’univers i el lloc que nosaltres hi ocupem, hem pogut formular preguntes progressivament més avançades. Actualment hem arribat a conèixer l’estructura de l’univers, la seva història d’expansió, i el seu origen en un estadi de gran densitat i altes temperatures, en un detall molt més gran que ningú s’imaginés que fos possible. Però l’origen de l’univers segueix mantenint-se en el misteri.

L’evolució de l’Univers: el coneixement actual
per Jordi Miralda, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (CSIC)
dia 20, de 2/4 d’11 a 12

Origen i evolució de la nanotecnologia: de R. Feynman (premi Nobel de Física del 1966) fins als xips més petits
per Núria Ferrer Anglada (Departament de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11

Des de la famosa frase de Richard Feynman “hi ha molt de lloc, allà baix”, que es considera l’inici del que avui dia anomenem ‘nanociència’ i ‘nanotecnologia’, l’evolució de la física i de la tecnologia han estat ràpides, de manera que els ordinadors que fem servir són cada vegada més petits i més potents. Tal com va preveure Feynman, si podem manipular molècules i àtoms, podrem disposar de dispositius de la mida del nanòmetre, és a dir, milionèsima de mil·límetre. Veurem com alguns descobriments que inicialment eren considerats de recerca fonamental han esdevingut molt interessants per les seves aplicacions i han donat lloc a patents importants. Aquest és el cas dels premis Nobel del 2007, amb els seus estudis sobre magnetoresistència gegant.

El temps en la física moderna i contemporània
per Josep Miquel Vidal (Institut Menorquí d’Estudis)
dia 21, de 2/4 d’11 a les 12

A partir del segle XX noves teories han canviat la noció del temps, per bé que no ho ha fet la percepció interna que en tenim . Així, la relativitat especial ha introduït un temps que transcorre de manera diferent per a dos observadors que es mouen un en relació amb l’altre i on la simultaneïtat no és un concepte absolut, la qual cosa introdueix la possibilitat d’un temps estàtic. D’altra banda la relativitat general introdueix un temps que transcorre més lentament en les proximitats de les grans masses estel·lars que lluny d’elles. De tot açò i d’algunes coses més, com la fletxa del temps, parlarem en el nostre curs d’una manera divulgativa, per a la qual cosa reconstruirem la història de l’evolució del concepte de temps dels seus inicis fins ara.
El temps newtonià que transcorre contínuament i regular sense referència a res extern a ell és, sens dubte, el més proper a la nostra experiència quotidiana, encara que és prou sabut que aquesta mateixa experiència ens posa en presència d’un temps que sembla passar molt ràpid o molt lent, l’anomenat temps psicològic, segons les situacions en què es trobem.
Tanmateix, malgrat la generalització actual d’aquesta noció del temps, no és una noció que vengui donada d’una manera natural, sinó que és una construcció matemàtica. Així, en les cultures primitives trobem estesa la noció de temps cíclic, que torna al seu inici una vegada i una altra, mentre la noció d’un temps lineal no apareix fins més endavant amb la religió judaica. La formulació newtoniana va haver d’esperar fins que l’aparició dels rellotges alliberà la gent de la submissió als cicles diaris del dia i la nit, marcats pels tocs de les campanes, i els sotmeté a la regularitat del temps dels rellotges independents dels fenòmens naturals.

L’astronomia aplicada a la navegació marítima
per Agustí Martín i Mallofré (Facultat de Nàutica de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 22, de 9 a 12

El coneixement del cel va permetre als navegants costaners allunyar-se de la costa i conèixer noves terres i altres cultures, i iniciar un intercanvi comercial i cultural.
Durant segles els europeus i els àrabs havien navegat al voltant de les seves costes prenent com a referència uns punts geogràfics visibles sobre l’horitzó. Quan a finals del segle XV els portuguesos i els espanyols començaren els viatges d’exploració, utilitzaren com a punts de referència el Sol, els planetes i les estrelles.
Els primers instruments d’observació astronòmica foren la ballestilla , l’astrolabi i el quadrant . El gran problema del navegant no fou mai el càlcul de la latitud sinó el de la longitud. Durant el segle XVIII i gràcies a l’invent del cronòmetre, la longitud geogràfica deixà de ser un problema ja que es podia calcular el temps o diferència horària entre el meridià de l’observador i un altre de referència o meridià zero.
Cap a l’any 1750 s’inventà el sextant que permetia una observació més precisa de l’alçada dels astres. Amb algunes millores i perfeccionaments menors ens ha arribat fins als nostres dies. A partir de les alçades dels astres obtingudes amb el sextant i utilitzant diferents mètodes analítics, el navegant es pot arribar a situar amb molt poc error.
Avui en dia el navegant se situa sobre la carta nàutica mitjançant els sistemes globals de posicionament, mes coneguts com a GPS, malgrat això l’ús del sextant continua essent una pràctica obligada als vaixells.

Ecologia per al segle XXI: reconciliant la teoria ecològica i la percepció naturalista. Ecologia amb espai
per Jordi Flos (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

Si bé tots els naturalistes saben perfectament que l’espai és un ingredient essencial de la dinàmica dels sistemes ecològics, alguns dels models de la dinàmica de poblacions de principis del segle XX, que han nodrit la base de la teoria ecològica en el darrer segle, no consideraven l’espai en les seves equacions (models de competència, depredador-presa etc.). Més recentment, la irrupció de les dinàmiques caòtiques en l’arena de la teoria ecològica encara entorpí més la comunicació entre els teòrics i els naturalistes. La introducció explícita de l’espai en la modelització en ecologia ha fet comprendre la importància d’alguns dels errors comesos, i ha contribuït a conciliar teoria i observacions.

Introducció a la filosofia del temps
per Josep Miquel Vidal (Institut Menorquí d’Estudis)
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12

L’origen de la vida
per Arcadi Navarro (Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

Avui en dia la Teoria de l’Evolució per Selecció Natural proposada per en Charles Darwin (i, naturalment, corregida i ampliada per 150 anys de recerca) és admesa com l’explicació bàsica de la diversitat de la vida a la Terra. Tant és així, que a vegades hi ha una definició operativa, tot i que informal, dels éssers vivents que diu que són els éssers capaços d’evolucionar. Ara bé, el mateix Darwin va reconèixer que la seva teoria no podia explicar els orígens de la vida. Aquesta és, doncs, una pregunta fonamental que va més enllà de les formulades habitualment per la biologia. Com va començar tot? Com s’origina la vida al nostre planeta? Quins processos hi són implicats? Pot haver vingut la vida des de l’exterior? Hi juga algun paper la Selecció Natural ?

Origen i manteniment del sexe
per Arcadi Navarro (Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12

El sexe pot semblar molt interessant i amè, però des del punt de vista biològic és un misteri. Sembla una pèrdua de temps i de recursos tant gran que fins fa pocs anys no hem començat a tenir explicacions raonables sobre els orígens i el manteniment. És a dir: tot just ara comencem a copsar com es va originar el sexe i com és que — podent optar per la reproducció asexual — encara hi ha organismes que es reprodueixen per mitjà del sexe. El coneixement adquirit els darrers anys ens permet també entendre alguns aspectes de la vida a la terra — i fins i tot de les nostres societats — que estan enormement influenciats per esdeveniments que varen tenir lloc fa centenars de milions d’anys.

 

Tecnologia (Arquitectura)


Perspectives de futur per l’arquitectura i el paisatge rural del nostre país


Coordinació: Oriol París (UPC)
del 16 al 19 d’agost

El curs és una mirada al passat per a una acció de futur. L’objectiu del seminari d’enguany és seguir donant a conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s’ha anat consolidant al llarg del territori i com es consolidà com a element vertebrador d’una societat del passat, però, ara sí, amb una visió de futur. Com hem de reinterpretar el coneixement del passat per a la societat d’avui?
És evident que els models socials i de gestió del patrimoni han canviat. El curs pretén donar sortida a tots aquells models que, avui en dia, hi ha, s’han conservat inalterables i han esdevingut ‘peces de museu’ que ja no articulen els territoris ni les societats en què s’estableixen.
És ben cert que l’arquitectura i els models de gestió del territori defineixen la societat en què vivim i que l’actual comença a patir certes crisis. Si el coneixement d’una societat és veritat que es consolida al llarg del temps, segur que ens queda molt per aprendre. Per tant, al final del curs volem poder respondre a les qüestions següents: què hem après de l’estudi del patrimoni arquitectònic i cultural? Com l’hem d’interpretar avui? Com podem pensar el present i futur amb les claus del coneixement tradicional? Què podem fer amb aquest patrimoni i quin futur té?
El cert és que la nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model per avui, que es relaciona amb el territori i exigeix un equilibri sostenible.

Paisatge i arquitectura rural: un model referencial
per Oriol París (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 16, de 9 a 2/4 d’11

Els jardins de parets seques del Cap de Creus
per Domènec Moli
dia 16, de 2/4 d’11 a 12

Jardins de parets seques vol ésser un viatge de sensacions a tres paratges concrets de Catalunya: el Cap de Creus, la Côte Vermeille i la Garriga. Un viatge a diferents sensibilitats en la conservació d’una obra gegantina que iniciaren fa pocs segles els pagesos de les nostres terres. Sense cap més material que no fossin les pedres, construïren milers de quilòmetres de parets i centenars de barraques. Aquesta acumulació de temps, enginy i voluntat cridà en el seu moment l’atenció de l’escriptor Josep Pla, que en el seu llibre Cadaqués defineix aquests paratges com un immens “jardí de pedres seques”. L’ombra de Pla planeja inevitablement sobre cada una de les pàgines d’aquest llibre.

Control ambiental de l’arquitectura rural
per Rafael Serra i Florensa (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Tradició constructiva, què ens ensenya per a la tecnologia actual
per Antoni Tribó (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12

Es presenten alguns resultats d’una assignatura optativa realitzada a l’ETSAVallès, UPC, sobre la tradició constructiva catalana. Seguint un eix—fonamentat en els materials per a la construcció, els elements arquitectònics, les tècniques tradicionals i els tipus arquitectònics—es plantejà una reflexió sobre el que podem aprendre, i hem après d’aquest coneixement de la tradició per a fer-ne ús, en l’actualitat, en l’ofici del projectista d’arquitectura. Aquest objectiu pedagògic donà com a resultat el fet de posar en dubte alguns tòpics comuns sobre la tradició i es posà en valor la vigència de moltes de les tecnologies. També es veié com l’actualització, amb la lògica adaptació als temps moderns, d’aquestes tècniques constructives pot servir, i de fet serveix, per a la bona pràctica del projecte paisatgístic o constructiu actual. Es presentaran alguns exemples dels temes tractats (un de cada àmbit mencionat).

Els horts de palmeres d’Elx
per Gaspar Jaén (Universitat d’Alacant)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d’Elx han sorprès els viatgers que s’hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n’era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s’hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n’originà la plantació, els horts de palmeres d’Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l’agricultura tradicional europea. ?La intervenció es planteja en tres blocs: en un principi es parlarà de les característiques físiques dels horts de palmeres d’Elx, considerant-ne aspectes històrics, geogràfics, agraris, literaris i legals, i farem un balanç crític de la seua desaparició. En segon lloc, exposarem un text amb voluntat poètica on s’evoca de manera descriptiva el reg d’aquests horts. Finalment mostrarem imatges gràfiques, pictòriques i fotogràfiques d’aquest conreu agrari.

Arquitectura rural i sostenibilitat
per Albert Cuchí (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12

La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l’ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l’arquitectura, es manifesten tant en l’aparició d’uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l’ús d’aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials. L’arquitectura rural forma part d’un model d’ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d’aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes.

Arquitectura rural de l’Alguer
per Joan Oliva, arquitecte
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

L’arquitectura rural tradicional en les campanyes de l’Alguer és estada fortament condicionada de la història de la ciutat que ha vist el centre urbà (‘l’Alguer vella’) per sèculs tancat entre les sues muralles, separat del sou territori que de l’edat mitjana fins al vuit-cents restarà de fet despoblat. La prohibició d’habitar en campanya, en el període catalanoaragonès, i els sous efectes no solament en l’estructuració de l’espai sinó també en la cultura, explica bé les modestes dimensions de l’edilícia rural tradicional al territori de l’Alguer, com se registra fins al sècul XIX. Com és possible avui tutelar un patrimoni edilici tradicional fet generalment d’arquitectures pobres però ple de significat?

La desaparició de la masoveria: una visió literària
per Antoni Pladevall i Arumí
dia 19, de 2/4 d’11 a 12

 

Economia


Les empreses de l’EURAM


Coordinació: Oriol Amat, catedràtic d’empresa de la Universitat Pompeu Fabra
del 16 al 19 d’agost

El curs es proposa fer una radiografia de les empreses de l’Euram (Euroregió de l’Arc Mediterrani, que inclou el Principat, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i Andorra). S’hi analitzaran els punts forts i febles de les empreses, i també les oportunitats i les amenaces de les empreses tenint en compte l’àmbit geogràfic, el sector empresarial, els clústers... També s’hi identificaran les mesures a prendre per a millorar la generació de riquesa econòmica i social d’aquestes empreses que passen per la innovació i la millora de les infraestructures, entre altres.

Fortaleses, febleses, reptes i oportunitats de les empreses de l’EURAM
per Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra)
dia 16, de 9 a 12

Els clústers de l’EURAM i les empreses del País Valencià
per Elies Seguí (Universitat Politècnica de València)
dia 17, de 9 a 12

La raó de ser de l’EURAM
per Joan B. Casas (vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya)
dia 18, de 9 a 12

Les empreses de l’EURAM des del punt de vista de la banca
per Francesc Joan (Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa)
dia 19 , de 9 a 12

 


Filosofia


La vida de les nacions europees i el buit d’Europa


Coordinació: Jordi Sales i Coderch, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i Josep Montserrat i Molas (Universitat de Barcelona)
del 20 al 24 d’agost, de 9 a 12

L’objecte del curs és analitzar les arrels filosòfiques com a doctrines, actituds i vocabularis que conformen les bases de l’actual vida europea. Els components de la vida europea plantegen possibilitats d’identificacions diverses als seus ciutadans. Aquesta diversitat està regida per algunes idees força: l’Estat de dret? la llibertat de consciència? el domini tecnològic? la dignitat del ciutadà? Abandonats a les inèrcies que els travessen, els pobles europeus no se sap massa on van. La recerca d’un endins des del qual respirar i actuar amb noves forces serà bona cosa si ens ho prenem com un viatge cap als fonaments d’un nou impuls.

Els fonaments d’un nou impuls

És ben possible que en els darrers decennis hem fet massa soroll xerrant a tota hora sobre nosaltres mateixos sovint sense cap gràcia i sovint, també, per a dividir-nos ben tontament. No podem continuar posant la nostra ànima allí on ens la trituren o ens la mercadegen, en fan befa, escarni o profanació interessada. Fugirem d’esperances falses. Volem per tal de conservar aquesta nostra voluntat, sortir d’un joc confús de mitges paraules, terminis dubtosos, pactes trencats, equilibris inestables, compromisos traïts i sospites absurdes que està esdevenint el tractament de la realitat catalana en la vida política de la mal anomenada democràcia espanyola. No són democràtics els estats que són presons de pobles.
És per això que en aquest curs tractarem de qüestions que afecten el conjunt de pobles europeus i que no tots ells disposen de recursos per afrontar. Entendre els problemes que ens afecten com a europeus i adonar-nos de les nostres possibilitats (i limitacions) forma part de l’hàbit de reflexió i orientació que caldria que ens guiés. És per això que tractarem:
- De la crisi de l’educació. (1. La filosofia de la natalitat (Hannah Arendt); 2. Educació per a la ciutadania; 3. Crisi i educació)
- De les toleràncies i els subjectes dels drets.
- Del “sistema de partits” i la seva “resolució” en “Grans Coalicions”.

Professorat: Jordi Sales (UB), Josep Monserrat (UB) i Xavier Ibàñez (UB)

 

Antropologia


Religió i bé públic. Contribucions africanes


Coordinació: Ferran Iniesta (UB)
del 16 al 19 d’agost

A Occident, la modernitat ha reclòs la religió en l’àmbit de les decisions personals, fet que ha estat acceptat pragmàticament per moltes denominacions i esglésies. Al mateix temps, des de la crítica marxista, s’ha passat a sospitar de qualsevol projecció social del fet religiós: vet aquí la fàcil detecció de connivències entre els aparells eclesials i els interessos d’algunes elits econòmiques; fins i tot l’exaltació dels valors religiosos per part de la dreta nacionalista, els ha convertit en símbols buits de quelcom força allunyat dels seus significats històrics.
No és estrany, doncs, que la religió hagi passat a un segon terme en la negociació i el disseny del bé públic (i recordeu què passa quan hi reapareix), cosa que enclou evidentment l’anomenat ‘desenvolupament’. Tanmateix, la religiositat que impregna tota la vida social africana no únicament fa difícil exportar-hi aquest model de ‘privatització’ de la religió, sinó, sobretot, d’una dubtosa utilitat. El debat sobre els usos i els abusos del laïcisme es revela molt diferent al sud del Sàhara: la religió, lluny de ser anacrònica, apareix sovint com a suport o fonament de l’adaptabilitat social a les condicions contemporànies. Aquesta vigència obliga a revisar el paper general de la religió i de la tradició, més enllà dels límits continentals. A Europa, i a Catalunya en particular, aquesta reflexió no es dirigeix tan sols a afrontar el fenomen de la migració, sinó que és una nova aposta per assumir els propis llegats culturals i les oportunitats de futur que ofereixen.

Les religions tradicionals
per Albert Farré (Centro de Estudos Africanos, de l’Instituto Superior de Ciencias do Trebalho e da Emresa, Lisboa) i Joan Gimeno (Agrupament de Recerca i Docència d’Àfrica)
del 16 al 19, de 9 a 10

1. Presentació general. Principis bàsics i situació actual. 2. Holisme i jerarquia: el culte dels avantpassats i la reialesa divina. 3. Curació: possessió i bruixeria. 4. Tradició i ciència: perspectives multiunívoques.

L’islam
per Albert Farré (Centro de Estudos Africanos, de l’Instituto Superior de Ciencias do Trebalho e da Emresa, Lisboa)
del 16 al 19, de 10 a 11

1. Història, difusió i situació actual. 2. Amadou Hampâté Bâ: confreries musulmanes i sufisme a l’Àfrica de l’Oest. 3. El Príncep Budru Kakungulu i l’islam a l’interior de l’Àfrica oriental. 4. Alternatives al reformisme i el rigorisme (salafiyya) panislàmic.

El cristianisme
per Joan Gimeno (Agrupament de Recerca i Docència d’Àfrica)
del 16 al 19, d’11 a 12

1. Història, difusió i situació actual. 2. El procés evangelitzador del cristianisme a Àfrica. 3. Vudú i Església a Haití. Del Concordat a Jean-Bertarnd Aristide. 4. Ecumenisme i diàleg interreligiós a l’Àfrica continental i de la diàspora.

 


Política


I l’esquerra nacionalista?


per Joan Mir (Universitat de les Illes Balears)
dia 16 d’agost, de 10 a 11

La vella tesi dels comunistes segons la qual el nacionalisme sempre és burgès i, per tant, de dretes, ara ja es pot formular a Catalunya d’una altra manera (equivalent, per això): “l’esquerra no és (gairebé) mai catalanista”.

La corrupció urbanística a les Illes


per Josep Costa (advocat i politòleg)
del 20 al 24 d’agost, de 9 a 10

Al punt àlgid del boom immobiliari varen començar a arribar a la primera línia informativa els escàndols de corrupció urbanística protagonitzats per polítics. Els alcaldes o regidors detinguts com qualsevol altre delinqüent i que protagonitzaren fotografies de portada comencen ja a ser jutjats. Les Illes Balears i Pitiüses tenen la proporció més gran de casos país. El curs repassarà les tipologies i els principals casos de corrupció urbanística que s’han destapat recentment a les Illes.

Els darrers quaranta anys d’independentisme català


per Josep Guia (Universitat de València)
del 21 al 23 d’agost, de 10 a 11

Durant la dècada dels anys seixanta del segle XX, hi hagué un esclat de fenòmens polítics, socials i culturals de signe progressista i alliberador, com ara la revolució cubana, la independència d’Algèria, la lluita antiimperialista de Vietnam, la forta represa dels alliberaments nacionals basc i irlandès, el concili Vaticà II, el moviment hippy , el combat per la igualtat de drets dels negres americans, el Maig del 68 a l’estat francès... A casa nostra, malgrat la dictadura que es patia a la Catalunya del sud de l’Albera, aquest context internacional també es féu notar, amb fets com la fi de l’autarquia econòmica del règim franquista, una certa obertura de fronteres i el començament del turisme de masses, la reorganització del moviment obrer i la creació de nous partits d’esquerra, la Nova Cançó , el boom editorial català, la Universitat Catalana d’Estiu, la llibreria Tres i Quatre, l’escola Tramuntana, el llibre de Joan Fuster Nosaltres els valencians , la creació del PSAN etc. Tot això influí en la configuració d’un moviment modernitzador de l’independentisme català, com a concreció, al nostre país, del marxisme d’alliberament nacional.
Al nostre curs, exposarem i analitzarem, des d’aleshores fins avui, els aspectes més rellevants de l’origen i l’evolució de l’independentisme modern català.

 


Literatura


El rei Jaume I: història, literatura i llegenda


Coordinació: Joan Borja (Universitat d’Alacant)
del 16 al 20 d’agost

L’any 2008 es commemora el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 – València, 1276). Es tracta, sens dubte, d’un personatge d’inqüestionable transcendència històrica: responsable de l’expansió peninsular de la Corona d’Aragó, hi assumeix un paper fundacional amb la conquesta de Mallorca (1228), Menorca (1231), Eivissa i Formentera (1235), València (1238) i Múrcia (1265-1266). Aquesta importància històrica del rei Jaume I és directament proporcional al rastre llegendari que ha deixat en l’imaginari popular dels seus antics regnes. Sembla cosa de no creure, però vuit-cents anys després del naixement, el Conqueridor encara és viu en la memòria col·lectiva de catalans, mallorquins i valencians. En aquest curs proposem una aproximació al moment històric que tal figura va protagonitzar, a la seua Crònica o Libre dels feyts , i — per descomptat — a l’aurèola llegendària que se n’ha projectat fins als nostres dies.

De les «coses grans i bones» a les «menuderies»: estratègies narratives de Jaume I
per Josep Maria Pujol (Universitat Rovira i Virgili)
dia 16, de 9 a 12

El rei Jaume I: història i llegenda en l’imaginari popular valencià
per Joan Borja (Universitat d’Alacant)
dia 17, de 9 a 12

Llegendes al voltant de la conquesta: fonts escrites i iconogràfiques
per Víctor G. Labrado (Fundació Joan Fuster)
dia 18 , de 9 a 12

La figura del rei Jaume I en el teatre popular català
per Vicent Brotons (Universitat d’Alacant)
dia 19 , de 9 a 11

Jaume I a les aules de primària, secundària i batxillerat
per Josep M. Escolano (Universitat d’Alacant)
dia 19 , d’11 a 12

La conquesta de Mallorca: de la història a la llegenda
per Caterina Valriu (Universitat de les Illes Balears)
dia 20 , de 9 a 12

Taller de traducció


a càrrec de Josep Miquel Sobrer (Universitat d’Indiana)
del 16 al 19 d’agost, de 9 a 10

La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda


a càrrec Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)
del 16 al 19 d’agost, de 10 a 11

En el centenari de Mercè Rodoreda, analitzarem la seva novel·la més famosa. En comentarem la tècnica i l’estructura narratives, els personatges, els temes, els símbols... Veurem el film Antoine et Antoinette (1947) de Jacques Becker (1906-1960) per descobrir-hi elements que Rodoreda incorporà a la seva novel·la.

Alacant és important. Textos de Joan Fuster, J.V. Mateo i Emili Rodríguez Bernabeu


a càrrec de Lluís Alpera (Universitat d’Alacant)
del 16 al 18 d’agost, d’11 a 12

Analitzarem, d’una banda, el sociocentrisme dels alacantins que arriba a extrems insospitats en la despersonalització i en la confusió de senyals d’identitat. D’altra banda, mostrarem la problemàtica condició de l’escriptor en terres de frontera que es qüestiona la subsistència per la manca de suports editorials que pateix els embats d’una penetració lingüística constant. Finalment parlarem de la marginació que comporta viure allunyat dels centres de decisió ideològics i culturals. Quant a la qüestió nacional, comentarem textos ben interessants, des de Joan Fuster, J.V. Mateo, A. Ròdenas a Emili Rodríguez Bernabeu, autor d’un polèmic llibre Alacant contra València.

 

Llengua


EuroComRom: el plurilingüisme al vostre abast en quatre dies


per Til Stegmann (Universitat de Frankfurt)
del 16 al 19 d’agost, d’11 a 12

Aprofitar el mètode EuroCom per llegir tot d’una les llengües emparentades amb el català, és una experiència veritablement gratificant: t’adones que les llengües que ja saps et permeten entrar en les altres gairebé sense esforç. Cal senzillament conèixer les tècniques que EuroCom posa a disposició per fer el transfer dels teus coneixements previs en set camps lingüístics, els set sedasssos. Llegirem textos en occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard o romanès. Per a aprofitar bé el curset, us aconsello comprar prèviament la versió catalana del llibre EuroComRom que podeu trobar en catorze llibreries dels Països Catalans (us n’envio la llista si m’escriviu a tilstegmann@em.uni-frankfurt.de). També podeu fer-vos imprimir explicacions completes del mètode en català, occità i dotze llengüés més a www.eurocomresearch.net . També podeu visitar la pàgina de catalanística de la Universitat de Frankfurt: www.kat.cat .
El darrer dia ofereixo un curset especial per a persones que coneixen molt bé l’anglès o bé l’alemany per fer EuroComGerm i provar la lectura de l’alemany, del neerlandès, del suec, del noruec etc., és a dir de les llengües germàniques (ha sortit recentment el llibre EuroComGerm – Die sieben Siebe: Germanische Sprachen lesen lernen, ISBN 978-3-8322-6020-0, que podeu demanar a www.shaker.de).

Planificació lingüística i diversitat de la Unió Europea


per Bernat Joan (secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya)
del 21 al 23 d’agost, de 9 a 10

1. Existeix una política lingüística europea? De la ideologia francesa a l’Europa plural. Llengües franques, llengües nacionals, llengües minoritzades, llengües minoritàries.
2. El tractament de les minories lingüístiques a l’Est d’Europa. Les minories lingüístiques a l’Europa occidental. Interculturalitat i multilingüisme: les noves/velles llengües d’Europa. La qüestió de la llengua i la identitat europea.
3. La política lingüística catalana com a referent europeu. Política i planificació lingüística en relació a l’occità: el cas d’Aran. Xarxa per les minories a la Unió Europea. De l’Eblul al programa Lingua.

Problemes per a la fixació d’una pronúncia estàndard del català


per Nicolau Dols (Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 22 d’agost, de 9 a 11

L’objectiu del curs és: entendre les diferències entre llengua escrita i llengua oral; identificar els criteris que han guiat la fixació de la normativa del català; conèixer les propostes normatives i d’estandardització de la pronúncia; i assenyalar les dificultats lingüístiques i extralingüístiques per a l’establiment d’una pronúncia estàndard. Quant a continguts, parlarem de les característiques de la llengua oral, de les bases fonològiques de la divisió dialectal, dels fonaments de la normativització de la llengua, dels documents (llibres d’estil i gramàtica normativa), de la comparació de propostes de pronúncia estàndard, dels problemes per a l’assoliment d’una pronúncia estàndard i de la proposta final. La nostra metodologia consistirà en explicacions, l’anàlisi de texts teòrics sobre normativització, la comparació de propostes d’estandardització de la pronúncia i l’audició d’enregistraments de texts ‘estàndard’ de mitjans de comunicació de diversos llocs.

Com et diuen? Fonaments de l’antroponímia catalana


per Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)
del 21 al 24 d’agost, d’11 a 12

Maneres de denominar les persones en les diferents cultures i a través del temps. Història dels noms catalans. Diverses fonts lingüístiques creen un riu onomàstic. La religió que ho canvià tot. Història dels cognoms catalans. De sobrenom a cognom. Antropònims i topònims. Dos mons en estreta relació. Els usos i les lleis. Un cognom o dos. El pare primer?

La creació neològica en el català actual


per Lluís Marquet
del 21 al 24 d’agost, de 10 a 11

La idea bàsica del curs és exposar els criteris seguits a l’hora de crear neologismes deguts a la necessitat d’actualitzar el català de manera que sigui apte per a tots els camps, tant generals com especialitzats. Constatem que hi ha encara aspectes pendents o mal resolts: massa sovint es cau en la improvisació, cosa que motiva que es difonguin diverses solucions poc o gens apropiades. Cal completar la tasca d’actualització del vocabulari modern procedint d’una manera assenyada i prudent, sense caure en els calcs i les defectuositats que provoquen en la llengua situacions anòmales. Per a dur a terme apropiadament tot això s’han de tenir en compte les línies directrius ja fixades de fa temps i procedir a una actualització adequada creant els neologismes necessaris, seguint el que ha fet sempre el català i les llengües modernes del nostre entorn.

El valencià és futur


per Diego Gómez (president de la Federació d’Escola Valenciana)
dia 22 d’agost, de 9 a 11
(amb la col·laboració de l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada)

Després de la celebració del 300 aniversari de la batalla d’Almansa, del 75è de la signatura de les Normes de Castelló, enguany al País Valencià es compleixen 25 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), tot en el marc de l’any Jaume I que recorda el 800 aniversari del seu naixement.
La producció assagística sobre la qüestió nacional al País Valencià visqué una edat daurada a la dècada dels setanta i els vuitanta. Una època intensa de debats, anàlisis i propostes que evolucionaren a mesura que la realitat política es revelava hostil amb les aspiracions del nacionalisme d’arrel fusteriana.
Les noves aportacions ideològiques són escasses i han perdut intensitat —si més no emotiva. Pensar el país s’ha convertit en un exercici restringit a l’àmbit acadèmic i científic, amb escassa projecció exterior. Toca passar a analitzar les coses amb dades, deixar d’especular sobre fórmules miraculoses, centrar-se en el que hi ha i traure el màxim profit del país tal com és.
Analitzarem, doncs, algunes dades. I ho farem a partir de dues vessants, que per a Escola Valenciana–Federació d’Associacions per la Llengua són bàsiques per a la normalització del valencià (el nostre català): l’ensenyament i l’ús social.

El cub Rubik com a introducció als formalismes cibernètics


per Lluís de Yzaguirre (Institut de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra)
del 23 al 24 d’agost, de 9 a 11

Aquest curs és una combinació de teoria acadèmica i pràctica lúdica: els assistents hi aprendran a resoldre el cub de Rubik d’una manera no competitiva, al mateix temps que s’aniran enfrontant a la necessitat de formalitzar tant els estats successius de la resolució com els procediments. Doncs, al final del curs, els estudiants tindran una pauta de manipulació del cub acompanyada d’una formació introductòria als llenguatges formals.

Consideracions crítiques entorn del lèxic neològic de gran difusió


per Carles Castellanos (Universitat Autònoma de Barcelona) i Lluís Marquet
dia 24 d’agost, d’11 a 12

El procés de gestació de la llengua estàndard és llarg i complex sobretot si és observat en la seva diversitat geogràfica i social. A partir de l’observació de diferents exemples del lèxic neològic de més gran difusió estudiarem les tendències principals que es poden descobrir en els casos de malformacions, i esbossarem propostes d’iniciatives que serien necessàries per a conèixer i corregir aquestes mancances. Valorarem, concretament, com convindria portar a terme l’observació de la llengua estàndard en els diferents àmbits formals i arreu de l’àrea lingüística de manera que fos possible l’anàlisi rigorosa les diferents formes i tendències de la pràctica lingüística. I discutirem sobre les iniciatives que podrien contribuir a una formació adequada dels neologismes tot aprofitant les potencialitats dels diferents ens normatius i normalitzadors.


Història


Estat i organització militar a Catalunya (segles XIV-XIX)


Coordinació: Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
del 16 al 19 d’agost

El món modern va veure néixer i desenvolupar-se dues estructures que van créixer lligades l’una amb l’altre: l’estat i l’exèrcit permanent. En el període que va del segle XV al segle XVIII Europa va veure aparèixer els grans entramats estatals que, amb menys variacions de les que pugui semblar, van marcar la història fins al segle XX. I durant tot aquest llarg temps, ¿van tenir els catalans l’oportunitat o la vocació d’assolir les mateixes fites que les altres nacions europees? Aquest curs possiblement no donarà una resposta rotunda, però ajudarà a entendre que li va faltar a Catalunya per poder arribar-hi i amb quines eines va substituir en el terreny militar la falta d’exèrcit propi.

1. Introducció: Poder-estat-fet militar. El cas català
Les lleis catalanes sobre el fet militar
Els exèrcits durant la guerra civil de 1462

per Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
dia 16, de 9 a 12

2. Somatent, sagramental i unions a l’època moderna
per Manuel Güell
dia 17, de 9 a 10

Bandolers i quadrilles
per Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
dia 17, de 10 a 11

L’organització militar catalana durant la Guerra dels Segadors
per Manuel Güell
dia 17, d’11 a 12

3. Dels almogàvers als miquelets
per Valentí Gual (Universitat de Barcelona)
dia 18, de 9 a 10

Catalunya i l’exèrcit de la Monarquia Hispànica
per Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
dia 18, de 10 a 11

La formació dels Mossos d’Esquadra
per Valentí Gual (Universitat de Barcelona)
dia 18, d’11 a 12

4. La participació militar dels catalans a la Guerra de Successió
per Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
dia 19, de 9 a 10

Els darrers brots de resistència antiborbònica
per Valentí Gual (Universitat de Barcelona)
dia 19, de 10 a 11

La Guerra del Francès i el fracàs del model militarista borbònic
per Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
dia 19, d’11 a 12

Pensar el catalanisme al segle XXI


Coordinació: Jordi Casassas (Universitat de Barcelona) i Carles Santacana (Universitat de Barcelona)
del 20 al 24 d’agost

La Universitat Catalana d’Estiu proposa per a l’estiu del 2008 un curs que tingui per objectiu repensar allò que ha significat el catalanisme en la història de Catalunya així com el que pot seguir representant en aquest present que té una permanent i quotidiana pretensió de ser futur (de ser una mena d’antipassat). Per tal de poder arribar a algunes conclusions, si més no provisionals, la proposta vol superar l’aproximació exclusivament o essencialment historicista: no pretenem fer un nou curs d’història del catalanisme i afegir-hi artificialment un apartat d’actualitat.
Partim de la convicció que el catalanisme ha representat un dels grans eixos vertebradors de la Catalunya contemporània; però, també, de que ho ha fet gràcies al fet que no ha representat, exclusivament, un corrent polític (políticament ha tingut una força relativament molt minsa), sinó que s’ha mantingut com un món cultural i polític d’una gran complexitat, amb un arrelament que ha circulat des de l’alta cultura fins a les manifestacions més populars; i que ha esdevingut un referent impossible de menystenir fins i tot per als sectors més allunyats de la consideració d’una realitat nacional catalana.
Així, doncs, més que tornar a explicar un recorregut polític (sovint ben migrat, val a dir-ho) o l’encadenament d’unes teoritzacions i d’unes estratègies més o menys enfrontades, el que proposem és analitzar, de la manera més plural, interterritorial i interdisciplinària possible, uns grans temes que han estat i continuen essent, alhora, ingredients, camps d’expansió natural o grans reptes del i per al catalanisme. Pretenem veure de quina manera s’hi relaciona el catalanisme, cóm ha actuat per relació a ells, cóm els ha influït, etc. Vist des d’aquest horitzó plural i dinàmic és quan la història queda necessàriament lligada a l’anàlisi del present i quan la reflexió pot donar entrada a les propostes actuals que realitzen els nostres polítics.

Jornada 1. Territori
Definició històrica del catalanisme sobre el territori

per Josep Oliveras (geògraf, Universitat Rovira i Virgili)
Barcelona i l’àrea metropolitana: una nova definició
per Enric Mendizábal (geògraf, Universitat Autònoma de Barcelona)
Les infraestructures avui i l’articulació del territori
per Jaume Font (geògraf, Universitat de Barcelona)
dia 20, de 9 a 11

Taula rodona
amb els ponents i Jaume Bosch (Iniciativa per Catalunya Verds)
dia 20, d’11 a 12

Jornada 2. Transformació social
El catalanisme, entre la societat tradicional i la modernització

per Jordi Casassas (historiador, Universitat de Barcelona)
El catalanisme i els canvis estructurals: les migracions i la terciarització
per Enric Mendizábal
dia 21, de 9 a 11

Taula rodona
amb els ponents i Josep M. Pelegrí (secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya)
dia 21, d’11 a 12

Jornada 3. Dinàmica cultural
La construcció d’una cultura moderna i independent

per Jordi Casassas (historiador, Universitat de Barcelona)
Cultura catalana: llengües i mestissatges
per Enric Marín (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 22, de 9 a 11

Taula rodona
amb els ponents i Joan Tardà (Esquerra Republicana de Catalunya)
dia 22, d’11 a 12

Jornada 4. Catalunya en el context europeu
Catalunya/Espanya, l’eterna frustració

per Carles Santacana (historiador, Universitat de Barcelona)
Els interrogants davant l’Europa dels estats i la globalització
per Andreu Mayayo (historiador, Universitat de Barcelona)
dia 23, de 9 a 11

Taula rodona
amb els ponents i Francesc Homs (diputat de Convergència Democràtica de Catalunya)
dia 23, d’11 a 12

Jornada 5. Idees des de la societat civil
amb la participació de Francesc Roca (economista, Universitat de Barcelona), Marta Rovira (Òmnium Cultural), Sebastià Serra (Institut d’Estudis Baleàrics), Joan Becat (Universitat de Perpinyà – Via Domícia)
dia 24, de 9 a 11

Taula rodona
amb la participació de Francesc Roca (economista, Universitat de Barcelona), Marta Rovira (Òmnium Cultural), Sebastià Serra (Institut d’Estudis Baleàrics), Joan Becat (Universitat de Perpinyà – Via Domícia)
dia 24, d’11 a 12

Àusias Marc: una singularitat amarga


per Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València)
del 20 al 23, de 10 a 11
(amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià)

Els versos d’Ausiàs Marc són una marqueteria literària formidable, però la vida del poeta pot ajudar a entendre el sistema de valors que el sostenen. Marc pertany a la noblesa, a un llinatge llustrós que descriu l’epifania i el creixement rutilant de la Corona d’Aragó; i, en traspassar el segle XV, els símptomes d’una ‘crisi’. Ausiàs Marc s’arrenglera entre els membres de la modesta petita noblesa, un grup que pateix les escomeses dels grans barons i dels burgesos, els uns i els altres interessats a retallar-li les prerrogatives—la «jurisdicció»—, que reclama sobre Beniarjó, Pardines i Vernissa, les terres del seu senyoriu. La seua biografia íntima, a més, és una col·lecció de fracassos. Ausiàs respon a les adversitats amb una conducta rabiosament individual i, des del decasíl·lab, amb una lectura pessimista del temps que li va tocar viure.

El curs consta de quatre sessions entorn d’aquests punts: 1. Ausiàs Marc i els seus. 2. Les dones d’Ausiàs. 3. «La velledat en valencians mal prova». 4. Una singularitat amarga.

El temps de l’abat i bisbe Oliba. Les bíblies d’Oliba


per Antoni Iglésias (investigador principal del grup de recerca Chartae)
dia 16, d’11 a 12
(amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll)

Entre els actes de commemoració del mil·lenari de l’elecció d’Oliba com abat de Cuixà o Ripoll el professor J. Antoni Iglésias Fonseca parlarà sobre “El temps de l’abat i bisbe Oliba. Les Bíblies d’Oliba”, una de les produccions intel·lectuals i artístiques més importants dins de la seva activitat política i cultural.


Història de l’art


L’abat Oliba i la seva època


Tenint en compte que enguany se celebra el mil·lenari del nomenament d’Oliba abat de Ripoll i de Cuixà, s’ha cregut oportú dedicar unes hores a recordar la seva figura, el moment històric en el qual visqué i l’art del seu temps. Així, doncs, amb aquest curs pretenem fer un recorregut per la seva biografia i pels principals testimonis artístics de la seva època.

1. La figura d’Oliba en el seu context històric
L’abat Oliba

per Antoni Pladevall i Font (Institut d’Estudis Catalans)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11

2. Oliba i l’art del seu temps
Els projectes arquitectònics

per Joan Duran (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 20, de 2/4 d’11 a 12, i dia 21, de 9 a 10

Les arts figuratives
per Marta Bertran (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 21, de 10 a 2/4 de 12

La recuperació del patrimoni
per Jaume Lladó (arqueòleg)
dia 21, de 2/4 de 12 a 12

Històries de la història de l’art: la iconografia de l’art català del romànic al barroc


dies 22, 23 i 24 d’agost

Amb aquest curs volem fer un recorregut per l’art dels Països Catalans posant èmfasi en algunes de les representacions iconogràfiques més rellevants i contextualitzant-les en el seu temps i entorn.

Les representacions de Crist i de la Verge Maria del romànic al barroc
dia 22, de 9 a 12

Vida i miracles: imatges de sants
dia 23, de 9 a 12

Art al marge de l’Església: les imatges profanes
dia 24, de 9 a 12

Professorat: Caterina Capdevila i Werning (Universitat Autònoma de Barcelona), Montserrat Barniol i López (UAB) i Marta Bertran i Armadans (UAB)

 

Música


Música i patrimoni musical als Països Catalans


Coordinador: Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
del 17 al 24 d’agost

Els cursos de música d’enguany reflexionaran sobre diversos aspectes del patrimoni musical català. Per una banda, les figures i els contextos musicals de Baltasar Samper i Eduard Toldrà, protagonistes del concert de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans; però també sobre altres figures de la música catalana com Robert Gerhard, que el 1932 ja homenatjà la figura de Jaume I, de qui enguany celebrem el vuitè centenari del naixement. L’altre bloc dels cursos es refereix al patrimoni musical tradicional, seguint la mostra que anem fent cada any presentant programes i projectes de recerca i difusió que es duen a terme en diversos indrets dels Països Catalans. Enguany es tractarà de la música tradicional a Menorca, entre altres territoris.

Una SGAE catalana?
per Joan Carles Doval (PICAP)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

La música anglesa en temps de l’Onze de Setembre: de Purcell a Haendel
per Joan Vives (Catalunya Música)
dies 18 i 19, de 9 a 11

Músics catalans del segle XX
per Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
del 18 al 22, d’11 a 12

El curs vol fer un repàs del que ha estat la música catalana del darrer segle, fent referència als moviments més destacats en relació a l’esfera internacional, i fent especial esment de les personalitats més destacades, des de l’herència del modernisme, el noucentisme, la generació de la Guerra Civil , i els moviments d’avantguarda. Es prestarà especial atenció a les figures d’Eduard Toldrà, del qual l’OJIPC estrenarà una obra simfònica; i Robert Gerhard, un dels compositors catalans més universals.

Obra per a piano de Baltasar Samper i altres compositors mallorquins
per Joan Moll
dies 20 i 21, de 9 a 11

Música tradicional
per Natàlia Sans
dies 22 i 23, de 9 a 11

Partint de Menorca, música tradicional, tot fent un viatge pel Mediterrani (amb exemples de música en directe... i si ve bé hi haurà un glop de vi de Menorca per a les cançons de picat). Es tractarà el gran tema dels romanços, i les interrelacions amb altres llocs del Mediterrani. Es reflexionarà entorn de la visió multiracial o multiètnica que pot arribar a tenir la cançó tradicional.
També, i com a contraposició, es tractarà el tema de la cançó de ‘substrat’, la que certament neix de la terra: cançó curta. Ambdós dies hi haurà incorporació de imatges per a centrar-nos en la geografia i l’eix històric, com i on s’han anat creant i interrelacionant les cançons. A més, també hi haurà exemples de música i cant en directe, de les cançons tradicionals de què parlem.

La cultura liturgicomusical en la Catalunya medieval
per Maria Incoronata Colantuono (Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 23, d’11 a 12, i dia 24, de 9 a 12

Cant i litúrgia als segles IX-XIII. La rellevància de l’escola musical de Ripoll. Centres litúrgics catalans medievals (Principat). Introducció al sistema de notació musical medieval. Cant de la Sibil·la.

 


Cinema i audiovisual



Coordinació: Encarnació Soler i Alomà (doctora en història del cinema)
del 17 al 24 d’agost

Enguany, l’àrea de cinema vol fer una mirada a l’estat de la qüestió del cinema català, tot fent una contraposició amb el d’un país ben allunyat del nostre, el Tibet. Potser hi trobem semblances pel que fa a la difusió minoritària en l’ús lingüístic, en l’àmbit de l’exhibició als cinemes, en les possibilitats i les oportunitats de què disposa... Llums i ombres, doncs, d’un cinema forçadament minoritari, i no de contingut estètic i simbòlic com el curs que oferirà un expert en el tema, al qual seguirà un sobre el doblatge del cinema en català, per acabar amb l’anàlisi del cinema del Tibet, que pateix la política d’ocupació, essent país també sense estat.

La llum del cinema negre
per Joan Francesc Escrihuela i Niubó, videoperiodista i realitzador televisiu (TV Sant Cugat)
dia 17, de 10 a 12

Aquest curs vol donar a conèixer la força expressiva de la il·luminació i la seva semiologia dins la fotografia del cinema negre europeu i americà rodat a mitjan segle passat. Projectarem fragments de pel·lícules mítiques per analitzar com tractaven la llum i els enquadraments de càmera els directors de fotografia d’aquella època i estudiarem també la força expressiva de les seves ombres. Qui no recorda una ombra amenaçant dins la fosca de la nit? Des de la caverna de Plató, passant per les ombres xineses i la llanterna màgica, mai el cinema no ha tractat la llum com ho ha fet el cinema negre d’aquella època. Amb aquest curs fem un petit homenatge a la magnífica feina, massa sovint oblidada, d’aquells directors de fotografia.

El doblatge en català: una guerra necessària?
per Martí Martorell
dia 19, de 10 a 12, i dia 20, de 10 a 11

Davant les notícies que apareixen ara i adés sobre els esforços econòmics que realitzen, principalment, els governs balear i català per oferir els doblatges en català de certes pel·lícules, cal demanar-se si aquests diners no seria millor invertir-los en pel·lícules realitzades en català, ateses les poques estrenes que s’hi fan. La intenció del curs és oferir uns elements de reflexió per intentar donar resposta a aquesta qüestió.

Tibet, una nació sense territori propi
per Meritxell Martín
del 20 al 24, de 10 a 12

Aquest curs és una introducció a les respostes cinematogràfiques que directors i productors tibetans han donat a l’experiència de pertànyer a una nació sense territori propi. Sense ésser un gènere autòcton del Tibet, alguns ciutadans sense passaport han trobat en el llenguatge cinematogràfic la manera d’expressar algunes pors envers l’erosió de la seva cultura, algunes de les angoixes causades per la seva existència transnacional o les possibilitats de recrear tradicions insòlites. A més, a nivell teòric examinarem la capacitat del cinema per teoritzar nous models de nació.

 


Seminaris

Universitat de les Illes Balears

Problemes per a la fixació d’una pronúncia estàndard del català
per Nicolau Dols
del 21 al 22 dagost

Universitat de València


Els secrets de la química divertida
per Adela Maurí
del 21 al 24 dagost, de 10 a 11

Des de l’antiguitat, la química ha format part de la nostra vida, ens ha ajudat a escalfar-nos, a calmar el dolor o a desinfectar les nostres aigües, però hi ha una altra química. Parlem d’una altra menys seriosa i transcendental, una de més divertida que ens permet crear estels de colors al cel, simplement pel plaer de mirar-los; una ciència que ha aconseguit extraure els colors dels teixits animals i vegetals i que els ha traslladat als nostres vestits, que ha permès e stampar-los sobre un llenç o immortalitzar-los en els frescos de les esglésies romàniques. En aquest curs farem un recorregut per la vessant lúdica de la química, aprendrem com funcionen els focs artificials, d’on vénen els colors que els nostres artistes han emprat des de fa segles, com funcionen les pantalles de cristall líquid i parlarem d’alguns secrets per a tenir èxit quan convidem a sopar els nostres amics. Per acabar, parlarem de la química glamurosa que ens ajuda a mantenir l’espurna de la joventut, que ens aporta agradables aromes i que, fins i tot, pot contribuir a conservar la flama de l’amor.

Cursos d’iniciació


Iniciació a la llengua


Espai de conversa
per Ester Tur
cada dia, de 10 a 11
(amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya)

Aquest curs està pensat com un espai per parlar en català, per aprendre parlant. L’objectiu és que l’alumnat millori la fluïdesa i la correcció de les seves produccions orals. A partir de diferents estímuls (fragments d’obres literàries, imatges, notícies...) trobem un tema que ens serveix de fil conductor d’aquest espai de conversa.

Taller d’escriptura
per Ester Tur
cada dia, d’11 a 12
(amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya)

Cada dia, un text. La finalitat del curs és practicar la redacció de textos en català. Els coneixements i els interessos dels alumnes determinen la tria del text que cadascú vol escriure. D’un anunci breu a una biografia, d’una carta formal a un conte. Escriure ens fa buscar i trobar les eines, tant textuals com lingüístiques, que necessitem.

Curs de llenguatge i gramàtica
per Roser Latorre
cada dia, de 9 a 11

Revisió de règims que han estat modificats a causa d’un ús erroni que va proliferant. Els temps compostos. La veu passiva i la concordança del participi. Exposició de les diferents combinacions de pronoms personals que, en el llenguatge col·loquial, es perden o s’alteren. Els relatius. Descripció i estudi del lèxic de textos literaris escollits per al curs. Alguns exercicis pràctics.

Coneixement de Catalunya del Nord: societat i catalanitat: 1968-2008


Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà – Via Domícia) i Joan Daniel Bezsonoff (escriptor)
del 16 al 22, de 10 a 12

A l’ocasió de la 40a edició de l’UCE, el curs de Coneixença de Catalunya Nord fa una mirada enrere sobre quatre decennis d’esforços i de canvis que han afectat la societat i la identitat del país. Des dels punts de vista de la llengua, de l’ensenyament, de la militància cultural, de la política, de l’escriptura, de la demografia, del marc legal, etc, el curs farà el balanç del camí recorregut i, amb intervinents directament implicats en els esdeveniments analitzarà les perspectives d’un futur català per Catalunya Nord.

És possible el reconeixement legal del català a l’Estat francès?
per Alà Baylac-Ferrer
dia 16, de 10 a 11

40 anys de catalanisme polític
per Enric Vilanova, Llorenç Planes, Jeroni Parrilla
dia 16, d’11 a 12

40 anys de literatura catalana a Catalunya Nord
per Joan Daniel Bezsonoff, Joan-Lluís Lluís, Vicent Pérez Verdiell i Pere Verdaguer
dia 17, de 10 a 12

Ser escriptor català a Catalunya Nord al 2008
per Joan Daniel Bezsonoff
dia 18, de 10 a 12

Catalunya Nord vista per Joan-Daniel Bezsonoff
per Joan Daniel Bezsonoff
dia 19, de 10 a 12

40 anys de militància culinària
per Eliana Thibaut-Comelade
dia 20, de 10 a 11

40 anys de militància cultural a Catalunya Nord
per Alà Baylac-Ferrer, Pere Manzanares, Joan Pere Le Bihan, Josep Serra, Cristià Martínez, Hervé Pi, Ramon Gual, Miquel Mayol, Mari Àngels Falquès, Joan Miquel Touron
dia 20, d’11 a 12

40 anys d’immigració francesa a Catalunya Nord
per Alà Baylac-Ferrer
dia 21, de 10 a 11

40 anys de recul o progrés de la llengua catalana?
per Alà Baylac-Ferrer
dia 21, d’11 a 12

Ensenyament del català: 40 anys de progressos i 25 anys d’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català)
per Alà Baylac-Ferrer
dia 22, de 10 a 12

Curs introductori d’història de Catalunya


Coordinació: Associació Conèixer Catalunya
cada dia, de 10 a 12
Professorat: Magda Cuscó

Introducció als Països Catalans: l’associacionisme cultural català


Coordinació: Joaquim Montclús i Pere Baltà
del 20 al 22, de 10 a 12

La celebració a la tardor del I Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, convocat per la vintena de Federacions que es coordinen a l’Ens de Comunicació Associativa, ha possibilitat que la Universitat Catalana d’Estiu dediqui aquest any el Curs d’Introducció als Països Catalans a l’anàlisi del teixit associatiu que hi ha a cadascuna de les set realitats nacionals. De manera que tindrem l’ocasió d’escoltar diversos experts que ens parlaran de la situació en què es troben les associacions a l’Alguer, Andorra, el País Valencià, la Catalunya Nord , la Franja, les Illes i el Principat.
Dins del mateix cicle serà presentat el primer Congrés de l’Associacionisme Cultural Català.

La Franja de Ponent
per Joaquim Montclús
dia 20, de 10 a 11

El País Valencià
per Víctor G. Labrado
dia 20, d’ 11 a 12

Menorca i Mallorca
per Jordi Pons (Universitat de les Illes Balears)
dia 21, de 10 a 11

Catalunya
per Pere Baltà
dia 21, d’ 11 a 12

Catalunya II i l’Alguer
per Pere Baltà i Carles Sechi
dia 22, de 10 a 11

El Congrés de l’Associacionisme Cultural Català
per Antoni Carné i Joan Ramon Gordo (Ens de Comunicació Associativa)
dia 22, d’ 11 a 12

Iniciació a la cultura occitana


dies 21, 22 i 23 d’agost

Max Roqueta
per Jaume Figueras i Trull (Arxiu Occità)
del 21 al 23, de 9 a 2/4 d’11

Tot al llarg de setanta anys d’activitat literària ininterrompuda, l’obra de Max Roqueta (1908-2005) ha fressat tots els gèneres: la poesia, la narrativa, el teatre, la traducció… i atès un dels cims de la creació literària occitana contemporània, tal com provà la molt bona acollida crítica a la publicació en català dels dos primers reculls del cicle Verd paradís. La celebració enguany del centenari de la seva naixença, amb una àmplia repercussió al Llenguadoc, és doncs una bona avinentesa per descobrir i aproximar-se a l’autor de reculls poètics com Los saumes de la nuòch i D’aicí mil ans de lutz , el prosista exquisit de Verd paradís , el novel·lista de La cèrca de Pendariès i Tota la sabla de la mar i el dramaturg de deliciosos quadrets com Lo miralhet o tragèdies de l’alè de Medelha.

La Vall d’Aran i Occitània
per Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
del 21 al 23, de 2/4 d’11 a 12

La Vall d’Aran, dins d’Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l’estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar d’una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, una altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l’aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d’Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l’actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s’associen a l’Aran i a l’occità que s’hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.

 

Jornades científiques i professionals


V Trofeu de Petanca dels Països Catalans

Innovació i turisme als Països Catalans


amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Generalitat de Catalunya)
dia 17 d’agost, de 9 a 12 i de 4 a 5

El turisme ha canviat en els darrers anys d’una manera veloç i encara queden molts canvis per veure. Els Països Catalans constitueixen la primera destinació turística de la Mediterrània i Europa, amb zones més madures i d’altres encara per explorar. Això comporta molts reptes però també grans oportunitats. És per aquest motiu que les destinacions han emprès un canvi de rumb; canvi que no significa ruptura amb el model anterior sinó adaptació constant. I un canvi en què més que mai es fan necessàries la col·laboració i l’entesa de tots els agents i territoris, en el qual una de les claus de volta és l’aposta ferma per la innovació. Innovació que no tan sols significa TIC’s; innovació en la cadena de valor; en l’acostament al client actual i potencial; en la distribució i comercialització; en la provisió de serveis; en la capacitat d’acollida del client. I innovació en la generació d’un autèntic clúster turístic que aposti per la cooperació, en el treball en xarxa, en la competència intel·ligent; en la generació de sinèrgies i l’aprofitament de recursos entre empreses, territoris i agents. Innovació, en definitiva, que permeti l’enfortiment del múscul existent, basat en una gran part en un teixit de petites i mitjanes empreses, fins i tot molt petites empreses; i en territoris massa sovint fraccionats i desestructurats.

 

Jornada de Blocaires dels Països Catalans


Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies


Ho organitza: Xarxa de Blogs Sobiranistes
dia 19 d’agost

9:00 – 12:00 Xerrada-col·loqui: Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies
A la xerrada intervindran tres persones: una perspectiva neòfita, una perspectiva política i una perspectiva tècnica.

15:00 – 17:00 Taller de blogs, a càrrec d’Octavi Fornés
Dividit en tres blocs:
1. Teoria i fonaments: breu explicació dels fonaments, conceptes bàsics del blogs i introducció al vocabulari bàsic.
2. Tècnica: com funciona i com s’estructura un blog, com fer comentaris, servei de proveïment de blogs i blogs individuals, com obrir un blog (catosfèrics.cat), apunts i planes, com fer el primer apunt, com penjar imatges, vídeos, àudios, etc., personalització bàsica i plugins (comptador de visites)
3. Bones pràctiques en xarxa: com federar-se en una xarxa de blogs (xbs.cat), què és un meme, arranjament i classificació d’apunts i enllaços: categories, etiquetes, etc., informació i com contrastar-la (cercadors, diaris, agències de notícies), els comentaris o el diàleg diferit, noms de dominis i serveis. El “punt.cat” al món internet.

IV Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al Segle XXI


Possibilitats i límits de la intervenció de la ciència en l’inici i el final de la vida


Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya
dia 20 d’agost

Matí, de 10 a 12

Presentació de l’Associació Cristianisme al segle XXI, a càrrec de Josep M. Gasch i Riudor (secretari de l’Associació)

Ponències:
Introducció a la bioètica, a càrrec de Ramon M. Nogués (teòleg i biòleg, Universitat Autònoma de Barcelona)

Dret i ètica, per Begoña Roman (professora d’ètica de la Universitat Ramon Llull )

Tarda, de 3 a 5

Ponència:
La intervenció terapèutica i l’eutanàsia, a càrrec de Marc Antoni Broggi (cirurgià)

Es presentarà el llibre Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana de Fragmenta Editorial, que recull les intervencions de Begoña Roman, Joan Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, amb pròleg de Ramon M. Nogués, al V Congrés que, amb el mateix nom, celebrà els dies 1 i 2 de desembre del 2007.


Laïcitat inclusiva: un espai de trobada entre la societat i les religions


Ho organitza: Església Plural
amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya
dia 21 d’agost, de 2/4 de 10 a 12 i de 3 a 6

Els darrers mesos hem assistit a una greu escalada de la tensió entre el govern espanyol i la jerarquia de l’Església, en la qual a més s’han implicat alguns mitjans de comunicació i diversos grups que han recolzat els posicionaments eclesiàstics. Tampoc no és estrany veure com un sector de l’Església pretén imposar els seus valors morals al conjunt de la societat o reclamar una presència més important del credo catòlic en els plans formatius dels nostres infants i joves i oposar-se, amb l’argument que es vol adoctrinar, a la pretensió de l’Estat d’establir uns mínims en la educació en els valors i la cultura cívica i democràtica.
També són freqüents els problemes amb les altres religions, especialment la musulmana i l’evangèlica. Amb l’una perquè molts ajuntaments no els faciliten l’obertura de centres de culte, o perquè porten al carrer ritus estranys a la nostra cultura i costums que en alguns casos s’allunyen del concepte de respecte als drets humans que les nostres societats occidentals compartim. Amb l’altra perquè, un cop perduda la por de tants anys de repressió, ara comença a demanar un tracte d’igualtat amb la religió catòlica.
Nogensmenys, és cert que un sector de la societat manté una postura hostil envers les manifestacions i els signes religiosos, i que alguns la porten fins al punt d’una confrontació antireligiosa, un laïcisme que té per objectiu arraconar el fet religiós a l’estricte àmbit personal.
Hi ha catòlics i cristians d’altres esglésies, així com també persones que professen en altres tradicions religioses, que considerem la laïcitat com l’espai on es possible la trobada i la col·laboració entre la societat i les religions. Els membres de les diverses esglésies i tradicions religioses vivim la nostra fe en la confiança que és el camí que ens ajuda a perfeccionar la nostra naturalesa i fer-la més plenament humana i a la vegada s’implica amb tota la comunitat humana en crear unes estructures més justes, més solidàries i més fraternals que donin a cada persona l’oportunitat de ser feliç, sonar sentit a la seva existència i realitzar-se el més plenament possible. Per tant, viure i compartir aquests valors en un espai on entrin en comunicació amb altres realitats existencials és positiu per la construcció d’unes relacions humanes harmonioses, pacífiques i orientades a cercar el benestar integral de la persona.
Per tant, Església Plural, des de la seva realitat cristiana catòlica, fomenta la sensibilització dels catòlics i catòliques catalans per veure en la laïcitat inclusiva una oportunitat de posar els valors de la seva fe al servei dels homes i dones del nostre país, sense voluntat d’imposar, respectant i acceptant l’autonomia de la societat i de les religions, però treballant per una col·laboració àmplia en tots aquells aspectes relatius a la dignitat de la persona, la justícia social i els drets humans.
En aquestes Jornades de la UCE volem acostar i debatre el nostre concepte de laïcitat inclusiva i analitzar el paper que han de tenir les institucions públiques.

Matí, de 2/4 de 10 a 12

El projecte de Llei sobre centres de culte o de reunió amb fins religiosos, a càrrec de Montserrat Coll, (directora general d’afers religiosos, Generalitat de Catalunya)

El dia 4 de desembre de 2007 va ser admès a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya aquest projecte de Llei. En el seu preàmbul es diu: "Així, i des de la laïcitat, aquesta llei vol regular els centres de culte o de reunió amb fins religiosos en termes de neutralitat i amb l’única finalitat de facilitar l’exercici del culte i de preservar la seguretat i la salubritat dels locals i els drets fonamentals de tots els ciutadans relatius a l’ordre públic. D’aquesta manera, vol enfortir uns valors que ja caracteritzen l’espai comú de la nostra societat: la convivència, el respecte a la pluralitat, la igualtat en drets democràtics i la responsabilitat de tota la ciutadania, sense discriminacions de cap mena, a la construcció nacional de Catalunya."

Des del primer moment que va ser aprovat pel Govern de la Generalitat, aquest projecte de Llei ha desfermat una intensa controvèrsia, ja sigui provinent de diverses tradicions religioses com també des de l’oposició política al Govern. Església Plural considera que la importància d’aquesta Llei, pionera a Europa, mereix una anàlisi acurada i tenir en compte tots els punts de vista que fins ara s’han manifestat. Per tal de facilitar una comprensió de l’abast d’aquesta norma que està en ple debat parlamentari hem convidat a la senyora Montserrat Coll, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat que ens explicarà els objectius i l’abast d’aquest projecte de Llei, així com també el procés de redacció i les diverses consultes que s’han fet.

Seguidament es portarà a terme una Taula Rodona per debatre el tema i fer aflorar les diverses opinions que s’han generat al respecte. Participaran en aquesta Taula: Josep Meseguer (Pastor protestant), Mohammet Halhoul (representant del Consell Islàmic Cultural de Catalunya), Glòria Renom (Diputada al Parlament de Catalunya per CIU), Josep Torrens (president d’Església Plural), Toni Comín (Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC). Després de les intervencions s’obrirà un debat amb el públic assistent.

Tarda, de 3 a 5

Laïcitat inclusiva el marc que afavoreix la trobada entre el fet religiós i la societat, permet superar perjudicis i garanteix un clima de col·laboració

Taula rodona amb la participació de Lluís Duch (monjo de Montserrat i teòleg), Yaratulah Monturiol (especialista en hermenèutica corànica), Jofre Villanueva (Membre de la Lliga per la Laïcitat), Josep Meseguer (Pastor protestant), Pilar Dellunde (exdiputada al Parlament de Catalunya per ERC) i com a moderador Josep Torrens (president d’Església Plural)

Els estudis sobre Jesús en demostren que va ser una persona religiosa, jueva, practicant, i que no va pretendre fundar cap altra religió. Dels companys de viatge de Jesús, cap d’ells no era sacerdot. Durant tota la seva vida va centrar la seva predicació en la supressió de barreres entre el què es considerava diví i el que era humà, sagrat o profà. Per a Jesús tot allò humà formava part de la divinitat, i la divinitat era present en tot lo humà. La crida de Déu era directe a cada home i cada dona. El destí de les persones era viure la realitat divina en tot el què era humà.
Jesús poques vegades condemna, i quan ho fa sempre és per referir-se al paper que la religió institucional juga en el procés vital de cada persona. Jesús aboleix les mediacions sagrades. Jesús crida a la participació activa de tots els seus seguidors per instaurar el Regne de Déu per mitjà de l’anunci, del testimoniatge i de l’acció sanadora (alliberadora de pors, d’injustícies, de marginacions, etc.)
En un moment en que la societat catalana té ben assolides unes bases seculars, en que l’Església institucional ha perdut bona part del seu prestigi i es tanca en postures de resistència quasi fonamentalista, ara que la ciència i la tecnologia intenten convertir-se en la religió del segle XXI, ara que la convivència amb altres realitats culturals ens fa adonar que la religió pot ser un factor de fraternitat o en canvi un motiu de dramàtica violència, ara que l’home i la dona sembla que no troben la manera de sadollar la seva insatisfacció i omplir el buit existencial, ara és el moment perquè el fet religiós entri en diàleg amb la ciència, la cultura i el pensament per tal de cercar nous camins per crear societats més humanes, justes i solidaries.

Jornada sobre l’aigua


La gestió dels recursos hídrics als Països Catalans

Coordinat per Joandomènec Ros (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans) i Arnau Urgell (periodista ambiental)
dia 21 d’agost

Els Països Catalans tenen majoritàriament un clima mediterrani. Aquest fet, sumat a un model de desenvolupament territorial intensiu i unes conques hidrogràfiques amb una superfície relativament petita, suposa que, de manera cíclica, apareguin crisis pel repartiment dels recursos hídrics tant a nivell territorial com entre els diversos usos.
Qui demana aigua per què la vol? Qui no la vol cedir quins arguments manifesta? S’avança cap a una nova cultura de l’aigua o només és retòrica? S’ha d’evitar cap tipus de transvasament o cal estudiar les situacions cas per cas? Per què l’aigua aixeca aquesta passió territorial? La crisi de l’aigua ha suposat una guerra entre territoris o ha estat una qüestió inflada mediàticament? Qui té la culpa del malbaratament de l’aigua: l’urbanisme horitzontal, l’agricultura o els complexos turístics i esportius? Totes aquestes preguntes i moltes més les intentarem respondre al llarg de cinc dies. O, si més no, confrontar de manera serena les posicions dels agents implicats d’arreu dels Països Catalans.
En aquest sentit el seminari es dividirà en dos grans blocs. Al matí es realitzarà una presentació de la gestió dels recursos hídrics en diversos territoris dels Països Catalans. Concretament es parlarà de Mallorca—com a exemple d’insularitat—; de la suposada abundància   ad infinitum per un país pirinenc com Andorra; s’abordarà per què el govern valencià vol aigua de l’Ebre així com els resultats de quaranta anys de transvasament del Ter. Finalment, es parlarà dels casos de la Catalunya Nord i l’Alguer. En cada cas un ponent realitzarà una breu exposició del seu cas i al final es produirà un debat amb els assistents.
A la tarda, es realitzarà un debat sobre si al Principat de Catalunya s’avança cap a una nova cultura de l’aigua. La voluntat és de comptar amb la presència de representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, de plataformes ecologistes i de tècnics i professionals reconeguts en la matèria al nostre país.

Matí. Presentació de la gestió dels recursos hídrics en els diversos territoris dels Països Catalans

9:00 La gestió dels recursos hídrics a l’Alguer, per Antoni Torre (biòleg i director de la reserva natural del Cap de la Caça, Sardenya)

9:30La gestió dels recursos hídrics a la Catalunya Nord, per Joan Becat (geògraf, Universitat de Perpinyà – Via Domícia)

10:00 Andorra i l’aigua, per Carles Miquel (cap de la Unitat d’Aigües del Departament de Medi Ambient, Ministeri d’Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, Govern d’Andorra)

10:25 Descans

10:35 La gestió de l’aigua en una illa. El cas de Mallorca, per Sònia Estradé (Institut Menorquí d’Estudis)

11:00Diagnosi de la situació del Baix Ter: la sequera permanent, per Lluís Sala i Albert Ruhí (membres de la Plataforma del Ter)

11:30 Debat entre els diversos ponents i el públic

Tarda. Debat

15:30 El Principat avança cap a una nova cultura de l’aigua?
amb Gabriel Borràs (director de planificació per a l’ús sostenible de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua), Susanna Abella (portaveu de Plataforma en Defensa de l’Ebre), Joan Armengol (Universitat de Barcelona) i Joandomènec Ros, com a moderador (rector de la Universitat Catalana d’Estiu i catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona)

XXIII Jornades sobre Cooperativisme

La participació cooperativa. La relació entre la cooperativa i les persones que la integren


Ho organitza: Fundació Roca i Galès
21, 22 i 23 d’agost

El cooperativisme és una activitat en la qual la democràcia és fonamental, imprescindible. Democràcia vol dir que tothom té dret a participar, i—i això sovint s’oblida—que tothom té el deure de participar. I si el dret i el deure de participar no són prou aplicats, hi falta, a la cooperativa, alguna cosa de molt important.
Passa, però, que no sempre les persones que constitueixen una cooperativa són conscients del fet que, com que la cooperativa les pertany, són responsables del seu funcionament, que hi haurien de sentir-se obligades a participar. I que no sempre les persones que dirigeixen una cooperativa són conscients del fet que és obligació pròpia aconseguir que la massa social s’hi senti implicada, i hi participi.
Durant les jornades a la Universitat d’Estiu de Prada intentarem analitzar aquests problemes i les maneres de solucionar-los.

dia 21

9:00 Repartiment de documentació

9:30 Presentació de la temàtica general de les jornades, a càrrec de Santos Hernández (patró de la Fundació Roca i Galès)

Taller experiencial: Lideratge i participació
Director del taller: Joan Josep Rotger. Equip de consultors: Ignasi Bros, Fabiola Dunyó i Pepi Sabrià

9:45 – 10:45 Sessió plenària d’obertura del taller, a càrrec de Joan Josep Rotger, consultor d’organitzacions

11:15 – 12:15 Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol

15:00 – 16:00 Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol

16:15 – 17:15. Grups paral·lels de treball d’anàlisi de rol

dia 22

10:00 – 10:45 Ponència: El motor de cada cooperativa, i algunes de les seves curioses obligacions, a càrrec de Santos Hernández (patró de la Fundació Roca i Galès)

10:45 – 12:00 Col·loqui. Moderador: Santos Hernández

16:00 Presentació del ponent, a càrrec de Xavier Palos (patró de la Fundació Roca i Galès)

16:00 – 16:45 Ponència: La participació dels socis a les cooperatives, a càrrec de Quim Sicília (cap de participació de la cooperativa Abacus )

16:45 – 17:45 Col·loqui. Moderador: Xavier Palos

dia 23

10:00 – 10:15 Presentació dels ponents, a càrrec d’Esteve Puigferrat (vicepresident de la Fundació Roca i Galès)

10:15 – 11:00 Ponència: L’esperit cooperatiu com a fonament de l’eficàcia de la cooperativa, a càrrec de Jaume Botey (professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona), i de Pau Moragas i Carles de Ahumada (socis de la cooperativa l’Olivera)

11:00 – 11:30 Ponència, a càrrec de Mireia Franch (directora general d’economia cooperativa de la Generalitat de Catalunya). [Per confirmar.]

11:30 Cloenda de les jornades, a càrrec de Joan Josep González (president de la Fundació Roca i Galès)

 

X Jornada «Cap un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats»


Desenvolupament de lEspai Català Transfronterer: actualitat d’una iniciativa territorial innovadora


Ho organitzen: Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà - Via Domícia) i Màster 2 professional Relacions Transfrontereres
Hi col·laboren: Universitat de Girona, Consell General dels Pirineus Orientals, Casa de la Generalitat a Perpinyà, Ajuntament de Perpinyà, Europe-Direct i Associació AFECT
Ho coordinen: Joan Becat i Martina Camiade
dia 22 d’agost, de 9 a 12

Es proposa de fer un balanç actualitzat a la vegada sobre la realitat d’aquest territori (diagnòstic terrritorial), sobre les grans iniciatives en curs (Projectes Eurodistricte, Euroinstitut, …) així com sobre les eines d’acompanyament de les iniciatives transfrontereres vigents (Interreg IV-A, fons comú…).

Programa:

9h Recepció

9h30 Presentació
per Martina CAMIADE, professora, Institut Franco-català Transfronterer

9h40-10h L’Eurodistricte, què i per què?
per Jordi Fernàndez-Cuadrench, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà

10h-10h20 Elements de diagnòstic territorial de l’Espai Català Tranfrontalier
per Margarida Castañer, catedràtica de geografia, Universitat de Girona

10h20h-11h Balanç de l’elaboració de la construcció de l’Eurodistricte
per Lionel Martinez, Cap del servei Europe, transfronterer, ajuda als municipis

11h- 12h Debat

V Trofeu de Petanca dels Països Catalans


Ho organitza: Club de Petanca de Prada

dies 22, 23 i 24 d’agost

XXI Jornada Andorrana


L’andorranitat


Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocinen: Ministeri del Portaveu del Govern, Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, i Andbanc
dia 23 d’agost

L’andorranitat és un concepte que conté un conjunt de valors en què s’identifiquen els individus que formen part de la societat andorrana, ja sigui a nivell de pertinença directa a dita societat, a una voluntat de ser diferenciada nacional o a una relació de lligam territorial. Aquest concepte és variable en el temps, tant des de la seva denominació com del seu contingut.

Matí (de 2/4 de 10 a la 1)

Presentació

Ponències llegides
L’andorranitat d’una fotògrafa
a càrrec de Laia Casino i Puiggalí (enginyera informàtica i fotògrafa)

Recuperar les arrels
a càrrec de Cathie Call (professora d’història i geografia al liceu Comtes de Foix)

Ponències
L’andorranitat dins la territorialitat
a càrrec de Ramon Tena i Pera (llicenciat en ciències politiques i de l’administració i tècnic en relacions internacionals al Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge)

Orígens: la meva identitat, les meves pertinences
a càrrec d’Aboubacry Mamadou Ba (llicenciat en història i geografa i llicenciat en dret per la universitat Cheikh Anta Diop, Dakar, Senegal, i educador a l’Espai Jovent, Àrea de Joventut del Comú d’Escaldes-Engordany)

L’andorranitat a través de l’esport
a càrrec de Jordi Beal i Vilaginés (llicenciat en educació física)

La percepció externa de l’andorranitat: una aproximació històrica
a càrrec de Carles Gascon i Chopo (historiador i tècnic al Consell Comarcal de l’Alt Urgell)

Els altres andorrans
a càrrec de Jael Pozo i Lozano (veterinària i presidenta de Joventuts d’Esquerra Verda [JEV]-Verds d’Andorra)

Els signes identitaris
a càrrec de Josep Anton Rosell i Pujol (director del diari El Periòdic d’Andorra i membre de la Federació Internacional de Periodistes)

Salutació del rector
a càrrec de Joandomènec Ros i Aragonès

Una voluntat de ser
a càrrec de Josep Maria Cabanes i Dalmau (director d’institucions i empreses d’Andbanc i exministre de justícia i interior)

La integració política
a càrrec de Rosa Ferrer i Obiols (advocada i cònsol major d’Andorra la Vella)

Andorra: identitat i universalitat
a càrrec d’Antoni Morell i Mora (advocat i ambaixador d’Andorra a la Santa Seu )

El sentit de la independència
a càrrec de Pere Canturri i Montanya (historiador i raonador del ciutadà)

Andorranitat i assimilació
a càrrec d’Òscar Ribas i Reig (excap de Govern d’Andorra, doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras de España)

Debat

Tarda (de 2/4 de 4 a 7)

Ponències llegides
El sentiment d’andorranitat als dinou anys
a càrrec de Niki Francesca i Downham (guitarrista i cantant del grup musical Anonymous)

Parlar per parlar
a càrrec de Rosa Ferràndiz i Esteve (advocada i notària)

Andorranitat, andorranitats
a càrrec de Josep Enric Dallerès i Codina (ensenyant i conseller general pel PS)

Ponències
Límits de l’andorranitat
a càrrec d’Yvan Lara i Sànchez (llicenciat en ciències polítiques i de l’administració i professor de geografia, història i institucions d’Andorra al liceu Comte de Foix)

A la recerca d’un estil
a càrrec d’ Elisenda Vives i Balmaña (doctora en història i directora d’assumptes administratius i relacions parlamentàries del Consell General)

Més enllà de les fronteres, saben de l’andorranitat?
a càrrec de Teresa Colom i Pich (poetessa i economista)

L’andorranisme, els símbols
a càrrec de Gabriel Fernàndez i Coy (periodista i coordinador d’Andorra 7 Ràdio)

L’andorranitat en qüestió
a càrrec de Manel Gibert i Vallès (llicenciat en filosofia i professor a l’Institut de Batxillerat de l’Escola Andorrana)

El sentiment de pertinença
a càrrec de Montserrat Ronchera i Santacreu (empresària-consultora i presidenta el Club de Marketing d’Andorra)

Andorranitat i globalització
a càrrec de Marc Vila i Amigó (advocat i editor)

Entre dues repúbliques
a càrrec d’Alan Ward i Koeck (enginyer superior en informàtica)

La nacionalitat andorrana en una societat globalitzada
a càrrec de Ramon Viñas i Farré (doctor en dret i catedràtic de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona)

Apunts sobre l’andorranitat
a càrrec de Vicenç Mateu i Zamora (doctor en filosofia i ambaixador)

L’afirmació de la neutralitat
a càrrec de Joan Massa i Sarrado (professor de filosofia i secretari general dels serveis del copríncep episcopal)

Parlament
a càrrec d’un representant del Ministeri del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats

Debat

Cloenda

XXIII Jornada d’Agricultura a Prada

La crisi alimentària: causes i conseqüències


Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
dia 23 d’agost

Durant l’últim any, pràcticament no hi ha hagut cap dia que no s’hagi parlat de la crisi alimentària i de l’augment del cost dels combustibles. Per això, hem cregut convenient dedicar la Jornada d’Agricultura de Prada d’enguany a aquesta qu¨estió. Tot i que si mirem enrere ens adonarem que hem patit moltes crisis alimentàries, en les últimes dècades la major part de la població del nostre entorn més pròxim ha pogut gaudir d’aliments en abundància i a uns preus raonablement assequibles. Des de fa uns quants anys, però, diversos països com ara la Xina i l’Índia, que sumen un 40 % de la població mundial, han augmentat la demanda alimentària, fet que ha provocat una situació insostenible, que encara s’agreujaria més si tots els habitants de la Terra consumissin com els occidentals.
D’altra banda, també cal preguntar-se quin paper tenen els biocombustibles en la crisi alimentària. Aquesta alternativa al petroli (hom l’ha arribat a anomenar ‘petroli verd’) últimament ha rebut les crítiques d’una part de la societat (fins i tot de gent que inicialment hi estava a favor) per la gran quantitat de massa vegetal i cereals necessaris per a produir-ne. La desviació d’una part dels cultius de cereals per a la producció de biocombustibles ha provocat l’augment dels preus dels cereals. I, paral·lelament, el preu del petroli no para de pujar.
En casos com aquest, només se sol parar atenció a les conseqüències del problema, però per a solucionar-lo cal determinar-ne les causes. Els ponents que intervindran en la XXIII Jornada d’Agricultura a Prada ens ajudaran a entendre i valorar més bé aquesta situació. El debat és obert.

9:30 – 10:00 Obertura de la jornada

10:00 – 10:30 Introducció a la jornada. Breu Història de les crisis alimentàries, a càrrec de Josep M. Puiggròs (coordinador de la jornada)

10:30 – 11:15 Factors determinants de la crisi alimentària, a càrrec d’Antoni Díaz (director general de planificació i relacions agràries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya)

11:15 – 11:30 Pausa

11:30 – 12:15 Fotocombustibles: patata calenta, a càrrec de Joan Salvadó (professor del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili)

12:15 – 13:00 Com orientar l’agricultura de Catalunya Nord davant l’augment del preu de l’energia?, a càrrec d’Eric Hostalnou (cap del Servei d’Arboricultura Fruitera de la Cambra d’Agricultura del Rosselló)

13:00 – 15:00 Pausa (dinar)

15:00 – 15:45 Possibilitats per l’agricultor de produir l’energia que necessita, a càrrec de Bruno Belotti (professor d’agro-equipaments al Liceu Agrícola de Tesà)

15:45 – 16:30 Bicombustibles i alimentació: un dilema actual, a càrrec de Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell (grup de recerca sobre desenvolupament rural de la Universitat Autònoma de Barcelona)

16:30 – 17:15 Bicombustibles oportunitat o amenaça, a càrrec de Teòfil Camí (URGESNEDA SL)

17:15 – 18:30 Taula rodona, amb tots els assistents

18:30 Cloenda, a càrrec de Joan Ràfols i Casamada (president de la ICEA)

 

V Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada


La formació dels ensenyants de català a Catalunya Nord


Ho organitza: la Delegació Territorial de l’IEC a Perpinyà, el CREC (Centre de Recerques i d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà) i l’APLEC, Associació per a l’Ensenyament del Català
dia 23 d’agost

De 9 a 12 i a partir de 2/4 de 3 de la tarda

Com millorar l’estructura i la didàctica de l’ensenyament bilingüe a secundària
per Alà Baylac-Ferrer, professor de català a l’IFCT, CREC, vicepresident de l’APLEC

Reflexions sobre la formació i el reclutament dels ensenyants de català dels col·legis i liceus
per Joan Becat, professor a l’IFCT, CREC, membre numerari de l’IEC

Formació i acompanyament pedagògic d’urgència dels intervinents de català a l’ensenyament primari
per Miquela Valls, presidenta de l’APLEC

Reflexions sobre la formació a l’ensenyament bilingüe
per Rita Peix, professora de català i formadora IUFM

La formació dels ensenyants de l’ensenyament públic
per Mary Sanchiz, inspectora de l’Acadèmia de Montpellier i inspectora pedagògica regional per al català


Tallers

Televisió


per Joan Víctor de Barberà (Universitat Ramon Llull)
(amb el suport de Televisió de Catalunya)
cada dia, de 10 a 11

Els directes, el dúplex, l’entrevista, l’stand up o la crònica són diferents tipus d’intervenció del periodista davant la càmera quan ha d’explicar alguna cosa. Si ho fa bé, diem que el presentador connecta i comunica; si no es fa correctament, pot provocar un efecte de rebuig i l’espectador desconnecta del que li direm a continuació. Fer-ho bé no és fàcil, però tampoc impossible. Hi ha una sèrie de tècniques i exercicis que permeten superar l’anomenat ‘trak’. Superar els nervis i conèixer aquestes tècniques, és el pretenem mostrar en aquest curs amb una mica de teoria i un molt de pràctica. El curs està pensat en general per a aquelles persones que, de manera professional o amateur, s’hagin d’explicar davant la càmera o en públic i en particular als estudiants o llicenciats en periodisme que vulguin treballar a la televisió.

Jaume I i els Països Catalans: la formació d’una cuina nacional


per Jaume Fàbrega (Universitat Autònoma de Barcelona) i Eliana Thibaut-Comelade
del 16 al 19 i del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

Ferran Adrià i altres cuiners i cuineres tenen un reconeixement universal i formen part d’una cuina nacional —de Catalunya, València i les Balears—, la cuina catalana, que amb aquesta segona Edat d’Or torna a tenir una projecció internacional, com ja l’havia tinguda en els temps contemporanis i posteriors de Jaume I, el rei del qual celebrem enguany el 800 aniversari.

1. La formació d’una cuina: de Catalunya a Occitània. Territori, cuina i comensalitat. Què, com i quan es menjava. Trobadors, monjos, cavallers i ciutadans: classes i estaments. L’ alimentació dels càtars, els jueus i els àrabs. Projecció internacional: de la cort de Nàpols als Borja.
2. Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Andorra. La cuina regional catalana del Principat, de Salses a Tortosa i de Barcelona a Fraga. Construcció i consciència d’una cuina nacional: de la renaixença i Ferran Agulló, a Josep Pla. Cuina tradicional, cuines industrials, slow food i cuina d’autor. Reptes i trampes de la ‘dieta mediterrània’, la pluriculturalitat i la fusió. Andorra : cuina catalana d’una nació-estat. La Catalunya Nord : recuperació d’ una identitat.
3. Les Illes Balears, cruïlla mediterrània . Una cuina i pastisseria arcaiques, construïdes, obertes i irradiants. El fons islàmic i l’aportació jueva. Difusió internacional: de la sobrassada a l’ensaïmada, del flaó al gin.
4. El País Valencià, el Carxe i l’Alguer. Cuines de fronteres, de Catalunya i la Franja a Castella, de la fidelitat a uns orígens a la barreja i l’expansió. Plats i productes amb projecció universal: la paella, l’orxata i els torrons. L’Alguer: de l’allada a la cassola.

Introducció a l’ornitologia


per Guillem Chacon (Estació Biològica de l’Aiguabarreig)
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

Curs teòric i pràctic d’introducció a l’observació i la identificació d’ocells a la natura. Farem que els assistents es familiaritzin amb el material òptic necessari, les guies d’identificació i donarem consells per a l’observació dels ocells.

Classificació de gasteròpodes. Microfauna marina de les costes catalanes


per Jordi Prat, biòleg
(amb la col·laboració del Museu de la Marina de Vilassar de Mar)
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

La intenció d’aquest taller és fer una introducció dins del món de la malacologia (estudi dels mol·luscs), concretament dels gasteròpodes, els cargols marins de les costes catalanes. Per a conèixer-ne la diversitat i la bellesa, es farà una petita introducció teòrica amb imatges i després, amb la participació dels assistents, es farà la determinació de diferents espècies amb unes guies d’identificació. El taller està dirigit a petits i a grans.

Introducció a la botànica


per Àngel Romo (Institut Botànic de Barcelona)
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

Aquest taller és destinat a totes aquelles persones que vulguin conèixer amb més detall les plantes silvestres del nostre entorn. Curs eminentment pràctic que inclou sortides al camp i després la revisió i la preparació a l’aula de les mostres recol·lectades. Hi estudiarem les característiques que s’utilitzen per identificar-les i com fer una descripció funcional de les plantes, amb les seves adaptacions i estratègies per a sobreviure.
A la primera sessió estudiarem les plantes dels ambients fortament antropitzats, a la segona les males herbes dels conreus, i a la tercera les plantes lligades als ambients humits. Per a cada espècie omplirem un protocol sobre els trets morfològics, un altre sobre els trets funcionals i un altre sobre les estacions de mostreig. Farem servir claus d’identificació dicotòmiques i claus d’identificació de les estratègies bàsiques. Elaborarem una síntesi general amb les espècies estudiades.

Taller de blogs


per Octavi Fornés (Xarxa de Blogs Sobiranistes)
dia 19, de 3 a 5

Teoria i fonaments. Tècnica: com funciona un blog; com obrir un blog (catosfèrics.cat); com fer comentaris; com escriure-hi apunts; penjar imatges, vídeos, àudios etc.; personalització bàsica i plug-ins. Bones pràctiques en xarxa: com federar-se en una xarxa de blogs (xbs.cat); què és un meme; arranjament i classificació d’apunts i enllaços: categories, etiquetes etc.; informació i com contrastar-la (cercadors, diaris, agències de notícies); els comentaris o el diàleg diferit.


Dansa


per Ramon Cardona
del 16 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Indicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s’ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit.

Cançons populars


per Ramon Gual i Batlle
del 16 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

La nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d’un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d’altres antigues i sempre vives.

Glosat menorquí


per Miquel Ametller
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

Aquest gran glosador menorquí explicarà com entén el glosat i quines tècniques fa servir per a sortir sempre airós de qualsevol contesa.

Muntanyisme


per Antoni Glory, Jordi Taurinyà i Pau Vinyes
del 16 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Recorreu a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d’un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la tradicional i fabulosa pujada de nit al cim del Canigó. Cal portar l’equipament usual de l’excursionista: motxilla, calçat idoni etc.

Sardanes


per Teresa Vinyes
del 16 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

El taller té el propòsit d’iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per remarcar-ne la riquesa artística i cultural.

Esports


per Francesc Prujà
del 16 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Condició física general: quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s’adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments.

Petanca


pel Club de Petanca de Prada
dies 18, 19 i 21, de 3 a 5

Occitània: folklore, llengua i literatura... i vi


per Jaume Figueres i Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

El taller és un recorregut per les terres occitanes en el qual interactua la llengua, la literatura i la cultura en general amb les realitats gustatives de cada territori occità amb una personalitat específica: Provença, el Llenguadoc, les terres septentrionals, Gascunya i la Vall d’Aran... Cada sessió pren el format d’una tertúlia monogràfica acompanyada d’una degustació dels vins i dels licors de cada zona per part dels inscrits en el taller, amb exposicions inicials sobre la llengua i la cultura locals per part d’un dels ‘professors’ (Jaume Figueras, Aitor Carrera).
Sessions: 1. El Llenguadoc, país del vi. La revolta dels vinhairons contra les autoritats franceses. Les AOC —denominacions d’origen— llenguadocianes. 2. Provença. El pastís i l’occitanisme de Ricard. El mestissatge musical marsellès. 3. La Gascunya occidental i central. El vi de Jurançon i l’ armanhac . Les històries de D’Artanhan i d’Enric IV. 4. El Pirineu i la Vall d’Aran. L’ aigua de nòdes , el vin caud , els licors de plantes silvestres i el seu vocabulari específic.

 

El gravat calcogràfic: l’aiguafort


per Gemma Rufach
del 16 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

La paraula ‘gravat’ fa referència a una part del procediment per a obtenir una estampa. L’estampa és el resultat d’aplicar tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada. L’aiguafort és una tècnica calcogràfica indirecta en què un mordent (l’àcid) atacarà i incidirà en el metall. Per damunt d’una planxa de zinc escampem un vernís protector i amb una punta s’hi dibuixen les formes de la imatge, i alhora la planxa queda al descobert. Tot seguit se submergeix en un bany d’àcid que corroeix els traços descoberts, i els deixa enfonsats per a poder acollir després la tinta a l’hora d’estampar.

Nines de porcellana


per Berta Torres
del 16 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Farem una nina de porcellana! Seguirem els mètodes artesanals i tradicionals (emmotllat, cocció inicial, polit, pintura i cocció final). És previst treballar amb diferents models. El nombre de participants previstos és de deu. En acabar el taller, els alumnes es quedaran les nines que hagin creat. (Les despeses de material aniran a càrrec de l’alumne.)

Fotografia de la natura


per Albert Masó
del 16 al 19 d’agost, de 3 a 5

Després dels conceptes bàsics necessaris per a una comprensió del curs, s’entra en les tècniques de ‘ macro’ , ‘ paisatge’ i ‘ caça fotogràfica’ . Se n’expliquen els procediments i els trucs més importants, s’ensenya com funcionen en la pràctica els elements i els accessoris, i finalment es projecten diapositives i imatges digitals per a observar els resultats del que s’ha dit. S’expliquen les òptiques, els filtres, els hides i els accessoris en general idonis per a cada situació, especificant els canvis que ha incorporat l’innovador sistema digital . S’ensenyarà com treure’n profit de l’equip de cadascú amb la màxima qualitat d’imatge possible. Es lliuraran dossiers amb informació complementària per als alumnes.

Dibuix i aquarel·la del natural


per Salvador Castellà, president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Girona i Comarques
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5
(amb la col·laboració del Museu de la Marina de Vilassar de Mar)

Utilitzant la tècnica de l’aquarel·la com a medi realitzarem, ja sigui amb aiguades i paper humit o treballant en pinzellades sobre sec, diferents temes de l’entorn, buscant com simplificar, abstreure o enfocar els temes, utilitzant línies i taques (dibuix i color) amb pinzell, i mirant de treure el màxim rendiment a una tècnica que encara que sembli senzilla, té les seves dificultats, establint pautes de treball i estratègies de resolució que ens facin arribar a la elaboració de bones obres.
És un taller tant d’iniciació com de perfeccionament que pretén aportar noves idees a tot tipus d’assistents.
Els alumnes rebran els materials necessaris per a la realització del taller.

Joieria de reciclatge


per Imma Gibert
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

Aquest taller proposa transformar petits objectes trobats o reciclats en elements d’ornamentació. Petites andròmines entranyables, que poden funcionar fins i tot com a amulets. Una pedra del camí, el pal d’un gelat o el tap d’una ampolla poden ser els elements indispensables per a construir joies precioses. Nomes cal practicar el reciclatge, una certa habilitat i deixar que surtin les idees. Es un taller pensat per als adults, atès que cal manipular algunes eines.


Taller de llengua japonesa


per Sachimi Sasaki
dia 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Aquest taller té com a objectiu iniciar-se en l’aprenentage de l’idioma japonès I de la cultura japonesa. S’hi aprendran les estructures gramaticals més bàsiques i pràctiques per a poder expressar els temes elementals. A més, s’ensenyaran les escriptures japoneses perquè els alumnes puguin llegir i escriure els sil·labaris hiragana i katakana que es troben a les pàgines de manga. Temes: salutacions, autopresentació, presentació en tercera persona, gramàtica bàsica, nombres (anys, mesos i dies) i pronoms personals.

El circuit de llibreteria i quiosc els segles XIX i XX


per Joaquim Auladell
del 16 al 19 d’agost, de 3 a 5

Hi ha deu materials impresos que examinarem no des de les condicions de la seva creació ni des del seu reeiximent davant la crítica canònica i el públic consumidor sinó des de les modalitats de difusió i circulació. Es posen en qüestió les categories de literatura ‘culta’ / literatura ‘popular’, de literatura de realització oral en vers i en prosa, els gèneres i els formats. Hi ha la primera novel·la catalana moderna, Lo cant de les veritats , auques triades, plecs carnavalescos, una col·lecció de novel·les de fulletó que es tenien per perdudes, col·loquis, cançoners, pamflets, oracions, els microcontes d’ En Patufet, dirty comics

Gloses i canço redoblada. Introducció als gèneres cantats de les Pitiüses


per Antoni Manonelles
del 16 al 18 d’agost, de 3 a 5

Impartit per un cantador membre de l’esquadra de caramellers de Sant Josep de sa Talaia, aquest és un taller eminentment pràctic adreçat a tota persona que li agradi cantar. Els participants al taller, a més de rebre informació teòrica tendran l’oportunitat d’aprendre a cantar les diferents tonades de gloses tradicionals de les Pitiüses, així com de fer una aproximació a la molt particular tècnica cantada coneguda com a ‘redoblat’.

Tallers d’aromes


per Rosa Vila (professora d’enologia i viticultura a l’Escola d’Hostaleria Hofmann)
dia 16 d’agost, de 3 a 5

És per sobre de tot un taller pràctic. Què volem dir amb això? Que intentarem despertar un dels sentits que tenim més adormits com és l’olfacte i, alhora, fer memòria olfactiva de totes les notes aromàtiques que rebrem durant la sessió, per després poder començar a distingir-les en els vins. Es tracta de tenir uns referents aromàtics, ja sigui per les varietats de raïm, per la seva criança, o pel seu terroir. Sense aquests referents es necessita més temps per a poder definir un vi, l’aroma és la gran base del tast, és despertar els sentits que tenim adormits i adonar-nos que podem arribar a copsar unes sensacions que mai no ens haguéssim imaginat, i gaudir-ne plenament. Quan tastem un vi, moltes vegades ens recorda un aroma i no sabem posar-hi el nom. L’objectiu és, fent aquest taller, definir els aromes i així poder-los posar el nom. Ens basarem en quatre grups d’aromes: vins blancs monovarietals, vins blancs amb cupatge i criança amb bóta, vins negres monovarietals i vins negres amb criança en bóta.
Nombre màxim d’assistents: 20.

 

Conferències, debats, commemoracions



dissabte 16 d’agost


a les 12 del migdia
Inauguració de la XL UCE
amb Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa, Generalitat de Catalunya), Marcel Mateu (vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals), Marià Torres (conseller de cultura, Consell Insular d’Eivissa), Joan Castex (batlle de Prada) i Joandomènec Ros (president de la UCE i secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans)

a les 5 de la tarda
40 anys als Països Catalans: l’Alguer i la Catalunya Nord
amb Antoni Torre, Carles Sechi i Josep Tilloca (moderador), per l’Alguer, i Pere Verdaguer, Júlia Taurinyà i Joan Becat (moderador), per Catalunya Nord


diumenge 17 d’agost


a les 12 del migdia
Recerca i innovació, les claus del futur
amb Josep Huguet (conseller d’universitats, innovació i empresa, GdC), Víctor Cavaller ( Societat Catalana per a la Recerca en Intel·ligència Competitiva), Ramon Moreno (director general de recerca, GdC), Joan Guinovart (director de l’Institut de Recerca Biomèdica) i Joandomènec Ros (president de la UCE)

a les 5 de la tarda
40 anys als Països Catalans: Mallorca i Menorca
amb Antoni Serra, Joan Mir i Carles Cabrera, per Mallorca, i Miquel Àngel Casasnovas i Miquel Àngel Limon, per Menorca


dilluns 18 d’agost


a les 12 del migdia
Homenatge a Joaquim M. Puyal
amb Antoni Bassas, Jordi Mir, Sebastià Serrano (Universitat de Barcelona), Joan Martí i Castell (Institut d’Estudis Catalans) i Joandomènec Ros (president de l’UCE)

a les 5 de la tarda
Consumir en català avui
amb Mònica Terribas (directora de Televisió de Catalunya), Lluís Tolosa (director del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura), Eduard Voltas (secretari de cultura, GdC) i Joandomènec Ros (president de la UCE)


dimarts 19 d’agost


a les 12 del migdia
Jaume I, als 800 anys del naixement
amb Antoni Riera i Melis (vicepresident de l’IEC i professor a la Universitat de Barcelona), Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València), Ernest Belenguer (Universitat de Barcelona), Marina Geli (consellera de salut, Generalitat de Catalunya) i Joandomènec Ros (president de la UCE)

a les 5 de la tarda
Pompeu Fabra i l’entorn lingüístic europeu
per Joan Julià-Muné (Universitat de Lleida) i Joandomènec Ros (president de la UCE)


dimecres 20 d’agost


a les 12 del migdia
Empúries: cent anys d’excavacions i d’interpretació del país
amb Pere Izquierdo (director del Museu Arqueològic de Catalunya), Josep Guitart (Universitat Autònoma de Barcelona), Joan Sanmartí (Universitat de Barcelona), Josep A. Gisbert (director del Museu Arqueològic de Dénia) i Joandomènec Ros (president de la UCE)


dijous 21 d’agost


a les 12 del migdia
La Catalunya complexa
amb Enric Marín (periodista), Josep Monserrat, Antoni Dalmases (escriptor), Jordi Cabré (escriptor) i Jordi Sales

a les 4 de la tarda
Homenatge a Miquel Paredes, creador del més petit de tots
amb Toni Strubell, Ramon Gual, Chema Vidal i Mònica Batlle

a les 5 de la tarda
40 anys als Països Catalans: País Valencià, la Franja de Ponent, Eivissa i Formentera
amb Josep Guia, Diego Gómez i Víctor G. Labrado (moderador), pel País Valencià, Sergi Esteve i Joaquim Montclús (moderador), per la Franja, i Josep Costa i Bernat Joan, per Eivissa i Formentera


divendres 22 d’agost


a les 12 del migdia
Les oportunitats de la cultura catalana al món
amb Jaume Roures (director de Mediapro), Josep Bargalló (director de l’Institut Ramon Llull) i Joandomènec Ros (president de la UCE)

a les 5 de la tarda
40 anys als Països Catalans: els principats d’Andorra i Catalunya
amb Marc Forné, Èric Jover i Àngels Mach (moderadora), per Andorra, i Josep Espar i Ticó, Valerià Paül i Joandomènec Ros (moderador), per Catalunya


dissabte 23 d’agost


a les 12 del migdia
Què queda del Maig del 68?
amb Xavier Rubert de Ventós, Pere Manzanares i Joandomènec Ros (president de la UCE)

a les 5 de la tarda
La construcció de l’Europa dels pobles després del Tractat de Lisboa
amb Andrew Welsh (SNP), Geert Lambert (Vlaamse Progressieven) i Bernat Joan (ERC, president de l’Aliança Lliure Europea)


diumenge 24 d’agost


a les 12 del migdia
Cloenda de la XL UCE
amb un homenatge a Joan F. Denis, exbatlle de Prada
amb Ernest Maragall (conseller d’educació de la Generalitat de Catalunya), Cristià Bourquin (president del Consell General dels Pirineus Orientals) i Joandomènec Ros (president de la UCE)

 

Espectacles


Música


Túrnez & Sesé
Cançó, la Franja de Ponent
a l’amfiteatre del Liceu
dia 15, a 2/4 de 9 del vespre

Els Mariners del Canigó
Havaneres, Catalunya Nord
a la Plaça de la Vila
dia 15, a 2/4 de 20 de la nit

Trio Alguerès: Agustí Salis, veu, Marta Suggio, veu, i Ramon Doré, piano
Cançó algueresa
a l’amfiteatre del Liceu
dia 16, a 2/4 de 9 del vespre

Lax’n’Busto
Rock, Catalunya
a la Plaça de la Vila
dia 16
, a 2/4 de 10 de la nit

Orquestra jove Salvador Giner
Miquel Juan, director
Formació de la Societat Coral el Micalet de València
al gimnàs del Liceu
dia 17, a les 8 del vespre

Mus.cat
Música tradicional, Catalunya Nord
a la Plaça de la Vila
dia 17, a 2/4 de 10 de la nit

Lídia Pujol
Cançó, Catalunya
a l’amfiteatre del Liceu
dia 17, a les 11 de la nit

Mariona Sagarra
Espectacle Mapes, sobre textos de Mercè Rodoreda
a l’amfiteatre del Liceu
dia 18, a 2/4 de 9 del vespre

Cobla Casanoves
Sardanes, Catalunya Nord
a la Plaça de la Vila
dia 18, a 2/4 de 10 de la nit

Feliu Ventura
Cançó, País Valencià
a l’amfiteatre del Liceu
dia 19, a 2/4 de 9 del vespre

La Carrau
Pop d’arrel, Catalunya
a la Plaça de la Vila
dia 19, a 2/4 de 10 de la nit

Joan Moll, piano
a l’amfiteatre del Liceu
dia 20, a 2/4 de 9 del vespre

Els Pets
Pop rock, Catalunya
a la Plaça de la Vila
dia 20, a 2/4 de 10 de la nit

Antoni Rossell i Frédérique Trunk
Veu i piano. Espectacle Stella splendens (El llibre vermell de Montserrat en clau jazzística)
a l’amfiteatre del Liceu
dia 21, a 2/4 de 9 del vespre

S’Albaida
Folk, Menorca
a la Plaça de la Vila
dia 21, a 2/4 de 10 de la nit

Anna Maluquer
Recital de poesia, Catalunya
a l’amfiteatre del Liceu
dia 21, a les 11 de la nit

Miquel Ametller, glosador
Glosat, Menorca
al tendal del Liceu
dia 22, a les 6 de la tarda

Projecte Mut
Pop-rock, Eivissa
a l’amfiteatre del Liceu
dia 22, a 2/4 de 9 del vespre

La Vella Dixieland
Jazz, swing i blues, Catalunya
a la Plaça de la Vila
dia 22, a 2/4 de 10 de la nit

Antoni Nicolau
Cançó, Mallorca
a l’amfiteatre del Liceu
dia 23, a les 8 del vespre

Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans
(Salvador Brotons, director) Obres: Suite Mallorca de Baltasar Samper, L’Alimara de Manuel Oltra, Suite en Mi d’Eduard Toldrà (reestrena) i Preludis de Franz Liszt
a l’Església de Sant Pere
dia 23, a les 9 del vespre

Blues de Picolat
Blues, Catalunya Nord
a la Plaça de la Vila
dia 23, a les 11 de la nit

Crescendo

Ball tradicional, Catalunya Nord
al tendal del Liceu
dia 23, a les 12 de la nit

Teatre


Teatre de Guerrilla
Espectacle Fum, Catalunya
al Pavelló d’Esports
dia 18, a les 11 de la nit

5

Cinema


Costa Brava 100 anys

d’Antoni Martí
al cinema Lido
dia 16, a les 11 de la nit

El coronel Macià
de Josep M. Forn
al cinema Lido
dia 19, a les 11 de la nit

Barcelona (un mapa)
de Ventura Pons
al cinema Lido
dia 20, a les 11 de la nit

I for India
guanyadora del Festival Memorimage
al cinema Lido
dia 22, a les 11 de la nit

 

Fòrum obert


Presentació de la Plataforma Iniciativa Animalista


a càrrec d’Encarna Canet, presidenta de la PIA. Moderarà el debat Antoni Infante
dia 16, a 2/4 de 6 de la tarda

Les persones que formem la INICIATIVA ANIMALISTA volem respondre a les necessitats que té el moviment als Països Catalans. Sempre des del respecte i sense rebutjar ningú, parle l’idioma que parle, INICIATIVA ANIMALISTA s’expressa en català i té com a àmbit el conjunt de territoris de parla catalana. Volem ser una porta oberta, un espai de debat al que puguen participar animalistes d’altres grups, fins i tot, associacions com a tals, sense que això signifique cap problema. També és una porta oberta a persones que han fet seva la lluita per un món més just, i que volen fer extensible aquesta lluita als altres animals. Pensem que ha arribat el moment de superar posicionaments immobilistes, personalismes i lideratges que bloquegen la formació d’un moviment que es presente a la societat organitzat i potent, amb capacitat de fer visibles els nostres plantejaments i reivindicacions... (www.iniciativaanimalista.cat)

175è aniversari del carlisme


a càrrec d’Artur Juncosa i Carbonell, Carles Feliu de Travy, Robert Vallverdú i Martí, Maria Teresa de Borbó de Parma. Moderador: Toni Gol, historiador del Carlisme, Berguedà
Ho organitza: Partit Carlí de Catalunya, (PCdeC), amb la col·laboració dels Amics de la Història del Carlisme de Catalunya
dia 16, a les 6 de la tarda

Ens complau informar-vos que aquest 2008 es compleixen els 175 anys de l’eclosió del carlisme com a moviment social i polític. No es pot explicar la història de Catalunya sense tenir en compte les aportacions que els carlins i el carlisme han donat a la nostra nació des de començaments del segle XIX. També, cal no oblidar-ho, a totes les nacions hispanes. El carlisme ha comptat de sempre amb l’aportació personal i desinteressada de les dones i els homes del seu entorn social i polític. Això ha fet possible que avui segueixi essent present a tot l’estat espanyol, especialment a Catalunya, i fent sòlides i originals aportacions ideològiques i d’estructuració territorial que no contemplen altres partits o corrents polítics. Aquesta ha estat una de les claus de volta del carlisme i l’explicació de la seva permanència en el temps: ser capdavanters en les solucions per les persones i els pobles per sobre d’interessos econòmics, especulatius i de poder.

Presentació del Llibre de Job, d’Els hereus de Pujols i realització d’un fragment de l’Hiparxiologi


a càrrec de Joaquim Auladell
dia 17, a les 5 de la tarda

El darrer curs hi han hagut molts esdeveniments pujolsians: l’aparició de tres llibres cabdals i la designació del carrer Francesc Pujols de Barcelona. Joaquim Auladell farà la presentació del Llibre de Job, o moral i religió, Francesc de Castro d’Els hereus de Pujols. El pensament català brota i rebrota com un ceballo t, i Moixic realitzarà plàsticament un fragment d’ Hiparxiologi o ritual de la religió catalana.

Presentació de la novel·la El cim dels espadats (evocació i record del Pere Pellicer)


a càrrec de Marcel Fité, autor de l’obra, i presentació de Jordi Solé i Camardons
dia 17, a les 5 de la tarda

Pere Pellicer fou l’iniciador de l’ofrena floral a Pompeu Fabra al cementiri de Prada. La novel·la El cim dels espadats és una novel·la juvenil d’aventures amb bones dosis de misteri i amb l’explicació d’un primer amor adolescent. Amb aquesta novel·la l’autor vol introduir al jovent en la coneixença de la realitat catalana de la UCE, i vol evocar la figura de Pere Pellicer.

“Impossible o possible!” Conferència i debat


a càrrec d’Alfons López Tena, notari i vocal del Consell General del Poder Judicial
Ho organitza: Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 17, a les 6 de la tarda

“Sense Estat, Catalunya no té futur; amb l’Estat a la contra, no té ni present. Cal passar de la independència com a somni i desig del cor a la independència com a projecte del cap, amb arguments, dades, raó i democràcia. Si volem, podem: per viure millor, per ser més lliures, per ser tan dignes com els més de dos-cents pobles del món que tenen Estat.” “Fundació d’un Estat de la Nació Catalana independent en la Unió Europea com a marc de benestar, de riquesa, de pluralisme, d’igualtat d’oportunitats, de llibertat i de virtut cívica.”

Presentació de Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet (El Cullerot, 49) de Jaume Fàbrega i de La cuina de la poma (El Cullerot, 46) d’Eliana Thibaut Comelade


La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jaume Fàbrega, historiador, crític d’art i assessor gastronòmic, i d’Eliana Thibaut i Comelade, autora d’una important obra sobre cuina i nutrició, que abraça més d’una trentena de llibres, a més d’articles divulgatius.
dia 18, a les 5 de la tarda

Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet.
Aquest és un llibre que vol contestar preguntes: tot allò que volíeu saber sobre gastronomia i de què no teníeu resposta. Els diversos capítols plantegen i donen resposta a preguntes com “de què parlem quan parlem d’alimentació?” o “per què mengem el que mengem?”, fan una descripció de la teoria del gust i una iniciació al tast dels aliments i begudes, expliquen les diverses tècniques culinàries, els estris de cuina i el parament, la comensalitat o com comportar-se a taula, els diferents tipus d’aliments, els seus orígens històrics i la seva difusió, les begudes, els vins i alcohols, la història de la cuina, les cuines del món i els grans sistemes culinaris, la restauració i els estils culinaris, l’hoteleria i el turisme etc.: en definitiva, un panorama complet d’allò que els clàssics anomenaven gastronomia, o, simplement, cultura del gust.

La cuina de la Poma
«És prou sabut que els pomers es crien en regions temperades de tot el món i són l’arbre fruiter més conreat. N’existeixen més de dues mil varietats diferents; solament a la meva regió del Montseny, els botànics n’hi tenen inventariades més de dues-centes varietats, que avui desafortunadament estan en vies de desaparició. El llibre sobre la poma que ha escrit Eliana té el mateix rigor exemplar que tota la seva obra que incideix de manera especial en el coneixement de la cuina medieval catalana, camp en què l’autora és una autoritat científica i culinària.» (Del pròleg de Santi Santamaria)

Perspectiva de progrés de Bolonya a Catalunya


Ho organitza: Joventut Nacionalista de Catalunya
dia 18, a les 5 de la tarda

Presentació de Quiròfan per a daltònics


a càrrec de Lluís Riera
Ho organitza: Agasalla, joves del Casal Jaume I de Perpinyà
dia 18, a 2/4 de 6 de la tarda

Com encarar la independència


a càrrec de Santiago Espot, president executiu de Catalunya Acció
Ho organitza: Catalunya Acció
dia 18, a 2/4 de 6 de la tarda

L’acte farà un repàs entenedor i rigorós dels diversos aspectes necessaris per a dur a bon port un projecte d’independència, des de la mobilització i la coordinació d’un imprescindible coixí social, fins a les relacions internacionals, passant per l’establiment d’uns referents polítics dignes, disposats a governar la nació catalana amb fermesa i visió de futur. Alhora, s’explicarà l’estratègia concreta que ja ha endegat Catalunya Acció per tal de dur-ho a la pràctica.
Santiago Espot és director internacional de vendes i escriptor, autor, entre d’altres, del llibre Cap a la independència.

Centenari Manel Saderra i Puigferrer, compositor de sardanes


a càrrec de Margarida Vernetta (presidenta d’Amics de la Sardana de Vilassar de Mar), Jaume Carbonell i Guberna (professors d’història de la música), Antoni Torrent (autor del llibre i president de Fonovilassar 74) i Robert Rotger (director de la revista Som)
Ho organitzen: Amics de la Sardana de Vilassar de Mar, amb el suport de Museu Municipal de Vilassar de Mar i l’Ajuntament de Vilassar de Mar
Taula rodona i debat a l’entorn de la figura d’aquest mestre i el seu llegat.
dia 18, a les 6 de la tarda

Xerrada-col·loqui sobre el catalanisme al segle XXI i sobre l’actualitat política de Catalunya


a càrrec de Jordi Xuclà, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Presentarà l’acte Gerard Figueras, vicesecretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya
Ho organitza: Joventut Nacionalista de Catalunya
Hi haurà una primera exposició per part de Felip Puig i després un torn de debat entre els participants al col·loqui.
dia 19, a les 5 de la tarda

La Sobirania necessària per a assolir l’Estat Democràtic del Benestar


a càrrec de Joel Joan i Elisenda Paluzie
Ho organitza: Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
Presentació de la Plataforma Sobirania i Progrés.
dia 19, a les 6 de la tarda

Narració sobre llegendes de Jaume I


a càrrec de Na Catalina Contacontes
dia 21, a les 5 de la tarda

Jaume I és un heroi històric, però també un heroi de llegenda. El seu llegendari és un dels més rics i variats dels Països Catalans. Hi trobem llegendes premonitòries de quin serà el seu destí, d’altres èpiques que ens parlen de la conquesta de Mallorca i de València on el rei apareix gairebé com un centaure, d’altres tracten de la seva tasca de legislador i moltes altres—potser les més divertides—de la relació amb els seus súbdits. En aquesta sessió de narració descobrirem—a través de la màgia de la paraula viva—que se’n va fer del seu cavall, les preguntes enrevessades que feia als abats, algunes disputes amb els seus consellers, les paraules que ell inventà i fins i tot com fou que es va fer la Via Làctia. Un horabaixa de llegenda que no us podeu perdre!

Demostració de bitlles catalanes


a càrrec de Jordi Bancells, membre de la Federació Catalana de Bitlles
dia 21, a les 5 de la tarda

El joc de bitlles, profundament arrelat a Catalunya en el passat i avui en fase de recuperació. Segons els documentals escrits antigament, el 1936 es practicà per primera vegada a Catalunya, concretament a Torroja de Priorat i seguidament a Igualada.

El finançament i l’estatut: ens en sortirem?


amb Anna Simó, diputada del Parlament
dia 21, a les 5 de la tarda

Degustació de vins de Catalunya Nord


dia 21, a les 6 de la tarda

Presentació dels Cursos Internacionals de la UCE de la Natura


a càrrec de Guillem Chacon, director de la UCECN i president de Naturalistes sense Fronteres (www.naturalists.org)
dia 21, a les 6 de la tarda

Els Cursos Internacionals són duts a terme per l’organització mundial Naturalists Without Borders (Naturalistes sense Fronteres) amb l’empara acadèmica de la UCE de Ciències de la Natura i diferents universitats americanes, altres organitzacions i estacions biològiques del Neotròpic. Tenen una finalitat doble. D’una banda, la formació en ciències de la natura i el coneixement in situ de la realitat i els indrets de més gran biodiversitat del planeta i, de l’altra, col·laborar i ajudar en la recerca, la gestió i la salvaguarda del patrimoni biològic, les ètnies i els pobles dels països anomenats ‘en vies de desenvolupament’, d’aquesta manera els alumnes—a més d’aprendre—participen directament en projectes reals.

Situació dels transgènics als Països Catalans


a càrrec de Francescs Maril i Jordi Soldevila
dia 22, a les 4 de la tarda

Xerrada amb Salvador Brotons


Ho organitza: Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 22, a les 5 de la tarda

Salvador Brotons, compositor, director, flautista i enguany nou titular de la Banda Municipal de Barcelona, dirigeix cada any, dins el marc de la UCE l’Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans, formada per setanta joves d’entre divuit i vint-i-sis anys d’arreu dels territoris de parla catalana. Un dels objectius de l’orquestra és unir als Països Catalans a través de la música, tot fent una recerca d’obres molt poc conegudes d’autors catalans, i contribuir així a difondre el patrimoni musical català. Per tot això, convidem el mestre a explicar-nos tota aquesta feina i experiència, tot fent tertúlia al tendal. Finalitzarem amb un tast musical!

Què vols saber de la Plataforma pel Dret de Decidir? Propostes de futur


a càrrec de Francesc Marco (de la PDD de Tarragona) i Elisenda Romeu (presidenta de la PDD)
dia 22, a les 5 de la tarda

La Plataforma pel Dret de Decidir sorgeix en el moment de clar col·lapse del sistema autonòmic a l’estat espanyol i la seva activitat obeeix a la necessitat de tenir una eina de vertebració social i política per a encarar el camí de l’exercici del dret d’autodeterminació i la construcció d’uns Països Catalans lliures políticament i justos socialment. Les dues grans manifestacions del 18 de febrer del 2006 i l’1 de desembre del 2007 i el no al referèndum de l’Estatut al Principat són la prova del seu encert. Autoorganització, independència política i econòmica i voluntat de plantar cara a la desídia dels nostres dirigents i als atacs contra la nostra nació en defineixen el present i el futur.

Presentació d’El Camí


a càrrec d’Anna Maluquer i Pere Coma, membres del PAS
dia 22, a les 6 de la tarda

És a la falda de l’imponent Canigó i dins el marc de la UCE on començà a fer via El Camí i envaïts pel mateix neguit de qui vol fer pública la joia d’un primer infantament a aquells que li són propers, el PAS vol avançar als assistents a la UCE d’enguany aquesta primera guia. Una guia que és el resultat final d’un part sense anestèsia.

Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya


a càrrec de Manuel Tosca i López
dia 22, a les 6 de la tarda

Presentació del llibre Les nits màgiques de Prada


a càrrec de Manel Joan Arinyó
dia 23, a les 3 de la tarda

Iconografia del “més petit de tots” i de la República Catalana


a càrrec de Joaquim Auladell
dia 23, a les 3 de la tarda

Acte polític del PSAN “Autodeterminació de tota la nació ”


a càrrec de Josep Guia i Dídac López
dia 23, a les 4 de la tarda

Presentació del llibre La nació és la llengua: El pensament lingüístic de Joan Maragall


a càrrec de Jaume Comellas, l’autor, i Bernat Joan
dia 23, a les 5 de la tarda

A més de ser el poeta màxim de la generació modernista, Maragall desenvolupà una intensa activitat periodística com a redactor del Diario de Barcelona des del 1890. Una trentena d’articles, un parell de conferències i sobretot la correspondència amb Miguel de Unamuno reflecteixen les idees que el gran poeta tenia sobre la llengua catalana i el seu ús enfront del castellà.

Presentació de Jornada sobre el Mercat Cultural en Català: El món de l’ensenyament


a càrrec d’Elisenda Romeu, presidenta de la FOLC, de Guillem Chacon, president de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i vicepresident de la FOLC, i Diego Gómez, president de la Federació d’Escola Valenciana i vocal de la FOLC
dia 23, a les 1/4 de 6 de la tarda

L’any 2007 la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana edità la publicació Jornada sobre el Mercat Cultural en Català: El món de l’ensenyament , fruit de la jornada que es dugué a terme a Tortosa el novembre del 2006. Aquesta publicació recull les diferents comunicacions fetes per experts en el món de l’ensenyament sobre diversos temes sobre els quals seria convenient incidir relacionats amb la llengua catalana. L’objectiu de la publicació és donar difusió a les ponències i les conclusions de la I Jornada sobre el Mercat Cultural en Català, la qual, alhora, pretén dinamitzar el mercat cultural català, dividit en diferents estats (espanyol, francès, italià i andorrà) i, dins de l’estat, espanyol en diferents unitats administratives: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó (Franja de Ponent) i Múrcia (el Carxe). Aquesta fragmentació administrativa dificulta enormement la circulació dels productes fets en català. Per això la FOLC considera necessari dur a terme accions per tal d’intentar dinamitzar el mercat dels productes en la nostra llengua i reduir, d’aquesta manera, els efectes negatius de la parcel·lació.

Camins cap a la independència


a càrrec de Carles Bonaventura (secretari general del Partit Republicà Català), Agustí Soler (president del Partit Republicà Català), Josep Ferrer (Congrés per la Sobirania) i Josep Sort (professor de la Universitat Ramon Llull )
Ho organitza: Partit Republicà Català
dia 23, a les 6 de la tarda

Presentació del llibre Granissat de cafè


de Josepmiquel Servià
a càrrec de Bernat Joan
dia 23, a les 6 de la tarda

20 anys de Maulets: moviments juvenils dels Països Catalans. La lluita estudiantil a la Universitat de Perpinyà. La lluita de Jóvens de les Terres de l’Ebre


Ho organitza: Maulets
dia 23, a les 6 de la tarda

 

Exposicions



25 anys de la Societat Andorrana de Ciències en llibres
Produïda per la Societat Andorrana de Ciències

Universitat Catalana d’Estiu, Prada (Conflent), 1969-2008. 40 anys
Patrocinada per l’Ajuntament de Vic

Pau Casals i l’exili (1939-1973)
Produïda per la Fundació Pau Casals

Els temps de l’abat Oliba
Produïda per Jaume Lladó

Universitat Catalana d’Estiu 1968-2008

Visió de l’arxiduc Ludwig Salvator «Die Balearen»

100 anys del naixement de l’estelada

40 anys de la Fundació del PSAN

Cartells del maig del 68

Els masos de Catalunya Nord i l’Alguer
Realitzada per Jaume Lladó
Produïda per la Fundació Mas i Terra

Altres


A més a més, hi ha una programació específica amb conferències, exposicions i animacions en divuit municipis del Conflent: Rigardà, Estoer, Vilafranca, Molig, Taurinyà, Escaró, Nyer, Catllà, Finestret, Vallestàvia, Pi, Arboçols, Saorra, Rià, Campome, Vernet i Fillols. Hi actuaran els grups Crescendo, els Mariners del Canigó i Blues de Picolat.
5