PROGRAMA

XLI UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

del 16 al 25 d’agost del 2009

Àrea de ciències de la natura

Àrea de ciències
de la salut

Àrea de tecnologia

Àrea d’economia i
empresa

Àrea de filosofia

Àrea de seguretat

Àrea de literatura

Àrea de llengua

Àrea d’història

Àrea de política

Àrea d’història de l’Art

Àrea de música

Àrea de cinema

Cursos d’iniciació

Tallers

Grans temes

Actes

Seminaris d’investigació

Jornades científiques i professionals

Espectacles - Música

Espectacles - Cinema

Fòrum obert

Dia a dia

Índex onomàstic


Àrea de ciències de la natura


Països Catalans, territori de boscos: tocar-los o no tocar-los, that is the question


Coordinador: Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 21

El curs aspira a fornir una visió actual de la diversitat forestal del país i a les problemàtiques associades a la manca d’una política forestal clara. Quines són les característiques de les masses forestals del país, cap on van, quins models de gestió calen per a un territori que veu incrementar ràpidament la superfície forestal i la quantitat de fusta dreta. La importància social i cultural els nous usos protectors del bosc. Els riscos ambientals de l’augment dels boscos. Polítiques de prevenció d’incendis. Recerca forestal actual — serveis ambientals — i tendències de futur sobre l’aprofitament dels recursos forestals.

Presentació del curs
per Martí Boada (UAB)
dia 17, de 9 a 2/4 de 10

Quants són i com són els boscos catalans. L’inventari forestal
per Santi Sabaté (CREAF, UAB)
dia 17, de 2/4 de 10 a les 11

Paper dels boscos per a la biodiversitat
per Jordi Camprodon (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, CTFC, Solsona)
dia 17, d’11 a 12

En aquesta sessió s’exposaran les relacions entre la diversitat biològica i la gestió forestal en el context dels Països Catalans. Per a exemplificar-ho, es prendran grups bioindicadors, com els ocells i els ratpenats, i es relacionaran amb diverses variables silvícoles i ambientals: maduresa de l’arbrat, disponibilitat de cavitats, fusta morta, tallades de regeneració, adevesament etc. Per a finalitzar, es discutiran recomanacions per a millorar la conservació de la diversitat biològica en la gestió forestal, basades en els resultats dels estudis realitzats als boscos mediterranis, euro-siberians i boreoalpins de Catalunya. Aquestes recomanacions es tractaran a dues escales: de paisatge o de planificació forestal per una banda, i de parcel·la forestal o de qualitat interna de l’hàbitat per l’altra.

Evolució històrica i cultura forestal
per Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA, UAB)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Els boscos de les Illes
per Catalina Puig i Prohens, cap de la Secció d’Incendis Forestals (Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears)
dia 18, de 2/4 d’11 a 2/4 de 12

Es pretén en aquesta sessió, fer un recorregut per les diferents formacions forestals presents en el territori balear i reconèixer-ne les principals característiques i els principals problemes de sostenibilitat. La pressió humana sobre els ecosistemes forestals de les Balears ha variat notablement en funció dels períodes històrics i, en aquesta successió, la segona meitat del segle XX suposa un trencament molt fort de la relació entre l’activitat econòmica i la demanda de productes forestals. Aquesta pèrdua de valor productiu s’ha vist acompanyada d’una intensificació del valor social. Els espais forestals proveeixen la societat d’un important conjunt de béns i serveis alhora que estan sotmesos a amenaces severes i enfronten la gestió forestal a nous reptes per tal que aquella permeti mantenir la biodiversitat, la productivitat, la vitalitat, la potencialitat i la capacitat de regeneració dels boscos.

Presentació del Projecte del Museu del Bosc de Catalunya
per Francesc Deulofeu (alcalde de Sant Celoni)
dia 18, de 2/4 de 12 a les 12

Catalunya és un país de boscos sense saber-ho —segons Martí Boada (2005)—, la seva superfície d’ús forestal representa un 60 % del total del territori, hi creixen 100 de les 140 espècies arbòries que hi ha a Europa i s’hi troben representades tres de les set grans regions biogeogràfiques del vell continent.
Atesa la importància que tradicionalment han tingut i tenen els boscos a Catalunya, considerant la repercussió social i econòmica d’aquests espais i tenint en compte el paper que prenen des del punt de vista ambiental, es planteja la creació del Museu del Bosc de Catalunya, una institució amb vocació d’estimular-ne l’interès; promoure i impulsar la recerca en ciència, tecnologia i nous usos socials d’aquests paisatges i transferir a la societat els coneixements més pioners referents als boscos i als processos ambientals que s’hi donen.

Els boscos com a recurs productiu. Estat de la qüestió
per Joan Rovira (Consorci Forestal de Catalunya, CFC)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

Els boscos i el sector forestal al País Valencià
per Rafael Delgado (Universitat Politècnica de València)
dia 19, de 2/4 d’11 a les 12

Els boscos valencians han evolucionat amb l’home al llarg de la història, fins arribar al segle XX, que ha suposat un trencament dels models tradicionals d’ocupació de l’espai. La presència humana en els espais forestals ha sofert des del 1950 les majors alteracions conegudes, fins a arribar a desaparèixer quasi totalment en la majoria d’indrets. La crisi dels sistemes rurals i la forta bipolaritat costa-litoral han trencat els equilibris històrics i han generat un nou context, no exempt de problemàtica. Com a conseqüència, el bosc colonitza espais on ‘mai’ no havia estat present, i aquesta colonització arriba a plantejar riscos i problemes de gestió del territori. Davant la situació global, cal ubicar els espais forestals en el nou paper que socialment els correspon i buscar estratègies per a la gestió d’uns recursos forestals que no deixen de créixer a les nostres comarques d’interior. En aquesta ponència es repassaran les principals dades i indicadors forestals en el marc físic valencià i s’esbrinaran quines poden ser les línies futures de treball per a gestionar aquestos espais.

Incendis forestals. Polítiques de prevenció i gestió
per Marc Castellnou (GRAF, Bombers de la Generalitat de Catalunya)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11

Instruments de gestió forestal. Plans de Gestió. Certificacions
per Antoni Farrero (Centre de la Propietat Forestal)
dia 20, de 2/4 d’11 a les 12

Quan gestionar és millor que abandonar: efectes dels diferents sistemes de gestió de la biodiversitat vegetal i animal en els sistemes forestals de Sardenya
per Antoni Torre (Obra Cultural de l’Alguer)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11

Actualment diferents formes d’impacte sobre la diversitat biològica van a realitzar-se en els països mediterranis d’Europa com a conseqüència de l’abandonament dels tradicionals sistemes extensius de producció a les zones d’especial valor per a la conservació de la biodiversitat. Aquests impactes impliquen la conservació dels hàbitats i de les espècies. S’han demostrat efectes del tancament del bosc sobre l’estructura i el rendiment de les poblacions d’espècies de plantes rares. La successió secundària, sobretot, modifica el tipus i l’extensió de les comunitats vegetals presents en un territori determinat, condicionant els hàbitats comunitaris, els fitocenosis i zoocenosis.
En les àrees mediterrànies es poden distingir diferents tipus de comunitats forestals: 1) boscos naturals antics, disetaneis, mai sotmesos a tall o incendi, molt rars; 2) boscos naturals manejats, productius, que se talen amb freqüència regular; 3) boscos naturals manejats, derivats de ceduis, amb valència productiva i actualment convertits o en conversió en fustaia; 4) boscos una vegada productius, ara abandonats, envellits, amb abundant necromassa; i 5) boscos artificials resultants de la forestació principalment per pins i secundàriament per eucaliptus, robinia i altres espècies al·lòctones.
Aquesta contribució presenta els resultats de les investigacions comparatives sobre algunes espècies d’animals, plantes i hàbitat en diferents tipus de boscos a l’illa de Sardenya.

Política de boscos
per Núria Buenaventura (directora general de medi natural, Departament de Medi Ambient)
dia 21, de 2/4 de 11 a les 11


Decreixement: canvi de sentit comú


dies 21 i 22, de 9 a 12

Un cop superada la fase en què s’havia d’explicar què vol dir ‘decreixement’, com a concepte nou i heterodox, aquesta paraula ha entrat amb força en el llenguatge no únicament culte, sinó corrent. Se’n parla a la televisió, a la ràdio, als diaris, a suplements setmanals... Des del 2007 fins avui s’ha fet, des de moltes bandes, una tasca divulgadora important i, sobretot, hi ha hagut un canvi prou important en l’escenari del present. El decreixement, per a dir-ho en resum, ha començat a esdevenir-se en el món real. Però cal acabar de fer-hi un lloc en la nostra manera d’interpretar els fets i, sobretot, de reorientar-los.

Canvi de claus de lectura de les crisis, des de la perspectiva del decreixement
per Anna Monjo (coordinadora de l’editorial Icària), Martí Olivella (recercador sobre models econòmics alternatius), Martí Boada (ecòleg, Universitat Autònoma de Barcelona), Serge Latouche (economista i escriptor) i, com a presentador i moderador Joandomènec Ros (ecòleg, Universitat de Barcelona)
dia 21, de 9 a 12

Coordenades de canvi per a l’etapa de transició que ens espera
per Ester Vivas (Centre d’Estudis sobre Moviments Socials, Universitat Pompeu Fabra), Joaquim Sempere (sociòleg), Enric Duran (objector de creixement), Joan Surroca (agenda llatinoamericana) i, com a presentador i moderador, Oriol Leira (filòsof, col·lectiu Illacrua)
dia 22, de 9 a 12


Àrea de ciències de la salut

Coordinador: Jordi Craven-Bartle (Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)


Pandèmies


Coordinació: Dr. Josep Lluís Peray (Departament de Salut)
dia 22

Aproximació antropològica, cultural i literària
pel doctor Josep M. Jansà (exsubdirector general de vigilància i resposta a brots i emergències en salut pública)
dia 22, de 9 a 10

Estat actual de les pandèmies: la grip nova i altres que ens poden afectar
pel doctor Josep M. Jansà (exsubdirector general de vigilància i resposta a brots i emergències en salut pública)
dia 22, de 10 a 11

Nous reptes i noves respostes de la salut pública
per Marta Segura (secretària general del Departament de Salut)
dia 22, d’11 a 12


Les addicions: del mite a la realitat


Coordinació: doctor Joan Colom i Farran
dia 23

L’addicció: definició, àmbits, consideracions socials
per Xavier Majó i Joan Colom (Subdirecció General de Drogodependències, Direcció General de Salut Pública, Departament de Salut, GdC)
dia 23, de 9 a 10

Adolescents i drogues
per Jordi Royo (Amalgama)
dia 23, de 10 a 11

Nit i substàncies. Estem al dia?
per Òscar Parés (Subdirecció General de Drogodependències. Direcció General de Salut Pública, Departament de Salut, GdC)
dia 23, d’11 a 12


La salut sexual: una visió integral


Coordinació: doctor Jordi Casabona (Centre d’Estudis Epidemiològics sobre els ITS-HIV-SIDA de Catalunya, Institut Català d’Oncologia-Departament de Salut)
dia 24

L’emergència i re-emergència de la SIDA i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)
per Meritxell Sabidó ( metgessa epidemiòloga, Fundació SIDA i Societat)
dia 24, de 9 a 10

La interpretació antropològica de la salut sexual
per la doctora Irina Casado (Departament d’Antropologia, Universitat Autònoma de Barcelona )
dia 24, de 10 a 11

Els reptes actuals en la prevenció de l’embaràs en adolescents
per la doctora Hildegard Mausbach (coordinadora de la Consulta Jove de l’ASSIR de Mataró)
dia 24, d’11 a 12


La cooperació internacional


Coordinació: Jordi Craven-Bartle (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 25

La situació avui de l’ajut en l’àmbit sanitari a països subdesenvolupats. Anàlisi del problema. Respostes institucionals d’Europa, Espanya i Catalunya. Els col·legis professionals. Les ONG. Actuacions assistencials de centres hospitalaris catalans.

Visió institucional
per la doctora Anna Puig i Marí (Cooperació Internacional, Departament de Salut)
dia 25, de 9 a 10

Experiència com a metge cooperador
per la doctora Montse Pérez (directora mèdica de la Lleproseria de Fontilles)
dia 25, de 10 a 11

Secció de Metges Cooperants del COMB
pel doctor Xavier de las Cuevas (president de la Secció de Metges Cooperadors del Col·legi de Metges de Barcelona)
dia 25, d’11 a 12


El mal de peus, motiu d’infelicitat


per Sebastià Manresa (doctor en medicina, professor del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia , Universitat de les Illes Balears)
dies 19 i 20, de 10 a 11

La idea de filosofar sobre un tema mèdic tan freqüent i molest com és el mal de peus és engrescadora. Aquest mal esdevé de tant en tant invalidant, per coses tan simples com anar de passeig, o essencials com anar a comprar, sigui per necessitat o per plaer. De vegades el mal de peus atura la pràctica de l’esport, i d’altres activitats lúdiques i de relació social.
La nostra vida està feta de moviment, el nostre suport per moure’s són els peus, la restricció del desplaçament per un mal de peus pot acabar en una frustració i per tant en un motiu d’ infelicitat.


Àrea de tecnologia


2009, any internacional de l’Astronomia i 200 aniversari de Darwin


Coordinadora: Núria Ferrer i Anglada (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans)
del 21 al 25

Fa 400 anys que Galileo Galilei apuntà cap al cel amb un telescopi. Aquest fet marcà l’inici d’unes observacions transcendents per al coneixement de l’univers. Per això el 2009 fou designat Any de l’Astronomia.  

L’energia del Sol, l’edat de la Terra i la teoria de l’evolució: un debat del segle XIX
per Jordi Miralda (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Institut d’Estudis Espacials de Catalunya – Universitat de Barcelona)
dia 21, de 9 a 2/4 d’11

Els descobriments de la física en els segles XIX i XX ens demostraren que l’edat del Sol i la Terra és enormement més llarga que el temps en què han existit les civilitzacions humanes. Aquest llarg període de temps de condicions idònies per a la vida en el nostre planeta és necessari per a fer possible la complexa evolució de les espècies que ha dut fins a la nostra aparició. Actualment descobrim sistemes planetaris que s’han format en unes altres estrelles, els quals presenten propietats molt diverses. Tots els indicis de què disposem ens fan pensar que la vida es deu haver originat de manera independent en molts planetes de l’Univers.

«Darwin i Brown: l’apassionat història del moviment brownià»
per Josep Lluís Solé (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 21, de 2/4 d’11 a les 12

Encara que Robert Brown tenia trenta anys més que Darwin, hi hagué una forta amistat entre tots dos. Tant l’un com l’altre foren els naturalistes de dos viatges cèlebres. Brown, amb el vaixell Investigator, comandat pel capità Flinders, circumnavegà el que més tard s’anomenaria Austràlia, i Darwin, amb el Beagle del capità Fitz Roy, féu el seu famós recorregut. Brown, el 1828, publicà les seves observacions del que posteriorment s’ha anomenat ‘moviment brownià’, les quals mostrà a Darwin quan aquest era un jove prometedor. En aquesta sessió, després de tractar de la relació esmentada, seguirem la història dels intents teòrics d’explicar el moviment brownià, aturant-nos en el famós article d’Einstein de l’any 1905, que es considera definitiu per a l’acceptació de la hipòtesi atomística. Després passarem per Bachelier, Wiener, Lévy, Ito... i mostrarem algunes de les qüestions que encara són tema de recerca avui dia.

El descobriment de planetes al voltant d’altres estrelles
per Jordi Miralda (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Institut d’Estudis Espacials de Catalunya – Universitat de Barcelona)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11

«Programació, mutació i competència: evolució, a la vida, a la ment, a la societat»
per Carles Perelló (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 22, de 2/4 d’11 a les 12

En el procés darwinià de l’evolució dels éssers vius la programació ve donada pel genoma, i pel creixement de l’ésser viu. El procés és tan complicat, que hi ha errors. Els del genoma són hereditaris: en diem mutacions. Per una altra banda, els recursos per a la subsistència són escassos i s’han de compartir entre tots: els uns estan més capacitats que els altres per les seves característiques genètiques. El resultat és l’evolució dels éssers vius des del primer ADN que es pogué reproduir. Aquest procés evolutiu també és identificable en el desenvolupament del cervell i en el desenvolupament de la societat. La matemàtica fa un petit intent de retratar una part elemental del procés evolutiu.

«La modelització matemàtica en neurociència i els seus aspectes evolutius»
per Antoni Guillamon (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

Els avenços en neurociència de les darreres dècades han conduït aquesta disciplina fins a qüestions que defugen les argumentacions clàssiques i que necessiten nous punts de vista. La confluència d’aquest fet amb la creixent potència computacional i el desenvolupament de models matemàtics de l’activitat neuronal ha estat definitiva per a la consolidació del que s’anomena neurociència computacional. En aquesta sessió, i emprant arguments evolutius com a leitmotiv, farem una passejada interactiva per la modelització matemàtica i simulació de l’activitat cerebral, des del nivell de la neurona fins a aspectes més cognitius. Veurem que els actuals mètodes permeten incidir en aspectes que entronquen amb el darwinisme neuronal, com ara la neuroplasticitat o l’explicació de certs processos cognitius.

Darwin, naturalista
per Joandomènec Ros (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans)
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12

S’ha posat tant d’èmfasi en el paper de ‘pare’ de la teoria de l’evolució de Darwin, que hom oblida sovint quin gran naturalista era, i que féu contribucions molt importants en algunes altres ciències: geologia, zoologia, botànica, ecologia, antropologia etc.

«Models matemàtics d’alguns aspectes de l’evolució dels éssers vius: dels insectes periòdics als virus bacteriòfags»
per Àngel Calsina (Departament de Matemàtiques, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

La reflexió matemàtica té un paper rellevant en biologia des del temps de Darwin. La selecció natural, tot i actuar individualment, manifesta els seus efectes a nivell poblacional i, per tant, quantitatiu. Un exemple sorprenent és l’explicació adaptativa de l’existència de certes espècies d’insectes, amb unes poblacions adultes que només apareixen un cop cada tretze o disset anys. El fet que tretze i disset siguin nombres primers té un paper decisiu en aquesta explicació.
Però la presència de matemàtiques s’ha fet imprescindible en els darrers anys en camps més ‘tecnològics’ de les ciències de la vida. En són prova els esforços que es fan en l’optimització de les teràpies contra el càncer o en el disseny de polítiques de prevenció i vacunació. Nosaltres veurem com són útils en el disseny òptim de les dosis i la composició dels còctels en la nova (i alhora antiga) teràpia antibacteriana que utilitza virus bacteriòfags.

Ciència i religió
per Joandomènec Ros (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans)
dia 24, de 2/4 d’11 a les 12

A propòsit del bicentenari de Darwin, sembla adient repassar què deia el gran científic del tema, què en pensen els altres científics eminents, què en diu l’Església, si hi ha conflicte entre ciència i religió etc.

De «Le voyage dans la Lune» (1902) a «La carta esférica» (2000): l’astronomia al cinema i la literatura
per Manuel Moreno (Departament de Física i Enginyeria Nuclear, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 25, de 9 a 12

Al film Independence Day (1996), els alienígenes invasors vénen d’un planeta situat a 90.000 milions d’anys llum de la Terra! Un lloc molt allunyat. Massa, atès que l’Univers visible té uns 13.700 milions d’anys llum de mida. Aquest exemple és una mostra del (mal)tracte que la ciència i l’astronomia, en particular, reben en la ficció.
L’astronomia és, per si sola, prou atractiva i espectacular perquè no calgui recórrer a la ficció (cinema, literatura) per a la seva divulgació. No obstant això, l’inqüestionable poder de seducció que exerceix la ficció es pot emprar per atreure l’atenció sobre alguns aspectes astronòmics no gaire ben tractats. A força de veure imatges o llegir certes descripcions errònies, es podria atorgar estatus de realitat al que no deixa de ser una simple ficada de pota, una assimilació incorrecta o un imperdonable desconeixement d’un determinat fenomen o concepte astronòmic. Inacceptable en la societat del coneixement. En aquesta xerrada analitzem la relació, tan poc fluïda, entre l’astronomia i la ficció.

 


Àrea d’economia i empresa


Estratègies de les empreses de l’Arc Mediterrani en un entorn de recessió


Coordinador: Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra)
Amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra
del 17 al 20

El curs es proposa analitzar les estratègies empresarials d’inversió, finançament i comercials que poden ajudar les empreses a enfortir-se aprofitant l’entorn de recessió actual. Atesa la problemàtica específica de les empreses de l’Euram, el curs es concentrarà en les empreses d’aquest àmbit.

Què fan les empreses que aprofiten les oportunitats de la crisi?
per Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra)
dia 17, de 9 a 11

Els costos basats en les activitats com a eina per a millorar la competitivitat de les empreses
per M. Victòria Sánchez i Rebull (directora del Departament de Gestió d’Empreses, Universitat Rovira i Virgili)
dia 18, de 9 a 11

Les necessitats d’informació de les empreses sovint se centren en el seu entorn més immediat, en l’anàlisi de la seva competència i dels seus clients. En situacions econòmiques difícils, la informació de caràcter intern adquireix més rellevància. És en aquest moment que resulta imprescindible conèixer el cost dels productes i dels serveis que venen les empreses, per tal de basar determinades decisions en aquesta informació si es pretén ‘sobreviure’ i competir en èpoques de recessió. La determinació dels costos mitjançant el sistema activity based costing resulta un instrument addicional per a fer una gestió més acurada de les activitats suposadament productives de les empreses en aquest entorn actual d’incertesa.

Estratègies fiscals d’empreses i particulars en un entorn de recessió
per Joan G. Codina (economista, assessor d’empreses)
dia 19, de 9 a 11

Estratègies empresarials en entorns de crisi
per Joan Antoni Duro (Universitat Rovira i Virgili)
dia 20, de 9 a 11


Un finançament just?


del 17 al 20, d’11 a 12

En l’escenari que dibuixa la incertesa del pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut votat pel Parlament i el poble català, hi ha la qüestió del finançament. D’assolir un finançament suficient o no, en depèn que la ciutadania percebi l’eficàcia i la necessitat de l’autogovern. En aquest curs participaran representants dels partits catalans PSC, CiU, ERC i ICV.

Dolors Camats (diputada al Parlament de Catalunya per ICV)
dia 17, d’11 a 12

Martí Carnicer (secretari general d’economia i finances, Generalitat de Catalunya)
dia 18, d’11 a 12

Antoni Soy (secretari d’indústria i empresa, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya)
dia 19, d’11 a 12

Francesc Homs i Molist (membre de la Comissió Executiva Nacional de CiU)
dia 20, d’11 a 12


Àrea de filosofia


El futur d’Europa davant la crisi i els pobles sotmesos


Coordinadors: Jordi Sales (Universitat de Barcelona) i Josep Montserrat (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20, de 9 a 12

Els nostres problemes són problemes europeus, però són viscuts per uns pobles vençuts. Cal no confondre, doncs, l’abast dels problemes amb els límits de les nostres mancances. Urgeix aclarir-nos respecte dels problemes en ells mateixos des del reconeixement de la nostra manca d’hàbits d’orientació col·lectiva, com a dos moments d’un moviment que reclama una feina a fer. La nostra feina no és ara ni esvalotar-nos, entusiasmats o alarmats davant d’indicis d’un canvi o intentar emmotllar-nos a les seves directrius endevinades i esperar que els ‘nous’ temps ens alliberin. La nostra feina és aquella que ningú més no pot fer per nosaltres. En la vida econòmica, en la cultural, en el teixit social, en l’ensenyament i moltes altres realitats de la vida de la gent catalana s’imposa més que mai trepitjar bé el nostre terreny i treballar-lo amb les nostres forces. Treballar com si només depenguéssim de nosaltres mateixos és ara la millor manera de treballar. Per això, en aquestes lliçons tractarem des d’aquesta perspectiva de la situació de l’ensenyament, de la política i de la cultura, des del convenciment clar que cal un esforç per a dotar-se de les eines per a una discussió madura i adulta que permeti prendre determinacions.

Professorat: Jordi Sales (UB), Xavier Ibáñez (UB) i Josep Monserrat (UB)


Àrea de política


La independència de les nacions, el repte de l’estat català


del 20 al 25, de 2/4 d’11 a les 12

La voluntat dels catalans de gaudir d’un Estat propi ha anat creixent de forma sostinguda en els darrers anys. Un estudi presentat pel Cercle d’Estudis Sobiranistes conclou que el suport a la independència es situa avui a Catalunya entre el 34 % i el 43 % del cens electoral. Això significa que avui més de dos milions de persones es mostren favorables a la independència.
Aquesta realitat que es produeix a Catalunya no és estranya a la pròpia història de la conformació dels estats en el si de la humanitat. El 1945 hi havia 74 països independents. Avui n’hi ha 195. Sembla clar que si la independència no fos útil no s’hauria produït tot aquest procés històric imparable de conformació de nous Estats.
Ara bé, aquest procés de conformació de nous estats, s’accelera o s’alenteix amb el reforçament d’organismes supraestatals com la UE o l’ONU? Existeix un dret real i reconegut a l’autodeterminació? Quines són les raons últimes que mouen una nació a declarar-se independent? Trobem en el cas català aquestes raons que ens poden fer pensar en una independència no llunyana? Quines són les vies efectives per proclamar la independència d’una manera pacífica i democràtica en el si de la UE?
L’objectiu d’aquest curs serà donar una resposta a tots aquests interrogants i poder conèixer una mica millor diferents processos d’alliberament nacional que s’han produït al llarg de la història, tot aprofundint i relacionant-ho amb el cas català.

Introducció
per Joaquim Montclús
El dret a l’autodeterminació de les nacions: marc teòric, aproximació històrica i reconeixement dins la UE
per Hèctor López Bofill (Universitat Pompeu Fabra)
dia 20, de 2/4 d’11 a les 12

El context favorable per a la independència de les nacions: els avantatges socioeconòmics dels estats petits sobre els grans i l’afebliment de l’Estat dominador
per Uriel Bertran
dia 21, de 2/4 d’11 a les 12

Portugal, trajectòria nacional de 1640 fins ara
per Josep Sànchez Cervelló (Universitat Rovira i Virgili)
dia 22, de 2/4 d’11 a les 12

Casos pràctics: Quebec, Eslovàquia, Escòcia, Montenegro i Kosovo
per Uriel Bertran
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12

Sobirania nacional, indústries culturals i mitjans de comunicació
per Joan Manuel Tresserras (conseller de cultura i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya)
dia 24, de 2/4 d’11 a les 12

L’Estat català: possible, necessari o utopia
per Uriel Bertran
dia 25, de 2/4 d’11 a les 12


Euskadi, després de cinquanta anys d’ETA


per Antoni Segura (Universitat de Barcelona) i Antoni Batista (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 24, de 9 a 12

El 1959 un grup d’universitaris, que des de feia anys reflexionava sobre el conflicte basc i el progressiu aburgesament del Partit Nacionalista Basc en la lluita contra la dictadura, decidí impulsar una nova organització independentista. Després d’un període d’accions propagandístiques i de la celebració de la Primera Assemblea (1961), els impulsors de la nova organització, emmirallats pel context de l’època (independència d’Israel, revolució cubana, guerra d’alliberament d’Algèria, Vietnam), optaren per la lluita armada. El 1968, després de les primeres escissions i de la celebració de la Cinquena Assemblea (1966), tenia lloc la primera acció armada mortal d’ETA, en què perdia també la vida el primer militant d’ETA. Des de llavors, el conflicte basc quedava amarat per la violència armada d’ETA, que al llarg de la seva història mantindrà dos objectius: autodeterminació i reconeixement de la unitat territorial d’Euskal Herria. Després de les primeres eleccions democràtiques (1977), ETA considerà que l’opressió d’Euskadi es mantenia i, per tant, la seva activitat armada no sols no disminuí, sinó que s’incrementà considerablement durant els denominats anys de plom (des de la darreria dels setanta fins a la detenció de la direcció a Bidart el 1992) i condicionà tant l’agenda política d’Espanya com de la Comunitat Autònoma Basca. En aquests anys, ETA es convertí en la principal obsessió dels mitjans de comunicació espanyols, on sovint ocupava les primeres pàgines dels diaris. És per això que el tractament mediàtic de la violència d’ETA és un punt d’anàlisi indefugible en qualsevol aproximació al conflicte basc.

Els primers intents de trobar una sortida negociada a la violència (Alger, 1987-1989) fracassà, però el Pacte d’Ajuria Enea (1988) mostrà que el rebuig social i polític de la violència començava a ser majoritari a Euskadi. Des del 1992, l’afebliment d’ETA ha estat progressiu i, malgrat la irresponsable actitud del PP en el darrer procés per a un final dialogat de la violència (2006-2007), avui té menys capacitat operativa que mai. Tanmateix, la desaparició de la violència no suposarà la resolució del conflicte polític fins que no s’arribi a un punt de trobada entre les forces del nacionalisme basc i les que malden per mantenir Euskadi dins d’Espanya. El problema és, per tant, trobar quina pot ésser l’articulació, l’encaix que satisfaci totes dues pretensions.


Flandes primera escissió dins la UE? La crisi del model federal belga


per Marc Gafarot i Monjó
dies 24 i 25, de 10 a 11

El seminari consistirà en dues sessions d’una hora on s’analitzaran els aspectes més significatius de la història, la política, l’economia i la cultura que han incidit amb més força en l’evolució i formació identitària del poble flamenc.
Farem una incidència especial al període històric que s’inicia l’any 1830 amb l’emergència de Bèlgica com a estat nació independent europeu fins als nostres dies. En aquest període Flandes viu una evolució política, cultural, econòmica i psicològica de gran transcendència que farà canviar l’estat de les coses de manera notable al Regne de Bèlgica. Durant el segle XIX i part del XX és la comunitat francòfona qui pren les regnes de l’Estat i en fa un ús clarament patrimonialista, serà però a partir de la segona meitat del segle XX quan una puixant i vibrant Flandes en prendrà el relleu i esdevindrà un pol d’atracció econòmic que tindrà unes conseqüències polítiques i socials de gran impacte en el marc institucional belga. Aquest fet ens portarà a analitzar el paper de Flandes dins l’esmentat marc belga, la seva influència i participació dins la UE i el món i uns nous horitzons que ens poden portar a una nova relació política amb la resta de Bèlgica on cap opció s’albira descartable.


Pacte de progrés 2.0: dos anys


per Josep Costa (politòleg i advocat)
amb la participació de Josep Serra i Colomar (director general d’innovació i formació del professorat del Govern de les Illes Balears), Joan Lladó (conseller d’interior, Consell de Mallorca), Bartomeu Frau (membre del consell nacional d’Unió Mallorquina), Joan Ferrà (secretari general dels Joves d’Esquerra Nacionalista i membre de l’executiva del PSM) i Joan Boned (membre de l’executiva del PSIB-PSOE).
del 23 al 25, d’11 a 12

Aquest juliol es compleixen dos anys de la constitució del segon govern progressista de les Illes. És la segona oportunitat per a una coalició plural de partits progressistes, nacionalistes i ecologistes que no va aconseguir passar la revàlida de les urnes la primera vegada.
Al curs es pretenen analitzar les semblances i diferències entre les dues etapes progressistes de les Illes, fer balanç dels primers dos anys de legislatura i comentar les perspectives de futur. Es dedicarà especial atenció als casos d’Eivissa i Formentera pel paper clau que han tingut a les últimes conteses electorals.


Àrea de seguretat


El fenomen dels nous grups juvenils organitzats


Professors: Lluís Paradell i Fernàndez (Secretaria de Seguretat, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, GdC) i Carles Feixa (Universitat de Lleida)
del 17 al 21, de 9 a 2/4 d’11

El fenomen que nosaltres anomenem dels Nous Grups Juvenils Organitzats i Violents (conegut popularment a partir de l’etiquetatge mediàtic com a Bandes Llatines) és una realitat força complexa. Que s’hagi donat a conèixer a partir d’episodis de violència, alguns força greus, i que l’opinió que la ciutadania en té prové majoritàriament dels propis mass media, han creat la falsa impressió que és un problema d’interès policial i judicial i que aquests haurien de ser els principals actors encarregats d’actuar-hi.
Lluny d’aquesta perspectiva, hi conflueixen aspectes directament relacionats amb la mundialització, els fluxos migratoris, la cultura, l’educació, la salut, la família, i també la seguretat. Amb el curs es pretén exposar, d’una manera sintètica però alhora entenedora i atractiva, les claus principals per a conèixer els eixos principals que constitueixen l’esquelet d’aquesta realitat.


Reptes estratègics de Catalunya, passat i futur


Ho organitza: Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya
del 17 al 21

Mossos d’Esquadra, 26 anys després
per Miquel Sellarès (president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya i primer director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya [1983-84])
dia 17, de 2/4 d’11 a les 12

Xarxes criminals a Catalunya
per Jofre Montoto (periodista)
dia 18, de 2/4 d’11 a les 12

Catalunya i la defensa europea
per Xavier Ferrer (economista, és autor del llibre Viure segurs a Europa)
dia 19, de 2/4 d’11 a les 12

Les realitats nacionals a l’àmbit de la UE. Les possibilitats de Catalunya a la UE política i de seguretat i defensa. Què pensa la ciutadania respecte de la defensa europea. Antecedents i futur de la seguretat i defensa europea. Les capacitats militars del estats. Les forces armades i els serveis d’intel·ligència. Incidència de l’economia en la seguretat i defensa. Escenaris per a la defensa europea.

Gihadisme a Catalunya
per Jofre Montoto (periodista)
dia 20, de 2/4 d’11 a les 12

Catalunya en guerra
per Jaume Fernàndez (historiador)
dia 21, de 2/4 d’11 a les 12


Àrea de literatura

Amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes

Literatura, música i societat: la Nova Cançó


Coordinador: Joan Borja (Universitat d’Alacant)
del 17 al 19

A la primeria del 1959, Lluís Serrahima publicava en la revista Germinabit l’article «Ens calen cançons d’ara», que sovint ha estat considerat com una mena de manifest fundacional de la Nova Cançó.
Poc importa ara si aquest document es pot tenir o no per la fita d’inici d’aquest moviment: importa que, cinquanta anys després, disposem de la perspectiva necessària per a valorar un dels fenòmens més espectaculars —mai millor dit!— de la cultura catalana contemporània, amb implicacions polítiques, socials, ideològiques, musicals, escèniques, literàries etc.

La Nova Cançó: balanç d’una acció cultural
per Llorenç Soldevila
dia 17, de 9 a 12

Cançó i indústria discogràfica
per Claudi Martí
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Les fonts tradicionals de la Nova Cançó
per Joan Borja
dia 18, de 2/4 d’11 a 12

De la Nova Cançó al rock català
per Joaquim Vilarnau
dia 19, de 9 a 12


Els moriscos en l’imaginari popular: 400 anys després de l’expulsió


Coordinador: Joan Borja (Universitat d’Alacant)
del 20 al 22

L’any 1609 un decret promulgat per Felip III ordenava l’expulsió dels moriscos. Com a conseqüència d’aquella dràstica mesura, unes 300.000 persones van haver d’abandonar la península. Si a Catalunya a penes hi va haver uns 7.000 afectats, en el cas del País Valencià —sens dubte, el més extrem i traumàtic— els 135.000 habitants deportats representaven la tercera part de la demografia total.
Quatre-cents anys després, l’efemèride no solament resulta propícia per a la revisió històrica, sinó també oportuna per a l’anàlisi de les conseqüències que aquell moment transcendental va tenir en l’univers etnopoètic català.

Els moriscos en l’imaginari popular valencià
per Joan Borja (Universitat d’Alacant)
dia 20, de 9 a 12

Moriscos i cristians en l’imaginari popular de les Illes Balears
per Tomàs Vibot
dia 21, de 9 a 12

L’expulsió dels moriscos en la tradició oral del País Valencià
per Víctor G. Labrado (Biblioteca Casa Museu Joan Fuster)
dia 22, de 9 a 12


El cavaller Ausiàs Marc


per Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València)
del 22 al 25, d’11 a 12

Ausiàs Marc és més que res un poeta, un clàssic que perdura i que ens commou en cada un dels seus versos. Però Marc fou també un cavaller, un home que pertanyia a la petita noblesa, atenallada per la gran aristocràcia i els burgesos de les viles. Els uns i els altres miren de sotmetre els cavallers, de minar les bases jurisdiccionals del poder que exerceixen en els seus senyorius, d’obligar-los a pagar taxes i contribucions doloroses. El curs (que és continuació del de l’any passat), a més d’afegir-se a la celebració del 550 aniversari de la mort del poeta, pretén, però, indagar en la figura del cavaller, membre conspicu del llinatge dels Marc, senyor d’alqueries poblades per musulmans i adversari de la vila de Gandia.
En quatre sessions abordarem aquests punts: 1) el llinatge dels Marc; 2) la jurisdicció impugnada; 3) bon senyor; i 4) el testament.


La poesia de Carles Riba. als cinquanta anys de la seva mort


per Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 20, de 10 a 11

En l’avinentesa del cinquantenari de la mort de Carles Riba (1893-1959), rellegirem el conjunt de la seva obra poètica, mitjançant el fil conductor dels seus temes bàsics. Així, la presència dels motius odisseics (Ulisses i Nausica, l’arribada d’Ulisses a Ítaca adormit); la riquesa en el despreniment: el risc que salva; l’exili i la mort; el cos que se serveix de l’ànima; la predestinació, la gràcia i el lliure albir etc., ens serviran de fils conductors per resseguir-ne l’obra poètica de cap a cap. Llegirem i comentarem algunes de les seves millors composicions i tindrem en compte tots els reculls publicats: Primer llibre d’estances (1919), Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Del joc i del foc (1946), Salvatge cor (1952) i Esbós de tres oratoris (1957).


Amor i eros en la lírica del segle XX: Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Carmelina S. Cutillas i Lluís Alpera


per Lluís Alpera (Universitat d’Alacant)
del 19 al 21, d’11 a 12

El curs tractarà les diferents concepcions de la poesia amorosa a través de diversos autors de la literatura contemporània dels Països Catalans, mitjançant una mostra de poemes ben significatius. Se subratllarà sobretot la singularitat d’autors com a) Salvat Papasseit i la seua concepció amorosa que esdevé una síntesi del goig de viure, b) l’alternança entre l’amor conjugal i l’erotisme més descordat en la poètica de Vicent Andrés Estellés i c) el sensualisme barroc de Lluís Alpera.


L’obra novel·lística de Baltasar Porcel


per Carles Cabrera i Villalonga (subdirector de la revista Lluc)
del 17 al 19, de 9 a 10

Es tractarà d’un curs teoricopràctic on s’analitzaria l’obra literària d’una de les figures més notables de la narrativa catalana de Mallorca de la segona meitat del segle XX. Es farà una breu introducció sobre la vida de l’autor i una anàlisi detallada de les sis primeres novel·les que va escriure, és a dir, Solnegre (1961), La lluna i el “Cala Llamp” (1963), Els escorpins (1965), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970) i Cavalls cap a la fosca (1975) i s’adjuntaran una sèrie de textos sobre aquestes per tal que els alumnes puguin disposar-ne i parlar-ne tots plegats.


Les tres facetes de Joan Salvat-Papasseit


per Ferran Aisa i Pàmpols
del 23 al 25, de 9 a 10

Joan Salvat-Papapasseit (Barcelona 1894 - 1924), fill de família humil i orfe de pare mariner, passà la infantesa acollit a l’Asilo Naval Español. Als dotze anys s’integrà a la vida laboral fent d’aprenent de diversos oficis i mosso de magatzem. Però la seva dèria per aprendre l’encaminà cap al camp de la cultura a través de la lectura i les xerrades amb els amics. De formació autodidacta, desenvolupà els coneixements en centres com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o a les mateixes llibreries de vell. Filosofia i sociologia seran les lectures preferides del jove Salvat, alguns dels seus autors preferits són: Nietzsche, Carlyle, Ibsen, Maeterlink, Kropotkin, Reclus, Gorki, Maragall, Noel, Ors, Alomar, Ruiz, Samblancat... Tots plegats li aniran formant el caràcter rebel, humà i literari. Abans dels vint anys ja escriu articles de caràcter revolucionari en periòdics com Los Miserables i Justicia Social . Salvat-Papasseit militarà, aleshores, a les Joventuts Socialistes de Barcelona i iniciarà “Las glosas de un socialista” a Energía i Sabadell Federal. L’acció social i el pensament polític avancen ràpidament en el jove Salvat que aviat crearà, seguint la filosofia d’Ibsen, Nietzsche i Stirner, la seva pròpia publicació Un Enemic del Poble. El socialista desencisat marxarà ràpidament, en un moment de reflexió individual, cap a la divina acràcia i, poc després, cap a un catalanisme separatista de forts lligams socials. Mentre el Salvat polític va deixant enrere les diverses posicions ideològiques, neix en ell l’afany avantguardista. I ho fa novament lligat a lectures d’autors com ara Apollinaire, Mallarmé, Tzara, Marinetti i Reverdy i a la influència d’artistes com Torres-Garcia i Barradas. La seva relació amb els futuristes, els avantguardistes europeus i els ultraistes espanyols aniran marcant el seu procés de “poetaavantguardiacatalà”. L’aparició d’Arc Voltaic o els seus llibres Poemes en ondes hertzianes i L’irradiador del port i les gavines són tot un testimoni d’aquests moments d’avantguarda. El següent pas de Salvat, enmig d’una greu malaltia, serà esdevenir el poeta pur, popular, eròtic i romàntic de La gesta dels estels, Les conspiracions, El poema de la rosa als llavis i Óssa menor.


Oracions màgiques a la Catalunya medieval


per Gabriel Seguí (Facultat de Teologia de Catalunya)
del 17 al 18, d’11 a 12

A la Catalunya medieval hi ha documentades nombroses oracions, en llatí i català, que són una mescla de religió, medicina i màgia. La majoria provenen de la resta d’Europa, i són un testimoni de com, per manca d’una medicina moderna com la nostra, la gent, en cas de malaltia, s’aferrava a Deu i als sants com a remei habitual. Endemés, aquestes oracions màgiques, moltes de les quals encara han estat usades fins fa poc a ambients pagesos, tenen un indubtable rerefons pagà. Per això, l’Església, sobretot la Inquisició, sovint les va combatre sense gaire èxit. Són textos d’un gran interès etnològic, lingüístic i religiós, que tanmateix tenen una gran actualitat perquè la mentalitat que revelen encara perdura en les pràctiques pseudomàgiques actuals no sols de les masses populars, sinó dels sectors socials més benestants que aduceixen a endivinadors, bruixots, mentalistes i altres personatges semblants.


Carner


per Francesc Parcerisas (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 18, de 2 a 3


Àrea de llengua


Comunicació oral: l’art de parlar en públic


Coordinació: Sandra Montserrat Buendia (Departament de Filologia Catalana, Universitat d’Alacant)
del 23 al 25

Parlar en públic és un art? Si més no, parlar bé en públic—amb cohesió, coherència i adequació d’acord amb els propòsits—és una complexa habilitat que involucra el domini de registres lingüístics, la planificació d’unes determinades estratègies discursives, la gestió dels recursos corporals, l’ús de formes no verbals d’interacció, l’activació d’argúcies comunicatives pertinents en cada context, la perspicaç modulació de la veu o la calculada dosificació dels silencis.
Més enllà de les consideracions teòriques sobre l’estàndard oral en català, aquest curs tracta—de manera aplicada—sobre competències i recursos que permeten optimar la comunicació oral amb un grup més o menys nombrós de receptors. En definitiva: sobre l’art de parlar bé—clar i català—en públic.

Parlar bé i ensenyar a parlar bé
per Josep M. Escolano i López (Universitat d’Alacant)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11
per Dari Escandell Maestre (Universitat d’Alacant)
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12

Hi ha professions en què parlar bé en públic és un valor afegit molt ben considerat. En alguna altra, però, no es pot considerar cap mèrit perquè és una necessitat. Els professionals de l’ensenyament, els que empren el discurs oral per a ensenyar dins de l’aula, han de saber comunicar davant un públic exigent i no sempre receptiu. Per això, els docents han de ser bons comunicadors, han de conèixer les estratègies que permeten fer arribar els missatges de la manera més eficaç possible.
Els docents són models de llengua, són models de comportament lingüístic: allò que diguen o la manera com ho diguen té una influència real en els interlocutors més enllà del moment puntual de dir-ho. Ensenyar i aprendre de parlar bé és possible i l’àmbit escolar és l’escenari que permet fer-ho.

El poder de la paraula (I i II)

L’ús de la paraula és l’element clau sobre el qual descansa la democràcia, ja que la paraula substitueix la força bruta i alimenta els arguments que es fan servir en qualsevol discussió o debat. En la mesura que usem la paraula en arguments raonats estem contribuint a l’enfortiment de l’edifici democràtic, basat en el diàleg i en la confrontació d’idees.
Aquest curs, dividit en dues sessions, té com a objectiu fomentar les habilitats discursives, sobretot pel que fa a mantenir enfrontaments dialèctics entre diverses persones o equips. En la primera sessió, reflexionarem i mostrarem les estratègies comunicatives lligades al debat. N’analitzarem l’argumentació, la refutació i la conclusió a partir de temes polítics i socials d’actualitat. En la segona sessió, posarem en pràctica els conceptes apresos i simularem un debat, parant esment en la figura de l’orador. Es proposaran dos tipus d’oradors ideals i se n’avaluarà la capacitat argumentativa, així com també la posada en escena.

El poder de la paraula (I): el debat
per Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant)
dia 24, de 9 a 10
Laura Salamero (Universitat de Lleida)
dia 24, de 10 a 11
Andreu Sentí (Universitat d’Alacant)
dia 24, d’11 a 12

En aquesta sessió s’ensenyen les estratègies comunicatives lligades al debat. S’analitza l’argumentació, la refutació i la conclusió a partir de temes polítics i socials d’actualitat.

El poder de la paraula (II): l’orador ideal
per Sandra Montserrat (Universitat d’Alacant)
dia 25, de 9 a 10
Laura Salamero (Universitat de Lleida)
dia 25, de 10 a 11
Andreu Sentí (Universitat d’Alacant)
dia 25, d’11 a 12

En aquesta segona part es posen en pràctica els conceptes apresos en la primera sessió i se simula un debat, parant atenció a la figura de l’orador. Es proposaran dos tipus d’oradors ideals i se n’avaluarà la capacitat argumentativa, així com també la posada en escena.


Com et diuen? Fonaments de l’antroponímia catalana


per Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)
del 22 al 24, d’11 a 12

Maneres de denominar les persones en les diferents cultures i a través del temps. Història dels noms catalans. Diverses fonts lingüístiques creen un riu onomàstic. La religió que ho canvià tot. Història dels cognoms catalans. De sobrenom a cognom. Antropònims i topònims. Dos mons en estreta relació. Els usos i les lleis. Un cognom o dos. El pare primer?


Ens inventem una llengua? Introducció a les llengües artificials


per Lluís de Yzaguirre i Maura (Universitat Pompeu Fabra) i Nicolau Dols i Salas (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 25, de 9 a 10

El curs analitzarà els intents de creació de llengües artificials. Per fer-ho repassarà els aspectes teòrics de la comunicació lingüística. Oferirem dues tipologies de llengües artificials, segons els orígens i segons les funcions. Ens centrarem en les llengües auxiliars de comunicació internacional, les llengües de la ficció i les llengües experimentals. En concret analitzarem les bases i la vigència de l’esperanto, el klingon i el toki pona. Posarem a l’abast algunes eines per a la pràctica de disseny de llengües.
Els objectius són: entendre el concepte de llengua artificial; conèixer els tipus principals de llengües artificials, i entrar en contacte amb les tècniques de creació de llengües.

Continguts del curs:

    1. Tipus de llengües artificials. Segons l’origen: llengües a priori i llengües a posteriori. Segons la funció: llengües filosòfiques, llengües auxiliars de comunicació internacional, llengües estètiques, llengües d’altres tipus (d’ús propedèutic, llengües secretes, etc). Pasigrafia i pasilàlia.
    2. Les llengües auxiliars de comunicació internacional: el cas de l’esperanto.
    3. Les llengües de la ficció: el cas del klingon.
    4. Llengües experimentals? El toki pona.
    5. La construcció de llengües artificials: instruccions, eines i materials.


Taller de poesia i traducció


per Josep Miquel Sobrer (Universitat d’Indiana) i Francesc Parcerisas (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 19, de 9 a 11

Un poeta i traductor (al català), Francesc Parcerisas, presentarà alguns del poemes en altres llengües que més han pesat en la seva trajectòria poètica. Junt amb el traductor (al català i a l’anglès) Josep Miquel Sobrer, el taller serà ensems un curset pràctic de traducció i el motiu de llegir més intensament la poesia a través de la pràctica de la traducció. Poetes a incloure són Cesare Pavese, José Agustín Goytisolo, Charles Baudelaire, T.S. Eliot, Louis McNiece, Ted Hughes, Philip Larkin, Seamus Heaney, amb obres que tenen ressò a la literatura catalana.


Llengua i consciència nacional. Una nova mirada per a la renovació lingüística


per Lluís Marquet, Carles Castellanos (Universitat Autònoma de Barcelona) i Rosa Calafat (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 22

En aquest cicle es partirà de la reflexió entorn de les mancances actuals de la llengua estàndard catalana dins el seu àmbit territorial. S’examinaran, a la llum del criteri de l’autocentrament envers la pròpia comunitat lingüística i cultural-nacional, al si de la qual la llengua opera i s’expandeix. S’analitzaran les causes de les derives regionalitzadores i reduccionistes, i es faran propostes de superació, amb la perspectiva de desenvolupar iniciatives de renovació i de millorament de les potencialitats expressives (individuals i col·lectives) de la llengua estàndard.

La llengua estàndard als mitjans de comunicació i a l’educació
dia 20, de 10 a 12

Assoliments i mancances principals. Abast de les tendències regionalitzadores. Anàlisi crítica dels criteris d’estil (llibres d’estil, normes de restricció etc.), des de la perspectiva de l’autocentrament. La necessitat d’una tasca sistemàtica d’observació.

La llengua estàndard en els usos oficials i en la creació neològica
dia 21, de 10 a 12

La llengua dels polítics i de diferents instàncies de l’administració. Pràctiques i criteris en la creació neològica. Valoracions i propostes de millorament, des de la perspectiva de l’autocentrament.

Propostes de conjunt adreçades a la renovació lingüística
dia 22, de 10 a 11

Elements globals d’anàlisi. Valoració, propostes i iniciatives, partint de la defensa del ‘dret a parlar bé’. La necessitat d’una renovació d’actituds i de mentalitats.


EuroComRom: saber llegir tot d’una totes les llengües romàniques


per Til Stegmann (Universitat de Frankfurt)
del 17 al 19, d’11 a 12

És molt més fàcil saber llegir occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, romanès o sard del que us penseu. Us explicarem les tècniques de com fer el transfer d’una llengua a l’altra i el perquè això funciona. Amb el mètode EuroCom en tres dies podem començar a anomenar-nos lectors plurilingües, que traspassen les fronteres del català i de l’espanyol/francès i s’obren pas fins i tot al costat romànic de l’anglès o d’altres llengües. Visiteu www.eurocomresearch.net per imprimir-vos una introducció general a l’EuroCom o, millor, feu-vos amb el nostre llibre complet en català que podeu trobar en dotze llibreries de tots els Països Catalans (us n’envio la llista si em feu un correu a tilstegmann@em.uni-frankfurt.de ) i que us servirà per aprofitar millor el curset.


La política lingüística: una política social


per Bernat Joan (secretari de política lingüística, Generalitat de Catalunya)
del 23 al 25, de 10 a 11

Habilitats lingüístiques: objectius i planificació. Les habilitats lingüístiques d’acord amb el Procés de Lisboa. Ciutadans políglotes en contextos multilingües. Un futur acord per les habilitats lingüístiques a Catalunya. El paper del català en contextos multilingües.
Planificació lingüística i cohesió social. Per què fomentar la llengua catalana com a llengua comuna. El paper del coneixement del català en el procés d’acollida lingüística. Coneixement del català i incorporació social de la nova immigració.
Dimensió social de la política lingüística. Planificació lingüística al servei de la igualtat d’oportunitats. Sociolingüística i ciutadania. Llengua i arrelament. La política lingüística, una política social.


L’alumnat nouvingut a les aules dels centres educatius


per Pere Mayans (cap del Servei d’Ensenyament del Català, Generalitat de Catalunya) i Joana Lladó (inspectora d’educació, Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears, i professora associada a la Universitat de les Illes Balears)
del 24 al 25, de 10 a 11

La interculturalitat i la cohesió social. Les iniciatives educatives per facilitar la integració. El repte de la integració a les aules.
El projecte lingüístic dels centres educatius. El paper de l’escola i l’aprenentatge de la llengua. L’acolliment de l’alumnat en els centres educatius de Catalunya i de les Illes Balears. Les aules d’acollida. Recursos per a un aprenentatge funcional de la llengua.


Àrea d’història


La setmana tràgica, cent anys després


del 17 al 20
Coordinador: Jordi Figuerola (Universitat Autònoma de Barcelona) i Josep Lluís Martín i Berbois (Universitat Autònoma de Barcelona)

Pel juliol de 1909 Barcelona i d’altres ciutats catalanes conegueren el que s’ha qualificat com la Setmana Tràgica. Cent anys després reviurem el que va passar des de diferents aspectes: l’obrerisme, els incidents, la situació de l’exèrcit, la crisi marroquina, l’anticlericalisme, el cas Ferrer i Guàrdia, el lerrouxisme, la posició del poeta Maragall, la destrucció de patrimoni artístic. Tot plegat revisat des de la investigació històrica recent i amb un repàs de la historiografia més important sobre el tema. I, a més, intentant descobrir tot el calidoscopi de causalitats que portaren a un dels esdeveniments que més han marcat la nostra història.

Els fets i l’entorn polític
per Josep-Lluís Martín i Berbois (UAB)
dia 17, de 9 a 10, dia 18, de 10 a 11, dia 19, d’11 a 12 i dia 20, de 9 a 10

S’estudiarà en profunditat aquest esdeveniment tan rellevant en la història de Catalunya. Per aquest motiu, tres de les quatre xerrades es fonamentaran en l’abans, el propi esdeveniment i el després de la Setmana Tràgica; per tal d’entendre més clarament el per què d’aquest fet social espontani. La darrera conferència esbossarà un dels personatges amb major rellevància política del moment, el president de la Diputació de Barcelona, futur president de la Mancomunitat de Catalunya i líder de la Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba.

Les masses i l’obrerisme
per Ferran Moltó (UAB)
dia 17, d’11 a 12, dia 18, de 9 a 10, dia 19, de 10 a 11 i dia 20, d’11 a 12

Es parlarà dels principals corrents ideològics de caràcter obrer presents a la Catalunya de la primeria del segle XX i de les interpretacions que aquests corrents feren de l’aventura colonial marroquina encetada en aquells anys per l’estat espanyol. Unes interpretacions que ens ajuden a entendre els ànims dels barcelonins que protagonitzaren l’esclat espontani i revolucionari del juliol del 1909. També aprofitarem aquest moment clau per a la definició del moviment obrer català, per fixar-nos en un dels seus òrgans d’expressió més important, la Solidaridad Obrera. Finalment, clausurarem aquestes sessions amb una reflexió al voltant d’un dels ajusticiats pels incidents de la Setmana Tràgica, Francesc Ferrer i Guàrdia, i el seu model educatiu de l’Escola Moderna.

La cultura catalana i els intel·lectuals
per Ignasi Domènech (historiador de l’art)
dia 17, de 10 a 11, dia 18, d’11 a 12, dia 19, de 9 a 10 i dia 20, de 10 a 11

Parlarem de la resposta del món de la cultura catalana als fets de la Setmana Tràgica. Dedicarem una sessió al paper fonamental del poeta Joan Maragall i a la manca de reacció o implicació, en aquesta revolta espontània que trasbalsà el país, d’alguns altres personatges amb un pes important en diferents àmbits com la literatura o les arts plàstiques. Dedicarem també una xerrada a la destrucció sistemàtica de gran part del nostre patrimoni artístic, llavors encara en mans quasi exclusivament de l’Església, en un període en què els museus catalans eren encara en una fase embrionària. Els incendis o assalts a esglésies i monestirs fou un dels elements més clars de la manifestació de l’anticlericalisme dels revoltats.


Les fronteres catalanes i la pau dels Pirineus


Coordinador: Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
del 21 al 25, de 9 a 12

El 2009 es commemoren els 350 anys del Tractat dels Pirineus. Un bon moment per a reflexionar sobre com el fet fronterer ha marcat històricament Catalunya. I parlar de la situació actual del nostre país sense caure en debats irredemptistes o essencialistes i plantejant la superació de la frontera com a realitat política per a superar la lògica del debat estatalista sobre el fet fronterer.

Introducció: una revisió historiogràfica de les fronteres i del Tractat dels Pirineus
per Àngel Casals (UB)
dia 21, de 9 a 10

Els Pirineus com a origen de Catalunya
per Josep Moran i Ocerinjauregui (Facultat de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona)
dia 21, de 10 a 11

La llengua catalana va néixer, com totes les llengües romàniques, durant els segles VII i VIII, com a conseqüència de l’evolució ràpida del llatí vulgar i limitada al començament a un ús col·loquial, perquè el llatí continuava essent a l’Europa occidental (inclòs l’àmbit de parla germànica) l’única forma d’expressió escrita. L’àrea de formació del català era bàsicament pirinenca, a ambdós vessants de l’Albera, inclòs doncs el Rosselló, mentre que les Corberes i la seva continuació pirinenca marcaven el límit amb l’occità, que és la llengua més afí lingüísticament. A partir dels segles XI i XII s’aplica progressivament el català a l’escriptura en prosa, sobretot en documents de caràcter feudal. A partir de la segona meitat del segle XIII, el català escrit assoleix una maduresa lingüística considerable, en el pas de la societat feudal a la burgesa, que permet l’aparició de grans obres com la crònica de Desclot i la figura de Ramon Llull.

El regne de Mallorca i el Pirineu
per Antoni Riera i Melis (UB)
dia 21, d’11 a 12

La fi del somni occità?
per Antoni Riera i Melis (UB)
dia 22, de 9 a 10

El funcionament de la frontera nord-catalana (1493-1639)
per Àngel Casals (UB)
dia 22, de 10 a 11

L’Alguer i Sardenya: les fronteres italianes
per Antonio Budruni
dia 22, d’11 a 12

L’Alguer, colònia catalana de Sardenya des del 1355, s’obre a la resta de l’illa el 1495 i esdevé, en el breu espai d’alguns anys, ciutat i seu bisbal. La immigració de nous pobladors sards, corsos i lígurs comportà l’expansió econòmica, social i cultural de la ciutat sarda, però també, al mateix temps, el començament d’un procés dintegració lingüística i cultural que produirà, en l’arc dels segles XVI i XVII, una nova fesomia en la composició social, nous models d’identitat dins la població i, sobretot, un nou llenguatge ciutadà com a conseqüència de la convivència de llengües i cultures diferents en un àmbit territorial molt reduït.
En la comunicació es tractaran els aspectes més interessants de les variacions lingüístiques i socials de la societat algueresa i la debilitat de la ‘frontera italiana’.

Les realitats frontereres no estatals: lligues i patzeries
per Patrici Pojada (Universitat de Tolosa-Lo Miralh, CNRS)
dia 23, de 9 a 10

Les lligues i patzeries unien, des de l’edat mitjana, les valls de cada banda dels Pirineus i havien esdevingut, finalment, un senyal d’identitat. Aquesta ponència donarà, de bell antuvi, unes definicions prèvies del que eren les lligues i patzeries, n’ensenyarà la geografia i intentarà d’explicar la necessitat que tenien els pirinencs per signar tals tractats. A partir de l’exemple dels Pirineus centrals, en especial l’espai creat pel gran conveni del 1513 (tractat del Plan d’Arrem), veurem el contingut i el funcionament de la institució com apareixen a través de la documentació de l’època. Així, per exemple, haurem de dedicar un apartat a la guerra de Successió d’Espanya que anuncia un període nou en les relacions transpirinenques, és a dir el de la decadència, en un context de centralització més important, a cada monarquia. Però, això és la conseqüència d’una història de la qual també haurem de parlar.

Els Comtats i Joan II
per Imma Muxella (UPF)
dia 23, de 10 a 11

El maig de 1462 Joan II decidí hipotecar els comtats de Rosselló i Cerdanya al rei Lluís XI de França, a canvi de l’ajut militar necessari per sotmetre als catalans, que s’havien revoltat en contra seu. Què duia al rei a faltar al seu jurament de mantenir unida la corona? Per què? Durant la conferència analitzarem quins fets polítics interns i externs influïren en la decisió d’hipotecar els comtats i què establien els tractats de Salvatierra i Baiona, els instruments que ’legalitzaren’ aquesta transacció.

La immigració occitana a Catalunya
per Valentí Gual (UB)
dia 23, d’11 a 12

La immigració occitana és un tema clau en la configuració demogràfica de la Catalunya dels segles XVI i XVII. Mig segle d’investigacions i recerques sobre la qüestió permet de dur a terme una valoració de la importància qualitativa i quantitativa de les onades d’occitans que arribaren al Principat.

Jaume II i la definició de les fronteres de Catalunya i la Corona d’Aragó
per Flocel Sabaté(Universitat de Lleida)
dia 24, de 9 a 10

La frontera marítima: pirateria, comerç …
per Mateu Colom (UIB)
dia 24, de 10 a 11

Bandolerisme i frontera
per Valentí Gual (UB)
dia 24, d’11 a 12

El bandolerisme és un eix que vertebra les estructures socials de la Catalunya altomoderna. Un dels aspectes més interessants del fenomen del bandolerisme, certament polièdric, passa per concretar les relacions que s’establien entre l’activitat dels bàndols i les fronteres, enteses en totes les dimensions.

El Tractat dels Pirineus i el seu ressò a l’època
per Àngel Casals (UB)
dia 25, de 9 a 10

Els Comtats després de 1659
per Valentí Gual (UB)
dia 25, de 10 a 11

A partir de 1659, la Catalunya escapçada viu sota un pretès ‘neoforalisme’ que no amaga el control de la classe política per part de la monarquia hispànica, ni la presència de la contestació popular (angelets i barretines), ni tampoc el desplegament d’un impetuós atac francès al nord.

Andorra del Tractat dels Pirineus al Tractat de Bayona (1659-1866)
per Martina Camiade (UPVD)
dia 25, d’11 a 12

Què aporta a Andorra la frontera amb els dos estats veïns? A partir de la cartografia i dels arxius judicials, provarem de mostrar com es materialitzà o no la frontera entre Andorra, França i Espanya a partir del 1659, si afectà les relacions econòmiques, socials i de veïnatge. En aquest període analitzarem els conflictes emergents amb les comarques veïnes, ens preguntarem si la frontera hi incideix, si afavoreix o no Andorra i en quin sentit. Provarem de mostrar com els andorrans aprofiten del contraban al Pirineu. Analitzarem el procés d’independència d’Andorra al segle XVIII, la influència de la frontera en els acords comercials entre Espanya i França al segle XIX i en què reforçà Andorra la delimitació materialitzada de la frontera el 1866.


Conjuntura exterior i transformacions al llarg del procés revolucionari


per Gonçal López Nadal (professor d’història i institucions econòmiques, Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 18, de 9 a 10

Dins la història de la Revolució Cubana hom distingeix clarament tres fases concretes, amb característiques pròpies que presenten, alhora, elements de canvi i de continuïtat. Una primera ocupa pràcticament la seva primera dècada a la qual es vol preservar l’esperit radical revolucionari molt lligat a l’ideari de Tercer Món del seu context. La segona vindria donada pel seu enganxament a la maquinària de les economies planificades, es a dir, per la sovietització global del país. La tercera correspondria a les conseqüències generades per l’enfonsament de la Unió Soviètica, i l’increment de la política de pressió per part dels Estats Units. El canvi de segle, i mil·lenni, ha coincidit, gairebé, amb el desplaçament, forçat. del seu màxim dirigent, el Comandant en Cap Fidel Castro Ruz, i amb les noves perspectives obertes al concert internacional.

 


Àrea d’història de l’art


Històries de la història de l’art: la iconografia de l’art català del romànic al barroc


del 23 al 25, de 9 a 12

Amb aquest curs volem fer un recorregut per l’art dels Països Catalans. Proposem un viatge transversal regit pel fil conductor de la iconografia. Així, doncs, en tres sessions successives tractarem tres grans blocs temàtics, importantíssims per a l’estudi de la la història de l’art. En primer lloc, la iconografia religiosa, que serà tractada en dues sessions: 1. Les representacions de Crist i de la Verge Maria del romànic al barroc. 2. Vida i miracles: imatges de sants. La darrera de les sessions serà dedicada a la iconografia profana: 3. Art al marge de l’església: les imatges profanes. L’estudi de la iconografia ens permet conèixer i descobrir quins relats s’amaguen darrere les imatges. En definitiva, aprendre les històries de la història de l’art. L’organització de les sessions a partir de criteris cronològics (del romànic, passant pel gòtic fins l’època moderna) ens porta a descobrir la manera com s’han representat aquestes subjectes al llarg del temps. D’aquesta manera podrem conèixer algunes de les peculiaritats i característiques de cadascun d’aquests períodes. Aquest recorregut també ens permetrà referir-nos a algunes de les representacions iconogràfiques més rellevants de l’art català que seran contextualitzades en el seu temps i entorn.

Les representacions de Crist i de la Verge Maria del romànic al barroc
Al romànic, per Marta Bertran (UAB), dia 23 de 9 a 10
Al gòtic, per Montserrat Barniol (UAB), dia 23 de 10 a 11
En l’art modern, per Keta Capdevila (UAB), dia 23 d’11 a 12

Vida i miracles: imatges de sants
Al romànic, per Marta Bertran (UAB), dia 24 de 9 a 10
Al gòtic, per Montserrat Barniol (UAB), dia 24 de 10 a 11
En l’art modern, per Keta Capdevila (UAB), dia 24 d’11 a 12

Art al marge de l’església: les imatges profanes
Al romànic, per Marta Bertran (UAB), dia 25 de 9 a 10
Al gòtic, per Montserrat Barniol (UAB), dia 25 de 10 a 11
En l’art modern, per Keta Capdevila (UAB), dia 25 d’11 a 12


Àrea de música


Música i patrimoni als Països Catalans


del 21 al 25
Coordinador: Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)

L’àrea de música farà enguany una nova mirada vers diversos aspectes relacionats amb el patrimoni musical dels Països Catalans, amb la voluntat de fer descobrir i difondre des de pràctiques musicals fins autors encara poc coneguts, i obres oblidades. Ens ocuparem des de música popular per a cobla durant el segle XIX, entorn els seus repertoris, funció social i evolució; i ens endinsaren en les pràctiques musicals de l’Església medieval catalana. Finalment també farem esment de les efemèrides de l’any, amb una mirada a l’obra de Haydn i la seva repercussió en la música catalana; i l’Any Albéniz ens permetrà reflexionar sobre el paper que han tingut en la música i la cultura catalanes els compositors que han estat intèrprets i han gaudit, o no, de notable projecció internacional.

Les cobles del segle XIX: sardanes, moda i revolució
per Jaume Ayats (Universitat Autònoma de Barcelona) i Anna Costal
dies 21 i 22, de 9 a 11

Les cobles del segle XIX tocaven un can-can i, just després, una sardana sobre melodies de La Traviata. Tot ballant es disparaven trets a l’aire, es tocava a sometent i es cridava “Visca la República!”. Quina funció social tenien les cobles i els balls del XIX? Les sardanes, tenen l’origen en l’òpera italiana i la moda? Quina labor feien, més enllà del mite, músics com Pep Ventura? En aquest curs analitzarem com les cobles foren un motor important de transformació de l’oci i de les actituds socials. Escoltarem enregistraments dels primers anys del segle XX, observarem fotografies i textos, i recuperarem sardanes que no han sonat des del segle XIX.

Albéniz, Granados, Casals, Manén... Els compositors i intèrprets: figures internacionals i el seu paper en la música catalana
per Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24, d’11 a 12

Isaac Albéniz, com Franz Liszt, o Niccolò Paganini, abans de compositors foren grans instrumentistes. El mateix caldria dir de Pau Casals, Enric Granados, però també de Joan Manén, o del mateix Eduard Toldrà, entre altres. Coincidint en l’any que commemorem el centenari de la mort d’Isaac Albéniz, i davant la recuperació d’una obra de Joan Manén per part de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, ens plantegem com el fet de ser estrelles reconegudes en el camp de la interpretació ha incidit, i en quin nivell, en la trajectòria creativa d’aquests i altres músics que foren intèrprets i compositors, i en el desenvolupament i projecció de la música catalana.

Les relacions ritual-musicals entre Catalunya i Occitània a l’edat mitjana
per Maria Incoronata Colantuono
dies 23 i 24, de 9 a 11

La litúrgia catalanonarbonesa (segles IX-XI, des de la unificació carolíngia fins a la recuperació de la seu arquebisbal de Tarragona): les influències dels usos rituals occitans a la litúrgia hispànica.
L’elaboració del nou Sacramentari del segle VIII: una obra entre Catalunya i Occitània.
Sacramentaris i benediccions: el patrimoni ritual que no s’homologa a la reforma carolíngia.
Benet d’Aniana i la reforma benedictina com a model d’organització monàstica arreu de la Septimània i la Marca Hispànica.
Relacions liturgicomusicals entre monestirs de totes dues bandes dels Pirineus: intercanvi de seqüències entre S. Piere de Moissac i San Martial de Limoges i els monestirs catalans (Santa Maria de Ripoll).
La reforma de Cluniacenca a Catalunya. La implantació de l’Ordre del Císter a la Catalunya Nova al segle XII.

Franz Joseph Haydn i el classicisme musical a Catalunya
per Joan Vives (Catalunya Música)
dia 25, de 9 a 12

La proposta d’aquest seminari, inserit en el marc de la commemoració del bicentenari de la mort de Franz Joseph Haydn, pretén fer un recorregut per la trajectòria personal i l’obra d’aquest compositor austríac que ha esdevingut el paradigma del classicisme musical, un model seguit, imitat, fins i tot copiat arreu d’Europa. La seva activitat continuada i intensa al servei dels prínceps Esterházy durant quatre dècades donà com a resultat una de les produccions més regulars i extenses de tota la història de la música. Particularment antològica és la seva aportació al món de la simfonia, el quartet per a corda i fins i tot l’oratori, terreny on esdevé el següent graó després de Händel.
Catalunya, malgrat les circumstàncies sociopolítiques del moment, no restà al marge de l’interès i la influència de l’obra de Haydn, que se sumà a la gran empenta que havia tingut l’estètica de la música italiana ja des de la presència efímera dels temps de l’arxiduc Carles (Carles III). Des de l’estrena de “Il più bel nome” de Caldara, primera òpera que sonà a Barcelona l’estiu del 1708 fins a l’adveniment del guitarrista barceloní Ferran Sor, expulsat per afrancesat, alguns noms il·lustres com Domènec Tarradelles, els germans Pla, Josep Duran o Carles Baguer, entre altres... han donat relleu a una etapa musical del nostre país, mal coneguda fins fa ben poc.

 


Àrea de cinema


Coordinador: Jaume Vidal (Obra Cultural Sa Nostra)
del 17 al 24


Cinquanta anys de la Nouvelle Vague


Cinquanta anys de la Nouvelle Vague
per Jaume Vidal i Romà Gubern
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Jean-Luc Godard
per Martí Martorell
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Ara que la nouvelle vague compleix cinquanta anys i que la UCE li dedica unes jornades, convé qüestionar-se què hi aportaren els directors més significatius d’aquest moviment que nasqué com a reacció al cinema francès d’aquell temps, moltes de vegades més literari que cinematogràfic. En el cas de Jean-Luc Godard, ens trobem amb el director segurament més coherent amb el principi fonamental d’aquest moviment: la capacitat expressiva de la imatge per si sola. És a dir, Godard, sigui quina sigui l’època de realització, no deixa mai de banda investigar què significa i suposa la imatge en moviment, fins i tot en aquelles productes més influïts per l’època de militància política maoista.

François Truffaut
per Octavi Martí
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

Es tracta de parlar de François Truffaut com del ‘traïdor fidel’. Traïdor perquè ho era en la seva manera de comportar-se com a crític, enganyant la gent que anava a entrevistar, mostrant-se amistós quan el que volia era desacreditar l’altre i, encara pitjor, ocupar la seva plaça; traïdor també perquè en els seus films acaba servint-se de rèpliques i situacions de guionistes que abans havia injuriat, tal i com succeeix a La chambre verte, quan recupera—i diu ell mateix!—una rèplica famosa escrita per Jean Aurenche; traïdor finalment perquè un film com Le dernier metro l’hauria pogut signar perfectament un Autant-Lara. Però al mateix temps és fidel al que representa la Nouvelle Vague perquè mai no deixà d’experimentar i de permetre’s grans llibertats enfront d’una indústria a què s’havia integrat perfectament; fidel perquè ajudà a posar en peu els films dels seus companys, com es el cas de Rivette; fidel també perquè mai no es desentengué dels Cahiers du Cinema ni deixà d’escriure sobre cinema; fidel, en definitiva, a la noció d’autoria que ell contribuí a teoritzar en el camp del cinema. Truffaut suposa, doncs, ruptura i continuïtat, encara que sembli contradictori i això potser es pot explicar també psicoanalíticament considerant què significà el descobriment que no era fill del seu pare.

Claude Chabrol
per Xavier Flores
dia 20, de 9 a 2/4 d’11

Antecedents de la Nouvelle Vague. Chabrol cinèfil, Chabrol crític. Chabrol i els Cahiers du Cinéma. 1958 las primeres pel lícules. Chabrol i alguns altres membres de la Nouvelle Vague. El cinema de Chabrol i l’estil de Chabrol.

Erich Rohmer
per Carles Balagué
dia 22, de 9 a 2/4 d’11

Malgrat dirigir el seu primer llargmetratge als trenta-nou anys, Jean-Marie-Maurice Scherer, de nom artístic Eric Rohmer, és un personatge atípic, solitari, d’una austeritat espartana, lluny de qualsevol convenció estètica o sociològica.
Professor de literatura, director de Cahiers du Cinéma, la seva entrada al món del cinema està lluny dels seus col·legues de la Nouvelle Vague. Rohmer adopta el punt de vista del novel·lista del segle XVIII i es permet comentar l’acció amb una sèrie d’acotacions on el paisatge, l’acció introspectiva i la qualitat de les històries tenen una distribució serial. Així, neixen els Contes morals, Les comèdies i proverbis i el cicle de Les quatre estacions, entre altres projectes. Il·lustrador dels usos i els costums dels nostres temps, matemàtic de la combinatòria amorosa a la manera d’un joc de nines russes, Rohmer se’ns presenta com el més axiomàtic dels realitzadors de la Nouvelle Vague i del qual Arthur Penn féu una de les millors definicions a La nit es mou: “Una película de Rohmer és como veure créixer una planta.”

Els directors de fotografia de la Nouvelle Vague
per Tomàs Pladevall (AEC)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

Raoul Coutard, Henri Decae, Charles L. Bitsch, Nicolas Hayer, Néstor Almendros i Sacha Vierny

Els músics de la Nouvelle Vague
per Joan Padrol i Escolies
dia 24, de 9 a 11

Georges Delerue, Michel Legrand, Antoine Duhamel i Pierre Jansen


Cinema primitiu a Mallorca


per Miquel Pasqual i Jaume Vidal
dia 18, de 2/4 d’11 a 12


Josep Truyol i Otero, pioner del cinema a Mallorca


per Antoni M. Thomas
dia 19, de 2/4 d’11 a 12

Introducció als orígens del cinema a Mallorca. Les primeres projeccions. Les primeres filmacions. Les primeres sales de cinema a ciutat. Josep Truyol, fotògraf. El pioner: el sentit comercial i el valor artístic del cinema. L’obra fílmica del Josep Truyol: allò que resta de les seves obres. El documental La imatge cremada (2007), sobre la vida i l’obra de Josep Truyol i Otero.


L’evolució del mite de la femme fatale des de la pintura renaixentista fins al cinema negre


per Meritxell Farré i Gómez
dies 20 i 21, de 2/4 d’11 a 12

Definició i acotació de la figura que conforma l’arquetip de la femme fatale. La femme fatale en la pintura: del renaixement al romanticisme. Els prerafaelites i les seves belles dames sans merci. Els simbolistes i les noves dones maleïdes. La femme fatale a la fàbrica de somnis (el gènere negre i la spider woman; la diversitat de l’arquetip). La femme fatale malgré lui: Gilda, La dama de Shangai, La dama de Trinidad. La vamp destructora: La filla de Dràcula, Que el cel la jutgi, El quart home, Si Don Juan fuese mujer, Lulú o la caja de Pandora, Eva. Les traïdores conjugals: Perdició, Niàgara, El carter sempre truca dues vegades, Història d’un detectiu. La femme fatale que empeny a l’abisme: I Déu creà la dona, El dimoni de les armes, L’àngel blau, Carmen, Pandora i l’holandès errant. L’ambiciosa dels diners i de l’ascensió social: The Killers, Carreró sense sortida, L’abraçada de la mort, Perversitat, Tot sobre Eva. Els cants de les sirenes: la femme fatale i la música.


Pàtria imaginada, viatge i exili


per Meritxell Martín i Pardo
dies 22 i 23, de 2/4 d’11 a les 12

Tot i que no es pot dir que hi hagi res d’essencial en l’experiència de l’exili i de la diàspora, les produccions cinematogràfiques dels que produeixen des d’aquesta situació ho fan accentuant certs temes i tensions. La situació de desplaçament convida els productors, els directors i els guionistes de l’exili o en l’exili a utilitzar recursos com la narració fragmentada o la juxtaposició d’històries, el multilingüisme, la reflexió i l’estil epistolari, entre altres. Aquest curs, doncs, convida a mirar aquestes produccions des de les seves estratègies per tal de poder entendre-les com a locals i globals alhora. A més aquest curs vol examinar les maneres d’expressar i jugar cinematogràficament amb les nocions de territori i territorialitat.


Seminaris d’investigació


Institut Català d’Arqueologia Clàssica


Roma, bressol de Catalunya. L’arqueologia catalana avui
Coordinadora: Marta Prevosti
del 17 al 19

El curs pretén cridar l’atenció sobre la transcendència dels canvis introduïts pels romans al país, i com hi donaren l’essencial de les formes de funcionament que han perdurat fins als nostres dies, de les quals la llengua, l’estructura de la família, el dret, l’arquitectura i l’art dels segles posteriors són un testimoni ben evident. L’estructuració del país dins del sistema de la ciutat romana està en la base no sols de les ciutats actuals i de la xarxa viària que vertebra el territori, sinó també de l’organització política i cultural. Així mateix, es presentarà el jaciment arqueològic de l’Horta Ferrerons de Premià de Mar.

El sistema de la ciutat romana. Nucli urbà i territori. La vil·la de l’Horta Ferrerons de Premià de Mar
per Marta Prevosti (ICAC)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11  

Art i societat a la Catalunya romana
per Isabel Rodà de Llanza (directora de l’ICAC)
dia 17, de 2/4 d’11 a les 12

Formes productives, mercat i comerç
per Josep M. Macias (ICAC)
dia 18, de 9 a 10

A l’actual Catalunya, Roma hi creà setze ciutats a l’entorn de les quals es formaren centenars de vil·les i assentaments rurals i tot plegat configurà una realitat demogràfica i arquitectònica en què el desenvolupament social i econòmic anà més enllà de les necessitats bàsiques de consum. En aquest context el comerç, la manufacturació de béns i els serveis d’intercanvi mostren una societat dinàmica i diversificada que, mitjançant l’arqueologia, podem resseguir i recuperar-ne els vestigis de la cultura material. Si bé el consum alimentari resta condicionat per l’entorn cultural i geogràfic, els elements de gaudi personal i els serveis públics de les grans ciutats propiciaren l’adquisició de béns que, mitjançant una efectiva xarxa terrestre i marítima, arribaren pràcticament a qualsevol punt de l’aleshores anomenat conventus Tarraconensis. Ens acostarem a aquesta realitat, ben propera a les pautes actuals de consum, i conclourem que, malgrat els avenços tecnològics de què avui gaudim, no som tan diferents.

Les illes Balears
per Margarida Orfila (Universidad de Granada)
dia 18, de 10 a 11

Sobre les Balearides—Mallorca i Menorca—es dugué a terme una intervenció militar per part de Roma l’any 123 aC, amb el cònsol Quintus Cecilius Metelus al capdavant. Eivissa i Formentera—les Pityussae—accediren més tard a l’òrbita romana.
Segons que narren les fonts literàries, a Mallorca es fundaren dues ciutats: Palma i Pollentia. Se citen, a més, tres altres urbs: Bocchorus, en qualitat de federada, i Guium i Tuccis en tant que municipis llatins. Menorca comptava amb dos enclaus urbans: Iamo i Mago, que adquiriren estatut jurídic amb Vespasià, i Sanisera.
Llevat Guium i Tuccis, de la resta se n’han localitzat elements arqueològics que parlen de l’urbanisme i de la vida ciutadana que s’hi desenvolupava. Però, alhora, hi ha altres menes de restes arquitectòniques que documenten la vida en l’àmbit rural i dels mitjans de producció de les Balears romanes.

El País Valencià
per Ramon Jàrrega (ICAC)
dia 18, d’11 a 12

Les terres que actualment corresponen al País Valencià foren de les primeres que varen ser ocupades pels romans, a causa del casus belli de Sagunt, origen de la Segona Guerra Púnica. Durant el període romà republicà podem comprovar el desenvolupament d’un doble model, basat paral·lelament en la romanització d’un nucli ibèric previ (cas de Saguntum) i en la implantació ex novo d’una ciutat d’inspiració netament romana (Valentia).
D’altra banda, caldrà tenir en compte els precedents indígenes, que fan referència a tres pobles, els ilercavons a la part nord (amb una clara relació amb les terres de l’Ebre i Dertosa), els edetans a la zona central (al voltant de les tres ciutats de Saguntum, Valentia i Edeta-Liria) i els contestants, a l’àrea meridional (amb els nuclis de Dianium, Illici i Lucentum). En aquest curs es farà un breu resum de l’evolució d’aquestes ciutats, les seves característiques urbanístiques i la relació amb el camp, per tal de valorar què ens resta d’aquestes antigues ciutats (corresponents als antics convents jurídics tarraconensis i carthaginiensis) en la nostra realitat actual.

El Rosselló
per Jordi Castellví (URM 5140 Lattes)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11


Universitat de les Illes Balears


Com et diuen? Fonaments de l’antroponímia catalana
per Gabriel Bibiloni
del 22 al 24, d’11 a 12
(Vegeu àrea de llengua)


Universitat de València


Setanta anys de repressió franquista a la Catalunya continental (Lleida, Barcelona, València, Alacant...)
per Josep Guia
del 22 al 24, de 10 a 11

Amb l’entrada de les tropes franquistes al nostre territori peninsular, enguany fa setanta anys, s’inicià una repressió brutal contra el nostre poble. En aquest seminari n’analitzarem alguns aspectes de caire general i presentarem determinats casos particulars, com ara alguns processos sumaríssims d’urgència que posen en evidència com funcionava la maquinària repressora del règim instaurat per l’exèrcit espanyol. Així mateix, també dedicarem la nostra atenció a la claudicació anomenada ‘reconciliació nacional’ i al parany de la reivindicació d’una amnistia que, un cop convertida en llei per un parlament pseudodemocràtic, pretengué esborrar les responsabilitats dels feixistes autors de crims contra la humanitat.

Cap a una química verda
per Adela Mauri
del 21 al 23, de 9 a 10

La química forma part de la nostra quotidianitat, el nostre nivell i esperança de vida creixents són fruit, en gran part, de la Indústria química. Malgrat això, com a conseqüència d’una activitat industrial descontrolada i no sostenible, les nostres aigües i el nostre aire ja no són allò que eren. És per això que, actualment, la fabricació, comercialització i utilització de productes químics als diferents àmbits domèstics o industrials camina cap a la substitució d’alguns productes habituals per productes que els estudis toxicològics classifiquen com a menys tòxics. La modernització dels processos químics implica una menor despesa de productes, una reutilització dels subproductes i un estricte control i tractament dels residus.
Avancem, doncs, cap a una química més sostenible i menys contaminant, però a nivell personal també hem de contribuir-hi, seleccionant aquells productes menys contaminants i fent-ne un ús racional. Per exemple, la utilització de més detergent del necessari, de productes de neteja més contaminants o d’alguns insecticides… es podria evitar simplement amb més informació sobre el producte i els seus efectes.


Universitat Pompeu Fabra  


Estratègies de les empreses de l’Arc Mediterrani en un entorn de recessió
Coordinat per Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra)
del 17 al 20, de 9 a 11
(Vegeu àrea d’economia)


Cursos d’iniciació


Iniciació a la llengua


Llengua catalana. Nivell inicial
per Ester Tur
cada dia, de 2/4 de 10 a 11
(amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya)

Aquest curs s’adreça a aquelles persones que volen començar a entendre i parlar el català. L’objectiu és que l’alumnat pugui començar a comprendre textos senzills i a comunicar-se en situacions quotidianes poc complexes.
Cada dia triarem un àmbit que ens serveixi com a fil conductor per a les activitats d’aprenentatge: l’habitatge, els aliments, els viatges...

Llengua catalana. Nivell mitjà
per Ester Tur
cada dia, d’11 a 2/4 d’1
(amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya)

Aquest curs s’adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar els seus coneixements de llengua catalana. L’objectiu és que l’alumnat pugui practicar la llengua, tant les habilitats orals com les escrites, i trobar recursos per resoldre situacions comunicatives diverses.

Curs de llenguatge i gramàtica
per Roser Latorre i Gaia
cada dia, de 9 a 11 del matí

Com ja és habitual en aquest curs, insistirem en l’ús correcte dels pronoms catalans, especialment dels personals, que són cada dia més “els oblidats” de la llengua. Revisarem , així mateix, aquells punts de la morfologia i sobretot de la sintaxi que puguin interessar més els nostres alumnes. Pel que fa als textos destinats la lectura i a comentaris lexicals, hem optat per triar els d’alguns autors de la Catalunya Nord , els quals ens ajudaran a veure que ‘el bon català’—com diuen alguns rossellonesos—també es pot sentir i llegir en aquestes comarques.


Coneixement de Catalunya del Nord


Coordinador: Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà – Via Domícia)
del 17 al 24, de 10 a 12

Catalunya Nord: 350 anys després del Tractat del Pirineu

Catalunya Nord neix com a entitat distinta del Principat a causa del Tractat d’annexió que representa per Catalunya la pau del Pirineu el 1659, ara fan 350 anys. Que un poble encara tingui present a l’esperit i tingui com a referència ordinària un esdeveniment històric, tres segles i mig després que tingués lloc, és ben significatiu de la voluntat de memòria, de resistència, al menys de manifestar la seua existència com a identitat pròpia dels catalans del nord. El record d’aquest tombant del destí dels comtats catalans septentrionals és l’ocasió de fer balanç des dels diversos àmbits que són determinants pel futur de la permanència catalana de Catalunya Nord.

Professorat: Alà Baylac-Ferrer i Joan-Daniel Bezsonoff


Introducció als Països Catalans


Coordinació: Joaquim Montclús i Jordi Sales (Universitat de Barcelona)
del 19 al 25, de 10 a 11

Els Països Catalans són una sèrie de territoris que comparteixen trets socials, econòmics, històrics, lingüístics etc. Aquesta realitat, els especialistes en la matèria la defineixen com a nació. Enguany el curs d’introducció als Països Catalans tractarà sobre les relacions que, malgrat les circumstàncies adverses, encara mantenen entre ells i quin model de relacions haurien d’establir en els diversos àmbits.

Professorat: Carles Sechi (Obra Cultural de l’Alguer), Víctor G. Labrado, Joan Mir (UIB), Joaquim Montclús, Jordi Sales (UB), Antoni Pol (Societat Andorrana de Ciències) i Joan Becat (UPVD)


Iniciació a la cultura occitana


del 23 al 25

La Vall d’Aran i Occitània
per Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
del 23 al 25, de 9 a 2/4 d’11

La Vall d’Aran, dins d’Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l’estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar d’una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, un altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l’aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d’Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l’actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s’associen a l’Aran i a l’occità que s’hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.

«Mirèio» i els catalans
per Jaume Figueras (Arxiu Occità)
del 23 al 25, de 2/4 d’11 a les 12

Tot coincidint en el temps amb l’endegament formal de la renaixença i la celebració dels primers Jocs Florals, la publicació de Mirèio, de Frederic Mistral, ara fa cent cinquanta anys, i el ressò que assolí arreu d’Europa, es traduí ben aviat en diversos intents de traducció i difusió del moviment felibrenc a Catalunya. En aquest procés participaren alguns dels membres més actius de la dita ‘generació dels Jocs Florals’, com Francesc Pelai Briz, Damàs Calvet, Marcel de Palau, Terenci Thos, Francesc Bartrina o Jacint Verdaguer, que n’emprengueren la traducció en vers o en prosa ja des del 1861, en manllevaren el model i alguns elements temàtics en l’obra pròpia o difongueren el moviment provençal a la premsa. Tot plegat, contribuí decisivament a fer de Mistral i els felibres un referent de primer ordre en el discurs de legitimació i la dignificació de la llengua catalana, sobretot entre 1861 i 1868, abans que el mite de l’antiga ‘germanor’ catalanooccitana comencés a clivellar-se.

Les relacions rituals i musicals entre Catalunya i Occitània a l’edat mitjana
per Maria Incoronata Colantuono
dies 23 i 24, de 9 a 11

La litúrgia catalanonarbonesa (segles IX-XI, des de la unificació carolíngia fins a la recuperació de la seu arquebisbal de Tarragona): les influències dels usos rituals occitans a la litúrgia hispànica.
L’elaboració del nou Sacramentari del segle VIII: una obra entre Catalunya i Occitània.
Sacramentaris i benediccions: el patrimoni ritual que no s’homologa a la reforma carolíngia.
Benet d’Aniana i la reforma benedictina com a model d’organització monàstica arreu de la Septimània i la Marca Hispànica.
Relacions liturgicomusicals entre monestirs de totes dues bandes dels Pirineus: intercanvi de seqüències entre S. Piere de Moissac i San Martial de Limoges i els monestirs catalans (Santa Maria de Ripoll).
La reforma de Cluniacenca a Catalunya. La implantació de l’Ordre del Císter a la Catalunya Nova al segle XII.


Tallers

Introducció a la il·lustració botànica
per Àngel Romo (Institut Botànic de Barcelona, CSIC-ICUB)
del 21 al 24, de 3 a 5

Aquest taller està destinat a totes aquelles persones que vulguin conèixer com il·lustrar les plantes silvestres del nostre entorn. Curs eminentment pràctic que inclou sortides al camp on observarem les plantes i prepararem els esbossos i posteriorment a l’aula on elaborarem dibuixos més acurats a partir de les mostres recol·lectades al camp.
Observarem els trets morfològics que s’utilitzen per a identificar-les i de com fer la seva representació gràfica, estudiarem les plantes característiques de les estacions de mostreig i la seva representació esquemàtica en esbossos.
Il·lustrarem plantes dels ambients fortament antropitzats, males herbes dels conreus , i plantes dels ambients humits.
Estudiarem les estratègies de plantejament dels esbossos, les pautes per un treball més elaborat i tot plegat per a aprofundir en l’observació i en la representació gràfica de les plantes que ens envolten.
Els alumnes rebran el material necessari per a realitzar el taller.


Introducció a l’ornitologia
per Guillem Chacon (director de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura)  
del 21 al 24, de 3 a 5

En aquest curs aprendrem d’una manera senzilla com observar i identificar els ocells en general i les espècies dels Països Catalans en particular. Coneixerem com viuen i com migren i s’explicarà quina és l’òptica més adient, altres equipaments i documentació, llocs, maneres i mètodes per observar les aus a la natura. També ens ensenyaran sistemes per atraure-les i ajudar-les.


Sistemes alimentaris: imposició i resistència
per Jaume Fàbrega (professor d’enogastronomia a la Universitat Autònoma de Barcelona)
del 21 al 24, de 3 a 5

S’escau l’aniversari del Tractat dels Pirineus que, en la pràctica culinària i en les formes de comensalitat suposà l’aplicació a una part de Catalunya del sistema francès, malgrat la resistència. Parlarem del cas de la Catalunya Nord i d’altres en què xoquen o s’imposen altres sistemes alimentaris: França, Espanya, fast food, transgènics i models tecnològics, Nord i Sud, colonialisme i migracions.

1. L’alimentació: un patrimoni cultural. Poder i aliments. Les multinacionals del control alimentari: de la Monsanto a la McDonald’s. La cuina i la religió: Islam, judaisme, budisme, alimentacions alternatives.
2. França a la Catalunya Nord i altres territoris mediterranis (Occitània, Còrsega): la mantega contra l’oli d’oliva. Cuina de les migracions. Els peus negres.
3. Espanya entra a les cuines de Galícia, Euskadi i els Països Catalans: poder de l’Estat, indústria alimentàrìa, distribució d’aliments, supermercats; migracions i altres models culinaris.
4. Noves perspectives de l’alimentació: de les àvies de Sils a Ferran Adrià. Cuina tradicional, cuina d’autor, cuina turística, cuina ràpida, ecologisme, slow food.


Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans
per Rosa Vila (sommelier)
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Com diu el títol, Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans, busquem d’aprofundir en la cultura vitivinícola, els tipus de terrers, les varietats de raïm, la filosofia i les zones de producció de cadascun dels cellers. Tota aquesta informació ens ajudarà a valorar, encara més, el valor afegit que té una ampolla de vi. El representant de cadascun dels cellers ens durà a través dels seus productes elaborats a gaudir d’un dels grans plaers: el vi a través del tast. El tast serà de quatre vins diaris, un per cada celler.

Cellers i vins de la Catalunya Nord (100 persones d’aforament màxim)
Cellers Arnau de Vilanova, Vignerons de Baixàs i els vins dolços de Maury. Tast amb Josep Anton Llaquet i Hugo d’Acosta
dia 17

Diferents tipus de conreu (40 persones d’aforament màxim)
Presentació i tast a càrrec de Josep Lluís Pérez (Mas Martinet Viticultors, DOQ Priorat)
dia 18

Cellers i vins del País Valencià (100 persones d’aforament màxim)
Presentació del territori, les varietats autòctones i tast a càrrec d’Àlvar Cerrada i Francesc Higon (fundadors del web www.verema.com)
dia 19

Cellers i vins de l’Alguer (100 persones d’aforament màxim)
Presentació del territori, tradició vs. modernitat. Cellers Sella & Mosca i Santa Maria la Palma a càrrec de Salvador Masala (president del Celler Santa Maria la Palma)
dia 21

Cellers i vins del Principat de Catalunya: elaboració de vins singulars (100 persones d’aforament màxim)
Lavinyeta (DO Empordà), presentació i tast a càrrec de Josep Serra
L’Olivera SC (DO Costers del Segre), presentació i tast a càrrec de Carles de Ahumada
Albet i Noya (DO Penedès), cultiu ecològic, presentació i tast a càrrec de Josep M. Albet
dia 22

Mallorca, com a punta de llança (100 persones d’aforament màxim)
Mallorca i la recuperació de les varietats autòctones i tast dels cellers Ses Nines i Ànima Negra a càrrec de Rosa Vila
dia 23


Occitània. Folklore, llengua, literatura... i vi
per Jaume Figueras i Aitor Carrera (UdL)
del 22 al 24, de 3 a 5

El taller és un recorregut per les terres occitanes en el qual interactua la llengua, la literatura i la cultura en general amb les realitats gustatives de cada territori occità amb una personalitat específica: Provença, el Llenguadoc, les terres septentrionals, Gascunya i la Vall d’Aran... Cada sessió pren el format d’una tertúlia monogràfica acompanyada d’una degustació dels vins i dels licors de cada zona per part dels inscrits en el taller, amb exposicions inicials sobre la llengua i la cultura locals per part d’un dels ‘professors’ (Jaume Figueras, Aitor Carrera).
Sessions: 1. El Llenguadoc, país del vi. La revolta dels vinhairons contra les autoritats franceses. Les AOC—denominacions d’origen—llenguadocianes. 2. Provença. El pastís i l’occitanisme de Ricard. El mestissatge musical marsellès. 3. La Gascunya occidental i central. El vi de Jurançon i l’ armanhac. Les històries de D’Artanhan i d’Enric IV. 4. El Pirineu i la Vall d’Aran. L’aigua de nòdes, el vin caud, els licors de plantes silvestres i el seu vocabulari específic.


Grafologia: descobreix-te a través de l’escriptura
per Mercè Agustí (grafòloga i pèrit cal·lígraf)
del 17 al 19, de 3 a 5

Quan escrivim, ensenyem molt de nosaltres. Les nostres ambicions, els nostres desitjos, els nostres reptes, les nostres pors… Quan signem, deixem la nostra empremta. La signatura és la nostra targeta de presentació. T’has preguntat mai, com et veuen els altres? Saps que per l’escriptura podem descobrir si ens enganyen o no? Vols conèixer la veritable personalitat de la gent que t’envolta, mirant-ne només la signatura? Atreveix-te a saber què diu la teva lletra! Quan escrius, saps exactament què dius? L’escriptura és una arma de doble tall: descobreix què vols amagar i ressalta què vols destacar. A través de l’escriptura podem detectar la personalitat de cadascú. Saber com reacciona davant el futur, la societat, el món laboral i com s’enfronta al seu passat. L’acte d’escriure comporta el moviment de 500 músculs i plasma la personalitat de qui escriu, amb les seves ambicions, pors, reptes, projecció etc. Amb l’anàlisi de la lletra podem veure la voluntat, la responsabilitat, la capacitat de reacció, la senzillesa o la complexitat de caràcter, la sinceritat, l’actitud social, el control emocional, la motivació personal, les pors, les ambicions. Digue’m com escrius i et diré com ets!


Televisió
per Joan Víctor de Barberà (Universitat Ramon Llull)
(amb el suport de Televisió de Catalunya)
del 17 al 25, de 10 a 11

Els directes, el dúplex, l’entrevista, l’stand up o la crònica són diferents tipus d’intervenció del periodista davant la càmera quan ha d’explicar alguna cosa. Si ho fa bé, diem que el presentador connecta i comunica; si no es fa correctament, pot provocar un efecte de rebuig i l’espectador desconnecta del que li direm a continuació. Fer-ho bé no és fàcil, però tampoc impossible. Hi ha una sèrie de tècniques i exercicis que permeten superar l’anomenat ‘trak’. Superar els nervis i conèixer aquestes tècniques, és el pretenem mostrar en aquest curs amb una mica de teoria i un molt de pràctica. El curs està pensat en general per a aquelles persones que, de manera professional o amateur, s’hagin d’explicar davant la càmera o en públic i en particular als estudiants o llicenciats en periodisme que vulguin treballar a la televisió.


Taller de blogs
per Toni Hermoso (Xarxa de Blogs Sobiranistes)
dies 22 i 23, de 3 a 5

Teoria i fonaments. Tècnica: com funciona un blog; com obrir un blog (catosfèrics.cat); com fer comentaris; com escriure-hi apunts; penjar imatges, vídeos, àudios etc.; personalització bàsica i plug-ins. Bones pràctiques en xarxa: com federar-se en una xarxa de blogs (xbs.cat); què és un meme; arranjament i classificació d’apunts i enllaços: categories, etiquetes etc.; informació i com contrastar-la (cercadors, diaris, agències de notícies); els comentaris o el diàleg diferit.


Dansa
per Ramon Cardona
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Indicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s’ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit.


Dansa oriental
per Inge Stegmann (Panterinya)
del 17 al 19, de 3 a 5

Està de moda ensenyar el melic. La dansa oriental és més que això; és moure’s al compàs de l’encisadora música oriental i expressar la sensualitat i la joia de viure femenines en uns moviments que una llarga tradició ha desenvolupat, especialment a Egipte. Aquests moviments encantadors són alhora un entrenament de gimnàstica de les més estètiques i efectives. Elaborarem una coreografia que pot entusiasmar tant les principiants (si segueixen tots els dies del curs) com les que tinguin experiència en dansa oriental. Vestiu-vos còmodament (top i faldilla o leggings) amb sabatilles de gimnàs (o mitjons). Si voleu preparar-vos visualment, visiteu-me a www.panterinya-bauchtanz.de (vídeos).


Sardanes
per Teresa Vinyes
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

El taller té el propòsit d’iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per remarcar-ne la riquesa artística i cultural.


Taller visual i acústic per organitzar audicions sobre la Cançó Catalana
per Bartomeu Mestre
del 22 al 24, de 3 a 5

Primera sessió: Al vent dels orígens. Els Setze Jutges (Espinàs, Porter... Serrat), Raimon i Guillem d’Efak. Segona sessió: El paper dels trobadors (Ovidi Montllor, Lluís Llach, Ramon Muntaner, Biel Majoral...). Tercera sessió: La professionalitat, el bilingüisme, les desercions i el silenci. La represa dels joves.


Cançons populars
per Ramon Gual i Batlle
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

La nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d’un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d’altres antigues i sempre vives.


Glosat menorquí
per Miquel Ametller
del 17 al 19, de 3 a 5

Aquest gran glosador menorquí explicarà com entén el glosat i quines tècniques fa servir per a sortir sempre airós de qualsevol contesa.


Muntanyisme
per Antoni Glory, Jordi Taurinyà i Pau Vinyes
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Recorreu a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d’un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la tradicional i fabulosa pujada de nit al cim del Canigó. Cal portar l’equipament usual de l’excursionista: motxilla, calçat idoni etc.


Esports
per Francesc Prujà
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Condició física general: quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s’adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments.


Taller d’aquarel·la del natural
per Salvador Castellà (president de l’Associació d’Aquarel·listes de les Comarques Gironines)
del 22 al 24, de 3 a 5

Utilitzant la tècnica de l’aquarel·la com a medi realitzarem, ja sigui amb aiguades i paper humit o treballant en pinzellades sobre sec, diferents temes de l’entorn, buscant com simplificar, abstreure o enfocar els temes, utilitzant línies i taques (dibuix i color) amb pinzell, i mirant de treure el màxim rendiment a una tècnica que encara que sembli senzilla, té les seves dificultats, establint pautes de treball i estratègies de resolució que ens facin arribar a l’elaboració de bones obres. És un taller tant d’iniciació com de perfeccionament que pretén aportar noves idees a tot tipus d’assistents. Els alumnes rebran els materials necessaris per a la realització del taller.


El gravat calcogràfic: l’aiguafort
per Gemma Rufach
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

La paraula ‘gravat’ fa referència a una part del procediment per a obtenir una estampa. L’estampa és el resultat d’aplicar tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada. L’aiguafort és una tècnica calcogràfica indirecta en què un mordent (l’àcid) atacarà i incidirà en el metall. Per damunt d’una planxa de zinc escampem un vernís protector i amb una punta s’hi dibuixen les formes de la imatge, i alhora la planxa queda al descobert. Tot seguit se submergeix en un bany d’àcid que corroeix els traços descoberts, i els deixa enfonsats per a poder acollir després la tinta a l’hora d’estampar.


Nines de porcellana
per Berta Torres
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Farem una nina de porcellana! Seguirem els mètodes artesanals i tradicionals (emmotllat, cocció inicial, polit, pintura i cocció final). És previst treballar amb diferents models. El nombre de participants previstos és de deu. En acabar el taller, els alumnes es quedaran les nines que hagin creat. (Les despeses de material aniran a càrrec de l’alumne.)


Fotografia de la natura
per Albert Masó
del 17 al 19, de 3 a 5

Després dels conceptes bàsics necessaris per a una comprensió del curs, s’entra en les tècniques de ‘macro’, ‘paisatge’ i ‘caça fotogràfica’. Se n’expliquen els procediments i els trucs més importants, s’ensenya com funcionen en la pràctica els elements i els accessoris, i finalment es projecten diapositives i imatges digitals per a observar els resultats del que s’ha dit. S’expliquen les òptiques, els filtres, els hides i els accessoris en general idonis per a cada situació, especificant els canvis que ha incorporat l’innovador sistema digital. S’ensenyarà com treure’n profit de l’equip de cadascú amb la màxima qualitat d’imatge possible. Es lliuraran dossiers amb informació complementària per als alumnes.


Joieria de reciclatge
per Imma Gibert
del 17 al 19, de 3 a 5

Aquest taller proposa transformar petits objectes trobats o reciclats en elements d’ornamentació. Petites andròmines entranyables, que poden funcionar fins i tot com a amulets. Una pedra del camí, el pal d’un gelat o el tap d’una ampolla poden ser els elements indispensables per a construir joies precioses. Només cal practicar el reciclatge, una certa habilitat i deixar que surtin les idees. És un taller pensat per als adults, atès que cal manipular algunes eines.


Geopolítica o cartografia especulativa
per Joaquim Auladell
del 17 al 19, de 3 a 5

La geografia política, el coneixement de l’espai habitat o habitable, és una ciència social, humana, no física, pertany a cultura i no a natura, però la cultura s’arrela en la natura i la natura s’infiltra en la cultura: l’economia és un coneixement especulatiu, problemàtic, que té aspectes de ciència pura i dura, estadístics, com la psicologia mateixa, que a la psicologia aplicada predica propaganda, fa ideologia aplicada, gestió d’identitats. 1. Els ibers, Ibèria i l’iberisme. Què van ser els ibers? Què és viu, dels ibers, en nosaltres? Què és el galimaties de l’iberisme? Com a material de referència: Teoria de les nacions. Llibre 1: Kath’Hel·lens, de Joan Cavaller (2005). 2. Catalunya dins l’Espanya moderna. Textos de suport de Prat de la Riba, Catalunya a València, Gonçal de Reparaz, Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar, Edicions Horitzons, José M. Fontana, Salvador Donderis, Francesc Vicens, A. Tona i Madalmai, Krutwig, J. Armengou, Joan Fuster, Daniela Grau, Josep Guia, Lluís Xirinacs i Víctor Baeta. 3. Mapes líquids: geografia de conques, focus, nòduls, topografia i topologia, sistema metroic i sistema panòptic dels laberints. Precursors: Deulofeu i Orwell. Un etnògraf actual: Marc Augé.



Grans temes


Els cinquanta anys de la Revolució Cubana
amb Antoni Barberà (metge), Teresa Amat (escriptora), i Alfons González (documentalista, Universitat Autònoma de Barcelona)
Franco i Fidel, una amistat incòmoda, reportatge del programa 30 Minuts (TV3)
Amb el suport de la Casa Amèrica
dia 17, a les 5 de la tarda

Conjuntura exterior i transformacions al llarg del procés revolucionari
per Gonçal López Nadal (professor d’història i institucions econòmiques, Universitat de les Illes Balears)
dies 17 i 18, de 9 a 10

Els setanta anys de la Generalitat a l’exili
amb Jordi Font (director del Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera) i Jaume Sobrequés i Callicó (Universitat Autònoma de Barcelona), entre altres
dia 19, a les 5 de la tarda

Ausiàs Marc, als cinc-cents cinquanta anys de la mort
amb Ferran Garcia-Oliver (Universitat de València) i Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)
dia 21, a les 12 del migdia

Els 350 anys del Tractat dels Pirineus
amb Enric Vilert (president de la Diputació de Girona), Antoni Riera (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans), Eva Serra (Universitat de Barcelona), Jaume Sobrequés i Callicó (Universitat Autònoma de Barcelona) i Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
dia 22, a les 12 del migdia

L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, o Pla Bolonya
amb Antoni Giró (rector de la Universitat Politècnica de Catalunya), Jean Benkhelil (rector de la Universitat de Perpinyà Via Domícia), Attilio Mastino (rector electe de la Universitat de Sàsser), Assumpta Fargas (rectora de la Universitat de Vic) Francesc Toledo (rector de la Universitat Jaume I), Francesc X. Grau (rector de la Universitat Rovira i Virgili), Joan Viñas (rector de la Universitat de Lleida), Esther Giménez-Salinas (rectora de la Universitat Ramon Llull) i M. Lluïsa Pérez i Cabaní (vicerectora de política internacional de la Universitat de Girona)
dia 24, a les 12 del migdia

Euskadi, després de cinquanta anys d’ETA
amb Ander Gurrutxaga (Universitat del País Basc), Angel Rekalde (doctor en ciències de la comunicació), Antoni Segura (Universitat de Barcelona) i Antoni Batista (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 24, a les 5 de la tarda

Euskadi, després de cinquanta anys d’ETA
per Antoni Segura (Universitat de Barcelona) i Antoni Batista (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 24, de 9 a 12



Actes


Inauguració
amb Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya), Joan Castex (batlle de Prada), Marcel Mateu (vicepresident del Consell Regional Llenguadoc-Rosselló i del Consell General dels Pirineus Orientals) i Jaume Sobrequés i Callicó (rector de la Universitat Catalana d’Estiu)
dia 17, a les 12 del migdia

Esport i país
amb Joan Trayter (expresident de la Comissió Gestora del FC Barcelona), Jaume Sobrequés i Callicó (rector de la Universitat Catalana d’Estiu), Jordi Casals i Vilalta (president de la Federació Catalana de Futbol) i Jaume Guixà (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 18, a les 12 del migdia

Les relacions entre els Països Catalans
amb Carles Sechi (Obra Cultural de l’Alguer), Joan Becat (Universitat de Perpinyà Via Domícia), Paulí Fontoba (Institució Cultural de la Franja de Ponent), Antoni Pol (Societat Andorrana de Ciències), Víctor G. Labrado (Biblioteca Casa Museu Joan Fuster) i Joan Mir (Universitat de les Illes Balears)
dia 18, a les 5 de la tarda

La vigència del pensament d’Ildefons Cerdà
(amb motiu dels 150 anys de l’aprovació del Pla de Reforma Interior i Eixample de Barcelona)

amb Ramon Garcia-Bragado (tinent d’alcalde d’urbanisme, Ajuntament de Barcelona), Albert Serratosa (urbanista) i Joan Tort (geògraf, Universitat de Barcelona), entre altres
dia 19, a les 12 del migdia

Els cinquanta anys de la Nova Cançó
amb Bartomeu Mestre, Lluís Serrahima, Pau Riba i Teresa Rebull
dia 20, a les 12 del migdia

La influència de Pompeu Fabra en el valencianisme
amb Vicent Pitarch (Institut d’Estudis Catalans)
dia 21, a les 5 de la tarda

Les constants de la filosofia catalana
(acte sobre filosofia catalana amb motiu del centenari d’Eiximenis)

amb Jordi Sales (Universitat de Barcelona), Pompeu Casanovas (Universitat Autònoma de Barcelona), Xavier Serra (Universitat de València) i Josep Monserrat (Universitat de Barcelona)
dia 21, a les 6 de la tarda

“Cataluña – Espanya”, un debat sobre la pel·lícula
amb Pasqual Maragall (expresident de la Generalitat de Catalunya), Isona Passola (directora del film), Xavier Rubert de Ventós (Universitat Politècnica de Catalunya) i Ferran Mascarell (vicepresident de l’Ateneu Barcelonès)
dia 22, a les 5 de la tarda, al cinema Lido

El Tercer Congrés Catalanista
amb Assumpta Fargas (rectora de la Universitat de Vic), Jaume Sobrequés i Callicó (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Sales (Universitat de Barcelona), Jordi Cuixart (economista i empresari) i Patrícia Gabancho (escriptora)
dia 23, a les 12 del migdia

L’Europa dels Pobles: perspectives de futur
amb Jill Evans (eurodiputada del País de Gal·les, presidenta de l’Aliança Lliure Europea), François Alphonsi (eurodiputat per Còrsega), Bernat Joan (exeurodiputat i secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya) i Lluís M. de Puig (president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa)
dia 23, a les 5 de la tarda

Cloenda. Record del pintor Josep Guinovart
amb Ernest Benach (president del Parlament de Catalunya), Xavier Barral i Altet (Universitat de Rennes i Institut d’Estudis Catalans), Salvador Giner (president de l’Institut d’Estudis Catalans) i Jaume Padullés (batlle d’Agramunt)
dia 25, a les 12 del migdia



Jornades científiques i professionals

Jornada «Els espais agraris als Països Catalans: agonia o esperança»
Innovació i Turisme als Països Catalans «Economia i identitat: respostes locals front els canvis globals»
XI Jornada Cap a un Espai Econòmic i Social per damunt de les fronteres dels estats «Els projectes europeus INTERREG»
V Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al segle XXI
Jornada sobre la Falsificació de la Història «La literatura catalana del segle XV al XVII sota la censura espanyola»
XXIV Jornades sobre Cooperativisme «El cooperativisme i el sindicalisme: una oportunitat davant la crisi»
VI Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada «Un pla estratègic pel català a Catalunya Nord»
XXIV Jornada d’Agricultura a Prada «Crisi alimentària o especulació alimentària»
XXII Jornada Andorrana «L’energia a Andorra»
VII Trofeu de Petanca dels Països Catalans

Jornada «Els espais agraris als Països Catalans: agonia o esperança»


Ho organitza; Fundació Agroterritori
Hi col·labora: Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona
Amb el suport de Cambra Agrària Territorial de Girona
dia 17 d’agost

Es pot fer un balanç ambigu de l’estat dels espais agraris als Països Catalans: mentre que en determinats àmbits professionals i territorials es donen passes decidides a favor de la preservació i la gestió d’aquests espais, en altres llocs es prodiga un discurs pessimista, sovint acompanyat de desinterès polític. La jornada tècnica d’Agroterritori pretén posicionar-se en aquest estat de coses i aportar dades per a la discussió. Per tant, no únicament es tracta de ‘sistematitzar derrotes’, sinó també de donar paraula a les veus del territori que perseveren en el manteniment dels espais agraris. Alhora, es presentaran experiències concretes de treball en la línia d’una cerca d’un futur en positiu per a diversos espais agraris. En aquest sentit, en un primer bloc s’afrontaran les valoracions de tall més crític (agroeutenàsia, invisibilitat i divorci), mentre que en el segon bloc se subratllaran les opcions de futur (vincle, alternativa i rebel·lia). Convé que totes aquelles persones inquietes per la desaparició d’espais agraris arreu dels Països Catalans, que estiguin preocupades per la seva preservació, gestió i desenvolupament, comparteixin un temps de reflexió i debat en el marc de la jornada tècnica d’Agroterritori a l’UCE. Això permetrà guanyar consciència col·lectiva dels reptes que els espais agraris tenen amb vista al futur.

9:30-10:30
Presentació de la jornada. Agricultura i territori als Països Catalans: una visió general
per Valerià Paül (geògraf, investigador en geografia a la Universidade de Santiago de Compostela)

10:30-11:30
El divorci o la distància entre productor i consumidor. Les xarxes de lligams alimentaris del camp amb la ciutat
per Anna Roca (professora de geografia a la Universitat de Girona) i Sònia Callau (enginyera tècnica agrícola i enginyera de forests)

11:30-12:00 Debat entre els assistents

12:00-15:00h Pausa (dinar)

15:00-16:00
El vincle necessari o la recuperació de l’aliança entre Perpinyà i l’agricultura de la plana del Rosselló
per Gilles Bertand (enginyer agrònom responsable d’agricultura de la Comunitat d’Aglomeració de Perpinyà-Mediterrània)

16:00-17:00
L’alternativa o les opcions emergents de producció i consum. Un balanç des d’Eivissa
per Jordi Salewski (geògraf, Institut d’Estudis Eivissencs)

17:00-18:00
La rebel·lia o no admetre que el treball dels llauradors haja esdevingut anacrònic
per Enric Navarro (agrònom i llaurador, responsable de producció de Món Orxata)

18:00 Cloenda


Innovació i turisme als Països Catalans
«Economia i identitat: respostes locals enfront els canvis globals»


Amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Generalitat de Catalunya)
dia 18 d’agost

Davant la situació de canvi d’escenari actual, l’objectiu d’aquesta jornada és plantejar algunes de les oportunitats que sorgeixen des del punt de vista local i supralocal, basades en la potenciació dels aspectes de singularitat i identitat propis de cada territori i la seva societat. L’economia de la identitat és un concepte recent, però que en el moment actual adquireix més força i rellevància, atès que conforma una nova manera de concebre i afrontar els reptes que planteja un món global, actualment en crisi i a la cerca de noves respostes. El turisme, en tant que indústria transversal de serveis, desenvolupa un paper estratègic a partir de la tracció cap a una diversitat de sectors i activitats econòmiques (indústries culturals, gastronomia, moda, disseny, agricultura, artesania) que conflueixen en un vector comú de projecció de la identitat com a font de riquesa d’un país.

9:00 h. Inauguració de la Jornada
per l’Hble. Sr. Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa, Generalitat de Catalunya)

9:15 h. Ponència d’obertura: «L’economia de la identitat: el cas de Galícia»
per Rubén Lois González (catedràtic de geografia i anàlisi geogràfica, Facultat de Geografia i Història de la Universidade de Santiago)

10:15 h. Debat: «Les diferents vessants de l’economia de la identitat»
moderat per Jaume Font (subdirector general de programació turística, GdC)

Les noves identitats
per Salvador Anton (director de l’Escola Universitrària de Turisme i Oci de la Facultat de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili)

La interpretació cultural
per Artur Duart (director d’Interpreta Cultura)

Enoturisme i DOs
per Xavier Nadal (president de PIMEC Cava)

Identitat: cultura i territori
per Jordi Tresserras (doctor en geografia i història, coordinador acadèmic del Curs de Postgrau en Turisme Cultural)

El màrqueting turístic de la identitat
per Josep Chias (consultor i expert en màrqueting turístic, director de Chias Marketing)

La gastronomia
per Pep Palau (consultor enogastronòmic, Pep Palau Von Arendt & Associats)

11:45 h. Recull de conclusions i suggeriments

13:00 h. Dinar

17:00 h. Conferència: «Innovació i identitat: el nou model turístic de Catalunya»
per l’Hble. Sr. Josep Huguet


XI Jornada Cap a un espai econòmic i social per damunt de les fronteres dels estats
«Els projectes europeus INTERREG
» ANUL·LADA


Ho organitzen: Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà Via Domícia) i Màster 2 Professional Relacions Transfrontereres, CREC /IFCT/UPCD
Ho coordinen: Joan Becat (UPVD i IEC) i Martina Camiade (UPVD)
dia 18 d’agost, de 9 a 12

1. Punt de la situació dels projectes INTERREG IV-A
2. Com es prepara un projecte europeu INTERREG


V Jornades d’Estiu sobre el Cristianisme al segle XXI «Una Església plural per construir el cristianisme del segle XXI»


Ho organitzen: Associació Cristianisme Segle XXI i Església Plural
Hi col·labora: Direcció General d’Afers Religiosos (Departament de la Vicepresidència, GdC)
dies 18 i 19 d’agost

Mitjans de comunicació, fet religiós i Estat laic
Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
dia 18

Matí (de 10 a 12):
Els mitjans de comunicació i el problema religiós en un Estat laic
per Albert Sáez (president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya)

Tarda (de 3 a 5):
És possible el pluralisme sense els mitjans de comunicació?
per Francesc Romeu (capellà, periodista especialista en temes de religió)

Síntesi de la jornada
a càrrec d’Ester Busquets (professora de la Universitat de Vic) i Jaume Terribas (moderador)

El debat sobre Déu. Un discurs progressista en defensa de la vida és possible
Ho organitza : Església Plural
dia 19

Matí (de 2/4 de 10 a les 12):
El debat sobre Déu. A la recerca d’una espiritualitat laica
per Josep Gil (teòleg), Felip Puig i Godes (secretari general adjunt de CDC) i Xavier Guix (psicòleg, escriptor i professor en PNL)

Tarda (d’1/4 de 4 a 6):
Un discurs progressista en defensa de la vida és possible. Elements de reflexió al debat sobre l’avortament
amb Ester Busquets (Institut Borja de Bioètica), Mercè Solé (membre del grup Cristianes i Cristians d’ICV) i Viqui Molins (monja teresiana, treballadora social, autora del llibre Alèxia que inspirà la pel·lícula Camino)


Jornada sobre la Falsificació de la Història
«La literatura catalana del segle XV al XVII sota la censura espanyola»


Ho organitza: Fundació Institut Nova Història
dia 19 d’agost, de 10 a 12

1. Aproximació genèrica
2. El cas concret de la Celestina

Ponent: Jordi Bilbeny, cap de recerca de l’Institut Nova Història


XXIV Jornades sobre Cooperativisme
«El cooperativisme i el sindicalisme: una oportunitat davant la crisi»


Ho organitza: Fundació Roca i Galès
dies 20, 21 i 22 d’agost

Només hi ha dos sistemes que posen la persona com a centre de l’economia: el cooperativisme i el sindicalisme. Tant és així que, sovint, a casa nostra, cooperativa i sindicat han estat sinònims. Davant la situació de crisi global que en aquest moment ens afecta, és bo d’intentar estudiar quins són els camins que ens ofereixen les cooperatives i els sindicats d’avui.

dia 20

9:15 - 9:30 h. Presentació.

9:30 - 10:15 h. Ponència: Antecedents històrics del cooperativisme i del sindicalisme, per Andreu Mayayo.

10:15 - 11:00 h. Ponència: El cooperativisme i el sindicalisme en l’àmbit agrari, per Josep Santesmases.

11:00 - 11:45 h. Ponència: El cooperativisme i el sindicalisme en l’àmbit industrial i comercial, per Josep Casanovas.

11:45 - 12:30 h. Col·loqui amb tots tres ponents. Moderador: Santos Hernández

16:00 - 17:30 h. Projecció de la pel·lícula The take, d’Avi Lewis i Naomi Klein (versió doblada al castellà)

17:30 - 18:30 h. Col·loqui sobre la pel·lícula. Moderador: Xavier Palos

dia 21

10:00 - 12:00 h. Taula rodona de quatre o cinc experiències cooperatives. Moderador: Xavier Palos

16:00 - 18:00 h. Taula rodona amb sindicats: Xavier Becerra (CCOO), Jordi Martí (CGT), Jordi Jiménez (Intersindical Alternativa de Catalunya) i Pep Riera (Unió de Pagesos). Moderadora: Enriqueta Muntané

dia 22

10:00 - 11:00 h. Ponència: Possibilitats de cooperatives i sindicats davant la crisi actual, per Joan Lluís Jornet

11:00 - 11:30 h. Col·loqui. Moderador: Jaume Fallada

11:30 - 11:45 h. Cloenda a càrrec de Joan Josep González, president de la Fundació Roca i Galès


VI Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada
«Un pla estratègic pel català a Catalunya Nord»


Ho organitzen: Delegació Territorial de l’IEC a Perpinyà, el Centre de Recerques i d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (CREC) i l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC)
dia 21 d’agost, de 9 a 12

Ponències a càrrec de Miquela Valls, Joan Becat i Joan Peytaví

Intervencions de representants de les entitats catalanes i els centres de formació
Temes a debat:
- La formació dels ensenyants de català
- La formació dels intervinents
- La formació dels ensenyants de les DNL
- El material didàctic
- Els recursos digitals


XXIV Jornada d’Agricultura a Prada
«Crisi alimentària o especulació alimentària»


Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
dia 22 d’agost

En la jornada del 2008, diversos ponents varen intentar explicar, dins d’una lògica comprensiva, els factors que havien portat a una crisi alimentària a escala mundial. Aquesta crisi va ser provocada, d’una manera especial, per l’augment del preu dels cereals, com a conseqüència de la desviació d’una gran quantitat de blat de moro i de blat per a produir agrocombustibles (a causa de la crisi del petroli), i per l’augment del consum per part dels asiàtics, especialment els xinesos, que, a part d’arròs, també volen menjar un tros de carn de vedella, que necessita molts cereals per a ser elaborat.
Poc després de la jornada, tot va tornar al seu lloc: el preu del blat va baixar a valors inferiors al 2007, i el del petroli, també. En canvi, el de l’arròs, que no tenia res a veure amb els agrocombustibles, s’ha mantingut en un preu alt.
Aquest any els ponents hauran d’intentar explicar-nos de nou aquest fenomen i donar-nos les raons econòmiques, o d’altres, que han provocat tot aquest desgavell i que el consumidor no entén.

9:30-10:00 h
Obertura de la jornada
per Antoni Díaz (director general de planificació i relacions agràries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya)

10:00-10:30 h
Introducció a la jornada: «L’any 2008 us vàrem enganyar!»
per Josep M. Puiggròs (coordinador de la jornada)

10:30-11:15 h
Crisi alimentària i crisi econòmica. Diagnòstic i propostes de la Unió de Pagesos
per Joan Caball (pagès i coordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya)

11:15-11:30 h
Pausa

11:30-12:15 h
L’agricultura és encara un sector estratègic?
per Josep M. Jové (president del Sindicat de Joves Agricultors de Catalunya)

12:15-13:00 h
No m’ho crec!
per Joan Majó (enginyer i polític)

13:00-15:00 h
Pausa (dinar)

15:00-15:45 h
Com resistir les especulacions en el sector fructícola (el cas de la Catalunya del Nord)
per Eric Hostalnou (cap del Servei d’Arboricultura Fruitera de la Cambra d’Agricultura del Rosselló)

15:45-16:30 h
Estratègies per a una agricultura del segle XXI
per Francesc Reguant (cap del Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya)

16:30-17:15 h
El mercat mundial de cereals: les quatre F i la inestabilitat
per Lourdes Viladomiu (del Grup de Recerca sobre Desenvolupament Rural de la Universitat Autònoma de Barcelona)

17:15-18:30 h
Taula rodona amb tots els assistents

18:30 h
Cloenda
per Josep M. Vives (president de la ICEA)


XXII Jornada Andorrana
«L’energia a Andorra»


Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Patrocinen: Ministeri d’Educació i Cultura i Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA)
dia 22 d’agost

L’energia a Andorra planteja, una vegada més, l’estat de la situació del tema com un llibre blanc. L’objectiu és conèixer la realitat actual, quines han estat les vies seguides per arribar-hi, i visualitzar quines rutes noves es poden seguir i convenen més al país en aquesta qüestió. És una de les matèries que ha de prendre més importància en aquest segle XXI per la dependència que el model de societat actual té envers la mateixa, per tal que no esdevingui un problema.

Matí (de 2/4 de 10 a la 1)

Presentació
per Èric Jover i Comas (vicerector per a les relacions de l’UCE amb Andorra)

Obertura de la 22a Diada Andorrana
per Joan Marc Miralles i Bellera (doctor en astrofísica i secretari d’Estat de Recerca i Ensenyament Superior)

Aportacions llegides
Introducció. Geopolítica de l’energia
per Univers Bertrana i Díaz (llicenciat en ciència política)

La geotèrmia, una energia amb un gran potencial de desenvolupament
per Jordi Llovera i Massana (enginyer superior i cap de l’Àrea de Xarxes de Serveis d’Enginesa)

Ponències
Pla Estratègic de l’Energia. Introducció i accions realitzades del 2006 al 2009
per Helena Clemente i Peropadre (enginyera superior agrònoma industrial a l’Àrea de Transports i Energia del Ministeri d’Economia i Finances)

La capacitat energètica mecànica històrica: les rodes d’aigua del territori
per Alan Ward i Koeck (enginyer superior en informàtica)

Teoria i tècnica per a recuperar l’energia del llamp i la protecció de béns al Principat d’Andorra
per Àngel Rodríguez i Montes (especialista en llamps i director gerent d’INT)

L’aprofitament energètic de la biomassa forestal residual
per Jordi Brescó i Ruiz (enginyer tècnic industrial i director tècnic d’ATECI)

Salutació del rector de la XLI UCE
per Jaume Sobrequés i Callicó

Potencial de biomassa dels boscos andorrans
per Esteve Tor i Armengol (enginyer de monts i cogerent de Silvagrina)

Energia i finances
per Àlex Fusté i Mozo (economista i analista financer, cap de la Unitat de Gestió Personalitzada d’Andbanc)

Perspectives de l’energia a Andorra
per Albert Moles i Betriu (enginyer superior i director general de FEDA) i Ramon Cereza i Pérez (enginyer superior, director de desenvolupament estratègic de FEDA i president del Centre de Tractament de Residus, CTRASA)

Parlament
pel M.I. Sr. Pere López i Agràs (economista i ministre d’economia i finances del Govern d’Andorra)

Debat

Tarda (de 2/4 de 4 a les 7)

Aportacions llegides
Els carburants: evolució de consum i reserves estratègiques
per Joan Solsona i Fité (arquitecte tècnic i tècnic a l’Àrea de Transports i Energia del Ministeri d’Economia i Finances)

Consum d’energia del sector domèstic del Principat d’Andorra
per un representant de l’Institut Cerdà de Barcelona

Ponències
Reptes i futur de les distribuïdores d’energia elèctrica
per Jordi Font i Barés (economista i empresari)

Projecte de cogeneració i calefacció urbana de Soldeu
per Xavier Forné i Obiols (enginyer i director d’inversions de FEDA)

Les estadístiques sobre el sector energètic a Andorra
per Alexis Estopiñán i Pascual, cap del Departament d’Estadística del Ministeri d’Economia i Finances

El carbó vegetal com a font d’energia per a una protoindústria: el cas de la farga a Andorra
per Olivier Codina i Vialette (historiador i director del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri d’Educació i Cultura)

La geotèrmia, l’energia renovable més constant
per Francesc Riba i Sansa (empresari i director gerent de Fuel Eco Serveis)

El gas, una bona alternativa energètica en zones de muntanya
per Jesús Gasset i Abella (enginyer tècnic industrial i gerent d’Engas)

Andorra i el repte energètic
per David Astrié i Padilla (enginyer superior i gerent d’Energètic R+D)

El potencial energètic del subsòl del Principat d’Andorra: avaluació preliminar de la conductivitat tèrmica en funció de la litologia i de la conductivitat elèctrica
per Valentí Turu i Michels (llicenciat en ciències geològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona)

Cap a l’Institut Andorrà de l’Energia
per Joel Sàmper i Marbà, enginyer de telecomunicacions i membre de la Comissió de Medi Ambient i Economia dels Verds d’Andorra

Andorra i les energies renovables
Per la M.I. Sra. Olga Adellach i Coma (economista, consellera general per CR i membre de la Comissió Legislativa d’Economia del Consell General)

Reflexions per a una Andorra energèticament més eficient
pel M.I. Sr. Jordi Cadena i Bons (comerciant, conseller general pel PS i vicepresident de la Comissió Legislativa d’Economia del Consell General)

Debat

Cloenda
per Àngels Mach i Buch (presidenta de la Societat Andorrana de Ciències)


VII Trofeu de Petanca dels Països Catalans


Ho organitza: Club de Petanca de Prada
dia 22 d’agost, a les 3 de la tarda




Espectacles


Música


Quatre de Copes (Formentera)
Plaça de la Vila
dia 16, a les 9 de la nit

Verdcel (País Valencià)
Amfiteatre
dia 17, a les 8 del vespre

Cobla Casanoves (Catalunya Nord)
Plaça de la Vila
dia 17, a les 9 de la nit

Josepmiquel Servià
“Poesia i jazz”
Amfiteatre
dia 18, a les 8 del vespre

Mazoni (Principat)
Plaça de la Vila
dia 18, a les 9 de la nit

Claudi Sanna (l’Alguer)
Amfiteatre
dia 19, a les 8 del vespre  

Projecte Mut (Eivissa)
Plaça de la Vila
dia 19, a les 9 de la nit

L’Agram i Crescendo (Catalunya Nord)
Pavelló blau
dia 20, a les 9 de la nit

Muscat (Catalunya Nord)
Plaça de la Vila
dia 20, a les 9 de la nit

Miquel Ametller (Menorca)
Glosat
al tendal del Liceu
dia 21, a les 6 de la tarda

Cobla Joves dels Països Catalans
Direcció: Marc Timon
Projecte impulsat per la Universitat Catalana d’Estiu
Amfiteatre
dia 21, a les 8 del vespre

Miquel Abras (Principat)
Plaça de la Vila
dia 21, a les 9 de la nit

Marc Heredia, piano (Principat)
Amfiteatre
dia 22, a les 8 del vespre

Guillem Soldevila (Menorca)
Plaça de la Vila
dia 22, a les 9 de la nit

Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans
Direcció: Salvador Brotons
Projecte impulsat per Forum Musicae i Universitat Catalana d’Estiu
Obres d’Isaac Albéniz, Jaume Mas i Porcel, Vicent Asensio i Nikolaj Rimskij-Korsakov
Abadia de Sant Miquel de Cuixà
dia 23, a les 9 de la nit

Blues de Picolat (Catalunya Nord)
Plaça de la Vila
dia 23, a les 11 de la nit

Grup Teatral Institut Josep Manno (l’Alguer)
Fedra i Hipòlit
Amfiteatre
dia 24, a les 8 del vespre

La Vella Dixieland (Principat)
Plaça de la Vila
dia 24, a les 9 de la nit

 


Cinema


Inherit the Wind (1960, versió original amb subtítols en català)
d’Stanley Kramer
Activitat: Any Darwin
Presentació: Jaume Vidal i un expert en Darwin
dia 17

Nosaltres els vençuts (2003)
d’Antoni Maria Thomas
Convidat: Antoni Maria Thomas
dia 18

Cartes de l’oncle Àngel (2009)
de Jordi Valls i Ariadna Andreu
Presentació: Ramon Vallès, Vanesa Vallès i Manel Ponsa
dia 19

La nova cançó (1976)
de Francesc Bellmunt
(amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, Institut Català de les Indústries Culturals, GdC)
dia 20

El mar (1999)
d’Agustí Villaronga
Convidat: Agustí Villaronga o Biel Mesquida
dia 21

Hollywod contra Franco (2008)
d’Oriol Porta
Presentació: Oriol Porta
dia 22

Els rastres fosforescents dels caragols (2009)
Documental sobre Joan Miró de Cesc Mulet
Pere Capellà 1907-1954 (2008)
de Miguel Ángel Abraham i Cesc Mulet
Convidat: Cesc Mulet
dia 23


Fòrum obert


Presentació del llibre Una parella d’artistes que es varen quedar a l’exili de Manel Viusà i Gertrudis Galí
a càrrec d’Imma Gibert, Gemma Rufach i Núria Rius
dia 17, a les 5 de la tarda

Aquest llibre vol donar visibilitat al treball i a la vida de dos artistes catalans, la parella formada pel pintor i gravador Manuel Viusà i Camps i l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré. La dedicació política i el compromís amb el nacionalisme català més radical de Viusà els portà camí de l’exili: Canet Plage, París, Andorra, Veneçuela... Mai més no pogueren tornar a viure a la seva estimada Catalunya. El llibre fa un recorregut a través de la vida de la parella, des del seu naixement fins al seu traspàs. S’incideix en la seva producció artística, analitzant formalment i iconogràficament algunes de les obres de cadascun, comparant-les... El compromís i l’activitat política determinaren no solament les seves vides, sinó també llurs produccions artístiques, unes produccions que no han rebut mai ni la valoració ni el reconeixement merescuts.

Col·loqui inaugural de l’exposició Candel, la llibertat d’expressió i de l’Ens de Comunicació Associativa
a càrrec de Antoni Carné (president de l’Ens de Comunicació Associativa), Pere Baltà (president de la Fundació Candel) i Rafael Hinojosa (expresident del Consell Econòmic i Social de Catalunya i membre del Patronat de la Fundació Candel)
dia 17, a les 5 de la tarda

El col·loqui pretén situar la trajectòria de Francesc Candel , tant com a escriptor com a home públic, com una peça clau de l’objectiu d’aconseguir que Catalunya esdevingués un sol poble, objectiu que es considera una de les claus de la transició de la dictadura a la democràcia a Catalunya.

Presentació del llibre Pau Casals/Josep Trueta: Estimat doctor/Admirat mestre: L’esperit d’una amistat en 79 cartes
per Amèlia Trueta, filla del doctor i mare dels germans Strubell, i l’editor, Quim Torra
dia 17, a les 5 de la tarda

Presentació de la novel·la juvenil Camí d’amor de Francesc Mompó
a càrrec de l’autor i de les crítiques Mercè Climent i Beatriu Palmero
Col·labora: Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 17, a les 6 de la tarda

Els cinquanta anys de TVE a Catalunya, una commemoració estranya
a càrrec de Joan Francesc Escrihuela (Sindicat de Periodistes de Catalunya)
dia 18, a les 5 de la tarda

Acció — Repressió. La resposta antirepressiva com a reforç de les lluites per l'alliberament nacional i social
a càrrec de Martí Majoral (membre del col·lectiu antirepressiu de l'Esquerra Independentista Alerta Solidària), Tomàs Sayes (Vaga de fam per la universitat pública ), Eudald Calvo (expedientat de la UAB). Presentarà la xerrada: un militant de Maulets Rosselló
dia 18, a les 5 de la tarda

El trastorn mental
a càrrec de Júlia Beltran
dia 18, a les 5 de la tarda

Fora de la normalitat, així és com se senten totes aquelles persones que pateixen un transtorn mental. Però, què és exactament? Com viu qui el pateix? I la societat? Aquesta intenta ser una visió àmplia i crítica de la desitjada normalitat versus el temut transtorn mental, gran desconegut per molta gent.

Presentació del llibre Discursos a la nació. Acció a Força Catalunya de Santiago Espot
a càrrec de l’autor
dia 18, a les 6 de la tarda

És una anàlisi sintètica i incisiva. Espot denuncia les causes i els responsables que ens han portat a la situació actual, i fa evident que només una nova força electoral que encarni l’esperit regenerador, plenament alliberat de l’ànima d’esclau, pot garantir l’èxit del procés d’independència que la nació catalana està encarant.

Acte de presentació, informatiu i de promoció de l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 18, a les 6 de la tarda

Presentació del llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani de Roger Cremades
a càrrec de l’autor
dia 19, a les 5 de la tarda

La memòria històrica com a eina de recerca. La Maternitat d’Elna, un exemple pràctic
a càrrec d’Assumpta Montellà
Hi col·labora: Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 19, a les 5 de la tarda

Presentació de l’exposició i el llibre Sau vist de Martí E. Berenguer
a càrrec de l’autor i Rosa M. Pujol (Editorial Escua)
dia 19, a les 6 de la tarda

En l’any del desè aniversari de la desaparició de Carles Sabater, i per tant del mític Grup Sau, apareix aquest llibre, amb més de dues-centes fotografies de Sau, moltes inèdites, captades pel fotògraf Martí E. Berenguer entre 1991-1999. El llibre inclou comentaris i anècdotes dels músics, amics, periodistes i col·laboradors del grup, amb pròleg de Pep Sala i nota biogràfica de Sau a càrrec de Joan Capdevila, ’el tercer Sau’.

Presentació del llibre El mal de peus, motiu d’infelicitat de Sebastià Manresa
a càrrec de l’autor
dia 19, a les 6 de la tarda

L’any 2005 l’autor impartí a l’UCE un curs sobre el mateix tema. Estam davant un llibre infreqüent, difícil d’encaixar dintre els gèneres literaris. Veritablement és un llibre de divulgació mèdica, però al mateix temps això és sols l’excusa per a tractar alguns altres temes de caire filosòfic, mitològic, humanístic, de la història de la medicina i de la importància del peu dintre de l’evolució de l’home. També és un llibre de narrativa amb una trama insòlita, i alhora divertida, que en fa amena la lectura. La possibilitat que el mal de peus afecti els totpoderosos déus de l’Olimp, i que aquests es vegin obligats a demanar l’ajuda dels savis humans de tots els temps dóna peu a parlar, a part de les patologies del peu, de la immortalitat, de l’humanisme, dels mites i de la visió que alguns filòsofs tenen sobre el mal de peus.

Presentació del Manifest “Per un moviment de renovació lingüística”
a càrrec de Rosa Calafat, Carles Castellanos i Lluís Marquet
dia 21, a les 5 de la tarda

El moviment és una iniciativa que vol aplegar esforços per a la promoció de l’expressivitat, la unitat i l’elaboració de la llengua, des d’un enfocament nacional autocentrat.

Presentació del llibre La sardana reconeguda al món i mirant cap al futur de Miquel Bruguera i Planas
a càrrec de l’autor
dia 21, a les 5 de la tarda

Alternatives al consum: Una pràctica diària: les cooperatives de consum
a càrrec d'Anna Càceres (agrònoma) i Clara Griera (membre de la cooperativa de consum “El teixit de la terra” de Sabadell. Presentarà la xerrada: un militant de Maulets Rosselló
dia 21, a les 5 de la tarda

Conferència - col·loqui: La sentència del Tribunal Constitucional i l'Estatut. Continua sent viable la independència?
a càrrec d’Alfons López Tena, Gerard M. Figueres (president de la JNC) i Oriol Vàzquez (responsable de l'àrea d'universitats de la JNC)
Organitza: JNC
dia 21, a les 5 de la tarda

Presentació del llibre Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent de Ramon Queralt
a càrrec de l’autor
dia 21, a les 6 de la tarda

Llibre sobre cent seixanta-nou elements estàtics del paisatge, les construccions de pedra seca, tan característiques dels secans de les Garrigues. Ens acosta a la manera de viure de les generacions que han protagonitzat els darrers dos segles de la història d’un poble gran de Ponent català. Sobre els fonaments del testimoniatge oral el llibre aixeca acta d’un sistema d’organització social i econòmic que ha estat la realitat hegemònica fins gairebé l’adveniment de la democràcia.

Presentació del llibre Cent anys d'estelada. Un segle d'iconografia independentista
a càrrec d’Oriol Falguera (membre de la comissió del centenari de la senyera estelada) i Josep Guia
dia 21, a les 6 de la tarda

Coincidint amb l'aprovació d'una plaça dedicada a Vicenç Albert Ballester, dissenyador i difusor de la bandera estelada, a Vic (Osona) ha començat a circular per les millors llibreries del país el llibre Cent anys d'estelada. Un segle d'iconografia independentista . Coordinat i fet per la Comissió del Centenari de l'Estelada, prologat per Toni Strubell i Trueta i editat per Cim Edicions, aquest llibre a través de les seves 180 pàgines, està replè de fotografies(moltes d'elles inèdites), documents, publicacions, cartells, fulls volants, segells, insígnies… ens porta cent anys enrere des de la primera imatge de la bandera independentista catalana fins arribar als nostres dies. Un llarg recorregut que ha fet passar en un segle dels primers pocs separatistes catalans escampats pel món fins arribar als nostres dies, on l'independentisme català ja representa un bon tan per cent de la nostra societat. El llibre està dedicat a la memòria dels patriotes Francesc Espriu i Fivaller Seras, que la Comissió tingué l'honor de comptar amb ells en la inauguració i la cloenda, respectivament, dels actes de celebració del centenari a Barcelona.

Construïm la república catalana. Presentació
amb Joan Puigcercós, president d'ERC i Joan Ridaura, president d'ERC Catalunya Nord
Ho organitza: JERC
dia 21, a les 6 de la tarda

Debat Cap a la unitat independentista
amb Carles Bonaventura, Jaume Renyer, Josep Sort, Toni Strubell, Rut Carandell i Agustí Soler
Ho organitza: Partit Republicà Català
dia, 22, a les 5 de la tarda

Presentació del llibre del 1r Premi d’Assaig Independentista
a càrrec de Jordi Geronès i Montel, Ricard Biel, Jordi Martí i Font i Roger Prims i Vila
dia, 22, a les 5 de la tarda

El llibre premiat és el resultat del primer premi d’assaig independentista que es fa al nostre país. L’objectiu era—i és— promocionar la generació d’idees i el debat a l’entorn d’un seguit de temàtiques que s’exposaren mensualment durant l’any 2008. Els millors textos, fruit de la participació de més d’un centenar de persones, foren escollits per un jurat reconegut entre l’independentisme. Organitzat per l’Associació Cultural Sa Meua i patrocinat pel Racó Català, el premi té enguany continuïtat reconvertit en el Premi Lluís Maria Xirinacs (premixirinacs.cat).

Els estatuts ofeguen la nació catalana. Independència
a càrrec de Joan Daunis i Josep Guia (militants del PSAN)
dia, 22, a les 5 de la tarda

La divisió interna i la supeditació externa que els estatuts provoquen en la nació catalana exigeixen deixar del tot la via autonomista i prendre el camí de la independència i la reunificació nacional.

13-s comencem a decidir. Consulta per la independència de Catalunya. Arenys de Munt, 13 de setembre del 2009
a càrrec de Josep Manel Ximenis, Jordi Clopés i Albert Tarrés
dia 22, a les 6 de la tarda

El català de sempre i el català inventat. Reflexions a l’entorn de l’obra lingüística i gramatical de Jaume Vallcorba i Rocosa
a càrrec de Josep Ferrer i Lluís Marquet
dia 22 d’agost, a les 6 de la tarda

La sessió que presentem pretén fer conèixer a les noves generacions la figura i l’obra de l’enginyer i filòleg Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona, 1920), una persona clau en la represa de l’ensenyament del català a partir del 1962, quan s’iniciaren els cursos per correspondència per a la formació de professors de català dins Òmnium Cultural i es constituí la Junta Assessora per als Estudis de Català que n’estenia els certificats. D’aquesta manera es pogué anar estenent per tot el país, de forma semiclandestina, la xarxa de cursos de català per a adults, que seria una de les bases de la represa cultural i nacional dels anys seixanta i setanta. Vallcorba contribuí a comunicar el sentit de la llengua a les noves promocions de mestres, mitjançant articles d’orientació general i estudis gramaticals, entre els quals van destacar aleshores els dedicats a l’ús dels verbs ésser i estar. Posteriorment va continuar tant la tasca científica com la divulgativa fins a l’any 2005, en què la salut ja no li ho va permetre. En les etapes més recents ha combatut argumentadament i sense defallir el desori claudicant que s’ha apoderat de la llengua, del «català de sempre», en frase seva, per la irresponsabilitat dels qui haurien de tenir més cura a usar-la, que, contràriament, difonen i permeten que es difongui un «català inventat», que no és sinó un català com més va més plegat al sistema, al gir de la frase, al lèxic i a les locucions del castellà.

Presentació del llibre El moment de dir prou de Toni Strubell
a càrrec de l’autor, Carles Llorens i Uriel Bertran
dia 22 d’agost, a les 6 de la tarda

El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l’acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d’una auditoria que analitza l’innacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l’Estat espanyol tal com ha il·lustrat l’episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l’Estat (tal com s’ha vist en l’elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L’autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d’idees pràctiques per al futur del catalanisme.

Presentació de la novel·la juvenil Les màgiques nits de Prada de Manel Joan i Arinyó
a càrrec de l’autor
Hi col·labora: Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 22 d’agost, a les 6 de la tarda

Construïm la república catalana. El jovent construïm la República
a càrrec de Gerard Coca, portaveu nacional de les JERC
Ho organitza: JERC
dia 22, a les 6 de la tarda

Presentació del llibre Gaspar Torrente: Estat Català – Estado Aragonés de Joaquim Montclús i Enric Julià
a càrrec de Joaquim Montclús i Uriel Bertran, autor del pròleg
dia 23, a les 5 de la tarda

La personalitat més important de l’aragonesisme polític de la primera meitat del segle XX fou Gaspar Torrente. Aragonesista radical, era també un nacionalista català convençut i per això alguns el consideraren un agent del separatisme català. Aquesta biografia és un homenatge al principal impulsor del nacionalisme aragonès i una reivindicació del compromís cívic i patriòtic d’un dels grans desconeguts de la història de Catalunya i de l’Aragó.

30 anys de lluita contra les nuclears. De la no instal·lació a la no renovació
a càrrec de Josep Sabaté (membre del col·lectiu Apaguem les nuclears), Pere Iu Baron (participant de la lluita contra les nuclears a Paulilles, Catalunya Nord). Coordinador: militant de Maulets Rosselló.
Organitza: Assemblea de Maulets Rosselló
dia 23, a les 6 de la tarda

L’autodeterminació del Poble català, del desig a la realització. Conferència amb debat
a càrrec d’Albert Bertrana i Bernaus i Anna Maria Pinyol, Agència dels Cens Nacional de Poble Català
dia 23, a les 6 de la tarda

Els creadors de l’Agència van preveure fa anys la impossibilitat real d’exercir el dret a l’autodeterminació des d’òrgans polítics de l’Estat espanyol, com el Parlament de Catalunya al Principat. Però això no pot fer renunciar al Poble sobirà del conjunt de la nació catalana a exercir aquest dret que les Nacions Unides reconeixen a tots els pobles.
S ’exposarà l’activitat desenvolupada i el projecte per a que el propi Poble català s’organitzi la consulta popular d’autodeterminació per decidir si es vol dotar d’un Estat propi; d’acord amb el Dret internacional, amb presència d’observadors i sense que es pugui titllar la mediació internacional d’interferir en un "afer intern" de l’Estat. Car s’haurà dut tot el procés des de fora dels òrgans de l’Estat, havent creat, així, un "afer extern" que faci possible el seu reconeixement.

Presentació del llibre “Realitat i vitalitat de la llengua catalana”
a càrrec de Jordi Solé i Camardons, Gabriel Bibiloni i Bernat Joan, secretari de Política Lingüística
dia 23, a les 6 de la tarda

El novembre de 2008 es va inaugurar a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans l’exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana organitzada per la FOLC i comissariada per Jordi Solé i Camardons. El juliol de 2009 s’ha editat el llibre Realitat i vitalitat de la llengua catalana, el qual aplega tots aquells materials, discursos, informacions i dades que per raons d’espai no s’han pogut incloure en els plafons de l’exposició. Es vol superar la dinàmica de les polèmiques sobre la salut i el futur del català dels darrers trenta anys en què s’ha dividit els opinadors en optimistes i pessimistes. No es parteix, doncs, de plantejaments ni pessimistes ni optimistes, sinó que es vol expressar la realitat tal com és. Qui vulgui portar l’exposició a la seva població o vulgui presentar-hi el llibre -que presentem a Prada el 23 d’agost- ho pot demanar al Web de la FOLC.

Assemblea ordinària de l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 23, a les 6 de la tarda

Construïm la república catalana. Estem construint un Estat propi
a càrrec de David Minoves (director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària), Oriol Amorós (secretari per a la immigració), Eduard Voltas (secretari de Cultura), Albert Castellanos (secretari executiu d'ACC1Ó), Núria Cuenca (assessora jurídica del Departament de Governació i Administracions Públiques i secretària de Justícia, Seguretat i Llibertats Públiques d'Esquerra)
Ho organitza: JERC
dia 23, a les 6 de la tarda

Sàpiens : set anys de compromís amb la història catalana
amb Jordi Creus (director de Sàpiens), Jaume Sobrequés (rector de l’UCE) i Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
dia 24, a les 3/ de 4 de la tarda

Els darrers set anys, la revista Sàpiens s’ha consolidat com la revista en català més llegida del país. Que es tracti d’una publicació dedicada a la història i que ho hagi aconseguit en tan poc temps, mou a algunes reflexions. En la xerrada s’explicarà el funcionament del model editorial, l’estratègia seguida i la seva evolució. A més, es reflexionarà sobre el seu impacte en la historiografia nacional pel que fa als temes i el seu tractament.

Presentació del llibre Antoni Canu, itinerari poètic
a càrrec de Pere Mayans.
Petit recital amc companyament d'Eulàlia Lara (violoncel) i Jordi Ametller (tenora)
dia 24, a les 5 de la tarda