PROGRAMA

XLII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

del 16 al 24 d’agost del 2010

Ciències de la natura

Ciència i tecnologia

Ciències de la salut

Economia

Pensament

Dret

Història

Història de l’art

Literatura

Llengua

Música

Cinema

Seminaris d’investigació

Formació culltural

Jornades científiques i professionals

Actes i commemoracions

Tallers

Fòrum obert

Espectacles - Música

Espectacles - Teatre

Espectacles - Cinema

Exposicions

Índex onomàstic

Dia a dia


Ciències de la natura

Coordinació: Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; Grup de Recerca Emergent 2009 SGR 569 "Conservació, etnoecologia i canvi global")


Paisatge i biodiversitat als Països Catalans. Coneixement i gestió
del 17 al 22 d’agost


A partir de l’aprovació de la Carta Europea del Paisatge, s’ha generat un procés generalitzat de posada en valor del paisatge, en el cas de Catalunya concretat amb l’aprovació de la llei de paisatge i la generació dels catàlegs comarcals de paisatge, que haurien de ser un dels elements clau de l’ordenació del territori. Sense deixar de banda aquesta línia, a les Illes, concretament a Menorca, s’ha desplegat una nova modalitat en l’anàlisi i l’avaluació de la dinàmica dels sistemes naturals: l’Observatori de la Sostenibilitat (OBSAM). El curs té com a objectiu mostrar les noves metodologies i els instruments institucionals disponibles.
Altrament i coincidint amb l’Any Internacional de la Biodiversitat i atesa la proximitat substantiva de la biodiversitat amb el paisatge, el curs pararà atenció als coneixements actuals de la biodiversitat al territori català.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya. Per una nova cultura del paisatge
per Joan Nogué (catedràtic de geografia humana a la Universitat de Girona, director de l’Observatori del Paisatge)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Paisatge i urbanisme al País Valencià
per Josep Vicent Boira (Universitat de València)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM)
per David Carreras (OBSAM)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Pagèsiques
per Perejaume (artista)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12

L’ós al Pirineu català. Programa de recuperació d’un animal pirinenc simbòlic
per Jordi Ruiz-Olmo (cap del Servei de Gestió de la Fauna, GdC)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

Evolució històrica de la biodiversitat segons els textos antics: Plini el Vell, Estrabó o Llull fins a la modernitat de Vayreda
per Martí Boada (ICTA, UAB)
dia 19, de 2/4 d’11 a 12

Arquitectura, territori i paisatge. Nous principis urbanístics
per Anna Zahonero (Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11

Efectes del canvi climàtic a l’alta muntanya
per Èric Jover (director de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra)
dia 20, de 2/4 d’11 a 12

La caracterització de la biodiversitat als Països Catalans
per Martí Boada (ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 21, de 9 a 10

Biodiversitat. Ciència i coneixements sobre la diodiversitat
per Joandomènec Ros (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans)
dia 21, de 10 a 2/4 de 12

Tancament del curs
per Joan Ganyet (director general d’arquitectura i paisatge, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya)
dia 21, de 2/4 de 12 a 12

Biodiversitat i paisatge a Sardenya
per Antoni Torre (biòleg ambiental), Joan Oliva (arquitecte) i Vittorio Gazale (director del Parc Natural Regional del Port del Comte)
dia 22, de 9 a 12

Ciència i tecnologia

Coordinació: Núria Ferrer i Anglada (Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya; grup de recerca consolidat “Caracterització Elèctrica de Materials i Dispositius” [CEMAD])
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans


El làser, cinquanta anys
del 21 al 24 d’agost


Fa cinquanta anys, el mes de maig del 1960, Theodore Maiman, investigador dels Hughes Research Laboratories encenia el primer làser de la història de la humanitat. El desenvolupament del làser (Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation) fou possible gràcies a la confluència d’una sèrie de fites històriques que es van anar desenvolupant al llarg de la primera meitat del segle XX.
Des d’aquelles dates, no han cessat els avenços en diverses branques de la ciència i de la tècnica gràcies al làser, el qual s’han beneficiat de nous descobriments i aplicacions. La gran diversitat amb què diferents tipus de tecnologies han adoptat la llum làser fa que les seves aplicacions incloguin molts camps, entre els quals podríem citar la medicina (tant en ús quirúrgic com terapèutic), les telecomunicacions, la indústria (en processament de materials, tall i soldadura, o en les etapes d’inspecció i control de producció, visió artificial i robòtica), metrologia i detecció, holografia artística, holografia interferencial, il·luminació i espectacles, anàlisi atmosfèrica i medi ambient, seguretat, instrumentació per a la investigació en diversos camps: espectrometria, microscòpia, fotònica, òptica no lineal.
En el dia a dia també el trobem, especialment com a escriptura i lectura de dades en DVD i CD, en impressores i en lectors de codis de barres.
Al llarg d’aquest curs s’explicaran les bases físiques del funcionament del làser així com els detalls d’una sèrie d’aplicacions fonamentals de gran rellevància en la nostra societat actual.

Cinquanta anys del làser, aplicacions quotidianes i científiques
per Ramon Vilaseca (Departament de Física i Energia Nuclear, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 21, de 9 a 12

Computació quàntica
per Jordi Mompart (Departament de Física, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11

El làser, una eina per a la vida (I)
per David Artigas (ICFO, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12

El làser, una eina per a la vida (II)
per David Artigas (ICFO, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

El làser: què és?, com es va descobrir?
per Santi Vallmitjana (Departament de Física Aplicada i Òptica, Universitat de Barcelona)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12

El làser: aplicacions en el nostre dia a dia
per Santi Vallmitjana (Departament de Física Aplicada i Òptica, Universitat de Barcelona)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

Criptografia quàntica
per Jordi Mompart (Departament de Física, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12


Ciències de la salut

Coordinació: Jordi Craven-Bartle (Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 19 al 22 d’agost


“Sanitat respon” i el sistema d’emergències a Catalunya
dia 19 d’agost


Coordinació: Dr. Jaume Estany
dia 19
L’evolució del Servei Especial d’Urgències a la xarxa actual lligada a bases hospitalàries. L’ajut de “Sanitat respon”

Gestió, urgències i emergències en clau territorial
per Gilberto Alonso (Departament de Salut, GdC)
dia 19, de 9 a 10

El telèfon en salut: el projecte de present i futur de Salut Respon
per Elisabet Vives (Sistema d’Emergències Mèdiques, Departament de Salut, GdC)
dia 19, de 10 a 11

El món sanitari es troba immers en un procés de canvi constant que afavoreix la cerca de noves fórmules per tal de millorar l’eficiència global del sistema de salut. Les noves tecnologies aplicades a les plataformes de salut són la clau per a poder oferir una atenció més personalitzada, una assistència de més qualitat i una gestió més eficient dels recursos, alhora que augmenten la percepció d’autoeficàcia del pacient davant la seva malaltia, milloren el nivell d’informació sobre la malaltia i el seu maneig diari i disminueixen l’ansietat dels pacients.

Inauguració del curs
per Marina Geli (consellera de salut, Generalitat de Catalunya)
dia 19, d’11 a 2/4 de 12

L’atenció a les persones amb dependència. Una visió ètica
per Jordi Sales (Universitat de Barcelona)
dia 19, de 2/4 de 12 a 12


La pandèmia gripal del 2009: ciència, salut pública i comunicació
dia 20 d’agost


Coordinació: Dr. Antoni Plasència
Els fets fonamentals. La pressió mediàtica. Les dades reals. El que n’hem après.

Els virus gripals: un perill constant
pel Dr. Tomàs Pumarola (cap de la Secció de Virologia, Hospital Clínic de Barcelona, i president del Consell Assessor del Pla de Pandèmia de la Generalitat de Catalunya)
de 9 a 10

La pandèmia gripal: context i resposta a Catalunya
pel Dr. Antoni Plasència (director general de salut pública, GdC)
de 10 a 11

A debat: lliçons i perspectives de futur
amb els doctors Tomàs Pumarola i Antoni Plasència
d’11 a 12


L’atenció a la dependència
dies 21 i 22 d’agost


Coordinació: Dr. Jordi Tudela (director del Programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció de les persones amb dependències, PRODEP)

Es tractarà des del concepte de dependència en qualsevol edat fins a la resposta dels departaments de Salut i Acció Social, és a dir, la vessant sanitària i la vessant social.

La dependència a Europa
per Eulàlia Iglésias (politòloga i periodista)
dia 21, de 9 a 10

El concepte de dependència i la seva valoració a la Llei 39/2006
per Antoni Salvà
dia 21, de 10 a 11

El Pla Individual d’Atenció a la Dependència
per Elena Pérez (PRODEP)
dia 21, d’11 a 12

Aproximació filosòfica al concepte ‘dependència’
pel Dr. Jordi Craven-Bartle (Hospital de Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 22, de 9 a 2/4 de 10

El Pla d’Atenció Integral (salut i serveis socials)
per la Dra. Maite Ventura (PRODEP)
dia 22, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11

Realitat i perspectives de futur del Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència
pel Dr. Jordi Tudela (director del PRODEP)
dia 22, de 2/4 d’11 a 2/4 de 12

Cloenda del curs
per Carme Capdevila (consellera d’acció social i ciutadania, Generalitat de Catalunya)
dia 22, de 2/4 de 12 a 12


Economia

Coordinació: Òscar Mascarilla i Miró (Universitat de Barcelona, grup de recerca consolidat “Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials” [CAEPS])


El món global després de la crisi
del 21 al 24 d’agost


Els canvis profunds provocats per la globalització d’una banda i les importants dificultats econòmiques i socials del moment de crisi actual, de l’altra, conformen un escenari ple de desafiaments i interrogants. El desafiament principal és reforçar la sortida de la crisi econòmica i financera que afecta el continent des de fa tres anys i mig, i dissenyar un nou pla que generi creixement i ocupació els pròxims deu anys. La recuperació als Països Catalans va amb retard respecte dels grans països de la zona euro, a causa de l’impacte de la bombolla immobiliària i l’estancament del sector turístic, de manera que castiga els nostres índexs d’atur. Ens esperen uns anys de recuperació feble, amb un dèficit i un deute que es continuaran disparant a causa de la caiguda dels ingressos fiscals, les mesures anticrisi i la despesa per a les prestacions de desocupació.
En aquest context, el debat del curs se centra a respondre: com s’ha arribat a aquesta situació? Quins elements resulten cabdals per a entendre el present i orientar el futur? Quins canvis poden sorgir en els models econòmics, però també socials i polítics, a partir d’aquest nou escenari? Per a les economies tradicionalment avançades, i en especial per als Països Catalans quins reptes i quines opcions planteja aquesta nova realitat?
Aquest curs intentarà donar resposta a aquests i altres interrogants, amb l’objectiu de contribuir a entendre la situació actual i d’aventurar possibles escenaris de futur.

Globalització i crisi: la visió acadèmica
per Òscar Mascarilla i Miró, doctor en economia, professor de la UB i investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya
dia 21, de 9 a 2/4 d’11

Crisis ninja: la visió de la banca
per Carlos Lobon i Garcia, directiu de banca, advocat i professor del Centre d’Estudis Internacionals
dia 21, de 2/4 d’11 a 12  

Globalització, crisi i sector turístic
per Montse Crespí i Vallbona, doctora per la UB, consultora de turisme de la Universitat Oberta de Catalunya i avaluadora de l’AGAUR
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

Què ha passat i què pot passar en el sector financer i immobiliari? Condicions de finançament, situació del mercat hipotecari i de crèdit
per Carlos Lobon i Garcia directiu de banca, advocat i professor del Centre d’Estudis Internacionals
dia 23, de 2/4 d’11 a 12

Taula rodona: “El món global després de la crisi”
Tendències de futur: anàlisi i prospectiva del cicle econòmic
per Joan Hortalà i Arau, president de la Borsa de Barcelona, conseller de BME i vicepresident de la Federación Iberoamericana de Bolsas (FIAB)
El sector financer català després de la crisi
per Antoni Millet i Abbad, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, advocat i director del CEI i de la Fundació Pere Tarrés
El món global després de la crisi: canvis en el sistema financer mundial?
per Eduard Berenguer, catedràtic de teoria econòmica de la UB i col·laborador habitual del diari La Vanguardia
dia 24, de 9 a 12


Pensament

Coordinació: Josep Monserrat (Universitat de Barcelona: Grup de Recerca EIDOS, HPM [2009SGR447]) i Xavier Serra (Universitat de València)
amb el suport de la Societat Catalana de Filosofia (IEC)
del 17 al 24 d’agost


La problemàtica identitat europea
del 17 al 20 d’agost


per Xavier Ibáñez (Universitat de Barcelona i Escola Sant Gregori), Josep Monserrat (Universitat de Barcelona) i Jordi Sales (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12

Sigui que Europa hagi arribat a la seva fi com a cultura, civilització, esperit o potència, sigui que desperta a noves possibilitats d’ordenació política i econòmica, o cap de totes dues coses, el qüestionament de la seva identitat és una implacable necessitat si és que ha de ser alguna cosa en la vida de les persones que hi viuen. Qüestionar-se la identitat europea és una constant perquè Europa resultar una tensió constant, una discussió entre molts elements que pugnen per al seu domini. En aquest curs tractarem de la consideració que n’han fet de la identitat europea autors com E. Husserl, J. Patocka, A. Kojève o R. Brague, entre d’altres. És des d’aquesta consideració que veurem què podem aportar des de la nostra singularitat catalana a la identitat europea.


L’assaig d’idees en la literatura catalana contemporània
del 21 al 24 d’agost


per Pompeu Casanovas (Universitat Autònoma de Barcelona), Xavier Serra (Universitat de València) i Jordi Sales (Universitat de Barcelona)
del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12

1. L’ensenyament de la filosofia a les universitats de Barcelona i València en la primera meitat del segle XX. 2. Dues posicions antitètiques de la filosofia catalana del primer terç del segle XX: Jaume Serra Hunter-Cristòfor de Domènech. 3. Cercant el camí de l’assaig. Dos exemples: Conceptes i dites de Martí de Rialp, de Miquel Carreras i Costajussà, i Primers assaigs, de Joan Crexells. 4. L’assaig d’idees en la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Els seus màxims representants: Josep Ferrater Móra i Joan Fuster.


Dret

Coordinació: M. Esperança Ginebra i Molins (professora de dret civil a la Universitat de Barcelona; Grup d’Investigació “Grup de Dret Civil Català” 2009 SGR 221)
Amb el suport del Departament de Justícia (GdC)


El dret civil català cinquanta anys després de la Compilació del Dret civil especial de Catalunya
del 21 al 24 d’agost


Malgrat l’agitada història del Dret civil català — entès com a Dret exclusivament vigent a Catalunya — en els darrers 300 anys, continua essent avui un dels signes vius d’identitat d’un poble. Enguany es commemoren precisament els cinquanta anys de la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya del 1960. Es tractava d’una llei estatal amb vigència territorial limitada al territori català, que constituí una primera fita vers el dret civil català que tenim avui; i això malgrat haver estat aprovada sota les directrius de política legislativa definides pel Decret de 23 de maig del 1947. Fruit de les conclusions del Congreso Nacional de Derecho Civil celebrat a Saragossa l’any anterior, aquest decret, tot i superar el sistema d’apèndixs dissenyat per l’art. 5 de la Llei de Bases d’11 de maig del 1888, tenia encara com a objectiu final acabar aconseguint un únic “Código civil general para España”. Certament, en el sistema de compilacions, els drets anomenats ‘forals’ ja no eren contemplats com a conjunts d’institucions aïllades, que s’havien de recollir en apèndixs, accessoris al Codi civil espanyol, sinó com a veritables ‘ordenaments civils’, que coexistien a Espanya amb el Codi civil espanyol; ara bé, les compilacions eren concebudes encara com un pas intermedi vers l’objectiu final d’unificació.
Després de la Constitució espanyola del 1978 i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, una vegada desterrada la idea d’unificació en l’àmbit civil i recuperada la capacitat de producció normativa per la Generalitat, el dret civil català ha passat per diverses fases, que han culminat en l’actual. Avui ens trobem immersos en el procés codificador que endegà la Primera Llei del Codi civil de Catalunya, de l’any 2002. Aquesta llei ha establert l’estructura i la sistemàtica del Codi i n’ha aprovat el llibre 1r . Amb posterioritat, i d’acord amb la idea d’elaborar el Codi civil de Catalunya en forma de Codi obert, mitjançant l’aprovació de diferents lleis, s’han aprovat els llibres 5è, relatiu als drets reals (2006), el 3r, relatiu a la persona jurídica (2008), i el 4t, relatiu a les successions (2008). Tots ells estan actualment en vigor.
No s’han aprovat encara els llibres 2n (relatiu a la persona i la família) i 6è (relatiu a les obligacions i els contractes). La situació de l’un i de l’altre és, però, diferent. Pel que fa al llibre 2n, actualment hi ha un projecte de llei que es tramita al Parlament i és possible que s’aprovi abans que fineixi l’actual legislatura. Quant al llibre 6è, en canvi, malgrat que hi ha treballs preparatoris, la situació és molt més embrionària, en part a causa de la indeterminació sobre què cal entendre per “bases de les obligacions contractuals” — matèria que la Constitució espanyola reserva a la competència exclusiva de l’Estat (art. 149.1.8a CE) —.
Val a dir que en el seu camí el Dret català no ha anat pas sol, sinó que ha compartit via amb els drets històrics d’altres territoris espanyols, respecte dels quals sovint ha assumit un paper pioner i ha esdevingut un model.
Avui tenim obert encara un nou front que, tot i tenir un abast més general, també afecta directament el dret civil català. Es tracta del recurs d’inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congreso de los Diputados contra determinats articles i disposicions de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. D’entre el conjunt de preceptes impugnats, en destaca especialment, quant al dret civil, l’art. 129 del nou Estatut, que es refereix precisament a la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de dret civil — exceptuant-ne únicament les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat — .

Inauguració
per Montserrat Tura i Camafreita (consellera de justícia, Generalitat de Catalunya)
de 9 a 2/4 de 10

De la “Compilación de derecho civil especial de Cataluña” (1960) al Codi civil de Catalunya
per Ferran Badosa i Coll (catedràtic de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 21, de 2/4 de 10 a 1/4 d’11

Taula rodona: Drets civils i Estat
El Dret civil valencià: situació actual i perspectives de futur
per Jaume Ferrà i Pellicer (advocat)
El Dret civil balear: situació actual i perspectives de futur
per Francesca Llodrà i Grimalt (prof. de dret civil, Universitat de les Illes Balears)
L’aplicació del Dret civil català a Andorra
per Miquel Àngel Canturri (advocat)
dia 21, d’1/4 d’11 a 12

Les obligacions i els contractes: competència legislativa i codificació catalana
per Lídia Arnau i Raventós (prof. de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11

Persones i famílies en el Codi civil de Catalunya
per M. Elena Lauroba i Lacasa (directora general de Dret i Entitats Jurídiques i prof. a la Universitat de Barcelona)
dia 22, de 2/4 d’11 a les 12

L’aplicació del Dret català a la Catalunya Nord
per Joan Becat (Universitat de Perpinyà)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

Els drets reals en el Codi civil de Catalunya
per Jaume Tarabal i Bosch (prof. de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 23, de 2/4 d’11 a les 12

L’hereu com a mecanisme de conservació del patrimoni familiar
per Joan Marsal i Guillamet (prof. de dret civil, Universitat de Barcelona)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

L’aplicació del Dret civil català en el marc plurilegislatiu espanyol i europeu
per Albert Font i Segura (prof. de dret internacional privat, Universitat Pompeu Fabra)
dia 24, de 2/4 d’11 a les 12

Important: Es reconeixerà un crèdit de lliure elecció als estudiants de la Llicenciatura de Dret (UB) i 15 hores de docència als estudiants del Grau en Dret (UB). Cal que els que estiguin interessats en aquest reconeixement ho indiquin expressament quan es matriculin.

Història

Coordinació: Jordi Casassas i Ymbert (Universitat de Barcelona; grup d’investigació “Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals”, GEHCI, 2009 SGR 1130)
del 17 al 24 d’agost


El centenari del naixement de Jaume Vicens Vives. La història medieval i moderna: de Vicens i Vives al segle XXI
del 17 al 21 d’agost


Aquest curs ha rebut el suport de:

Coordinador: Àngel Casals (Universitat de Barcelona)

L’historiador Jaume Vicens i Vives (1910-1960) representa en la historiografia catalana, alhora que un cert lligam entre l’abans i el després de la Guerra Civil, el conducte pel qual es modernitzà el món historiogràfic acadèmic i, molt especialment, pel qual va entrar en contacte amb l’escola francesa dels Annales. Aquesta influència, immediatament anterior a l’hegemonia del materialisme històric a Catalunya, representa una de les aportacions capitals que expliquen la gran florida de la historiografia catalana de la postguerra. Per una altra banda, Vicens i Vives va voler impulsar una mobilització cultural, i en el fons política, que pretenia omplir el gran buit que separava els sectors oficials i econòmics de la lluita d’oposició al règim franquista.
En aquest sentit, l’empenta donada al clandestí Cercle d’Economia i els contactes amb el president Josep Tarradellas a l’exili feien preveure un salt del món acadèmic al cultural i polític que només es pogué frustrar amb la seva mort prematura. Les seves obres Notícia de Catalunya (1954) i Industrials i polítics al segle XIX (1958) constitueixen fites de la nostra cultura política general que superen de molt l’estricta aportació historiogràfica.
En la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Jaume Vicens i Vives, el curs es proposa no tant fixar-se en la figura, sinó en el contingut de la seva obra que ha marcat com cap altra la interpretació de la història de Catalunya. Cap a la fi de la primera dècada del segle XXI, és un bon moment per a plantejar-nos com ha evolucionat des del 1960 el coneixement dels temes en què ell va fixar l’atenció i apuntar quins són els camins de futur de la recerca medieval i moderna.

Taula rodona: L’obra de Vicens en el medievalisme i el modernisme català
amb Àngel Casals (UB) i Gaspar Feliu (UB)
dia 17, de 9 a 10

L’expansió medieval catalana
per Gaspar Feliu (UB)
dia 17, de 10 a 11

El Compromís de Casp. Interpretacions
per Àngel Casals (UB)
dia 17, d’11 a 12

La crisi de la baixa edat mitjana
per Gaspar Feliu (UB)
dia 18, de 9 a 10

El conflicte remença fins l’any 1486
per Rosa Lluch (UB)
dia 18, de 10 a 11

La Guerra Civil Catalana i Joan II
per Imma Muxella (Universitat Pompeu Fabra)
dia 18, d’11 a 12

Les conseqüències de la Sentència Arbitral de Guadalupe
per Valentí Gual (UB)
dia 19, de 9 a 10

Ferran II i les polítiques del redreç
per Àngel Casals (UB)
dia 19, de 10 a 11

El pactisme en el pensament i la política catalanes de l’edat moderna
per Eva Serra (UB)
dia 19, d’11 a 12

La formació de l’Estat modern
per Friederich Edelmayer (Universitat de Viena)
dia 20, de 9 a 10

Vicens, Reglà i la Catalunya dels Àustria
per Jordi Buyreu (UB)
dia 20, de 10 a 11

La Guerra de Successió: de Vicens i Vives a l’austriacisme
per Àngel Casals (UB)
dia 20, d’11 a 12

L’obra medieval i moderna de Jaume Vicens i Vives al cap de cinquanta anys
amb Àngel Casals (UB)
dia 21, de 9 a 10


Democràcia i autodeterminació a l’Europa actual
del 21 al 24 d’agost


Coordinació: Jordi Casassas (Universitat de Barcelona)

A l’Europa occidental, com a mínim des de la Pau de Westfàlia (1648) es va anar consolidant la idea que l’equilibri territorial era una de les precondicions del progrés continental i de la seva capacitat d’hegemonia mundial. Al segle XX, la Guerra Freda ‘congelà’ el mapa global i, com a mínim externament, criminalitzà el nacionalisme i frustrà qualsevol intent de reivindicació territorial, que considerà una manifestació de fanatisme i una irresponsabilitat desestabilitzadora i que només feia que debilitar el bloc propi enfront del bloc ‘enemic’.
Aquest panorama semblà canviar a partir de 1989-91, i Europa contemplà amb sorpresa el renaixement de la ‘qüestió nacional’ al territori de l’antiga URSS i la seva àrea d’influència; al mateix temps, els efectes encadenats de les grans crisis econòmiques del 1973 i del 1993 i els seus corresponents processos de superació, amb notables desigualtats entre països, ajudaren a fer aflorar problemes nacionals i territorials en un món occidental on el tema semblava històricament superat.
En l’actualitat, els problemes de la globalització, de la dita desafecció democràtica i les dificultats per a mantenir inalterable la societat del benestar, han esdevingut les coordenades de revitalització de qüestions nacionals reivindicatives i de retornar aquests ‘problemes’ a un primer pla de les agendes polítiques tant comunitàries com dels diferents estats.
Aquest curs mira de plantejar aquestes qüestions des de la perspectiva històrica, però també des de la politòloga que s’ha d’enfrontar amb les solucions concretes.

Presentació del curs
per Jordi Casassas (UB)
dia 21, de 9 a 10

Nacionalisme gallec: de la repressió franquista a la reorganització clandestina (1936-1975)
per Uxío-Breogán Diéguez (Universitat de Vigo)
dia 21, de 10 a 11

El món anglosaxó
per Marc Gafarot
dia 21, d’11 a 12

El nacionalisme gallec després de Franco: entre la ruptura amb el galeguismo històric i la continuïtat (1975-2005)
per Uxío-Breogán Diéguez (Universitat de Vigo)
dia 22, de 9 a 2/4 d’11

Bèlgica i la Unió Europea
per Marc Gafarot
dia 22, de 2/4 d’11 a 12

El món balcànic
per Giovanni Cattini (UB)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

El món italià i la Lega Nord
per Giovanni Cattini (UB)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12

L’Espanya de les autonomies i els seus límits
per Jordi Casassas (UB)
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

El cas català
per Enric Pujol (UAB)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12


Pirates catalans
del 17 al 19 d’agost


per Gonçal López i Nadal (Universitat de les Illes Balears)
dies 17, 18 i 19 d’agost, de 9 a 10

Durant molt de temps totes les societats costaneres han conegut els efectes de les depredacions dels pirates, bé com a lloc que les generaven, bé com a indrets que les patien. Els Països Catalans, naturalment, no n’han estat cap excepció. Generalment, la historiografia s’ha entretingut més a comptar els atacs patits (especialment pels barbarescs). Tot i així, homes procedents dels nostres ports també es dedicaren de ple a practicar els robatoris per mar. L’estudi d’aquestes accions, preferentment emparades a les lleis, constituiran l’objecte principal del curs.

Història de l’art

Coordinació: Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona; Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis, GRACMON, HAR2008-4327/ARTE)
del 17 al 18 i del 23 al 24 d’agost


Art i devoció als Països Catalans. Relíquies peregrinatges i llegendes de la verge i els sants
del 17 al 18 d’agost


per Montse Barniol (Universitat Autònoma de Barcelona), Marta Bertran (Universitat Autònoma de Barcelona) i Keta Capdevila (Universitat Autònoma de Barcelona)

Art i devoció: relíquies i pelegrinatges
dia 17, de 9 a 12

Introducció: conceptes generals i context històric i geogràfic. Relíquies i reliquiaris (evolució històrica i tipologies). Pelegrinatges: els principals santuaris, arquitectura, l’art del camí. Pelegrinatges: la iconografia del pelegrí. El llegendari relacionat amb el pelegrinatge i la seva traducció plàstica.

Art i devoció: llegendes de la verge i dels sants
dia 18, de 9 a 12

Introducció: conceptes generals, context, el poder de la imatge. La devoció de la verge i la seva traducció plàstica (llegendes marianes, santuaris). La devoció dels sants i el seu ressò en l’art.


Escultura i modernitat. El noucentisme català
del 23 al 24 d’agost


L’escultura noucentista, el model i la seva transgressió
per Cristina Rodríguez i Samaniego (UB)
dia 23, de 10 a 11

Context històric, social i ideològic del noucentisme català, característiques de l’escultura noucentista, escultors destacats. Anys 1920: noucentisme i avantguarda. Segona generació noucentista, noucentisme de postguerra.

La ben plantada, dona i identitat en l’escultura catalana de la primera meitat del segle XX
per Llum Torrents (Museu Monjo)
dia 23, d’11 a 12

El noucentisme en el context internacional
per Cristina Rodríguez i Samaniego (UB)
dia 24, de 10 a 11

Classicismes mediterranis a Catalunya i França, pintura i escultura. Artífexs en escultura. Contactes i divergències. Difusions de patrons, contactes. El cas d’Itàlia.

Museus i col·leccions d’escultura als Països Catalans. Estat de la qüestió
per Llum Torrents (Museu Monjo)
dia 24, d’11 a 12


Literatura

Coordinació: Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears) i Vicent Brotons (Universitat d’Alacant)
del 17 al 24 d’agost


Poesia. El centenari del naixement de Màrius Torres
dia 19 d’agost


Aquest curs ha rebut el suport de:

per Joan Alegret (UIB), amb els poetes Carles Miralles, Marta Pessarrodona, Jaume Pomar, Carles Demartis i Lluís Alpera
dia 19 d’agost, de 9 a 12

Màrius Torres, un jove lleidatà amb afeccions literàries i musicals, internat com a tuberculós des del desembre del 1935 al sanatori de Puig d’Olena, esdevé un gran poeta a partir de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936. Fins a la seva mort, el desembre del 1942, en el moment més negre de la Segona Guerra Mundial (quan els exèrcits de l’Eix Nazi-Feixista s’expandien per Europa) va anar escrivint uns poemes que compten entre els més emocionants de la literatura catalana. Paradoxalment, ell que provenia, per banda paterna i materna, de famílies no catòliques, adherides al pensament teosòfic i a la pràctica de l’espiritisme, és el millor poeta religiós en català del segle XX.
I, també paradoxalment, ell que era un poeta fonamentalment líric –és a dir subjectiu– cantor de l’amor, del paisatge, de la música i del pas de les estacions, ens ha deixat uns quants poemes memorables sobre l’infortuni col·lectiu de la nació catalana entre 1936 i 1942.
En commemoració del centenari del seu naixement, la seva obra serà objecte d’estudi i comentari a l’UCE del 2010. I per a corroborar que, com profetitzava Màrius Torres en un sonet del 1938, la flor de l’esperança va florir entre les ruïnes i va treure “forment del jull i la cugula”, ho complementarem amb la presència a Prada d’uns grans poetes de la generació nascuda entre 1934 i 1949. Poetes que, malgrat haver rebut a la postguerra un ensenyament que bandejava el català, optaren –contra les previsions del règim franquista– per escriure en la llengua pròpia. Una generació que començà a publicar fa devers quaranta anys, a la dècada dels seixanta del segle passat, i que a hores d’ara pot presentar una obra molt considerable.


Les rondalles dels Països Catalans
del 17 al 20 d’agost


Tresors encantats en la literatura escrita: de Joanot Martorell a Enric Valor
per Víctor G. Labrado (Casa-Museu Joan Fuster, Sueca)
dia 17, de 10 a 12

País, paisatge i paisanatge: la nacionalització de les «Rondalles valencianes», d’Enric Valor
per Vicent Brotons (Universitat d’Alacant)
dia 18, de 10 a 12

Rondalles medievals, llegendes fundacionals. Mitologia i imaginació a l’edat mitjana
per Joan Iborra
dia 19, de 10 a 12

Adaptacions escolars de les «Rondalles valencianes», d’Enric Valor: els textos de Serrano i Valor i el DVD «Sendes i carenes»
per Vicent Brotons (UA) i Víctor G. Labrado
dia 20, de 10 a 12


Anàlisi de l’estat de la crítica literària en català
del 20 al 24 d’agost


per Carles Cabrera (delegat de literatura del Govern de les Illes Balears)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10

Aquest curs intentarà donar compte dels orígens de la crítica literària en català al segle XIX, en farà un resseguiment històric i acabarà analitzant l’estat de la crítica literària catalana actual a través d’un aplec amb diferents exemples.
Introducció històrica: segle XIX (Josep Yxart, Joan Sardà) i primera meitat del segle XX. De la segona meitat del XX (Joan Fuster, Carles Riba) a l’estat actual. La crítica literària actual. Pràctica amb fotocòpies.


Pessoa
del 17 al 20 d’agost


per Perfecto Cuadrado (Universitat de les Illes Balears), Joan Alegret (UIB) i Nicolau Dols (UIB)
dies 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12

El curs té com a objectius: valorar la figura i l’obra de Fernando Pessoa; mostrar-ne alguns dels seus texts més representatius; i situar-ne l’obra en la tradició literària portuguesa. Els continguts seran: al voltant de Pessoa, homenatge a Ricardo Reis i els seus avantpassats (lectures de poesia portuguesa) i fragments del Llibre del desassossec.


Els secrets de la declamació poètica d’un rapsode
dies 17, 18 i 20 d’agost


per Lluís Alpera (Universitat d’Alacant)
dies 17, 18 i 20, de 9 a 10

A) Part teòrica: 1. Reflexions generals. 2. Les claus declamatòries: l’entonació i les diverses inflexions de la veu. 3. L’accionat convenient. 4. L’estratègia gestual 5. L’èmfasi i la dosificació en els moments dramàtics. 6. Crescendos i silencis en la declamació.

B) Part aplicada: Declamació en viu de textos poètics de Joan Salvat Papasseit, Salvador Espriu, Maria Beneyto, Vicent Andrés Estellés i Lluís Alpera.


La traducció de poesia
del 21 al 24 d’agost


per Nicolau Dols i Salas (Universitat de les Illes Balears) i Richard M. Mansell (Universitat d’Exeter, Regne Unit)
dies 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11

El curs té com a objectius: plantejar la traducció de poesia com a procés, investigar els diversos factors que intervenen en la traducció, poder fixar l’estil del traductor i descobrir les eines bàsiques per a l’anàlisi de traduccions.
Es tractarà del concepte de traducció (traducció com a negociació), la fidelitat (una noció discutible), la traducció com a text (el marcatge), la fixació de l’estil dels traductors (els paràmetres i els principis), els principis lligats a l’original, els principis lligats al text d’arribada i la traducció mediatitzada.


Poesia oral improvisada. Gloses i glosadors de les Illes Balears
del 21 al 22 d’agost


per Miquel Sbert i Garau
dies 21 i 22, d’11 a 12

La poesia oral improvisada a les Illes Balears en el marc de l’etnopoètica. Els glosadors són poetes? Intèrprets? Caracterització i tipologies dels glosadors. Alguns glosadors cèlebres. Naturalesa de la improvisació en poesia oral. La dialèctica: les controvèrsies entre glosadors davant el públic (glosats i cançons de picat): tipologies i pervivència.


Els millors poemes de Màrius Torres
del 21 al 24 d’agost


Aquest curs ha rebut el suport de:

per Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)
dies 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12


Llengua


La interrelació dels usos lingüístics amb els diferents grups lingüístics presents a Andorra
del 17 al 21 d’agost


per Alexandra Monné i Bellmunt (Universitat d’Andorra)
dies 17, 18, 19, 20 i 21, de 9 a 10

1. Els principals grups lingüístics i culturals d’Andorra. Definició i caracterització.
2. Representacions socials i grups lingüístics a Andorra. La interrelació i la intrarelació de les percepcions i les representacions socials dels diferents grups lingüístics presents a Andorra.
3. Joves, llengües i sistemes educatius d’Andorra. El discurs dels joves respecte a la construcció de la identitat social, personal, cultural entorn a l’experiència educativa.
4. La construcció de la identitat en els joves d’Andorra. Elements principals articuladors del discurs identitari en la població juvenil del context andorrà.
5. Principals prejudicis i estereotips dels diferents grups lingüístics presents a Andorra. Prejudicis i estereotips dels diferents grups respecte als altres.


Un projecte lingüístic per a Europa
del 17 al 19 d’agost


per Bernat Joan (secretari de política lingüística, GdC)
dies 17, 18 i 19, de 10 a 11

  1. Situació de la planificació lingüística a la Unió Europea : l’Estratègia de Lisboa. Estructura politicolingüística de la Unió Europea : llengües de treball, llengües oficials, llengües regionals o minoritàries. Prerrogatives de cada grup. Les ‘noves llengües’ d’Europa. Situació politicolingüística als nous estats membres. Diferències entre l’Europa de l’Est i l’Europa occidental.
  2. Com aprofitar l’Estratègia de Lisboa a favor de la llengua catalana (en el context Llengua pròpia + 2). Canviar la política lingüística de la UE sense canviar-ne l’estructura: la teoria de l’ampliació interior (de Neil McCormick). Interacció entre les ampliacions exteriors i una hipotètica ampliació interior de la UE.
  3. Els lobbies de pressió a favor del plurilingüisme: la Xarxa per Promoure la Diversitat Lingüística. Integrants , estructura i funcions. El protocol per la pluralitat lingüística a l’estat espanyol: Galícia-Euskadi-Balears-Catalunya. Coordinació en qüestions de llengua i immigració: Catalunya-Flandes-Escòcia-Quebec. El paper del Grup d’Edimburg (ALE): Escòcia-Catalunya-Euskadi-Flandes. Protocols bilaterals en política lingüística: Catalunya-Flandes, Catalunya-Quebec.
  4. La diversitat més fràgil: minories lingüístiques a Europa: una perspectiva ecolingüística. El cas de l’occità: a) oficialitat de la llengua a tot Catalunya; b) bilateralitat amb el Trentino i amb la Pomerània; c) Interès com a exemple de bones pràctiques governamentals envers la nostra minoria lingüística històrica. Conclusions: un pla B lingüístic per a Europa.


La història sociolingüística d’Europa explicada amb mapes
del 21 al 24 d’agost


per Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)
dies 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12

L’objectiu d’aquest curs és explicar les bases de la història sociolingüística d’Europa amb l’ajuda de la cartografia. La geografia lingüística, sorgida al final del segle XIX, va aportar a la descripció de les llengües la representació dels fets lingüístics damunt els mapes. També s’hi poden representar els fets sociolingüístics, com l’expansió o contracció geogràfica de les llengües, les situacions de bilingüisme o conflicte lingüístic, les polítiques lingüístiques, etc. En aquest curs veurem representats sobre mapes els grans fets que han jalonat la història sociolingüística del nostre continent, des de l’expansió dels pobles indoeuropeus, la romanització o la gran expansió de les llengües eslaves, fins als processos de normalització lingüística de noves nacions independents en els segles XIX i XX.


Jerarquies contra la igualtat. Combatre la subordinació lingüística
del 22 al 24 d’agost


per Rosa Calafat (Universitat de les Illes Balears), Carles Castellanos (Universitat Autònoma de Barcelona) i Lluís Marquet
dies 22, 23 i 24, de 9 a 11

Aquest seminari, en la línia de les consideracions del Moviment de Renovació Lingüística de l’edició passada en aquesta universitat, es proposa d’estudiar, per mitjà d’una anàlisi crítica del discurs, els prejudicis lingüístics que tendeixen a perpetuar situacions de desigualtat i de subordinació que són a la base del menysteniment que una comunitat lingüística pot tenir envers el conreu i l’elaboració de la pròpia llengua. S’exposaran conceptes i criteris i es treballarà en la detecció, anàlisi i argumentació de nombrosos exemples.
La idiomaticitat, una eina útil contra la subordinació (dia 22).
Criteris i normes, confessats i inconfessats (dia 23).
En català, directament globals (dia 24).


Música

Coordinació: Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
del 20 al 24 d’agost

La programació dels cursos de música per a l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu girarà entorn tres grans eixos. Un d’aquest eixos es fixarà en la historiografia musical catalana, seguint la línia d’un dels temes principals de l’UCE d’enguany dedicat a Jaume Vicens Vives i la historiografia catalana. Aquest bloc tractarà l’evolució de la historiografia musical catalana, des de mossèn Higini Anglès o Miquel Querol, els estudis les tendències i les línies de recerca fins als nostres dies.
Un altre dels eixos de l’àrea es fixarà en les commemoracions musicals de l’any i la seva repercussió als Països Catalans. Enguany es commemora el bicentenari del naixement de Chopin, i Schumann, i l’any anterior ho fou el de Mendelssohn, amb la qual cosa es farà un curs dedicat al piano romàntic centrat bàsicament en les figures dels dos primers i amb referències al tercer.
El tercer eix estarà relacionat amb el repertori del concert del Cor Jove dels Països Catalans, que actuarà acompanyat per una petita secció instrumental de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.


La sardana com a fet històric
del 20 al 22 d’agost


per Josep Jofre
dia 20, de 10 a 12, i dies 21 i 22, de 10 a 11

En aquest projecte es pretén mostrar com tenint una visió general de la sardana com a fet històric se’n pot entendre l’evolució a través de la transculturació de la concepció musical dels àmbits cultes i socials a l’àmbit popular de la sardana, entès com una acotació significativa del terme en el sentit d’atribuir el terme ‘popular’ als estatus no intel·lectuals ni cultivats de la societat.
Antecedents: l’origen de la paraula ‘sardana’; el contrapàs; la sardana curta: la cobla; la sardana llarga. Expansió: la sardana com a símbol nacional; la popularització de la sardana (1900-1935). Consolidació: el sardanisme resistent (1940-1975); les cobles juvenils. Conclusions.


La música també fa el país: reflexions lingüístiques, polítiques i socials
del 20 al 23 d’agost


per Carla Gonzàlez i Collantes (Universitat Autònoma de Barcelona)
dies 20, 21, 22 i 23, de 9 a 10

Objectius. Conèixer el passat i el present de la música en català i reflexionar sobre el seu futur. Analitzar el paper de la música en el procés de normalització lingüística. Estudiar la música com a material didàctic multidisciplinari. Reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la consolidació de la música catalana.
Continguts. La Nova Cançó. L’actual realitat musical catalana (cantants i grups, discogràfiques, festivals, revistes especialitzades, blogs, etc.). La música: eina i símptoma de normalització lingüística. La música com a material didàctic transversal. La rellevància dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, Internet) en la promoció i difusió de la música catalana.


Historiografia musical catalana. La recerca musicològica a Catalunya
dia 21 d’agost


per Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
dia 21, d’11 a 12

Amb motiu de l’Any Jaume Vicens i Vives, i en reconeixement a la historiografia catalana, l’Àrea de Música vol correspondre a la commemoració amb un repàs al que ha estat la historiografia musical catalana des de les bases de la musicologia moderna durant el segle XIX, fins als instituts de recerca i les seves activitats avui.


Associacionisme i música coral als Països Catalans
del 22 al 23 d’agost


per Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona)
dies 22 i 23, d’11 a 12

Una història dels moviments corals desenvolupats als Països Catalans, els diferents estils i les seves influències internes i en relació a Europa, els seus compositors i les obres més importants. Una trajectòria comparada amb les tradicions musicals i associatives dels territoris veïns, que vol explicar el per què de l’existència d’un Cor Jove dels Països Catalans.


El piano romàntic: Robert Schumann i Fryderyk Chopin
del 23 al 24 d’agost


per Joan Vives (Catalunya Música)
dia 23, de 10 a 11, i dia 24, de 9 a 12

La tardor de l’any 1838, Fryderyk Chopin i George Sand van arribar a Barcelona per mar des de Portvendres amb la intenció d’anar a Mallorca a la recerca d’un entorn idíl·lic on viure l’amor incipient i on cercar la inspiració artística. Un esdeveniment emmarcat de ple als Països Catalans convertit per la posteritat en un dels epicentres de referència pel que fa a l’ideal de creativitat romàntica, tant a través de la ploma com del gran instrument dels compositors del moment... el piano.
Dos dels grans ambaixadors del piano romàntic celebren enguany el seu bicentenari. Les característiques sonores d’aquell instrument s’ajustaven de ple a les necessitats expressives cada cop més subjectives de les emocions romàntiques. Parlar de la implantació creixent del piano a l’Europa del romanticisme incipient és parlar de la mateixa essència del romanticisme musical i la clau per a entendre tot l’imaginari, els clarobscurs, la felicitat i l’angoixa reflectida en cicles com els Preludis opus 28 que Chopin va escriure entre l’amor i la mort en una vella cel·la del monestir cartoixà de la vila mallorquina de Valldemossa.


Cinema


Coordinació: Jaume Vidal (Obra Social de la Caixa Balears “ Sa Nostra”)


Cinema palestí: identitat, resistència i trauma
del 21 al 24 d’agost


per Meritxell Martín i Pardo
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12, i dia 24, de 9 a 11

Tot i que avui ja es reconeix la nacionalitat palestina i, per tant, la seva literatura i cinema, els palestins tendeixen a seguir produint cinema des la perspectiva dels que la història ha oblidat d’esmentar. Aquest curs, doncs, convida l’alumne a reflexionar sobre la veu d’aquest cinema: les històries d’exili i desplaçament, nostàlgia i de desig de retorn a una terra. És a dir, que convida l’alumne a examinar com el cinema palestí confronta el trauma de la seva història.

  1. Cinema i batalla: a) 1935-1948; b) 1948-1968; c) Primers films; d) Cinema Revolucionari; e) Ici et Ailleurs (Godard, 1970)
  2. Michel Khleifi
  3. Rashid Masharawi
  4. Ali Nassar
  5. Elia Suleiman


L’escola de Barcelona
del 19 al 22 d’agost


per Joan Padrol i Martí Martorell
dies 19, 20, 21 i 22, de 9 a 11

S’analitzarà què significà aquest moviment als anys seixanta del segle XX. Es farà un recorregut polític, social i cultural de la Catalunya d’aquesta època, i també una visió personal i fílmica dels principals protagonistes: Pere Portabella, Carlos Duran, Jacint Esteva, Ricard Bofill, Joaquim Jordà, Gonzalo Suárez, Jaume Camino, José María Nunes, Teresa Gimpera, Serena Vergano.


Els audiovisuals: eina per a preservar la veu i la memòria
dia 23 d’agost


per Miquel Pasqual
dia 23, de 9 a 11


Anotacions sobre el cinema negre
dia 24 d’agost


per Jaume Vidal
dia 24, d’11 a 12

Estudi del cinema de gàngsters (1927-1932) i el cinema negre (1940-1958), dins el context social i polític dels EUA. Es veurà també el cinema negre i policíac realitzat a Catalunya, amb influències d’aquest moviment nord-americà.
S’estudiaran algunes matèries com ara la novel·la negra, els personatges, l’ètica, l’estètica, el codi Hays (1934), les tipologies de femme fatale o la fotografia, mitjançant seqüències de diferents pel·lícules: Set de mal, Perdició, Retorn al passat, La jungla de l’asfalt, El dimoni de les armes, La dona del quadre, Detour, La dama de Xangai, Els subornats i Laura.


Seminaris d’investigació


Universitat Oberta de Catalunya


La resolució de conflictes
per Eduard Vinyamata
del 20 al 21 d’agost, d’11 a 12


Governar és resoldre conflictes, conflictes entre ciutadans, entre ciutadans i l’administració pública, o entre administracions públiques. La conflictologia és la ciència pluridisciplinària que entén com es creen els conflictes i com poden ser resolts des del coneixement científic i sense cap intervenció de força ni violència.


Universitat de Perpinyà Via Domícia
ICRECS, Institut Català de Recerca en Ciències Socials (laboratori habilitat pel ministeri Ea 3681)


Se superaran les fronteres al segle XXI?
del 17 al 19 d’agost, de 10 a 11

La frontera, del Tractat del Pirineu fins avui dia, un objecte en mutació
per Martina Camiade
dia 17, de 10 a 11

La ‘Nació francesa’ davant les qüestions actuals: el ‘destí’ francès i la seva presència al món, la construcció europea, la immigració, els ‘valors de la República’, les identitats i la unitat nacional
per Joan Becat
dia 18, de 10 a 11

Fronteres, alteritat, mobilitat (en francès amb traducció consecutiva)
per Ahmed Ben Naoum
dia 19, de 10 a 11


Universitat de València


L’aire que respirem
per Adela Mauri (doctora en química)
dies 20, 21 i 22 d’agost, de 10 a 11

Sempre respirem. Respirem a casa, al carrer, al cinema, al treball... Així, doncs, no estaria malament conèixer la qualitat de l’aire que ens envolta. És evident que una mala utilització de compostos químics, tant a nivell industrial com a nivell domèstic, produeix una contaminació ambiental que pot suposar un problema per a la salut. Però no cal utilitzar compostos químics per a respirar un aire contaminat. Els automòbils, per exemple, són una de les principals causes de la contaminació a què estem exposats quan passegem pels carrers d’una ciutat.

Ens quedem a casa o a l’oficina per a respirar un aire net? I els materials que ens envolten dintre dels edificis? Els mobles, les parets, els teixits... poden contaminar l’aire? Segur que molts passem un temps relativament alt envoltats d’equips d’aire condicionat, i segur que moltes vegades en llocs hermètics que no es poden ventilar per allò de l’eficiència energètica. Parlarem, doncs, de la qualitat de l’aire i dels edificis malalts, i tractarem de saber si és possible respirar amb més tranquil·litat.

Ficció i realitat en dos clàssics de la literatura catalana del segle XV
per Josep Guia (doctor en matemàtiques i en filologia)
dies 21, 22 i 23 d’agost, de 9 a 10

Cap a la fi de l’edat mitjana, a les portes del renaixement, a l’exuberant ciutat de València, «la più lasciva et amora città de tutta la Catalogna», es van escriure dues obres pioneres de la literatura moderna europea: el Tirant lo Blanc i l’Espill.
Un dels trets d’aquesta modernitat és el fet que ambdues obres tenen molt de ‘realistes’, és a dir, que reflecteixen situacions de vida quotidiana i contenen referències de persones i fets reals, per a dotar de versemblança el relat.
En aquest curs analitzarem aquestes referències, acarant el text de les obres amb el context de l’època, segons un mètode no gaire seguit i fins i tot negligit per la filologia medieval catalana convencional. De fet, alguns membres d’aquesta especialitat pretenen passar per experts en obres i autors de la literatura catalana del XV, produïda a València, sense haver entrat mai, ni com a turistes, en cap dels riquíssims arxius valencians (del Regne, Municipal, del Patriarca, de la Seu...), farcits de documentació de l’època.


Universitat de les Illes Balears


La història sociolingüística d’Europa explicada amb mapes
per Gabriel Bibiloni
dies 21, 22, 23 i 2 d’agost, d’11 a 12

 

Formació cultural


Coneixement de Catalunya del Nord


Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà – Via Domícia)
del 17 al 24 d’agost, de 10 a 12

Societat, llengua i ensenyament del català a Catalunya Nord
Descripció de la societat nord-catalana, del punt de vista de la identitat catalana i de la situació de la llengua i l’ensenyament. S’identifiquen els ressorts de la catalanitat de la societat de l’àrea lingüística catalana a l’estat francès, s’avaluen els nivells de coneixença i de transmissió de la llengua catalana, se fa una síntesi de l’ensenyament del català, en relació amb el marc legal. El curs posa en paral·lel la situació sociolingüística i educativa amb les altres regions catalanòfones i les altres llengües regionals. S’avancen unes propostes de política lingüística per a l’ensenyament del català i el futur de la llengua a Catalunya Nord.

La identitat catalana a Catalunya Nord
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 17, de 10 a 11

La situació de la llengua catalana. Apunts de demografia i elements de sociolingüística
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 18, de 10 a 12

El marc legal francès
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 19, de 10 a 12

Altres llengües a l’estat francès: alemany, basc, bretó, cors, flamenc, francoprovençal, occità
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 20, de 10 a 12

L’ensenyament del català als Països Catalans i a Catalunya Nord
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 21, de 10 a 12

Propostes per a normalitzar el català a Catalunya Nord
per Alà Baylac-Ferrer (UPVD)
dia 22, de 10 a 12

«Un país de butxaca» o la catalanitat de Catalunya Nord (I)
per Joan-Daniel Bezsonoff   (escriptor)
dia 23, de 10 a 12

«Un país de butxaca» o la catalanitat de Catalunya Nord (II)
per Joan-Daniel Bezsonoff (escriptor)       
dia 24, de 10 a 12


Iniciació a la llengua


Llengua catalana. Nivell inicial
per Ester Tur
del 17 al 24 d’agost, de 9 a 2/4 d’11
(amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya)

Aquest curs s’adreça a aquelles persones que volen començar a entendre i parlar el català. L’objectiu és que l’alumnat pugui començar a comprendre textos senzills i a comunicar-se en situacions quotidianes poc complexes.
Cada dia triarem un àmbit que ens serveixi com a fil conductor per a les activitats d’aprenentatge: l’habitatge, els aliments, els viatges...

Llengua catalana. Nivell mitjà
per Ester Tur
del 17 al 24 d’agost, de 2/4 d ’11 a 12
(amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya)

Aquest curs s’adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar els seus coneixements de llengua catalana. L’objectiu és que l’alumnat pugui practicar la llengua, tant les habilitats orals com les escrites, i trobar recursos per resoldre situacions comunicatives diverses.


Curs de llenguatge i gramàtica


per Roser Latorre
del 17 al 24 d’agost, de 9 a 11

Hem cregut adequat per a aquest curset, i sense oblidar els temes que generalment preocupen el nostre alumnat —els pronoms personals i els relatius, els règims verbals, els temps simples i compostos, les concordances, les construccions vicioses o impròpies...— de tenir com a base dels nostres comentaris gramaticals i de lèxic, alguns textos de tres autors catalans eminents —Maragall, Torres i Espriu— que aquest any mereixen un record especial per unes commemoracions concretes: la dels cent cinquanta anys del naixement de Joan Maragall, la dels cent anys del naixement de Màrius Torres i la dels vint-i-cinc anys del traspàs de Salvador Espriu.


Iniciació als Països Catalans


Coordinació: Joaquim Montclús i Uriel Bertran (UB)
del 18 al 23 d’agost, de 2/4 d’11 a 12

Anàlisi de les raons contra la independència dels Països Catalans. Veritats i mentides.
Uns Països Catalans independents queraran exclosos de la Unió Europea? L’exèrcit espanyol intervindrà quan proclamem la independència? Cal la reforma constitucional perquè els Països Catalans puguin independitzar-se d’Espanya? La independència comportarà la pèrdua del mercat espanyol, el boicot comercial i la crisi econòmica? Es pot prohibir un referèndum d’autodeterminació? Si el món cada vegada està més unit, per què volem separarnos? Perseguirà l’Estat català el castellà i la diversitat lingüística? Un Estat més petit tindrà menys possibilitats d’internacionalitzarse? I contra qui jugarà el Barça? Els Països Catalans sempre han estat units a Espanya? Necessitem la independència energètica i de les telecomunicacions?

Professors: Uriel Bertran (Universitat de Barcelona, dies 18, 20 i 21), Antoni Abat (Universitat de Stanford, dia 19), Elisenda Paluzie (Universitat de Barcelona, dia 22) i Ramon Carner (Cercle Català de Negocis, dia 22), Joaquim Montclús i Uriel Bertran (UB, dia 23)


Iniciació a la cultura occitana


Coordinació: Arxiu Occità (UAB)
del 20 al 24 d’agost
(amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya)

Una literatura amb cara i ulls. Literatura occitana de la modernitat
per Jaume Figueras (Arxiu Occità)
del 20 al 24, de 9 a 2/4 d’11

Amb Una literatura amb cara i ulls, proposem al lector encuriosit per les lletres occitanes modernes una primera aproximació visual i auditiva al patrimoni literari occità del renaixement ençà. Tot partint d’una nòmina essencial d’autors dels períodes renaixentista i barroc, il·lustrat, felibrenc i contemporani, n’abordarem els múltiples focus creatius, les restriccions i els trets que singularitzen aquesta tradició problemàtica i militant. Els passis d’imatges es complementaran amb graelles històriques, audicions i lectures de textos en els diversos dialectes, en llur llengua original i sovint en traducció catalana.

Del renaixement al barroc: Pèir de Garròs, Loís Belaud de la Belaudièra, Pèire Godolin, Guilhèm Ader, Joan-Giraud d’Astròs
dia 20, de 9 a 2/4 d’11

De «les Llums» als marges del Felibritge: Joan de Cabanas, Joan-Baptista Fabre, Victòr Gelu, Joan-Francés Bladèr i Xavièr Navarròt
dia 21, de 9 a 2/4 d’11

El Felibritge i la seva evolució: Mistral, Romanilha, Aubanèl, Josèp d’Arbaud, Antonin Perbòsc, Miquèu Camelat i els lírics llemosins
dia 22, de 9 a 2/4 d’11

Als rengles i als marges de l’occitanisme cultural: Max Roqueta, Joan Bodon, Robèrt Lafont, Bernat Manciet, Marcèla Delpastre, Max-Felipe Delavouet, Pèire Bec
dia 23, de 9 a 2/4 d’11

La producció actual: Bernat Lasfargas, Ives Roqueta, Roland Pecout, Florian Vernet, Jan Ganhaire, Felip Gardy, Joan-Ives Casanòva
dia 24, de 9 a 2/4 d’11

La Vall d’Aran i Occitània. Aspectes lingüístics de la llengua occitana
per Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
del 20 al 24, de 2/4 d’11 a 12

L’occità no només és una llengua extraordinàriament pròxima al català. Encara que –sorprenentment– pocs ho sàpiguen, l’occità, llengua oficial a la Vall d’Aran des de fa dos decennis, ho és també des de fa no gaire al conjunt del Principat. Aquestes sessions prenen un enfocament doble, lingüístic i sociolingüístic. D’una banda, s’hi exposa la situació social de la llengua, amb comentaris sobre les disposicions legals que l’afecten, amb dades d’ús actualitzades que surten d’enquestes sociolingüístiques recents o amb detalls sobre la seua situació en l’ensenyament o en els mitjans de comunicació. D’una altra, es dibuixen els límits geogràfics de la llengua, les propostes d’estandardització o la seua diversitat dialectal. Les sessions permeten també de disposar d’uns mínims instruments de comunicació en llengua occitana, i fan especial atenció al cas de la Vall d’Aran, territori gascó administrativament vinculat al Principat de Catalunya.


Curs introductori d’història de Catalunya


per Magda Cuscó
del 17 al 24 d’agost, de 10 a 12
Coordinació: Associació Conèixer Catalunya

 


Tallers


Jardineria. Crea un jardí
per Mireia Lecina i Mariona Pagès
amb el suport de l’Institut Rubió i Tudurí, Escola de Jardineria
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5

A partir dels requeriments bàsics de l’usuari i del projecte d’implantació proposat, discutirem, decidirem i executarem un petit jardí. Des de la idea fins a la fotografia final, condicionarem l’espai, muntarem les infraestructures, aportarem el substrat i plantarem les espècies escollides. Aplicarem les tècniques bàsiques de jardineria: cavar, anivellar, plantar, regar... i aprendrem a triar i emprar els materials, eines i màquines més idonis. És una activitat que ens permetrà connectar amb la terra i el sol, moure el cos i exercitar la ment i gaudir d’un projecte compartit. Activitat per a tothom, on cadascú podrà participar en qualsevol de les fases del projecte, en la mesura del seu interès i les seves capacitats.


El posicionament dels vins als Països Catalans
per Rosa Vila (sommelier)
amb el suport de l’INCAVI
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5

dia 17
L’anàlisi, des del punt de vista dels elaboradors

per Remei Bas (Celler Alella Vinícola, DO Alella, Principat), Pere Manzanares (Catalunya Nord), Carles Sechi (l’Alguer), Iolanda Colom (Universitat d’Andorra) i Rosa Vila (Illes Balears i País Valencià)

dia 18
La filosofia Mas Martinet, transportada al celler Vinyes d’Olivardots (DO Empordà)
per Carme Casacuberta (propietària del celler i enòloga), Rosa Vila (sommelier) i Lluïsa Grau (artista)

Combinació de tres elements fonamentals: la terra (el viticultor i l’elaborador), vi (el posicionament del producte i el tast) i art (interpretació plàstica del tast).

dia 20
Presentació del projecte d’Ulldecona, banc de terres i elaboració de vins
per Mirna Boix, Josep Panisello i Josep Lluís Millan (responsables i creadors del projecte)

dia 21
Què en pensen els consumidors finals?
per Francesc Homs i Ricard Salgado (membres des de fa 25 anys del Club de Tast l’Arcada)

dia 22
La visió des d’un restaurant de tres estrelles, del consum de vi, dels Països Catalans
per Ferran Centelles i David Seijas (sommeliers del restaurant El Bulli)

dia 23
Taula rodona
amb Oriol Guevara (director general de l’INCAVI, Principat), Carles Sechi (l’Alguer), Èric Jover (Societat Andorrana de Ciències), moderada per Meritxell Falgueras (sommelier i periodista)


Taller de llengua japonesa
per Sachimi Sasaki
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Televisió
per Joan Víctor de Barberà (Universitat Ramon Llull)
amb el suport de Televisió de Catalunya
del 17 al 24 d’agost, de 10 a 11


Dansa
per Ramon Cardona
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Sardanes
per Teresa Vinyes
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Ball de bot
per Margarida Socias
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Cançons populars
per Ramon Gual i Batlle
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Glosat menorquí
per Moisès Coll i Marquès, Ismael Moll i Pelegrí i Joan Moll i Tudurí
dies 17 i 18 d’agost, de 3 a 5


Muntanyisme
per Antoni Glory, Jordi Taurinyà i Pau Vinyes
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Esports
per Francesc Prujà
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


El gravat calcogràfic: l’aiguafort
per Gemma Rufach
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Nines de porcellana
per Berta Torres
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Ornitologia
per Guillem Chacon
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5


I després de Ferran Adrià, què? Som el que mengem. Mengem el que som?
per Jaume Fàbrega (UAB)
del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5


Grafologia: descobreix-te a través de l’escriptura
per Mercè Agustí
del 21 al 23 d’agost, de 3 a 5

Repàs de signatures de personatges cèlebres i públics. La lletra dels quatre temperaments: sanguini, biliós, nerviós i limfàtic. Som generosos o garrepes? Els números diuen la nostra relació amb els diners. Alliberem-nos dels problemes amb els gargots. La salut i la lletra . Volem canviar? Doncs, canviem la lletra! Perquè, si sempre fem el que sempre hem fet, no arribarem més enllà d’on sempre hem arribat.


Taller de gloses (tècniques d’improvisació)
per Mateu Matas i Macià Ferrer
dia 22 d’agost, de 3 a 5

Breu explicació sobre la necessitat de fer tallers i les diferències en l’aprenentatge que aquests comporten. Recorregut intern que realitza el glosador quan compon les gloses improvisades (recursos, secrets i tècniques que utilitza). Exercicis pràctics d’iniciació per a aprendre a glosar (rima, mètrica, sentit, associació d’idees...).


Geografia espiritual: catalanisme, nacionalisme, sobiranisme
per Joaquim Auladell
del 17 al 18 i del 20 al 23 d’agost, de 3 a 5

Catalanisme històric, la ‘missió de Catalunya’ (Ruiz, Pujols, Macià), la Constitució catalana, els llatins, el Regne Insular i Peninsular (RIP), Kosovo...


 


Actes i commemoracions


Inauguració i lliçó inaugural: «Història i poesia»
Ponent: Joan F. Mira (Institut d’Estudis Catalans)
Participants: Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa, GdC), Joan Castex (batlle de Prada), Joandomènec Ros (vicepresident de ’IEC) i Jordi Sales (president de l’UCE)
dia 17, a les 12 del migdia


Els referèndums sobre la independència. I ara què?
Ponents: Patrícia Gabancho (escriptora), Josep A. López Tena (Cercle d’Estudis Sobiranistes), Uriel Bertran (Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència), Carles Móra (batlle d’Arenys de Munt), Joan Manuel Ximenis (Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys de Munt) i Eugeni Giral (Universitat Autònoma de Barcelona)
dia 17, a les 5 de la tarda


El corredor mediterrani i la construcció d’Europa
Ponents: Joaquim Nadal (conseller de política territorial i obres públiques, GdC), Josep V. Boira (Universitat de València), Joan Becat (Universitat de Perpinyà Via Domícia i IEC) i Joan Amorós (FERRMED)
dia 18, a les 12 del migdia


Les propostes dels partits polítics després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya
Ponents: Joan Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya), Antoni Castellà (Convergència i Unió), Jaume Bosch (Iniciativa per Catalunya Verds) i Laia Bonet i Rull (PSC)
dia 18, a les 5 de la tarda


Commemoració del centenari del naixement de Màrius Torres
Ponents: Jaume Gilabert (president de la Diputació de Lleida), Mercè Boixareu (Universidad Nacional de Educación a Distancia), Marina Geli (consellera de salut, Generalitat de Catalunya) i Víctor Torres
dia 19, a les 12 del migdia


Commemoració del centenari del naixement de Jaume Vicens i Vives
Ponents: Jordi Pujol (expresident de la Generalitat de Catalunya), Jordi Nadal (Universitat de Barcelona), Jordi Casassas (Universitat de Barcelona) i Anna Vives i Rahola
dia 20, a les 12 del migdia


El català i les altres llengües minoritàries vistes des d’Europa
Ponent: Johan Hägmann (coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea)
dia 20, a les 5 de la tarda


Solidaritat Catalana
Ponents: Joan Laporta, Josep A. López Tena i Uriel Bertran
dia 21, a les 12 del migdia


El sincrotró Alba, què és i per què serveix
Ponents: Salvador Ferrer (director científic del Sincrotó Alba, de Cerdanyola del Vallès) i Gemma Guilera (investigadora científica de CELLS)
dia 21, a les 5 de la tarda


50 anys del viatge del retrobament amb l’Alguer
Ponents: Eloi Miralles (president de l’Associació Amics de l’Alguer), Carles Sechi (diputat al Parlament de Sardenya), Carme Capdevila (consellera d’acció social i ciutadania, Generalitat de Catalunya) i Assumpció Amat
dia 22, a les 12 del migdia


Record de Pompeu Fabra: «Pompeu Fabra i la genuïnitat de la llengua»
Ponents: Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears)
dia 22, a les 5 de la tarda


Atorgament dels premis Canigó: a Pere Verdaguer i Federació Escola Valenciana
Ponents: Miquela Valls (Institut d’Estudis Catalans) i Joan Baldoví (president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull)
dia 23, a les 12 del migdia


La llei catalana del cinema, finalment
Ponents: Jaume Roures (director general de Mediapro), Eduard Voltes (secretari de cultura, GdC) i Fermí Marimon (director, productor i exhibidor)
dia 23, a les 5 de la tarda


Cloenda: record de Manuel Viusà
Ponents: Daniel Giralt-Miracle (crític d’art), Joana Viusà, Pasqual Maragall (expresident de la Generalitat de Catalunya), Salvador Giner (president de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació UCE), Nanda Ramon (regidora de cultura de l’Ajuntament de Palma) i Jordi Sales
dia 24, a les 12 del migdia




Jornades científiques i professionals

VI Jornades sobre el Cristianisme al segle XXI
«La democràcia econòmica: una alternativa al capitalisme des de la ciutadania»


Ho organitza: Associació Cristianisme Segle XXI
Hi col·labora: Direcció General d’Afers Religiosos, Departament de la Vicepresidència, Generalitat de Catalunya
dia 17 d’agost, a les 3 de la tarda

Presentació de la reflexió teòrica
amb Luca Gervasoni i Vila (llicenciat en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, director del Programa de Construcció de Pau i No-violència Activa del Centre per a la Innovació Social, NOVA, coautor i coordinador de Democràcia econòmica: Vers una alternativa al capitalisme, 2009) i Elvira Duran i Costell (llicenciada en filosofia, treballa a l’educació secundària i a la formació de joves i adults en l’àmbit no formal, membre de Projecte Democràcia Econòmica i del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia)

Crítica al capitalisme des de les teories de la justícia (filosofia política) i proposta de model econòmic de socialisme de mercat (democràcia econòmica de David Schweickart). Si el capitalisme es incompatible amb una visió mínimament robusta de la justícia, aleshores l’exercici d’imaginar un sistema alternatiu sembla justificat i fins i tot necessari. Una possible alternativa és la ‘democràcia econòmica’ de Schweickart. Es tracta d’utilitzar-la només com un exemple de sistema de socialisme de mercat —de sistema de mercat no capitalista—, més que no com a l’opció per la qual necessàriament hem d’apostar. Es tracta només de permetre que la imaginació visualitzi per on poden anar els trets d’un sistema econòmic alternatiu i quins serien els seus avantatges.

Sessió d’experiències
amb Josep M. Gasch (advocat, president de l’Associació Finances Ètiques i Solidàries, FETS, i secretari de la Fundació Acció Solidària contra l’Atur) i Jordi Marí (director de FETS i coordinador del projecte estatal FIARE)

Taula rodona sobre realitats que tenen una certa afinitat amb la lògica de la ‘democràcia econòmica’ (cooperativisme, banca ètica, consum responsable...).


IV Jornades d’Església Plural
«Canviar la consciència per a canviar la societat. Aportació des del cristianisme per uns compromisos ètics prioritaris per a encarar els reptes socials»


Ho organitza: Església Plural
Hi col·labora: Direcció General d’Afers Religiosos, Departament de la Vicepresidència, Generalitat de Catalunya
dies 18 i 19 d’agost

«En una societat mundial única, als cristians, juntament amb tots els altres éssers humans de bona voluntat, se’ls invita a percebre una responsabilitat comuna: per la pau, per la justícia, per la conservació de la creació i per una renovada ètica» (Hans Küng).

dia 18
a 2/4 de 10
Compromís a favor d’una cultura de la no-violència i de respecte a la vida
per Tica Font (directora de l’Institut Català Internacional per la Pau)

Compromís a favor d’una cultura de la solidaritat i d’un ordre econòmic just
per Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau, professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona)

a 2/4 de 4
Consciència i ètica. El compromís ètic de Jesús
per Miquel Sunyol (jesuïta, membre del Fòrum Català de Teologia i Alliberament, capellà obrer)

Compromís a favor d’una cultura de la tolerància i un estil de vida honest i verídic
per Guillem Ramis (educador, escriptor, membre de l’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca i de la xarxa cristiana «Una altra veu d’Església», especialista en comunitats cristianes primitives)

a 2/4 de 7
Pregària de vespres a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, acompanyant la comunitat benedictina

dia 19
a les 10
És possible un nou ordre social fonamentat en una ètica mundial?
taula rodona amb Santiago Espot (Força Catalunya), Enric Canela (Plataforma Suma Independència),  Antoni Castella (Sobirania i Justícia), Montserrat Tudela (Reagrupament Independentista) i, com a moderador, Jaume Terribas (membre de la junta d’Església Plural)

Cada any convidem persones representatives dels diversos espais polítics catalans perquè ens aportin el seu punt de vista sobre els temes que tractem. Enguany hem decidit convidar les principals opcions independentistes extraparlamentàries. L’objectiu no és que ens parlin d’independentisme, sinó sobre quin model de societat defensa cada partit o plataforma independentista, sobre quins valors volen construir la Catalunya amb Estat propi, quines prioritats socials, etc.


Identitat i Turisme: «Els intangibles com a eina de projecció turística dels Països Catalans»


Hi col·labora: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Generalitat de Catalunya)
dia 18 d’agost

La identitat és un factor clau en la construcció dels discursos i imaginaris turístics que acompanyen un país en l’estructuració de les seves destinacions. En el cas de Catalunya, aquesta aposta per la identitat va més enllà i pretén estructurar l’oferta a través de la posada en valor turística de la identitat inherent al conjunt del patrimoni intangible.
El patrimoni intangible d’un país constitueix tot el pòsit que a través de les generacions i les institucions s’ha anat configurant en forma de cosmovisions històriques i culturals, i en les formes de vida de les comunitats que traspuen els paisatges, l’arquitectura, l’urbanisme, la gastronomia o les arts.
No cal dir que tots aquests elements són d’una importància cabdal en l’activitat turística ja que els nous models turístics es basen cada cop més en la vivència i l’experiència d’emocions, de manera que l’autenticitat i la identitat són la base de la descoberta real del territori, de les comunitats, de la cultura i de les seves formes de vida.
En aquest sentit, l’Atles del producte i de l’oferta turística de Catalunya, així com el Catàleg de recursos turístics intangibles i el subsegüent pla de posada en valor a Catalunya constitueixen una estratègia d’incorporació del patrimoni intangible en la indústria turística per tal que interactuï amb el patrimoni tangible (museus, centres d’interpretació, castells, monestirs, centres històrics, etc.) amb l’objectiu de guanyar en capacitat de comprensió, interpretació, projecció i seducció per al conjunt de visitants.
El repte d’aquestes jornades és el de posar el tret de sortida en la conceptualització del patrimoni intangible comú dels territoris i les destinacions turístiques que configuren els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per tal d’esdevenir la matèria primera a desenvolupar per part de les institucions del territori.
Finalment, i en un món cada cop més globalitzat, i en un context d’intensificació de la competència internacional, les destinacions turístiques dels Països Catalans tenen el repte d’esdevenir un pol d’atracció turística de primer ordre en el conjunt de la Mediterrània, de manera que les seves identitats específiques de catalanitat puguin ser projectades conjuntament a nivell mundial.

Inauguració de la Jornada
per Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa, GdC) 
a les 9

Ponència d’obertura:
La importància de la identitat i del patrimoni intangible en el turisme
per Marien André (economista i professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona)
a 1/4 de 10

Primera sessió:
La posada en valor turística dels intangibles
a 3/4 de 10

Els usos turístics del patrimoni
a càrrec de Xavier Roigé (geògraf i professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona)
Innovació i turisme cultural
a càrrec de Sílvia Aulet (historiadora de l’art i professora de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona)
El Catàleg i el Pla de Recursos Intangibles de Catalunya
a càrrec de Jaume Font i Garolera (geògraf i professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona)

Segona sessió:
Icones, souvenirs i l’art d’explicar històries
a 2/4 d’11

El souvenir turístic als Països Catalans
a càrrec d’Òscar Guayabero ( parradissenyador del FAD, editor i curador d’exposicions)
La construcció d’icones com a referents turístics
a càrrec de Francesc Iglesies (economista i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic)
L’storytelling i el turisme
a càrrec d’Oriol Junqueras (historiador, divulgador científic i professor de la Facultat d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Tercera sessió:
La identificació dels intangibles dels PPCC
a 1/4 de 12

Valencianisme i catalanisme
a càrrec de Josep V. Boira (geògraf i professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València)
La contribució de la Catalunya Nord a l’imaginari català
a càrrec de Jeroni Parrilla (responsable tècnic de la Comissió de Patrimoni i Catalanitat del Consell General dels Pirineus Orientals)
Els referents compartits de catalanitat a les Balears i les Pitiüsses
a càrrec de Bernat Joan, filòleg (professor i escriptor eivissenc)

Cloenda: Innovació i identitat: l’estratègia de posada en valor dels intangibles turístics a Catalunya
per Josep Huguet (conseller d’innovació, universitats i empresa, GdC) 
a les 12 del migdia


Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE: «Reptes de la justícia social i la llibertat nacional»


Ho organitza: Fundació Josep Irla
del 18 al 22 d’agost

Una majoria social per la independència, sopar inaugural
amb Joan Puigcercós (candidat d’Esquerra a la presidència de la Generalitat de Catalunya)
dia 18, a les 8 del vespre

Joves i política: valors de futur? Encarem el present
per Gerard Coca (portaveu nacional de les JERC) i Gemma Lago (cap de llista de les JERC a les eleccions al Parlament de Catalunya)
dia 19, a les 6 de la tarda

Saltar la paret: la superació de la via autonomista
per Anna Simó (portaveu d’Esquerra al Parlament de Catalunya)
dia 20, a les 6 de la tarda

La sostenibilitat de la pagesia: treballar per la terra, treballar pel país
per Carmel Mòdol (cap de llista d’Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida)
dia 21, a les 6 de la tarda

Conferència de cloenda: Acció Social: el valor afegit de l’independentisme
per Carme Capdevila (consellera d’acció social i ciutadania del Govern de la Generalitat de Catalunya i cap de llista d’Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Girona)
dia 22, a les 6 de la tarda


XXV Jornades sobre Cooperativisme
«30 anys de la revista Cooperació Catalana»


Ho organitza: Fundació Roca i Galès
dies 19, 20 i 21 d’agost

Enguany es compleixen trenta anys que, mes a mes, fem sortir al carrer la nostra revista Cooperació Catalana, especialitzada en economia cooperativa i social. I, per a celebrar-ho, hem volgut que gent que coneix aquesta feina ens acompanyi per a analitzar-la i entre tots aprendre’n una mica més.

dia 19
Lliurament documentació i presentació
a les 10

Ponència: Un camí de trenta anys,
per Santos Hernández (patró de la Fundació Roca i Galès)
de 2/4 d’11 a ¼ de 12

Col·loqui
d’1/4 de 12 a les 12

Ponència: Creació de revistes no especialitzades en cooperativisme
(ponent per confirmar)
de les 4 a 3/4 de 5

Col·loqui
de 3/4 de 5 a 1/4 de 6

Ponència: Creació de revistes especialitzades en cooperativisme i economia solidària
per Jordi Via (de Nexe)
d’1/4  de 6 a les 6

Col·loqui
de les 6 a 2/4 de 7

dia 20

Ponència: El model català de fer revistes
per Àngel Madrià (vicepresident de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, APPEC)
de les 10 a 3/4 d’11

Col·loqui
de 3/4 d’11 a 2/4 de 12

Ponència: Com fem, cada mes, «Cooperació Catalana»
per Agnès Giner (coordinadora de la Fundació Roca i Galès i de la revista Cooperació Catalana ),  amb la col·laboració de David Fernàndez (periodista)
de 2/4 de 12 a ¼ d’1

Col·loqui
d’1/4 d’1 a la 1

Taula rodona: Les revistes cooperatives
amb Jordi Via (de Punt Coop.), José Juan Cabezuelo (de Noticias del CIDEC), David Fernàndez (de Butlletí de Coop 57), Jaume Fallada (de Butlletí d’Agrolés) i Jordi Vives (d’ Agroactivitat)
de 4 a 5

Col·loqui
de 5 a 3/4 de 6

dia 21

Presentació de llibre: 30 anys amb les nostres cooperatives. Revista Cooperació Catalana. Fundació Roca i Galès
per Jaume Terribas (primer promotor de la revista)
de 10 a 11

Cloenda de les jornades per Joan Josep González (president de la Fundació Roca i Galès)
a les 11


Jornada de la Premsa Comarcal
«Presentació del llibre blanc del 2010»


Ho organitza: Associació Catalana de la Premsa Comarcal
dia 20 d’agost, de 2/4 de 10 a les 12

Presentació del Llibre Blanc de la Premsa Comarcal i Local 2o10
a càrrec de Pere Font i Grassa, assessor de Premsa Comarcal i periodista

El Síndic de la Premsa Comarcal i Local
a càrrec del propi síndic Doctor Manel López López.

Taula rodona
amb Carles Ayats, director editorial del Setmanari de l’Alt Empordà, Raimon Subirà, director-editor del setmanari El Ripollès i Ramon Queralt, consell de redacció del quinzenal Som Garrigues


XXV Jornada d’Agricultura a Prada
«On som després de 25 anys de jornades d’agricultura a Prada?»


Ho organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
dia 21 d’agost

En la jornada del 2008, diversos ponents intentaren explicar, dins d’una lògica comprensiva, els factors que havien portat a una crisi alimentària a escala mundial. Aquesta crisi fou provocada, d’una manera especial, per l’augment del preu dels cereals, com a conseqüència de la desviació d’una gran quantitat de blat de moro i de blat per a produir agrocombustibles (a causa de la crisi del petroli), i per l’augment del consum per part dels asiàtics, especialment els xinesos, que, a part d’arròs, també volen menjar un tros de carn de vedella, que necessita molts cereals per a ser elaborat.
Poc després de la jornada, tot va tornar al seu lloc: el preu del blat va baixar a valors inferiors al 2007, i el del petroli, també. En canvi, el de l’arròs, que no tenia res a veure amb els agrocombustibles, s’ha mantingut en un preu alt.
Enguany els ponents hauran d’intentar explicar-nos de nou aquest fenomen i donar-nos les raons econòmiques, o d’una altra mena, que han provocat tot aquest desgavell i que el consumidor no entén.

9:30-10:00 h
Obertura de la jornada
a càrrec d’Antoni Díaz (director general de planificació i relacions agràries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya)

10:00-10:30 h
Vint-i-cinc anys de Jornades
per Josep M. Puiggròs (coordinador de la jornada)

10:30-11:15 h
Quin sector agrari vol la Unió Europea?
per Joan Caball (pagès i coordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya)

11:15-11:30 h
Pausa

11:30-12:15 h
La gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya
per Salvador Puig (gerent de GESFER, Generalitat de Catalunya)

12:15-13:00 h
Agricultura i ciutat, antagònics o complementaris?
per Miquel Vidal (arquitecte, professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de l’ETSAB, UPC, i màster en arquitectura del paisatge)

13:00-15:00 h   
Pausa (dinar)

15:00-15:45 h   
Aigua, agricultura i la seva articulació
per Josep M. Escribà (olivicultor i portaveu de la plataforma Compromís per Lleida)

15:45-16:30 h    
Les convulsions actuals dels mercats financers globals i els seus efectes sobre els mercats de matèries primeres

per Jaume Puig (director general de GVC Gaesco Gestió)

16:30-17:15 h   
El cultiu dels transgènics a Catalunya
per Enric Melé (exinvestigador de l’IRTA, Generalitat de Catalunya, i president de la Sociedad Española de Cultivo in Vitro)

17:15-18:00 h   
L’evolució i el futur de la vinya i el vi a la Catalunya francesa

per Fabrice Rieu (Consell Interprofessional dels Vins del Rosselló)

18:00-18:45 h    
Taula rodona amb tots els assistents

18:45 h           
Cloenda

per Josep M. Vives (president de la ICEA)  


XXXIII Jornada Andorrana
«Andorra i els seus ciutadans»


Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocina: Ministeri d’Educació i Cultura (Govern d’Andorra)
dia 21 d’agost

Ciutadà en el sentit més ampli, com a veí o natural (d’origen, de fet o de dret) d’un espai o territori, en el qual hom vol desenvolupar una bona part del seu projecte vital, més enllà de la determinació política lligada a la ciutadania. La construcció de la ciutadania identitària a partir de la ciutadania universal. Especificitats en el cas d’Andorra.

Programa matí (de 2/4 de 10 a la 1)

Presentació
per Èric Jover i Comas, vicerector per les relacions de l’UCE amb Andorra

Les bases de la ciutadania
per Teresa Cobo i Torres, llicenciada en psicologia i orientadora de batxillerat al col·legi Sant Ermengol

L’Observatori social. Dades de l’evolució dels ciutadans d’Andorra
per Joan R. Micó i Ibàñez, sociòleg i director del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans (CRES)

Aprendre a conviure: la ciutadania a l’escola
per Maria Josep Pascual i Sabaté, llicenciada en psicologia i orientadora de secundària al col·legi Sant Ermengol

L’economia andorrana i el concepte de ciutadania
per Cerni Escalé i Cabré, llicenciat en ciències polítiques i de l’administració i estudiant de màster en polítiques públiques

Valors humans plenament ciutadans
per Rosa Duró i Solanelles, diplomada en treball social i en drets humans econòmics, socials i culturals

La renda bàsica, una nova manera d’entendre el drets i les llibertats de la ciutadania
per Albert Gomà i Sala, politicòleg i sociòleg

Salutació del president de la XLII UCE
per Jordi Sales i Coderch

El paper de la premsa gratuïta en la configuració de l’opinió dels ciutadans d’Andorra
per Marc Segalés i Dalmau, periodista i director del diari gratuït Bondia

L’exercici de la ciutadania: dret, deure, responsabilitat...?
per Antònia Escoda i Alegret, infermera i presidenta del Partit Verds d’Andorra

Ideologia i ciutadania
per Josep Anton Rosell i Pujol, periodista i director general d’El Periòdic d’Andorra  

Els comuns, l’administració més propera al ciutadà
per Maite Cano i Franco, consellera menor i consellera delegada de cultura i turisme del Comú d’Andorra la Vella

Consideracions de la Institució del Raonador del Ciutadà
per Pere Canturri i Montanya, historiador i raonador del ciutadà

Andorra es mou, CR avança: creure en el nostre país és creure en la nostra gent
per Joan Gabriel i Estany, conseller general, president del grup parlamentari de Coalició Reformista (CR), exsíndic general del Consell General d’Andorra

Debat

Ponències no presencials, aportacions escrites:
Populus unita fortior
per Noemí Rodríguez i Martínez, periodista
El territori a vista de ciutadans
per Elisenda Vives i Balmaña, doctora en història i directora d’assumptes administratius i relacions parlamentàries del Consell General
Es pot parlar encara de ciutadania al segle XXI?
per Ferran Goya i Rodríguez de Castro, enginyer i primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS)

Programa tarda (de 2/4 de 4 a les 7)

Exercir el poder ciutadà
per Àngels Codina i Farràs, metgessa de família

Immigració i ciutadania
per Joan Carles Rodríguez i Miñana, notari

La ciutadania mundial
per Sílvia Puente i Rodríguez, llicenciada en pedagogia i màster en polítiques públiques i socials, cap de l’Observatori UNESCOCAT

La integració emparada per les arrels
per Josep Lluís Gonçalves i Carvalho, executiu comercial d’assegurances

Sostenibilitat social: el pal de paller de la societat andorrana
per Cristina Pérez i Vàzquez, diplomada en turisme i màster de sostenibilitat, especialitat en avaluació i polítiques de sostenibilitat

Els mitjans de comunicació en la construcció de la ciutadania
per Xavier Mujal i Closa, periodista i locutor radiofònic a ADràdio

La ciutadania jove
per Thaïs Zapata i Montava, diplomada en treball social i presidenta del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA)

La percepció dels processos econòmics per part dels ciutadans
per Francesc Bonet i Casas, advocat i economista

Fronterers de l’Alt Urgell, ni d’Andorra ni d’Espanya
per Rosa Badalamenti i  Rodríguez, cap de compres de Roca i Ribes i presidenta de l’Associació de Treballadors Fronterers d’Andorra (ATFA)

Informació i formació dels ciutadans
per Albert Roig i Loscertales, director de l’Agència Andorrana de Notícies

La protecció civil i el ciutadà
per Francesc Areny i Caselles, director de protecció civil i gestió d’emergències del Ministeri d’Interior (GA)

Ciutadania i ciutadans
per Francesc Rodríguez i Rossa, historiador, conseller general i president del Grup Parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS)

Debat

Cloenda
per Àngels Mach i Buch, presidenta de la SAC

Ponències no presencials, aportacions escrites:
La ciutadania: reflexions des de la psicologia clínica
per Montserrat E. Gil i López, psicòloga especialista en psicologia clínica i presidenta del Col·legi de Psicòlegs d’Andorra
Drets i ciutadania
per Jean-Michel Rascagneres i Llagostera, advocat i president del Col·legi d’Advocats d’Andorra
Projectes de la Comissió Nacional per a la Igualtat
per Magda Mata i Font, psicòloga i secretària d’Estat per a la igualtat del Ministeri de Salut, Benestar i Treball (GA)

Durant el dia es presentarà a Prada el llibre L’energia a Andorra, que recull els textos presentats a la 22a Diada Andorrana a l’UCE 2009.


VII Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada
«Ensenyament de la llengua: actituds i perspectives»


Ho organitzen: la Delegació territorial de l’IEC a Perpinyà, el grup de recerca transfronterer ICRECS (Institut català de recerca en ciències socials) de la Universitat de Perpinyà i el Grup de Recerca Llengües i Aprenentatge de la Universitat de Girona
dia 22 d’agost

de 9 a 12: estat de la qüestió
de 3 a 5: propostes didàctiques


VIII Trofeu de Petanca dels Països Catalans


Ho organitza: Club de Petanca de Prada
dies 21 i 22 d’agost (matí i tarda)


Jornada de Patrimoni: «Patrimoni cultural i projecció (inter)nacional. Conceptes, eines, ètica i estètica de la gestió del patrimoni cultural català»


Hi col·labora: Subdirecció General de Museus, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Generalitat de Catalunya) 
dia 23 d’agost, de 3 a 5

Presentació
per Jordi Cassassas, catedràtic d’història contemporània (Universitat de Barcelona)

Ponències:

Interaccions culturals i creació artística. Esbós d’una topografia dels fluxos culturals internacionals i la cultura catalana
per Llum Torrents, especialista en art i patrimoni cultural, membre d’ICOM-UNESCO, membre del grup de recerca DigiDoc de la Universitat Pompeu Fabra

«Serà l’art de les nostres democràcies». L’ideari noucentista. Una visió de la projecció del patrimoni cultural català des de la història de l’art
per Cristina Rodríguez i Samaniego, professora d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, membre del grup de recerca GRACMON de la UB, especialista en escultura catalana dels segles XIX i XX

«En una sola flama». El patrimoni cultural català als fòrums internacionals. Pau Casals i el discurs del 1971 a l’ONU
per Jaume Carbonell i Guberna, professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona, membre del grup de recerca GRACMON, de la UB, especialista en música dels segles XIX i XX

«De com saber ‘vendre’ el nostre patrimoni i no haver-nos de vendre el país». Eines i utilitats a Internet en la projecció del patrimoni museístic català avui
per Ricard Monistrol, coordinador de comunicació i difusió de la Fundació Cultura i Societat (FUSIC), president de l’associació DifuCom Cultura i codirector del curs de postgrau en comunicació i difusió cultural (IDEC, Universitat Pompeu Fabra)


Espectacles


Música


Crescendo (Catalunya Nord)
Ball popular
Plaça del poble
dia 16, a les 9 de la nit

Oprimits (Mallorca)
Ska, punk, hardcore
Plaça del poble
dia 17, a les 9 de la nit

Bikimel (Principat)
Cançó
Plaça del poble
dia 18, a les 9 de la nit

Aspencat (País Valencià)
Ska
Plaça del poble
dia 19, a les 2/4 de 10 de la nit

Moisès Coll i Marquès, Ismael Moll i Pelegrí i Joan Moll i Tudurí (Menorca)
Glosat
Tendal del Liceu
dia 20, a les 6 de la tarda

La Vella Dixieland (Principat)
Jazz clàssic
Plaça del poble
dia 20, a les 9 de la nit

Dept (Principat)
Pop-rock
Plaça del poble
dia 21, a les 9 de la nit

Mateu Matas i Macià Ferrer (Mallorca)
Combat de gloses
Tendal del Liceu
dia 22, a les 6 de la tarda

Els Mariners del Canigó (Catalunya Nord)
Havaneres
Plaça del poble
dia 22, a les 9 de la nit

Cor Jove dels Països Catalans
Esteve Nabona (director)
Obres de Joan Brudieu, Francesc Valls, Pere Rabassa, Isabel Montanari, Manuel Oltra i Joan M. Thomàs
Església de Sant Pere
dia 23, a les 2/4 de 9 de la nit

Cobla Casanoves (Catalunya Nord)
Sardanes
Plaça del poble
dia 23, a les 2/4 de 10 de la nit

Crescendo (Catalunya Nord)
Ball popular
Liceu Renouvier
dia 23, a les 12 de la nit


Teatre


El Teló (l’Alguer)
Lo forister de Gaví Ballero
Amfiteatre
dia 19, a 2/4 de 9 del vespre


Cinema


Cinema Paradiso
de Giuseppe Tornatore
dia 16, a les 11 de la nit

Damià Huguet
de Jaume Vidal
Càntic
d’Antoni M. Thomàs
dia 17, a les 11 de la nit

Miquel Bauçà, poeta invisible
d’Agustí Villaronga
dia 18, a les 11 de la nit

La bomba del Liceu
de Carles Balagué
Presentació: Carles Balagué
dia 19, a les 11 de la nit

Adéu, Espanya?
de M. Dolors Genovès
Presentació i col·loqui amb M. Dolors Genovès
dia 20, a les 5 de la tarda

La passió d’Emili Darder
de Pere Salom
dia 20, a les 11 de la nit

L’últim
de F. Murnau
dia 21, a les 11 de la nit

El metre
de Francesc Mulet
dia 22, a les 11 de la nit


Animació als pobles


Crescendo
Espirà de Conflent
dia 15, a la tarda

Crescendo
Estoer
dia 15, al vespre

Crescendo
Rià
dia 16, al vespre

l’Agram
Arboçols
dia 16, al vespre  

Crescendo
Soanyes
dia 17, al vespre

Crescendo
Saorra
dia 18, al vespre

Blues de Picolat
Vilafranca de Conflent
dia 18, al vespre

Mariners del Canigó

dia 18, al vespre

Crescendo
Vilafranca de Conflent
dia 19, a la tarda

Crescendo
Aituà
dia 19, al vespre

Crescendo
Molig
dia 20, al vespre

Crescendo
Finestret
dia 21, al vespre

Blues de Picolat
Vernet
dia 21, al vespre

Mariners del Canigó
Taurinyà
dia 21, al vespre

Crescendo
Vallestàvia
dia 22, al vespre

Blues de Picolat
Molig
dia 22, al vespre

Crescendo
Catllà
dia 23, a la tarda


Fòrum obert


Open.cat
a càrrec d’Esteve Valls
dia 17 d’agost, a les 5 de la tarda

Des de Perpinyà ens plau assabentar-vos del naixement d’OPENCAT, el primer Think Tank del territori. Aquest grup de reflexió es posiciona en l’espai Perpinyà-Girona, que s’està estructurant a través de l’Eurodistricte i l’Eurociutat catalana. Impulsat a Perpinyà el 2010, OPENCAT busca noves dinàmiques econòmiques i socials per a la plana del Rosselló i l’àrea de Girona. Fonamentant-se en una posició central en l’espai euromediterrani, els membres d’OPENCAT es dediquen a acostar les àrees urbanes de l’eix Perpinyà-Girona, per crear, a l’escala europea i mediterrània, un centre ineludible i dinàmic de més d’1 milió d’habitants, amb l’esperit dels anys 10.


Presentació de l’Aplec per la Independència / Monument a la Independència
a càrrec de l’Aplec per la Independència d’Arenys de Munt
dia 17 d’agost, a les 5 de la tarda

La iniciativa de fer una consulta sobre la independència a Arenys de Munt el passat mes de setembre es va presentar a la UCE de l’any passat. Moltes personalitats assistents i visitants de la UCE- 2009 van donar el seu suport a la iniciativa. Aquest suport va ser un dels elements que va fer que la premsa centrés l’atenció en la consulta i que durant el mes d’agost passat la consulta tingués un important ressò mediàtic.
Per a commemorar el primer aniversari de la consulta s’ha creat un comissió que prepara un aplec a Arenys de Munt que pretén reunir en una jornada festiva plena d’actes polítics, culturals i recratius a tots els independentistes que vulguin acompanyar-nos.
El caliu i la companyia que vam tenir de molts catalans provinents de tots els indrets de la nostra geografia volem que es repeteixi en els aplecs per deixar constància que la reivindicació d’independència és ben viva al nostre país.
Un dels actes centrals d’aquest aplec és la inauguració del Monument a la Independència que volem oferir a tots els catalans per demanar i reivindicar ara i per commemorar més endavant la independència a la qual aspirem.


Presentació de la Muga Caula
a càrrec de Joan Casella, director artístic de la trobada
dia 17 d’agost, a les 6 de la tarda

La Muga Caula és una trobada internacional anual de poesia d’acció i performance que té lloc a les Escaules, Alt Empordà, el mes de setembre de cada any, des del 2005. El motiu fundacional d’aquesta trobada és un fet històric; el 40 aniversari de la visita de Marcel Duchamp al salt de la Caula (les Escaules) l’any 1965. Duchamp, figura cabdal del cubisme, el dada i el surrealisme i predecessor de l’art conceptual i efímer, va visitar la contrada l’any 1965, segon consta documentalment, cercant inspiració per a la seva gran obra pòstuma Étant donnés. La trobada, de la qual Duchamp és l’inspirador, es dedica, doncs, a les arts efímeres i d’arrel conceptual, concretament a la poesia d’acció i a la performance. La voluntat de la trobada és també fer pedagogia d’aquestes arts que abracen diferents disciplines i expressions.


Presentació del llibre Enric Tàrrega. L’amant de la ciutat somniada. Converses de Joanvi Cubedo i Capella, M. Carmen Saéz Lorente i Josep Manuel Gil i Baquero
a càrrec de Carles Cabrera i Villalonga
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 17 d’agost, a les 6 de la tarda


Presentació de l’enregistrament en vídeo del primer CAP A CAP
Ho organitza: Mariela Olivé (Associació Cultural l’Art i la Manera)
dia 18 d’agost, a les 5 de la tarda

Tres intel·lectuals de la Catalunya Nord (Alà Baylac-Ferrer, Joan Daniel Bezsonoff, Jaume Queralt) debaten sobre la identitat i l’essència de la Catalunya Nord. Debat filmat a Ribesaltes, al celler Henri Lhéritier per Giorgio Menegoni. Lectures de Júlia Taurinyà.


La sobirania del Poble català fora del sistema polític espanyol
a càrrec d’Albert Bertrana i Bernaus, president de l’Agència del Cens Nacional del poble Català
dia 18 d’agost, a les 5 de la tarda

Es fa més i més palès el fet que el Poble de la Nació catalana no és sobirà dintre del sistema jurídic-polític espanyol, i tampoc dintre del francès. Això no li treu res a la sobirania que el Dret internacional, i en primer lloc la Carta de les Nacions Unides, reconeixent al nostre Poble, com als altres, per decidir si vol constituir-se en Estat. Només significa, simplement, que si volem exercir la nostra sobirania nacional ho hem de fer fora dels sistemes polítics espanyol i francès. Utilitzar vies democràtiques per accedir a l’Estat propi, no implica limitar-se a les vies de participació política de l’Estat aliè, previstes per intervenir en els afers públics d’aquell estat, però no per crear un Estat català. S’exposarà el projecte realista per organitzar des de la societat civil el sistema democràtic del Poble català, on exercir la sobirania mitjançant l’autodeterminació efectiva i promoure la mediació internacional cap a la creació de l’Estat propi.
S’esbossarà la proposta d’un Pacte Nacional per l’Autodeterminació entre, d’una banda, forces polítiques nacionalistes i independentistes actuant dintre dels sistemes espanyol i francès en la necessària tasca de preservar i enfortir la Nació catalana, sense pretendre que des d’allà es pot organitzar l’autodeterminació efectiva del Poble català; i d’altra banda, la part de societat civil organitzada en la línia esmentada, que, reconeixent les limitacions d’aquells sistemes, no presentaran iniciatives populars o recollides de signatures demanant a Parlaments o Consells accions per a les quals no estan facultats.


Tirada de bitlles tradicionals
a càrrec de Jordi Bancells
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 18 d’agost, a les 5 de la tarda


Cine-fòrum: Buscant Josep Sunyol, el president del Barça afusellat pels franquistes
a càrrec de Jordi Creus (director de Sàpiens) i Àngel Casals (historiador)
dia 18 d’agost, a les 6 de la tarda


Presentació del llibre El moment zen. La independència des de la xarxa de Josep Sort
a càrrec de l’autor del llibre i amb la participació de l’historiador Agustí Barrera
dia 18 d’agost, a les 6 de la tarda

El llibre és un recull dels posts publicats al bloc personal de l’autor (http://josepsort.blogspot.com) al llarg de l’any 2009. S’hi repassen els diferents esdeveniments succeïts al llarg d’aquest any, tals com la manifestació a Brussel·les, la formació de Reagrupament, la consulta d’Arenys de Munt i la primera onada de consultes (14D) així com els èxits assolits pel Barça de Joan Laporta.


Presentació de l’adhesió dels Dragons Catalans a PuntCat
a a càrrec de Marie-Thérèse Sanchez-Schmidt (diputada UE), Bernard Guasch (president dels Dragons Catalans), Jordi Iparraguirre (director de la Fundació PuntCat), Montserrat Biosca-Planes (presidenta d'Òmnium Cultural Catalunya Nord) i Llibert López (vicepresident dels Dragons Catalans i representant de l'Associació Rugbi Lliga)
dia 20 d’agost, a les 11 del matí


Presentació del llibre Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor de Pau Vinyes
a càrrec de l’autor
dia 20 d’agost, a les 5 de la tarda


Presentació del llibre L’origen dels castells. Anàlisi tècnica i històrica de Joan Bofarull i Solé
a càrrec de l’autor
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 20 d’agost, a les 5 de la tarda


Salvador Balcells presenta Emili Espinosa, protagonista de les seves novel·les políciaques ‘La taca negra’ i ‘El vi fa sang
a càrrec de l’autor
dia 20 d’agost, a les 5 de la tarda

Al sotsinspector dels mossos Emili Espinosa, que és a punt de dinar, l’acaben de trucar de la comissaria. Ha d’anar immediatament a l’Espluga de Francolí perquè han trobat un home mort a ganivetades. Li sap greu, perquè avui volia parlar amb la seva dona del darrer estirabot de les filles, especialment d’Empar, la petita, que la nit anterior li havia retret l’origen “tèrbol i botifler”, paraules textuals, del cos de policia al que pertany. També li havia dolgut que, amb el suport de Núria, la gran, qualifiqués la seva feina de “servei al poder i no als ciutadans” i de “practicar la repressió contra els moviments socials i populars”. Pensa que tot plegat és com tenir l’enemic a casa... i no entén com és que li han sortit unes filles tan radicals i independentistes.


Setantenni Front Nacional de Catalunya
a càrrec d’Agustí Barrera, exmilitant del FNC
dia 20 d’agost, a les 6 de la tarda

El 4 de maig del 1940, al París ocupat, es fundà el Front Nacional de Catalunya (FNC) per un acord que se signà entre militants d’Estat Català i Nosaltres Sols! representats respectivament per Joan Cornudella i Daniel Cardona. El FNC col·laborà amb els aliats durant la II Guerra Mundial, alguns dels seus militants foren condecorats pels angloamericans i francesos com Joan Lairet, Jaume Cornudella, Manuel Viusà, Magí Colet (rebutjà la condecoració). El FNC fou el nexe d’unió entre el separatisme dels anys vint i trenta i l’independentisme dels setanta, de la seva soca en sorgí el PSAN, el PSAN-p, MDT, EPOCA. Des del 1940 fins al 1946, que fou desmantellat per la policia, fou el referent de la lluita independentista a l’interior i a l’exterior, amb el suport dels catalans d’Amèrica i del Consell Nacional Català de Londres (CNC 1940-1945). Participà en diverses iniciatives unitàries Consell de Forces Polítiques (1975-1977) i a l’Assemblea de Catalunya (1971-1977).
El 2010 és el setantenni de la fundació del FNC, alguns exmilitants del FNC creiem que en la recuperació de la memòria nacional, seria important de fer un seguit d’actes simbòlics, conferències, articles, concentracions, actes institucionals, que treguessin de l’oblit aquells patriotes de primera hora, gràcies al sacrifici i esforç dels quals, ha persistit el sentiment d’identitat nacional.


Presentació de Tornaveu, revista digital quinzenal del món associatiu
a càrrec de Pere Baltà (director), Antoni Carné (Ens de Comunicació Associativa) i Joan Maluquer i Ferrer (Projecte Heptàgon)
dia 20, a les 6 de la tarda


Presentació del llibre Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental de Josep Guia
a càrrec l’autor
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 20, a les 6 de la tarda


A la universitat en català!
a càrrec de Francesc Marco i Teresa Casals, de Plataforma per la llengua
dia 21 d’agost, a les 5 de la tarda

Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que té com a objectiu, des de la societat civil, treballar per garantir la presència de ple dret de la nostra llengua en tots els àmbits de la societat. Pel que fa a l’àmbit Llengua i Educació, que no cal dir que el considerem de gran transcendència, treballem per contribuir a crear un estat d’opinió favorable a la normalització lingüística en tots els nivells educatius i per aconseguir que el català, com a llengua pròpia del territori, esdevingui sense ambigüitats la llengua vehicular i d’aprenentatge en els diferents nivells educatius. Iniciem la campanya A la Universitat, en català! perquè considerem que en aquest moment, quan a les universitats s’està implantant el Pla Bolonya, estem al davant d’un repte: aconseguir que el català ocupi a les universitats el lloc que li correspon tant a l’administració, com a la docència, a la recerca i als programes d intercanvi. Forma part de l’essència del compromís de la Plataforma per la Llengua treballar perquè els reptes que se’ns presenten esdevinguin oportunitats així com també vetllar perquè l’alumnat vegi reconeguts els seus drets de rebre els ensenyaments en la seva llengua i poder-s’hi expressar oralment i per escrit en qualsevol activitat de docència i de recerca. La societat catalana necessita professionals ben preparats que puguin exercir les seves professions en el futur en llengua catalana i és a la universitat on els han de donar les eines per fer-ho.
Creiem que ara que iniciem un nou pla d’estudis d’acord amb les directrius europees, és una bona oportunitat per reforçar la presència del català als plans d’estudi i a la recerca i, pel que es va veient, no sembla pas que aquest sigui l’objectiu de la majoria de les universitats. Ens hem d’internacionalitzar, diuen i hem de ser capaços de formar universitaris que coneguin perfectament l’anglès i s hi puguin expressar oralment i per escrit. Sens dubte és un bon objectiu. El compartim i encara som més ambiciosos. Voldríem que la capacitat lingüística i comunicativa dels estudiants universitaris catalans no es limités només a un bon coneixement de l’anglès sinó que s’ampliés al coneixement d’altres llengües, sobretot de les llengües romàniques, com a llengües veïnes, però aquest fet no ha d’anar mai en detriment del coneixement de la llengua pròpia.


Homenatge a Manuel Viusà, un independentista compromès
a càrrec d’Aleix Renyé, Agustí Barrera i Marc Sallas
dia 21 d’agost, a les 5 de la tarda

En motiu del 70è aniversari del naixement del Front Nacional de Catalunya (FNC), la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) organitza un acte de record a qui fou un del militants històrics d’aquest partit, el pintor i exiliat polític Manuel Viusà.


Presentació del llibre Anticatalanisme i antisionisme, avui de Jaume Renyer
a càrrec de l’autor
dia 21 d’agost, a les 5 de la tarda

L’autor analitza les causes profundes que provoquen l’antisionisme a Catalunya i com des de l’extrema esquerra fins a la ultradreta es comparteix i s’instiga l’odi contra l’Estat d’Israel. Estem davant una obra imprescindible per reconèixer les arrels comunes que presenten l’anticatalanisme i l’antisemitisme, i la manera com aquest sentiment és manipulat per bona part de l’espanyolisme més visceral, per coartar els drets i les llibertats nacionals dels catalans.


Presentació de la novel·la La Palmavera d’Àlex Garrido i Serra
a càrrec de l’Irene Coghene, consellera del Centre Excursionista de l’Alguer
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 21 d’agost, a 2/4 de 6 de la tarda


Constitució de Catalunya: Un objectiu al nostre abast
a càrrec de Carles Bonaventura, membre de la junta directiva nacional de RCat, Roger Granados, advocat, i Ignasi Planas, jutge
dia 21 d’agost, a les 6 de la tarda

El Tribunal Constitucional es va encarregar de deixar clar, el passat 28 de juny amb la seva sentència contra l’Estatut, i per si algú encara no se n’havia adonat, que l’etapa autonòmica a Catalunya s’ha acabat, ha mort, ha tocat fons, ja no té més recorregut i és incapaç d’aportar solucions a les problemàtiques que afecten els ciutadans de Catalunya. El nou Estatut, l’eina en què havien dipositat les seves il·lusions els líders polítics dels partits parlamentaris catalans actuals ja no és, a hores d’ara, cap esperança, ha esdevingut una nova frustració, un nou desencís.
“Cap Estatut ens farà lliures” proclamàvem els independentistes quan els representants polítics del nostre país se centraven en els treballs d’elaboració i negociació del nou Estatut. Dons bé, Espanya i el seu Tribunal Constitucional es van encarregar fa un parell de mesos de deixar-ho ben clar: Catalunya, dins el marc autonòmic espanyol, no pot ser res més que una comunitat autònoma de règim comú. Els espanyols no tenen cap ganes de fer-nos un vestit a mida, ni de considerar-nos res especial dins aquest marc juridicopolític hereu del franquisme en què ens toca viure i del qual som presoners fins que no decidim alliberar-nos-en. Tots aquells que a casa nostra parlaven de federalisme, de trobar l’encaix de Catalunya dins l’Estat, d’una Espanya oberta que estimava els catalans… han quedat del tot desautoritzats; el millor que podrien fer és anar-se’n a casa, reconèixer el seu immens error i deixar lloc a aquells que, davant el fracàs de la via espanyola, tenen noves idees, noves il·lusions i noves propostes a fer al poble de Catalunya. Ja no és l’hora de cap Estatut, és l’hora de la sobirania, l’hora de la independència, és l’hora de la Constitució de Catalunya.
Podem proclamar-ho als quatre vents: “L’Estatut és mort, visca la Constitució Catalana.” En aquest sentit, i conscient que res de bo no es podia esperar d’un Estatut retallat, mutilat i escapçat tantes vegades; és a dir, ja liquidat i sentenciat per endavant, Reagrupament va presentar la passada primavera, en la seva II Assemblea Nacional, una proposta de Constitució de Catalunya elaborada per un equip de juristes que tenia per objectiu deixar clar que, si la nostra nació vol anar més enllà de l’estricte marc competencial, si vol esdevenir alguna cosa més que una comunitat autònoma espanyola, si vol ser reconeguda com el que és: una nació en el context internacional, el nostre país no en feia prou amb cap Estatut, sinó que necessitava, i necessita, una Constitució, la Constitució del futur Estat català. Un Estat lliure i sobirà, i integrat a la Unió Europea.


Presentació del llibre Anecdolotogi de Francesc Pujol d’Isidre Clopas, Dux editorial
a càrrec de Francesc Canosa, periodista
dia 21 d’agost, a les 6 de la tarda

Som davant de l’obra més invisible de Francesc Pujols. El filòsof que duu més d’un segle il·luminant a tot, el món torna per enlluernar amb les seves anècdotes. Gràcies a la pacient recol·lecció que va fer Isidre Clopas l’any 1953 veurem i sentirem escriptors, polítics, periodistes, artistes, cambrers, botiguers, fusters de la Catalunya més lluminosa. Som davant d’un país que viu a l’aire. Històries xuclades als carrers, cases, cabarets... A tot arreu. Comprimits orals del que es diu, del que diuen, del que diuen que diuen. De tot servit a taula pel “gourmet de la xafarderia”. Som davant d’un dels gèneres més cristal·lins de l’existència. Així ho va dir Pujols al seu gran amic Josep Pla: “en l’enorme misteri obscur de la raça humana, l’anècdota és l’única escletxa de psicologia real”. De Gaudí a Dalí, de Cambó a Lerroux, de Nonell a Nogués, de Maragall a Rusiñol, de Pla a Sagarra, entre, molts d’altres prohoms del país, van desfilant per boca de Pujols en l’amable i intel·ligent conversa de l’anècdota de sobretaula.


Presentació de La Bèstia del Vacarès de Josèp d’Arbaud i les altres novetats occitanes en català
a càrrec de Jaume Figueras i Trull (Arxiu Occità)
dia 21 d’agost, a les 6 de la tarda


Reflexions sobre Cucurull i el seu temps
a càrrec d’Imma Albó
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 21 d’agost, a les 6 de la tarda


Presentació de la revista Nostra Terra
a càrrec de Bartomeu Mestre
dia 22 d’agost, a les 5 de la tarda


Arenys de Munt. L’inici de les consultes independentistes
a càrrec de Josep Manuel Ximenis i Abel Maruny
dia 22 d’agost, a les 5 de la tarda


Presentació del llibre El cim dels espadats de Marcel Fité
a càrrec de l’autor
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 22 d’agost, a 2/4 de 6 de la tarda


Jerarquies i prejudicis. I. Embarbussaments mediàtics
a càrrec de Josep M. Domènech
dia 22 d’agost, a les 6 de la tarda


Presentació dels primers volums dels Quaderns de Cuina, editats amb paper fet a mà per Toni Sardà
a càrrec de Joan Daniel Bezsonoff, Josep Guia, Bartomeu Mestre i Jaume Fàbrega
dia 22 d’agost, a les 6 de la tarda


Presentació d’Amics Prada
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 22 d’agost, a 2/4 de 7 de la tarda


Dictat d’occità
a càrrec de Jaume Figueras i Aitor Carrera
dia 22 d’agost, a 2/4 de 7 de la tarda


Jerarquies i prejudicis. II. Guerra o pau
a càrrec de Josep M. Domènech
dia 23 d’agost, a les 5 de la tarda


Acte polític del PSAN: “Independència del Principat/Independència de la nació catalana”
a càrrec de Josep Guia, Oriol Teixidor i Zaida Torregrossa
dia 23 d’agost, a les 5 de la tarda


Presentació de la Fundació Triangle Jove
a càrrec d’Àngela Garcia i Lladó, presidenta de la fundació i Rafel Sedano i Porcel, patró de la fundació
dia 23 d’agost, a les 5 de la tarda

La Fundació Triangle Jove es va constituir com a tal l’any 2009, com a resultat d’un projecte conjunt que durant deu anys van portar a terme els Consells de Joventut de les Illes Balears (CJIB), el País Valencià (CJCV) i Catalunya (CNJC). El Triangle Jove es va crear i continua actuant com un espai de col·laboració entre aquests òrgans, els consells,  representants de l’associacionisme juvenil i interlocutors davant les administracions en matèria de joventut. Les principals finalitats de la Fundació són, a més de les relaciones amb la coordinació i promoció del associacionisme i la participació juvenil, les de promoure l’ús de la llengua catalana i el coneixement de la respectiva cultura i història dels territoris de parla catalana, i establir relacions  amb altres  organitzacions  europees de  naturalesa  similars  als  consells de joventut.
La principal activitat de la Fundació actualment és l’organització de dos trobades anuals on participen joves membres d’entitats juvenils dels tres territoris. Unes trobades on es combinen activitats formatives, d’intercanvi d’experiències o posicionament de l’associacionisme juvenil en diferents temàtiques, amb la convivència i l’enfortiment de relacions entre joves compromesos amb la seva societat.
Durant la presentació de la Fundació Triangle Jove a l’espai Fòrum Obert de la Universitat Catalana d’Estiu s’explicarà quin ha estat el procés de consolidació del projecte que ha desembocat en la creació de la Fundació, i com es pot treballar des de l’associacionisme juvenil per la cohesió social i la identitat comuna dels territoris de parla catalana.


Debat i presentació del llibre Torcebraç entre dues cultures de Rosa Calafat
a càrrec de Josep M. Domènech
dia 23 d’agost, a les 6 de la tarda


Resolució del contenciós amb Espanya
a càrrec de Carles Lladó i Badia, doctor arquitecte, cofundador de l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya, ADOC, 1986 i autor, entre d’altres, dels llibres: Barcelona adéu!, Catalunya independent! i Catalunya Comitè Olímpic, 1988, promotor i coordinador de Catalunya: estat de la nació, de 28 autors, 2008
dia 23 d’agost, a les 6 de la tarda

A partir dels factors de desestabilització i els moments crucials que està sofrint Catalunya, així com de l’anàlisi de les possibles vies per a aconseguir la sobirania, la millor estratègia contra el domini espanyol consisteix en posar en evidència la seva il·legitimitat –amb les provocacions que calgui, per tal de maximitzar els greuges– aprofitant les seves pròpies lleis. I la primera provocació pot ser la sol·licitud oficial del referèndum d’autodeterminació, precisament per a que el deneguin. El compliment inicial de la legalitat estatal és l’únic camí per a poder sol·licitar empara a la UE i als tribunals internacionals dels drets humans i dels pobles per a que siguin ells els qui ens facin justícia. Un cop realitzades aquestes gestions, els catalans quedarem totalment legitimats internacionalment per a exercir el dret a forjar el nostre futur i convocar el referèndum.


Presentació del llibre Contra sentit de Manel Joan i Arinyó
a càrrec de l’autor i Isidre Crespo
Ho organitza: Amics i amigues de la Universitat Catalana de Prada
dia 23 d’agost, a 2/4 de 7 de la tarda


Exposicions


Realitat i vitalitat de la llengua catalana
a càrrec de la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana FOLC

Manuel Viusà
a càrrec de Terra Nostra

La vida a debaix. Llocs i personatges de l’Alguer vella
de GABRIEL MONTI
a càrrec de l’Obra Cultural de l’Alguer

Cartografia de Catalunya Nord
a càrrec de Terra Nostra