XLIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
Programa

XLIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

Tallers


Taller pràctic de castells
pels Castellers del Riberal
dia 17, de 3 a 5


Literatura i enogastronomia, de Josep Pla a Santi Santamaria
per Jaume Fàbrega
del 17 al 19, de 3 a 5

Si existeix una història i una concreció de la gastronomia i dels vins és perquè hi ha literatura. Des dels primers textos gastronòmics mesopotàmics en acadià, els més antics de la humanitat, amb alguns de xinesos, fins a Josep Pla o el xef Santi Santamaria (mort aquest 2011), que participà al llibre Grans plats, grans cuiners, grans artistes, grans escriptors , literatura i gastronomia sempre han anat unides. Aquests anys, a més, hi ha diversos aniversaris d’escriptors que s’han interessat pel tema, de Josep M. de Sagarra a Tolstoj, passant per Valle Inclán i la nova posta en escena d’ El quadern gris de Josep Pla, màxima expressió de la literatura del gust.

1. L’antiguitat. Textos mesopotàmics i egipcis. La tradició bíblica. La Grècia clàssica, el gran taller de literatura del gust. Roma, l’imperi del menjar.

2. L’edat mitjana. L’aportació àrab. La primacia catalana. De Francesc Eiximenis, o Arnau de Vilanova, al Tirant lo Blanc.

3. Del renaixement al barroc. Cervantes i la societat a través del menjar. Fra Miquel Agustí (s. XVII) i els productes del camp i de la granja. El baró de Maldà, un dietari del gust. L’aportació francesa.

4. Època moderna. Aportacions diverses: francesa, italiana, russa, espanyola, gallega, portuguesa… Gastronomia i literatura catalana: poesia, ficció i no ficció, de Ruyra i Pla a Josep Sebastià Pons, Andrés Estellés i Porcel; de Martí Pol a Comadira i Piera, de Ferran Agulló a Lujan i Vázquez Montalban. Els cuiners escriuen: de Mestre Robert (s. XV) i Ignasi Domènech a Santi Santamaria.


La xeremia d’Eivissa i Formentera
per Jordi Serapio i Riera, Josep Colomar ‘Xauet’ i Vicent Marí i Costa
(amb el suport del Consell Insular d’Eivissa)
del 17 al 19, de 3 a 5

La xeremia és un dels instruments tradicionals de les Pitiüses menys coneguts i emprats avui dia. Es tracta d’una vertadera relíquia musicològica i és herència directa d’una antiga tradició mediterrània que arribà a les nostres illes fa milers d’anys. L’ús de la xeremia ha caigut en desús de manera irremeiable amb l’abandó generalitzat de la vida i els costums tradicionals del nostre camp.
Els objectius del curs són: apropar el coneixement de la xeremia com a instrument tradicional de les Pitiüses, situar el valor musical i històric de la xeremia en un context social i econòmic rural, conèixer la tècnica i el procés de construcció de la xeremia i conèixer les sonades més populars de xeremia. El curs s’estructura en dues parts: teòrica i pràctica. Introducció teòrica: la xeremia en la música popular eivissenca; origen, evolució i història de la xeremia; descripció i classificació de la xeremia. Pràctica: manipulació de les canyes; construcció de la xeremia i del xeremió; demostració de nocions bàsiques d’execució de melodies o ‘gaites’.


Marcs, arcs, onades i corrents
per Joaquim Auladell
del 17 al 19, de 3 a 5

  1. Nació i regió. Fusterianisme, revisionisme i postfusterianisme
  2. La idea d’Europa: “Europa o la Cristiandat”, Occident o Atlàntida, Napoleó, Hugo, Hitler, Maseres....
  3. Globalisme versus universalisme. Malestar i indignació

Taller de novel·la històrica
per Pere Morey
dia 17, de 3 a 5

Definició, per a què serveix, rerefons, protagonistes/antagonistes, dimensions, difusió...


Taller de llengua i cultura portuguesa
per Ana Sofia G. Henrique
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

La llengua portuguesa és una llengua parlada per 250 milions de persones i és la llengua oficial de vuit estats: a Europa (Portugal), a Àfrica (Angola, Cap Verd, Guinea Bissau, Moçambic, São Tomé i Príncipe), al continent americà (Brasil) i a Àsia (Timor Est). S’ensenya a 190 escoles i universitats d’arreu del món. A escala mundial és la cinquena llengua més parlada i la tercera del món occidental. Històricament la llengua portuguesa és una llengua romànica (del grup iberoromànic), igual que el català, castellà, italià, occità, francès, sard i romanès.
La Lusofonia, el conjunt de països que tenen com a llengua oficial el portuguès i la Comunidade dos Países de Língua Portuguesa (CPLP), que és una organització entre els països lusòfons, possibiliten també la unió cultural entre els membres i té la seu a Lisboa. A Galícia hi ha un moviment que reclama que Galícia sigui acceptada com a membre de ple dret de la lusofonia. Aquest moviment reivindica la unitat de la llengua galaicoportuguesa i defensa que el gallec és una variant dialectal del portuguès.
L’objectiu del taller és dotar d’elements gramaticals, lèxics, històrics i culturals els alumnes inscrits, per tal que puguin començar a parlar en portuguès. També es pretén apropar els alumnes al context i a les problemàtiques de la lusofonia. El taller s’estructurarà al voltant dels eixos següents: introducció a la llengua i cultura portuguesa; elements i trets distintius del portuguès; les competències bàsiques d’expressió oral en llengua portuguesa en situacions comunicatives quotidianes; el present, el passat i el futur; la cultura portuguesa a través de la literatura, la música, el cinema i la geografia de Portugal; els principals aspectes de la història de Portugal; els lligams entre Portugal i els Països Catalans al llarg de la història.


Els vins dels Països Catalans des de diferents àmbits
per Rosa Vila, sommelier
(amb el suport de l’INCAVI, Generalitat de Catalunya, i la col·laboració de l’AOC Rosselló)
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Esbrinarem com començà el cultiu ecològic, per quina raó els terrers tenen tanta influència en el cep i en l’elaboració del vi i per què volem fer vi sense límits.

El cultiu ecològic a les nostres terres, per Josep Maria Albet (celler Albet i Noya, DO Penedès)
La visió d’en Josep Maria Albet com a pioner del cultiu i el·laboració ecològica a les nostres terres i més enllà
Tast de vins del celler Albet i Noya (DO Penedès)
dia 17

Taller d’aromes
per Carola Camps (tècnica en jardineria i floristeria), Xavier Picazo (enòleg) i Rosa Vila (sommelier)
Ens aproparem més a la natura a través d’un taller d’aromes ben especial. Completarem el taller d’aromes amb el tast de tres vins monovarietals propis de la DO Alella i també amb la primícia del vi de cupatge d’enguany.
Tast de vins del celler Joaquim Batlle (DO Alella)
dia 18

Una experiència singular a l’Alt Empordà
per Antoni Falcon (celler Vins de Taller)
Antoni Falcon ens explicarà per què en un poblet de l’Alt Empordà, a prop de les Alberes, es fan els Vins de Taller.
Seguint les petjades de les nostres varietats
per Josep M. Puiggròs (enginyer agrònom i responsable de la secció de viticultura i enologia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans)
Tast de vins del celler Vins de Taller
dia 19

Les matemàtiques aplicades a la natura i els vins de l’Alguer
per Iolanda Colom (professora de la Universitat d’Andorra), Carles Sechi (diputat al Parlament de Sardenya) i Rosa Vila (sommelier)
Ens conduirà, a través dels vins elaborats amb varietats autòctones de l’Alguer com ara el torbat i el canonau, a fer un passeig imaginari per les vinyes del celler Sella & Mosca.
Tast de vins del celler Sella & Mosca (l’Alguer)
dia 21

Tast de vins de Catalunya Nord
per Pere Fons (celler Dom Brial)
Selecció de grans vins del celler Dom Brial. Tastarem vins vells de Ribesaltes i també vins vells de Muscat, únics per la seva elaboració.
Tast de vins del celler Dom Brial (Catalunya Nord)
dia 22

Els vins del Principat
per Jordi Bort (director general de l’INCAVI)
dia 23


Fotografia digital
per Joan Víctor de Barberà
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Des de la invenció de la fotografia, l’any 1826 per Niepce i Daguerre, fins als nostres dies l’invent ha sofert molts canvis tècnics, però l’objectiu definit és el mateix: dibuixar amb la llum. El boom que ha tingut la fotografia amb l’arribada de la digitalització ha permès que ‘tothom’ tingui un aparell fotogràfic a mà. En el taller de fotografia pretenem donar unes nocions bàsiques de manera teòrica i pràctica per a aprofitar millor els nostres aparells fotogràfics i obtenir resultats millors. Si teniu una càmera rèflex i la porteu, mirarem de fer un taller ben entretingut al mateix temps que formatiu. Si la vostra càmera és compacta o és la del mòbil, el taller també us servirà per a treure’n més bon profit.


Dansa
per Ramon Cardona
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Indicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s’ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit.


Sardanes
per Teresa Vinyes
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

El taller té el propòsit d’iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per a remarcar-ne la riquesa artística i cultural.


Cançons populars
per Ramon Gual i Batlle
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

La nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d’un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d’altres antigues i sempre vives.


Esports
per Francesc Prujà
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Condició física general: quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s’adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments.


Muntanyisme
per Antoni Glory, Jordi Taurinyà i Pau Vinyes
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Recorrerem a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d’un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la pujada de nit tan tradicional i fabulosa al cim del Canigó. Cal portar l’equipament usual de l’excursionista: motxilla, calçat idoni etc.
Excursió a Vallestàvia el dia 20 i pujada al Canigó els dies 22 i 23.


Món associatiu i trabucaires
a càrrec de la Coordinadora Catalana de Trabucaires
dia 19, de 4 a 5


Taller d’escriptura de novel·la negra
per Sebastià Bennàssar
del 21 al 23, de 3 a 5

La novel·la negra és el gènere literari amb un major nombre de lectors arreu del món. A casa nostra hem tingut nombrosos autors del gènere entre els quals hi havia alguns dels principals homes amb una ferma vocació de país com Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, els pares fundadors de la novel·la negra en català. Aquests autors entengueren i posaren les bases per a construir la novel·la negra com la gran novel·la social dels nostres temps, seguint els models i els preceptes que ja havia instaurat en la seva manera de narrar l’home incorruptible que fou Dashiell Hammett, de qui el 2011 es compleixen cinquanta anys de la mort.
L’objectiu del taller és dotar d’elements i tècniques narratives els alumnes inscrits, per tal que puguin començar a escriure la seva pròpia novel·la negra i contribuir, així, a fer un retrat social de la realitat dels diferents territoris dels Països Catalans, a través de la pràctica de l’escriptura. La primera part de cada sessió serà més teòrica amb l’explicació de tècniques i continguts, i la segona part, més pràctica, on els alumnes elaboraran els seus textos.
El taller s’estructurarà al voltant dels eixos següents: la construcció de la trama de la novel·la negra (com cercar un argument i com estructurar la novel·la); principis i finals, les parts més importants de la novel·la negra; el procés de documentació, mitjans de comunicació, llibres, fonts, hemeroteques; la construcció dels personatges i la construcció dels arquetipus; descripció, el seu ús com a element social; observació i realitat; els diàlegs i la seva construcció; l’argot català; els girs de la trama i la versemblança; uns apunts sobre la novel·la negra catalana per a conèixer la tradició.


Taller del lutier
per David Demartis (mestre lutier)
del 21 al 23, de 3 a 5


«Toki pona»
per Nicolau Dols
del 21 al 23, de 3 a 5

Vols aprendre una llengua en poques hores? T’asseguram que podràs aprendre tot el vocabulari de la llengua en tres dies. Vols explorar la realitat d’una manera diferent? Descobreix noves relacions entre les coses gràcies a aquest instrument expressiu i poètic: el toki pona. Cada llengua és una manera diferent de relacionar-se amb la realitat. Experimenta’n una de radicalment diferent, una llengua creada expressament per a replantejar-se el món.
El toki pona va ser creat el 2001 per Sonja Helen Kisa amb una intenció fronterera entre l’experiment i la intenció ètica. Per un costat, es tractava de veure quins eren els elements semàntics mínims que calien per a assegurar la comunicació lingüística; per un altre, l’experiència vital de l’autora la impulsava a revisar de manera creativa la seva relació amb la realitat, una revisió que emprengué per la via de l’aplicació radical de la hipòtesi Sapir-Whorf. Rebaixar el paper de filtre que fa el codi en la relació entre l’individu i la realitat, d’això es tracta. Pel fet que actualment consta només de 127 paraules, el toki pona prefereix la sintagmació a la simple selecció lèxica. En aquest sentit, aprendre toki pona constitueix una experiència completament diferent respecte de l’aprenentatge de qualsevol altra llengua. El recurs de la paràfrasi, la necessitat de crear composts lèxics a partir de les unitats existents i el procés de relació entre aquestes unitats fa que tant l’expressió com la comprensió en toki pona obligui a replantejar els marges de la creativitat lingüística i els de la relació entre el discurs i la realitat.
Programa: presentació del toki pona (naixement, intenció, vitalitat actual); el lèxic; les relacions gramaticals; exercicis d’expressió; exercicis de lectura i comprensió a partir de jan lawa lili (El petit príncep).


Bestiari
a càrrec d’Aire Nou de Baó
dia 22, de 3 a 5


Les virtuts del cantar
per Mercè Velasco (metgessa foniatra)
(amb el suport de la Federació de Cors de Clavé)
dia 23, de 3 a 4
Conferència sobre la importància que té per a la salut de les persones el cantar


Taller coral: tothom pot cantar
per Carles Grèbol i Cervera i l’Orfeó La Lira
(amb el suport de la Federació de Cors de Clavé)
dia 23, de 4 a 6
Aquest taller està dirigit a totes les persones que vulguin cantar i formar part d’una coral per a gaudir del cant coral.