XLIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
Programa

XLIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

Àrees

Ciències de la natura

 

Coordinació: Martí Boada (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; grup de recerca emergent «Conservació, etnoecologia i canvi global» [2009 SGR 569])

Energia i crisi ambiental

Dies: del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: En el context de crisi actual, un dels vectors clau és el model energètic, basat essencialment en energies fòssils, en alternatives socialment contestades, com és el cas de la nuclear. Les anomenades ‘energies renovables’ poden representar una via de futur suficient? Aquesta és la pregunta. El curs d’enguany mostrarà a través de diferents especialistes quines poden ser les vies de futur en el camp energètic.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


Ciència i tecnologia



Coordinació: Núria Ferrer i Anglada (Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya; grup de recerca consolidat «Caracterització Elèctrica de Materials i Dispositius» [CEMAD] )
Amb el suport de la Societat Catalana de Física i la Societat Catalana de Química, Institut d’Estudis Catalans

L’Any Internacional de la Química

Dies: del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12 del migdia, i del 21 al 22 d’agost, d’11 a 12 del migdia

Resum: L’any 2011 és l’any internacional de la química. Per aquest motiu, hi dedicarem el curs d’enguany. L’objectiu serà mostrar com la química té un paper central en la ciència i que, per força, ha de formar part de les solucions als principals desafiaments que ha d’afrontar la humanitat. Així, doncs, tractarem aspectes interdisciplinaris com ara el medi ambient, el canvi climàtic, l’energia, la medicina i els nous materials fent especial èmfasi en la contribució de la química en aquests camps.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums   


Ciències de la salut

Coordinació: Jordi Craven-Bartle (Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Sanitat (Generalitat de Catalunya)

Un model sanitari sostenible?

Dies: del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Enguany els temes de ciències de la salut seleccionats responen a la preocupació social i mediàtica per la crisi econòmica i la seva transcendència en la sanitat pública, que podria fer trontollar un dels pilars de l’estat del benestar. El debat social sobre el control del cost porta a l’avaluació dels criteris de priorització en el racionament de les prestacions i a les mesures globals de sostenibilitat del model sanitari públic.
La seguretat del pacient davant l’error, que forma part de la condició humana, és el gran repte del segle XXI, quan el desenvolupament tecnològic en l’època digital podria fer perdre la comunicació interpersonal. Error mèdic i comunicació seran estudiats en dos dies consecutius amb la nota històrica del primer metge cooperador, Josep Salvany, pioner de la vacuna de la verola a la primeria del segle XIX, a qui el Col·legi de Metges de Barcelona dedicà l’any 2010.
I acabarem amb un altre tema d’actualitat: el debat sobre les centrals d’energia nuclear a la llum de la ponderació entre la necessitat d’energia i la seguretat de les persones i del medi ambient. Què hem après dels accidents nuclears? Les centrals nuclears poden ésser realment segures per al medi ambient? El debat és dels físics nuclears, enginyers, biòlegs, geògrafs, metges, polítics… i de tots vosaltres!

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


Economia

Coordinació: Òscar Mascarilla i Miró (Universitat de Barcelona, grup de recerca consolidat «Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials» [CAEPS])

Països Catalans 2011: com cal interpretar els canvis (crisi) econòmics?

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Albert Einstein deia que una crisi és la principal benedicció que pot patir un país. Crisi significa canvi. La societat catalana ha viscut de l’herència de temps passats. Un confort econòmic i feixugues regles del joc han portat la societat a evitar riscos, a relaxar els conceptes d’emprenedoria, d’innovació i creativitat. El 2011 ens trobem uns Països Catalans descol·locats, asfixiats perquè tenen els dèficits fiscals més elevats i amb llurs governs autonòmics que són els més endeutats de l’estat. La taxa d’atur, l’angoixa, les dificultats econòmiques i socials han de portar canvis profunds tot conformant un escenari ple de desafiaments i interrogants. En aquest context, el debat del curs es centra a interpretar la realitat econòmica que ens envolta, interpretar els titulars dels diaris d’aquest 2011 envers els canvis profunds en l’economia i dins una empresa catalana que ha de competir en un món global. La ‘banquització’ de les institucions d’estalvi, la situació dels diferents sectors productius i les limitacions econòmiques del govern per a mantenir el nostre estat del benestar també són elements cabdals per a entendre el present i orientar el futur dels Països Catalans.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


Pensament




Coordinació: Josep Monserrat (Universitat de Barcelona: grup de recerca EIDOS, HPM [2009SGR447]) i Xavier Serra (Universitat de València)
amb el suport de la Societat Catalana de Filosofia (IEC)

La fi de l’Europa moderna?

Ho coordina: Josep Monserrat (Universitat de Barcelona)

Dies: del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Allò que està en qüestió a l’hora de prendre decisions respecte del paper dels pobles europeus davant dels problemes interns i externs que s’agreugen i s’acumulen, és la mateixa continuïtat de l’ aventura europea. Intentar aclarir què és allò que es pot perdre en el joc intern i internacional dels estats que componen la Unió Europea, i allò que volen salvaguardar les ‘nacions europees’ serà l’objecte d’aquest curs que es plantejarà segons tres eixos temàtics. El primer, que tractarà sobre la radicació històrica dels valors europeus; el segon, sobre la matriu filosòfica de la modernitat; el tercer, sobre el joc simbòlic i efectiu que les ciutats plantegen sobre l’entramat del continent. Si la vella Europa és encara la nostra, si la raó filosòfica hi té encara algun paper i si el complex Jerusalem-Atenes-Roma cal comptar-lo a la vegada amb el complex Venècia-Amsterdam-Londres, seran les qüestions que guiaran les tres grans lliçons del curs.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


La història de la filosofia catalana contemporània

Ho coordina: Josep Monserrat (Universitat de Barcelona)

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Els estudis sobre la literatura filosòfica catalana han entrat en un moment d’una relativa efervescència i fertilitat. Ja no es tracta, com en el passat, d’aportacions aïllades o de grups concrets interessats a vincular-se amb un o altre precedent excels, sinó d’un moviment difús, divers i generalitzat—tant geogràficament com acadèmicament—que ha produït en molt pocs anys un volum considerable de bibliografia. A diferència del que s’esdevenia en el passat, aquesta curiositat s’ha centrat no tant en els pensadors medievals o renaixentistes il·lustres—de Ramon Llull a Lluís Vives—, que ja comptaven amb alguns estudis solvents, com en el període contemporani, que fins ara era el més desatès. De Dídac Ruiz a Ferrater Móra, o de Serra Húnter a Joan Fuster, l’etapa es presenta plena de personalitats sorprenents i de circumstàncies amargues.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


Dret

Coordinació: Coordinació: Susanna Navas i Navarro (Universitat Autònoma de Barcelona; grups d’investigació «Grup de Dret Civil Català» [2009 SGR 221 ] i «Nova configuració de la persona física. Revisió de les condicions personals, familiars i patrimonials. El principi de no discriminació» [ DER2010-17949])
Amb el suport del Departament de Justícia (GdC)

Dret català de l’habitatge: conflictes i solucions jurídiques

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: L’adquisició de l’habitatge suposa una de les inversions més importants que fan els ciutadans a la seva vida i és per això que el curs es proposa l’estudi transversal, des d’una òptica jurídica, d’aquest bé immoble. Es tractarà la compravenda d’habitatges, la qual cosa ens acostarà a la figura del consumidor i al nou Codi de Consum de Catalunya. Aquesta adquisició, en el nostre sistema, s’acostuma a inscriure al Registre de la Propietat, cosa que fa necessari conèixer l’activitat notarial i registral entorn de l’habitatge adquirit. D’altra banda, l’habitatge compleix una funció no menys important per al dret civil: és la seu del domicili familiar. També el Llibre V del Codi Civil de Catalunya s’ocupa de l’habitatge, si bé ho fa des de la perspectiva del dret de propietat, el qual ha d’acomplir una determinada funció social i, a més, pot donar lloc a diferents règims jurídics dominicals. El dret administratiu no s’oblida de l’habitatge mitjançant determinades polítiques sobre habitatges d’inserció social o de protecció oficial. En definitiva, es tracta d’oferir una visió completa, interdisciplinària, pràctica i actual de l’habitatge avui dia.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


Història

 

 



Coordinació: Jordi Casassas i Ymbert (Universitat de Barcelona; grup d’investigació «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals», GEHCI, 2009 SGR 1130)

La resistència al poder als Països Catalans

Ho coordina: Àngel Casals (Universitat de Barcelona; projecte de recerca «Institucions i violència en les societats de la Corona d’Aragó»[HAR2010-21675])

Dies: del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: El propòsit del curs és furgar en els nivells de la ‘petita història’. Al costat dels grans moviments socials, les revolucions o els grans conflictes polítics, hi hagué als Països Catalans de l’edat mitjana i moderna enfrontaments i lluites d’àmbit limitat tant des de la vessant social com geogràfica, viscuts de manera natural i de vegades dramàtica. El propòsit del curs serà presentar les tipologies d’aquestes resistències, que no solament eren protagonitzades pels sectors més desvalguts de la població, sinó també de vegades pels grups privilegiats enfrontats amb el poder reial.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


El republicanisme: cultura política i exigència ètica

Ho coordina: Jordi Casassas (Universitat de Barcelona)

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Es tracta d’estudiar sintèticament què ha estat i volgut representar des del món clàssic fins a l’actualitat la cultura republicana, ressaltant-ne els aspectes que la converteixen en un imperatiu ètic d’actuació en l’espai públic i com una forma avançada d’organització de la convivència i les activitats al si de les societats humanes. El curs cerca de significar aquests fets en la dinàmica particular de la Catalunya contemporània, des de les bases del segle XIX i la concreció federal fins a l’acció progressivament política i nacional del segle XX, on l’estructuració d’una cultura política transversal s’ha hagut de combinar amb uns moments en què ha sobresortit el seu compromís en l’obra de govern i de compromís amb l’autonomia catalana.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


Literatura



 

 

Coordinació: Joan Alegret (Universitat de les Illes Balears)

Dues commemoracions: Josep M. de Sagarra (1894-1961) i Joan Maragall (1860-1911)

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Enguany commemorem el centenari i el cinquantenari, respectivament, de dos grans escriptors catalans: Joan Maragall i Josep M. de Sagarra. Les seves dues grans figures centraran les activitats de l’àrea de literatura.
Joan Maragall (1860-1911) figura com a poeta en un lloc molt destacat del cànon literari català. Però, com a escriptor, és més coses: la seva peça teatral Nausica era per a Gabriel Ferrater la millor poesia de Maragall, i, per a Josep Palau i Fabre, la millor tragèdia del teatre català. I ens resta encara la importància de la seva obra en prosa: tant dels assaigs estètics originals (els Elogis ) com dels articles periodístics—sobre temes de tota mena (entre els quals, els que escriu reflexionant sobre la Setmana Tràgica, l’any 1909).
Josep M. de Sagarra (1894-1961), d’entre els nostres grans poetes cultes, ha estat indiscutiblement el de més gran projecció popular: tant per l’obra pròpiament poètica, com pel seu teatre (majoritàriament en vers) que ha estat representat arreu de Catalunya pels afeccionats locals durant anys i anys. Però hi ha també les seves traduccions poètiques (Dante, Shakespeare). I l’obra en prosa, on el seu coneixement amplíssim del català de soca-rel i la plasticitat del seu estil queden fixats en pàgines modèliques: tant en la seva novel·lística, com en Els ocells amics, La ruta blava o les Memòries, com en els reculls d’articles periodístics.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


L’autoria controvertida de «Tirant lo Blanc»
per Josep Guia (doctor en matemàtiques i en filologia, Universitat de València)

Dies: del 21 al 22 d’agost, de 10 a 11

Enguany fa 500 anys que, a Valladolid, es va editar la primera traducció (al castellà) del Tirant, com a obra anònima. Abans, a casa nostra, hi va haver dues edicions incunables: la princeps, feta a València l’any 1490 (712 exemplars), i la segona, feta a Barcelona l’any 1497 (300 exemplars). En l’una i l’altra figuren la dedicatòria i el colofó, amb les conegudes mencions autorials contradictòries referents a Joanot Martorell: “E perquè en la present obra altri no puxa ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, yo, Johanot Martorell (1405/10-1465), cavaller, sols vull portar lo càrrech e no altri ab mi, com per mi sols sia stada ventilada” (dedicatòria), i a Joanot Martorell i Martí Joan de Galba (documentat a partir de 1457, a València, on mor l’abril de 1490): “lo qual fon traduït d’anglès en llengua portuguesa, e aprés en vulgar llengua valenciana, per lo magnífic e virtuós cavaller mossèn Johanot Martorell lo qual, per mort sua, no en pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fi del llibre, és estada traduïda, a pregàries de la noble senyora Dona Isabel de Lloris, per lo magnífic cavaller mossèn Martí Johan de Galba” (colofó). D’altra banda, el Tirant és absolutament farcit de textos i estilemes procedents d’obres del cavaller i mestre en sacra teologia Joan Roís de Corella (1435-1497)...


Llengua

 


 



Coordinació: M. Jesús Ferrés (Universitat de Girona)

Manuel Sanchis Guarner: la tasca cívica, filològica i etnològica al País Valencià

Coordinació: Miquel Nicolàs i Amorós (Universitat de València)

Dies: del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Manuel Sanchis Guarner (València 1911 - 1981) fou un home cabdal en la difusió de la unitat de la llengua catalana al País Valencià. El curs tractarà de les seves aportacions com a filòleg romanista, com a etnòleg i folklorista i com a historiador i activista cultural. És una figura poc coneguda per les noves generacions i el centenari del seu naixement és l’ocasió per a recuperar-la.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


L’impacte de la comunicació digital: una oportunitat per a la llengua catalana

Coordinació: M. Jesús Ferrés (Universitat de Girona)

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: La llengua catalana avança gràcies a la xarxa, sovint per l’empenta decidida dels activistes que reclamen un espai per al català en el món digital i que treballen per aquesta causa. Ara és l’hora de fer un pas més en aquest sentit, perquè aquest és un repte de país que ha de ser compartit per tothom, i no pot dependre només del voluntarisme d’uns quants.
La traducció automàtica i assistida per ordinador, els programes de reconeixement i síntesi de veu, els recursos didàctics en línia, les pàgines web multilingües, els nous entorns d’aprenentatge personal, l’activitat creixent a les xarxes socials i la blogosfera, la renovació dels mitjans audiovisuals, l’e-Administració i, en general, les noves eines per a compartir coneixement avancen cada cop més, i amb molta rapidesa. Ara és el moment d’ajuntar esforços en una estratègia compartida entre els territoris d’àmbit lingüístic català, per a reclamar dels nostres governs el suport necessari i imprescindible per a mantenir i incrementar la presència del català en el món digital, per a ajudar els nostres professionals a preparar-se per a afrontar aquest repte constant i per a aprofitar les possibilitats que ofereixen les eines de treball col·laboratiu, per a animar els nostres investigadors a dedicar esforços a la recerca en tecnologies de la llengua i, finalment, per a estimular la demanda dels usuaris d’eines en català, que és necessària perquè creixi l’oferta. Encara hi ha molts obstacles que ens impedeixen anar més enllà, i ens hem proposat identificar-los per a poder avançar. Ens cal proposar mesures per a fer minvar la fractura digital, i proporcionar recursos d’aprofitament de la xarxa per a incrementar el coneixement, l’ús i la qualitat de la nostra llengua, perquè esdevingui plenament una llengua europea al mateix nivell que qualsevol altra.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


D’on surten les paraules? Una introducció al món de la neologia
per Gabriel Bibiloni (professor de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears)
Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 10

D’on han sortit les paraules que fem servir cada dia per a comunicar-nos? Tota persona amb una cultura bàsica sap que les paraules catalanes procedeixen del llatí, a partir del qual evolucionaren fins a formar el corpus lèxic de la nostra llengua. Però això és una part de la veritat. En realitat, les paraules catalanes que són el resultat de l’evolució directa de les llatines són una part del total molt més petita del que podem imaginar. D’ençà de l’inici de la llengua un torrent ha anat abocant al nostre lèxic paraules contínuament: el torrent de la neologia. Les paraules noves s’han anat instal·lant en el català en tots els segles, a l’edat mitjana i ara. D’on vénen aquestes paraules? Com es creen? Com es transmeten? Perquè la realitat és que la majoria de neologismes són creacions d’una llengua i d’aquesta es transmeten a totes les altres. Com? Quin paper tenen avui les principals llengües de civilització, començant per l’anglès? I quin paper fa l’espanyol per al nou lèxic català?


Lluís Marquet. Llengua i llibertat nacional
per Josep Ferrer, Carles Castellanos (Universitat Autònoma de Barcelona) i Rosa Calafat (Universitat de les Illes Balears)
Dia: 21 d’agost, de 9 a 12

L’objectiu d’aquesta classe de tres hores de durada (dividida en dues parts temàtiques) és fer conèixer l’obra científica de l’investigador Lluís Marquet i la seva actitud rigorosa i compromesa envers la llengua i la societat catalanes. En una primera part es farà una anàlisi de la producció bibliogràfica de Marquet. Es parlarà de la figura del professor Marquet, de la seva aportació terminològica, de la seva actitud envers la llengua, la seva visió sobre la necessitat d’un canvi de perspectiva social envers la forma lingüística, tot recorrent a diferents exemples de casos i de situacions concrets. A la segona part es presentarà el llibre Diccionaris, normativa i llengua estàndard , tot exposant les posicions de Lluís Marquet entorn de les diferents qüestions abordades en aquesta obra.


La Comissió europea, la comunicació digital i les noves tecnologies de l’àmbit lingüístic
per Johan Hägmann (coordinador dels estudis de multilingüisme i traducció de la Comissió Europea)
Dia: 21 d’agost, de 9 a 10

La Comissió Europea té vint-i-tres llengües oficials i cinc llengües semioficials (entre ellles el català) que donen un munt de combinacions. Per a mantenir el règim lingüístic actual i el nivell de les diferents versions traduïdes i per a incrementar la productivitat i l’eficiència dels recursos necessitem noves tecnologies. Desenvolupar noves tecnologies també fou una de les prioritats del meu comissari Orban, que ha estat l’únic comissari exclusivament per al multilingüisme. És la raó per la qual la Comissió Europea constantment desenvolupa la intel·ligència artificial, és a dir traducció automàtica, traducció assistida per ordinador, memòries de traducció.


La llengua com a valor: del conflicte a la cohesió social
per Bernat Joan
Dia: 24 d’agost, de 9 a 12


Música

 

Coordinació: Jaume Carbonell i Guberna (Universitat de Barcelona; «Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis» [GRACMON, HAR2008-4327/ARTE])

Música i patrimoni musical als Països Catalans

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Es recordarà la figura de Joan Maragall i la seva incidència en el terreny de la música, que serví d’inspiració a nombrosos compositors. La música popular i tradicional també rebrà atenció en les seves diverses manifestacions als Països Catalans, com per exemple, en una anàlisi de la Nova Cançó des de l’etnomusicologia; el fenomen de la glosa com a cant improvisat, vigent encara en diferents territoris, així com també una aproximació al fenomen social de les bandes de música al País Valencià.

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums


Cinema

 

Coordinació: Jaume Vidal (Obra Social de la Caixa Balears «Sa Nostra»)

Del cinema clàssic al cinema més actual

Dies: del 17 al 20 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Resum: Compaginarem el cinema clàssic amb el cinema més actual. Es prestarà atenció especial també al cinema marginal. Cada nit es projectaran pel·lícules directament relacionades amb la temàtica dels cursos impartits: «Evolució del llenguatge cinematogràfic des dels inicis (1895) fins al cinema sonor (1927)»; «Cinema israelià, representacions polítiques i alliberament»; «Pa negre, una fita en el cinema català»; «Perspectives del cinema actual en el món digital»; i «La música en el cinema negre».

Més informació del curs: conferències, professors, horaris i resums

Seminaris d’investigació

Universitat de les Illes Balears


Les llengües artificials: la dimensió social

Professors: Nicolau Dols i Salas, Xavier Margais, Elisabet Abeyà i Lluís Batlle

Dies: del 21 al 24 d’agost, de 10 a 12

Resum: Aquest curs presenta el fenomen de les llengües artificials especialment des de la dimensió social: quina és la història social de les llengües artificials més escampades, quins valors educatius tenen avui les llengües artificials, quin tipus de comunicació té sentit establir amb aquestes llengües (científica, artística, política, etc). Prèviament es presentarà el fenomen de les llengües artificials des del punt de vista teòric i se’n descriuran algunes a tall d’exemple (esperanto, glosa, lojban, toki pona).
Continguts: concepte de llengua artificial, motivacions de les llengües artificials, exemples de llengües artificials (esperanto, glosa, lojban, toki pona), introducció a la història social de l’esperanto als Països Catalans, les llengües artificials com a recurs educatiu a l’escola primària: una experiència amb l’esperanto i les llengües artificials com a llengües d’expressió artística i intercultural.


L’obra de Jaume II de Mallorca

Dies: del 17 al 20 d’agost, d’11 a 12

Professors: Gabriel Ensenyat i Pujol i Robert Vinas

Resum: Enguany es compleix el setè centenari de la mort del primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II. Per aquest motiu el present curs farà un recorregut a través de la seva tasca de governant, emfasitzant especialment les reformes que va promoure durant l’últim decenni del seu regnat, a tots els territoris que configuraven la seva corona (regne de Mallorca, comtats nord-catalans i senyoria de Montpeller). El curs es completarà amb una ruta pràctica relativa a les seves tasques promotores a través del Rosselló.


Universitat de València


L’Eix Mediterrani, finançament i territori

Professor: Pau Caparrós

Dies: 17 i 18 d’agost, de 9 a 10

L’Europa de les euroregions ha aportat, a la visió tradicional dels Països Catalans, una renovada perspectiva que ha situat l’economia, les infraestructures i altres qüestions relatives a l’organització territorial, com ara els grans espais urbans europeus, en centre d’interès i reflexió. No debades, el nostre espai geogràfic es troba situat en una zona estratègica per a Europa, l’Eix Mediterrani, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani o corredor mediterrani nord-occidental, tant és. Aquest arc econòmic i, sobretot, de comunicació amb Europa que puja des del sud d’Alacant fins a passar el Pirineu ha existit des de fa molts segles, des de la construcció de la Via Augusta durant l’Imperi Romà, passant per la mateixa dinàmica d’assentament en el territori de les poblacions arribades amb Jaume I o la construcció de la primera autopista de peatge a l’estat. Però ha estat en la darrera època que la seua potencialitat i adequació als plans europeus ha dotat el debat sobre l’arc mediterrani d’un component que fa possible pensar en un interès real sobre aquest espai col·lectiu no tan sols des de l’aspecte cultural i identitari, sinó també des de la perspectiva econòmica i social. Des d’aquesta perspectiva, el curs tracta dos aspectes fonamentals com són, d’una banda, el finançament i, de l’altra, les infraestructures i el territori.


L’escriptura femenina com a arma de pau

Dies: 18 i 19 d’agost, de 10 a 11

Professora: Emília Bea

Resum: En el seminari s’abordarà l’obra d’escriptores i filòsofes que han reflexionat sobre la guerra i la pau en l’època contemporània, com ara Bertha von Suttner, Jane Addams, Virginia Woolf, Dorothy Day, Simone Weil i Hannah Arendt. La literatura d’aquestes dones sobre la guerra i la pau ve marcada per un gran pluralisme de plantejaments, la qual cosa dificulta la tasca d’arribar a definir una cultura política femenina o feminista en aquest terreny. Tanmateix, amb retalls de l’obra d’aquestes autores, intentarem confeccionar un mosaic del qual poden eixir a la llum alguns trets peculiars que comparteixen, com la denúncia de la mentalitat que condueix a la guerra, la preocupació per les repercussions físiques, anímiques, psíquiques i espirituals que produeixen els conflictes bèl·lics, i el desig d’invertir el mimetisme i l’espiral de la violència, a través de la compassió, l’empatia i l’exaltació de la vida en contextos d’odi, deshumanització i barbàrie. En aquest sentit, veieren la guerra com a catàstrofe, però també com a oportunitat, com una crida per a un futur nou. Aquestes dones volgueren canviar la realitat comprometent-se en primera persona, atès que se sentien responsables del món enfront de la indiferència i del conformisme. Representen, així, una mena d’autoritat femenina desarmada enfront de la guerra, ja que l’escriptura fou la seua única arma de resistència o arma de pau.

Formació cultural

Coneixement de Catalunya Nord

Coordinació: Alà Baylac-Ferrer (Universitat de Perpinyà Via Domícia)

Dies: del 17 al 24 d’agost

Identitat catalana, marc legal francès i la situació del català a Catalunya Nord
per Alà Baylac-Ferrer
dia 17, de 10 a 12

L’ensenyament del català als Països Catalans i a Catalunya Nord
per Alà Baylac-Ferrer
dia 18, de 10 a 12

Els orígens de l’ordenació del territori a Catalunya Nord: El cas particular del Regne de Mallorca
per Antoni Borràs Seguí (professor de la UIB període 2002-2008)
dia 19, de 10 a 12

Els orígens de l’ordenament del territori a Catalunya Nord es pot remuntar a l’època clàssica, quan els romans dominaren la conca mediterrània i portaren a terme la màxima intervenció humana sobre el medi fins aleshores. Aquesta manipulació del paisatge, que perdura i se’ns presenta avui fossilitzada sobre el territori en camins, xarxes hidràuliques etc., sorgeix de la necessitat d’organitzar els principals assentaments humans i l’activitat agrària de manera integral, amb un clar objectiu d’obtenir la màxima rendibilitat i eficiència, així com una òptima racionalitat a l’hora de fiscalitzar els beneficis obtinguts.

Els orígens de l’ordenació del territori a Catalunya Nord: El cas particular del Regne de Mallorca
per Antoni Borràs Seguí (professor de la UIB període 2002-2008)
dia 20, de 10 a 12

El camp de concentració d’Argelers
per Greg Tubau i Felip Solé
dia 21, de 10 a 12

La transmissió familiar del català a Catalunya Nord
per Joana Serra
dia 22, de 10 a 12

La Catalunya Nord
per Joan-Daniel Bezsonoff
dia 23, de 10 a 12

La Catalunya Nord
per Joan-Daniel Bezsonoff
dia 24, de 10 a 12


Iniciació a la llengua

amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

Dies: del 17 al 24 d’agost

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per Ester Tur
cada dia, de 9 a 2/4 d’11
Aquest curs s’adreça a les persones que volen consolidar i ampliar els coneixements de llengua catalana (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). L’objectiu és que els alumnes puguin practicar les habilitats orals i escrites de la llengua i també que puguin sistematitzar el coneixement de diferents estructures lingüístiques. En definitiva, es tracta d’aprendre i trobar recursos per a poder resoldre situacions comunicatives diverses.

Curs 2. Llengua catalana. Grup de conversa
per Ester Tur
cada dia, d’11 a 12
Aquest curs està pensat com un espai per a parlar en català, per a aprendre parlant. L’objectiu és que els alumnes adquireixin més fluïdesa i també que ampliïn el seu repertori en català (vocabulari i estructures). A partir de diferents estímuls (fragments d’obres literàries, imatges, notícies…) trobem un tema que ens serveix de fil conductor d’aquest grup de conversa.

Curs de llenguatge i gramàtica
per Roser Latorre
cada dia, de 9 a dos quarts d’11
Un any més, dedicarem el curset a revisar tots aquells temes gramaticals i de lèxic que ens haurien de preocupar si tenim en compte la laxitud actual en l’ús de la nostra llengua. Parlarem, doncs, de verbs, de pronoms, de preposicions i conjuncions, de concordances i, sobretot, de construccions vicioses. I bocins de textos triats de diversos autors catalans ens ajudaran a refermar el lèxic i la fonètica.


Iniciació als Països Catalans

Coordinació: Joaquim Montclús

(amb el suport del Centre per a la Promoció de la Cultura Tradicional i Popular Catalana, Generalitat de Catalunya, i de l’Ens de Comunicació Associativa)

Dies: del 17 al 24 d’agost

Els castells, patrimoni immaterial de la humanitat
dia 17, de 9 a 12
Presentació. Projecció de l’audiovisual “Castells, torres humanes de Catalunya”
Panoràmica món casteller 2011: el moment més dolç, per Guillem Soler (gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya)
Els castells com a exemple de patrimoni immaterial de la humanitat, per Lluís Garcia Petit (cap de patrimoni del Centre Unesco de Catalunya)
Tradició i futur en el món casteller, a càrrec de Miquel Botella (vicepresident de la CCCC)

Taller pràctic de castells
pels Castellers del Riberal
dia 17, de 3 a 5

Algunes consideracions sobre l’obra teatral de Josep Maria de Sagarra
per Eduard Araujo (grup de Teatre Pentagrama de Valldoreix)
dia 18, de 4 a 5

Món associatiu i trabucaires
per la Coordinadora Catalana de Trabucaires
dia 19, de 4 a 5

La història, les festes més arrelades i les músiques de gegants
per Albert Abellan, Adrià Abellan, Enric Baldà, Xavier Blancafort, Amador Codina i Àlex García-Miguel (monitors de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya)
dia 20, de 9 a 2/4 d’11
9:00 - Presentació i inici del taller
9:10 - Història i evolució dels gegants
9:40 - Els gegants a Catalunya i a la resta del món
9:50 - Funcions i tipologies de gegants
10:00 - Festes representatives
10:15 - La música, un element indispensable

Taller pràctic de gegants
per Albert Abellan, Adrià Abellan, Enric Baldà, Xavier Blancafort, Amador Codina i Àlex García-Miguel (monitors de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya)
dia 20, de 2/4 d’11 a 12
10:30 - Inici de la part pràctica
10:40 - Escalfament
10:55 - Vestuari: estètica i utilitat
11:10 – L’estructura dels gegants
11:20 - Iniciació a carregar gegants
11:45 - Inici als balls de gegants i reconeixement de ritmes i formacions musicals tradicionals

Actuació dels gegants
per la Colla de Ribes de Freses
dia 20, de 6 a 7

Bestiari
per Aire Nou de Baó
dia 22, de 4 a 5

Cant Coral
El moviment coral a Catalunya, per Martí Ferrer (president del Moviment Coral Català)
dia 23, de 9 a 2/4 d’11
Projecció del documental sobre l’obra de Josep Anselm Clavé, per Jordi Gargallo i Domínguez (responsable tècnic de l’arxiu de la Federació de Cors de Clavé) i Josep Cruells i Rovira (president de la Federació de Cors de Clavé)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12

Les virtuts del cantar
per la Dra. Mercè Velasco (metgessa foniatra)
(amb el suport de la Federació de Cors de Clavé)
dia 23, de 3 a 4
Conferència sobre la importància que té per a la salut de les persones el cantar.

Taller coral: tothom pot cantar
per Carles Grèbol i Cervera i l’Orfeó La Lira
(amb el suport de la Federació de Cors de Clavé)
dia 23, de 4 a 6
Aquest taller està dirigit a totes les persones que vulguin cantar i formar part d’una coral per a gaudir del cant coral.

L’associacionisme musical com a element identitari: El cas de les bandes valencianes
per Elvira Asensi (Universitat de València)
dia 24, d’11 a 12


Iniciació a la cultura occitana

Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)

amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya

Dies: del 21 al 24 d’agost

La llengua occitana: introducció pràctica i aspectes sociolingüístics
per Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
del 21 al 24, de 9 a 2/4 d’11

Òc XXI (literatura occitana i modernitat)
per Jaume Figueras i Trull (traductor)
del 21 al 24, de 2/4 d’11 a 12

Exposicions




El món agrari a les terres de parla catalana

a càrrec de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Món Rural

Aquesta exposició itinerant és el compendi ordenat, documentat i argumentat d’una àmplia selecció de fotografies amb la voluntat de difondre una percepció àmplia i generalitzada del món agrari a les terres de parla catalana. Una memòria dels paisatges sempre canviants, dels conreus i del bestiar que han anat ocupant les nostres terres segons han estat les necessitats, les demandes del mercat i la rendibilitat econòmica. Memòria també dels sistemes, coneixements i tècniques que homes i dones han aplicat en el conreu de la terra, de les formes de posseir-la, d’organitzar-se, de viure.
El muntatge expositiu s’estructura en diversos àmbits materialitzats en dotze plafons de gran format: els paisatges, els conreus, la ramaderia, l’home, la dona i la terra, el treball, les formes de vida, present i futur.
Tot plegat s’ha pensat i s’ha produït com la mirada d’un procés obert, mai com un bloc històric tancat. Aquest projecte pretén sensibilitzar la societat a partir de la fotografia i de la realitat viscuda i fer entendre que el futur del sector agrari és responsabilitat de tota la societat, com una necessitat inherent dels països avançats de ser curosos amb el territori i la gent que hi treballa.



UdArt Poesia
a càrrec de la Universitat d’Andorra, la Societat Andorrana de Ciències i la Plataforma Àgora Cultural

Paraules en formes, sons i ritmes, que de manera breu, precisa i suficient, expressen directament o en metàfora pensaments, situacions, sentiments i reflexions perquè ens resulten pròximes, per belles o intel·ligents, per subtils o clarividents, per emotives o racionals.
A partir del recull que publicà la revista Àgora el 2009, la Universitat d’Andorra presenta els poetes de l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra, plegats, per a incitar-nos a desplegar junts un camí comú i propi dins la creació poètica.
Quaranta-un poetes. Amb tu, quaranta-dos. Les parets de la teva universitat es recobreixen de mots i els mots esdevenen poemes per art de màgia, certament, per la màgia de l’art.